El plom amb epigrafia ibèricadel poblat de Castell

(Palamós)

Mentre es reaiitzaven uns trebails de desbros-sament al poblat pre-romà de Casteli, el qual res-tava abandonat i cobert de vegetació, el dia 3 d'a-bril del 1980, ci guarda de la propietat, senyorJosep Carol, indicà al senyor Jordi Gispert lapresència d'un objecte, que tenia l'aparenca depiom, junt a les terres d'un sector on s'havia pro-duIt l'esfondrament d'una paret. El senyor Gis-pert, junt amb els seus companys senyors EsteveVerdaguer i Miquel Alsina, membres de l'Asso-ciació Arqueolègica de Girona, cuidaren dels tre-bails indicats.

El senyor Jordi Gispert procedI a extreure l'ob-jecte junt amb les terres que l'embolcaiiaven irestaven més o menys adherides a eli, trasliadantposteriorment ci conjunt a Girona per a procedira la seva extracció i reconeixement. Manifesta-cions posteriors del senyor Esteve Verdaguer in-dicaren que en veure que es tractava d'una pianxade plom doblada per la meitat, procediren al seudesdoblament, apareguent una inscripció en ca-ràcters ibèrics.

El sector on s'efectuà la trobalia havia estat,en ci seu temps, un camp de sitges, les quals, des-prés de la seva utilització durant un llarg perlodei ja donades unes noves condicions en ci desen-voluparnent cornerciai i econèmic, amb nous mit-jans de rnagatzernatge, restaren en desds, essentreompiertes de deixalies i terres. Posteriorment,fou rebaixada una part dci terreny d'aqueil sectorper a nivellar-lo i establir-hi una plaça amb unapart porticada formant un àgora. A la part pos-terior de la construcció porticada s'aixecaren,conjuntarnent, unes dependencies annexes, aigunesparets de les quals foren construIdes descansant,en part, sobre les terres de replè d'unes d'aque-lies sitges. Després de ies excavacions efectuadesal poblat entre els anys 1943 i 1951 (1), i'erosiO

(1) PERICOT, L. i OLIVA, M., 1946; PERICOT, L.,1947; PERICOT, L. i OLIVA, M., 1948, 1949, 1950 i 1951.

natural, amb i'ajut de persones curioses i diurnen-geres sense noció de la irnportància del hoc, féuque aigunes parts del poblat sofrissin importantsdesperfectes.

Les terres on fou trobat ci plorn formaven partdeis matcriais de repiè d'una de ies sitges querestava, junt amb una paret que s'havia aixecatsobre d'elia, a un niveil superior ai del terrenyanterior, rebaixat antigament, i també al que re-sultà de l'excavació arqueolôgica, ais voitants dedita paret. Aquesta tingué d'ésser apuntaiada mit-jancant un piià de totxo, acarteiat, per evitar elseu esfondrarnent, corn es veu a la fotografia deia làrnina I. Després d'alguns anys d'haver-se do-nat per finits els treballs d'excavaciO, cs produli'esfondrarnent de la paret junt amb l'apuntaia-ment i ics terres on restava emboicallat ci plom.(Vegi's Ia làmina II.)

Junt amb un informe relatiu a la trobahia, cipiom fou dipositat, per a la seva restauració i es-tudi, al Servei d'Investigacions Arqueoiôgiques dcIa Diputació de Girona, al iaboratori del qual founetejat i restaurat tot ci que fou possible, per lasenyora Mercè Ferré. AgraIrn a ia Directora dciServci, senyoreta Aurora Martin, que ens hagiconfiat i'estudi de la peca. (Vegi's la figura 1 i laiàrnina III.)

Es tracta, corn és corrent en molts d'aquestsimportants documents epigràfics, d'una iàminaque oscilla entre 0,6 i 0,8 milImctrcs dc gruix. Lcsseves altres mesures son 175 rnilIrnctres de liar-gària maxima (projecció vertical dels punts méssortints), i 78 d'ampiària maxima.

Pci quc es pot observar efectuant un rcconei-xement detingut, d'origen ja tenia uns margcsdesiguals i contorn totalment irregular. Es incom-pict per la seva banda esquerra, algunes dc qui-nes paraules son fragrnentàries. Tot fa suposarquc i'cspai perdut seria considerable i per donarcabuda a una o més paraules. Observant ci can-

Làmina I. - Poblat pre-romà de Castell. Any 1947, durantel periode d'excavacions. Estat de Ia zona on s'efectuaria,posteriorment, Ia troballa del plom amb epigrafia ibèrica.

(Foto de l'autor.)

Làmina II. - Situació de Ia troballa del plom amb epi-grafia jbèrjca. Estat actual del poblat (any 1980).

(Foto E. Verdaguer.)

^qrjt^j^:I08Y1'8 r.

' 4, r1

II'^NZC''P-^^

4,/2^B^UtI07:.

^63 2^E8 .,!'

