3 El naixement de Jesús

40

Con

tin

gu

ts

Art | ESCULTURA

Maria, la Mare de Déu

41

1. El país de Jesús1.1. El territori

1.2. La societat

1.3. Escrits sobre Jesús

2. L’espera del Messies2.1. Esperar, sí... però a qui?

2.2. Confiar en Déu

3. El naixement i la infància de Jesús3.1. El naixement a Betlem

3.2. La fugida a Egipte

Desig de pau: la resolució pacífica de conflictes

Documental

El Nadal

Connecta T

I tu, què esperes?Els éssers humans esperem que totpugui anar millor, i ho desitgemamb totes les nostres forces.Un d’a-quests desitjos compartits per mol-tes persones és viure en pau.

Els jueus de fa dos mil anys espera-ven que Déu enviés un Messies,unapersona especial que portaria unanova època de pau.

Els cristians saben que Jesús és elMessies enviat per Déu Pare; peraixò,en la celebració del seu naixe-ment,el Nadal,es fan arribar els unsals altres els millors desitjos de paui felicitat.

En so de pau

esmond Mpilo Tutu va néixer el 7d’octubre de 1931 a Sud-àfrica, enel si d’una família d’origen africà ide rostre fosc. Sud-àfrica era unpaís en què la minoria blanca te-

nia el poder i la propietat de totes les fonts de rique-sa, mentre que la resta de la població estava man-cada de drets i de mitjans econòmics, la qual cosa elsobligava a treballar en condicions infrahumanes.

El 1947, quan Desmond tenia 16 anys, Sud-àfricava legalitzar el racisme per mitjà d’un sistema judi-cial i polític anomenat apartheid. Aquesta paraula sig-nifica ‘segregació’ i denomina el sistema de discri-minació política, social i econòmica de la poblaciósud-africana en funció del color de la pell.

Desmond va ser professor de Secundària a l’Insti-tut Bantu de Johannesburg fins que el 1957 va di-mitir del seu càrrec com a protesta per la margina-ció que patien els joves sud-africans de rostre fosc.

Va anar-se’n a Anglaterra, on va acabar els estudis deteologia; el 1960 va ser ordenat sacerdot anglicà. El1975 va tornar a Sud-àfrica i va ser ordenat bisbe, iaixí va esdevenir el primer bisbe anglicà no blanc del’Àfrica.

El 16 de juny de 1976, els estudiants de Sowetovan organitzar una marxa pacífica de protesta contral’apartheid: 566 nens i adolescents van morir pelstrets de la policia. Desmond Tutu va participar activa-ment en les protestes contra aquests assassinats icontra la política racista del govern sud-africà.

El dia 16 d’octubre de 1984 li va ser concedit elpremi Nobel de la Pau per la seva lluita contra l’apartheid. Un cop abolit l’apartheid i instaurada lademocràcia per a tots els grups ètnics, Desmond Tutuva ser nomenat director de la Comissió Veritat i Re-conciliació creada per Nelson Mandela, el primer pre-sident de tots els sud-africans després de les elec-cions de 1994.

En aquesta Comissió, tor-turadors i assassins hand’explicar el que van fer,i han d’explicar-ho a lesseves víctimes i als seusfamiliars. Molts d’aquells,en fer-ho, s’adonen delshorrors dels quals són cul-pables i se’n penedeixenrealment. Tanmateix, notots els agressors es pe-nedeixen dels seus actesni totes les víctimes po-den perdonar. Aquestprocés només és possi-ble per la immensa gene-rositat de les víctimes, queperdonen els seus agres-sors sense demanar capcàstig pels danys soferts.Així es compleix una deles màximes de DesmondTutu: l’única via per aaconseguir una pau ver-tadera és la reconciliacióentre tots els sud-africans.

42

DDesmond Tutu i el camí de la pau

Connecta T

EXP

ERIÈ

NC

IA IN

ICIA

L

43

Desig de pau: la resolució pacífica de conflictes

El desig de pau és un anhel profundament unit a la fe cristiana. Pots comprovar-ho per mitjà de la figura de nombro-sos cristians que, com el bisbe Desmond Tutu, han dedicat la seva vida a la recerca de la pau.

En aquesta unitat veuràs que el desig de pau era també molt present en tots aquells que esperaven, fa dos mil anys, lavinguda del Messies. Precisament el naixement de Jesús va ser anunciat a uns pastors amb un desig de pau: «Glòria aDéu a dalt del cel, i a la terra pau als homes de bona voluntat!», desig que els cristians renoven cada Nadal i que inten-ten dur a la pràctica en les seves vides.

FIXA-T’HI1. Observa el teu entorn o consulta els mitjans de comu-

nicació i identifica tres casos diferents de violència.

