el port dels sis sentits - idazleak.eus€¦ · el port dels sis sentits, carme ramilo i martínez...
TRANSCRIPT
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
1
EL PORT DELS SIS SENTITS
CARME RAMILO i MARTÍNEZ
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
2
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
3
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
4
Pasaia (Gipuzkoa), 1-15 agost 2012
Projecte Hugoenea (La Casa del Escritor)
Aquest volum ha estat possible gràcies a la col·laboració de:
Pasaiko Udala - Ajuntament de Pasaia (Gipuzkoa)
Oficina de Turisme -Casa Víctor Hugo- de Pasaia
Euskal Idazleen Elkartea (EIE) -Associació d’Escriptors en Llengua Basca-
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
© Text: Carme Ramilo i Martínez
© Fotografies: Carme Ramilo i Martínez
Escriure per viure (RauxaBlog)
http://blocs.xtec.cat/cramilo
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
5
ÍNDEX
BREU PREÀMBUL PRETESAMENT INTIMISTA ………….……………. 6
I. Balcons …………………………………………….…………….…………. 7
II.Icurrina …………………………………….………………………………. 13
III.Hortènsies ……………………………………………….….……………. 18
IV.Xemeneia i grues ……………………………………..……….….….…. 22
V.Barca José Antonio ……………………………………..….…….……… 29
VI.Victor Hugo ……………………………………………..…………..…… 39
VII. Pescadors …………………………………………….…..……………. 41
VIII. Nens …………………………………………………….……………... 47
IX. Traineres ……………………………………………….……………….. 55
X. Gats ……………………………………………………………………… 63
XI. Escenes quotidianes …………………………………………..……… 69
XII. Vaixells, barques i velers …………………….………………………. 94
XIII. Paisatges …………………………………………………………….. 113
XIV.Gavina ……….…………………………………………….…………. 149
XV. Pluja ………………………………………….………….……………. 161
XVI. Peregrins i fars ……………………….………………….………….. 170
AGRAÏMENTS …………………………………….……………………… 179
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
6
BREU PREÀMBUL PRETESAMENT INTIMISTA
Asseguda còmodament al sofà, amb les cames nues recolzades
sobre la tauleta rodona de fusta amb suport metàl·lic, i amb els dits
tímids damunt del teclat del portátil HP Mini, no puc deixar de mirar-te,
Badia de Pasaia, a través d’una de les dues balconades de fusta verda
d’Hugoenea, oberta de bat a bat, oberta al món i, alhora, al meu Jo més
íntim. Penetres en mi, irremeiablement, cada ínfim instant que enfonso
la meva mirada en la teva pell resplendent i mutant, i em deixo posseir
per l’encant del moviment de les teves aigües, dòcils, dolçament
vellutades, que tant van captivar també Victor Hugo…
I em deixo endur per totes les sensacions que m’envolten en un
atraient i subtil caos passional entre Tu i Jo, mentre et recordo que les
meves passes m’abocaven, tan sols cinc dies enrere, a la gola profunda
dels sis sentits, al centre neuràlgic de Pasai Donibane, més
concretament al número 114 de la plaça Santiago, des d’on ara, amb
tendresa, i ja totalment enamorada del teu somriure, t’escriuré uns
modestos mots amb la ploma xopa de la tinta del meu cor…
C.R.
Dilluns 6 d’agost del 2012, Hugoenea, Pasai Donibane (Gipuzkoa)
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
7
I. BALCONS
Un ràpid orgasme de sensacions visuals ha fet esclatar la bola de foc que
portava a dintre, l'emoció continguda des de feia mesos per tenir-te davant meu, per
sentir-te, per escoltar-te, per impregnar-me de la teva aroma fins al darrer porus del
meu cos, per mirar-te sense que un rellotge em vagi empenyent insistentement
l'esquena, per escoltar la teva veu insinuant, per acaronar tota la teva pell sedosa
amb la punta de cada un dels meus dits i, ineludiblement, també amb l'ànima, i avui,
finalment, has aparegut com un miratge, al costat de la Badia, vestida amb les teves
millors gales i amb la mirada encara cansada de la nit de festa que acaba d'agafar el
darrer tren del temps.
