Any X X V I I I Vendrell, 26 d'Agost de 1933 Numeto 1429

nit

P R E U S D E SUBSCRIPCIÓ: Vendrell, trimeatre,! '50 ptes; Fora, 1 '75; Extranger, 2'50

Número corrent, 15 cèntims Atrassat, 2fl ANUNCIS A PREUS CONVENCIONALS :: REMITITS: 15 CÈNTIMS LINEA ::

No s'admeten escrits sense firma — No es tornen els originals

A D M I N I S T R A C I Ó : I M P R E M T A R A M O N

Franqueo c o n c e r t a d o

EL N O U R È 6 I M M U N I C I P A L Si no n'hi hagués prou amb la befa que es fa a !a democràcia—la veritable

democràcia—per aquesta altra que no es resigna a deixar el poder recolzant-se en lleis que, de demòcrates , no en tenen més que'l nom, ja que allò del 65 per cent de prima a la majoria en unes eleccions fetes per llista és una enormitat, ve la nova llei municipal que ha confeccionat el partit d'Esquerra al Parlament de Catalunya i agreuja enormement la cosa amb les normes dictades per ala constitu­ció dels Ajuntaments catalans, instituint un seriós perjudici contra la veritable representació del poble i en benefici exclussiu dels qui avui mangonejen les reres degut a la compra de conciències valent-se de promeses, i després d'acti-tuts, exacerbadores de l'egoisme h u m à disfressat de reivindicació social.

Segons la nova llei municipal catalana aquest sistema majoritari sols regirà en els municipis de més de 10.000 habitants i tot i essent això cosa tan greu, per-meterà encara que en dits municipis la fiscalització estigui exercida per dues o tres minories; però en les poblacions de meyns de 10.000 habitants, com la nos­tra, sols es concedeix fiscalització a una sola minoria; de manera que queden ex­closos tots els demés partits i solses concedeix lloc al que assoleixi el 65 i ai que arribi al 35 per cent.

Ara be, per a que'l llegidor es formi una idea del que és aquesta nova llei, direm que a Catalunya existeixen 1.061 municipis; que d'aquesta totalitat de municipis sols 19 es poden calificar de més de 10.000 habitants i que, per tant, 1.042 municipis, en endavant, quedaran a mercès dels partits de dal t i de baix, o sia que tornarà a imperar el caciquisme enutjós que tots hem vist exercir en les nostres poblacions rurals, quedant esceptuats de concórrer a la adminis­tració de les poblacions aquells grups que no logrin assolir el 35 per cent del cens, o sia dit planerament: que sols podran intervenir en la administració local aquells que siguin decididament governamentals i aquells altres que són els més declarats enemics del règim. Una monstruosa absurditat que ens imposa la Esquerra disfressada amb falsos oropells de democràcia i de lliberalisme, des­truint i aniquilant aquells conceptes de lliberalisme i catalanitat de que tant blassona.

Es inconcebible, al nostre entendre, que un partit per assegurar-se" el domini que exerceix, comdemni a més de un milenar de pobles a les lluites enconades i xorques d'aquella abominable política dels de dal t i dels de baix que mai deixà créixer o avençar als nostres pobles rurals. I el m é s sensible encara és que hom! pot trobar bona o dolenta aquesta llei, però els municipis s'hi han d'ajustar, vulçues o no.

Vegis ara, les dades d'oi ganiizació aplicables als pobles de la nostra comarca:

Els Ajuntaments de poblacions que no ultrapassin el nombre de 500 habi­tants estaran const i tu ï t s per 5 Consellers i per cada 500 habitants més o fracció fins a 3.000, en tindran un altre. Els de 3.001 a 5.000 habitants estaran integrats per 12 Consellers.

No hi haurà per aquests municipis Comissions Permanents. El govern del poble l'exercirà la totalitat de l'Ajuntament. Els Ajuntaments de 5.000 a 10.000 habitants poden prendre l'acord de regir-se per aquest mitjà dictatorial però no hi ha pobles d'aquesta categoria a la nostra comarca.

En els Municipis de menys de 1.000 habitants hi haurà un Batlle primer i un Batlle segon. En els de 1.001 a 3.000 habitants un Batlle tercer de m é s a més. Aquests càrrecs seran elegits a l'acte de const i tució de l'Ajuntament; el càrrec de Batlle pot ésser remunerat.

Els municipis que gaudeixin d'aprofitaments comunals, el rendiment dels quals representi la quarta part o més del pressupost municipal, poden constituir, se en règim de Consell Obert. En aquest cas tindran la categoria de Consellers municipals tots els ve ïns elegibles. La reunió d'elecció de Junta veïnal !a presidi­rà el veí de més edat. El Consell General funcionarà en la mateixa forma que un Ajuntament i la Junta veïnal serà una mena de Comiss ió Permanent.