— Raona per què consideres que es tracta d’una agres-sió i identifica-hi els agressors i les víctimes.

�

PREGUNTA’T2. Posa en comú amb els teus companys de classe els ca-

sos de violència observats.

a) Escolliu dos casos d’entre tots els exemples aportats.

b) Analitzeu cada cas i proposeu un acte de reconcilia-ció basat en l’explicació de la veritat,tenint en comp-te el que saps sobre l’exemple de la Comissió Veritati Reconciliació de Sud-àfrica.

3. Redacta una valoració personal que respongui la pre-gunta següent: Quins avantatges i inconvenients pre-senta la reconciliació per a aconseguir la pau?

RESPON4. En grups de quatre o cinc companys,prepareu l’esceni-

ficació d’un acte de reconciliació entre un agressor i laseva víctima (o els familiars d’aquesta).

Pot ser una bona oportunitat de practicar la resolucióde conflictes per la via pacífica.

El país de JesúsJesús de Natzaret va viure en una època, en un país i en una cultura determinats. Pera poder conèixer millor la seva vida, les seves paraules i els seus actes és convenientconèixer la geografia i la vida social, religiosa i política de Palestina a principis del se-gle I de la nostra era.

1.1. El territoriPalestina limita a l’est amb la mar de Galilea, el riu Jordà i la mar Morta, i a l’oestamb la mar Mediterrània. En aquella època, al nord tenia frontera amb Síria i alsud amb Egipte.

De nord a sud, mesura uns 200 km, i d’est a oest oscil·la entre els 100 km al sud i els50 km al nord. Estava dividida en tres regions.

44

1

Cesareade Filip

BetsaidaCorazín

Tiberíades

CafarnaümGenesaret

MagdalaCanà

Natzaret

Cesarea

Samaria

Sicar

EmmaúsJericó

Betània

Betlem

Jerusalem

Hebron

J U D E A

S A MA

RI

A

GA

L

IL E A

Mt. Hermon

Marde

Ga l i l ea

MA

R

ME

DI

TE

RR

ÀN

IA

MA

R

MO

RT

AR

iu

Jo

rd

à

Mt. Tabor

Mt.C

arme l

Desert de l Nègueb

Europa

Àsia

PalestinaÀfrica

Mar Mediterrània

Europa

JudeaÉs la regió més gran de Palestina, i està situada al suddel país. La majoria del seu territori és agrest i desèr-tic. S’hi troba la mar Morta, un mar tan salat quegairebé no hi ha vida. L’economia d’aquesta regió de-penia fonamentalment del comerç i de les institu-cions que tenien la seu a la ciutat de Jerusalem, lacapital religiosa i política del país. Altres pobla-cions de la regió eren Betlem, Betània, Emmaús i Je-ricó.

SamariaOcupa el centre de Palestina. Està travessada de norda sud pel riu Jordà, a l’extrem oriental, i per duescadenes muntanyoses, més a l’oest. A les planes cen-trals s’hi cultivaven cereals. Les poblacions més im-portants eren Samaria i Cesarea, aquesta última re-sidència dels governadors romans.

GalileaEstà situada al nord de Palestina. És una regió mun-tanyosa, banyada a l’est per la mar de Galilea, ungran llac d’aigua dolça on l’activitat de la pesca eramolt important en l’època. Era, així mateix, una deles zones més fèrtils del país; s’hi cultivaven arbresfruiters, vinya i olivera. Entre les poblacions de Gali-lea destacaven Tiberíades, Natzaret, Canà, Cafar-naüm i Genesaret.

EVANGELI DE MATEU (Mt): es con-sidera que va ser escrit cap a l’any80. El seu autor formava part d’u-na comunitat cristiana de personesd’origen jueu i estava molt influïtpels apòstols que van desenvoluparla seva activitat a Palestina.

EVANGELI DE JOAN (Jn): va ser l’úl-tim de ser escrit, entre els anys 90 i110. El seu autor havia format partdel nucli més íntim de Jesús. AquestEvangeli es diferencia dels altres tresperquè no es limita a relatar els fets,sinó que presenta una reflexió sobreel missatge de Jesucrist.

EVANGELI DE LLUC (Lc): es calculaque va ser escrit cap a l’any 80. Elseu autor formava part d’una comu-nitat cristiana de cultura grega i es-tava molt influït per l’apòstol Pau.Aquest mateix autor va escriure elllibre dels Fets dels Apòstols.

EVANGELI DE MARC (Mc): és elmés antic dels quatre; es calculaque va ser escrit entre els anys 65i 75. El seu autor formava part dela comunitat cristiana de Roma i es-tava molt influït per l’apòstol Pere.

