but l let del parc nacional d aigestortes i estany de sant maurici

hiv

ern

-pri

ma

ve

ra 2

00

9

el portarr25

Casa del Parc Nacional de BoCa de SimametC/ de les Graieres, 2 E 25528 Bo (Alta Ribagora)Tel. 973 696 189 Fax 973 696 154

Casa del Parc Nacional d'EspotPrat del Guarda, 4 E 25597 Espot (Pallars Sobir)Tel./Fax 973 624 036

Centre dInformaci de LlessuiEcomuseu dels Pastors de la Vall dssuaAntigues escoles, s/n E 25567 Llessui (Pallars Sobir)Tel. 973 621 798 Fax 973 621 803

Centre dInformaci de SenetLa SerradoraC/ del Port,10 E 25553 Senet (Alta Ribagora)Tel. 973 698 232 Fax 973 698 229

Pgines web:www.parcsdecatalunya.nethttp://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes

Correu electrnic:info.aiguestortes@oapn.mma.es

Presentaci

Atles dels ocells de Catalunya a lhivern 2006-2009

Paisatges de pedra seca

Entrevista: Els mestres dEnseu

Noticiari

Coneguem el Parc- El nabiu roig- El pardal dala blanca

Lessncia de les paraules: Els gegants dAsso

Caminem pel Parc- La vall de Fenerui

Publicacions

3

4

7

9

15

19

21

23

25

ndexEl PortarrHivern-primavera 2009

Collaboren en aquest nmero:Merc Anz MontesJaume Comas BallesterJosep Maria Rispa PifarrGerard Gimnez PrezSergi Herrando VilaLlus Brotons AlabauJoan Estrada BonellSanti Guallar RiveroJess Tartera OrteuMnica Jord AgutJordi Canut BartraJordi Vicente CanillasEli Montserrat FreixaMaria Pou i PalauNria Arts LlambNatlia Cot PuigNria Batalla BaradoCristina Cereza AubetsNeus Baldom RodrguezJuan Fernndez Gil

Fotografies, mapes i dibuixos:Arxiu del Parc NacionalRicard Novell AgramuntToni Llobet FranoisCos dAgents Rurals del Pallars JussJaume Comas BallesterMnica Jord AgutXabier Lpez Garca

Correcci lingstica:Nria Tost i Farrs

Disseny i maquetaci:Aran Disseny

Dipsit Legal:L-1428-96

Edita:

El Por tar r no assumeix la responsabi l i ta t sobre les op in ionsexpressades en e ls a r t ic les s ignats o amb pseudnim, la quals exclus iva de ls seus au tors

3bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

inverteix en aquests territoris; el Portarr tamb ens hoexplica cada sis mesos i creiem que ens ajuda a com-prendre millor la importncia de tenir espais naturalsprotegits com el nostre tan a prop de casa! En aquest nmero parlarem duna activitat tradicionalque es recupera amb fora durant els darrers anys, lesconstruccions amb pedra seca i dels ocells nidificantsdhivern. Entrevistarem a Empar Carrillo i Josep MariaNinot, dos prestigiosos botnics que coneixen pam apam els Pirineus; descubrirem els secrets de la valldssua, aix com els del pardal dala blanca o els dunnou nabiu trobat a les valls dneu; passejarem per lavall de Fenerui, a lAlta Ribagora mentre gaudim dunspaisatges poc coneguts A ms a ms, es podr con-sultar en versi digital al web del Parc, tant en catalcom en castell, novetat aquesta ltima amb la qual espretn seduir nous lectors.I el futur? El Portarr del futur vol ser un frum obert di-dees, de noves seccions, de paraules fresques, de dia-lctiques constructives, de nous horitzons intellectualsenvers un rac del sud dEuropa, dels Pirineus, de lesmuntanyes, on la natura sha conservat extraordinria-ment b grcies a un medi fsic aspre i dur, per tamba una gent, els nostres avantpassats, que tingueren unapetita part de culpa en haver-nos transms aquestpatrimoni excepcional. Nosaltres, en tot cas, intenta-rem que sigui aix!Per molts anys, Portarr!!

Aquest butllet del Parc que ara mateix teniu a les mansi esteu llegint compleix vint-i-cinc nmeros. Laventuracomenava lhivern de 1996 quan va veure la llum el pri-mer Portarr que ens parlava, entre daltres coses, delampliaci del Parc, de la restauraci de zones afecta-des per les infraestructures hidroelctriques per partde lENHER o del nomenament den Joan Or i Florensa( 2004) com a nou president del Patronat. Des de llavorsha plogut i ha nevat molt! El Portarr ha intentat durant aquests anys apropar a lagent dels nostres pobles i comarques, el dia a dia delfuncionament del Parc. Tamb ens ha ajudat a conixermillor els nostres valors naturals i culturals, alhora queens feia a tots partcips de la seua protecci i conser-vaci. El Parc ha esdevingut una gran empresa que su-bica i treballa als Pirineus, en lmbit de quatre comar-ques i deu municipis de muntanya. El Portarr ha volgutarribar a cadascuna de les cases daquests pobles icomarques, per ser un humil per efica conductor di-dees, de discusions, de creativitat, de coneixements isobretot destima cap a un territori geogrfic, unsvalors patrimonials i unes tradicions que durant molt detemps havien passat per hores baixes. El Portarr s una publicaci del territori i des del terri-tori per, aix s, oberta a tothom, on la gent del pas ide fora del pas t un espai per a parlar, per llegir o pera escriure. El Parc s un motor socioeconmic quegenera molts llocs de treball al llarg de lany i que

presentaci25 nmeros, 600 fulls...

