1. Clementina Arderiu el pends Camilo Rodrguez VidalOriol Casajuana Vilanova 2. Clementina ArderiuClementina Arderiu iVoltasva nixer a Barcelonalany 1889.Public el seu primer poemael 1911. El 1916 es cas amb el poetaCarles Riba .Clementina Arderiu va morirel 1976, a ledat de vuitanta-set anys, convenuda que laseva obra havia respost enbona mesura a les sevesintencions. 3. POESIASempre i ara (1946), premiJoaquim FolgueraPoesies completes (1952)s a dir (1968), amb el qualguany el premi Ossamenor i la Lletra dOr 4. - Lesperana encara (1968)- Canons i elegies (1916)- Laltra llibertat (1920)- Cant i paraules (1936)- Obra potica (1973)- Lalta llibertat (1920)- Poemes (1936)- Arderiu: Antologia (1982)- Contraclaror. Antologiapotica (1985) 5. El pends Jo deia ahir:Si defallia,sser i sentir,per mon pends fortuna rara. tan dret i llisPer qu la gent -rosec mesqu-rodolaria.no se namara,Si em vull salvar, dsser i sentir? b cal pujar, I era per mino mirar enrere.goig pur. Mes ara,Enlaire sols puc esguardar,per un pendsque en la vorerarodolads lherba es secjo faig ma via. i es revolt Un pas amunt i en llisco sis. sa cabellera. 6. I els arbres sn la remorosa dun sol pregonparla dalgla immbil presa;que al cor tan nutot el brancatge acota el front,fos venturosa, i gran feresatot, lentament, dins mi es difon.sens frisament,Sc no s on, fuig de ma ruta. re no es palesa.Pel mn tingus com el morent Res ni ning lnima eixuta, no se menduu. i aquell frement La m amorosa,deseiximent lesguard ser i el pas segur, que res no immuta! 7. Forma, glossa i prctica lectoraEl poema s format per sis estrofes de vuitversos cadascuna. Tene quatre sllabes, llevatdel quart que es dobla en vuit i segueixenlesquema de rima segent: 4a/ 4a/ 4b/ 8A/ 4b/4a.El tema central el tenim plantejat ja en elsprimers versos: sser i sentir s fortuna rara, s adir, poca gent pot fruir daquesta plenitud feli.La poeta ens explica que li costa molt tirarendavant i que li s mes difcil. En la quartaestrofa constata que es troba perduda en un boscmetafric on els arbres li apen lhoritz. En lacinquena comprova que res ni ning la ve atreure daquest mal pas, i acaba, en la sisena,desitjant tenir prou aplom per fer front a la disrotamb lnima eixuta,/ i aquell fremen /deseiximent / que res no immuta. Daquestamanera, tornant-se voluntriament insensible, esveur menys afectada pels atzars de la vida.Una caraterstica dels metres curts utilitzats enles canons s laplicaci del recursretoricogramatical de lelisi com tamb delhiprbaton.