1.3. Escrits sobre JesúsLa major part de les informacions sobre Jesús procedeixen dels quatre Evangeliscontinguts en el Nou Testament, que és la segona part de la Bíblia cristiana.

1.2. La societatEncara que Jesús va néixer en temps de l’anomenada pax romana, no es pot dirque hi hagués ni molta pau ni molta justícia en la societat del moment.

Roma era la capital d’un poderós imperi que s’estenia per tots els territoris costa-ners de la mar Mediterrània, i Israel era aleshores un país ocupat pels romans, fetque provocava sovint algunes revoltes de grups jueus contraris a l’Imperi.La màximaautoritat era l’emperador, representat pel governador o procurador romà. Roma to-lerava el regnat de la dinastia d’Herodes, encara que, en la pràctica, no exercia unpoder real.

La majoria de la població de Palestina estava formada per treballadors pobresque es dedicaven a l’agricultura, a la ramaderia o a la pesca. Quan emmalaltien oenvellien,moltes d’aquestes persones corrien el risc de passar a ser marginats, ja quedepenien de l’ajuda de les seves famílies o de les almoines de la gent. Només unsquants pertanyien a la minoria privilegiada.

45

Dibuixa en el teu quadern un mapa de Palestina i senyala-hi el territori de les tres regions en què es divideix. No t’o-blidis de posar-hi els noms dels mars, llacs i rius que hasestudiat en aquest apartat.

Respon: Per què és important per a conèixer un determi-nat personatge conèixer la geografia i l’organització sociali política del seu país?

Completa la taula següent.3

21

Activitats

Nom de l’Evangeli Any en què va ser escrit Comunitat de l’autor Símbol que l’identifica

Marc (Mc) ..... ..... .....

Cadascun dels llibres que exposen lavida i el missatge de Jesús. És una pa-raula d’origen grec que significa ‘BonaNotícia’.

Evangeli

Anunci del naixement de JoanEn temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot [...]que es deia Zacaries. La seva muller [...] es deia Elisabet.[...] No tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos erenja d’edat avançada.Un dia, mentre Zacaries era al Temple oficiant davant deDéu amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, litocà per sorteig d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’en-cens. Mentre l’oferia, tot el poble era a fora pregant. Llavorsse li va aparèixer un àngel del Senyor [...]. Zacaries, en veure’l,es va torbar i la por s’apoderà d’ell. Però l’àngel li digué:—No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escolta-da. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs elnom de Joan. En tindràs una gran joia, i molts s’alegrarandel seu naixement. Serà gran als ulls del Senyor [...]. Que-darà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare.Conduirà molts israelites cap al Senyor, el seu Déu. Anirà aldavant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: farà queels pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els re-bels pels camins dels justos. Així prepararà per al Senyor unpoble ben disposat.Zacaries preguntà a l’àngel:—Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva donatambé és d’edat avançada.L’àngel li va respondre:

—Jo sóc Gabriel i m’estic prop de Déu. És ell qui m’ha en-viat per anunciar-te aquestes bones noves. Quedaràs mut,sense poder dir res, fins al dia que passi tot això: tu no has cre-gut les meves paraules, però al seu temps es compliran.Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s’es-tigués tanta estona dins el santuari. Quan finalment va sortir,no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al san-tuari havia tingut una visió. S’expressava només amb se-nyes, perquè havia quedat mut.

Lc 1,5.7-22

L’espera del MessiesEl poble jueu esperava des de feia molt temps l’arribada d’un Salvador que portariala pau al seu país. Però entre els jueus del segle I hi havia diferents idees sobre quiseria aquest Messies.

2.1. Esperar, sí... però a qui?Per a alguns, el Messies havia de ser un descendent del rei David, un nou rei que li-deraria l’expulsió dels romans de Palestina.Per a d’altres,seria un nou gran sacerdot,que representaria, doncs, la màxima autoritat religiosa del país. Finalment, d’altrespensaven que el Messies seria un profeta que faria arribar el seu ensenyament atot el poble.

2.2. Confiar en DéuL’Evangeli de Lluc comença amb una escena que transcorre al Temple jueu de Jeru-salem:un àngel anuncia a Zacaries, sacerdot del Temple,que tindrà un fill al qual ano-menarà Joan. Zacaries està casat amb Elisabet. Encara que coneix bé les Escriptures,Zacaries no confia en les paraules de l’àngel.

Uns mesos més tard, l’àngel s’apareix a Maria, una noia que viu a Natzaret, a la re-gió de Galilea. Allà li anuncia que tindrà un fill a qui posarà per nom Jesús. Ella, tot ique és molt jove i no ha contret encara matrimoni amb Josep, sí que confia plena-ment en la Paraula de Déu.