atles dels ocells a catalunya a lhivern 2006-2009IntroducciLa publicaci, el 1984, de lAtles dels ocells nidificants deCatalunya i Andorra (Muntaner et al. 1984) va permetre,per primera vegada, conixer la distribuci de 214 esp-cies que nidificaven a Catalunya. 20 anys desprs vaaparixer lAtles dels ocells nidificants de Catalunya1999-2002 (Estrada et al. 2004), que mostrava la distribu-ci de les 232 espcies de qu es van trobar indicis decria durant els seus quatre anys que van durar les pros-peccions de camp. Grcies a aquests dos atles, actual-ment es coneix bastant b lavifauna a Catalunya durantel perode de cria, tant pel que fa a distribuci i abundn-cia com pel que fa a requeriments ecolgics i caracters-tiques de les poblacions. Malgrat aix, les poblacionsdocells poden variar molt al llarg de lany i, per exemple,espcies presents al perode reproductor marxen a lhi-vern a la vegada que nhi arriben de noves. Fins i tot,dins duna mateixa espcie, les poblacions reproducto-res i hivernals poden variar molt. Aix, al marge de ladesaparici a lhivern docells com les orenetes, elsrossinyols o les piules dels arbres, espcies com les-tornell vulgar, el mosquiter com o el pit-roig, presentstot lany experimenten canvis importants, amb entrada osortida de nombrosos efectius o, fins i tot, amb la subs-tituci de poblacions reproductores per altres exclusi-vament hivernals. El desconeixement que es tenia finsara de lavifauna hivernal a Catalunya feia, per tant,necessria la realitzaci dun primer Atles centrat enaquest perode de lany.LAtles dels ocells de Catalunya a lhivern 2006-2009 s un

projecte impulsat per lInstitut Catal dOrnitologia ambel suport del Departament de Medi Ambient i Habitatgede la Generalitat de Catalunya i de la Fundaci Territori iPaisatge de Caixa Catalunya. El seu objectiu principal sconixer la distribuci i abundncia de les espcies pre-sents a lhivern a Catalunya, complementant aix elrecentment publicat Atles dels ocells nidificants deCatalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004). Com aquest, elnou atles pretn elaborar mapes de distribuci i dabun-dncia dalta resoluci, estimar la poblaci catalana decada espcie, millorar el coneixement de la seva ecolo-gia i determinar lestatus de conservaci de les pobla-cions hivernals. A ms, ats que lhivern s un perodemolt variable dun any a un altre o, fins i tot, dins dunmateix hivern, aquest atles vol tamb reflectir totaaquesta variabilitat espaciotemporal. El treball de campde lAtles es fonamenta en la participaci altruista decentenars dornitlegs voluntaris. El perode destudi queabasta s el comprs entre el 15 de novembre i el 15 defebrer dels hiverns 2006-2007, 2007-2008 i 2008-2009.Val a dir que els atles no noms sn obres de transcen-dncia cientfica que constitueixen una eina imprescin-dible a lhora de planificar la gesti del territori sin quetamb tenen un component social molt important. Enefecte, projectes daquest abast noms es poden realit-zar grcies a la participaci de voluntaris i, per tant,sn tamb un important repte social. Fins al moment,245 ornitlegs han participat en lAtles de Catalunya alhivern 2006-2009 per, sens dubte, aquesta xifra crei-xer en els propers anys.

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

4

MetodologiaLAtles fa servir bsicament dos sistemes de cerca i censdocells: els anomenats mostratge extensiu i mostratgeintensiu. El mostratge extensiu t com a finalitat detectarel mxim nombre possible despcies dins de cada unitatde mostratge (el quadrat UTM 10x10 km) en un nombredeterminat dhores de cens, tot intentant cobrir-hi la tota-litat dels ambients principals. Amb aquest mostratge esgeneraran els mapes de distribuci de les espcies, pilarbsic de qualsevol atles. El mostratge intensiu es fona-menta en la realitzaci ditineraris de 3 km seguint lametodologia del SOCC (Seguiment dOcells Comuns deCatalunya) i ha de servir com a principal eina de controlde variacions temporals, generaci de mapes dabundn-cia i patrons ecolgics. A ms daquests dos, hi ha un ter-cer sistema de cens dissenyat especficament per aocells marins que es basa en la realitzaci destacions decens amb telescopi des de la costa. Finalment, el mostrat-ge complementari permet recollir qualsevol observacique no provingui dalgun dels altres tres tipus de mostrat-ge esmentats i servir per completar la distribuci des-pcies escasses o mal distribudes. Per a ms informacisobre la metodologia i disseny podeu consultar el webhttp://www.ornitologia.org/monitoratge/atleshivern.htm.

Cobertura hivern 2006-2007La cobertura dels mostratges de camp del primer any detreball de lAtles ha estat molt propera al 100%. En el con-junt de Catalunya shan completat 127 mostratges de qua-drat, 395 SOCCs i 28 mostratges docells marins. En concretal Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Mauricishan mostrejat cinc dels seus onze quadrats UTM 10x10 ishan realitzat deu itineraris SOCC. Tots aquests mostrat-ges no haguessin estat possibles sense el suport rebutpels gestors del Parc Nacional i pels ornitlegs que treba-llen al parc o que hi estan estretament vinculats. Menciespecial mereixen, per la seva dedicaci i entusiasme, elscompanys de DEPANA, autors de lAtlas de las aves nidifi-cantes del Parque Nacional de Aigestortes i Estany deSant Maurici y su entorno. En els propers anys de treballde camp es dissenyaran dos itineraris SOCC addicionals

amb els quals es completar la cobertura daquest tipus demostratge dintre del Parc Nacional, a ms es realitzar elmostratge extensiu dels sis quadrats UTM 10x10 restants.