.1*09^

tell d'aquest costat de Ia planxa, es veuen alguneszones que no han estat, posteriorment, fragmen-tades; per tant, la desaparició d'aquella part deuconsiderar-se antiga. Hi ha altres zones que hansofert pèrdues importants i recents corn és moltapart del centre de la banda inferior, de perfil moltirregular i arnb fragments solts que s'ha intentataguantar-los arnb cinta adhesiva. Les tres ültimesratlles del text han estat afectades en gran ma-nera, especialment les dues ditimes. La resta delcantell de baix, llevat d'algunes petites parts, és l'o-riginal. Es possible que algun fragment de lespèrdues de material es provoqués de forma natu-ral al produir-se l'esfondrament del terreny, res-tant prop de Ia superfIcie durant temps. Segonsmanifestacions del senyor Verdaguer, durant eldesdoblarnent de la làrnina, es produIren petitsdesprendirnents de matèria a Ia part inferior, po-dent precisar d'on havien sortit i on devien rein-tegrar-se. Amb tot, el sector afectat per les per-nor a les parts reintegrades, I és de plànyer ladues recents d'aquesta part inferior és molt supe-desaparició de tan importants fragments del text.

Cal precisar, finalment, que a ambdós extrems,dret i esquerre, de la làmina, s'observen zonesamb incrustació calcària superficial, igualmentque algunes parts dels cantells no alterades.

L'EPIGRAF (figura 1)En primer lloc voldrIern fer algunes considera-

cions sobre l'actuació de l'escriba o gravador de

ae IOU U lmii r r5 babe

serva, igualment, que la calligrafia, tot i ésser cla-ra, a mida que van passant ratlies es va ondu-lant i augmentant la separació entre aquestes,seguint el mateix procés del tamany dels signes.Hem observat, dernés, que a partir de l'inici dela 4a ratila, el gravador es va oblidar, excepte endues ocasions, de marcar les separacions de lesparaules les quals, corn a molts ploms de Ia zonallevantina, son marcades amb tres punts incisos.El segon signe de la ratila 5a es va rectificar, se-gurament per confusiO o dubte. Altrament, cal ob-servar la puntuació dubtosa, molt imprecisa i pocvisible a cop d'ull, entre la s i la bo, al final dela 4•a ratlla. Igualment, entre la ka i la go, a laprimera paraula de la ratlla 6.a, existeixen unspunts desordenats que ens inclinen a creure queson accidentals, que en realitat no hi ha sepa-ració i es tracta d'un sol mot.

Totes aquestes precisions i observacions ens in-dueixen a considerar al gravador no pas corn al'autor de l'epIgraf, sinó més aviat corn a simplecopista especialitzat, perè impacient.

Excepte els signes te del final de les dues pri-meres ratiles i altre mig perdut al final de la ter-cera, que semblen gravats posteriorment, no hiha dubte que la grafia general és de la matei-xa ma.

El conjunt dels signes, és evident que corres-pon a l'escriptura ibèrica llevantina i alguns d'ellsamb variants calligràfiques i probablement fonè-tiques. Son els següents:

bi 60 ka ke ki 8i 8ui ko 80 ku 6 ti di

I11€ZOULtJ'lv

l'epIgraf. Cal observar que es va iniciar el textamb caràcters relativament reduIts de tamany(3 milImetres escassos) el qual va anar augmen-tant a cada ratila fins als signes finals, alguns delsquals depassen els 7 milImetres. Naturalment, amida que s'augmentava el tamany dels signes,augmentava també la separació entre ells. S'ob-

VARIANTS CALLIGRAFIQUES

S'observen diferències entre vans signes res-pecte dels mateixos dels epIgrafs més propersque son els ploms d'Ullastret i, dernés, alguns

Làmina III. - Plom amb epigrafia ibèrica del poblat pre-romà de Castell.

(Foto de l'autor.)

d'ells no apareixen a cap dels ploms lievantinsperô si sobre ceràmica. Cal, per tant, fer les se-güents precisions: Respecte al signe a: Tendeixa! dels ploms d'Ullastret del 1953 (2) (Un so! sig-ne a! final), del 1963 (3) i del 1967 (4), amb unapetita variaciO a la cua que s'ha grafiat quelcornseparada i allargada respecte del traç vertical del'esquerra.

El ba: Els del plom d'Ullastret-67 son més an-gulars.

El be: Aquest signe no apareix a l'alfabet delsploms lievantins perô sI, molt semblant, a la ce-ràrnica de LIria.

El ke: No apareix als ploms propers perà si a!de BechI (Castelló de la Plana).

El possible gi i variant: El primer signe exis-teix als ploms peró quelcorn diferenciat per lacurvatura dels traços superior i inferior, per tant,semblant a alguns de la ceràmica. El segon noexisteix als ploms perO Si, semblant, sobre cerà-mica gris i a Lfria.