Les eleccions municipals a les poblacions on no hi hagi Consell Obert es faran per col·legi únic i llistes concurrents. Així com en les poblacions de més de 10.000 habitants poden obtenir llocs triomfants dues o més candidatures, en les poblacions inferiors a aquests tipus únicament hi haurà a l'Ajuntament una majoria i una minoria. Si es presenta a la lluita una tercera candidatura for­çosament no més n'hi haurà dues de representades. Els llocs seran adjudicats a les dues llistes que hagin obtingut més sufragis en la següent p roporc ió .

Ajuntaments de 5 Consellers: 4 a la majoria i 1 a la minoria. Ajuntaments de 6 Consellers: 4 a la majoria i 2 a la minoria. Ajuntaments de 7 Consellers: 5 a la majoria i 2 a la minoria. Ajuntaments de 8 Consellers: 6 a la majoria i 2 a la minoria. Ajuntaments de 9 Consellers: 6 a la majoria i 3 a la minoria. Ajuntaments de 10 Consellers: 7 a la majoria i 3 a la minoria.

, Ajuntaments de 12 Consellers: 8 a la majoria i 4 a la minoria.

! Quedaran elegits els candidats per ordre de col·locació en la llista. Cada papereta serà un vot tant si té com si no té noms esborrats. No restaran elegits els candidats que tinguin m é s vots s inó els primers de la llista triomfant, de manera que l'ordre d'elecció l'escollirà el partit polític a l 'avançada.

; Davant aquestes disposicions, tornem a repetir que la política local rural a Catalunya es retraurà a aquella nefasta història dels partits de dal t i dels de baix. I pensar que a ixò ens és imposat en plena República i per un partit que's vanta d'esser l'exponent més jenuí de la democràc ia !

JÜSTIOIA C A T A L A N A

On graó m m On Piio Casals Alfons Hernandez Catà, un dels lite­

rats d'esperit m é s refinat de l'hora pre­sent, ha escrit al diari madrileny «Aho-ra> sota el títol de més amunt un sen-tidíssim article, comentant el noble gest de l'excels Casals, el gran artista vendrellenc, que tant ha comentat la Premsa, Diu aquell confrare entre al­tres coses:

«La grave, la patètica voz del violon­cel lo de Casals dejarà de vibrar en Ale-mania sin que nada ocurra; el genio is­raelita de Einstein ha sido excluído del canso germano sin que n ingün «nazi» deje de cumplir cada dia sus funciones digestivas de violència; pero si una vez, por maravillosa solidaridad, todos los laboratorios de especulación pura que-dasen vacíos e inactivos todos los ce-rebros en donde anida el ideal silave, en las manos de los gobernantes mas fuertes apenas si quedaria un cetro de cafía,

Acuerdo difícil sin duda, concordan-cia semi imposible a causa de la tre-ménda gravitación dé la arcilla, por la cual cien veces bajo mentes llustres andan çuerpos p o s e í d o s por pasiones bajas y conpuciscencias dominadoras. Se ha hablado de la traición de los «clers»; es decir, de los descendientes de aquellos espír i tüs creadores de la cultura. Los sabios compatriotas de Hitler, no todos, claro és, pudieron de-eir durante la gran guerra que preferían ser llamados bàrbaros a que los extran-jeros viniesen a derramar lagrimas ele-gíacas sobre la tumba de Ooethe en su pàtria yencida y sometida a servidum-bre. Emperò , la posibilidad de sustituir las nadonalidades étnicas o geogràfí-cas por comunidades de cultura y de

ensuenos no aparece ya como una qui­mera. Sin duda, la tierra une con lazos misteriosos; pero de hecho, en verdad, el letrato del Peloponeso o del Japón me es mas afin que mi compatriota beocio. V si un Br aniy, ante los desina-nes de la fuerza, hace treinía anos hu-biese declarado la huelga del entendi-miento, hoy no habría estaciones ra-dioemisoras para multiplicar hasta lo infinito las sobérbias palabras del nne­vo nibelungo alemàn.

Huelga de cei ebros, huelga de cora-zones, huelga de música y de palabras buenas: huelga terrible. El mito de Or­feó se renueva a diario, y no passa ho­ra sin que en algún lugar la música domestique algo que, fiero y brutal, ruge dentro de nosotros. Casals lo sa­bé. Sabé que el arco de su violoncello puede ser comparado al làtigo de un invencible domador de fealdades, y al yer las fieras sueltas en Alemania, vuelve la espalda a sus contrarios jurí-dicos, triunfa de sus codicias de hom-bre y de sus indiferencias de semidiós , y para sentirse hermano de los millo-nes de anón imos atropellades en la nación musical por excel·lència, decide privaria de su música. Bach no resuci-tarà con sus «suites» ni Hayden con feu concierto imeomparable para que los o í d o s alemanes reciban otra vez sus tutelares melodías . Habrà otros, di-réis, para substituirlos. Si; mas no serà ya esa interpretación sòbria, sin tacha, honda y simple, patètica sin afectación, penetrante, noble; no serà un sonido caliente y humano; no serà su cabeza con trasunto de mascarilla fúnebre la que se apoye sobre el màstil mientras que las almas de Tartini, de Beethoven, de Schumann, de Bocherini, Wagner y de tantos otros maestros de canto del espíri tu envuelven las almas en una atmósfera de bien. El miserable «esqui-

E i - BAIX PENBDES

rol» que vaya a romper esa huelga de espíritu estafarà el salatio y no t eem -plazaià ni un instante e! gran obrero de la belleza que en nombre de la jus-ticia hnmana y del progreso éfico se niega a tocar para los hombres en quienes, tras la careta de modernidad, se ven las facciones tràgicas de la bar­bàrie antigua.