46

2

L’Anunciació a Maria.

Anunci del naixement de JesúsEl sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galileaanomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matri-monial amb un home que es deia Josep i era descendent deDavid. La noia es deia Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li di-gué:

—Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per quèla saludava així. L’àngel li digué:

—No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràsun fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fillde l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seupare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seuregnat no tindrà fi.

Maria preguntà a l’àngel:

—Com podrà ser això, si jo sóc verge?

L’àngel li respongué:

—L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim etcobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà seràsant i l’anomenaran Fill de Déu*. També Elisabet, la teva pa-renta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que eratinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déuno hi ha res impossible.

Maria va dir:

—Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les te-ves paraules.

I l’àngel es va retirar.

Lc 1,26-38

L’Evangeli de Mateu (Mt 1,18-24) relata també la reacció de Josep davant lanotícia de l’embaràs de Maria.En un primer moment,decideix deixar-la sense dirres a ningú, però un àngel del Senyor se li apareix i li comunica que tot és obrade Déu.

Amb aquestes narracions, els evangelistes mostren que no hi ha res impossi-ble per a Déu i que cal creure en la seva paraula i confiar en Ell. Zacaries haperdut l’esperança; Maria i Josep, en canvi, conserven intacta la fe i la con-fiança en Déu.

47

Llegeix atentament els textos de l’Evangeli de Lluc. Copiaen el teu quadern la taula inferior, relativa a tots dos textos,i completa-la.

— Destaca, en el mapa que has dibuixat en l’activitat 1, lespoblacions que s’esmenten en aquests textos.

4

Activitats

PreguntesAnunci a Zacaries

del naixement de JoanAnunci a Maria

del naixement de Jesús

Quan succeeixen els fets? ..... .....

On té lloc l’escena descrita? ..... .....

Qui són els personatges protagonistes? ..... .....

Què s’explica en el text? ..... .....

Poseu en comú les respostes a la taula de l’activitat anteriori responeu en grup i per escrit aquestes preguntes. Així re-alitzareu un comentari dels textos de l’Evangeli de Lluc.

a) On es produeix l’anunci en cada cas?

b) Com es descriuen els protagonistes de cada text (edat,accions que realitzen en aquell moment...)? Per què sónrellevants aquests detalls?

c) Què vol mostrar l’Evangeli de Lluc amb aquestes esce-nes?

5

El naixement i la infància de JesúsDels quatre Evangelis, només dos, el de Mateu i el de Lluc, relaten el naixement i lainfància de Jesús.Tanmateix,cap dels dos va pretendre fer una biografia.Tots dos ofe-reixen relats sobre un mateix fet que, malgrat que coincideixen en l’essencial, dife-reixen en la manera d’explicar-lo.Aquests relats sobre el naixement i la infància de Je-sús ajuden a comprendre millor la seva figura i el seu missatge.

3.1. El naixement a BetlemL’Evangeli de Lluc relata que, en aquella època, s’havia promulgat un decret impe-rial pel qual tothom s’havia d’inscriure en el cens de la seva ciutat. Josep, de la famí-lia de David, havia d’anar a Betlem amb la família. Estant allà, Maria va donar a llumJesús.

Per la seva banda, l’Evangeli de Mateu narra que uns savis arribats d’Orient es vanpresentar a Jerusalem per preguntar pel lloc on havia nascut el rei dels jueus. En as-sabentar-se’n, el rei Herodes els va donar l’encàrrec que, un cop l’haguessin localit-zat, li ho fessin saber per així poder anar ell en persona a presentar-li els seus res-pectes. La intenció d’Herodes era matar Jesús.

Els Savis (o Mags) van arribar a Betlem guiats per un estel i van trobar-hi Jesús,al qualvan oferir com a dons or, encens i mirra. Advertits en somnis que no diguessin resa Herodes, van tornar a la seva terra per un altre camí.

Els Evangelis de Lluc i Mateu pretenen mostrar, amb aquests relats, que Maria i Jo-sep no estaven sols, sinó que hi havia més persones que esperaven l’arribada delMessies. Així, a prop seu es trobaven els pastors, que van ser els primers a rebre laBona Notícia, persones pobres i acollidores que de seguida van oferir el seu ajut itot el que tenien; de llocs llunyans van arribar els Mags, que van saber reconèixeren Jesús el Salvador.

3.2. La fugida a EgipteL’Evangeli de Lluc continua el relat explicant que,al cap d’unsdies, i segons el que dictava la Llei de Moisès, Josep i Mariavan portar el Nen a Jerusalem per presentar-lo en el Tem-ple. Allà, Anna i Simeó van donar gràcies a Déu per haverpogut conèixer el Messies abans de morir.

