but l let í del parc nacional d ’aigüestortes i estany de sant maurici

hiv

ern

-pri

ma

ve

ra 2

00

9

el portarró25

Casa del Parc Nacional de BoíCa de SimametC/ de les Graieres, 2 · E 25528 Boí (Alta Ribagorça)Tel. 973 696 189 ·· Fax 973 696 154

Casa del Parc Nacional d'EspotPrat del Guarda, 4 · E 25597 Espot (Pallars Sobirà)Tel./Fax 973 624 036

Centre d’Informació de LlessuiEcomuseu dels Pastors de la Vall d’ÀssuaAntigues escoles, s/n · E 25567 Llessui (Pallars Sobirà)Tel. 973 621 798 ·· Fax 973 621 803

Centre d’Informació de SenetLa SerradoraC/ del Port,10 · E 25553 Senet (Alta Ribagorça)Tel. 973 698 232 ·· Fax 973 698 229

Pàgines web:www.parcsdecatalunya.nethttp://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes

Correu electrònic:info.aiguestortes@oapn.mma.es

Presentació

Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009

Paisatges de pedra seca

Entrevista: Els mestres d’Enseu

Noticiari

Coneguem el Parc- El nabiu roig- El pardal d’ala blanca

L’essència de les paraules: Els gegants d’Asso

Caminem pel Parc- La vall de Fenerui

Publicacions

3

4

7

9

15

19

21

23

25

índexEl PortarróHivern-primavera 2009

Col·laboren en aquest número:Mercè Aníz MontesJaume Comas BallesterJosep Maria Rispa PifarréGerard Giménez PérezSergi Herrando VilaLluís Brotons AlabauJoan Estrada BonellSanti Guallar RiveroJesús Tartera OrteuMònica Jordà AgutJordi Canut BartraJordi Vicente CanillasEli Montserrat FreixaMaria Pou i PalauNúria Artés LlambíNatàlia Cot PuigNúria Batalla BaradoCristina Cereza AubetsNeus Baldomà RodríguezJuan Fernández Gil

Fotografies, mapes i dibuixos:Arxiu del Parc NacionalRicard Novell AgramuntToni Llobet FrançoisCos d’Agents Rurals del Pallars JussàJaume Comas BallesterMònica Jordà AgutXabier López García

Correcció lingüística:Núria Tost i Farrús

Disseny i maquetació:Aran Disseny

Dipòsit Legal:L-1428-96

Edita:

�

El Por tar ró no assumeix la responsabi l i ta t sobre les op in ionsexpressades en e ls a r t ic les s ignats o amb pseudònim, la qualés exclus iva de ls seus au tors

3

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�inverteix en aquests territoris; el Portarró també ens hoexplica cada sis mesos i creiem que ens ajuda a com-prendre millor la importància de tenir espais naturalsprotegits com el nostre tan a prop de casa! En aquest número parlarem d’una activitat tradicionalque es recupera amb força durant els darrers anys, lesconstruccions amb pedra seca i dels ocells nidificantsd’hivern. Entrevistarem a Empar Carrillo i Josep MariaNinot, dos prestigiosos botànics que coneixen pam apam els Pirineus; descubrirem els secrets de la valld’Àssua, així com els del pardal d’ala blanca o els d’unnou nabiu trobat a les valls d’Àneu; passejarem per lavall de Fenerui, a l’Alta Ribagorça mentre gaudim d’unspaisatges poc coneguts… A més a més, es podrà con-sultar en versió digital al web del Parc, tant en catalàcom en castellà, novetat aquesta última amb la qual espretén seduir nous lectors.I el futur? El Portarró del futur vol ser un fòrum obert d’i-dees, de noves seccions, de paraules fresques, de dia-lèctiques constructives, de nous horitzons intel·lectualsenvers un racó del sud d’Europa, dels Pirineus, de lesmuntanyes, on la natura s’ha conservat extraordinària-ment bé gràcies a un medi físic aspre i dur, però tambéa una gent, els nostres avantpassats, que tingueren unapetita part de culpa en haver-nos transmès aquestpatrimoni excepcional. Nosaltres, en tot cas, intenta-rem que sigui així!Per molts anys, Portarró!!

Aquest butlletí del Parc que ara mateix teniu a les mansi esteu llegint compleix vint-i-cinc números. L’aventuracomençava l’hivern de 1996 quan va veure la llum el pri-mer Portarró que ens parlava, entre d’altres coses, del’ampliació del Parc, de la restauració de zones afecta-des per les infraestructures hidroelèctriques per partde l’ENHER o del nomenament d’en Joan Oró i Florensa( 2004) com a nou president del Patronat. Des de llavorsha plogut i ha nevat molt! El Portarró ha intentat durant aquests anys apropar a lagent dels nostres pobles i comarques, el dia a dia delfuncionament del Parc. També ens ha ajudat a conèixermillor els nostres valors naturals i culturals, alhora queens feia a tots partícips de la seua protecció i conser-vació. El Parc ha esdevingut una gran empresa que s’u-bica i treballa als Pirineus, en l’àmbit de quatre comar-ques i deu municipis de muntanya. El Portarró ha volgutarribar a cadascuna de les cases d’aquests pobles icomarques, per ser un humil però eficaç conductor d’i-dees, de discusions, de creativitat, de coneixements isobretot d’estima cap a un territori geogràfic, unsvalors patrimonials i unes tradicions que durant molt detemps havien passat per hores baixes. El Portarró és una publicació del territori i des del terri-tori però, això sí, oberta a tothom, on la gent del país ide fora del país té un espai per a parlar, per llegir o pera escriure. El Parc és un motor socioeconòmic quegenera molts llocs de treball al llarg de l’any i que

presentació25 números, 600 fulls...

� atles dels ocells a catalunya a l’hivern 2006-2009

IntroduccióLa publicació, el 1984, de l’Atles dels ocells nidificants deCatalunya i Andorra (Muntaner et al. 1984) va permetre,per primera vegada, conèixer la distribució de 214 espè-cies que nidificaven a Catalunya. 20 anys després vaaparèixer l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya1999-2002 (Estrada et al. 2004), que mostrava la distribu-ció de les 232 espècies de què es van trobar indicis decria durant els seus quatre anys que van durar les pros-peccions de camp. Gràcies a aquests dos atles, actual-ment es coneix bastant bé l’avifauna a Catalunya durantel període de cria, tant pel que fa a distribució i abundàn-cia com pel que fa a requeriments ecològics i caracterís-tiques de les poblacions. Malgrat això, les poblacionsd’ocells poden variar molt al llarg de l’any i, per exemple,espècies presents al període reproductor marxen a l’hi-vern a la vegada que n’hi arriben de noves. Fins i tot,dins d’una mateixa espècie, les poblacions reproducto-res i hivernals poden variar molt. Així, al marge de ladesaparició a l’hivern d’ocells com les orenetes, elsrossinyols o les piules dels arbres, espècies com l’es-tornell vulgar, el mosquiter comú o el pit-roig, presentstot l’any experimenten canvis importants, amb entrada osortida de nombrosos efectius o, fins i tot, amb la subs-titució de poblacions reproductores per altres exclusi-vament hivernals. El desconeixement que es tenia finsara de l’avifauna hivernal a Catalunya feia, per tant,necessària la realització d’un primer Atles centrat enaquest període de l’any.L’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 és un

projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia ambel suport del Departament de Medi Ambient i Habitatgede la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Territori iPaisatge de Caixa Catalunya. El seu objectiu principal ésconèixer la distribució i abundància de les espècies pre-sents a l’hivern a Catalunya, complementant així elrecentment publicat Atles dels ocells nidificants deCatalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004). Com aquest, elnou atles pretén elaborar mapes de distribució i d’abun-dància d’alta resolució, estimar la població catalana decada espècie, millorar el coneixement de la seva ecolo-gia i determinar l’estatus de conservació de les pobla-cions hivernals. A més, atès que l’hivern és un períodemolt variable d’un any a un altre o, fins i tot, dins d’unmateix hivern, aquest atles vol també reflectir totaaquesta variabilitat espaciotemporal. El treball de campde l’Atles es fonamenta en la participació altruista decentenars d’ornitòlegs voluntaris. El període d’estudi queabasta és el comprès entre el 15 de novembre i el 15 defebrer dels hiverns 2006-2007, 2007-2008 i 2008-2009.Val a dir que els atles no només són obres de transcen-dència científica que constitueixen una eina imprescin-dible a l’hora de planificar la gestió del territori sinó quetambé tenen un component social molt important. Enefecte, projectes d’aquest abast només es poden realit-zar gràcies a la participació de voluntaris i, per tant,són també un important repte social. Fins al moment,245 ornitòlegs han participat en l’Atles de Catalunya al’hivern 2006-2009 però, sens dubte, aquesta xifra crei-xerà en els propers anys.

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

4

MetodologiaL’Atles fa servir bàsicament dos sistemes de cerca i censd’ocells: els anomenats mostratge extensiu i mostratgeintensiu. El mostratge extensiu té com a finalitat detectarel màxim nombre possible d’espècies dins de cada unitatde mostratge (el quadrat UTM 10x10 km) en un nombredeterminat d’hores de cens, tot intentant cobrir-hi la tota-litat dels ambients principals. Amb aquest mostratge esgeneraran els mapes de distribució de les espècies, pilarbàsic de qualsevol atles. El mostratge intensiu es fona-menta en la realització d’itineraris de 3 km seguint lametodologia del SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns deCatalunya) i ha de servir com a principal eina de controlde variacions temporals, generació de mapes d’abundàn-cia i patrons ecològics. A més d’aquests dos, hi ha un ter-cer sistema de cens dissenyat específicament per aocells marins que es basa en la realització d’estacions decens amb telescopi des de la costa. Finalment, el mostrat-ge complementari permet recollir qualsevol observacióque no provingui d’algun dels altres tres tipus de mostrat-ge esmentats i servirà per completar la distribució d’es-pècies escasses o mal distribuïdes. Per a més informaciósobre la metodologia i disseny podeu consultar el webhttp://www.ornitologia.org/monitoratge/atleshivern.htm.

Cobertura hivern 2006-2007La cobertura dels mostratges de camp del primer any detreball de l’Atles ha estat molt propera al 100%. En el con-junt de Catalunya s’han completat 127 mostratges de qua-drat, 395 SOCCs i 28 mostratges d’ocells marins. En concretal Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Mauricis’han mostrejat cinc dels seus onze quadrats UTM 10x10 is’han realitzat deu itineraris SOCC. Tots aquests mostrat-ges no haguessin estat possibles sense el suport rebutpels gestors del Parc Nacional i pels ornitòlegs que treba-llen al parc o que hi estan estretament vinculats. Mencióespecial mereixen, per la seva dedicació i entusiasme, elscompanys de DEPANA, autors de l’Atlas de las aves nidifi-cantes del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany deSant Maurici y su entorno. En els propers anys de treballde camp es dissenyaran dos itineraris SOCC addicionals

amb els quals es completarà la cobertura d’aquest tipus demostratge dintre del Parc Nacional, a més es realitzarà elmostratge extensiu dels sis quadrats UTM 10x10 restants.

ResultatsAquest primer hivern de treball de camp ha començat adonar uns primers resultats. S’han detectat un total de248 espècies, 202 de les quals en els mostratges de qua-drat, 174 en el SOCC i 58 en els censos d’ocells marins;232 espècies han estat recopilades en fitxes complemen-tàries. Aquestes dades són encara provisionals i de bensegur s’aniran incrementant progressivament. Tambés’han generat els primers mapes de distribució i abun-dància i, a tall d’exemple, es presenten el mapa d’abun-dància a escala catalana del tord comú, Turdus philome-los (Figura 1) i el mapa al Parc Nacional d’Aigüestortes iEstany de Sant Maurici del trencalòs, Gypaetus barbatus(Figura 2).Les tres espècies detectades amb més freqüència en elsmostratges de quadrat durant l’hivern 2006-2007 han estatel pinsà comú (Fringilla coelebs), el pit roig (Erithacus rube-cula) i la merla (Turdus merula), que s’han trobat en el 97%,96% i 95% dels quadrats, respectivament. Les tres espèciesmés abundants en els mostratges del SOCC han estat lesdues espècies d’estornell, Sturnus sp. (251.611 individus), elpinsà comú (37.180) i el pardal comú, Passer domesticus(9.151). D’altra banda, les tres espècies més observades enels censos d’ocells marins han estat la gavina capnegra(7.451 individus), el gavià argentat, Larus michaellis (5.974) ila gavina vulgar, Larus ridibundus (2.905).L’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002representa probablement l’obra més important quehaguem fet mai des de l’ICO. Prova d’això són les aplica-cions que ha generat i continua generant, com ara elsmapes d’interès de conservació de l’avifauna (Figura 3).El projecte, per tant, segueix ben actiu i aviat s’aplicaràen nous aspectes legals, com ara la revisió del Catàlegd’Espècies Amenaçades de Catalunya que està elaborantel Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’Atles delsocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 s’hi afegirà i tin-drà de ben segur repercussions en la societat en general.