Artistas y pensadores del mundo, considerad un momenfo la lección que os da vuestro**compatriota» Pablo Ca­sals. Su acto quiere arrebatar a manos violentas el previlegio de la acción y el timón del mundo. « S o m o s nosotros quienes' creamos y vivificamos, no ellos—quiere decir con humilde orgu­llo.—Bastaria que todos me imitaseis para que miles de funestos intermedia-rios quedaran reducidos a la impotèn­cia. No dejemos prostituir a nuestra ar-monía; no dejemos transformar en po-tencias demonaícas los secretos que los dioses nos descubr ie ron . . .» Pen-sad en el sentido de esta abs tención , pensadores y artistas del mundo, y por una vez, por no haber querido empu-nar con la diestra ei arco y la batuta que lo han hecho universalmente cèle­bre. Admirad con el mismo fervor con que antes lo admiràsteis , a ase gran ar­tista, «clerc» incorruptible, que ha sa-bido renunciar a sus ventajas de gran hombre para ser hombre sin adjetivos, hombre hermano de los hombres que sufren las injusticias de la fuerza.

Amigo Pau Casals: esa justícia cata­lana que, en un momento de inspira-ción, se ha tornado, honra a Calaluna porque honra al mundo .»

A l'entorn de la tradició Estàvem abocats a la taula de treball

forçós i de colp i volta un timbal i un fluviol ens han fet sortir de l'ensimis-tnameiit coíidià. Era tant mateix realitat o fixió? Ens hem refregat els ulls, hem aguditzat la orella i , en efecte, el redo­

blant i el til'lareig seguien contínua­ment. No vacilem, i ens aboquem al finestral. Centrem nostra miopia i a la entrada del carrer, amb la parsimònia i solemnitat que ' I cas requereix els augusts personatges del gegant i la geganta, inicien la contradansa men­tre el vent dona un revolt iantàst ic a les descomunals faldilles. Però no s' acaba aquí la estampa de carrer d'un dia agostenc. Els seus aqualits, els «nanos» fan de les seves, corrent i empaitant-se, com si verament fos un miracle o follia el que poguessin irrumpir la via públi­ca ells, els desterrats, els oblidats, els exilats a dalt de les golfes, on les úni­ques companyes son les arnes que'ls van fent estralls degut a la condemna que pesa pel seu ostracisme.

I és clar, un xic de dubte desconcer-tador, no! la p r o c e s s ó no te de venir! Corpus ja ha passat! Q u è en farem de que torni a venir si les coses diuen que no han de modificar-se, que per ara, no podem anar mil lor! Pot ser si! Ara que, del tot, no acabem de creure que així siga. I tant de bò anéss im errats.

Però deixem el divagar i desentren-yem què els porta a tant volguts i inolbiidats personatges (al menys per nosaltres en aquesta ruta que amb tant de goig feien per les vies de la ciutat antiga.)

Ja ho tenim! Sant Roc!... I és clar en aquesta diada i dies acoplats, la histò­rica Plaça Nova (que pobreta, és de les més velles de Barcelona) continua, sos té i manté la tradició, de usos i costums que'ls temps moderns, arreconen al quarto dels mals endreços . 1 fa, el que la majoria oblida, ensenyar, esplaiar i divertir a la mainada. Oh! Les festes tradicionals precursores de l 'engrandí-ment de la ciutat, del respecte dels fills a pares, com es van esfumant i com queden arxivades en mig de la pols dels llibres de les biblioteques. Per això quan de tard en tard, constatem que alguna se'n serva, ens fa l'efecte d '

R E B A I X A encara més els preus del 8 H. P.

Sedan 2 portes 7 6 5 0 Pessetes

Sedan 4 portes 8 2 0 0 Pessetes

Sedan luxe 4 portes 8 6 7 0 Pessetes

ArA és, doncs, FOCASÍÓ d'adcfuirir t a n coiace econòmic i A bon preu •iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

A g è n c i a O f i c i a l

D o c t o r R o b e r t , 4 2 T E L È F O N 5

V E N D R E L L

T

4. P e s s e t e s

Fixeu-vos en aquesta garantia:

"La V A C U U M O I L C O M P A N Y , S. A . E . , garanteix

el contingut d'aquests bidons mentre ei precinte estigui intacte."