El signe següent, inexistent i desconegut a totsels textos, el considerem una evolució de la gi,perllongant els traços superior (convex) i inferior(côncau), traçant la ratila vertical centrada a amb-dos. Tenim dubtes, corn és natural, respecte del'aplicació dels valors ki i gi. Seguirn, perè, lainterpretació que amb reserves dóna Maluquera cada una de les variants segons les del plomd'Ullastret-67 (5). Aquest signe inèdit que el re-

(2) M. OLIVA, 1954, pàg. 50.(3) J. MALUQUER DE MOTES i M. OLIVA, 1965, pa-

gines 124-127.(4) M. OLIVA, 1967, pàgs. 108-122.(5) MALUQUER DE MOTES, 1968. Maluquer ha con-

tribuIt amb ci seu intent de valorar la diferenciació cal-ligràfica existent en aiguns signes, a Ia possibilitat d'in-terpretar-la corn a variació fonètica. Si en realitat les va-riacions dels valors de sonorització o ensordiment de lesconsonants oclusives respecte de Ia diferenciaciO exis-tent en alguns signes, amb tracos adicionals, que pro-

lacionern amb la suposada gi, que apareix en mi-ciar una paraula repetida tres o quatre vegadesen el text, tenim la sospita de que correspon aun valor fonètic diferent. No crec que l'autor del'epIgraf arribés a dita variaciO simplernent demanera mecànica per facilitar Ia grafia del signe,crec, més aviat, que deu considerar-se fruit d'unaacciO preconcebuda que representa l'expressiód'un valor fonètic diferent relacionat, perô, ambla gi. Quin valor deurIem atribuir-li? s una qües-tió molt problemàtica i aventurada. Si el signeal qua! Maluquer ii atribueix ci valor gi el consi-derem punt de partida per a la grafia d'aquestnou —i suposem que, fonèticament, també deurelacionar-se amb eli— ens podrIem arriscar aproposar corn a valors d'aquest grup, els ki-gi-gui.Caidria, perO, preguntar-nos si aixô és possible.Per la nostra part, considerant aquesta opinió corna cosa totalment personal i provisional mentreno s'aclareixi més la qiiestió i tenint en compte,repetim, la posiciO de Maluquer respecte dels sig-nes ki i variant gi manifestada en estudiar ciplom d'Ullastret-67 (6), crec que podrIem atribuiral nou signe el valor gui. El que estem o no en-certats en aquesta avaluació, ja ho determinaranels especialistes. Potser és furgar excessivamenti complicar la qüestiO tractant-se d'una llenguaprimitiva i senzilla, perô tenim de creure que i'e-voluciO dels fenômens de sonoritzaciO o d'ensor-diment es produirien progressivament en ci trans-curs del temps i segons les zones, i els signes de-vien d'adaptar-se i ajustar-se cada vegada rnés ales variants fonètiques. Potser l'autor del nostreepIgraf hi va contribuir corn ci suposat del plomd'Ullastret-67 (7).

posa Maluquer, fos realitat corn eli creu, tot i que siguiamb reserves, hauriem aconseguit donar un gran pas enIa contribució a l'aclariment dels orIgens linguistics pre-romans del nostre pais.

(6) Ibidern.(7) Ibidem.

Finalment tenim el signe ko que existeix ambvariant al plom d'Ullastret-67. Aquesta variant ésamb rombe superior en hoc del traç horitzontalnormal. El traç vertical és l'usual i el seu pro-bable valor podria ésser go segons Maluquer. Alnostre plom existeixen tres signes ko, no preci-sament amb trac vertical normal, sinó amb dospetits traços separats, un a cada triangle. Es unagrafia molt original i més difIcil que efectuar unsol trac seguit. Cal observar, també, el trac horit-zontal superior, molt particular, ja que finalitza,a la dreta, amb un apèndix vertical que enllacaamb l'inclinat que va de dreta a esquerra.

Demés d'aquests tres signes, tenirn Ia variantquina grafia resta diferenciada per la manca deltrac —o traços— verticals i per la variació de l'ho-ritzontal superior que ds normal, sense apèndix.Aquestes diferències considerables deuen tenir,igualment, el significat d'un canvi fonètic, i si, enrealitat és aixI, existeix, altra volta, el dubte i laproblemàtica de l'atribució del valor. Possible-ment —i seguim amb les conjectures— separa-des pel temps i les diferents procedències delsoriginals dels textes i dels autors, les variants fo-nètiques es deurien plasmar de forma diferent,per tant no seria res anormal que se li volguésatribuir el valor que en altres textes es grafia deforma diferent. En el cas d'aquesta variant, elmés probable i acceptable és que li correspon-gui el valor go si atribuIm a l'anterior el ko cornsembla normal no existint variant semblant a had'Ullastret.

Sobre la ka, sense l'existència al nostre textd'altre signe que signifiqui variant, Ii atribuiremaquest mateix valor.

Respecte a la resta dels signes que figuren alnostre plom, son els normals a l'escriptura lle-vantina.

LES PARAULES DE L'EPIGRAF (figura 2)

l .a ratlla. El primer signe, tot i que restajunt al cantell fracturat del plom, es veu clara-ment que es tracta d'un bi que junt amb el se-güent donen bi . r i corresponen, corn es veu, al'acabament d'una paraula quin complement an-terior ignorem. Segueixen tres punts de separa-ció i bi.l.o.s.bo.n.e.s'.ba.ti.r que es hhegeixperfectarnent. Tot seguit, tres punts i I . be . i . ti.ke . ba . ti . r; altres tres punts i bi . 1 . o. . ba. S.ka . te. Més enhhà podem observar, amb una lupa,uns traços inintelligibles que degut a l'erosió delmetall en aquest sector solament es veuen els in-dicis.