Els relats evangèlics sobre la infància de Jesús acaben amb elrelat de Mateu en el qual s’explica que Herodes,en veure’s bur-lat pels Mags,havia ordenat matar tots els nens menors de dosanys de Betlem i els voltants. Josep, advertit en somnis, va fu-gir a Egipte amb Maria i Jesús; no van tornar a Israel fins des-prés de la mort d’Herodes i es van instal·lar a Natzaret, a laregió de Galilea.

Aquests dos relats destaquen que Jesucrist és el Fill deDéu, el Déu d’Abraham i de Moisès.Per això ha d’anar a Egip-te, com havien fet els descendents d’Abraham, i tornar desd’allà a la terra d’Israel, igual que havia fet el seu poble,guiat per Moisès.

48

3

Un estel va guiar els Mags fins a Jesús.

Vista actual de Natzaret, a Galilea.

Activitats

Llegeix atentament el relat que l’Evangeli de Lluc fa del naixement de Jesús. Respon les qüestions que es plantegen a continuació.

a) Situa els llocs on succeeixen els fets en el mapa que has elaborat en l’activitat 1 o dibuixa un mapa nou.

b) Elabora una llista dels personatges que s’esmenten en el text.

c) Com reaccionen els pastors davant l’anunci de l’àngel? Quin significat pot tenir el fet que siguin pastors els primers a rebre la no-tícia del naixement de Jesús?

d) Resumeix el missatge que vol transmetre aquesta escena de l’Evangeli.

Llegeix Mt 2,13-16 i respon:

a) On transcorre l’escena? c) Què succeeix?

b) Qui la protagonitza? d) Esbrina quina relació manté aquest text amb la festa dels Sants Innocents.

Els relats evangèlics sobre el naixement de Jesús proporcionen algunes dades que permeten calcular aproximadament quan esva produir.

— Si sabem que August va ser emperador entre l’any 29 a. C. i el 14 d. C., i que Herodes el Gran va ser rei de Palestina entre els anys 37 a. C. i 4 a. C., entre quins anys devia néixer Jesús?

8

7

6

Naixement de JesúsPer aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenantque es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens va ser ante-rior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tot-hom anava a inscriure’s a la seva població d’origen. TambéJosep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea,al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la famí-lia i descendència de David. Josep havia d’inscriure’s junta-ment amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Men-tre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill pri-mogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una men-jadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al rasi de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel delSenyor se’ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà dellum. Ells es van espantar molt. Però l’àngel els digué:—No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà atot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us hanascut un salvador*, que és el Messies*, el Senyor*. Això usservirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers iposat en una menjadora.I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials quelloava Déu cantant:—Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes debona voluntat!Quan els àngels els deixaren i se’n tornaren cap al cel, elspastors deien entre ells:—Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que elSenyor ens ha fet saber.Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, ambel nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el queels havien anunciat d’aquell infant. Tothom qui ho sentia que-dava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava

tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se’ntornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sen-tit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

Lc 2,1-20

49

La Mare de Déu en Majestat sempre representa Mariaasseguda sobre un tron (1), amb el Nen Jesús assegut a laseva falda. La figura de Maria és com una prolongació deltron i té una cara poc expressiva (2), sense cap gest quetrasllueixi els seus sentiments.

El Nen Jesús es representa assegut (3) en el tron, desd’on regna coronat (4) sobre la humanitat. Amb la sevamà dreta (5) beneeix i amb l’esquerra (6) sosté l’Evangeli,el ceptre o la bola. L’expressió de la seva cara és serena i, al-hora, lleument seriosa. No hi ha en Ell cap tret infantil, jaque és la representació de Jesucrist ressuscitat.

En l’art dels segles X a XII:— Es representa un Déu totpoderós i sever, que jutja i castiga.

— La Mare de Déu i el Nen formen part d’aquesta divinitat dis-

tant.

Art ESCULTURA: Maria, la Mare de Déu

Maria en l’artEn l’art cristià de totes les èpoques la representació deMaria ha ocupat un lloc molt destacat, tant pel grannombre d’obres que la representen i la varietat d’advo-cacions sota les quals es venera, com per la qualitat i la po-pularitat d’aquestes obres. Bona part d’aquestes repre-sentacions marianes estan inspirades en diversos momentsde la infància de Jesús.

En molts casos, la figura de Maria apareix coberta ambun mantell de color blau. En la tradició cristiana, el man-tell és un símbol de lliurament a Déu. El color blau re-força aquesta idea: el blau és el color de l’àmbit celeste, iMaria és la Mare celestial de tota la humanitat.