M O B I L O I L L L E G I T I M D E G U D A M E N T P R E C I N T A T

Porteu vostres envasos per omplir-los de nou amb

l'acreditat Mobiloil, al preu inversemblant de

P T E S . 4 7 5 e l l i t r e U n l c v e n e d o r al V e n d r e l l :

G A R A T G R I B A S TELÈFON 45 DR. ROBERT. 52

llllllllllllllllllillilllllllllM^

toinarroga Terrasse Hole S a r a ' T VJKCEI^ÉS C a L D E j a s

A i g ü e s termals, clorurades, alcalinades, bromurades Temporada: Des de'l l.er de Juny al 15 d'Octubre

El servei d'Hotel serà inaugurat el dia 15 de Juny

Mlimeot Balneari ifolaí aiü tol conlorl, a m m de S. Bondó (a) Ti

aquell licor fabricat sense cap fórmula científica ni industrial, s inó posat a quarenta a sol i serena i el'laborat per les mans de la bona mare o altre fami­liar i quan el tastem en dies de tràngol , o festivitat, el trobem doblement bo i superior a les begudes de marca, per que te un blassó inigualable i que no es presta a competència : el sabor de la compenetrac ió i la tradició de l'amor, respecte i puresa. Mai et farà mal! Com en te de fer, si pe rquè siga bo hi va en ell el cor i l'ànima de la dona que us estima fins al més enllà, i es sacrificaria a gratcient, tant sols per que fóssim felisos.

Les festes d'enguany de la Plaça No­va, amb els seus adherents, l'altar guar­nit, la benedicció de panets, els castells de focs, els titelles, les sardanes i tot el que fa olor de netedad i puresa, que és da casa nostra genuinament ens ha fet meditar bastant i ens ha dolgut que en altres barriades, no celebrin la seva petita festa major.

Aquests temps de materialisme in­trínsec, que perverteix les coses amb mercantilisme exagerat, ens fa dolor.

Ja ho sabem que el nostre pas per la terra és tan insignificant i escàs que dintre un segle ningú te de recordar-se

de nosaltres; però, si tenim cura de mantenir el respecte a la tradició faniH Mar encomenant-ho als nostres fills, sempre serà un goig l'haver fet un be. I ens sembla que no é s cap vergonya el tenir miraments i é s s e r honest, per

que si no hi guanyem res, menys hi perdem, i en contribuir a la derrotaciól i al de scrèd i t , podrà é s s e r d'home mo­dern però la modernitat no vol dir que: estigui renyida en tenir cor, i el cor mana ésser fidel a una ruta: el camí recte! aquest camí que massa sovint es deixa a recò. «

Beneïdesa iaques tes persones que's recorden dels infants i procuren fer-los atractiu el camí de cada dia amb exemples i lliçons, esplais i rialles, men­tre celebren festes que continuen tra­dicions, que no fan cap mal, que per­duren uns dies a l'any! Tant de bó tin­guessin imitadors!

ICAR

Barcelona, 24 d 'Agost de 1933.

E u BAIX PENEDÈS a d m e t , e n p r i n c i p i , I I c o l · l a b o r a c i ó a x p o n t à n l a d e t o t s a q u a l l l q u e v u l g u i n h o n o r a r - i o a m b l l u r s e s c r i u , q u e s o n c o r d i a l m e n t a c o l l i t s , r e p a s s a t i o r t o g r à f l e a m a n t I p u b l i c a t s , s e m p r e qu i s i g u i n c u r t s , t i n g u i n I n t e r è s p e r i o d í s t i c I e n c a i x i n d i n t r e l e s n o r m e s g e n e r a l a d t l p e r i ò d i c . N o e s t o r n e n e l s o r i g i n a l s , pu­b l i c a t s o n o .

3.

A G R Í C O L E S A p r o p ò s i t d e i ' a l u m .

p e r a c o m b a t r e e i m i l d i u

Segueixen les controvèrs ies sobre els brous amb aium contra ei mildiu. Últimament l'autor d'aquests brous ha escrit una carta, pe rquè rectifiqués certs conceptes, una revista agrícola d'Alger, carta de la qual copiem les se­güents dades que interessa que cone­guin els vinyaters:

«No s'ha de confondre l 'adherència (es refereix als brous) d'encolament amb l 'adherència per penetració.

Els brous ordinaris de sulfat de cou­re, s'adhereixer. per l'encolament i si es tiren sobre un vidre, s'hi encolen com passa amb una pintura sobre una paret seca; però sobre una paret humi­da, una emblanquinada amb calç no s'hi aguantarà gaire temps; i el mateix passa amb els ceps, que les sulfatades ordinàries s'hi desencolen després d' haver plogut.

Amb els brous d'alum, la cosa varia: no es desenganxen, s inó que s'endin­sen; però, naturalment, en una placa de vidre no hi penetren.

Si es projecta un brou cúpric amb alum sobre un vidre, s'hi fixarà d'igual manera que un altre brou, però l'hidrat d'alúmina s 'assecarà i es desfarà, i po­drà treure's fregant lo amb e! dit.

Però si el brou es projecta sobre els pàmpols i els ra ïms, sempre humits per la transpiració, la descompos ic ió d'una part d'alum formarà un hidrat d'alúmi­na, que s 'arraparà tant més ais pàmpol s retenint el coure, quant més mullats siguin i quant més plogui.