Mentre espero que l'oficina de turime, ubicada a la Casa Victor Hugo, obri
les seves portes a les 11 del matí (d'aquí a escassament una hora), m'aturo davant
teu, plaça Santiago, admirada, i inicio amb la càmera de fotografiar un al·legòric ball
de cignes a la recerca de Tu, d'Odette, per immortalitzar aquest precís instant de
desig anhelat. La imatge dels balcons harmònicament acolorits amb tonalitats de
color pastel m'ha seguit el joc d'insinuació i se m'ha llençat als braços, tendrament. A
esquerre i dreta del que fins fa quatre anys va ser el Consistori Municipal -un edifici
d'estil barroc, de 1735, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües, amb la
Ikurrina com a principal amfitriona al seu segon pis- s'alcen, amb modesta elegància,
les cases amb balcons de baranes de fusta i façanes de color blanc ambrosia,
dulcamara, gers, falguera, magnòlia…
I noto el teu bes dolç a la comissura dels llavis mentre tanco els ulls i em
deixo endur per la brisa d'agost del Cantàbric...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
8
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
9
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
10
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
11
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
12
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
13
II a. ICURRINA
Valenta, orgullosa de la teva gent i de la teva terra, de la teva llengua i del teu
tarannà adust i sincer, oneges, a la plaça Santiago, amb el cap ben alt, a la façana
del que fins fa quatre anys va ser la Casa Consistorial, un edifici d'estil barroc de
l'any 1735.
Ets l'amfitriona dels meus records més immediats. Ets la finestra visual per la
qual vaig descobrir la màgia d'aquest indret, el matí d'un dimecres d'agost, el primer,
per ser més exacta (així constarà a les meves memòries), quan als carrers encara es
palpava l'ebrior profunda de festa major que acabava d'agafar el darrer tren de
matinada.
Amb una maleta vermella de rodes i amb la meva inseparable Canon 1000D
vaig enfonsar la meva ànima en les teves entranyes, deixant-me engolir pels cinc
misteriosos arcs i he iniciat així un idil·li d'amor que m'ha portat a dins teu i, també, a
dins meu, un idil·li d'amor fugaç i, al mateix temps, perdurable, que mai podré
oblidar...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
14
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
15
II b.ICURRINA
Des del balcó d'Hugoenea, de barana de fusta pintada d'un color entre verd
mar i verd primavera 4, amb una base que em trasmet solidesa i que em convida a
restar en ell eternament (si és que l'eternitat existeix), deixant-me acaronar per una
brisa totalment addictiva, no puc deixar de contemplar com incansablement saludes
infants que, després d'un bany (amb salt atrevit inclòs) a la badia, entren a ca la Mila
a comprar un gelat o un bon entrepà, com saludes peregrins que cerquen en el camí
de Santiago la felicitat en el més petit detall -començant pel seu jo més profund (i
aquí, en aquest indret, de ben segur que això és possible)-, com saludes a qui amb
un zurito de cervesa ben freda a les mans es deixa penetrar per la tebior de l'aroma
de la costa, en una cadira d'una de les terrasses de la plaça, com saludes avis i
àvies que passegen els néts amb un orgullós i inqüestionable repòs a la mirada...
I em saludes també a mi, cada matí quan obro el finestrals per dir bon dia al
port, a les gavines, a la barca de Patxi , que, incansable, navega d'una banda a
l'altra de la badia des de les sis del matí fins ben entrada la mitjanit, als
excursionistes que no volen que el sol els oprimeixi i prefereixen matinar amb
valentia, als pescadors que, amb canya o bé només amb fil de nylon, cerquen, des
de l'entarimat de la plaça, alguna llissa despistada, als ciclistes que des de Pasai
San Pedro van a la recerca del GR 121 en direcció al Far de la Plata, cap a Arando
Txikia, passant pel Far Senokozuloa i resseguint la carena del mont Ulia, un cim que
Pasaia i Donostia comparteixen en un mateix llit d'amor...
