EL PARLAMENT EUROPEU:

El Parlament Europeu és l’única assemblea parlamentària multinacional del món i l’única institució de la Unió Europea elegida pels ciutadans. Representa 500 milions de ciutadans dels 27 Estats de la Unió Europea. Cada 5 anys es fan eleccions. El Parlament té 736 eurodiputats. També s’han sumat 18 del Tractat de Lisboa i més quan es completi l’adhessió del 2013.

Des del 1979 els Tractats europeus han ampliat les competències del Parlament en l’elaboració de pressupost i de les lleis de la UE. S’ha reforçat el control polític i òrgans de la Unió. El tractat de Lisboa es va possar en marxa l’1 de desembre del 2009. I gràcies a ell el poder pressupostari del Parlament s’ha ampliat a totes les despeses de la UE.

El poder legislatiu ha augmentat. Abans els diputats adoptaven lleis per a mercaderies, etc i ara també destinades a l’agricultura, la pesca, etc. La Comissió es pot veure obligada a dimitir per la censura aprobada pels eurodiputats. Els ciutadans poden dirigir peticions al Parlament per presentar queixes. Els diputats elegeixen un Defensor del Poble Europeu, que examina les reclamacions en els casos de mala administració. La Carta del Drets Fonamentals de la Unió Europea recull els drets civils, polítics, econòmics i socials proclamats. Els Parlament exerceix també la seva influencia en la política exterior de la UE.

Les lleis europees ens afecten a tots, pretenen sobretot facilitar la vida dels ciutadans dins la Unió i afavorir la igualtat d’oportunitats, drets i obligacions. El Parlament Europeu, debat i aprova les lleis. Al prinicipi el Consell era el representant del govern en els Estats memebres, però amb el pas dels anys i del Tractats, el Prlament i el Consell s’han de posar d’acord sobre el seu contingut: que actualmente s’anomena codecisió. Perquè una llei europea pugui aplicar-se ha d’anar signada pel President del Parlament Europeu i el del Consell.

Factures dels tèlefons mòbils:

Al 2007 es van limitar les comunicacions per móvil amb altres paissos de la UE, per reduir-los progressivament. Però els diputats al 2011 van fer que les tarifes no superin els 0,35 euros per minut.

Parlament Europeu, un legislador de ple dret:

La codecisió afecta en la lliure circulació de mercaderies, serveis, etc en el mercat europeu, i també en la protección del medi ambient, els drets dels consumidors, la seguretat dels transport, etc… La codecisió s’ha convertit en el procediment legislatiu ordinari per adoptar les lleis de la UE. En L’agricultura, pesca, etc, el Parlament només té un dret de veto, com la polítca de cohesió i desenvolupament regional, l’esport i la juventut.

Activitats legislatives del Parlament:

Ara és molt més fácil que en el passat exercir una professió en un altre país de la UE. Els eparlamentaris també han posada normes més estrictes en àmbits com supermercats. El Parlament també ha reforçat els drets dels passatgers aeris i ferroviaris, i per a persones grans i amb mobilitat reduïda. El Parlament va aconseguir la imposició d’un límit per a les primes als banquers, l’impagament d’un país, etc. També ha estat a favor de la lluita per a unes normes de govern econòmic amb efectes reals. La UE ha adoptat mesures per limitar els efectes de l’escalfament climàtic al món reduint la industria, centrals elèctriques, etc.

ESL DIPUTATS:

La Directiva sobre serveis permetrà treballar més fàcilment a l’estranger. Probablement mai no hauria vist la llum sense mediació del Parlament. El Parlament té poder per rebutjar el text en el seu conjunt. Els diputats tenen un dret d’iniciativa política que els permet sugerir la Comissió que presenti determinades propostes legislatives. Demanen regularment a la Comissió i al Consell que desenvolupin les polítiques existents o fer noves.

PER ALS CIUTADANS:

Amb el nou tractat, molts ciutadans podrán demanar la Comissió Europea que presenti una proposta de llei sobre qüestions respecte a les quals estimin que la UE hauria de legislar. Les lleis europees també permeten fomentar els intercanvis de béns i serveis. I els ciutadans participen en la defibició dels textos legislatius.

PRODUCTES QUÍMICS:

La UE ha aprovat una normativa anomenada REACH dirigida a reavaluar milers de productes químics en circulació, amb l’objectiu de retirar del mercat els més perillosos.

PRESSUPOST:

Cada any els eurodiputats negocien durant molts mesos amb el Consell amb l’objectiu de fixar l’import dels ingresos i de les despeses de la UE per a l’any següent. L’última reforma del Tractats ha ampliat el poder pressupostari del Parlament a la totalitat de les despeses de la UE.

A ON VAN ELS DINERS DE LA UE:

Aquest és el marc financer de la UE del 2001-2013.