5

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

atles dels ocells de catalunya a l’hivern 2006-2009�

Figura 1. Distribució catalana a resolució 1x1km del tord comú (Turdus philomelos) durantl’hivern 2006-2007. Els quadrats de color mésintens corresponen als que tenen una majorprobabilitat d’aparició de l’espècie.

Figura 3. Mapa d’interès de conservació delsocells nidificants a Catalunya Aquest mapamostra l’interès ornitològic de cada quadratUTM1x1 km de Catalunya a partir dels mapesd’índex d’abundància i dels estatuts de con-servació de l’Atles dels ocells nidificants deCatalunya 1999-2002. Les àrees amb colormés intens són aquelles que allotgen mésespècies amenaçades. Aquestes àrees demajor interès corresponen fonamentalmenta zones humides, medis agrícoles, matollarsi ambients d’alta muntanya.

Figura 2. Distribució a resolució 1x1 km deltrencalòs (Gypaetus barbatus) a Catalunya i alParc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici durant l’hivern 2006-2007. Els qua-drats de color més intens corresponen alsque tenen una major probabilitat d’aparicióde l’espècie.

Un projecte obert a la participació de totsels ornitòlegsSón moltes les maneres en què es pot participar enaquest Atles, des d’assumir algun dels mostratges exten-siu i intensiu que encara queden per assignar fins a enviarqualsevol observació d’ocell en forma de fitxa comple-mentària. Això últim, en les comarques pirinenques potproduir dades d’especial interès, sobretot per a espèciesdifícils de veure com el gall fer o la perdiu blanca.Per obtenir més informació sobre la metodologia o sobrela forma en què hi podríeu col·laborar poseu-vos en con-tacte amb el coordinador de l’Atles, Santi Guallar, al tel.934 587 893 o a l’adreça de correu electrònic atles@orni-tologia.org. Animeu-vos-hi!

Sergi Herrando Vila, Santi Guallar Rivero, Joan Estrada Bonell i Lluís Brotons Alabau

(Institut Català d’Ornitologia)

6

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

� atles dels ocells de catalunya a l’hivern 2006-2009

La pedra seca és un tipus d'arquitectura tradicional on lapedra s'utilitza en sec, sense material d'unió entre lesdiferents pedres, és a dir, sense cap mena de morter,argamassa, ges, calç ni fang. La tècnica de construccióconsisteix en l’apilament, assentament i equilibri de lespedres de tal manera que s’aguantin pel seu propi pes. Laconstrucció en pedra seca és un mètode senzill i econò-mic en quant als materials emprats, ja que està basat enla utilització de materials locals, gairebé sempre pedresextretes de terrenys molt pròxims al lloc d’utilització, i enmolts cops procedents de les pedres de rebuig existentsen els propis camps de conreu que han sortit en llaurar,etc... i es realitza fonamentalment a mà. Això ha permèsun aprofitament racional dels recursos de cada territori iuna gran integració d’aquestes construccions en el pai-satge; és el que s’anomena el paisatge humanitzat.La utilització de la pedra seca com a tècnica de construc-ció i ordenació del territori s’estén per totes les zonesmuntanyoses de l’àrea mediterrània. Podem destacarcom a zones on hi és especialment present les comar-ques de l’interior de Tarragona, l’Alt Empordà i les IllesBalears, entre d’altres.L’activitat agrària i ramadera a les comarques pirinen-ques també ha anat associada a les construccions depedra seca. Són molt més abundants prop dels pobles iels camins principals entre pobles, on hi ha els prats icamps de conreu de propietat particular. La major partdel territori del Parc Nacional són muntanyes i boscosd’aprofitament comunal i en aquestes zones les cons-

truccions amb pedra seca són molt més escasses itambé més modestes.En funció de la seva finalitat, trobem diferents tipus deconstruccions:Les parets: construïdes per a la necessitat d’organitzarcamps, prats, camins i límits territorials. S’han emprat perdelimitar les propietats i per evitar que els animals surtind’un prat al prat del veí o a un camí, quan encara no existiael filferro ni el pastor elèctric. Amb les parets també esfeien corrals o pletes per tancar el bestiar a la nit durant l’è-poca em què pasturaven a la muntanya.De parets en trobem als prats particulars de la ribera deSant Nicolau i de l’Escrita. De les pletes per tancar el bes-tiar, la de Cabanieres a la muntanya de Son seria un casmés excepcional per les seves grans dimensions i la cons-trucció més acurada. N’hi ha d’altres que són molt méspetites i de construcció molt més rústega repartides pertotes les muntanyes, com les de la Llastra, Barrada,Contraix, etc. També els antics orris utilitzats per a munyir elbestiar oví es troben principalment cap a la muntanya deLlessui i Mainera, però també a la ribera d’Aigüestortes.Els murs de contenció: serveixen per obtenir una superfí-cie horitzontal o amb poca inclinació apta per al conreu,que s’anomenen bancals. Això, en una orografia tan acci-dentada com la nostra ha tingut molta importància perpoder crear noves terres aptes per al conreu. Amb l’aban-calament s’aconsegueix salvar la dificultat de l’orografia,evitar la pèrdua de sol per erosió i afavorir la infiltració del’aigua al terreny.

7

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

� paisatges de pedra seca

Els camins: als camins més importants, els de ferradura,que unien pobles o que servien per accedir a les terres deconreu, prats i muntanyes, també presenten nombrosesestructures de pedra seca. S’hi combinen els murs decontenció per tal de formar la plataforma del camí, lesparets per separar-lo i delimitar-lo de les finques particu-lars, i els empedrats o “engresats” o engravats per tal demillorar el ferm de trams del camí, recobrint el terra ambpedres. Aquests engravats poden formar escales en elsllocs més pendents, passos d’aigua en llocs humits, etc.La tècnica consisteix a posar les pedres bastant verticalsi molt travades les unes a les altres per evitar que l’empe-drat es desfaci. La col·locació final de terra porgada alsforats que queda entre pedra i pedra, i la posterior colo-nització per la vegetació fan que aquestes pedres quedinencara més afermades.Als camins que pugen des d’Espot al pont de Pallers i deBoí cap a St. Nicolau, són en els quals trobem més infra-estructures de pedra seca. També n’hi trobem als caminsmés importants que creuen els ports i que servien decomunicació per unir pobles de diferents valls o peraccedir a les pastures de muntanya, com el Portarród’Espot, el port de Caldes, el port de Rus, etc. També hi hapetits murs de contenció, parets i engravats per salvarpassos de difícil accés.Les cabanes: aquestes construccions les trobem alsprats, als conreus i a les muntanyes. Generalment enaquesta zona no trobem les grans barraques que hi ha ala zona del Priorat o a la Terra Alta. Normalment es trobenintegrades a les parets o als murs dels prats o dels campsamb petites obertures que deixen pas a un petit recepta-cle per aixoplugar no més de 2 persones en cas de pluja.A les muntanyes, on els pastors passaven gairebé 6mesos amb els ramats també hi ha cabanes de diferentstipologies. Moltes aprofiten forats sota grans roques degranit, als quals s’han fet rudimentàries parets de pedraper tapar un tros del forat. Altres, en llocs on no hi haaquestes grans roques, son rústegues construccions de 3a 5 m3 amb 4 parets i unes grans lloses que fan de llosat.En els darrers anys les cabanes més útils s’han reformat iadequat a les necessitats actuals. La resta, moltes caba-nes repartides per totes les muntanyes, la major part estancaiguades i només en resta alguna paret o una pila depedres. Gairebé sempre van associades a pletes i orris.

Les fites i pilars: els pilars són estructures amb pedraseca de forma troncopiramidal i que servien per marcar elcamí en colls de muntanya que passen gran part de l’anycobertes de neu. Per exemple hi ha 4 pilars de quasi 2 md’alçada al port de la Bonaigua i al port de Vielha; n’hi hados més a la pujada del coll del Triador per la banda deCapdella, aquests d’1 m d’alçada. D’altres són pedresmés o menys grans clavades al terra.Forns de calç: consistien en un forat fet en un talús, quees revestia amb una paret de pedra seca formant un cilin-dre i es deixava una obertura lateral i una altra zenital.Aquestes construccions es feien prop dels llocs on hihavia la pedra calcària necessària. De forn de calç n’hiha un de bastant ben conservat a la zona de la Farga a lavall de Boí.En els darrers 40 anys l’abandó de l’economia tradicionalbasada en l’agricultura d’autoabastiment i la ramaderia,ha fet que s’abandonin la major part dels conreus en ban-cals, molts s’estan utilitzant per a la ramaderia extensivade ramats d’ovelles i vaques. Els murs i les parets delsbancals poc a poc cauen i els bancals es cobreixen dematollar i arbres. També els camins a peu van estardurant molts anys sense ús i sense manteniment. En elsdarrers anys, però, les administracions estan fent un granesforç per recuperar gran part de la xarxa de camins tra-dicionals amb finalitats turístiques, i dins d’aquest mante-niment dels camins té força importància la reparació delsmurs, parets i empedrats amb pedra seca.Cal destacar tots els camins recuperats al municipi de Sorten un projecte conjunt de l’Ajuntament de Sort i laFundación Parques Nacionales, on s’han arranjat nombro-ses construccions de pedra seca dels camins: el projecteCamins Vius del Parc Nacional, on es recuperen caminstradicionals dels deu municipis de la zona d’influència delParc, i les actuacions dels 3 consells comarcals i elConselh Generau d’Aran. A partir d’aquestes necessitatsde treball han sorgit diverses empreses a la zona que s’hanespecialitzat a fer treballs amb pedra seca.En els darrers anys el Parc Nacional ha organitzat 4 cur-sos de construcció de pedra seca, on s’han format mésde 60 treballadors d’espais naturals protegits i d’altresempreses que fan treballs en el medi natural.

Jesús Tartera Orteu

8

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

� paisatges de pedra seca

Avui és diumenge, quinze de novembre. Som al BaixPallars, a casa Trementina, amb Empar Carrillo i JosepMaria Ninot, dos botànics reconeguts tant a nivell nacio-nal com internacional. Seiem tots quatre entre un lledo-ner i una olivera. Sarpats i més sarpats de paraulescomencen a fluir...

QQuuèè ffaann ddooss bboottàànniiccss ccoomm vvaallttrreess aa EEnnsseeuu??Josep Maria: Ja feia anys que pensàvem buscar unasegona residència al Pirineu perquè és un lloc on enshem mogut professionalment, però mai ens havíem fixaten cap lloc concret. Tothom ens pregunta, per què preci-sament a Enseu? No ho coneixíem absolutament de res,però vam observar de seguida que hi havia un gradient enel preu de compra i que era més car com més a prop esta-ves de les pistes d’esquí. De manera que vam acabar aquía Enseu, que no és ben bé Pirineu. És Prepirineu!Empar: Enseu és molt bonic, tot s’ha de dir. Hi ha pocagent però està a prop de Gerri de la Sal i té uns quantsvalors afegits: una font davant de casa, una secla querega els horts, el barranc i molta tranquil·litat.QQuuaanntteess ccaasseess hhii hhaa aa EEnnsseeuu??Bé, un que vingui de ciutat les comptarà i dirà que n’hi havuit o nou, però un d’aquí dirà que n’hi ha quatre, que sónles cases tradicionals que tenen propietats rurals i quehan existit durant l’últim mig segle, i són: casa Gaspar icasa Vilesa, que fan com el barri de baix, perquè encaraque lo poble és molt petit hi ha dos barris. Llavors al barride dalt hi ha casa Trementina, que és la que vam comprarnatres i casa Marta. Després n’hi ha un parell més quesón cases que s’han fet gent per venir a passar els capsde setmana.