I aquest mateix càlid llit d'amor és en el que m'has fet sentir des del primer
instant que vaig trepitjar la teva plaça...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
16
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
17
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
18
III. HORTÈNSIES
Enfilant les escales de pedra, amb pendent intensament pronunciat, que hi
ha a la dreta del restaurant Casa Mirones, al carrer Donibane o San Juan kalea
(només n'hi ha un, de carrer, al casc antic d'aquesta deliciosa població de
pescadors), ensopego amb vosaltres, d'una manera relativament inesperada,
després de pujar, alleugerint la meva respiració, cent disset graons. El cansament
m'obliga, de bon grat, a aturar el meu pas al vostre costat i a observar-vos ara amb
una mirada diferent, més nítida, més profunda, més autèntica, Hydrangea
macrophilla de coloració rosada, protagonista floral a la zona, de la mirada amb què
us havia observat abans en infinitat d'ocasions, en altres punts de la geografia…
En fer sobre mi un gir lent de tres-cents seixanta graus i descobrir l'ermita de
Santa Ana, amb el recentment inaugurat alberg de peregrins a la seva part posterior,
i la impressionant plenitud de la Badia de Pasaia, amb els fars i Puntes de fons,
ressona dins la meva carcassa, conscientment efímera, el record de l'extraordinària
veu aguda de Pavarotti a “Nessun dorma” (i en faig una adaptació pròpia: “que ningú
dormi fins que es descobreixi el mot capaç de condensar tanta bellesa”) i somric i, en
aquests instants, agraeixo (a algú), existir...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
19
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
20
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
21
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
22
IV a. XEMENEIA DE LA CENTRAL TÈRMICA
Aviat (a final d'aquest any 2012) et convertiràs, sortosament, en una imatge
difusa i borrosa en el record, sobretot, dels pasaitarres... I de ben segur que no et
ploraran... No t'enyoraran per ser el que ets ara, el que has estat des de fa quaranta-
cinc anys, un bruixot que escampa, inconsciencientment, o no, sutge per tota la
població marinera.
El teu darrer tram, vertical, amb tres parts vermelles i dues de blanques
(intercalades entre elles), deixarà d'emetre el fum letal que enfosqueix l'horitzó, que
enfosqueix la vida (valgui l'antítesi de l'expressió).
Però, no obstant, no cal que et difuminis en el no res més absolut del passat;
mantingues la petjada en la història... No desapareguis del tot; ja m'he acostumat a
observar, des de San Pedro, com protegeixes pel rereguarda l'església de San Juan
Bautista i com estens amb fermesa el teu braç rígid als núvols més atrevits que no
tenen por de tu i que s'acosten a la costa, barrejats agressivament amb el mortífer
CO2...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
23
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
24
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
25
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
26
IV b. GRUES
Els vostres braços metàl·lics de tità esguerren, a Pasai Antxo, el teló de fons
del cel ennuvolat que diviso des del balcó verd d'Hugoenea i em presenten uns
edificis freds, agrupats d'una manera absolutament gens harmònica (un impacte
visual esfereïdor, sense cap mena de sensibilitat...)
La meva mirada, en un primer moment, us rebutja, involuntàriament, i es
dirigeix cap al marc esquerre de l'escenari per acaronar suaument, i de manera
incansable, Pasai Donibane. La raó, en aquest moment, desbanca la rauxa i us
accepto com a part, ineludible, del paisatge, urbà. No puc dir que us estimi com
estimo Donibane, perquè seria deshonesta amb mi mateixa, i també amb vosaltres,
però he après a respectar-vos sense omplir-me de ràbia per la vostra rígida
presència...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
27
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
28
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
29
V. BARCA JOSÉ ANTONIO
Has estat el far inseparable i còmplice dels meus pensaments més íntims des
que vaig arribar a Hugoenea. I els dos amplis balcons verds del menjador que
m'eixamplen l'esperit en són testimonis i aliats indiscutibles, ara i sempre, fins que
les meves cendres voleïn, qui sap quan, per l'horitzó, a la recerca dels instants
viscuts.