ResultatsAquest primer hivern de treball de camp ha comenat adonar uns primers resultats. Shan detectat un total de248 espcies, 202 de les quals en els mostratges de qua-drat, 174 en el SOCC i 58 en els censos docells marins;232 espcies han estat recopilades en fitxes complemen-tries. Aquestes dades sn encara provisionals i de bensegur saniran incrementant progressivament. Tambshan generat els primers mapes de distribuci i abun-dncia i, a tall dexemple, es presenten el mapa dabun-dncia a escala catalana del tord com, Turdus philome-los (Figura 1) i el mapa al Parc Nacional dAigestortes iEstany de Sant Maurici del trencals, Gypaetus barbatus(Figura 2).Les tres espcies detectades amb ms freqncia en elsmostratges de quadrat durant lhivern 2006-2007 han estatel pins com (Fringilla coelebs), el pit roig (Erithacus rube-cula) i la merla (Turdus merula), que shan trobat en el 97%,96% i 95% dels quadrats, respectivament. Les tres espciesms abundants en els mostratges del SOCC han estat lesdues espcies destornell, Sturnus sp. (251.611 individus), elpins com (37.180) i el pardal com, Passer domesticus(9.151). Daltra banda, les tres espcies ms observades enels censos docells marins han estat la gavina capnegra(7.451 individus), el gavi argentat, Larus michaellis (5.974) ila gavina vulgar, Larus ridibundus (2.905).LAtles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002representa probablement lobra ms important quehaguem fet mai des de lICO. Prova daix sn les aplica-cions que ha generat i continua generant, com ara elsmapes dinters de conservaci de lavifauna (Figura 3).El projecte, per tant, segueix ben actiu i aviat saplicaren nous aspectes legals, com ara la revisi del CatlegdEspcies Amenaades de Catalunya que est elaborantel Departament de Medi Ambient i Habitatge. LAtles delsocells de Catalunya a lhivern 2006-2009 shi afegir i tin-dr de ben segur repercussions en la societat en general.

5

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

atles dels ocells de catalunya a lhivern 2006-2009

Figura 1. Distribuci catalana a resoluci 1x1km del tord com (Turdus philomelos) durantlhivern 2006-2007. Els quadrats de color msintens corresponen als que tenen una majorprobabilitat daparici de lespcie.

Figura 3. Mapa dinters de conservaci delsocells nidificants a Catalunya Aquest mapamostra linters ornitolgic de cada quadratUTM1x1 km de Catalunya a partir dels mapesdndex dabundncia i dels estatuts de con-servaci de lAtles dels ocells nidificants deCatalunya 1999-2002. Les rees amb colorms intens sn aquelles que allotgen msespcies amenaades. Aquestes rees demajor inters corresponen fonamentalmenta zones humides, medis agrcoles, matollarsi ambients dalta muntanya.

Figura 2. Distribuci a resoluci 1x1 km deltrencals (Gypaetus barbatus) a Catalunya i alParc Nacional dAigestortes i Estany de SantMaurici durant lhivern 2006-2007. Els qua-drats de color ms intens corresponen alsque tenen una major probabilitat daparicide lespcie.

Un projecte obert a la participaci de totsels ornitlegsSn moltes les maneres en qu es pot participar enaquest Atles, des dassumir algun dels mostratges exten-siu i intensiu que encara queden per assignar fins a enviarqualsevol observaci docell en forma de fitxa comple-mentria. Aix ltim, en les comarques pirinenques potproduir dades despecial inters, sobretot per a espciesdifcils de veure com el gall fer o la perdiu blanca.Per obtenir ms informaci sobre la metodologia o sobrela forma en qu hi podreu collaborar poseu-vos en con-tacte amb el coordinador de lAtles, Santi Guallar, al tel.934 587 893 o a ladrea de correu electrnic atles@orni-tologia.org. Animeu-vos-hi!

Sergi Herrando Vila, Santi Guallar Rivero, Joan Estrada Bonell i Llus Brotons Alabau

(Institut Catal dOrnitologia)

6

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

atles dels ocells de catalunya a lhivern 2006-2009

La pedra seca s un tipus d'arquitectura tradicional on lapedra s'utilitza en sec, sense material d'uni entre lesdiferents pedres, s a dir, sense cap mena de morter,argamassa, ges, cal ni fang. La tcnica de construcciconsisteix en lapilament, assentament i equilibri de lespedres de tal manera que saguantin pel seu propi pes. Laconstrucci en pedra seca s un mtode senzill i econ-mic en quant als materials emprats, ja que est basat enla utilitzaci de materials locals, gaireb sempre pedresextretes de terrenys molt prxims al lloc dutilitzaci, i enmolts cops procedents de les pedres de rebuig existentsen els propis camps de conreu que han sortit en llaurar,etc... i es realitza fonamentalment a m. Aix ha permsun aprofitament racional dels recursos de cada territori iuna gran integraci daquestes construccions en el pai-satge; s el que sanomena el paisatge humanitzat.La utilitzaci de la pedra seca com a tcnica de construc-ci i ordenaci del territori sestn per totes les zonesmuntanyoses de lrea mediterrnia. Podem destacarcom a zones on hi s especialment present les comar-ques de linterior de Tarragona, lAlt Empord i les IllesBalears, entre daltres.Lactivitat agrria i ramadera a les comarques pirinen-ques tamb ha anat associada a les construccions depedra seca. Sn molt ms abundants prop dels pobles iels camins principals entre pobles, on hi ha els prats icamps de conreu de propietat particular. La major partdel territori del Parc Nacional sn muntanyes i boscosdaprofitament comunal i en aquestes zones les cons-

truccions amb pedra seca sn molt ms escasses itamb ms modestes.En funci de la seva finalitat, trobem diferents tipus deconstruccions:Les parets: construdes per a la necessitat dorganitzarcamps, prats, camins i lmits territorials. Shan emprat perdelimitar les propietats i per evitar que els animals surtindun prat al prat del ve o a un cam, quan encara no existiael filferro ni el pastor elctric. Amb les parets tamb esfeien corrals o pletes per tancar el bestiar a la nit durant l-poca em qu pasturaven a la muntanya.De parets en trobem als prats particulars de la ribera deSant Nicolau i de lEscrita. De les pletes per tancar el bes-tiar, la de Cabanieres a la muntanya de Son seria un casms excepcional per les seves grans dimensions i la cons-trucci ms acurada. Nhi ha daltres que sn molt mspetites i de construcci molt ms rstega repartides pertotes les muntanyes, com les de la Llastra, Barrada,Contraix, etc. Tamb els antics orris utilitzats per a munyir elbestiar ov es troben principalment cap a la muntanya deLlessui i Mainera, per tamb a la ribera dAigestortes.Els murs de contenci: serveixen per obtenir una superf-cie horitzontal o amb poca inclinaci apta per al conreu,que sanomenen bancals. Aix, en una orografia tan acci-dentada com la nostra ha tingut molta importncia perpoder crear noves terres aptes per al conreu. Amb laban-calament saconsegueix salvar la dificultat de lorografia,evitar la prdua de sol per erosi i afavorir la infiltraci delaigua al terreny.