Són cases refetes que eren corrals o estaven molt enru-nades, com ara casa Pessigo, que era una casa antiga iabandonada, o casa de Francesc que abans era casaMarta; però temps enrere els va caure una gran pedrad’una llau d’aquí darrere que els va partir la casa. Llavorsels de Marta es van canviar i la casa vella que tenien, enmales condicions, la van vendre.QQuuèè ééss uunnaa llllaauu??Una llau és una barrancada petita que normalment noporta aigua, només quan plou molt, i que té algun trammolt vertical. És més petit que un barranc. És un nom quees diu bastant, per aquesta zona, cap a Boumort i fins aTremp.Jo diria que és del Pallars Jussà i la part baixa del Sobirà.AAqquueesstteess oolliivveerreess qquuee tteenniiuu aaqquuíí aall ddaarrrreerree ddee llaa ccaassaa,,qquuèè eennss mmaarrqquueenn??Tot i que som molt a prop del Pirineu, aquí les condicionsencara són molt mediterrànies, amb un estiu molt càlid isec. A més això és molt arrecerat, de manera que podemtrobar olivera, alzina, vinya. Molts topònims en fan refe-rència: la Vinya, el Vinyal, el turó de la Vinya... L’olivera aguanta bastant el fred a l’hivern, mentre no baiximoltes hores per sota de 10 o 12 graus negatius. A totsaquests vessants del Baix Pallars n’hi ha de cultivades!Anaven a fer l’oli, ens va dir la mestressa de la casa, almolí de Pujol, a unes quantes hores caminant des d’aquí!És interessant de veure el contrast de com se feien abansles coses i com es fan ara! No és només als Pirineus sinóen qualsevol medi rural. Jo sóc d’un poble del Baix Campi allí recordo moltes coses de la infància que també esfeien així. Quan preguntes si tenien molí aquí, la mestres-sa contestava “sí, n’hi havia un a Pujol. Hi anava el meu

entrevistaels mestres d’enseu!

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

9

home, amb lo ruquet!” Si fas una mica de càlcul: el ruquetdevia portar 40 o 50 quilos d’oliva com a molt, anava allà,molia les olives i tornava amb la gerra de l’oli correspo-nent! Abans es comptaven les coses d’una altra manera.VVaallttrreess dd’’oonn ssoouu nnaaddiiuuss??Sóc del Baix Camp, tocant a Reus, d’un poble que es diuCastellvell del Camp, d’una casa anomenada cal Gaspar.Allí utilitzen el “cal”.Jo sóc de Barcelona. Vaig començar vivint a la Ribera,tocant a l’estació de França. Després quan ens vamcasar, vam anar a Vallirana, o sigui que he viscut méstemps fora de Barcelona, encara que hi treballo, és clar.Els avis tots eren de fora: ma mare també era de fora,havia nascut al Bages, però els seus pares veniend’Alacant. Així que sóc trasplantada, però nascuda aBarcelona!II ttuu,, PPeepp,, qquuaann mmaarrxxeess ddeell ppoobbllee??Bé, el meu pare era mestre i de ben petit ja ens vam tras-lladar a Barcelona. Suposo que llavors pensava que elsnois més grans poguessin anar a la universitat i, com vapoder, se’n va anar a Barcelona. Encara que vam seguirmolt lligats al poble.SSoouu mmoollttaa ccoollllaa aa llaa ffaammíílliiaa??Bé la meva és molt petita, jo sóc filla única!En canvi, a casa érem sis, quatre nois i dues noies!EEnnss ppooddeeuu eexxpplliiccaarr aallgguunneess ccoosseess ddee ll’’aaddoolleessccèènncciiaa......A un nen estar sol en un pis no li agrada mai gaire. És moltavorrit. Però al meu pare sempre li havia agradat molt lamuntanya, el Pirineu. Anàvem de vacances, per exemple,al refugi de l’Espitau de Vielha, al costat sud del túnel,quinze dies cada any. Des de molt petita també vaig estaranant a Vallirana, on vivien uns oncles i que és precisa-ment on vivim ara. També al poble de ma mare. Quan a unnen el deixes anar a fora, a córrer i a jugar amb pedretesi el riu... crec que marca molt! Després sempre vas perse-guint-ho!II ttuu,, PPeepp,, nnoo vvoolliieess ppaass sseerr ffuuttbboolliissttaa??No, no gaire! No he sigut mai bon esportista. Nosaltresencara que estudiàvem i vivíem a Barcelona, com que lesvacances dels estudiants eren llargues les passàvem alcamp. Allà fèiem el que convenia: anàvem a plegar ave-

llanes, a collir olives, a veremar... i fèiem trapelleries!QQuuèè uuss ppoorrttàà aa eessttuuddiiaarr bbiioollooggiiaa?? PPeerrqquuèè...... vvaauu ccoommeennççaarraa eessttuuddiiaarr bbiioollooggiiaa,, ooii??Sí. Quan nosaltres vam estudiar, a no ser que tinguessisuna vocació molt clara de metge o enginyer, no hi haviamoltes opcions: química, biologia i tres o quatre més. Arahi ha més varietat. A mi sempre m’havia agradat el campi la natura, i al principi pensava compaginar el fer depagès amb la vida professional. Potser hauria sigut milloruna enginyeria agrònoma però llavors s’estudiava a pocsllocs i em feia una mica de mandra d’anar-me’n deBarcelona, perquè també feia música. Així que vaigcomençar biologia. No m’havia mai plantejat de fer unesciències pures, més aviat m’interessava alguna cosa mésaplicada, però vaig començar biologia i em va agradarforça.QQuuiinnss pprrooffeessssoorrss vvaauu tteenniirr qquuee ppuugguueemm ddeessttaaccaarr??Hi havia professors que després, en el camp de la botàni-ca, han sigut molt importants, com el Dr. Bolòs, el Dr.Llimona o el Dr. Vigo, però també d’altres que potser des-prés no s’han significat tant en el camp científic però queeren grans professors i grans comunicadors, per exempleen Ramon Folch. El vàrem tenir de molt jovenets i s’ha dedir que t’enganxava! Com a professor era molt bo!Hi havia els ‘peixos grossos’ de la biologia! En RamonMargalef, el Dr. Prevosti i alguns professors joves queengrescaven molt, com la Dra. Durfort, que en aquellaèpoca era molt joveneta i explicava molt bé!AArraa qquuee ppaarrlleess dd’’eenn RRaammoonn MMaarrggaalleeff,, qquuèè vvaa ssiiggnniiffiiccaarrppeerr aa vvoossaallttrreess??La veritat és que com a professor no marcava tant comaltres. D’entrada no tenia uns grans dots pedagògics:parlava relativament fluix, de coses que eren complexes ino s’entenien fàcilment i era un professor que només eltenies a teoria. Tot i això, en un moment en què la biblio-grafia que tenies per a estudiar era molt escassa, ell jahavia escrit un llibre, Ecologia, que s’ha mantingut comuna obra capital i que estava i segueix estant molt bé.QQuuiinnaa ééss llaa sseevvaa aappoorrttaacciióó aa llaa cciièènncciiaa??És curiós que Margalef és un home que va començar coma aficionat! Va estudiar de gran, mentre treballava de

10b

utl

letí

de

l p

arc

na

cio

na

l d

’aig

üe

sto

rte

si

est

an

y d

esa

nt

ma

uri

ci

� els mestres d’enseu!

comptable. Llavors l’ecologia era una cosa que pràctica-ment no existia encara i ell va començar a fer estudissobre el plàncton, fins que va arribar a ser el primer cate-dràtic d’ecologia d’Espanya. Ell va saber mirar les cosesde la natura des de molts angles diferents, però senseperdre mai la visió del naturalista: seguia dient que l’ADNfora d’un organisme no tenia cap sentit, i trencant-se elcap per coses com per què les mosques tenien aquellaestructura a les ales. Se n’anava des de les teories mésabstruses, que ningú no podia seguir, fins a coses real-ment molt simples!La curiositat que tenia era sempre immensa!EEll DDrr.. BBoollòòss sseegguurraammeenntt ssiigguuii uunn aallttrree rreeffeerreenntt..El cas de Bolòs és tot al contrari. Ell, des d’abans de néi-xer, com aquell qui diu, ja era botànic perquè tenia avant-passats botànics, hi estava predestinat! Sempre deia quela botànica la va aprendre abans de llicenciar-se, a casaseva, amb el seu pare. Va fer un treball basat en la cons-tància, com una formigueta que va construint poc a poc!Es podria pensar que simplement ha sigut un treball cons-tant sense un gran mèrit intel·lectual, però no! Tot allòque ell va construir s’aguanta encara! Els seus esquemesteòrics tenien molta solidesa.DDiinnss ddeell tteerrrriittoorrii ccaattaallàà,, eellss PPiirriinneeuuss hhaann eessttaatt pprroouueexxpplloorraattss ii ccoonneegguuttss,, ttoott ii eessttaarr lllluunnyy ddeellss cceennttrreess dd’’iinn--vveessttiiggaacciióó......Home ara són prou ben coneguts, encara que sempre sur-ten coses noves. Però això és la gràcia de la botànica. Sí,com a mínim, als Pirineus ibèrics hi ha molts treballs fets.Bé, el nivell de coneixement sempre és relatiu, respecteals territoris que estan a la vora. Quan nosaltres estudià-vem, en Bolòs tenia la impressió que el Pirineu ja estavabastant conegut. Era la part de Catalunya on tradicional-ment havien treballat els seus avantpassats. De maneraque semblava que la urgència llavors era el món medite-rrani, on van treballar els que just ens van precedir anosaltres, Folch, Masalles... També s’ha de tenir en comp-

te que els Pirineus tenen més interès botànic, perquè enser una àrea muntanyosa hi ha grans contrastos de bio-clima, de tipus de substrat, i per tant hi ha més densitat decanvis que a la regió més mediterrània que, a més, aCatalunya està més tocada, més cultivada,...CCoomm hheeuu vviisstt ll’’eevvoolluucciióó ddeellss PPiirriinneeuuss dduurraanntt ttoottss aaqquueessttssaannyyss qquuee eellss hheeuu aannaatt eessttuuddiiaanntt??Quan ho veus tot sovint, passa igual com quan veus lespersones que no te n’adones si creixen, si es fan velles,aparentment sempre ho veus igual. Però quan tires enda-rrere i hi penses una mica te n’adones que realment síque hi ha hagut canvis: la disminució de la pastura, el fetde que hi vingui més gent de ciutat, més turisme, totesaquestes segones residències noves que s’han fet, tot elturisme del riu que tampoc hi era... S’han anat perdent lesactivitats tradicionals a favor d’aquests nous tipus devida. Quan vas a territoris que potser tenen un nivell devida més alt que el nostre, com als Alps, una de les cosesque et sorprèn és que segueixes veient unes vinyes enuns costers tan drets que han de treure el raïm a coll.Això ha de sortir molt car, però en canvi no ho abandoneni la gent segueix vivint en poblets petits a la quinta forca!Deu haver-hi alguna mena de compensació que al nostrepaís no hem sabut donar a la gent de la muntanya!CCrreeiieeuu ddoonnccss qquuee ééss ppoossssiibbllee qquuee ttoorrnnii aa ccrrééiixxeerr uunnaa mmiiccaaaaqquueessttaa aaggrriiccuullttuurraa ii rraammaaddeerriiaa ddee mmuunnttaannyyaa??No ho sé! Suposo que sí! Si hi hagués més interès que elpaís recuperés un mínim de gent i que no només depenguide les activitats agràries... Si els pobles de baix fossin unamica més grans i hi hagués més subvencions i ajudes...Potser falla una mica l’estructura geogràfica. En altresàrees de muntanya, a la banda francesa del Pirineu o alsAlps, el paisatge no està tan “miniaturitzat”. Hi ha poblesmolt penjats però sempre tenen a prop un poble gran.Molta gent treballa en altres llocs però conserven elcamp del papà, i en segueixen traient el raïm perquè sem-pre ho han fet així! Aquesta estructura, salvant les distàn-

els mestres d’enseu!