Lliscant per la pell fresca i brillant de les aigües no has aturat ni un sol instant
el teu camí entre Pasai Donibane (o Pasai San Juan) i Pasai San Pedro, i viceversa,
des de les primeres clarors del dia fins ben entrada la mitjanit, quan aquesta
tendrament ha estès una vànova de misteriosa i atractiva foscor sobre la Badia. Però
el silenci i la dolça grisor de la nit fan l'amor amb el reflex dels llums de les cases de
l'altra riba sobre el mar. I jo resto extasiada, observant una escena que em murmura,
repetidament, a cau d'orella, que estic viva, que existeixo, que sento, i molt...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
30
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
31
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
32
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
33
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
34
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
35
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
36
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
37
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
38
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
39
VI. VÍCTOR HUGO
Cent seixanta-nou anys no són suficients per distanciar-
nos en el temps. La meva ment i els meus records més immediats m'apropen a les sensacions que projectes en les teves descripcions de Pasaia.
A només dos dies de la meva partença en avió des
d'Hondarribia, una dolorosa malenconia em pessiga l'ànima i unes estranyes ganes de plorar m'assetgen en pensar en la fugacitat més efímera de la vida, en el mateix concepte que aquesta engloba... en cada minúscula partícula del Jo més abstracte, més immaterial...
Al primer pis del número 63 del carrer Donibane, edifici
del segle XVII, seu de l'oficina de turisme de la localitat
guipuscoana, on et vas hostatjar l'estiu de 1843, t'he pogut sentir molt a prop a través de l'exposició “Víctor Hugo, viaje a la memoria”. Sempre he pensat que les presumptes “casualitats” no són mai casuals: tu vas enamorar-te de Pasai Donibane quan tenies quaranta-un anys, justament els mateixos que té aquesta servidora avui, 13 d'agost del 2012. I la màgia de la literatura ens ha unit, indefugiblement, en el temps i en l'espai, a través d'una balconada a la immediata bellesa del paisatge també interior...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
40
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
41
VII. PESCADORS
Sou també cada pinzellada d'aquest paisatge encisador que m'ha robat el
cor. Estimeu la mar i estimeu la vostra terra des que vau aprendre a fer les primeres
passes i a pronunciar els primers mots. No podré mai tornar a pensar en Pasaia
sense visionar la imatge d'algun punt del port de la Badia amb un pescador, pacient i
incondicionalment perseverant, que acompanya el pas de l'horabaixa amb la canya
entre els dits: al costat de l'embarcador de Donibane, o sobre l'entarimat de la plaça
Santiago, o a la riba de San Pedro (al costat del vaixell-museu Mater), o a l'espigó
del Far Senokozuloa, verd i blanc, al peu de les escales de pedra que, de manera
atrevida, enfilen, amb alts graons, el GR 121 cap al cim de l'Ulia...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
42
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
43
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
44
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
45
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
46
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
47
VIII. NENS
Als meus quaranta-un anys (molt ben assimilats -i no es tracta pas de falsa
modèstia-), em sento, ara i aquí, com aquella nena, innocent, de mirada nítida. I
m’emociono, i els ulls se’m neguen, d’alegria, en veure tanta força humana en uns
cossos tan menuts. La Badia serà per a ells el seu camí: s’hi llencen amb decisió,
sense temor, mirant endavant, mai enrere, acaronen el mar que els ha alletat.
