el pensador

Índex

El pensador

2

Índex

EnllaçosEnllaços

Anàlisi formalAnàlisi formal

InterpretacióInterpretació

Escultura Escultura

RodinRodin

ÍNDEX

CatalogacióCatalogació

3

Índex

4

Índex

Obra: El pensador.

Autor: Auguste Rodin.

Cronologia: 1880-1900.

Dimensions:1,98 x 1,29 m.

Materials: Bronze.

Tècnica: Fosa.

Tipus: Exempta, seient.

Localització: Museu Rodin.

CatalogacióCatalogació

5

Índex


Composició

Figura

Elements plàstics

6

Índex

Predominen les línies diagonals.

Composició: Frontal. Asimètrica, el cos gira. En ziga-zaga. Tancada.

Anàlisi formalAnàlisi formalComposició

1

7

Índex

Estudi anatòmic. Desproporció, mans i peus exagerats. Músculs en tensió.

Expressió: Concentració. Rostre molt esquemàtic.

Moviment: Tensió interna. Desequilibri.

Figura


8

Índex

Tots els muscles estan en tensió.

Anàlisi formalAnàlisi formalFigura

9

Índex

Superfície rugosa, poc polida.

Es produeixen fortes ombres.

Fusió de diferents parts del cos.

Sensació d’obra inacabada.

Elements plàstics


10

Índex

InterpretacióInterpretació

Tema i iconografia

Característiques estilístiques

Context històric

Relacions amb altres obres

11

Índex

Representa a l’home pensant, desenvolupant l’acció de pensar.

El pensador fou concebut com una figura de les Portes de l’Infern, representa Dante meditant sobre la seva obra.

Interpretació Tema i iconografia

12

Índex

Interpretació Tema i iconografia

Dante meditant.

13

Índex

«El pensador té una història. Davant d’aquesta porta assegut sobre una roca, el Dante concentrat en la seva profunda meditació. Concebia el pla, el seu poema. Darrera d’ell hi havia Ugolino, Francesca, Paolo tots el personatges de la Divina Comèdia. Aquest projecte no va acabar-se. Prim ascètic, amb la toga, el meu Dante separat del conjunt hauria quedat sense sentit. Guiat per la meva inspiració, vaig concebre un altre Pensador un home nu ajupit sobre un roc, roc on els seus peus es crispen. Amb el puny contra les dents, esta pensant. El pensament fecund s’elabora lentament en el seu cervell. No és un somniador, és un creador. He fet la meva estàtua».

«El pensador té una història. Davant d’aquesta porta assegut sobre una roca, el Dante concentrat en la seva profunda meditació. Concebia el pla, el seu poema. Darrera d’ell hi havia Ugolino, Francesca, Paolo tots el personatges de la Divina Comèdia. Aquest projecte no va acabar-se. Prim ascètic, amb la toga, el meu Dante separat del conjunt hauria quedat sense sentit. Guiat per la meva inspiració, vaig concebre un altre Pensador un home nu ajupit sobre un roc, roc on els seus peus es crispen. Amb el puny contra les dents, esta pensant. El pensament fecund s’elabora lentament en el seu cervell. No és un somniador, és un creador. He fet la meva estàtua».

Interpretació

Tema i iconografia

14

Índex

Rodin modela l’obra entre 1880 i 1882 per les portes de l’Infern.

L’exposa en les seves dimensions originals (71,5 cm.) a Copenhaguen el 1888.

El 1902 augmenta les seves proporcions i l’exposa el 1904, primer, a Londres en guix i, després, en bronze al Saló de Paris on va rebre moltes crítiques.

El 1906 la instal·len en un lloc públic davant del Panteó i el1921 es trasllada al museu Rodin.

Context històric

Interpretació

15

Índex

S’interessa per la figura humana i el cos nu. Exagera les postures. Expressivitat. Dinamisme, desequilibri, tensió Busca la profunditat. Diferents punts de vista. L’obra sembla inacabada: formes amb contorn difús,

imprecís i superfícies rugoses.

EstilInterpretació

16

Índex

Ugolino de Carpaux

Tomba dels Medici de Miquel Àngel

Tors de Belvedere

InterpretacióRelacions amb altres obres

17

Índex

La nit, tomba de Giuliano

Lorenzo de Mèdici


18

Índex

Ugolino de Carpeaux


19

Índex

Tors de Belvedere


20

Índex

Biografia

Aportacions

Obres

Tècnica

Auguste Rodin1840 -1917


21

Índex

Neix a París el 1840. Als 17 any ingressa a l’Escola de Belles Arts i un any

després treballa realitzant objectes decoratius. En 1864, quan treballava per l'escultor Carrier-Belleuse,

presenta al Saló L’home amb el nas trencat i és rebutjat. En 1875 viatja a Itàlia on coneix l’obra de Miguel Angel i

Donatello.