Creixement sostenible: desenvolupament econòmic regional, accions a favor del creixement, competitivitat i l’ocupació (44%)

Conservació i gestió dels recursos naturals: agricultura, desenvolupament, sostenible i medi ambient (43%)

La UE com a actor mundial: accions exteriors, política de desenvolupament, ajut humanitàri (6%)

Altres despeses, incloses les d’administració (6%) Ciutadania, llibertat, seguretat i justicia: protección dels drets

dels ciutadans, lliure circulació de persones, cooperació policial i judicial, lluita (1%)

PROMOURE EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE

Gran part dels diners de la UE serveixen per incrementar el desenvolupament econòmic i reduir la disparitat entre les diferents regions d’Europa. Com ejuts a les empreses, projectes d’investigació, etc. La política agrícola comuna es beneficiaa també d’una part important del pressuport. Altres sectors están creixent amb el suport del Parlament Europeu, com per exemple; la conservació d’espècies protegides, la lluita contra el canvi climàtic, etc. Una part del pressuport de la UE serveix també per finançar el desenvolupament econòmic al món i l’ajut destinat a països víctimes de catástrofes naturals i d’altres situacions de crisi.

L’INTERÈS DELS CIUTADANS

La UE ha esdevingut cada vegada més activa en l’àmbit de la salut pública finançant en particular nombrosos projectes d’investigació en nous medicaments. Aquests últims anys, els diputats han utlitzat també el seu poder per augmentar programes de promoció de la diversitat cultural europea, com per exemple; cinema, música, pintura, etc. Al 2006 el Parlament va aprobar la creació d’un fons d’adaptació a la globalitzaci, amb l’objectiu d’ajudar els treballdors acomiadats com a conseüència de reestructuracions industrials a causa del context internacional.

INVERTIR PER AL FUTUR

Els diputats han hagut de negociar amb els estats membres, amb la finalitat d’obtenir finançament addicional per a alguns projectes importants desde el punt de vista dels ciutadans. El Parlament ha defensat els programes europeus per a la movilitat del joves. Exemple: el programa Erasmus i Leonardo Da Vinci. El Parlament dona molta importancia a la investigación i a la innovació. El tractat de Lisboa estableix que el marc financer plurianual es fixarà a partir d’ara mitjançant un reglament que requerirà la aprovació del Parlament europeu.

D’ón vénen els diners de la UE?

Està finançat amb les contribucions dels estats membres, calculades en funció de la riqueza nacional. S’alimenta d’una part de l’IVA. Per al futur, el Parlament europeu advoca per un nou sistema de finançament que permeti un vincle directe entre la Unió i els contribuients europeus, sense incrementar els impostos.

UNES DESPESES VERIFICADES AMB LUPA

El Parlament Europeu, amb l’ajut del Tribunal de Comptes Europeu, verifica permanentment que el presuporst es gestioni de manera eficaç i vetlla per la lluita contra posibles fraus. Cada any, la Comissió Europea i altres institucions de la UE han de demostrar que han utilitzat correctament els diners de la Unió posats a la seva disposició: és el s’aprovació de la gestió pressupostària.

CUANT COSTA EUROPA?

Un 1% de la riqueza de la UE, uns 240 euros per habitant, va a parar al pressupost anual de la UE, que ascendeix a més de 120 mil milions de euros. El funcionaments del Parlament costa uns 3 euros l’any de cadascun dels ciutadans de la UE.

LLIBERTATS I DEMOCRÀCIA

El paper dels diputats consisteix bàsicament a representar els ciutadans en l’àmbit de la UE i a defensar-ne els interessos davants dels dirigents europeus i de les institucions de la Unió. El tractat de Lisboa estipula que la UE es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democracia, igualtat, i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a miniories. I són comuns als estats membres. A més, la Unió té com a finalitat promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles. Redacta l’any 2000 per una Convenció

formada per diputats europeus i nacionals, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea reuneix en un mateix text els drets civils, polítics, econòmics i socials proclamets fins aquest moment. El Parlament s’alça contra el racisme i la xenofòbia, i recorda constantment la necesitat de respectar les normes europees en materia d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

COMBATRE L’EXPLOTACIÓ DE LES DONES

El Parlament Europeu cobat tots els tipus de vilència contra les dones, lluitar contra el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual i treure les dones de la pobresa. També fa tot el que pot per promoure la igualtat de gènere i ha treballat en la creació de l’instit europeu per a la igualtat de gènere.

PROTEGIR LA LLIBERTAT

Els atemptats del 2001 als Estats Units ,els de març del 2004 a Madrid del 2005 a Londres van portar els Estats membres a augmentar la seva cooperación en la lluita antiterrorista. Segons els diputats la lluita antiterrorista ha de desenvolupar-se dins del respecte de les llibertats individuals per no posar en qüestió els valors que fonamenten la democràcia europea. És el missatge que trasmeten constanment,han donat suport a la revisió de la directiva sobre el blanqueig de capitals, perquè també inclogui el finançament del terrorisme. El parlament Europeu ha tingut també un paper fonamental en la creació de la nova Agència Europea de Drets Fonamentals , encarregada de vetllar per l’aplicació d’aquets drets en els Estats membres, amb el Supervisor Europeu de Protecció de Dades, consisteix a supervisar la protecció de dades personals i la vida privada a tota la Unió.