L’ombra que regalimen en caminar depèn del seu pas més o menys ferm, del de
ningú més… Ells manaran el seu propi timó, mentre diversos fats intentin, en va (o no),
capgirar els seus plans de futur.
I llavors un petit núvol de gotes d’innocència descarrega, amb tendresa, la seva
pluja fresca sobre mi i somric…
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
48
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
49
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
50
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
51
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
52
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
53
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
54
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
55
IX. TRAINERES
Creueu fugaçment la Badia entre crits unísons, totalment compassats: la veu
del patró i la posterior resposta ferma i segura (mostra del gran esforç físic realitzat)
dels tretze remadors o de les tretze remadores de les traineres. Amb els rems
pentineu amb fúria la superfície del mar, amb l'únic horitzó que l'amplitud del
Cantàbric. Ni el vol més captivador de la gavina és capaç d'alienar-vos de la vostra
fina concentració. Teniu una important meta a davant per als dos primers diumenges
de setembre: la Bandera de la Concha, una regata que des del 1879 forma part del
programa de les festes estiuenques de Donostia.
I, asseguda al sofà verd fosc d'Hugoenea, contemplo la Badia i el vostre pas
sobre la pell del mar. Sou, per a mi, un contrast de feblesa relativa (al costat dels
grans vaixells que us sobrepassen) i, alhora, d'envejable força titànica.
El Cantàbric s'empetiteix amb la vostra magnificient figura humana surcant-lo,
fent-li l'amor d'una manera tendrament salvatge...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
56
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
57
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
58
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
59
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
60
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
61
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
62
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
63
X. GATS
Tot i estar acostumada als meus dos estimats felins domèstics, el Haiku i la
Tanka, la presència de tants gats, de carrer, a Pasai Donibane, m'ha sorprès d'una
manera difícil de definir ja des del primer moment en què vaig arribar, ara fa tretze
dies, a aquesta atraient localitat de la comarca guipuscoana de la comarca
d'Oarsoaldea.
Vagaregen, dia i nit, discretament, i sense intimidar-me, pel nucli antic del
poble, alguns, amb aparença malaltissa, d'altres, amb clara evidència de viure amb
humans que els ben alimenten.
Són els amos de la màgia misteriosa de cada un dels racons d'aquest únic
carrer empedrat que t'absorveix molt lentament, amb dolçor, fins a provocar que et
trobis amb tu en un indescriptible i anacrònic indret de l'univers...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
64
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
65
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
66
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
67
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
68
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
69
XI. ESCENES QUOTIDIANES
No podré parlar mai més de mi sense pronunciar, a partir d'ara, el nom
d'Hugoenea i de Pasaia.
Penso que l'ànima humana necessita mirar a l'horitzó per conscienciar-se del
seu paper en l'univers, per saber que respira, que és, ara i aquí... Però per poder fer
aquest acte de fe la mateixa persona primer ha d'aprendre a observar el més ínfim
detall del seu entorn més immediat. I no estem gaire avesats ni avesades a
observar, en silenci, a enriquir-nos anímicament únicament amb la mirada...
Aquests catorze fugaços dies a Pasai Donibane (demà agafaré l'avió a
Hondarribia) m'han reintroduït en l'Art de l'observació més intensament quotidiana,
per conèixer el Món i, ineludiblement, per conèixer-me més a mi, i m'han abocat,
dolçament, a mantenir llargues i profundes converses interiors:
Homes, segurament, pasaitarres de tota la vida, tranquils, de cabell blanc,
que, des de l'entarimat de fusta de la plaça Santiago, observen els vaixells que
passen per la Badia, amb curiositat, com si fos la primera vegada que els veiessin.
Senyores jubilades assegudes a la mateixa plaça (estómac del poble en
contínua digestió vital), conversant entre elles i saludant pràcticament tothom qui
passa per davant.
Una veïna de la mateixa plaça que, des del balcó, asseguda en una cadira, i
amb una pancarta de roba a darrera, penjada amb pinces d'estendre, que proclama
“Euskal preso eta iheslariak. Etxera”, es protegeix del sol amb la mà dreta i analitza
cada moviment dels vianants.