> Aquesta particularitat de l'hidrat d' alümina s'utilitza per emblanquinar les parets humides; els emblanquinadors prou saben quines proporcions d'alum han d'emprar.

L'alum que queda lliure penetrarà més dintre els teixits fent que el coure s'hi f i x i , i així, obrarà com a curatiu, per la raò que arribarà on hi ha el mal.

Per altra part, si es vol considerar la teoria dels brous cúprics fonamentant-la amb la teoria dels teixits, és fàcil de comprendre que coure i calç no repre­senten altra cosa que un colorant i un suport i que per a fixar el color neces­sita que aquest penetri, i aleshores és l'alum que juga aquest paper.

L'alum obra com a fixador, de dues maneres:

1, a Mitjan sant la formació de l'hi­drat d'alúmina, que fixa de manera enèr­gica el coure precipitat, a la superfície de les fulles i , tant més, quan més hu­mides siguin aquestes.

2. a Per llurs pròpies propietats pe-netradores, que fa endinsar el coure re­generat en els teixits, de la mateixa manera que un color dins la fibra; els dos cossos actuen aleshores com a curatius, si el mal hi ha entrat abans d'ells. L'alum, en aquest cas, cautetitza i priva tota podridura. Es així com s'explica el pe rquè s'hagin cauíeritzat els raïms només que ficant-los en una solució d'alum al 4 per 100.

Així, doncs, quant més plogui més quedaran agafats els brous cúprics, a l'ensems que les fulles quedaran flon-

LiL Cl l i . 9 M I Q U P " C . r

iiiiiiiiiiiiiiniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Aquesta casa ha obert una secció

k§ $eiBaaiie$ pe r amb xarol, crom i pell color

N O C O M P R I S E N S C O N S U L T A R E C S N O S T R E S P R E U S

y'ó de I

I n l a i i l i t

MOSAICS HIDRAULTOS U R A L I T A

MATERIALS D E CONSTRUCCIÓ

J . J U L I V V E N D R E L L losep Marcé, 12

Taller de Reparació de Nenmàis I Càiares Partxes ràpits vulcanitzats

C A U X U T A T G

r iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim

D r . R o b e r t , 41 ( d a v a n t l ' A g è n c i a F o r d )

ges i sense la costra que les priva de rebre les radiacions solars. En canvi, l'hidrat d'alúmina, que sos té el coure sobre l'epidermis dels raïms, desapa­reixerà després d'haver aquests madu­rat, quan el suc s'ha concentrat i quan la humitat ja no es necessita per a sos­tenir l 'alúmina.

La circumstància que la podridura s'hagi evitat fins en les vinyes inunda­des, que l'antracnosi hagi desaparegut de les sarments, prova l'eficàcia dels brous amb alum sobre les malalties c r ip togàmiques en general.

Altra particularitat dels brous amb alum és el repartiment uniforme del coure, formant un nombre incalcuble de petits cristalls microscòpics que ta­pen absolutament tota la part de la fu­lla mullada; cristalls que resten ben arrapats sense formar taques, com pas­sa amb el brou bordelés ben preparat.

Aquestes taques, fan que s'expliqui, per; altra banda, que un teixit no pot protegir-se a la primera sulfatada, i que s'hagin de repetir 3 o 4 vegades per protegir superficialment la part sulfa tada.»

Rafel F u s t é Pèrit Agrònom

Compra-venda, peritatge i recana de finques AIXECAMENT DE PLÀNOLS

NOTICIES I CONSULTES Carrer de Mar, 18 V E N D R E L L

L I T E R À R I E S

E S C L A T S Per veure tenim

els ulls de la cara; mirem l'infinit amb els ulls de l'ànima.

Els anys que tenim és nostra cadena, que aquí en aqueix món passém de condemna.

Perquè saps tocar el piano et créus que estàs instruïda, i no sabs rentar la roba ni tan sòls sorgí una mitja.

No tornis resposta si no và per tú, que qui calla otcrga i qui escolta cull.

No preguntis mai els anys a cap dona, perquè et respondrà que DO se'n recorda.

Les dones no són tan maques com semblen, puig totes d' aprop tenen molts defectes.

Dugués dones, sént hermoses, no podrien viure juntes, que envejoses i geloses estarien totes dugués.

jPer veute't contenta no sé què daria, puig són tes rialles també ma alegria!

VALENTÍ C A R N É

E S P O R T I V E S CICLISME Canardo-Sans, de Barcelona I Reus respecti­vament, vencedors de la cursa a l'Americana que tingué lloc dissabte passat a la nit en el Velòdrom vendrellenc.

Esqüelament senyalàvem el passat dissabte i en aquesta mateixa secció aquesta cursa que fou fins avui la millor de totes les ací disputades fins a la present data.