11

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

cies, es manté una mica al Baix Camp. Força gent que notreballa a l’agricultura, com a font principal d’ingressos,segueixen mantenint aquests usos. Però això aquí és mésdifícil per manca de prou volum de gent: aquí tens unpoblet com Enseu, on de terres honestament cultivablespotser només n’hi ha una hectàrea i mitja; el següent ésBaén que està a dos km; i l’altre és Bresca que n’està aquatre... Tots són del mateix estil i el poble gran que tenenmés a la vora és la Pobla o Sort, que tampoc no són gairegrans!Gent nova ja en va venint però s’ha perdut la transmissió.Hi ha algunes iniciatives, com ara la del planter de Gerri,que intenten recuperar llavors antigues i que la gent lestorni a plantar. Alguns dels que hi col·laboren són gentque laboralment ja no han treballat mai al camp, però elseu pare encara ho havia fet i conservaven aquella raçade mongeta o de tomàquet.AAqquueesstteess vvaarriieettaattss ddee ttrruummffeess,, ttoommaatteess,, ttaavveelllleess,, rraaïïmmqquuee eess vvaa ppllaannttaanntt ppeerr llaa mmuunnttaannyyaa...... EEnn ssaabbeeuu aallgguunnaaccoossaa??Segurament és factible recuperar aquesta agricultura sibusques la qualitat, fer una cosa especial, davant de laquantitat. Només cal mirar el Priorat!Dependrà del valor afegit del producte. Allí no fan un viqualsevol, és un vi que ha de tenir un tast especial.Sí, el vi, les mongetes del ganxet, els pèsols delsMaresme... Per a mi el problema està a trobar l’equilibri:quant costa la producció, els serveis que tens, com hopots rendabilitzar, els ajuts que has de rebre. No és untema fàcil, però si hi hagués al darrere algú amb voluntatde fer... Algú hauria d’estar preocupat perquè la gent delspobles tingués els serveis adequats.PPeerr aa qquuèè sseerrvveeiixx ssaabbeerr qquuee uunnaa eessppèècciiee ddee fflloorraa eessttrroobbaa eenn uunn ddeetteerrmmiinnaatt iinnddrreett ddeellss PPiirriinneeuuss??És ciència pura això, és conèixer el patrimoni. Si no hoconeixes no pots actuar correctament, tens el risc que esperdin coses, que ni tan sols es coneixien. La ciència volsaber, esbrinar. El perquè és el següent pas; potser un diasortirà, o no. No cal que hi hagi un rendiment directe, niesperar que les flors siguin útils per a alguna cosa. Elsaber ens transmet tota una sèrie de coses de la històriade la biologia.UUnnaa ddee lleess ppllaanntteess eessttrreellllaa ddeellss PPiirriinneeuuss ééss llaa fflloorr ddee nneeuuppeerròò ppoottsseerr ppooddrriieenn hhaavveerr--nnee dd’’aallttrreess ddee mmééss ffaammoosseess.. LLaafflloorr ddee nneeuu,, eenn ccaannvvii,, llaa ccoonneeiixx ttootthhoomm!!Per què crida l’atenció? De fet és una flor que no és gairebonica, estèticament parlant, però té una forma moltespecial, no hi ha gaires plantes semblants, ni aquí ni als

Alps; sí que n’hi ha en muntanyes asiàtiques, on n’hi hamoltes del mateix gènere. Aleshores el botànic, quancombina aquest coneixement amb la paleoclimatologia(quin clima feia al llarg del Quaternari) descobreix que lesplantes no estan sempre al mateix lloc: s’han anat moventpoc a poc! La flor de neu molt presumiblement va venir deles muntanyes asiàtiques en una època en què a Europahi havia un clima molt més fred que l’actual, i per tantaquestes plantes vivien a baixa altitud. Després quan esva tornar a escalfar el clima, a gran part d’Europa, es vanextingir però en canvi van quedar als Pirineus, pujant enaltitud. És un procés que les plantes al llarg delQuaternari han fet diverses vegades. Hi ha hagut dife-rents períodes freds i períodes calents que amb certarapidesa, uns quants milers d’anys, han provocat unscanvis de paisatge importants.Ara ens trobem en un canvi climàtic... quina notícia!Durant tot el Quaternari hi ha hagut canvis. El que passaés que aquest d’ara és bastant ràpid, potser més ràpid delque algunes plantes poden seguir. Llavors gairebé qual-sevol cosa que ara s’investiga sobre biologia ambiental(de botànica o zoologia) sempre porta l’epítet del canviclimàtic. En part és una moda científica però, encara queles conseqüències ecològiques puguin ser moderades,les conseqüències socials segur que seran immenses!Mai no hi havia hagut un canvi climàtic com el que aratenim amb tanta població humana i tan ben establertacom està ara! Qualsevol cosa que s’investigui ara, enconnexió amb el canvi climàtic, interessa molt des d’a-quest punt de vista social!QQuuèè eenn ppeennsseeuu qquuee ttootthhoomm ppuugguuii aannaarr aallss bboossccooss aa ccoolllliirrbboolleettss??Des d’una visió més urbana et diria que la muntanya és detots! És per gaudir-la i tothom hi té el seu dret. Peròsabem que no és així. Als propietaris és normal que no elsfaci gaire gràcia tenir per allí tot de gent fent tombs, bus-cant bolets i regirant-ho tot. En part perquè si hi ha algunbenefici ells hi volen participar i en part perquè, si elsvisitants no són molt curosos, ho deixen tot fet un desas-tre!. Està bé que la gent surti, però el problema és quesom molts! Abans els que anaven a buscar bolets erenuns quants que ho feien des de petits perquè els de casaseva eren del poble, o algú els hi havia ensenyat.CCrreeuuss qquuee pprrooggrraammeess ccoomm ““CCaaççaaddoorrss ddee bboolleettss”” aajjuuddeenn aammiilllloorraarr llaa ggeessttiióó ddeellss nnoossttrreess bboossccooss??És una pregunta compromesa. Per una banda està bé queajudin a conèixer el món dels bolets que abans nomésconeixien els que tenien línia directa amb la cultura tradi-

els mestres d’enseu!

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

12

cional. Per un altre costat, el poder d’amplificació d’unmitjà com la televisió promou que vagi al camp molta gent.Només que surti un petit tant per cent dels espectadors jasón molts! Hi ha companys del nostre entorn que no hoveuen gaire bé.II aaqquueessttss bboossccooss,, ppeerr aa qquuèè hhaann ddee sseerrvviirr?? PPeerr ccoolllliirr bboolleettss??PPeerr ffeerr ffuussttaa?? CCaall eenncceettaarr uunnaa nnoovvaa ggeessttiióó ffoorreessttaall??Potser han de ser reservoris de carboni! Tenim un paísmolt boterut i els arbres tampoc tenen una bona producti-vitat. Treure la fusta és difícil. Llavors no és tan inversem-blant deixar una capa que protegeixi al terreny de l’erosió.De fet, tots aquests boscos d’aquí davant, d’Enseu i Baén,estan reforestats. És un bosc relativament nou. Deixar-loper evitar l’erosió i com a fixador de carboni, com a pulmóverd, no és una mala opció!QQuuèè eenn ppeennsseeuu ddee ll’’aapprrooffiittaammeenntt ddee llaa bbiioommaassssaa dd’’aa--qquueessttss bboossccooss??D’això se’n parla molt però no sé si ningú ha fet un boncàlcul energètic de l’aprofitament. Jo calculo que el costde personal i maquinària ha de consumir més energia dela que produiríem amb la biomassa. No ho tinc tan clar.EEll CCoonnsseellll CCoommaarrccaall ddeell PPaallllaarrss SSoobbiirràà vvaa ddeemmaannaarr ii llii vvaasseerr ccoonncceeddiiddaa uunnaa ssuubbvveenncciióó,, ppeerr ppaarrtt ddeell PPaarrcc NNaacciioonnaall,,ppeerr iinnssttaall··llaarr uunnaa ccaallddeerraa ddee bbiioommaassssaa ffoorreessttaall aa llaa ddeeiixxaa--lllleerriiaa ddee SSoorrtt......Ah! Això sí! Amb subvencions sí que farem lo que sigui!També es pot utilitzar la biomassa resultant com a subpro-ducte de l’explotació forestal. Però anar a treure aquestspinets que hi ha per aquí, que no serveixen per a fusta, peraprofitar-los com a biomassa no sé si té gaire interès. Totsaquests boscos els van plantar als anys cinquanta i sei-xanta, amb una finalitat de protecció dels vessants, enca-ra que també hi havia una visió productivista i es pensavatreure’n algun rendiment al cap d’uns anys. El que no esva calcular llavors és que ara valdria més la mà d’obraque el valor de la fusta que es pot treure. Però no és raóper poder dir tan alegrement: deixem-ho! Perquè ara elque tenim són uns boscos repoblats que tenen un futurdubtós, tant estèticament com des del punt de vista pro-ductiu, ja que els arbres estan competint tots entre ells!Per anar bé se n’haurien de treure tres de cada quatre i,d’aquí un temps, treure’n uns quants més. Així els quequedarien serien més grossos. CCoomm ddiiuueenn ppeerr aaqquuíí,, ““aaccaabbaarràà ccrreemmaanntt ttoott jjaa qquuee eell bboosscceessttàà bbrruutt””.....

Però el bosc no cremarà perquè sigui brut! El problemaestà en que si, per la raó que sigui, algun dia s’encén, lacontinuïtat de la massa forestal fa difícil de controlar unincendi, però no perquè estigui brut o net. Abans el pai-satge estava més compartimentat, amb camps, pastius iboscos, i ara, com que la gent se n’ha anat, tot és bosc!Aquest és el problema i no que hi hagi més o menyssotabosc!A gran escala, els grans incendis no depenen del sota-bosc, més aviat de l’estructura del paisatge.QQuuiinn ppaappeerr hhaa ddee jjuuggaarr eell PPaarrcc eenn eell ffuuttuurr dd’’aaqquueessttssPPiirriinneeuuss??El Parc Nacional es va crear ja fa molts anys i val la pena,ara que porta bastants anys sense intervenció directa, deseguir aquest camí. És una mostra d’un territori que es volmantenir sense que hi hagi gaire intervenció humana. I elpaper fonamental és la conservació. També s’ha de ferdivulgació: Mostrar a la gent uns sistemes naturals senseintervenció humana.El que passa és que aquest Parc, com molts, es va crearper casualitat. Era un lloc que, des del punt de vista pai-satgístic, era molt singular i bastant remot, i això, a partd’altres aspectes socials i polítics, va provocar la decla-ració del Parc. No és veritat que no hi hagi petja humana:les zones pastorals de l’estatge subalpí van ser creadesper l’home i encara hi segueix havent ramaderia… Peròindependentment d’això, el paisatge no ha canviat massa.Comparant imatges dels vols dels anys cinquanta, alParc d’Aigüestortes, els indrets d’alta muntanya gairebéno han canviat! Fins i tot a les zones obertes per l’explo-tació ramadera la dinàmica de recuperació forestal ésmolt lenta. Realment és un paisatge, vist en foto aèria,molt estàtic!DDeess ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt hheeuu pprroommoogguutt eessttuuddiiss ddee lleess ccoonn--ggeesstteerreess,, ppeerr qquuèè??Darrerament, sembla que es redueixen. Com a mínim elque abans en dèiem congesteres permanents on s’acu-mulava tanta neu que no arribava a fondre’s mai. Sota laneu només hi ha roca, però de vegades es pot acumularuna mica de terra fina i allà hi viuen unes plantes moltespecials que tenen als Pirineus el límit de distribució dela seva àrea geogràfica. Són espècies que van arribar alsPirineus en moments de clima més fred i ara han quedatlimitades a aquests ambients. Si se segueix escalfant elclima no tenen escapatòria perquè no poden pujar més

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

13

� els mestres d’enseu!

amunt, perquè no hi ha terra, i cap avall fa massa calor.Des d’aquest punt de vista les congesteres són un refugid’espècies articoalpines molt interessants.UUnnaa ccuurriioossiittaatt ssoobbrree eell ppii nneeggrree!! ÉÉss uunn ppaattiiddoorr qquuee nnoo vvoollccoommppeettiirr aammbb nniinnggúú ii eess vvaa ssaaccrriiffiiccaanntt......Sí, una mica sí. Un patidor i molt resistent! Un conqueri-dor, un pioner, un lluitador contra els elements! Als Pirineus com qui diu és l’únic arbre de l’estatge sub-alpí, i forma boscos en solells i en obagues, en calcari i ensilici. En canvi als Alps, al subalpí no hi té tant de prota-gonisme. Hi ha altres arbres més bons competidors comel pi cembra o el làrix, i el pi negre només el trobem enambients molt desfavorables, com per exemple al voltantd’una torbera o en un lloc molt rocós i dolent. O sigui quesí, que té aquest paper.II eell ppii nneeggrree mmééss aalltt qquuee hheeuu vviisstt mmaaii??En Jordi Carreras diu que n’ha vist un per sobre dels 2.700metres d’altitud. A Andorra, pujant al Comapedrosa i cap al pic deSanfonts en vam trobar també uns quants molt amunt...Però no eren arbres, eren individus petits, encara quetampoc en sabem l’edat i no sabem si s’han pogutinstal·lar fa pocs anys...Al Néouvielle, el bosc arriba una mica més amunt queaquí, gairebé fins als 2.600 metres. Probablement allí hihagi pins dispersos fins una mica més amunt que aquí. Elque potser hauríem d’establir primer és el que conside-rem un arbre: no hi ha dubte que l’espècie pot arribar mésamunt de 2.700 metres però només el podem considerarun arbre a partir de 2 metres d’alt. Amb aquesta mida, voldir que sortirà de la neu a l’hivern i que ja comença a pro-piciar un microclima forestal. Per això, els que estudien ellímit del bosc parlen del límit de 2 metres.PPeerr qquuèè hhii hhaa ffaaiigg aa AAiiggüüeessttoorrtteess ii nnoo aa SSaanntt MMaauurriiccii??Teòricament és pel tipus de clima. Sant Maurici és méscontinental que la ribera de Caldes. Però a més laRibagorça té més proximitat amb les grans masses de faigmés atlàntiques i ha sigut més fàcil que hi hagin arribat. En principi al faig el clima continental, amb alguna prima-vera molt freda, no li agrada. És una espècie que en elsúltims 3.000 o 4.000 anys ha tingut una expansió bastantràpida i encara està avançant al Pirineu. Per això aques-ta explicació més climàtica no és una explicació exacta.Podria ser que Sant Maurici tingui un clima més conti-nental que Aigüestortes però també podria ser unaqüestió dinàmica: que allà ha tingut temps d’entrar-hi iaquí encara no!

