el messies · georg friedric händel · biosca com a director titular. l’activitat del cor se...
TRANSCRIPT
-
El Messies · Georg Friedric Händel
(1685-1759)
El Messies és un cant sobre el misteri de la redempció. Els oratoris
constitueixen la part més original, que arrosseguen l'oient a una
experiència commovedora. Tal és el cas del cèlebre Al·leluia, model
d'arquitectura sonora perfecta i l'Amén final, veritable monument de la
música per la riquesa del ritme i l'entrellaçat de les veus sobre una
sola paraula.
Versió adaptada a la durada de concert permesa per la normativa
vigent en relació a la Covid-19, aproximadament 80' de música, sense
pausa.
Programa
Primera part
Simfonia (ouverture) Grave – Allegro moderato
Recitatiu accompagnato: Confort ye my people (tenor)
Air: Ev'ry valley shall be exalted (tenor)
Chorus: And the glory of the Lord
Recitatiu: Thus said the Lord (baix)
Chorus: And he shall purify
Recitatiu accompagnato: For behold, darkness
Air: The people that walked
Chorus: For unto us a child is born
Pifa (Pastoral)
Recitatiu: There were sheperds abiding in the field (soprano)
Recitatiu accompagnato: And, lo, the angel of the Lord com upon them
-
(soprano)
Recitatiu: And the angel said unto them (soprano)
Recitatiu accompagnato: And suddenly there was with the angel
(soprano)
horus: Glory to God
Air: Rejoice gratly, Odaughter of Zion (soprano)
Chorus: His yoke is easy
Segona part
Chorus: Surely, He hath borne our griefs
Chorus: And with his stripes weare healed
Chorus: All we like sheep have gone astray
Arioso: Behold, and see if there (tenor)
Recitatiu accompagnato: He was cut off out of the land of the living
(tenor)
Air: But thou didst not leave his soul in hell (tenor)
Chorus: The Lord gave the word
Air: How beautiful are the feet (soprano)
Air: Why do the nations so furiously rage together? (baix)
Chorus: Let us breack their bonds asunder
Recitatiu: He that dwelleth in heaven (tenor)
Air: Thou shalt break them (tenor)
Chorus: Hallelujah
Tercera part
Chorus: Since by man came death
Recitatiu Accompagnato: Behold, I tell you a mystery (baix)
Air: The trumpet shall sound 8baix)
Air: If God be for us (soprano)
Chorus: Worthy is the Lamb that was slain – Amen
C
-
Fitxa artística
Soprano: Marta Matheu
Tenor: Roger Padullés
Baix: Pau Bordas
Cor: Cor Madrigal
Violins I: Ferran James, Ignacio Ramal, Elisabeth Bataller, Ricart
Renart i Jose Manuel Villarreal
Violins II: Guadalupe del Moral, Santi Aubert, Angela Moro i Cecilia
Clares
Violes: Núria Pujolràs, Jordi Armengol i Anna Aldomà
Violoncels: Guillermo Turina i Oleguer Aymamí
Contrabaix: Xavier Puertas
Oboès: Josep Domènech i Daniel Ramirez
Fagot: Maria Crisol
Trompeta: Carlos Herruz i Sergi Marquillas
Timbals: Marc Clos
Clavicèmbal: Eva del Campo
Director: Pere Lluís Biosca
Notes biogràfiques
Orquestra Barroca Catalana
L’Orquestra Barroca Catalana neix l’any 1993 amb la idea de divulgar i
recuperar repertori dels segles XVII i XVIII. Els seus membres,
majoritàriament residents a Catalunya, són músics especialitzats en
interpretació històrica. El repertori interpretat, tant instrumental com
operístic i religiós, és ampli. Es podria destacar la recuperació d’obres
-
de Domènec Terradellas, Francesc Valls, Ferran Sor, Vicent Martín i
Soler, Charles Desmazures, Alessandro Scarlatti, Angelo Ragazzi,
Emanuele d’Astorga i Manuel i Josep Pla.
Del repertori interpretat cal assenyalar la missa Alma redemptoris
Mater i el Concert per a fagot d’Anselm Viola, Stabat Mater i Salve
Regina de Josep i Manuel Pla, el Magníficat, la Passió segons sant
Joan i la Passió segons sant Mateu de Johann Sebastian Bach, les
Vespres de la beata Verge de Claudio Monteverdi, el Te Deum de M. A.
Charpentier, el Messiah de Georg Friedrich Handel, el Rèquiem de
Wolfgang Amadeus Mozart, la Missa Nelson de Franz Joseph Haydn i
el Concert per a violí en Re menor de Felix Mendelssohn.