7

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

paisatges de pedra seca

Els camins: als camins ms importants, els de ferradura,que unien pobles o que servien per accedir a les terres deconreu, prats i muntanyes, tamb presenten nombrosesestructures de pedra seca. Shi combinen els murs decontenci per tal de formar la plataforma del cam, lesparets per separar-lo i delimitar-lo de les finques particu-lars, i els empedrats o engresats o engravats per tal demillorar el ferm de trams del cam, recobrint el terra ambpedres. Aquests engravats poden formar escales en elsllocs ms pendents, passos daigua en llocs humits, etc.La tcnica consisteix a posar les pedres bastant verticalsi molt travades les unes a les altres per evitar que lempe-drat es desfaci. La collocaci final de terra porgada alsforats que queda entre pedra i pedra, i la posterior colo-nitzaci per la vegetaci fan que aquestes pedres quedinencara ms afermades.Als camins que pugen des dEspot al pont de Pallers i deBo cap a St. Nicolau, sn en els quals trobem ms infra-estructures de pedra seca. Tamb nhi trobem als caminsms importants que creuen els ports i que servien decomunicaci per unir pobles de diferents valls o peraccedir a les pastures de muntanya, com el PortarrdEspot, el port de Caldes, el port de Rus, etc. Tamb hi hapetits murs de contenci, parets i engravats per salvarpassos de difcil accs.Les cabanes: aquestes construccions les trobem alsprats, als conreus i a les muntanyes. Generalment enaquesta zona no trobem les grans barraques que hi ha ala zona del Priorat o a la Terra Alta. Normalment es trobenintegrades a les parets o als murs dels prats o dels campsamb petites obertures que deixen pas a un petit recepta-cle per aixoplugar no ms de 2 persones en cas de pluja.A les muntanyes, on els pastors passaven gaireb 6mesos amb els ramats tamb hi ha cabanes de diferentstipologies. Moltes aprofiten forats sota grans roques degranit, als quals shan fet rudimentries parets de pedraper tapar un tros del forat. Altres, en llocs on no hi haaquestes grans roques, son rstegues construccions de 3a 5 m3 amb 4 parets i unes grans lloses que fan de llosat.En els darrers anys les cabanes ms tils shan reformat iadequat a les necessitats actuals. La resta, moltes caba-nes repartides per totes les muntanyes, la major part estancaiguades i noms en resta alguna paret o una pila depedres. Gaireb sempre van associades a pletes i orris.

Les fites i pilars: els pilars sn estructures amb pedraseca de forma troncopiramidal i que servien per marcar elcam en colls de muntanya que passen gran part de lanycobertes de neu. Per exemple hi ha 4 pilars de quasi 2 mdalada al port de la Bonaigua i al port de Vielha; nhi hados ms a la pujada del coll del Triador per la banda deCapdella, aquests d1 m dalada. Daltres sn pedresms o menys grans clavades al terra.Forns de cal: consistien en un forat fet en un tals, quees revestia amb una paret de pedra seca formant un cilin-dre i es deixava una obertura lateral i una altra zenital.Aquestes construccions es feien prop dels llocs on hihavia la pedra calcria necessria. De forn de cal nhiha un de bastant ben conservat a la zona de la Farga a lavall de Bo.En els darrers 40 anys laband de leconomia tradicionalbasada en lagricultura dautoabastiment i la ramaderia,ha fet que sabandonin la major part dels conreus en ban-cals, molts sestan utilitzant per a la ramaderia extensivade ramats dovelles i vaques. Els murs i les parets delsbancals poc a poc cauen i els bancals es cobreixen dematollar i arbres. Tamb els camins a peu van estardurant molts anys sense s i sense manteniment. En elsdarrers anys, per, les administracions estan fent un granesfor per recuperar gran part de la xarxa de camins tra-dicionals amb finalitats turstiques, i dins daquest mante-niment dels camins t fora importncia la reparaci delsmurs, parets i empedrats amb pedra seca.Cal destacar tots els camins recuperats al municipi de Sorten un projecte conjunt de lAjuntament de Sort i laFundacin Parques Nacionales, on shan arranjat nombro-ses construccions de pedra seca dels camins: el projecteCamins Vius del Parc Nacional, on es recuperen caminstradicionals dels deu municipis de la zona dinfluncia delParc, i les actuacions dels 3 consells comarcals i elConselh Generau dAran. A partir daquestes necessitatsde treball han sorgit diverses empreses a la zona que shanespecialitzat a fer treballs amb pedra seca.En els darrers anys el Parc Nacional ha organitzat 4 cur-sos de construcci de pedra seca, on shan format msde 60 treballadors despais naturals protegits i daltresempreses que fan treballs en el medi natural.

Jess Tartera Orteu

8

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

paisatges de pedra seca

Avui s diumenge, quinze de novembre. Som al BaixPallars, a casa Trementina, amb Empar Carrillo i JosepMaria Ninot, dos botnics reconeguts tant a nivell nacio-nal com internacional. Seiem tots quatre entre un lledo-ner i una olivera. Sarpats i ms sarpats de paraulescomencen a fluir...