Sota el mantell, la roba de Maria pot ser de diversos colors.Aquest és el significat de cadascun.

Existeixen dos tipus principals de representacions deMaria amb el Nen en l’art medieval. La imatge d’aquestapàgina correspon a una Mare de Déu d’estil romànic,del segle XII, i la de la pàgina següent és d’estil gòtic,del segle XIII; es poden apreciar clarament les diferèn-cies entre l’una i l’altra.

50

Títol afegit a continuació del nom de Maria per posar en relleualguna qualitat o característica seva o bé per relacionar-la ambel lloc geogràfic on es va trobar o on es venera.Per exemple:Marede Déu de la Misericòrdia, de Montserrat, del Mont...

Advocació mariana

Mare de Déu de Taudell | BARCELONA

• Blanc: virginitat de Maria.

• Vermell: Maria dóna vida a Je-sús i, a través d’Ell, a la humani-tat sencera.

• Rosa: color que uneix els dos sím-bols anteriors.

1

2

3

4

6

5

Busca una imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús.Pots fer-ho per mitjà d’un cercador d’imatges d’internet.Un cop localitzada, comenta l’obra seguint aquesta pauta.

Llegeix,a Lc 1,39-55,el cant que l’evangelista posa en bocade Maria, el Magnificat, i reflexiona:

— A quina imatge s’acosta més el text:a la de Mare de Déuen Majestat o a la de Mare de Déu de Tendresa? Justi-fica la resposta.

En grups,busqueu informació sobre les tres imatges de laMare de Déu més venerades a la vostra comarca o a les co-marques veïnes. Cada grup ha d’omplir una fitxa com lade l’exemple. Afegiu-hi també alguna fotografia.

11

10

9

La Mare de Déu de Tendresa representa Maria en actitudmaternal envers el seu Fill. Maria té una mirada (1) dolçai un somriure (2) serè; el seu gest (3) és elegant i afectuósal mateix temps, i tot en Ella denota una gran humanitat.Sense deixar de ser la Mare de Déu, és també la Mare detots els éssers humans. Entre aquestes representacionspodem incloure-hi també les marededéus de la llet, quesón les que apareixen donant el pit al seu Fill.

El Nen Jesús (4) que sosté la Mare de Déu de Tendresa tam-bé s’ha humanitzat, fins al punt que moltes obres el repre-senten jugant amb ocells o amb fruites. L’ocell simbolitza l’à-nima salvada per Crist; la fruita (poma o grans de raïm) fareferència al pecat original redimit per Jesucrist.

51

Activitats

En l’art dels segles XIII a XV:— Es representa un Déu proper: a través de Maria, Déu somriu

a les seves filles i fills.

— Se’ns presenta Maria com una mare afectuosa i bondado-

sa, sense perdre la seva dignitat de Mare de Déu.

Mare de Déu Blanca | LLEÓ

Nom: Mare de Déu de Núria.Lloc: santuari de Núria, al municipi de Queralbs (Ri-pollès).Descripció: talla romànica de Mare de Déu en Majes-tat, en fusta bellament policromada; Maria sosté el Nenamb els dos braços, i Jesús beneeix amb la dreta.Origen i llegendes: la talla és del segle XII; la tradiciódiu que l’elaborà l’ermità sant Gil, el qual l’amagà ambaltres objectes fins que fou descoberta segles més tardgràcies als cops d’un brau.Títols: patrona del bisbat d’Urgell.Festa: 8 de setembre, Nativitat de la Mare de Déu.

A. Observa la figura de Maria:

Posició:asseguda / dreta / inclinada cap a Jesús...

Cara: inexpressiva / somrient / mira cap a...

Roba: blava / vermella / blanca / rosa...

Respon:

a) Per què s’ha representat Maria en aquesta posi-ció?

b) Què pretén transmetre l’artista a través de la mira-da i l’expressió de Maria?

c) Què simbolitzen els colors amb els quals va vestida?

B. Observa la figura del Nen Jesús:

Gestos: de benedicció / de joc / cap...

Cara: inexpressiva / somrient...

Respon:

a) Per què l’artista l’ha representat així?

b) Què ens vol transmetre?

C. Què és el que més t’agrada de la imatge que hastriat? Per què?

12

43

Els Reis Mags

Melcior, Gaspar i Baltasar són, segons la tradició, els tresReis Mags. Tenen edats diferents i el color de la seva pelltambé és diferent. Però, què es diu en els Evangelis d’a-quests personatges?