Hi han treballat directors de prestigi internacional com Hiro Kurosaki,
Daniel Reuss, Olivia Centurioni, Paul Dombrecht, Barry Sargent,
Charles Limouse, Eva Kollar, Simon Carrington, Helmut Breuer, Jordi
Casas i K.F. Beringer, entre d’altres, i han col·laborat com a solistes,
Josep Borràs, Raquel Andueza, Marta Infante, Xavier Sabata, Jordi
Domènech, Marta Matheu, Pau Bordas, Enric Martinez Castignani,
Robert Expert, Michael Chance, Lluís Vilamajó, Lucy Crowe, Marianne
Beate Kielland, David Wilson-Johnson i Thomas Walker.
Ha enregistrat i editat l'integral de la música religiosa de Josep i
Manuel Pla, per a veu solista i orquestra. Va ser guardonada amb el
Premi Enderrock Clàssica 2011.
Cor Madrigal
Va ser fundat per Manuel Cabero el 1951. El 1993 Mireia Barrera
n’assumeix la direcció i el setembre de 2019 la succeeix Pere Lluís
Biosca com a director titular. L’activitat del cor se centra en la
interpretació del repertori contemporani, tot mostrant un especial
interès en la divulgació dels autors catalans. Paral·lelament, aborda
les obres per a cor i orquestra dels períodes barroc i clàssic.
-
El Cor Madrigal ha estat dirigit per grans batutes com Celibidache,
Comissiona, Cambreling, Cao, Mc Creesh, Decker, Foster, King, Mas,
Mena, Pablo Pérez, Pinnock, Pons, Oué, Ros Marbà, Rostropovitx,
Scimone i Vicent. En l’etapa que Manuel Cabero hi va ser al davant, el
Cor Madrigal va cantar en l’estrena mundial d’Atlàntida de Falla i en la
primera audició a Espanya de la Missa Solemnis de Mozart.
En l’àmbit discogràfic cal destacar l’enregistrament de la música coral
de Joaquim Homs, amb motiu del centenari del seu naixement,
realitzat per a Fundació Autor de la SGAE (2007). En el Gran Teatre del
Liceu ha participat a les produccions de les òperes Kàtia Kavànova de
Janácek, Oedipe de Enesco, Le portrait de Manon de Massenet i Les
Mamelles de Tirésias de Poulenc, i a la cantata La Pesta de Gerhard.
De les darreres temporades cal remarcar les gires per Euskadi i
Andalusia amb l’Orquesta Barroca de Sevilla (El Messies de Häendel i
Missa en Si menor de Bach), amb l’Orquesta Sinfónica de Galicia a La
Coruña i Lisboa (Lobgesang de Mendelssohn) i amb I Solisti Veneti, i
les actuacions als Festivals de Música Antigua de Barcelona i
Aranjuez, Cicle ibercamera al Palau de la Música i al Ciclo de Grandes
Intérpretes de la UAM a l’Auditorio Nacional de Madrid. Des de la
temporada 2012-13 és cor adscrit de l’Auditori i l’Orquestra Simfònica
de Barcelona. El Cor Madrigal compta amb la col·laboració de l’Institut
Català d’Indústries Culturals.
Pere Lluís Biosca, director
Considerat un dels directors catalans dedicat a la música vocal amb
més projecció, Pere Lluís Biosca manté una intensa tasca com a
director titular de diverses formacions i com a pedagog de la direcció
coral. Nascut a Vilafranca del Penedès el 1977, es formà a Barcelona
amb Mireia Barrera, Josep Vila i Pierre Cao, i a Hèlsinki amb Matti
Hyökki. El seu interès per la música antiga el portà a crear La Xantria,
-
un grup vocal dedicat a la recuperació i interpretació del repertori
català anterior al segle XIX amb qui ha realitzat dos enregistraments
per a Musièpoca sobre la música inèdita de Josep Mir i Llussà i
Tomàs Milans i Godayol. Cal destacar que el disc dedicat a la música
de Josep Mir i Llussà amb La Xantria i Vespres d’Arnadí va rebre el
premi Museé d’Or al millor enregistrament europeu de l’estiu de l’any
2011, entre d’altres.
Com a director, també ha participat al Gran Teatre del Liceu preparant
les parts corals de diverses produccions com, per exemple, Hangman,
Hangman de L. Balada. Fou director titular des de la seva fundació del
Cor de Cambra ARSinNOVA, amb qui ha rebut nombrosos premis –
Premi Nacional de Cant Coral (Gijón, 2013). Actualment és el director
del Cor Madrigal i professor de direcció coral a l’Escola Superior del
taller de Músics i dels Cursos que organitza la FCEC.