QQuu ffaann ddooss bboottnniiccss ccoomm vvaallttrreess aa EEnnsseeuu??Josep Maria: Ja feia anys que pensvem buscar unasegona residncia al Pirineu perqu s un lloc on enshem mogut professionalment, per mai ens havem fixaten cap lloc concret. Tothom ens pregunta, per qu preci-sament a Enseu? No ho coneixem absolutament de res,per vam observar de seguida que hi havia un gradient enel preu de compra i que era ms car com ms a prop esta-ves de les pistes desqu. De manera que vam acabar aqua Enseu, que no s ben b Pirineu. s Prepirineu!Empar: Enseu s molt bonic, tot sha de dir. Hi ha pocagent per est a prop de Gerri de la Sal i t uns quantsvalors afegits: una font davant de casa, una secla querega els horts, el barranc i molta tranquillitat.QQuuaanntteess ccaasseess hhii hhaa aa EEnnsseeuu??B, un que vingui de ciutat les comptar i dir que nhi havuit o nou, per un daqu dir que nhi ha quatre, que snles cases tradicionals que tenen propietats rurals i quehan existit durant lltim mig segle, i sn: casa Gaspar icasa Vilesa, que fan com el barri de baix, perqu encaraque lo poble s molt petit hi ha dos barris. Llavors al barride dalt hi ha casa Trementina, que s la que vam comprarnatres i casa Marta. Desprs nhi ha un parell ms quesn cases que shan fet gent per venir a passar els capsde setmana.

Sn cases refetes que eren corrals o estaven molt enru-nades, com ara casa Pessigo, que era una casa antiga iabandonada, o casa de Francesc que abans era casaMarta; per temps enrere els va caure una gran pedraduna llau daqu darrere que els va partir la casa. Llavorsels de Marta es van canviar i la casa vella que tenien, enmales condicions, la van vendre.QQuu ss uunnaa llllaauu??Una llau s una barrancada petita que normalment noporta aigua, noms quan plou molt, i que t algun trammolt vertical. s ms petit que un barranc. s un nom quees diu bastant, per aquesta zona, cap a Boumort i fins aTremp.Jo diria que s del Pallars Juss i la part baixa del Sobir.AAqquueesstteess oolliivveerreess qquuee tteenniiuu aaqquu aall ddaarrrreerree ddee llaa ccaassaa,,qquu eennss mmaarrqquueenn??Tot i que som molt a prop del Pirineu, aqu les condicionsencara sn molt mediterrnies, amb un estiu molt clid isec. A ms aix s molt arrecerat, de manera que podemtrobar olivera, alzina, vinya. Molts topnims en fan refe-rncia: la Vinya, el Vinyal, el tur de la Vinya... Lolivera aguanta bastant el fred a lhivern, mentre no baiximoltes hores per sota de 10 o 12 graus negatius. A totsaquests vessants del Baix Pallars nhi ha de cultivades!Anaven a fer loli, ens va dir la mestressa de la casa, almol de Pujol, a unes quantes hores caminant des daqu!s interessant de veure el contrast de com se feien abansles coses i com es fan ara! No s noms als Pirineus sinen qualsevol medi rural. Jo sc dun poble del Baix Campi all recordo moltes coses de la infncia que tamb esfeien aix. Quan preguntes si tenien mol aqu, la mestres-sa contestava s, nhi havia un a Pujol. Hi anava el meu

entrevistaels mestres denseu!

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

9

home, amb lo ruquet! Si fas una mica de clcul: el ruquetdevia portar 40 o 50 quilos doliva com a molt, anava all,molia les olives i tornava amb la gerra de loli correspo-nent! Abans es comptaven les coses duna altra manera.VVaallttrreess ddoonn ssoouu nnaaddiiuuss??Sc del Baix Camp, tocant a Reus, dun poble que es diuCastellvell del Camp, duna casa anomenada cal Gaspar.All utilitzen el cal.Jo sc de Barcelona. Vaig comenar vivint a la Ribera,tocant a lestaci de Frana. Desprs quan ens vamcasar, vam anar a Vallirana, o sigui que he viscut mstemps fora de Barcelona, encara que hi treballo, s clar.Els avis tots eren de fora: ma mare tamb era de fora,havia nascut al Bages, per els seus pares veniendAlacant. Aix que sc trasplantada, per nascuda aBarcelona!II ttuu,, PPeepp,, qquuaann mmaarrxxeess ddeell ppoobbllee??B, el meu pare era mestre i de ben petit ja ens vam tras-lladar a Barcelona. Suposo que llavors pensava que elsnois ms grans poguessin anar a la universitat i, com vapoder, sen va anar a Barcelona. Encara que vam seguirmolt lligats al poble.SSoouu mmoollttaa ccoollllaa aa llaa ffaammlliiaa??B la meva s molt petita, jo sc filla nica!En canvi, a casa rem sis, quatre nois i dues noies!EEnnss ppooddeeuu eexxpplliiccaarr aallgguunneess ccoosseess ddee llaaddoolleessccnncciiaa......A un nen estar sol en un pis no li agrada mai gaire. s moltavorrit. Per al meu pare sempre li havia agradat molt lamuntanya, el Pirineu. Anvem de vacances, per exemple,al refugi de lEspitau de Vielha, al costat sud del tnel,quinze dies cada any. Des de molt petita tamb vaig estaranant a Vallirana, on vivien uns oncles i que s precisa-ment on vivim ara. Tamb al poble de ma mare. Quan a unnen el deixes anar a fora, a crrer i a jugar amb pedretesi el riu... crec que marca molt! Desprs sempre vas perse-guint-ho!II ttuu,, PPeepp,, nnoo vvoolliieess ppaass sseerr ffuuttbboolliissttaa??No, no gaire! No he sigut mai bon esportista. Nosaltresencara que estudivem i vivem a Barcelona, com que lesvacances dels estudiants eren llargues les passvem alcamp. All fiem el que convenia: anvem a plegar ave-