2 .a rathia. La paraula inicial, que no sabem siés Integra o li manca quelcom al davant, s'inIciaamb un signe que tot i que resta despuntat, ésevident que es tracta d'una 1, ha qual, junt ambels altres que segueixen donen una lectura de

1 . a . u . . bi . m . ba . ti . r. Després, separació detres punts i s . o . r• ti . ke . ba . ti . r i altres trespunts seguits d'una paraula que s'inicia amb elsigne inèdit del. qual ja hem parlat i que, provi-sionalment, 11 donem el valor gui, per tant tindremgui . r . ba . ti . bi. Finalment hi tenim bo. 1 . s . ko.ka . te precedida dels tres punts de separació.

3a ratlla. Es perfectament perceptible el gan-xo de ha bi junt al cantell fracturat, el trac verti-cal del qual signe forma el dit cantell i es veu,també, clarament. Es el mateix cas del primersigne de la primera rathla. També aqul podriaexistir el dubte de si ha parauha s'iniciava amb al-tres signes. El que es llegeix, perô, es bi .1 . 0 . Sbi . di . ba . ti . r que dóna la impressió d'ésser com-pleta ja que hem trobat, a la primera ratlla, al-tres parauhes que s'inicien amb bi . 1 . o s. A con-tinuació, i després de tres punts, hi ha 1 . a . ku.a . r . gi . S . ba . ti . r seguit d'altres tres punts igui . r . ba . ti . bi, parauha que ja hem trobat, tam-be, a la rathia anterior A continuació, tres puntsmés i be . I . e seguit d'altres punts i . bo . . ka.Més enllà hi ha una te molt borrosa degut a h'e-rosió, tal vegada gravada posteriorment, impres-sió que donen, també, les te finals de les duesrathles anteriors.

4a rathla. Utihitzant una bona lupa i canviantha posició de la planxa respecte de ha hlum incident,es poden observar els dos traços del costat dretdel signe gui, el trac vertical del quah coincideixamb el cantell fracturat de la phanxa iguah queehs altres cassos. Aquest extrem del plom restamolt afectat per incrustacions cahcàries i erosio-nat, essent difIcil veure els detalls al primer copd'ulh. Cal ajudar-se d'una lupa i sotmetre ha plan-xa a diferents posicions. Si acceptem el signe gui,tindrem, altra volta, un gui . . ba . ti . bi teninten compte, perè, que l'ñltim signe resta envolca-lhat per altres tracos imprecisos i lleugers, perôresta clara ha hi amb el seu ganxo. Després yeuna petita part de ha phanxa molt afectada peroxidació que coincideix amb un signe el qual, des-prés, de donar-hi moltes voltes, sembla que tantpodria tractar-se d'una o corn d'una n cornd'una o d'altre signe que no correspon a h'al-fabet de Llevant Corn sigui que ni ha n ni ha stindrien sentit davant de i que és el signe se-güent, proposem ha o que ens donaria [o] . . ki.s . ba . ti . r.

Molt sorprenent resulta que començant peraquesta quarta rathia, hi manquin, a mohta partde h'epIgraf restant, els punts de separaciO. Ambtot, i degut al sufix ba . ti . r, podem determinarles separacions entre ha majoria de les paraules.Després del suposat [o] . r . ki . . ba . ti . r, ye una di . n que no es veu clar si continuaria arnbuna ba quin trac imprecIs i insegur coincideixamb ha secció del doblec del phom, restant moltjust a la bo següent, per quin motiu ens semblamillor prescindir d'ehl per considerar-lo un traçaccidental com els que envolten ha bi del començde ha rathla o be que pugui tractar-se de part deles arestes del doblec de ha peca. Si acceptéssimaquesta ba, tindrIem un a di . n . ba . bo . n . e.

ba . ti . r que no ens sembla tant acceptable corna.di.n.bo.n.e..ba.ti.r, sobretot tenint al-tres bo . n . e . s al text. Finalment segueix una si un espai en el qual sembla com si hi haguésuns punts de separació molt imprecisos. Amb tot,tenint en compte el sufix ba . ti . r anterior, atri-buirem ha s a la parauha que segueix, que do-narà s.bo.n.ko.ka.

5a rathia. Comença ha paraula amb una , quin

PN *M( WPMAP( >N'

3 Nuao(uP(lfurJJfM)A4 ::t?9*M1aA

traç vertical anterior coincideix amb ci cantell oaresta. Tot seguit, hi ha un signe que ci grava-dor va rectificar varies voites. Es barregen una Ique, segons la posició del plom, sembla derivar enuna a molt borrosa, i una i quins traços son, pro-bablement els més clars. En realitat la I no éspossible per no ésser coherent entre una i unaba. Si es tractés d'una a, ci a ba ja seria dife-rent perô aquest signe és molt borrós i insegur.Essent la i ci més clar, l'adoptarem tot i que norestem massa segurs amb l'adopció. En aquestcas, tindrIem un . . [i] ba. i . ba . ti . bi, quesuposem paraula incompieta, a la qual segueixun a . gi . r . ti . ba . . ba . ti . r que s'ha grafiat sen-se separació amb l'anterior perà que, natural-ment, deuen separar-se. Igualment, sense separa-ció, ye un be . I . ba . . be . di . ba . ti . r seguit deka . ü . ika, també sense separar. Cal fer esmentde que a partir del fragment r . ti . ba. s . ba . ti,els signes resten afectats per les pèrdues de plan-xa en la seva part inferior, igual que'l ba . s. delba . s . be . di, quin signe ba forma Ia fractura perOresta clar No hi ha dubte, amb tot, en Ia lecturadel conjunt.