Estiuejants i habitants del poble que es deixen acaronar, pausadament, pel
temps, asseguts en la terrassa d'un dels tres bars de la plaça.
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
70
Una parella, de noi i noia, que, com dos infants, queden embadalits davant
l`àgil remador de canoa que passa per davant d'ells, a la Badia, sota un atractiu cel
grisós.
Un lector (esporàdic, o no) de diari, que, amb ulleres, des del balcó de casa
seva (suposadament), al costat del port, sembla aliè a qualsevol espectacle visual
extern a ell.
Sis adolescents abocats al mar amb els genolls o els peus recolzats sobre el
banc de l'entarimat, observant com un setè jove, vestit amb samarreta del Messi,
subjecta una canya de pescar d'una manera nítidament innocent.
Clares petjades de peus mullats sobre la base sòlida de la plaça, que, de
manera parcialment abstracte, exemplifiquen el recorregut per la vida d'alguna ànima
enamorada del mar.
Tres noies aparentment menors d'edat que juguen a cartes, assegudes a
terra al bell mig de la plaça, amb el cabell encara moll d'haver coquetejat amb les
aigües de la Badia i amb les seves respectives i tangibles ombres marcant-los el pas
improvisador de les agulles del rellotge.
Visitants que esperen a l'embarcador la barca de Patxi per creuar a San
Pedro, mentre una colla de quatre o cinc adolescents (algun dia, fins i tot més) els
demanen, insistentment, “una monedita al agua” al “caballero” o a la “señora guapa”.
Llanxes motores que dibuixen una línia estilitzada sobre les aigües de la
Badia.
Vaixells, de càrrega, de tamany considerable, que entren i surten del port
amb molta precaució i sense pràcticament esquinçar la calma de la superfície del
mar.
Un senyor d'uns setanta anys, de cara rodona, ulls clars, i camisa blava de
línies blanques, amb xapel·la, bastó i puro a la mà esquerre, assegut en una cadira
metàl·lica de la plaça que conversa amb un altre vilatà d'edat avançada, també amb
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
71
bastó, amb espessa barba blanca, d'aparença autèntica de llop de mar i amb una
cigarreta de tabac ros entre els llavis.
Quatre tovalloles orfes esteses al mig de la plaça, amb les xancletes fent-los
companyia, i un infant d'uns sis anys passejant en bicicleta al seu voltant, amb
mirada de curiositat.
La barca José Antonio, del Patxi, conciciliant imparablement, des de dos
quarts de set del matí fins a les dotze de la nit, una vora i l'altra de la badia, entre
Pasai Donibane i Pasai San Pedro.
Peregrins que passen amb les seves motxilles a l'esquena o a les alforges de
la bicicleta i que s'aturen a prendre algun refresc o a fer un mos a la plaça o,
simplement, a immortalitzar la preciosa vista dels balcons acolorits de la plaça, amb
la càmera fotogràfica i amb la retina de la memòria...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
72
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
73
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
74
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
75
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
76
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
77
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
78
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
79
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
80
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
81
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
82
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
83
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
84
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
85
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
86
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
87
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
88
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
89
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
90
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
91
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
92
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
93
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
94
XII. VAIXELLS, BARQUES I VELERS
El flirteig, intencionat, amb tu, que vaig iniciar els primers dies d’arribar a
Pasai Donibane s’ha convertit ara en una passió irrefrenable, en un desig constant
d’observar-te, dia i nit, en totes les teves aparences de llibertat, d’acaronar-te i de
besar-te, amb l’objectiu de la càmera, apropant-m’hi descaradament, mentre et mous
per la Badia, insinuant, materialitzat en nombroses formes i colors, o mentre et
gronxes, amb l’àncora com a carceller, sobre les aigües. El flirteig, inoblidable, s’ha
convertit en un delit roent de fer l’amor amb tu, incansablement, cada instant que
passeges davant meu…
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
95
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
96
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
97
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
98
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
99
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
100
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
101
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
102
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
103
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
104
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
105
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
106
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