Cal ésser testimoni de les diferentes lluites sostingudes durant tota la cursa per a fer se cabal idea de com fou disputada i de la mag­na forma en que l'equip vencedor sapigué obtenir l'avenç d'una volta sobre els demés equips, a l'ensems que aguantaren aquesta volta que'ls donà el triomf absolut. Ja als 45 minuts de comensada, la lluita per la ob­tenció de la volta va donar lloc a que's sus­pengués el tercer esprint. També per lluita fou suspès el quint esprint i en el darrer quart de la cursa s'emprà una lluita tan aferrissada que tinanimament el nombrós públic aixecat dels seients i amb les mans crespades de les ovacions que adressava als participants, que­dà com si vegés visions. No sentirem entre els que hi assistiren ni una sola protesta i si únicament el clam general: ha sigut la millor cursa que jo he vist en un Velòdrom.

Prengueren la sortida els següents equips: Canardo-Sans, Ferrando-Albinana I , Benai-

ges-Montreal, Valent-Rafecas, Gené-Pujol. A escepció de Gené Pujol, que per averies

importants no finiren la cursa ja a les acaba­lles, la classificació quedà de la següent forma:

Canardo-Sans, 11 punts; Ferrando-Albina­na, 14 punts a una volta; Benaiges-Montreal, 3 punts a una volta; Valent-Rafecas, 8 punts a quatre voltes.

Per a donar idea de la forma en que fou emprada la lluita, donem a continuació els esprints:

Primer esprint, Ferrando-Valent-Canardo; segon esprint, Canardo-Ferrando-Valent; ter­cer esprint, (anulat); quart esprint, Sans-Fe-rrando-Montreal; quint esprint, (anulat); sext esprint, Canardo Ferrando-Benaiges; septim esprint, Ferrando-Valent-Sans; octau esprint. Valent-Albiiïana-Montreal.

També es disputaren diferentes primes que a'emborsaren Sans, Ferrando, Valent, Sans,

Un nou èxit en tots conceptes per el qual felicitem a participants, públic i organitzadors.

I ara fins a una altra.

Excurs ió ciclista al Parc S a m à , de C a m b r i l s

Per el vinent dia 8 de Setembre, el Club d'Esports, prosseguint com en passats anys en l'organització d'una magna excursió ciclis­ta, ha acordat per enguany que sia Cambrils i el Parc Samà el lloc escoílil.

Com sempre la hora oficial de sortida serà a les cinc del matí del dit dia per a retornar ei mateix dia al caure la tarda.

Tenint de ser per invitació els llocs a visi­tar, el Club d'Esports obra la corresponent llista de inscripció en ei seu domicili social.

PEHE BONSOMS

SI V. ENCARA M I N A TOT AMB GAS, PENSI QUE ESTA PERDENT E L TEMPS

L A F A B R I C A D E G A S P R O ­P O R C I O N A U N E S C U I N E S M O D E R N E S E X T R A O R D I N A -: R I A M E N T E C O N Ò M I Q U E S :

Venta sense alteració de preu per donar facilitats

Des de 2 pies. mensuals

La Casa MumLru J < lla aquesta vil necessita un aprenent i dues aprenentes en les seves seccions de ventes. Cal que'ls qui ho solidtin hagin

complert la edat de 14 anys.

E S V E N un pati en lloc cèntric a la platja de Comarruga. Per

informés a la impremta d'aquest setmanari.

4. EL BAIX PENEDÈS

F A A O A N V S Resum de les notes locals publicades en

«El Vendrel lense», setmanal predecessor nostre, edició del dia 27 d'agost de 1893.

—Degut a haver rebut el senyor Jutge de primera instància d'aquest partit un te­legrama del ministeri de justícia pregun-tam-li si volia quedar com excedent, i da­vant dé que s'anava a una reorganització judicial i es proposaven suprimir molts jut­jats es va produir gran alarma a la vila cre­ient que quedava suprimit el nostre j ut-Jat, cursant-se de seguida numerosos tele­grames que foren contestats donant segure­tat de que no era així.

—Per motiu d'aconomia (i quines econo­mies) foren suprimides les plaçes de peatò de correus dels pobles de Beilvey, Cunit i Llorenç, en conjunt cobraven 75 pessetes mensuals.

—Arribà a vila procedent de Cuba el sen­yor Miquel Berenguer qui es proposav a instaliar-se definitivament a vila, per quin motiu comprà una hisenda tocant als es­tanys de Comarruga.

—Morí a la veïna vila de Vilafranca del Penedès el gran literat E n Caietà Vidal i Valenciano.

— L a temperatura era excesivaraent calo­rosa i les operacions de la verema havien ja comensat, donant vins molt diversos tan en classe com en graduació.