6 .a ratila. Aquesta ratila comenca amb i . r•i . ka que no sabem si tenia, al davant, altres sig-nes. Desprds apareixen quatre punts molt apre-tats entre la ka i la go segdent. Aquests quatrepunts, els quals es veuen molt clarament, foreninterposats entre els dos signes esmentats, a la

part superior i de manera desordenada, potseraccidentalment, quan ja s'havia gravat Ia paraulai . r . i . ka . go .1 . bi . sense separació. A continua-ció tenim la part més afectada del plom. Just alcantell fracturat, apareix un traç inclinat corres-ponent a la part superior del signe següent grafiattot seguit i sense espai de separació amb Iaanterior, a la part superior dreta de la qual apa-reix una parella de punts molt junts, donant laimpressiO de voler-los intercalar entre ambdóssignes. Aquest traç inclinat i fragmentari no éssuficient per poder atribuir-lo a un signe deter-minat. En quant a i . r . i . ka . go .1 . bi . i, Ia nos-tra impressió és que es tracta d'una paraula corn-pleta, per tant, d'ésser aixô cert, les restes delsigne següent correspondrien a la immediata, i,en aquest cas, seria possible que la parella depunts tingués algun sentit.

Desconeguent la identitat del signe fragmentarialludit i deis seguents, que serien cinc o sis, pas-scm al petit fragment de planxa penjat. Ja hemfet esment, anteriorment, de la circurnstància dela reintegració d'aquest fragment i deis següents.Aquest primer fragment conté tres punts de se-paració i una be quasi Integra. Segueix ci restantespai de planxa perduda que contindria quatresignes. Després, els altres dos fragments penjats,en ci superior dels quals existeixen dos tracosverticals ben marcats i separats per dos puntsdels tres que deuria tenir la separació. La part

superior d'aquest fragment resta molt masegadai no és possible veure el que hi ha més amunt.El primer trac és més llarg i dret, i per l'espairestant des de la be esmentada, sembla que po-dna correspondre al segon trac vertical d'unaja que si es tractés d'una ba restaria un espaiintermig excessiu. També podria correspondre auna r o be a una o tot i que un final de paraulaen 0 és molt improbable encara que possible. Toti que solament restarien perduts tres signes, ésmolt arriscat creure amb la possibilitat de recons-truir la paraula. A continuació hi ha el segon traçvertical del fragment, que amb l'espai restant finsla ko següent, no crec que pugui tractar-se d'altresigne que no sigui una ba a la qua! seguiriako . n . te ke . i i aixI tindrIem [ ba il . ko . n . te.ke . 1-. Cal, peró, tenir en compte que tot aquestplantejament final resta supeditat a !a incàgnitade si els fragments adherits son al seu hoc ve-ritable.

7a ratila. Som a una de les parts més afecta-des del plom, be per la incrustaciO calcària i ero-sió consegüent, be per les pèrdues antigues i re-cents. No tenirn la seguretat de la identitat delprimer signe, molt erosionat i incomplet. Semblaque podria distingir-se la part superior d'una u,perè també podria tractar-se de la mateixa partd'una gui. Faltant el fragment inferior del signe,no podern garantir ni l'un ni l'altre. Segueixenuna i, una ba i els tracos superiors d'una ii queno son gens dubtoses. Es tracta d'un d'ambdóssufixes batir o batibi que amb el signe anteriordubtós poden formar, suplint també l'ültim, per-dut, amb una r o be amb una bi, [u] . ba . ti. [r]o [u]..ba.ti[bi], o be [gui ] .i.ba.ti. [ r ] o[gui] . . ba. ti . [ bi ] . Existint al text altres guiI-batibi, ens inclinem per aquest ültim, conside-rant-b corn el més probable. A la part anteriord'aquesta paraula, existiria un espai corresponental fragment de planxa perdut, quin nombre designes no és possible determinar, al contrari del'espai posterior, en el qua! es poden calcularuris deu o dotze signes de cabuda. Com a finalde la part existent, hi tenim un . . . . be . i . ti . ke.ba . ti . r . ti, que deu completar-se amb una I mi-cia! per tenir el que sembla normal [i] . be . I . ii.ke . ba . ti . r . ti com el de la prirnera ratlla perôamb la partIcula ti final.

ALGUNES CONSIDERACIONSSOBRE EL TEXT

Tenim 25 paraules de les quals 21 deuen consi-derar-se completes i 4 incornpletes per defecte dela seva part inicial. Al conjunt existeixen 11 pa-raules amb el suf ix batir, una de les quals portaadherida !a partIcula ti a! final, i 5 d'altres ambel sufix batibi. La re!ació entre aquests grups desufixes és evident. Son 16 .paraules arnb un finalcornü, quin significat, amb variant, tot i que sern-bla manifest, tenim d'admetre que, realment, eldesconeixem.