llanes, a collir olives, a veremar... i fiem trapelleries!QQuu uuss ppoorrtt aa eessttuuddiiaarr bbiioollooggiiaa?? PPeerrqquu...... vvaauu ccoommeennaarraa eessttuuddiiaarr bbiioollooggiiaa,, ooii??S. Quan nosaltres vam estudiar, a no ser que tinguessisuna vocaci molt clara de metge o enginyer, no hi haviamoltes opcions: qumica, biologia i tres o quatre ms. Arahi ha ms varietat. A mi sempre mhavia agradat el campi la natura, i al principi pensava compaginar el fer depags amb la vida professional. Potser hauria sigut milloruna enginyeria agrnoma per llavors sestudiava a pocsllocs i em feia una mica de mandra danar-men deBarcelona, perqu tamb feia msica. Aix que vaigcomenar biologia. No mhavia mai plantejat de fer unescincies pures, ms aviat minteressava alguna cosa msaplicada, per vaig comenar biologia i em va agradarfora.QQuuiinnss pprrooffeessssoorrss vvaauu tteenniirr qquuee ppuugguueemm ddeessttaaccaarr??Hi havia professors que desprs, en el camp de la botni-ca, han sigut molt importants, com el Dr. Bols, el Dr.Llimona o el Dr. Vigo, per tamb daltres que potser des-prs no shan significat tant en el camp cientfic per queeren grans professors i grans comunicadors, per exempleen Ramon Folch. El vrem tenir de molt jovenets i sha dedir que tenganxava! Com a professor era molt bo!Hi havia els peixos grossos de la biologia! En RamonMargalef, el Dr. Prevosti i alguns professors joves queengrescaven molt, com la Dra. Durfort, que en aquellapoca era molt joveneta i explicava molt b!AArraa qquuee ppaarrlleess ddeenn RRaammoonn MMaarrggaalleeff,, qquu vvaa ssiiggnniiffiiccaarrppeerr aa vvoossaallttrreess??La veritat s que com a professor no marcava tant comaltres. Dentrada no tenia uns grans dots pedaggics:parlava relativament fluix, de coses que eren complexes ino sentenien fcilment i era un professor que noms eltenies a teoria. Tot i aix, en un moment en qu la biblio-grafia que tenies per a estudiar era molt escassa, ell jahavia escrit un llibre, Ecologia, que sha mantingut comuna obra capital i que estava i segueix estant molt b.QQuuiinnaa ss llaa sseevvaa aappoorrttaaccii aa llaa cciinncciiaa??s curis que Margalef s un home que va comenar coma aficionat! Va estudiar de gran, mentre treballava de

10b

utl

let

de

l p

arc

na

cio

na

l d

aig

e

sto

rte

si

est

an

y d

esa

nt

ma

uri

ci

els mestres denseu!

comptable. Llavors lecologia era una cosa que prctica-ment no existia encara i ell va comenar a fer estudissobre el plncton, fins que va arribar a ser el primer cate-drtic decologia dEspanya. Ell va saber mirar les cosesde la natura des de molts angles diferents, per senseperdre mai la visi del naturalista: seguia dient que lADNfora dun organisme no tenia cap sentit, i trencant-se elcap per coses com per qu les mosques tenien aquellaestructura a les ales. Se nanava des de les teories msabstruses, que ning no podia seguir, fins a coses real-ment molt simples!La curiositat que tenia era sempre immensa!EEll DDrr.. BBoollss sseegguurraammeenntt ssiigguuii uunn aallttrree rreeffeerreenntt..El cas de Bols s tot al contrari. Ell, des dabans de ni-xer, com aquell qui diu, ja era botnic perqu tenia avant-passats botnics, hi estava predestinat! Sempre deia quela botnica la va aprendre abans de llicenciar-se, a casaseva, amb el seu pare. Va fer un treball basat en la cons-tncia, com una formigueta que va construint poc a poc!Es podria pensar que simplement ha sigut un treball cons-tant sense un gran mrit intellectual, per no! Tot allque ell va construir saguanta encara! Els seus esquemesterics tenien molta solidesa.DDiinnss ddeell tteerrrriittoorrii ccaattaall,, eellss PPiirriinneeuuss hhaann eessttaatt pprroouueexxpplloorraattss ii ccoonneegguuttss,, ttoott ii eessttaarr lllluunnyy ddeellss cceennttrreess ddiinn--vveessttiiggaaccii......Home ara sn prou ben coneguts, encara que sempre sur-ten coses noves. Per aix s la grcia de la botnica. S,com a mnim, als Pirineus ibrics hi ha molts treballs fets.B, el nivell de coneixement sempre s relatiu, respecteals territoris que estan a la vora. Quan nosaltres estudi-vem, en Bols tenia la impressi que el Pirineu ja estavabastant conegut. Era la part de Catalunya on tradicional-ment havien treballat els seus avantpassats. De maneraque semblava que la urgncia llavors era el mn medite-rrani, on van treballar els que just ens van precedir anosaltres, Folch, Masalles... Tamb sha de tenir en comp-

te que els Pirineus tenen ms inters botnic, perqu enser una rea muntanyosa hi ha grans contrastos de bio-clima, de tipus de substrat, i per tant hi ha ms densitat decanvis que a la regi ms mediterrnia que, a ms, aCatalunya est ms tocada, ms cultivada,...CCoomm hheeuu vviisstt lleevvoolluuccii ddeellss PPiirriinneeuuss dduurraanntt ttoottss aaqquueessttssaannyyss qquuee eellss hheeuu aannaatt eessttuuddiiaanntt??Quan ho veus tot sovint, passa igual com quan veus lespersones que no te nadones si creixen, si es fan velles,aparentment sempre ho veus igual. Per quan tires enda-rrere i hi penses una mica te nadones que realment sque hi ha hagut canvis: la disminuci de la pastura, el fetde que hi vingui ms gent de ciutat, ms turisme, totesaquestes segones residncies noves que shan fet, tot elturisme del riu que tampoc hi era... Shan anat perdent lesactivitats tradicionals a favor daquests nous tipus devida. Quan vas a territoris que potser tenen un nivell devida ms alt que el nostre, com als Alps, una de les cosesque et sorprn s que segueixes veient unes vinyes enuns costers tan drets que han de treure el ram a coll.Aix ha de sortir molt car, per en canvi no ho abandoneni la gent segueix vivint en poblets petits a la quinta forca!Deu haver-hi alguna mena de compensaci que al nostrepas no hem sabut donar a la gent de la muntanya!CCrreeiieeuu ddoonnccss qquuee ss ppoossssiibbllee qquuee ttoorrnnii aa ccrriixxeerr uunnaa mmiiccaaaaqquueessttaa aaggrriiccuullttuurraa ii rraammaaddeerriiaa ddee mmuunnttaannyyaa??No ho s! Suposo que s! Si hi hagus ms inters que elpas recupers un mnim de gent i que no noms depenguide les activitats agrries... Si els pobles de baix fossin unamica ms grans i hi hagus ms subvencions i ajudes...Potser falla una mica lestructura geogrfica. En altresrees de muntanya, a la banda francesa del Pirineu o alsAlps, el paisatge no est tan miniaturitzat. Hi ha poblesmolt penjats per sempre tenen a prop un poble gran.Molta gent treballa en altres llocs per conserven elcamp del pap, i en segueixen traient el ram perqu sem-pre ho han fet aix! Aquesta estructura, salvant les distn-

els mestres denseu!