Els Evangelis (Mt 2,1-12) no diuen que fossin tres ni quefossin reis. La tradició ha imaginat que serien tres perquès’esmenten tres regals; tampoc no es diu que fossin reis,sinó que eren mags, és a dir, persones sàvies que es de-dicaven a estudiar les estrelles a la recerca de signes queanunciessin esdeveniments importants. Va ser en l’èpocamedieval quan es va decidir de representar aquests per-sonatges com a reis.

Amb el pas dels segles, aquests personatges van rebreels noms amb els quals se’ls coneix actualment. Se’ls varepresentar amb edats diferents com a símbol que la hu-manitat sencera adorava el Fill de Déu; per aquesta ma-teixa raó també es va identificar cadascun d’ells amb undels tres continents coneguts en l’època: Europa, Àsia i Àfrica.

Els tres regals tenen un significat simbòlic. L’or simbolitzala reialesa; l’encens és un símbol de la divinitat de Jesucrist,i la mirra, de la seva humanitat.

El Nadal

Documental

52

El pessebre té l’origen en les representacions litúrgiques de la nit de Na-dal; la primera escenificació amb figures va ser iniciativa de santFrancesc d’Assís a Greccio, l’any 1223. A partir del segle xv moltesfamílies napolitanes van començar a confeccionar els seus propis pes-sebres a casa.

Cada diumenge del temps d’Advent s’encén una espelma més de lesquatre que formen l’anomenada Corona d’Advent per recordar laproximitat de Nadal.

Cadascuna de les dues dates de l’any en què la diferència en-tre les hores nocturnes i les diürnes és màxima. En el solstici d’hivern s’escau la nit més llarga de l’any.

Solstici

És la festa cristiana que commemora el naixement de Jesús. El ca-lendari litúrgic de l’Església catòlica celebra aquesta festa el 25de desembre des de mitjans del segle IV.

L’elecció d’aquesta data no va obeir a raons històriques, ja queno se sap quin dia va néixer Jesús. Es va proposar perquè el 25de desembre se celebrava a l’antiga Roma el solstici d’hivernamb les festes del Natalis (Solis) invicti (‘el naixement del Solvencedor, el que no mor’), i els primers cristians van veure en aques-ta festa solar un símbol de Jesús.

Nadal està precedit pel temps litúrgic d’Advent, que comprènels quatre diumenges anteriors al dia de Nadal. La paraulaAdvent procedeix del llatí i significa ‘vinguda’. Aquest períodeestà dedicat a la preparació de la vinguda o naixement de Je-sucrist.

El sentit profund de la festa de Nadal és celebrar la manifesta-ció de l’amor de Déu en la humanitat de Jesús. Durant les festesnadalenques se solen reunir les famílies i les amistats, ja queNadal simbolitza valors com la fraternitat i la solidaritat.

Activitats

53

Busca els títols que es donen a Jesús en els textos de l’Evangeli de Lluc de les pàgines 47 i 49, i que apareixen senyalats amb unasterisc. Indica quina d’aquestes explicacions encaixa millor amb cadascun.

Busca el text bíblic Mt 1,18-24, llegeix-lo, observa la pintura i respon:

a) Per què en algunes pintures apareix Josep dormint?

b) Defineix les qualitats de Josep amb quatre adjectius.

Llegeix atentament l’apartat de la pàgina52 dedicat als Reis Mags i compara’l ambel que es diu en aquest relat de l’Evangelide Mateu. A continuació, respon les pre-guntes següents, primerament segons l’Evangeli de Mateu i després a partir delque ens explica la tradició.

a) Quants són?

b) A què es dediquen?

c) Quins són els seus noms?

d) De quin continent és cadascun?

Relaciona cada data amb la festivitat que s’hi celebra.

Completa la taula següent.16

15

14

13

12

Dates 24-XII 25-XII 28-XII 6-I 2-II

Què s’hi celebra?

En quin Evangeli o Evangelis podem llegir el ques’hi celebra?

Costums i tradicions d’aquest dia

Homenatge dels magsDesprés que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes,vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:—On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estre-lla i venim a adorar-lo. [...]Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, finsque s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’es-trella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, laseva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les sevesarquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

Mt 2,1-2.9-11

A) Amb aquest títol, l’Evangeli expressa el més important de la relació de Jesús amb Déu. .......................................

B) És el mateix títol que rep Déu en l’Antic Testament. Maria i l’àngel anomenen així a Déu. .......................................

C) Indica que porta la salvació de part de Déu; en hebreu, el nom Jesús significa ‘Déu salva’. .......................................

D) És un títol que es podria traduir per ungit (‘marcat o assenyalat per Déu per a guiar el seu poble’). Sovint es fa servir la paraulaequivalent en grec, Crist. .......................................

