El pati del cercle 6: la vida a Torre d’en Galmés en època romana

Martí Carbonell, Borja Corral, Antoni Ferrer, Carmen Lara, Joaquim Pons, Carlos de Salort

Les excavacions arqueològiques de l’Associació d’Amics del Museu de Menorca a Torre d’en Galmés (Alaior) tiren endavant un any més, comptant com sempre amb la participació d’estudiants universitaris i la col·laboració de voluntaris menorquins. Igual que en campanyes anteriors, s’ha comptat també amb el suport econòmic del Consell Insular de Menorca i de l’Ajuntament d’Alaior i amb l’ajut logístic de l’Ajuntament de Maó, que ens ha cedit una escola per allotjar els alumnes.

El 2011 es va començar un nou projecte que constitueix la continuació dels treballs realitzats al cercle 7, una casa que va ser abandonada al segle III aC. Aquest nou projecte consisteix en l’excavació del pati situat davant la façana d’aquesta casa i el de la casa del costat, el cercle 6.

Els cercles 6 i 7 constitueixen la darrera fase de creixement del poblat cap al sud. Sembla ser que els murs dels patis d’aquests dos habitatges van formar part del tancament extern del poblat, ja que hem pogut documentar l’existència d’una murada que s’adossa a les parets dels patis i delimita l’assentament per aquest costat.

Entre 2011 i 2013, les feines es van centrar al pati del cercle 7, fet que va permetre treure a la llum un espai de forma més o menys rectangular, amb tres petites habitacions situades als angles. Els materials ceràmics que s’hi van trobar permeten afirmar que aquesta zona es va abandonar de forma més o menys sincrònica a la casa ja excavada.

L’any passat, al mateix temps que s’acabava d’excavar el pati del cercle 7, es va començar a excavar el pati del cercle 6. Enguany s’ha continuat treballant en aquesta zona. Així com el cercle 7 i el seu pati van ser abandonats al segle III aC i no es van tornar a ocupar, el cercle 6 va continuar habitat en època romana.

Roma va conquerir l’illa el 123 aC, però, tot i que els nouvinguts acabarien imposant els seus costums als menorquins, els canvis es van produir de forma gradual. Els nivells arqueològics que hem excavat aquest estiu corresponen als segles II i I aC, els primers moments de la romanització. Tot i que els menorquins continuen vivint als mateixos poblats i a les mateixes cases que els seus avantpassats, es comencen a percebre alguns canvis. El percentatge de ceràmiques de producció local és molt més reduït que a la fase anterior i predominen les importacions de materials provinents de la península Itàlica. Destaca la quantitat de fragments d’àmfora, que evidencien que el gust pel vi no va minvar gaire respecte als moments previs a la romanització. Els ossos d’animals són molt més escassos que al pati del cercle 7, fet que tal vegada evidencia un canvi en la gestió dels residus domèstics.

Altres materials que ens evidencien la introducció de nous costums són un pes de xarxa i una agulla per fabricar i arreglar xarxes. Aquests objectes, relacionats amb l’explotació dels recursos marins, constitueixen una novetat, ja que en etapes anteriors la subsistència dels menorquins depenia gairebé exclusivament de l’agricultura i la ramaderia.

Igual que al pati de la casa veïna, els racons del pati del cercle 6 estan ocupats per petites habitacions, tot i que de moment no tenim prou dades per proposar quina funció tenien. Un d’aquests àmbits, d’uns quatre metres quadrats, presenta una planta més o menys quadrangular, i vam poder constatar que a l'interior s’hi havia mantingut un foc encès. L’escàs nombre d’objectes documentats a l’interior no ha permès determinar quina era la finalitat d’aquest foc, però és possible que futures analítiques sobre les mostres de sediment recollides aportin nous indicis. Al voltant de l’entrada a aquest espai, i també a altres indrets del pati, s’hi van poder documentar alguns claus de bronze, que tal vegada formaven part d’alguna porta o tancament de fusta.

Al centre del pati s’hi observa una depressió excavada a la roca, que en el moment de començar la campanya estava plena de grans pedres. Aquest estiu es van retirar les

pedres amb l’ajuda d’una grua, i l’any que ve es continuarà l’excavació per tal d’esbrinar quina funció tenia.

Com és habitual, les excavacions arqueològiques ofereixen respostes, però també plantegen nous interrogants!