107
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
108
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
109
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
110
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
111
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
112
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
113
XIII. PAISATGES
Acompanyada pels reflexos dels llums de San Pedro sobre les aigües
calmades de l'encisadora Badia, a un quart d'una de la nit, i amb l'única il·luminació,
tènue, al menjador, d'una làmpada de peu de base quadriculada de fusta, amb
pàmpol color vainilla també quadrat, i de la pantalla de l'ordinador, m'emociono per
dins i per fora en recordar la intangible bellesa del paisatge que aquesta tarda se
m'ha ofert, verge, des de l'ermita de Santa Ana, íntegra, total, com un intens petó als
llavis més desitjats: un grup d'una vintena d'adolescents, enfebrits per les ganes de
xuclar cada gota de vida, es llençaven al mar, amb seny, d'un a un, però sense cap
mena de temor aparent, des de les escales del costat de l'arcada que hi ha entre la
Basílica del Cristo de la Bonanza i el Castell de Santa Isabel.
No he pogut evitar immortalitzar aquests indescriptibles instants amb
l'objectiu de 55 a 250 mm de la Canon (a la que m'hi estic enganxant bojament) i
reviure'ls, ara i aquí, com si notés sobre mi l'esquitxada refrescant del mar, la
salabror i l'olor a peix fresc que es respira en el poble, la força de la natura més
roenta i més visceral...
Les llanxes motores passen a frec, relatiu, dels nois, però a una distància
prou prudencial com per no trencar la màgia del seu bany, i, rabent, es deixen
engolir, salvatgement, per l'horitzó del Cantàbric, cap al Far Senokozuloa, i, en pocs
moments, es converteixen en un punt difuminat que es transforma en un gota de
llibertat en la retina, deixant sobre la superfície el rastre fugaç de l'amant
inoblidable...
Sobtadament, però, una gran balena metàl·lica de color blau, de 82 metres
de llargada i de 861 tones de pes net, amb una àmplia superfície plana de
portaavions (segons la meva percepció), l'ANMAR-S KAMPEN, que cinc dies enrere
havia passat pel port de Bilbao, es converteix ara per a mi en la principal
protagonista de la Badia. El que més em sorprèn és la impassibilitat dels joves, que
han continuat engolits fins al coll per les aigües com si res no hagués canviat en el
paisatge. És obvi que el costum, malauradament, acaba convertint l'ésser humà en
un animal poc observador...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
114
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
115
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
116
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
117
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
118
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
119
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
120
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
121
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
122
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
123
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
124
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
125
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
126
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
127
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
128
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
129
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
130
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
131
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
132
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
133
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
134
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
135
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
136
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
137
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
138
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
139
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
140
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
141
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
142
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
143
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
144
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
145
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
146
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
147
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
148
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
149
XIV. GAVINA
Majestuosa i enigmàtica, has regalat pinzellades impressionistes al paisatge
encisador que se m'ofereix en un humit bes salat. El cor em batega a cops de puny
en recordar, dia i nit, el teu vol, mentre, amb els ulls tancats, i amb l'ànima ben
oberta, escolto, totalment exhausta, “River flows in you”, de Yiruma. Però una
profunda tristor m'atansa l'aroma del desenllaç proper (la partença), i, sobtadament,
la meva mirada queda fixada en la pantalla de l'ordinador, amb dues llàgrimes que,
en total llibertat, llisquen per les meves galtes, com tu, molt propera i molt llunyana
alhora, per la Badia.
I et vull acaronar amb la mirada i fuges fugaçment com un somni desitjat que,
en obrir els ulls de matinada, t'esclata en el record i resta, esmicolat, molt a dins teu,
i, lentament, molt lentament, es va difuminant, discret, en el no res...