Tenim, també, 4 guibatibi, 3 paraules que s'i-nicien amb bibs i 2 ibeitike arnb e! sufix. Lesparaules del final de les 6 primeres ratlies, no pos-

seeixen sufix; les de les 5 primeres, finalitzenen ka i les 3 primeres d'aquestes tenen ]'adita-merit de te al final, signe que el suposem gravatposteriorrnent a la resta del text. Finalment, exis-teixen, tarnbé, un bilosbones i un adinboneh, se-guits del sufix, dos acabarnents en koka (bolskokai sbonkoka), i una tercera semblant, sborka.

Pensem que és interessant conèixer els sImilsde les paraules o components de les mateixes ambles d'altres textos. Existeixen moltes relacions tantamb els més propers corn amb altres més allu-nyats. Per aixô donarem la relació de les parau-les del nostre text per ordre alfabètic, separantels sufixes per major claretat, junt amb les corresponents o semblants del mateix text i les deles altres procedències. Corn sigui que consideremque existeixen apellatius, noms o paraules corn-postos, quan sigui oportü donarem la comparz•ció dels elements separats, per exemple, perl'adinbones compararem primer I'adin i, sepa-radament, el bones, partIcula o element que eltenim, també, en altra paraula o nom.

Comencant pels sufixes del grup batir-batibi detanta transcendència al nostre text, exceptuant eltant important abatibi del plom d'Ullastret-67, elsdemés simils no tenen una relació massa directaja que solament existeixen amb la partIcula tir osemblants. Son els següents: 5 iunstir, un d'ellstambé a Ullastret sobre el ryton de ceràrnica gris;un segon a un plom de La Serreta d'Alcoy i tresa! plom de BechI (Castelló de la Plana). Demés,existeixen un bastaibaiti també al plom de BechI,un eboiskekatir sobre ceràrnica pintada de LIria,un basistir, igualment a! plorn de La Serreta iels improbables baiti d'una moneda de Baetulo,i saitir d'un quadrant.

adinbone-batir: Per l'adin, tenim un adingibasa la relació de la Turma Sailvitana (bronze d'As-coli), i pel bones, un bibosbone al mateix text iun biurbone a! plom d'Ullastret-63.

agirtiba-batir: Per l'agir hi ha un agirnes ben-nabels a la relació de la Turma; un enegiai abigirsobre el ryton d'Ullastret, un tigirsaka a Empü-ries sobre làpida funerària, probablement de LesCorts, un agiete, un karesbobigir i un kutalkerigira LIria, un girsto a Tivissa, a! peu d'un atuell deplata. Pel tibas, tenim un biurtibas a Ullastret-63,un abargitibas a Ensérune sobre ceràmica delsegle Iv, un boutintibas a Tivissa (vas de plata)un [gu]lgitibas a Pontós (grafit a un ostrakon)i, demés, els adingibas, illurtibas, bilustibas iumargibas de la relació de la Turma Salbvitana,tot i que aquests corresponen a una data moltrecent (90 a.C.)

[ ba ] konteker: Tenim un bakubor bakora sobreceràmica d'Azaila, un kekontebias a una tesseraaragonesa i les inscripcions monetals kontebako,kontebakon i konterbia.

belbabedi-batir: Existeix un basbidirbartin alplom de La Serreta d'Alcoy en alfabet grec.

bele: Pel prefixe bel de la paraula anterior i pelbele, existeixen molts parallels. Els més interes-

sants per a nosaltres, per la seva proximitat, sonel belbitinko d'Ullastret a l'epIgraf sobre el rytonde ceràrnica, els belan i belar, grafits sobre cerà-mica campaniana A d'Ensérune i el belaur de SantMiquel de Sorba, també sobre campaniana A. Po-dem citar, igualment, els bennabels, beles umar-beles i belennes del bronze d'Ascoli.

bibs baka-tebibs bidi-batir Sobre el bibs, existeixenbibs bonés-batir J un bibs belkarkais a Azaila

(grafit sobre ceràmica), unbilostikeiar a RubI (Sitja),

un baisebilos a Empdries, a! plom de la ne-crôpolis de Les Corts; a Ensérune hi tenim unbostebibos, un taiskubilos, grafits sobre ceràmica,i vans bib. Existeix, també, un bilosg. . . re alplom de La Serreta d'Alcoy. Sobre el baska, hi haun abaskadur a Ernpdries (plom del 1949) i lesmonedes amb la ilegenda baskunes, etc. Sobre elbidi, tenirn un bidur sobre ceràmica a Ensérune,el ja citat basbidirbal-tin del plorn de La Serreta,un bidudedin al mateix iloc i un bide a un plomde la necrèpolis d'EJ Cigarralejo (Mula, Mdrcia)en alfabet grec corn el de La Serreta. Respecte albones, ja n'hern parlat abans.

bh, final de paraula: Al mateix text hi te-nim un golbii, un bir a Sagunt (inscripció sepul-cral) i un llunyà irabiri d'Abengibre (Albacete)sobre atuell de plata.

boiskoka-te: No hem trobat parallels, solamentla sirnilitud amb el boiskan de les monedes d'Oscai amb el gentilici dels volques.