QQuuèè rreepprreesseennttaa ll’’eennsseennyyaammeenntt ppeerr aa vvoossaallttrreess.. ÉÉss nneecceess--ssaarrii ppeerr aa uunn cciieennttííffiicc eell ccoonnttaaccttee aammbb eellss aalluummnneess??Com dèiem abans, no te n’adones d’un any per l’altre peròsí quan mires enrere. Quan jo era un jove professor elsalumnes eren nois i noies com jo, que aleshores tenia 30anys. Després eren com els nostres fills i ara els veusrealment molt petits. Moltes vegades et preguntes quinvalor té l’ensenyament avui, quan pots obtenir la informa-ció de tantes bandes. Quan nosaltres estudiàvem l’únicamanera que un alumne podia aprendre alguna cosa erasentint al professor, perquè hi havia poca bibliografia iera poc assequible. Em penso que el que segueix tenintvalor és el contacte directe amb el professor, aprendre apensar i a raonar les coses. Que un alumne s’aprengui elnom d’aquesta planta o una funció metabòlica, és impor-tant però no és el fonamental; és important la manerad’adquirir aquest coneixement i com utilitzar-lo.QQuuiinnss PPiirriinneeuuss ttiinnddrreemm oo uuss aaggrraaddaarriiaa tteenniirr dd’’aaqquuíí 110000aannyyss??Normalment el paisatge que algú estima està relacionatamb la seva infantesa o joventut. Per això moltes vegadesla societat pretén recuperar aquells paisatges de fa 30 o40 anys enrere. A mi m’agradaria un Pirineu més o menyscom el que tenim ara, amb una mica més d’ovelles i pas-tors, i un país amb una mica menys de fàbriques i fums.Als Pirineus, de fàbriques i fums precisament no n’hi ha.Potser és una de les coses que hi falta... no els fums, eh!però sí una certa industrialització, una diversificació delsllocs de treball. Hi ha molts oficis, sobretot qualificats,que aquí dalt tenen ben poca feina. Si hi hagués més gent,hi hauria més possibilitats, més alternatives. A mi m’agra-daria el Pirineu amb una mica més de vida de la que hi haara. Voler conservar la identitat té un perill, que és ferdels Pirineus un museu. Que diem que no es toqui, que hovolem conservar amb el pastor i les ovelles com abans...I el pastor amb les ovelles és dur, eh! No podem tenir elsPirineus com un museu!

El temps de la xerrada ha passat volant, com un estol decoloms fugint del falcó! La història de les nostres terrespirinenques ens té acostumats també a aquestes fugides,a velocitats vertiginoses, a vegades endavant i a vegadesendarrere! Els boscos, amb els seus animals i plantes,seran més o menys coneguts, protegits o conservats. Arabé, els Pirineus continuaran avançant cap al destí que elspirinencs vulguem seguir. Mentrestant, Enseu es preparaper hivernar un any més d’un segle més...

Gerard Giménez PérezJosepmaria Rispa Pifarré

14

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

� els mestres d’enseu!

Novetats a Colomès!En el darrer número d’El Portarró parlàvem extensamentde l’origen del topònim Colomès i dels tresors que s’ama-guen en aquesta ribera de la Val d’Aran. Lloc de pas detotes les rutes que travessen cap a la Ribagorça o elPallars, o simplement indret de visita obligada pels turis-tes que vénen a la Val, Colomès és una de les riberes mésvisitades del Parc Nacional. Aquest estiu els visitantsd’aquesta magnífica vall han pogut observar dues nove-tats: la vall comptava amb un nou refugi i en els aparca-ments dels Banhs de Tredòs i també a Valarties es dona-va informació escrita del Parc.El vell refugi de Colomès, bastit al costat mateix de lapresa del lac Major, havia quedat obsolet. Eren moltesles veus que clamaven per la jubilació d’aquest venera-ble edifici que havia acollit moltes generacions de mun-tanyencs. El nou refugi, gestionat pel Conselh Generaud’Aran, s’ha edificat una mica més enllà del vell, a lariba oest de l’estany i des del mes de juliol ja presta elsseus serveis. Que sigui per molts anys!Enguany els punts d’atenció al públic i de venda detiquets del servei de transport de taxis dels Banhs deTredòs i de Valarties han funcionat també com a puntsd’informació del Parc per a les persones que realitzavenalguna passejada per aquests indrets. També en aques-tes casetes s’han agafat dades estadístiques sobre elnombre i la procedència dels visitants. Per tal de comp-tar amb una informació més precisa sobre el nombre devisitants en indrets concrets s’han instal·lat també

comptadors automàtics de pas en els camins d’accésals refugis de Colomès, Restanca i Saboredo. Des d’aquídonem les gràcies a totes les persones que hancol·laborat en la consecució d’aquests objectius degestió del Parc!

Fires tardoralsLa tardor ens ha portat, com cada any, celebracions firalsals diferents pobles de les nostres comarques. La vall deBoí va encetar el cicle a Barruera, el 28 de setembre, ambel tradicional concurs de dallar a mà; després la Pobleta deBellvei, els dies 4 i 5 d’octubre, amb una demostració decom fer sabó, mostillo i freginat; les fires de bestiar, aquestany equí, de Salardú i Vielha; per Santa Teresa, a Esterrid’Àneu, el cap de setmana del 18 i 19 d’octubre, es va fer latradicional subhasta de vedells de raça bruna delsPirineus; per Tots Sants, concretament el 2 de novembre,en un dia força plujós i fred, es va celebrar la de Vilaller.Sort va tancar aquest recorregut amb una nova mostra d’o-vella xisqueta i un concurs d’habilitat amb el ganxo.Totes les fires, en general, han patit però els efectes de lallengua blava. Aquesta malaltia és causada per un virusque afecta tots els remugants, tot i que els ovins són l’es-pècie més afectada. És transmesa per mosquits i es carac-teritza per manifestacions gangrenoses i per alteracionsen els músculs esquelètics. És de declaració obligatòria inomés es pot combatre eficaçment per mitjà de la vacuna-ció dels remugants. Per tant, vaques i ovelles van estarabsents de la major part de fires.

noticiari

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

15

�

Dia Mundial dels OcellsEl passat 4 i 5 d’octubre es va celebrar el Dia Mundialdels Ocells. Amb aquest motiu es van organitzar en elcentre de Llessui dues activitats gratuïtes. Al matí es vafer un recorregut per la falda del Montsent fins al poblede Llessui, per conèixer i identificar els ocells més típicsde la zona. Tot i que no en vàrem poder veure una granvarietat, els voltors i les gralles de bec vermell ens vanacompanyar durant una bona part de la passejada. A latarda l’activitat estava destinada als més xics que s’hovan passar d’allò més bé amb un conte d’ombres xinesesi un taller per fer una menjadora a partir d’un bric, unaforma divertida de reutilitzar les deixalles.

L’estat dels nostres caminsAquesta tardor i, per segon any consecutiu, s’ha dut aterme un estudi del nivell d’impacte de l’ús públic sobre laxarxa de camins del Parc Nacional. Com ja és sabut cente-nars de persones visiten el nostre Parc i és precisamentaquesta gran afluència de gent la que ha portat a la neces-sitat de realitzar un estudi com aquest. El seguiment té coma objectiu avaluar l’estat dels camins després de la tempo-rada de major afluència tot basant-se en la mesura i l’anà-lisi d’un seguit de paràmetres indicadors com: el grau d’e-rosió, la degradació de la vegetació, la presència d’escom-braries, etc. Anualment s’escullen cinc camins del sectoroccidental i cinc de l’oriental per avaluar-los. Enguanys’han analitzat els camins del port de Rus; del Pessó; del’estany Negre a l’estany des Monges i de l’estany Llong al’estany Redó per la banda d’Aigüestortes. Per la banda deSant Maurici els camins escollits han estat el Portarród’Espot; del refugi d’Amitges al port de Ratera; la vall deCabanes; el camí del refugi de Colomès i un circuit perColomès. En cas que un d’ells sobrepassi els límits accep-tables d’algun d’aquests indicadors es duran a terme lesmesures correctores pertinents per tal que en un posteriormostreig s’observi una millora en l’estat del camí.

Jornades d’investigació a la Red de Parques NacionalesDel 22 al 24 d’octubre va tenir lloc a Plasencia(Extremadura) la presentació de resultats dels treballs iprojectes d’investigació subvencionats per l’OrganismoAutónomo Parques Nacionales de la convocatòria corres-ponent a l’any 2003.Els treballs es van agrupar en tres àmbits: els relacionatsamb parcs de les àrees de muntanya, els de les zoneshumides i sistemes mediterranis i els parcs dels sistemesinsulars. Un total de vint-i-sis treballs van ser presentats,dels quals tres estaven directament relacionats amb tas-ques d’investigació realitzades al Parc Nacional. El primersobre plantes aquàtiques presentat per Esperança GaciaPassola del CSIC (Consejo Superior de InvestigacionesCientíficas); un segon que analitzava la influència dels bos-cos en avançat grau de maduresa sobre les comunitatsanimals, que fou presentat per Lluís Comas Boronat delCREAF (Centre de Recerca Ecològica i AplicacionsForestals); i un tercer sobre la determinació del període deretorn de les allaus extremes al Parc mitjançant la dendro-cronologia (determinació de l’edat dels arbres pels seusanells de creixement) d’Elena Martín Bordas de laUniversitat de Barcelona.Les conclusions finals de les jornades van posar de mani-fest la importància de la investigació als Parcs, així com lanecessitat d’intensificar la col·laboració entre els gestorsdels espais i els científics; també es va fer palesa la neces-sitat de millorar l’accés a la informació sobre les investiga-cions realitzades, tant a dins com a fora dels Parcs, i quesiguin d’utilitat per a la seva gestió i conservació.

Lavabos a Sant MauriciEl mes de juliol passat es va instal·lar al Parc un mòdul deWC sec per vermicompostatge a l’estany de Sant Mauricihi accedeixen anualment 150.000 persones a peu o ambtaxi, i l’any 2007 el 20% de les persones enquestades troba-ven a faltar uns lavabos a Sant Maurici. Després d’estudiar

16

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

� noticiari

noticiari�

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

17

diverses possibilitats es va optar per aquest sistema ensec. El seu funcionament es basa en la separació delsorins del material sòlid. Els primers s’emmagatzemen en undipòsit de 3.000 litres i el sòlid es diposita mitjançant unapetita cinta transportadora en un receptacle dins de lamateixa estructura, on hi ha els cucs de terra que transfor-maran el residu sòlid en compost. Els avantatges davantels sistemes convencionals amb aigua i fossa sèptica són:1. No es genera abocament d’aigua residual al medi.2. No cal portar un control analític de les aigües abocades.3. El volum de residu que cal gestionar a través de lesdepuradores dels municipis és molt més baix.4. La resta de residu orgànic sòlid es transforma en com-post que es pot utilitzar com adob en jardins o tirar-ho alprat o al bosc.

Seguiment de fauna mitjançant tecnologia GPSAquest any s’ha iniciat, juntament amb TRAGSEGA, unprojecte de seguiment de l’isard (Rupicapra pyrenaica) através de collars GPS. Aquesta tecnologia consisteix enla col·locació d’un collar GPS a cada animal que emetuna senyal de GPS i que permet localitzar amb molta pre-cisió i en temps real la seva posició. És a dir, permet ferel seguiment dels moviments dels animals marcats,sense ocasionar-los molèstia i a distància.L’objectiu d’aquest projecte és, a partir de la informacióobtinguda, delimitar de manera precisa els territoris uti-litzats per aquesta espècie; estudiar aspectes de la sevaecologia, com la dinàmica d’alimentació, adaptabilitat alsllocs més humanitzats, selecció de l’hàbitat i altresaspectes; i comparar l’ús de l’hàbitat i les àrees de cam-peig d’aquesta espècie amb el bestiar boví que aprofitales zones de pastura integrades dins els límits del Parc.Es preveu marcar un total de quatre isards a dins delParc, un per comarca: a l’Alta Ribagorça, al PallarsSobirà, al Pallars Jussà i a la Val d’Aran, comptant amb lacol·laboració del Cos d’Agents Rurals, que facilitaran elsmitjans tècnics i humans per a les captures. Fins a diad’avui s’han capturat tres individus, i ja estan enviantsenyals de la seva posició. Aquests individus, que jatenen nom, han estat batejats com a Llaçada, Amitges iCarbonera.