Biografia



22

Índex

En tornar presenta en el Saló l’Edat de Bronze, provoca admiració, però també suscita un escàndol.

No serà fins 1880 quan sigui reconegut com un gran escultor i rep l’encàrrec de realitzar unes portes per al Museu d’Art decoratives.

A l’Exposició Universal de 1890 exposa 150 treballs consolidant la seva fama internacional.



Biografia

23

Índex

Escultures semblen inacabades Formes imprecises i contorns difusos. Fragmentades. Es perd la imatge nítida de les obres acadèmiques. La figura es fon amb el suport.

Expressivitat, obres plenes de vida Expressió del rostre i de les mans. Reflecteix la personalitat moral del personatge.

Il·lusió del moviment Vol reproduir una seqüència del moviment i no l’acció congelada. Tensió de la forma. Selecció de l’instant precís. L’espectador s’ha de moure a l’entorn de l’escultura.

Aportacions



24

Índex

Paper secundari del tema El tema és un pretext. No importa la història sinó que transmeti emocions. Utilitza fragments i l’assamblatge. Abandona els temes tradicionals: mitològics, religiosos... Caràcter simbòlic: expressa idees, conceptes i sentiments.

Renovador dels monuments públics Sense pedestal Fuig de representacions idealitzades o al·legòriques. Composicions originals.

Obra oberta, invita a l’espectador a una participació activa.



Aportacions

25

Índex

Treballa amb models: Models reals que caminen per captar el moviment. Realitza un esbós en fang. Treu un motlle en guix. Esculpeix en marbre amb la tècnica de punts.

Pensa, dibuixa i modela les figures que podia abandonar si no tenien un significat.

Les fases intermèdies del treball eren realitzades pels ajudants.

Tècnica



26

Índex

Obres de temàtica original:

L’home amb el nas trencat, 1864. L’Edat de Bronze, 1875-76. Els burgesos de Calais, 1884-86. Home que camina, 1890. Balzac, 1893-97. La mà de deu, 1898.

Obres relacionades amb les

Portes de l'Infern: El pensador . Tres ombres. Eva. Adam. El petó. Dones comdemnades. Sóc bella “Je suis belle”. Amor fugit. Danaide. Ugolino. L’eterna primavera.

Obres



27

Índex

L’home amb el nas trencat


Auguste Rodin1840 -1917 Obres

28

Índex

L’Edat de Bronze, El vençut o

El soldat ferit.



29

Índex

Catalogació.

Influències.

Obres independents.

Temes.

Portes de l’Infern



30

Índex

Cronologia: 1880-1917. Dimensions: 5 x 3m. d’altura. Alt relleu. Modelada en guix i fosa després en bronze. Estructura: en dos plafons. Destinació original: Museu d’Arts Decoratives. Localització: Museu Rodin.

Catalogació



31

Índex

Estructura: Portes del Paradís de Ghiberti. Judici Final de Miquel Àngel.

Contingut: La Divina Comèdia de Dante (L’infern). Les Fleurs del Mal de Baudelaire. Les Metamorfosis d’Ovidi.

Influències




32

Índex

La gran majoria de la seva producció sorgeix de Les portes de l’Infern: El pensador (Dante, Divina Comedia). Tres ombres (Divina comedia). Eva. Adam. El petó: Paolo i Francesca (Divina comedia). Dones comdemnades (Flors del mal). Sóc bella “Je suis belle” (Flors de mal). Amor fugit: Home que cau i dona a la gatzoneta. Ugolino (Divina comèdia). Danaide.

Obres independents




33

Índex

1. Les tres ombres (Adam).

6. Tors d’Adela.

La caiguda de l'àngel,

(L’eterna primavera),

8. El pensador,

13. Ugolin, La mort d’Alcete

14. La dona en cuclillas,

(Jo soc bella).

16. Home que cau,

(Jo soc bella).

22. Fugit d’amor , (El fill pròdig).

26. Dones comdemnades.

Delfina i Hipòlita.

26

Temes




34

Índex

Influències

Portes del Paradís de Ghiberti.




35

Índex

Influències

Miquel Àngel: Judici Final,

Capella Sixtina.




36

Índex

Les tres ombres AdamPortes de l’Infern



37

Índex

Miquel Àngel:

Capella Sixtina,

Detall de la Creació.

Miquel Àngel:

Pietat,

Adam



38

Índex

Ugolino

Ugolino va ser un poderós senyor de Trepitja, les crueltats del qual van provocar una revolta. Va ser tancat en una torre i condemnat a morir de fam al costat dels seus fills (m. 1288).

Ugolino va ser un poderós senyor de Trepitja, les crueltats del qual van provocar una revolta. Va ser tancat en una torre i condemnat a morir de fam al costat dels seus fills (m. 1288).




39

Índex


«A recer d’unes làmpares de pàl·lides claríciesSobre profunds coixins impregnats de sentorHipòlita evoca les rotundes caríciesQue alçaven el telo de sa jove candor.