gui-batibi: El gui, donada la variabilitat fonè-tica i el dubte, es deu relacionar amb els gir oagir ja citats en parlar de l'agirtibas, corn tambéamb aquest mateix. Sobre el sufix batibi, ja hohem vist.

ibeitike-batir: Existeixen un ibeoaren a Ensé-rune sobre ceràmica del segle iv, un auiun-ibeikeai al plom de Castelló de la Plana, un aga-taibe al plom d'Ullastret-63 i un urketikes al peud'un atuell de plata de Tivissa

irika golbir: Existeixen dos irike al plornde La Serreta, un irka al pbom de LIria, i un irikal,molt llunyà de distància i relació, a una làpida fu-nerària de Bensafrim (Fonte Veiha, Lagos, Por-tugal). En quant al golbir, els sImils en kol, quepoden variar en gob, sOn el koboitekar de Sinarcas(València), inscripció sepuicral, i el koietin d'unamoneda d'Obulco. Pel que es refereix al bir, jahem vist els sImils.

kaüika: Tenim !'erkeaüi-erüi d'una estela fune-rària de Fraga, un akaika a un atuell de platad'Abengibre (Albacete) i les liegendes monetalskabika, katbikom, i erkauika, aquesta dltirna cel-tibèrica.

lakuaigis-batir: Sobre el laku, tenim un lakuer-karüi a Alloza (Teruel) sobre ceràmica, un lakera Empüries sobre un pborn de la necrOpolis deLes Corts, i un altre laker a Sant Miquel de Sor-ba sobre ceràmica campaniana A. En quant al'argis, existeixen un argi a Ensérune sobre ce-ràmica del segle iv, un argisabam a Cerdanyolasobre ceràmica del segle n-i, un argitiker a! plomde Castelló de la Plana, i un argibes nüi sobreceràmica pintada de Liria.

• . laul-bim-batir: Tenim eb dubte de si aquestaparaula és Integra o no. Amb tot, existeixen sI-mils de laui corn bauito, aurbiur i auiso al pbomd'Ullastret-63, aurkerlekan a Empdnies sobre ce-ràmica del segle Iv, auhinibeikeai a! plorn de Cas-telló de la Plana, i auiuningika a Santa Perpètuade la Moguda (inscripció sepukral). En quant albim, no coneixem sImils.

[ o]i kis-batir: Sobre ceràrnica campaniana Ad'Azaila, existeix un ofkutuiI-u.

sbonkoka: Tenim un • sbon a Ensérune sobreceràmica gris del segle in.

sboika-te: No coneixem altre sImib que b'eberkadel plom d'Ul!astret-67. Tant aquesta paraula cornl'anterion poden tenir alguna relació amb bobs-koka.

• . . s [ i ] bai -batibi: Encara que aquest final deparaula, amb l'agravant de l'existència del dubtesobre la i, és difIcil de relacionar, direm que exis-teix un sibantin d'uria inscnipció sepuicral de San-ta Perpètua de la Moguda.

sortike-batir: Tot i que suposem que aquestsortike, o sordike possiblement per interpretacióde ti per di que ii deunia correspondre, deu tenirun sImil molt clar corn ja veurem després, en do-narern alguns d'altres: sorseiter a Empdnies so-bre un pes discoidal, sorike, inscripció sepul-cral de Vic, sorsetoke sobre p!orn de LInia i unsorseko a Cagliari (Cerdenya).

CONSIDERACIONS FINALS

Es probable que a! text existeixi un conjuntd'apellatius personals i collectius o tribals i pot-ser referents a caps o responsables de dits grups.Entre aquests apellatius, els que ens semblanienmés clars, son: bibosbone, bibosbaka, bibosbidi,baui-bim, lakuafgis, adimbone, agirtiba i beb-babedi. També és possible que existeixin referèn-cies a entitats de població concretes o pobles, cornsenien ibeitike i sortike (o sordike) probabbementgentilicis, i referències a altres corn el compostbibosbaka ja esmentat, arnb referència a! genti-lici dels vascons, i el bobskoka, debs volques.Aquests gentilicis podnien correspondre, arnb to-tes les reserves, a ibèrics, sordons, vascons i vol-ques. Aquestes opinions, ben personals, no suposenafirmacions concretes, ans al contrari, no passende ser pures suposicions.

En quant a les partIcules batir i batibi, situa-des corn a terrninacions o sufixes d'aquests motscornpostos, podnien correspondre a l'infinitiu d'unverb i a un adjectiu cbs quals definirien una ac-ció deterrninada relacionada arnb els individus,entitats o collectivitats corresponents. Si existIsla possibilitat de poder relacionar aquestes par-tIcules que son cabda!s per b'aclarirnent del mis-satge de l'epIgraf, amb el mot llatI batere, qui-na equivalència és colpir, batzegar, batre (Plau-to, 252-184 a.C., cal tenir en cornpte aquestes da-tes), podrIern admetre que el significat de l'epI-graf és el que correspondria a quelcorn semblanta una tabella defixionis, que es tractés d'un do-cument inculpador de diversos individus i enti-tats de poblaciO o dels caps de les mateixes, da-

vant un fet d'importància collectiva corn podriaésser, per la data en què es produl, I'arremesadels voiques (8). Aquest document seria difós en-tre els pobles i entitats que directa o indirecta-ment tindrien relació amb els alludits, pel seuconeixernent i perquè collaboressin a ilur incul-pació i refüs.