Camins més vius!En el projecte Camins Vius de recuperació d’antics caminsper fer una travessa circular al Parc Nacional, s’ha finalit-zat l’adequació dels camins que van des del poble d’Espotfins a Caregue, passant per la Creu de l’Eixol i el bedollarde Caregue. S’ha treballat també en el camí de Caregue aEscàs i fins a Sorre; el camí de Llessui a Cabdella; de

Cabdella al port de Rus; i d’Estany Gento al port de Rus.Actualment s’està treballant, a la Val d’Aran, en els caminsd’Escunhau a Betrén i un petit tram del port de Vielha; i al’Alta Ribagorça, Senet-Ginast, Vilaller-Casós i Casós-Serreres, Serreres-Cóll i Durro-Saraís.També s’han fet arranjaments al camí de la cascada deSant Maurici. Aquest estiu l’han utilitzat prop de 60.000 per-sones, la majoria grups familiars amb nens petits o gentgran. Això ens ha obligat a millorar dos trams de 2.000metres, enretirant blocs de pedres que dificultaven el pasi millorant els trams d'empedrats i estesa d'àrids.

XV Concurs de fotografiaUn clàssic, el concurs de fotografia del Parc, ha arribat a laseva quincena edició. El jurat ha seleccionat els guanya-dors entre els 118 participants que han presentat un totalde 315 obres. Els treballs premiats han estat els següents:1r premi: Trilogia Falles de Boí d’Anaís Sol Barberà(Mataró). 2n premi: Esclat de muscaries de Sílvia FríasCampos (Tírvia). 3r premi: Paisatge interior de Joan AntolínArnau (València). 4t premi: Soledad quebrada d’AlbertoTormo Pastor (Ontinyent). 5è premi: Boca abajo d’AníbalFerrón (El Pont de Suert). Accèssit especial “ElsEncantats”: Essències 3 de Conchi Ciurana Martínez(Tarragona). Accèssit especial “Els Minairons”: DesertLes fotos guanyadores i una selecció de treballs de tots elsautors participants es podran visitar fins el 28 de febrer a laCasa del Parc de Boí, de l’1 de març fins el 30 d’abril a laCasa del Parc d’Espot i de l’1 de maig al 30 de juny al cen-tre d’informació de Senet.

Millorem la difusió d’El PortarróEn aquest número de la revista i en l’anterior, hem inclòsunes targetes amb un petit formulari perquè els lectors ensfacin arribar les seves dades de tramesa i les seves prefe-rències de format de la revista. Així actualitzem la nostrabase de dades de subscriptors posant-la al dia. D’altrabanda, també es vol conèixer la disposició dels lectorsvers els nous formats electrònics per a poder enviar larevista i informacions del Parc en format digital, pràcticacada cop més estesa entre les publicacions, amb el con-seqüent estalvi de paper i minimització així de l’impacteambiental que s’esdevé amb l’edició i impressió d’unarevista. Recordem un cop més la importància que elslectors ens facin arribar les targetes complimentadesamb les seves dades, si es que encara no ho han fet, ique la tramesa de les targetes és gratuïta dins del terri-tori de l’Estat espanyol. Només cal complimentar-la idipositar-la en una bústia. Des del Parc Nacional usagraïm la vostra col·laboració!

Nous materials per a persones amb discapacitat visualL’atenció a les persones que pateixen alguna discapacitatés una de les nostres prioritats. La instal·lació de les pas-sarel·les de fusta al planell d’Aigüestortes i al sector deSant Maurici va constituir una primera actuació i una fitaimportant per facilitar l’accés a aquests col·lectius. En unasegona fase s’ha treballat per oferir als visitants amb dis-capacitat visual un material específic que faciliti el conei-xement de diferents valls del Parc. Per això s’han dissenyatunes maquetes tàctils portàtils amb una descripció bàsicade les característiques naturals de les riberes de SantNicolau i de l’Escrita (relleu, estanys, diferents tipus devegetació, etc...); la maqueta conté també una petita lle-genda en Braille. El passat dia 20 de setembre vam rebrela visita de 35 persones pertanyents a l’ONCE de Lleidaque van efectuar un itinerari pel planell d’Aigüestortes ivan poder tenir entre les seves mans els nous materials.La seva visita i les seves opinions ens serviran per podervalorar la utilitat d’aquest material i anar avançant ambpas ferm perquè el Parc es converteixi en un espai mésaccessible per a tothom.

Tres noves espèciesAquest estiu ha estat profitós per a les troballes de fauna iflora. Concretament han estat citades tres noves espècies,que no havien estat observades anteriorment al territori delParc: dues espècies de flora i una de fauna. Es tracta delvoltor negre (Aegypius monachus), una espècie de nabiu(Vaccinium vitis-idaeus), i una petita planta: Vicia argentea.El voltor negre s’ha pogut observar en tres ocasions (a lamuntanya de Llessui i el Pinetó d’Espot). Es tracta d’exem-plars divagants del projecte de reintroducció de l’espècie

portat a terme als Prepirineus de Lleida (muntanya d’Alinyài Boumort) a càrrec de la Fundació Territori i Paisatge deCaixa Catalunya i del Departament de Medi Ambient iHabitatge. Presumiblement i donades les seves caracterís-tiques de requeriments ambientals no arribi a criar al nos-tre Parc Nacional però de ben segur que les observacionss’incrementaran al llarg dels propers anys si es continuaamb el projecte en qüestió d’alliberament anual de nousindividus. Una prova més que els animals no entenen defronteres ni límits administratius.Vaccinium vitis-idaeus, és una espècie de nabiu, pròpiadels països nòrdics, que es creia inexistent als Pirineuscatalans excepte a Andorra. L’espècie va ser localitzada albosc de Son, a 1.860 metres, per tècnics del propi Parc. Peraltra banda, l’equip de la Universitat de Barcelona, encap-çalat per Josep Maria Ninot, ha descobert una espècie queno havia estat mai citada a Catalunya. Es tracta de Viciaargentea, i fou localitzada a les Raspes de Montorroio, for-mant part d’una població espectacular. Serà importantdeterminar si es troben més poblacions d’aquestes duesespècies de flora al Parc, una bona tasca a continuar peral coneixement de la flora en el nostre territori.

“Polo San Martiño peóns ao camiño”El dia 11 de novembre a Galícia celebren el "Día do peón",el dia de les baldufes. És la diada en què tradicionalmentels nens començaven a fer-les ballar, perquè aquest eraun joc d’hivern. Coincidint amb aquesta diada un grup denois i noies de A Coruña que estaven fent un itinerari perl’estany de Sant Maurici van portar les baldufes per tirar-les també a sobre la neu, sota la mirada atenta delsEncantats.

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

noticiari

18

�

Sempre que se surt a la muntanya, encara que sigui a feraltres coses o simplement per passejar, hom es pot trobaramb una dada interessant, una citació d’una espècie rarade flora o fauna, o fins i tot nova per al Parc Nacional. Lamuntanya és molt gran i en el moment més inesperat saltala sorpresa.Darrerament, gràcies a les tasques de recol·lecció de lla-vors per a un banc de germoplasma, que s’està desenvo-lupant en col·laboració amb el Grup de Geobotànica iCartografia de la Vegetació, de la Universitat deBarcelona, s’han trobat, casualment, unes quantes espè-cies vegetals que no havien estat mai citades dins del’àmbit del Parc Nacional. També s’han trobat novespoblacions d’espècies d’interès.El passat mes d’octubre, mentre personal propi del Parces dedicava a buscar rastres de gall fer en un bosc de lesvalls d’Àneu, dins de la zona perifèrica, un petit arbust,semblant a la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), els vadespertar la curiositat.Un cop examinada la mostra que van collir, ha resultat seruna mena de nabiu estrany a les nostres terres. AlsPirineus hi ha el nabiu comú (Vaccinium myrtillus) i elnabiu uliginós (V.uliginosum), que sol viure més amunt.Aquests dos tenen el fruit de la mida d’un pèsol, d’uncolor blau marí, gairebé negre i comestible, tant en crucom en melmelada. En ambdós casos les fulles són més omenys toves i cauen a l’hivern.El que ara s’ha trobat s’anomena en llatí Vaccinium vitis-idaea. En català en podríem dir “nabiu roi”, ja que el seufruit madur és de color vermell fosc. Les fulles són mésendurides, revolutes al marge i persistents tot l’any. Elrevers, més pàl·lid que l’anvers, té uns pics glandulars decolor negre molt característics. És una espècie pròpiad’ambients poc o molts ombrívols sobre sols àcids (sensecarbonats). Als Pirineus la vam trobar en un bosc de pinegre amb sotabosc abundant de neret i nabiu, prop de1.900 metres d’altitud.El nabiu roig és una típica espècie de distribució boreo-alpina, freqüent en els països nòrdics més freds. Moltsd’aquests vegetals poden viure també més al sud, cer-cant refugi a les muntanyes on troben climes semblants ales planures nòrdiques originals. Així arriben als Alps, als

Pirineus i, algunes, fins i tot més enllà, a la serralada can-tàbrica o a Sierra Nevada; encara que en el cas del nabiuroig no és així. Quina va ser la nostra sorpresa quan totsels caràcters de la mostra ens indicaven en aquestadirecció! Aquesta troballa representa la confirmació dela seva presència al Principat i a tot l’Estat espanyol.Consultant la bibliografia existent hem vist que alsPirineus només se’n coneixen comptades poblacions: lamés propera és a l’Arieja, a tocar de la frontera septen-trional d’Andorra, i també se n’ha trobat al Conflent, a laCatalunya Nord. Existeixen també algunes altres cita-cions, però són antigues i dubtoses i no han pogut serconfirmades amb cap mostra d’herbari: una és del 1952 alcim del Montardo, més amunt de 2.800 metres, en unaaltitud on aquesta espècie no sembla que hi pogués viuregaire bé. Una altra citació, més antiga encara, la situavael 1879 a prop de Setcases, però cap estudi posterior hapogut confirmar aquesta dada.Tot i que als Pirineus sigui una planta molt escassa imereixi ser protegida i respectada, als països nòrdics ésprou comuna, i es coneix amb diferents noms: “lingon”a Suècia, “tyttebær” a Noruega, “ pyCH Ka” a Rússia,“puolukka” a Finlàndia o “bruklene” a Letònia; en anglèsels fruits s’anomenen “lingonberries”, i a tot arreu elscullen i se’ls mengen. En cru diuen que són una micaàcids i convé deixa-los madurar en escreix perquè agafinuna mica de dolçor. Més sovint se’n fan melmelades ocompotes, que fins i tot es poden comprar en botigues isupermercats. Aquest fruit té reconegudes propietatsmedicinals, sobretot per a les dones, ja que sembla queva bé per lluitar contra diversos símptomes de la post-menopausa, com l’osteoporosi. També se li ha reconegututilitat contra l’arteriosclerosi i com a antioxidant, compassa en molts d’aquests petits fruits del bosc. Hem tro-bat també informació sobre algunes races cultivades coma planta ornamental.Ben segur que en algun proper número del Portarró, usexplicaran l’origen de la toponímia de les valls d’Àneu(“valls de neu” segons alguna traducció tirant pel dret)però ja us avanço que les valls d’Àneu són, sense capmena de dubte i ara encara més, la vall dels nabius!

