lluis guxens i galofré

Costen de passar avall aquests dies en què, objectivament, la vida et somriu, però

de sobte tot se’t presenta buit, sense un sentit precís, mentre una veu et diu que on està escrit, que res hagi de tenir sentit.

Se’t fan costa amunt, aquests dies en què penses que sempre busques un mo-ment de repòs, en aquest rit-me endimoniat que ens hem imposat nosaltres mateixos, i quan el tens, cerques frenè-ticament una altra activitat que et reompli ràpidament l’abisme tediós que acabes d’albirar.

El moviment pel movi-ment, ves on hem anat a parar. No és fàcil, no fer res. L’horror vacui dels clàssics.

Són angunioses aquestes hores sense paraules quan t’has acostumat al soroll per-manent. Crits, música, fressa constant. És difícil d’escoltar el silenci.

No és senzill, veure la rea-litat darrere del gran decorat d’aquesta societat de l’oci que

augmenta la jornada laboral i ens acosta a un divertiment de parc d’atraccions banal de cap de setmana, sense ànima, profundament i compulsiva-ment consumista. El consum pel consum.

Que si no, diu que la roda no gira. És igual cap on vagi i qui la condueixi.

Costa d’acceptar que fa massa temps que no veus sor-tir el sol. O una nit d’estels. O que no enraones amb els amics. No, no, xerrotejar so-bre quatre notícies interessa-des del diari no és enraonar. No fem riure.

Et provoca una punxada a l’òrgan cardíac veure el sol a l’altra banda de la fines-tra. Que et sorgeixin les bo-nes idees a la feina. Que se’t passin les ganes de dur-les a

El pas del temps

terme només de travessar el llindar de la porta de casa. Sense cap raó. Sense solta ni volta. Et fa venir basques que amb el que t’han cobrat pel tallat del matí, hi ha mil cinc-cents milions de perso-nes que passen un dia.

I que el teu neguit actual, davant de l’oferta extraordi-nària de destinacions turís-tiques, sigui triar on aniràs a espargir la boira aquest estiu, perquè et trobes súper estressat.

Algú fa una llambregada al full i diu: això és que estàs deprimit, xato.

No fem de psicòleg barat, home. Això no té res a veure amb una depressió, que és una cosa seriosa. És molt més frívol, més insignificant.

És que un es fa gran.

11 de juliol del 2008 DIARI DE VILANOVA 13opinió

Si sou servits

El moviment pel moviment, ves on hem anat a parar

regidors de ciu

Si una cosa ens has deixat clar, Este-ve, és que en la política municipal s’ha de fer prevaler la feina a l’Ajun-tament per tal que els ciutadans i

ciutadanes gaudeixin d’uns millors serveis públics per tal de millorar la qualitat de vida de totes les persones, sempre amb l’objec-tiu d’una Catalunya més sobirana. Aquests objectius queden ben clars en els diferents eslògans que a CiU hem utilitzat en les vuit campanyes electorals que has encapçalat des del començament de la democràcia.

A la primera, del 1979, érem la gent que va per feina a Vilanova i vota un Ajuntament clar i català. L’enyorat Pelegrí Lloveras i Sor-ni i Jesús Rodríguez i Suarez fórem els teus companys de viatge d’aquell primer consis-tori democràtic.

El 1983, a casa un partit de casa i constru-ïm Catalunya des dels Ajuntaments. Ramon Caba i Olivella, el ja traspassat Frederic Ser-rano i Vidal i Vicenç Saló i Comas et férem costat aquests anys.

Les terceres eleccions municipals, el 1987, dèiem per una Vilanova amb futur i un futur per Vilanova, a la vegada que farem més i a més farem Catalunya.

Ramon Caba i Olivella, Antoni Llorens i Tendas, Jesús Rodríguez i Suarez, Martí Virgili i Mira i Carles Campuzano i Canades t’acompanyàrem en la tasca de fer escoltar la veu d’una oposi-ció cada vegada més exigent.

Les de 1991, que ens perme-teren governar, es feren sota els lemes de Catalunya co-mença al teu Ajuntament i fent un joc de pa-raules amb el teu nom com a líder, Vilanova és teva.

Ramon Caba i Olivella, Josep Lluís Vidal i Piqué, Joan Martí i Martí, Enric Ferrer i Rovi-ra, Carles Campuzano i Canades, Francesca Prades i Almirall i Emili Figueras i Massip tin-guérem el goig de poder compartir la respon-sabilitat del nostre primer govern municipal. La següent vegada, venint d’una experiència de govern i amb la intenció de tornar a fer-ho com a grup experimentat en les tasques de gestió municipal, i ara millor. Aquest any, el 1995, fórem la força més votada i tu, amic Esteve, vas tornar a ser alcalde.

Ramon Caba i Olivella, Emili Figueras i Masip, Josep Lluís Vidal i Piqué, Puri Santa-maria i Izquierdo, Josep Maria Canyelles i Pastó, Martí Virgili i Mira i Marta Llorens i

Garcia, no hem oblidat el dur però profitós treball que ens vas menar a fer per a tots els ciutadans i ciutadanes de la nostra vila.

Una garantia per als nostres temps i la ciu-tat que volem... la de tothom, ens tornaren a donar la victòria electoral el 1999, després de vuit anys de dirigir la ciutat, malgrat que els pactes electorals no ens permeteren go-vernar.

Josep Lluís Vidal i Piqué, Marta Llorens i Garcia, Puri Santamariai Izquierdo, Damià Calvet i Valera, Amadeu Pujol i Huguet, Josep Maria Canyelles i Pastó, Francesc Xavier Es-quiu i Rovira, Francesc Molas i Vivancos, Emili Figueras i Masip, Xavier Muñoz i Santó i Lluís Soler i Miret formàrem part d’aquest grup municipal.

Les primeres d’aquest segle, el 2003, amb el CiUtadans, sumen esforços demanàvem la col·laboració dels electors per poder redreçar la situació.

Josep Lluís Vidal Piqué, Ariadna Llorens i Garcia, Puri Santamaria i Izquierdo, Neus Lloveras i Massana, Montserrat Albà i Pérez, Francesc Xavier Esquiu i Rovira, Josep Ibars i Mestre i Dídac Santos i Bertan t’ajudàrem en la feina, sovint poc vistosa, d’oposició al desgovern municipal.

Ara fa un any, tot sabent que era la darre-ra vegada que et presentaries, centràrem la campanya en el V.O., el conegut Versió Ori-

ginal, que hom transformava en Vota Orriols o Vilanova Or-riols.

Josep Lluís Vidal Piqué, Ariadna Llorens i Garcia, Puri Santamaria i Iz-quierdo, Gerard Martí Figueres i

Albà, Isabel Llanas i Sànchez, Neus Lloveras i Massana, Josep Ibars i Mestre i Glòria Garcia i Prieto t’hem acompanyat fins al teu comiat i continuarem la tasca que ens has encoma-nat.

Tots plegats ens sentim honrats i orgullo-sos d’haver pogut compartir amb tu molts esforços i temps per tal de servir, tan bé com hem estat capaços, les persones que viuen a la nostra estimada ciutat i vetllar pels seus interessos.

Tots plegats ens sentim en deute amb tu pel mestratge de bonhomia, estimació, hon-radesa i rigor que ens has encomanat amb la teva vida política, sempre al servei de la veri-table llibertat de les persones, de Vilanova i de Catalunya.

Amic Esteve Orriols i Sendra, gràcies.

Amic Esteve, gràcies

Política

Ens sentim honrats i orgullosos d’haver compartit amb tu esforços