Als nostres subscriptors Aquest setmanal, des de la seva funda­

ció ha vinguí cobrant la subscripció a un preu tan econòmic que, materialment, mai ha lograt cobrir aventatjosament les seves despeses generals. Darrerament, i davant les creixents exigències de la confecció tipogràfica, hem fet un balanç de la nos­tra situació, i ens hem trobat amb que continuàvem saldant amb dèficit la nostra publicació; això ens ha dut a fer un exàmen del preu a que cobren les publicacions similars a la nostra i hem vist que totes oscilen entre 2 i 2'50 pessetes trimestre, tot i tenint la quasi totalitat d'elles o un camp més ample de subscripció o una en -titat que les suporta en llur dèficit. Davant aital situació, i no tenint altre recurs que Vapel·lar a l bon sentit dels nostres cons­tants faxoreixedors, hem pres el determini d"aixecar el preu de subscripció a 2 pesse­tes trimestre dintre la vila i 2'25 a les fo ­ranes, posant-nos aixi Justament al nivell dels preus mes econòmics a que s'edita avui la premsa comarcal catalana.

Volem creure que aquesta determinació tan Justificada avui per l'augment constant de despeses, serà acollida amb serenitat per els nostres favoreixedors en fer-se bon càrrec dels poderosos motius que ens obli­guen ben a pesar nostre a aquest augment, prometent nosaltres, per la nostra part, correspondre com es mereix aital prova de confiança introduint a l nostre setmanal dintre breu temps aquelles reformes que' í posin al rengler que de dret l i pertoca.

* * *

Ll icènc ies de C a ç a L L I C È N C I E S D ' U S D ' A R M A

BE 8 T R A M I T E N B R S U h

PLA.NA.« ?Ia jor« l O •» V e n d r e l l

Platja de Sant Salvador —Per avui dissabte a ia nit, al Casal Ga;r-

bí, i a càrrec d'elements de la colònia es­tiuenca, s'hi donarà una vetllada teatral en la qual s'hi representarà el diàleg dels ger­mans Quintero «Los chorros de oro» i la comèdia de Poal Aregall «L'amor vigi la».

—Demà a la tarda està anunciada una projecció de pelícoles de la passada festa major de la barriada, així com el reparti­ment de premis als guanyadors del Concurs de Fotografia.

* * *

Mes d'Agost

r e u §

L a ( a $ a M u m L r ú durant el|mes|crAgost posafa la venda diferents

a^tíjde'sld'istii'u amb una

G r a n R e b a i x a dp P r e u s

com a final de Ten,parada

Aprofiti aquesta ocasi;ó que li ofereix la

Gasa Mumbfú del Vendrell Preu fixe

Notes municipals L'Ajuntament en la seva darrera sessió

va acordar: aprovar l'acta de la sessió ante­rior; complimentar la correspondència i but­lletins oficials rebuts durant la setmana; concedir un vuitè de pluma d'aigua én arrendament a Francesc Camilonch, amb destí a Comarruga; concedir permís per a realitzar obres a Pere Oliveres Montjé; que es digui a la Cooperativa Elèctrica que !' Ajuntament està disposat a rebre a la Co missió que es designi per tal de parlar nova­ment de l'afer; quedar assabentats del no­menament d'urbans fet per i'Aicaldía; apro­var diverses relacions de despeses; autorit­zar a la Comissió de Foment per tal de re­soldre definitivament l'afer de l'import dè les obres del Cementiri; que per la Com is sió de Governació es resolgui l'afer de l'en­carregat del Cementiri; heure esment de la constitució del Comitè Anlirràbic; així com també de la reconstitució de les Juntes dç Sanitat; també s'heu esment de que en el mes actual s'instal'larà el servei d'incedis; i després de diversos prees i preguntes va ai--xecar-se la sessió.

• * • •

L

P R O D U C T E S

R I S L E R f · O L · V O S X O S SS 1M[ K S

D E M A N l l N P R i E U . S A L A

C ék m A M u m b r u

NOVES E l temps ha esdevingut tempestuós i qua­

si cada nit ameça tempesta. Dilluns passat a la nit ca igué una forta pluja que haurà vingut molt rebé per la collita del ví.

Tot i això la calor és forta i enganxosa, no desdint dels dies mes xatogosos d'aques­ta estiuda tan calorosa

« * *

Josep Aleu Massanel CORRESPONSAL oklBANC o ' E · r · A M Y A

ADVOCAT-PROCURADOR PlaçaPíiMargal l ,15, lef V E N D R E L L

Vendes A Ï c o m j t i A i

L a setmana que anem a comensar és prò diga enguany en festes majors de pobles veins, doncs coincideixen en ella amb la de Vilafranca, les movibles d'Arbós i de Santa Òliva.

Denià, doncs, comença la de la vila de 1' Arbós, Del programa general que fenirn a a !a vista s'hi destaca una competició cas-tellera entre les colles vella i nova de Valls, una cursa ciclista, un concert inaugural d'un nou Orfeó Arbosenc per la tarda del dilluns, balls i concerts a la Cambra Agrí­cola per la orquestra Emporium; ballets a càrrec de l'Esbart Dansaire arbosenc per demà a la tarda; espectacles moderns al Teatre Cinema Arbosenc el diumenge tar­da i nit, i selectes balls, al mateix local, el dilluns a la nit a càrrec de l'orquestrina Melody-Jazz, i el dimarts, tarda i nit, a cà­rrec de la Roya.lty de Vilafranca. També encar que el programa general no en digui res, es celebraran les funcions religioses de consuetud dintre la església parroquial.