11

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

cies, es mant una mica al Baix Camp. Fora gent que notreballa a lagricultura, com a font principal dingressos,segueixen mantenint aquests usos. Per aix aqu s msdifcil per manca de prou volum de gent: aqu tens unpoblet com Enseu, on de terres honestament cultivablespotser noms nhi ha una hectrea i mitja; el segent sBan que est a dos km; i laltre s Bresca que nest aquatre... Tots sn del mateix estil i el poble gran que tenenms a la vora s la Pobla o Sort, que tampoc no sn gairegrans!Gent nova ja en va venint per sha perdut la transmissi.Hi ha algunes iniciatives, com ara la del planter de Gerri,que intenten recuperar llavors antigues i que la gent lestorni a plantar. Alguns dels que hi collaboren sn gentque laboralment ja no han treballat mai al camp, per elseu pare encara ho havia fet i conservaven aquella raade mongeta o de tomquet.AAqquueesstteess vvaarriieettaattss ddee ttrruummffeess,, ttoommaatteess,, ttaavveelllleess,, rraammqquuee eess vvaa ppllaannttaanntt ppeerr llaa mmuunnttaannyyaa...... EEnn ssaabbeeuu aallgguunnaaccoossaa??Segurament s factible recuperar aquesta agricultura sibusques la qualitat, fer una cosa especial, davant de laquantitat. Noms cal mirar el Priorat!Dependr del valor afegit del producte. All no fan un viqualsevol, s un vi que ha de tenir un tast especial.S, el vi, les mongetes del ganxet, els psols delsMaresme... Per a mi el problema est a trobar lequilibri:quant costa la producci, els serveis que tens, com hopots rendabilitzar, els ajuts que has de rebre. No s untema fcil, per si hi hagus al darrere alg amb voluntatde fer... Alg hauria destar preocupat perqu la gent delspobles tingus els serveis adequats.PPeerr aa qquu sseerrvveeiixx ssaabbeerr qquuee uunnaa eessppcciiee ddee fflloorraa eessttrroobbaa eenn uunn ddeetteerrmmiinnaatt iinnddrreett ddeellss PPiirriinneeuuss??s cincia pura aix, s conixer el patrimoni. Si no hoconeixes no pots actuar correctament, tens el risc que esperdin coses, que ni tan sols es coneixien. La cincia volsaber, esbrinar. El perqu s el segent pas; potser un diasortir, o no. No cal que hi hagi un rendiment directe, niesperar que les flors siguin tils per a alguna cosa. Elsaber ens transmet tota una srie de coses de la histriade la biologia.UUnnaa ddee lleess ppllaanntteess eessttrreellllaa ddeellss PPiirriinneeuuss ss llaa fflloorr ddee nneeuuppeerr ppoottsseerr ppooddrriieenn hhaavveerr--nnee ddaallttrreess ddee mmss ffaammoosseess.. LLaafflloorr ddee nneeuu,, eenn ccaannvvii,, llaa ccoonneeiixx ttootthhoomm!!Per qu crida latenci? De fet s una flor que no s gairebonica, estticament parlant, per t una forma moltespecial, no hi ha gaires plantes semblants, ni aqu ni als

Alps; s que nhi ha en muntanyes asitiques, on nhi hamoltes del mateix gnere. Aleshores el botnic, quancombina aquest coneixement amb la paleoclimatologia(quin clima feia al llarg del Quaternari) descobreix que lesplantes no estan sempre al mateix lloc: shan anat moventpoc a poc! La flor de neu molt presumiblement va venir deles muntanyes asitiques en una poca en qu a Europahi havia un clima molt ms fred que lactual, i per tantaquestes plantes vivien a baixa altitud. Desprs quan esva tornar a escalfar el clima, a gran part dEuropa, es vanextingir per en canvi van quedar als Pirineus, pujant enaltitud. s un procs que les plantes al llarg delQuaternari han fet diverses vegades. Hi ha hagut dife-rents perodes freds i perodes calents que amb certarapidesa, uns quants milers danys, han provocat unscanvis de paisatge importants.Ara ens trobem en un canvi climtic... quina notcia!Durant tot el Quaternari hi ha hagut canvis. El que passas que aquest dara s bastant rpid, potser ms rpid delque algunes plantes poden seguir. Llavors gaireb qual-sevol cosa que ara sinvestiga sobre biologia ambiental(de botnica o zoologia) sempre porta leptet del canviclimtic. En part s una moda cientfica per, encara queles conseqncies ecolgiques puguin ser moderades,les conseqncies socials segur que seran immenses!Mai no hi havia hagut un canvi climtic com el que aratenim amb tanta poblaci humana i tan ben establertacom est ara! Qualsevol cosa que sinvestigui ara, enconnexi amb el canvi climtic, interessa molt des da-quest punt de vista social!QQuu eenn ppeennsseeuu qquuee ttootthhoomm ppuugguuii aannaarr aallss bboossccooss aa ccoolllliirrbboolleettss??Des duna visi ms urbana et diria que la muntanya s detots! s per gaudir-la i tothom hi t el seu dret. Persabem que no s aix. Als propietaris s normal que no elsfaci gaire grcia tenir per all tot de gent fent tombs, bus-cant bolets i regirant-ho tot. En part perqu si hi ha algunbenefici ells hi volen participar i en part perqu, si elsvisitants no sn molt curosos, ho deixen tot fet un desas-tre!. Est b que la gent surti, per el problema s quesom molts! Abans els que anaven a buscar bolets erenuns quants que ho feien des de petits perqu els de casaseva eren del poble, o alg els hi havia ensenyat.CCrreeuuss qquuee pprrooggrraammeess ccoomm CCaaaaddoorrss ddee bboolleettss aajjuuddeenn aammiilllloorraarr llaa ggeessttii ddeellss nnoossttrreess bboossccooss??s una pregunta compromesa. Per una banda est b queajudin a conixer el mn dels bolets que abans nomsconeixien els que tenien lnia directa amb la cultura tradi-

els mestres denseu!