Gerard Giménez

florael nabiu roig

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

19co

negu

em e

l par

c

�

© ©

©

o N

El pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis) és un bonic irar ocell distribuït al llarg de la pràctica totalitat de lesgrans serralades euroasiàtiques (l’Altai, l’Himàlaia, l’Iran,el Pamir, el Caucas, els Càrpats, els Balcans, els Alps, elsApenins, Pirineus i monts cantàbrics). La població pirinen-ca, juntament amb la població cantàbrica, representa,doncs, el límit sud-occidental de distribució mundial. ACatalunya el nostre ocell es troba durant l’època reproduc-tora restringit exclusivament al sector axial de Pirineusmentre que al llarg de ben entrada la tardor, hivern i inicisde primavera pot ser observat en qualsevol lloc com araels Ports, Montserrat i altres indrets costaners.Es tracta d’una espècie alpina limitada per uns requeri-ments molt concrets per a la cria: esquerdes rocallosesprop de vessants despullades de vegetació llenyosa ambabundants gramínies de sols calcaris i sobretot, de con-gestes de neu. Aquest darrer factor sembla prou impor-tant per a la instal·lació de parelles reproductores fins alpunt que es comporta com a magatzem i rebost de men-jar (insectes enganxats al gel). Quant al tipus de relacióentre individus, resulta molt gregària al llarg del seucicle anual, tant per a la reproducció –amb colònies dediferent nombre de parelles– com durant la hivernadaamb grans estols de fins i tot centenars d’exemplars. Elseu comportament és ben confiat i curiós i no és rar elobservar-lo prop de les estacions turístiques hivernalstot aprofitant el menjar disponible.La població reproductora catalana ha estat avaluada en

menys de 50 parelles!, amb les dades que es disposen al’actualitat. Per aquesta escassa informació fins a l’any2004 no es va confirmar la seva reproducció a casa nos-tra, en concret al veí Parc Natural de l’Alt Pirineu perpart dels experimentats ornitòlegs Job Roig i CescCapdevila. Al llarg d’aquest any s’ha incrementat l’esforçen l’establiment de l’estatus reproductor al ParcNacional amb resultats negatius fins a la data.És més que probable que aquesta espècie no sigui repro-ductora aquí –o com a molt en alguna localitat molt pun-tual– mentre que a partir de la tardor s’incrementen lesobservacions de l’espècie, sovint en grans estols.D’aquesta manera al treball de l’Atlas dels ocells nidifi-cants del Parc, ha estat citat en quatre de les 11quadrícules de l’estudi amb la categoria de “possiblereproductor”, si bé semblaria més adient i, fins que no esdemostri el contrari, amb l’increment d’esforç deprospecció, definir-lo com a “no reproductor”.Enguany i dins la mateixa assistència tècnica per a l’es-tudi del pela-roques (veure noticiari del Portarró 24), elsresultats han estat negatius per tal de tenir constànciade l’existència d’alguna colònia reproductora. Caldràdoncs incrementar l’esforç per esbrinar encara més elconeixement d’aquesta espècie, que, com la resta d’e-spècies exclusivament alpines, és considerada com aindicadora de l’actual canvi climàtic.

Jordi Canut Bartra i Eli Montserrat Freixa

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

cone

guem

el p

arc

20

faunael pardal d’ala blanca

Fa una estona que acabem d’obrir els ulls! Hem despertatd’un altre somni mentre s’inicia un nou dia. Davant nostrehi ha una gran paret. Una gran paret composada dequadrats, de petits rocs quadrats! Fixem-nos, per unmoment, en aquesta gran paret de petits rocs i escollim-ne un, de quadrat, de petit, com si d’un forat negre estractés. La sorpresa mentre ens xucla és immensa!!De dalt a baix, de damont fins a davall, dels caps als sols,de les capceres a les riberes ens trobem passejant pelPallars, el gran Pallars!, l’extensa regió natural de l’altamuntanya pirenaica perfectament definida per la person-alitat hidrogràfica del corrent d’aigua contínua més nave-gat del Principat: la Noguera Pallaresa. Una conca, laPallaresa, on s’hi apaimanen un monter de vallssecundàries, tant des de les obagues com des de lessolanes, tant des de les zones axials com des de les ser-ralades prepirinenques. Trieu-ne una, de riberasecundària. Quina? Càson dena, la vall d’Àssua!!Àssua, primer de tot i sobretot, és un país de gegants!Gegants orogràfics, per ordre alfabètic, com elMontorroio (2.861m), el Montsent (2.883m), la PalaPedregosa (2.889m) i el pic de la Mainera (2.906m). Quatregegants d’Asso –un dels topònims precursors d’Àssua–que conformen la corona glacial d’una comarqueta aixafi-da de pobles costaners, recollits, enclotats, atossalats,solans o ventosos, que tenen Llessui com a cap i casal,allà pels milquatrecents metres d’alçada sobre el nivellde les platges de la Mediterrània.País, Àssua, també de bonys! Bonys com el d’Arquer, eld’Altars, el de les Tosques, del Tamborí o de les Picardes!Quan llegim als mapes topogràfics dels Pirineus catalansel terme geogràfic bony, pensem immediatament que nofa referència a un cim qualsevol. Pot ser un pic redó; finsi tot, sense desmereixe’l, aplanat; més dolç i menysagressiu que un cim granític però, això sí, exclusivamentpirinenc! Bony, a la vall d’Àssua, pot ser qualsevol cimperò també una gran muntanya a la vall Fosca, a la deBenasc o a les valls d’Andorra!!País, Àssua, de castells! El castell de Torena –centre dela vall al segle X– situat al nord de Llessui i avui refugi dellegendes i mites pallaresos; el castell de Rialp, a la ribadreta de la Noguera, històricament porta d’entrada i de

control estratègic d’una vall cap una altra, que encara esdescobreix amb sorpresa als caps del poble... Per contra,dels castells de Malavella, Malaveïna o la Torre de Maluc–entre Surp i Rodés– i del castell de Mitja Vall a Bernui noen queden ni els releus. Finalment els de la Torre, Botella,Rodés, Surp, Escàs, Caregue, possiblement enllardatsentre ells, completen la sèrie històrica d’un territorimedieval que el pas inexorable de les centúries vaesquarterar amb algarida en parets, mitjeres, voltes imarges de cases, corrals, eres, bordes i d’altresorogènies humanes.País, Àssua, de noms i cognoms il·lustres! Àssua mateix,Bellera, Botellot, Julià, de Moner, Sobirà, Torra! Hereus ipubilles; comtes, abats i capellans; militars i notaris...feren de les seues allà per on passaren, signaren, resareno aplanaren prats. País, Àssua, també de noms de casaque composaran demà simfonies musicals wagnerianes,plenes d’energia, com Baró i Madó, Casat i Salvat,Farreget i Tisquet, Andreu i Tomeu, Moliner i Teixidor,Bernadí i Perdaidí, Roi i Rosset, Frare, Fraret i Batlle. I quedir de racons toponímics com Cortinos, Canasso, Berasti,Pamano, Menaurí, Rialbo! Quanta bellesa s’avia en tanpoques síl·labes!Però més enllà de bonys, castells, noms, cognoms itopònims il·lustres, altres tresors naturals i culturals s’a-maguen per les parets de pedra seca, pels camins engra-vats, per les ubles de pissarres silurianes, per les format-geres dels escassuts, per les muntanyes assuenques...Cada any les muntanyes pateixen, pels volts de SantJoan, la gran metamorfosi! Les faldes nevades dels nos-tres gegants es transformen en pales, plans i portarronsde bona herba, atornissades de pastures que seranl’estació de destí de camins mil·lenaris que fan d’aquestavall una de les més preuades pels ramaders dels Pirineus.Les ramades hi pujaran perquè el pastor les planyi un anymés i com milers de soldats blancs d’un exèrcit incans-able, cada ovella s’esforçarà a combatre la llegenda de lavella de Torena. Seran ells, els soldats blancs, i no ella, lapobra vella, els culpables que la muntanya resti peladad’arbres i que l’herba amansida s’estengui arreu!Per sant Miquel la ramada s’esmenuçarà. D’una se’nfaran cinc, deu o vint... Si el nostre viatge és generós,

21�

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

l’essència de les paraulesels gegants d’asso

podrem veure als planells dels caps de les muntanyes –acabana Madirri, al plan de la Fenera, al corral dels Bous–milers de caps de bestiar passar en renglera entre elsandars de les pletes. Cada ramat al seu tancat! I d’allí, enprocessó, cap a llocs més o menys llunyans; molts, percert, marxaran en camió, deixant en l’oblit les antiguescabaneres i els camins de pas com el de Xivirro, el deTrases, el de Canasso...Unes muntanyes d’herba que van convertir-se també enmuntanyes de neu, essent la primera estació pallaresad’esports hivernals. Foren llavors milers i milers de sol-dats ara de colors llampants els que costa amunt costaavall colonitzaren la vall alhora que alguns boletsurbanístics començaren a créixer pels seus pobles mésenllà de la tardor. Però els inicis del mediàtic canviclimàtic es patiren ben aviat i els soldats llampants forenderrotats per una natura hivernal adversa! Les vaques,les ovelles, les eqües i les crabes reprengueren així nova-ment el control ancestral sobre les muntanyes!!Les pedres santes també tenen el seu espai com a totesles valls catòliques, apostòliques i llombardes delsPirineus i d’arreu del món. Espai com el que encara ocupael campanar majestuós però solitari de Sant Pere deLlessui, l’únic baluard que queda d’un dels despropòsitsmés grans del que mai hagueu sentit enragonar! Desprésde quasi mil anys d’història (1102-1990), a qui carall se lipot acudir fotre enlaire una església romànica amb el pre-text que amenaçava caure damunt els nostres caps?Solament un gal d’Armòrica com Abraracúrcix hauriaestat capaç d’emular aquest disbarat!!Una església que fins fa poc més de vint anys, reteniaencara entre les seves parets de penombra els precs demil cristians; que va encobrir l’amor de l’Elvira i l’Enric deVerd Madur; que coneixia, com pocs, la veritat sobre lamort del mestre de Torena a Les veus del Pamano... Unquadre ara inacabat, en què es pot veure aquella porta-lada que situada sota la torre, la feia única i que avui, encomptes d’abocar-se a la foscor de la nau, deixa passarels rajos impertinents del sol. Un quadre ara mutilat peròdel qual en surt el so afortunat de les campanes que tra-vessa fins a l’altra vessant de la riba i es barreja amb elscants i les veus dels ocells.So de campanes i campaners, de llenguatges metàl·licsque marcaven el temps, les pregàries, la vida i la mort ique, per tant, erin molt preuats! Tant, que en algun indret,com a l’antiga vila closa d’Altron, feien pagar un delme atots els pobles de la contrada per poder sentir-lo. Fins i tot

conten que d’aquells temps passats, un any que els deSurp es negaren a pagar-lo, en queda una tàpia queencara es pot veure a l’obertura que mira a l’est al campa-nar. Aquesta fou la mesura per donar exemple als rebels,que degueren confiar que el cant de les campanes burlar-ia el més hàbil tècnic de so!Pel que no competiran els d’Altron i els de Surp serà pelpremi al millor formatge. Aquí sí que s’han posat d’acord,per no confondre el paladar més ignorant, que uns elsfaran de vaca i els altres d’ovella; uns faran brossat, i elsaltres iogurt. La millor recomanació, tastar-ne un dia un il’altre dia un altre. No són fets a l’orri, però tant és. Elrebost de cada casa ha sabut treure el millor profit decada llet.També a l’aixopluc dels dos pobles, gairebé al sols de lavall, el Pamano s’uneix als seus dos germans, el Berasti iel Caregue, que ja baixen junts d’un tros amont. Tres riusper a una sola vall, tres rius que es troben en un encontregeniüt que els antics assuencs van aprofitar per generarenergia, primer a la Mola del Cap-Pelat i després a la deSall. De les dues en podrem trobar les restes, però és lasegona la que més ens pot impressionar! Els expolis l’handeixat mig malgirbada, però encara s’hi pot veure l’antigamaquinària del molí fariner, les peces de ferro, de fusta iels enginyosos mecanismes que conduïen el gra pertransformar-lo en farina. A prop, s’hi amaga, diuen elspadrins, la serp del cap pelut, que potser robà el pèl almoliner pelat, que treballava uns metres més amunt, justa sota d’Escàs i Sorre, i que, com altres bèsties i encan-teris, va omplir de por les nits d’hivern al costat del foc!Devorat per la malesa, Meneurí és el darrer indret, el queha inspirat més històries misterioses. Aquest antic poble,situat a uns vint minuts de Seurí, és un caprici fruit d’undespoblament pirinenc pretèrit. Si us passegeu per dinsdel seu bosc, entre els caminets, les bordes, l’antigaesglésia romànica de Sant Esteve i espereu a bocafos-cant, potser entendreu el perquè. Meneurí sembla avui unnyiu de bruixes embruixadores, de llops ferotges i demolses carnívores. Un paisatge plaent per deixar-seemportar cap a fantasies més acollidores! Truqueu a laporta i passegeu-hi amb prudència!Fa una estona que acabem de tancar els ulls. Toca tancar-los una nit més! Davant nostre continua havent-t’hi aque-ixa paret. Una gran paret composada de quadrats, de petitsrocs quadrats forjats a les pedreres d’Espòs, que bastirengran part dels pobles de la nostra estimada vall. Pobles decases valentes, castells altius i camins d’aigua que durantmolt de temps estaren en un forat negre.Tots són però fills i filles d’Àssua, pubilla dels gegantsd’Asso que, des de la vall de les pedres, vetlla dia i nit,durant les quatre estacions de l’any, per la seua gent, elsseus pobles, els seus costums, les seues paraules... iperquè els nens i les nenes no vinguin de París sinó delforat de la Frau pels segles dels segles!!