Amb tot, cal que resti ben clar que el que enshàgim arriscat a proposar el que precedeix, ambla seva problernàtica, presuposa que adrnetem i

(8) BOSCH GIMPERA, P., 1932, pàgs. 407-408 i 466. AL-MAGRO, M., 1951, pàg. 21

esperem que generi les consegüents contraposi-cions, opinions i esmenes ja que restern segursque la discussió és la base de l'aclariment de mol-tes questions i, per tant, possiblement, de lesque'ns interessa aquI. Els especialistes tenen la pa-raula.

I, finalment, pel que respecta a la data de l'e-pigraf, en el cas que el que hem proposat ante-riorment, amb totes les reserves, tingués possibi-litats de verosimilitud, podria situar-se dins laprimera meitat del segle iii a.C. Aquest periodepot coincidir perfectarnent amb les dates dels ma-terials recollits junt amb el plom, la determina-ció de les quals es deu a la senyoreta AuroraMartin.

ALMAGRO, M.: Plomos con inscripciones del Museo deAmpurias a Memorias de los Museos ArqueológicosProvinciales, vol. VIII, Madrid, 1947.

ALMAGRO, M.: Arnpurias. Historia de la ciudad y guiade las excavaciones, Barcelona, 1951.

ALMAGRO, M.: Las inscripciones ampuritanas griegas,ibéricas y latinas, Barcelona, 1952.

BOSCH GIMPERA, B.: Etnologia de la PenInsula Ibé-rica, Barcelona, 1932.

FLETCHER VALLS, D.: Problemas de la cultura ibérica,Valencia, 1960.

FONTES HISPANIAE ANTIQUAE: Fasc. I, Universitatde Barcelona, publicació d'A. Schulten i P. Bosch Gim-pera. Edició d'A. Schulten, Barcelona-Berlin, 1922.

FONTES HISPANIAE ANTIQUAE: Fasc. III, Universitatde Barcelona, publicació d'A. Schulten i P. Bosch Gim-pera. Edició d'A. Schulten, Barcelona, 1935.

FONTES HISPANIAE ANTIQUAE: Fasc. VI, Universitatde Barcelona, publicació d'A. Schulten i L. Pericot.Edició d'A. Schulten, Barcelona, 1952.

HUBERT, H.: Los celtas y la expansion céltica, traduc.de Lluis Pericot i Mercb Muntanola, Barcelona, 1941.

MALUQUER DE MOTES, J., i OLIVA, M.: El nuevo plo-mo ibérico de Ullastret, a Pyrene 1, Barcelona, 1965.

MALUQUER DE MOTES, J.: Epigraf ía prelatina de laPeninsula Ibérica, Barcelona, 1968.

MALUQUER DE MOTES, 3.: Nuevas inscripciones ibéri-cas en Catalunya a Pyrene, 12, Barcelona, 1976.

MICHELENA, L.: La lengua vasca y la Prehistoria a Pro-blemas de la Prehistoria y de Ia EtnologIa vascas.IV Symposium de Prehistoria Peninsular, Pamplona,1956.

OLIVA, M.: La labor de Ia Comisaria Provincial de Ex-cavaciones ArqueolOgicas de Gerona durante los años1952-1953 a Informes y Memorias de Ia Comisaria Ge-neral de Excavaciones Arqueológicas, n.° 30, Madrid,1954.

OLIVA, M.: El nuevo plomo con inscripcidn ibérica, ha-ilado en Ullastret, a Pyrene III, Barcelona, 1967.

PERICAY, P.: Las raices histOricas del extremo NE. pe-ninsular desde la lingi.iistica, Peralada, 1956.

PERICAY, P., i MALUQUER DE MOTES, J.: Problemasde la lengua indigena en Cataluña, a Problemas de laprehistoria y de la arqueologia catalanas. II Sympo-sium de Prehistoria Peninsular, Barcelona, 1963.

PERICOT, L.: Las excavaciones del poblado ibérico deoCastell", La Fosca, PalarnOs, a Rev. Ampurias, VI, Bar-celona, 1944.

PERICOT, L., i OLIVA, M.: Actividades de ía Comisariade Excavaciones en ía provincia de Gerona, a Analesdel Instituto de Estudios Gerundenses, vol. I, Girona,1946.

PERICOT, L.: Estado actual de la investigaciOn prehistO-rica en la provincia de Gerona, a Anales de l'IEG,vol. II, Girona, 1947.

PERICOT, L., i OLIVA, M.: Actividades de la ComisarlaProvincial de Excavaciones ArqueolOgicas de Geronaen 1948, a Anales de l'IEG, vol. III, Girona, 1948.

PERICOT, L., i OLIVA, M.: Idern, vol. IV, 1949.PERICOT, L., i OLIVA, M.: Idem, vol. V, 1950.PERICOT, L., i OLIVA, M.: Idern, vol. VI, 1951.