Ajaguda als seus peus tota ella placidesaDelfina la covava amb mirades ardentsCom l’animal robust que vigila una presaHavent-la assenyalada pro ha amb les seves dents».

Baudelaire: Les fleurs del mal.

«A recer d’unes làmpares de pàl·lides claríciesSobre profunds coixins impregnats de sentorHipòlita evoca les rotundes caríciesQue alçaven el telo de sa jove candor.

Ajaguda als seus peus tota ella placidesaDelfina la covava amb mirades ardentsCom l’animal robust que vigila una presaHavent-la assenyalada pro ha amb les seves dents».


Dones damnades



40

Índex


16. L’home que cau14. L’home que cau i dona

«Jo sóc bella oh mortals com somni en pedra duraI el meu pit on vosaltres sucumbiu de llangorÉs fet per inspirar al poeta un amorQue és mut con la matèria i com ella perdura».


«Jo sóc bella oh mortals com somni en pedra duraI el meu pit on vosaltres sucumbiu de llangorÉs fet per inspirar al poeta un amorQue és mut con la matèria i com ella perdura».


“Je suis belle”



41

Índex

L’home que camina.



42

ÍndexAuguste Rodin

1840 -1917Auguste Rodin

1840 -1917

«Després, parlant ja amb ells, vaig afegiruns mots per dir: «Francesca, el teu turmentem fa plorar de tristesa i pietat.Però en aquell temps dels dolços sospirs,amb quins senyals, i com, va fer l'amorque coneguéreu els incerts desigs?»I ella a mi: «No hi ha dolor més granque recordar un altre temps feliçen la misèria, i el teu mestre ho sap.Però si tens tant afany de saberl'origen i l'arrel del nostre amor,t'ho diré com qui alhora parla i plora.Un dia estàvem llegint, per plaer,com s'encengué l'amor en Lancelot;estàvem sols, sense recel de res.Moltes vegades, aquella lecturaens feia alçar els ulls i empal·lidir;i arribarem al punt que ens va fer caure:quan vam llegir que els llavis desitjatseren besats per un amant tan alt,aquest, que no s'allunye mai de mi!,em va besar la boca, tremolant.Galeot fou el llibre i qui el va escriure.I aquell dia, ja no vam llegir més». Divina Comèdia: Cant V

«Després, parlant ja amb ells, vaig afegiruns mots per dir: «Francesca, el teu turmentem fa plorar de tristesa i pietat.Però en aquell temps dels dolços sospirs,amb quins senyals, i com, va fer l'amorque coneguéreu els incerts desigs?»I ella a mi: «No hi ha dolor més granque recordar un altre temps feliçen la misèria, i el teu mestre ho sap.Però si tens tant afany de saberl'origen i l'arrel del nostre amor,t'ho diré com qui alhora parla i plora.Un dia estàvem llegint, per plaer,com s'encengué l'amor en Lancelot;estàvem sols, sense recel de res.Moltes vegades, aquella lecturaens feia alçar els ulls i empal·lidir;i arribarem al punt que ens va fer caure:quan vam llegir que els llavis desitjatseren besats per un amant tan alt,aquest, que no s'allunye mai de mi!,em va besar la boca, tremolant.Galeot fou el llibre i qui el va escriure.I aquell dia, ja no vam llegir més». Divina Comèdia: Cant V

Obres

43

Índex

Fugit amor




44

Índex

Tors d’Adela L’Eterna primavera




45

Índex

Danaide



46

Índex

Burgesos de Calais



47

Índex

Eva



48

Índex

La mà de Deu

Obres

Detall de La Creació.



49

Índex

L’escultura del XIX va romandre fidel a la tradició clàssica: estètica idealista, motius mitològics i literaris, contorns precisos, postures convencionals.

Pocs escultors van trencar amb el gust i el control acadèmic. La modernitat de l’escultura arribarà per una doble via:

des de la realitat visió intranscendent de les coses. des de la imaginació suggerir més de allò visible.

Cal destacar als escultors: Constantin Meunier, (1831-1905). Medardo Rosso, (1858-1928).

Escultura Escultura

50

Índex

Rosso: L’edat d’or , 1886.Meunier: El pouer, 1885.

Escultura Escultura

51

Índex

http://www.bc.edu/bc_org/avp/cas/fnart/rodin/rodin.html http://www.bc.edu/bc_org/avp/cas/fnart/rodin/rodin_gates2.html http://www.saltana.org/1/docar/0273.html http://cv.uoc.es/~991_04_005_01_web/fitxer/perc94.html http://www.liceus.com/cgi-bin/gba/20030.asp http://rodin-web.org/frames.htm http://coleccionctb.museothyssen.org/ColeccionCTB/esp_accesible/texto

_rodin.html http://web-p.cnice.mecd.es/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/arte/ar

te/x-contem/a-rodin1.htm

EnllaçosEnllaços

el pensador

Documents