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
150
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
151
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
152
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
153
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
154
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
155
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
156
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
157
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
158
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
159
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
160
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
161
XV. PLUJA
Has cobert, subtilment, la plaça Santiago d’humits reflexos anímics. No has
aconseguit aturar el pas del temps ni el ferm caminar d’uns cossos que tenen un
destí marcat o un destí inconscientment triat.
Una segona realitat em xucla des del balcó verd d’Hugoenea cap a l’asfalt
mullat, a la recerca dels mons interiors d’uns personatges que passen per sota meu,
actuant en un escenari oníric. I la vida no s’atura ni els meus pensaments, tampoc
(entren en un cicló antagònicament esponjós, dolç i càlid), i sento, de sobte, molta
nostàlgia en adquirir consciència de com és d’efímer tot plegat, de com es
metamorfitza cada mil·lèsima part de les meves cèl·lules incorpòries, de les cèl·lules
que conformen el meu latent sisè sentit. I tremolo de plaer anímic per dins i per fora
en sentir-me tan viva, com aquella ploma que amb una enamoradissa lleugeresa ha
alçat el vol, completament lliure, entre els besos humits de la pluja, sense cap au que
la meni a través de la infinitud de l’espai i del temps…
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
162
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
163
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
164
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
165
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
166
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
167
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
168
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
169
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
170
XVI. PEREGRINS I FARS
Als meus quaranta-un anys, complerts el 5 de maig, he iniciat un camí de
peregrinatge cap a l’ull del meu propi huracà anímic. Continuo enfilant els graons de
l’escala que, salvatgement tendra, m’ha anat afaiçonant tots aquests anys fins
acostar-me cada vegada més a mi, i ha besat cada racó del meu cos en el nostre llit
d’amor.
Els centenars de peregrins que han creuat la plaça Santiago amb l’única
riquesa material que una motxilla a l’esquena, una màrfega, la petxina del camí de
Sant Jaume i una parell de bastons per caminar em recorden constantment que no
som més que fugaces imatges sobre l’escenari que la resta de la humanitat
contempla, amb més o menys implicació. Les casualitats, poc casuals, ens aboquen
sovint a trobades inevitables entre ànimes afins… Les presumptes casualitats van
entrellaçant bombolles d’energia que flota en l’aire més immediat i més pròxim per
menar-nos fins al nostre propi Far…
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
171
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
172
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
173
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
174
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
175
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
176
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
177
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
178
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
179
AGRAÏMENTS
A Pasaiko Udala -Ajuntament de Pasaia (Gipuzkoa)-, a Amaia Agirregabiria,
alcaldessa de Pasaia i a la regidoria de Cultura de Pasaiko Udala; a l’Oficina de
Turisme -Casa Víctor Hugo- de Pasaia; a Euskal Idazleen Elkartea (EIE) -Associació
d’Escriptors en Llengua Basca- i a Nagore Atela; a l’Associació d’Escriptors en
Llengua Catalana (AELC); a Roser Roca; a Mila Goicoetxea Pérez; a Patxi, de la
barca José Antonio; a Ina Mariezkurrena; a Imanol Irizar i a Eskarne Zubero; a Juan
Ángel; a Mercè Noguera i a Epi, hostalers de l’alberg de peregrins de Santa Ana
(Pasaia); a Xatur Telletxea Irazabal, membre de l’Associació dels Amics del Camí de
Santiago; a Ana Frade; a Ah Reum Kim de Seül (Corea); a Vinyet Panyella; a
Guillem i a Jan Tresené Escrihuela; a Sonia Navarro, Laia i Jordi; a Marina Casas
Moreno; a Tere; a l’ase Beru i a François, el seu propietari, que, des de Llimotges,
portaven quatre mesos peregrinant i ja retornaven a casa.
EL PORT DELS SIS SENTITS, Carme Ramilo i Martínez
180
Autoretrat des d’Hugoenea (Pasai Donibane), agost 2012