Josepmaria Rispa PifarréEva Tarragona Negre

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

22

l’essència de les paraulesels gegants d’asso

Avui coneixerem la vall de Fenerui, un recorregut de difi-cultat moderada per una vall poc coneguda i freqüentadapels visitants del Parc. Començarem el nostre itinerari alpoble de Senet (1.300 m), fent una visita al nou centred’informació del Parc Nacional, la Serradora, on ensdonaran informació d’aquest i molts d’altres itineraris dela vall de Barravés.La vall de Barravés, que va des de les capçaleres deMolières i Conangles fins més avall de Vilaller, és una valld’origen glacial que compta amb la presència d’algunesde les muntanyes més altes del Parc, ja que superen elstres mil metres d’altitud, com els Besiberri. Es tracta d’unavall amb racons amagats que val la pena visitar. Un d’a-quests indrets és la vall de Fenerui.Ens haurem de desplaçar en cotxe particular des del poblede Senet fins al punt d’inici de l’itinerari. Anirem per la N-230 cap a Vielha, fins al refugi de l’Hospitalet (1.400 m), justa tocar a les aigües de l’embassament del Baserca, passa-da la central de Moralets. A partir d’aquest punt, comença-rà el nostre recorregut a peu per la pista que voreja aquestembassament i que té el pas restringit de vehicles.En vorejar l’embassament de Baserca, si aquest es trobamig buit, tindrem l’oportunitat de veure els tancats depedra que s’usaven antigament per pasturar el bestiar delspobles veïns. Quina llàstima que aquests tancats quedes-sin coberts per les aigües!Continuarem caminant per la pista fins a trobar una petitaesplanada, a mà dreta, amb una cabana de pescadors, quetreu el cap vora l’aigua. Un cop passat aquest indret i, con-tinuant per la pista, trobarem a mà esquerra l’antic camí deFenerui, que s’enfila bosc amunt. Només entrar-hi, ja nota-rem l’ambient humit que ens acompanyarà tota la jornada.Al principi del camí ens acompanyarà una paret de pedraseca, que finalment s’acaba amb la presència d’un majes-tuós grèvol i una petita zona un mica més oberta. A partird’aquí, les fites de pedra ens ajudaran a intuir un camí pocmarcat, que ascendeix constantment bosc amunt. El boscque segueix és un bosc de pi roig (Pinus sylvestris), faig(Fagus sylvatica) i avellaner (Corylus avellana), acompan-yats d’un sotabosc de boix (Buxus sempervirens) en laseva gran majoria.Continuem ascendint fins a arribar al barranc de Fenerui,que creuarem a través d’un pontet de fusta. A partir d’aquí,ens endinsarem en un bosc encara més humit amb enor-mes avets (Abies alba) i una gran varietat de líquens i mol-ses. També trobarem, al llarg del nostre camí, la presèn-cia indirecta d’alguns animals com ara la marta (Martesmartes) o la guineu (Vulpes vulpes), que deixen els seusexcrements enmig del camí perquè ens en adonem de laseva existència. També és fàcil veure els forats que el

�

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

descobrim fenerui!

cam

inem

pel

par

c

23picot negre (Dryocopus martius) deixa en troncs morts deconíferes.Continuem ascendint fent un serpenteig pel bosc, quesembla no acabar mai, però de sobte arribem a un petitmirador de l’embassament del Baserca des d’on hem ini-ciat l’excursió només fa uns 30 minuts. Ja dins el boscaltre cop, és probable trobar la presència d’algunes espè-cies animals que normalment respiren tranquil·litat enaquest bosc. Així, doncs és fàcil sentir enfilar-se un esqui-rol (Sciurus vulgaris) a un faig proper, al mateix temps quepodem veure com corre un isard (Rupicapra pyrenaica) enmig del bosc, espantat pel destorb de la nostra presència.Ensurts i emocions que podem sentir en un indret comaquest!Agafem forces per poder enfilar-nos recte amunt pel camíque ascendeix pel bosc, i després d’una segona pujada ambgran desnivell, sentim altre cop la música del barranc a lanostra esquerra. Ja hem superat el tros més difícil, i ara tor-nem a trobar un camí més agradable amb una ziga-zaga quevoreja el barranc, possiblement sota el cant d’alguna malle-renga. Aquí el bosc ja comença a tenir gran presència de pinegre (Pinus uncinata) amb neret (Rhododendron ferrugi-neum) i nabiu (Vaccinium myrtillus), i també trobem algunamoixera de guilla o besurt (Sorbus aucuparia). El lloc idealper trobar ceps (Boletus edulis) a la tardor però compte ano confondre’ls amb els mataparents (Boletus satanas)!L’últim tram de camí serpenteja dins del bosc fins arribar auna clariana on s’intueix que ja estem a punt d’arribar alnostre destí. Efectivament, després de dues hores de camí,arribem a un gran prat alpí on trobem la cabana de Fenerui(2.200 m). Aquest prat és utilitzat encara avui dia com a zonade pastura de les vaques de Senet. A partir d’aquí ja ensendinsem a la zona perifèrica del Parc Nacional.Les vistes des d’aquí són impressionants; per una banda, elParc Natural Posets-Maladeta, amb les precioses valls deles Salenques i Riueno i, per l’altra, ens sorprèn el pic del’estany Roi (1.527 m). Si ens acostem al límit del prat, a propdel bosc, podrem veure part de la vall de Barravés, amb laNoguera Ribagorçana al mig del seu pas.Però el nostre recorregut no acaba aquí, ja que si conti-nuem pel camí de la vora de la cabana, ens trobarem ambl’última sorpresa del dia, les fonts de l’Orri (2.300 m), ontrobarem les restes d’unes antigues construccions depedra que els pastors utilitzaven per aixoplugar-se i guar-dar el ramat. Després de poder gaudir d’una bonica vista,és l’hora de tornar cap a casa pel mateix camí per on hemarribat, això sí, ara fa baixada!

Mònica Jordà i AgutGuia interpretadora de Vilaller

PIC D’ESCOBEDIESO(2.732 m)

COLLADA DEBASERCA(2.611 m)

PIC DEBASERCA(2.875 m)

COLLADADE FENERUI

(2.497 m)

CAPC

ERES

D’E

STAN

Y RO

I

PIC D’ESTANY ROI(2.577 m)

TUC DE FENERUI(2.584 m)

COLLDE SENET

PIC DEL MUNYIDOR(2.647 m)

DIRE

CCIÓ

VIE

LHA

DIRE

CCIÓ

VIL

ALLE

R

SENET

N-2

30

VALL DE RIUENO

OBAGA DE LESSALENQUES

FONTSDE L’ORRI

LA N

OGUERA R

IBAGORÇ

ANA

BARRANC DE FENERUI

N

CABANADE FENERUI

EMBASSAMENTDEL BASERCA

REFUGI DEL’HOSPITALET

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

ica

min

em p

el p

arc

Durada: 3 h (anada)Desnivell: 900 m.Dificultat: Moderada amb forts pendents.Fixeu-vos en: Les construccions de pedra (parets,tancats, pletes) que ens recorden una intensa acti-vitat ramadera dècades enrere; la frondositat delsespectaculars boscos subalpins que anem traves-sant; la tranquil·litat que es respira en l’ambient; labellesa geològica excepcional que ens acompanyafins arribar als caps de la vall.

PONT

PAS BARRAT

PIC

MIRADOR

FONT

REFUGI o CABANA

PARADA DE TAXIS

CASETA D'INFORMACIÓAIXOPLUC

POBLACIÓ

PAS

APARCAMENT

FUNICULAR

ITINERARI

PISTA FORESTAL

CURS D'AIGUA

CARRETERA

ERMITA

24

�

�

�

publicacions

TÍTOL: A peu per les carenes atlàntiques de l’Aran: 16passejades i excursions / Rafael López-MonnéEDICIÓ: Arola, 2007.FORMAT: 185 p.; 24 cm.Era Val d’Aran: el nom evoca la imatge de l’esquí... peròencara n’hi ha més. Les particularitats històriques i geo-gràfiques d’aquesta comarca han marcat el caràcter deles seves gents. Amb aquesta guia descobrirem el seuterritori amb rutes que segueixen el pas de miners, pas-tors, bisbes i fins i tot maquis de la postguerra civilespanyola. Més d’una dotzena de rutes a peu ens perme-ten descobrir aquesta comarca que amaga racons sor-prenents i moltes zones per a descobrir com els paratgesde l’Artiga de Lin, els boscos de Sant Joan de Toran o elscamins que menen a França passant per Montgarri o elsestanys de Montoliu a Bagergue. Cada ruta ens ve il·lus-trada amb històries i llegendes de la zona que ens fanmés amena la lectura i més desitjable la visita.

TÍTOL: Guia de Museus i equipaments patrimonials del’Alt Pirineu i AranEDICIÓ: Garsineu, 2008.FORMAT: 108 p.; 22 cm.El patrimoni dels Pirineus catalans no és exclusivamentels seu paisatge. Al llarg de la història, la duresa delterritori ha forjat unes formes de viure i d’expressió quehan resultat ser la representació fidel del caràcter de lagent del Pirineu. En aquesta guia es recullen aquellsmuseus o equipaments que mostren el patrimoni culturali etnogràfic de les gents de l’Alt Pirineu i l’Aran al llargdel temps: des del Museu de la Conca Dellà dedicat alCretaci fins al recent Parc dels Búnquers a la Cerdanya.El Parc apareix representat per les cases de Boí, Senet iEspot i el Museu dels Pastors de la Vall d’Àssua. Cadaequipament ve amb les dades bàsiques (adreces, horarisi preus) acompanyades de fotografies il·lustratives. Alfinal del llibre s’inclouen els textos en aranès, castellà,francès i anglès.

TÍTOL: Alta RibagorçaEDICIÓ: T.G: Vigor, 2008.FORMAT: 112 p.; 23 cm.Apareix una nova guia il·lustrada de l’Alta Ribagorça.S’hi destaquen principalment la riquesa dels seus poblescom a motor de la comarca i exponent de la seva singu-laritat. També es dediquen apartats a llocs emblemàticscom el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de SantMaurici, l’estació d’esquí alpí de Boí–Taüll o el balnearide Caldes de Boí. Un excel·lent i extens recull de foto-grafies ens permet la visita ràpida per tots els racons dela comarca, de manera que per voler aprofundir a conèi-xer els seus secrets només cal decidir-se a visitar-la i...descobrir-la.

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

25

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

�

publicacions�TÍTOL: Un dia amb l’ÀssuaEDICIÓ: Associació cultural Cambuleta, 2008.FORMAT: 16 p.; 19 cm.Una proposta didàctica molt interessant: acom-panyem per mitjà dels dibuixos de VanesaFreixa, l’Àssua en el dia a dia amb els seuspadrins, posant la seva millor disposició a aju-dar-los a donar de menjar a les gallines, munyirles vaques o aprendre a fer un xiulet. Per fer-homés amè, l’autora, l’Eva Lluvich ens posa multi-tud de mots, girs i expressions en pallarès perfer que el nostre dia a la granja dels padrins del’Àssua sigui més autèntic i, a banda d’aprendrea fer coses, també aprenguem vocabulari palla-rès. El final del llibre inclou dues sorpreses: unvocabulari pallarès-català i un CD d’àudio ambla veu de’Eva Tarragona per a poder escoltar elconte narrat de viva veu i escoltar a un padrícom es fa una soneta.

TÍTOL: CantallopsEDICIÓ: Grup de Joves lo Carriscle , 2008.FORMAT: 16 p.; 19 cm.Cantallops ens conta la història d’en Manelet i elseu amic, l’Àngel del Cap Pelat a la recerca de laMascarda i el seu vedell pel paratge deCantallops. Per a posar-ho pitjor, la nit es tanca icomença a nevar i caldrà seguir els rastres sobrela neu. Ho aconseguiran? Pera esbrinar-ho... uscaldrà seguir llegint aquest conte il·lustrat per laCinta Ramos i escrit per en Joan Ordi Gomà. Talcom passa amb el títol anterior, aquesta obra veacompanyada amb un vocabulari català-pallarèsi un CD d’àudio on podrem escoltar les aventuresd’en Manelet. Aquestes dues obres infantils sónexcel·lents eines per poder ensenyar el pallarèsal més menuts i ajudar a que no es perdi aques-ta parla característica del Pirineu... llegim-lo oescoltem-lo!

26

�

elpo

rtar

ró

el portarró