Dijous s'escau la festa major del veí po­ble de Santa Oliva, de sempre tan conco­rreguda per la gent comarcaaa; però que enguany no serà així segurament degut a haver se suprimit la processó de la Verge del Kemei, que amb tants de devots compta'

• * • A S S E G U R A N C E S

P E D R E G A D E S A C C I D E N T S D E L T R E B A L L

F O C R O B A T O R I

P . P L A N A M A N l É : V e n d r e l l * * •

L a afició als focs artificials ha pres peu a vila i tins itotentre aquests aficionats n'hi ha que s'han arriscat a fer de pirotècnics cons truint focs. Una provatura d'aquestes cons­truccions fou feta dilluns passat a les 10 de la vetlla, cremant se a la plaça de darrera el Born i tocant a la via, tot un veritable castell de focs, havent sigut invitat per pre­g ó el veïnat a presenciar l'espectacle. No cal dir com hi va acudir tot el poble.

E l s nous aspirants a pirotècnics feren ga­la de bastant gust; clar que els manca pràc­tica, però tot i això saberen sortir-se ben airosos del seu comès, éssent aplaudits ben sovint.

* * *

Entre els elements d l Club d'Esports hi ha molta animació per a concórrer a la excursió que es vol dur a terme durant els dies 8 al 12 dè l'entrant Setembre als Piri neus catalans i francesos segons el següent recorregut: Vendrell, Barcelona, V i c , Ri­bas, Puigcerdà, Seu d'Urgell, V a l l d'Ando­rra, Aix les Termes, Saint Girons, Luchon, L e s , Salardú, Sort, Balaguer, Vendrell.

* * *

Laboratori d'investigacions clíniques D E L

D R . C A S T E L L V Í Anòlissis d'orines, sang, esputs

i productes patològics R E A C C I Ó D E W A S S E R M A N N

* * * Hem rebut els números 1 i 2 del nou men­

sual «La Llar» que's publica a Montcada-Reixac, portaveu del Centre Popular Cat»' lanista d'aquella població

Corresponem gustosament a la seva salu­tació i la deixem inscrita amb goig a la llli ta del nostre canvi

* • • SEOOIO R E L I G I O S A

Diumenge a les sis de la tarda després del Rosari, exercicis a Ntra. Sra . del Bell Amor. Seguidament la V . O. T . de Sant Francesc celebrarà la funció mensual regla­mentària, que serà de recés espiritual peli Exercitants, Celadors de l'Apostolat de 1' Oració i Maries dels Sagraris.

Dijous a dos quarts de 7 sortirà el Com­bregar de devoció pels malalts impedits

Divendres, primer divendres de! mes, a dos quarts de set exposició del Santíssim i exercicis de la Hora Santa i a les set missa a intenció de la fundadora.

» • *

Mercè Ramon i Cuell PROFESSORA DE SOLFEIG 1 PIANO DE LA ESCOLA M O N T E S S O R I

S'admeten alumnes i es donen lliçons a d o m i c i l i

València, 224,2.0n2.a BARCELONA • • *

Avis al públic L a empresa d' automnibus L a Hispar.:

Ponterrina posa en coneixement de quants utilitzen el seu cotxe per n retornar de Bar­celona aanb el tren que surt del Baixador del Passeig de Grpcia a d .s quarts de vuit de la vetlla, que des de'l divendres dia8 de Setembre els caldrà sortir amb el tren de les 7'10, que va directe a Sitges i arriba a Calafell a les 813, doncs des de dit dia 8, | sortirà el cotxe de la estació de Calafell a l la arribada de l'expressat tren i

* * * Centre Industrial del'Vendrell | Havent sigut presentada una queixa a |

aquesta Directiva firmada per varis socis consumidors de fluid de gas sobre el preua que avui factura la Fàbrica als consumi­dors de més de cent metres mensuals, es prega a tots els perjudicats per dit augment i categoria, se serveixin passar per la Se- j cretària d'aquest Centre el dilluns i dimarts vinents, dies 28 i 29 dels corrents, de 7a8 I de la vetlla per a formular conjuntamentla , corresponent queixa a les autoritats com-! petents.

S E C C I Ó O F I C I A L

R E G I S T R E CIVIL Naixements; Un nen fill de Joaquim Soler

Codina i de Pilar Rodríguez Rovira, Santa Ana, 79; un nen fill de Pau Sabanés Ribas i de Felissa Mercadé Juncosa, Carreró 5.

Matrimonis- Pau Codines Sala amb Mer­cè Dinarès Solé .

Defuncions: Cap.

IMP. RAMON-RAMBLA 4 DE MAHÇ-VENDREU

E S V E N E N una peça de terra plantada de garrofers a la partida Castellassos i altra amb ametllers i oliveres a la pat-tidd de La Creu. Dirigir-se a P. Plana Maiié, carrer

Major, número 10