• La nit del 24 de desembre

• 25 de desembre

• 28 de desembre

• Primer diumenge després de Nadal

• 1 de gener

• 6 de gener

• 2 de febrer

• Dia dels Sants Innocents

• Festivitat de la Sagrada Família

• Festivitat de Santa Maria, Mare de Déu

• Nadal

• Nit de Nadal: celebració de la missa del gall

• Presentació de Jesús en el Temple

• Reis, la celebració de l’Epifania del Senyor

El naixement de Jesús• Jesús va néixer a Palestina fa més de dos mil anys, quan

el país es trobava sota el domini de l’Imperi romà.

• Els relats evangèlics sobre el naixement de Jesús són l’inici de la Bona Notícia del Regne de Déu al poblejueu, que esperava el Messies, i a tota la humanitat.

• Dels quatre Evangelis, només dos narren el naixement deJesús: el de Mateu i el de Lluc.

• Maria ocupa un lloc molt important en aquests relats:Ella representa la humanitat, i es posa totalment a dispo-sició de Déu, com també ho faran Josep, els pastors i elsMags d’Orient.

• En l’art occidental existeix un gran nombre de pintures id’escultures que presenten Maria amb el Nen Jesús.Mol-tes d’aquestes representacions es poden classificar en dosgrans grups: les Mares de Déu en Majestat i les Mares deDéu de Tendresa.

Filmografia• Una pel·lícula sobre la Comissió Veritat i Reconciliació de Sud-àfri-

ca. Els seus protagonistes són un periodista nord-americà d’ori-gen africà i una periodista sud-africana d’origen europeu; totsdos entaulen amistat i discuteixen sobre el que passa a les au-diències a les quals assisteixen i sobre les quals escriuen els seus ar-ticles. La pel·lícula reflec-teix el debat sobre recon-ciliació i justícia, sobre lanecessitat i la possibilitatde perdonar,sobre la ne-cessitat de reparar les víc-times i de pagar pelscrims comesos.

• D’entre les diverses pel·lícules que s’han realitzat sobre la vidade Jesús, aquesta és una de les més completes i que retrata ambmés detall els esdeve-niments de la infànciade Jesús.

L’esforç d’ambienta-ció històrica continuatenint vigència enl’actualitat.

Lectura• La seva autora, una nena d’entre deu i dotze anys, relata la guer-

ra que entre 1992 i 1995 va enfrontar la població musulmana deBòsnia i Hercegovina amb l’exèrcit iugoslau, controlat per Sèr-bia, de majoria cristiana ortodoxa.

La irracionalitat de la guerra i del racisme és clarament denun-ciada per la seva autora.

54

Música• Una cançó de Peter Gabriel composta en honor de Steve Biko,

activista contra l’apartheid, torturat i assassinat per la policia racis-ta de Sud-àfrica el 12 de setembre de 1977. Dirigent estudiantil,Steve Biko va lluitar pels drets no tan sols de la població negra,sinóde tots els «no blancs»(mulats, hindús...), motiupel qual va ser molt per-seguit per la policia. Laseva mort el va conver-tir en un símbol del mo-viment antiapartheid.

TÍ TOL: BikoAUTOR: Peter Gabriel DADES: de l’àlbum «PeterGabriel III». Geffen Re-cords (1980)

TÍ TOL: Diari de ZlataAUTOR: Zlata FilipovicEDITORIAL: Cercle de Lectors (1994)

TÍ TOL: Jesús de NatzaretAUTOR: Franco Zeffirelli DADES: Estats Units (1977)

TÍ TOL: En mi tierraDIRECTOR: John BoormanDADES: Regne Unit (2004)

Síntesi

Recursos

55

1. Completa en el teu quadern l’anàlisi de la següent pintura romànica, omplint els espais que queden en blanc.

2. Quins altres fets narrats en els relats evangèlics sobre la infància de Jesús no apareixen en aquesta obra? Indica quins són, quinspersonatges hi apareixen i en quin Evangeli es poden trobar.

3. Explica, a partir d’aquestes paraules clau, els passos que s’han de seguir per a resoldre pacíficament un conflicte.

— A continuació, reflexiona sobre com treballes tu per la pau tenint en compte el que has explicat. Posa’n algun exemple.

Quina escena representa?Quins personatges

apareixen en l’escena?En quin Evangeli

es pot llegir el relat?Quina festivitat commemora

l’escena representada?

A

B Visita a Elisabet Maria i Elisabet Lc 1,36-39 —

C

D

E Presentació en el Temple

Tipus de representació artística de Maria

A quin dels dos tipus pertany la imatge F? Per què?

D

E

CFB

A

reconeixement de la veritat — sinceritat — gestos de reconciliació — penediment

Frontal de l’altar de Santa Maria d’Avià, al MNAC de Barcelona.

Avaluació