PETICIONS DEL CIUTADANS

Qualsevol ciutaà de la Unió Europea té dret a presentar una petició davant el Parlament Europeu sobre un tema que s’inscrigui dins del marc dels àmbits d’actuació de la Unió Europea i que l’afecti directament. El Parlament contribuieix a resoldre aquets problemes dels ámbits de medi ambient , seguretat social, del funcionamet del mercat únic de la UE.

PROTESIS DE SILICONA

En 1998 denunciaven els efectes negatius dels implats de mama de silicona sobre la salut humana i en sol·licitaven la prohibició inmediata. El 2003, una directiva va fer molt més rigorosos els

controls de qualitat i seguretat necessaris perquè els implants de mama poguessin comercialitzar-se a Europa.

Els caps d’Estat i de Govern proposent un candidat sobre la base dels resultats de les eleccions europees, que posteriorment ha de ser elegit pels diputats. La moció de censura es considera l’últim cartux i mai no s’ha posat en pràctica fins ara. El Parlament vigila de prop les activitats de la Comissió, realitzant una anàlisi detallada de les disposicions contingudes als seus informes sobre polítiques, legislació i pressupots de la Unió. Els Comissaris europeus han de presentar-se davant dels diputats en les reunions de les comissions o en sessió plenària, per defensar les seves polítiques, explicar les mesures que tenen previts adoptar o respondre les preguntes del parlamentaris. En cada período parcial de sessions, se sotmet el President de la Comissió a un torn de preguntes en què els diputats l’interroguen sobre qüestions d’actualitat.

L’EURO

Els diputats al PE supervisen la gestió de la moneda única europea invitant els presidents del Banc Central Europeu i de l’Eurogrup, president del BCE i la resta dels membres del comité executiu del Banc només poden ser nomenats després d’haver consultat el Parlament .Al llarg dels dos últims anys ,el Parlament ha augmentat considerablement els debats que manté amb els principals encarregats de la presa de decisions pel que fa a l’euro, millor la manera com es preñen les decisions monetàries.

SUPERVISAR ELS TREBALLS DEL CONSELL

A l’inici de cada cinema europea el President del Parlament enuncia unes recomanacions estratègiques. El President del Consell Europeu i l’Alt Representant de la Unió per Afers Estrangers es presenten regularment davant dels diputats . Sovint la Presidència participa tamé en reunions de les comissions parlamentàries. Els diputats poden, en la sessió plenària o per escrit, plantejar preguntes a la Presidència del Consell de la UE sobre qualsevol cosa.

EL DEFENSOR DEL POBLE EUROPEU

El parlament elegeix el defensor del poble europeu ,que s’hen carrega d’examinar els casos de mala administració de les institucions de la Unió i les empreses amb la finalitat d’arribar a una resolució dels litigis. Els eurodiputats defineixen també la normativa i les condicions

generals que regulen l’estatut i l’exercici de les funcions d’aquesta institució.

COOPERAR ESTRETAMENT AMB ELS PARLAMENTS NACIONALS

El Parlament Europeu participa també en léstabliment i el manteniment de vincles estrets amb els Parlaments nacionals de la Unió Europea. Garanteix una més gran transparencia i obertura en el procés de presa de decisions. La Unió tan sols hi intervé quan els objectius de l’acció prevista no es poden assolir de manera adequada a escala nacional o local. Els Parlaments nacionals contribueixen de manera activa en el funcionament adequat de la Unió en participar en els procediments de la revisió dels Tractats i estar informats de les sol·licituds d’adhesió a la UE.

EL PARLAMENT EUROPEU I LES AMPLIACIONS DE LA UE

La Unió Europea no pot aceptar nous Estats membres sense l’aprovació del Parlament. Qualsevol Estat europeu que respecta els valors de la UE i es comproment a promoure’ls pot sol·licitar l’adhesió a la Unió. Les negociacions amb els països candidats i les dates de d’adhesió són competencia del Conselli de la Comissió els diputats europeus tenen al seu càrrec la supervisió del procediment fins al momento de l’adhesió. Qualsevol país que presenta la seva candidatura d’adhesió a la Unió Europea ha de respectar els criteris de Copenhaguen. Per poder ser membre de la UE, un país candidat ha de cumplir els tres criteris següents :

Polític: la presència de institucions estables que garanteixen la democràcia.

Econòmic: mercat viable i la capacitat per fer front a les forces del mercat i a la pressió de la concurrencia a l’interior de la Unió.

Un critari respecte al cabal comunitair: asumir les obligacions derivades de la l’adhesió.

MEMBRES DE LA UE

Gener 1958: Alemnya de l’Oest, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.

Gener 1973: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. Gener 1981: Grècia Gener 1986: Espanya i Portugal. Novembre 1990: Reunificació d’Alemanya, integració de l’antiga

Alemnya de l’Est. Gener 1995: Àustria, Finlàndia i Suècia.

Maig 2004: Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, la República Txeca i Xipre.

Gener 2007: Bulgària i Romania. Juliol 2013: Adhesió prevista de Croàcia.

LA RETIRADA VOLUNTÀRIA DE LA UNIÓ

El tractat de Lisboa permet ara que un Estat membre es retiri de la Unió si ho desitja. El país manté la possibilitat de tornar de ser membre de la Unió.