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

12

cional. Per un altre costat, el poder damplificaci dunmitj com la televisi promou que vagi al camp molta gent.Noms que surti un petit tant per cent dels espectadors jasn molts! Hi ha companys del nostre entorn que no hoveuen gaire b.II aaqquueessttss bboossccooss,, ppeerr aa qquu hhaann ddee sseerrvviirr?? PPeerr ccoolllliirr bboolleettss??PPeerr ffeerr ffuussttaa?? CCaall eenncceettaarr uunnaa nnoovvaa ggeessttii ffoorreessttaall??Potser han de ser reservoris de carboni! Tenim un pasmolt boterut i els arbres tampoc tenen una bona producti-vitat. Treure la fusta s difcil. Llavors no s tan inversem-blant deixar una capa que protegeixi al terreny de lerosi.De fet, tots aquests boscos daqu davant, dEnseu i Ban,estan reforestats. s un bosc relativament nou. Deixar-loper evitar lerosi i com a fixador de carboni, com a pulmverd, no s una mala opci!QQuu eenn ppeennsseeuu ddee llaapprrooffiittaammeenntt ddee llaa bbiioommaassssaa ddaa--qquueessttss bboossccooss??Daix sen parla molt per no s si ning ha fet un bonclcul energtic de laprofitament. Jo calculo que el costde personal i maquinria ha de consumir ms energia dela que produirem amb la biomassa. No ho tinc tan clar.EEll CCoonnsseellll CCoommaarrccaall ddeell PPaallllaarrss SSoobbiirr vvaa ddeemmaannaarr ii llii vvaasseerr ccoonncceeddiiddaa uunnaa ssuubbvveennccii,, ppeerr ppaarrtt ddeell PPaarrcc NNaacciioonnaall,,ppeerr iinnssttaallllaarr uunnaa ccaallddeerraa ddee bbiioommaassssaa ffoorreessttaall aa llaa ddeeiixxaa--lllleerriiaa ddee SSoorrtt......Ah! Aix s! Amb subvencions s que farem lo que sigui!Tamb es pot utilitzar la biomassa resultant com a subpro-ducte de lexplotaci forestal. Per anar a treure aquestspinets que hi ha per aqu, que no serveixen per a fusta, peraprofitar-los com a biomassa no s si t gaire inters. Totsaquests boscos els van plantar als anys cinquanta i sei-xanta, amb una finalitat de protecci dels vessants, enca-ra que tamb hi havia una visi productivista i es pensavatreuren algun rendiment al cap duns anys. El que no esva calcular llavors s que ara valdria ms la m dobraque el valor de la fusta que es pot treure. Per no s raper poder dir tan alegrement: deixem-ho! Perqu ara elque tenim sn uns boscos repoblats que tenen un futurdubts, tant estticament com des del punt de vista pro-ductiu, ja que els arbres estan competint tots entre ells!Per anar b se nhaurien de treure tres de cada quatre i,daqu un temps, treuren uns quants ms. Aix els quequedarien serien ms grossos. CCoomm ddiiuueenn ppeerr aaqquu,, aaccaabbaarr ccrreemmaanntt ttoott jjaa qquuee eell bboosscceesstt bbrruutt.....

Per el bosc no cremar perqu sigui brut! El problemaest en que si, per la ra que sigui, algun dia sencn, lacontinutat de la massa forestal fa difcil de controlar unincendi, per no perqu estigui brut o net. Abans el pai-satge estava ms compartimentat, amb camps, pastius iboscos, i ara, com que la gent se nha anat, tot s bosc!Aquest s el problema i no que hi hagi ms o menyssotabosc!A gran escala, els grans incendis no depenen del sota-bosc, ms aviat de lestructura del paisatge.QQuuiinn ppaappeerr hhaa ddee jjuuggaarr eell PPaarrcc eenn eell ffuuttuurr ddaaqquueessttssPPiirriinneeuuss??El Parc Nacional es va crear ja fa molts anys i val la pena,ara que porta bastants anys sense intervenci directa, deseguir aquest cam. s una mostra dun territori que es volmantenir sense que hi hagi gaire intervenci humana. I elpaper fonamental s la conservaci. Tamb sha de ferdivulgaci: Mostrar a la gent uns sistemes naturals senseintervenci humana.El que passa s que aquest Parc, com molts, es va crearper casualitat. Era un lloc que, des del punt de vista pai-satgstic, era molt singular i bastant remot, i aix, a partdaltres aspectes socials i poltics, va provocar la decla-raci del Parc. No s veritat que no hi hagi petja humana:les zones pastorals de lestatge subalp van ser creadesper lhome i encara hi segueix havent ramaderia Perindependentment daix, el paisatge no ha canviat massa.Comparant imatges dels vols dels anys cinquanta, alParc dAigestortes, els indrets dalta muntanya gairebno han canviat! Fins i tot a les zones obertes per lexplo-taci ramadera la dinmica de recuperaci forestal smolt lenta. Realment s un paisatge, vist en foto aria,molt esttic!DDeess ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt hheeuu pprroommoogguutt eessttuuddiiss ddee lleess ccoonn--ggeesstteerreess,, ppeerr qquu??Darrerament, sembla que es redueixen. Com a mnim elque abans en diem congesteres permanents on sacu-mulava tanta neu que no arribava a fondres mai. Sota laneu noms hi ha roca, per de vegades es pot acumularuna mica de terra fina i all hi viuen unes plantes moltespecials que tenen als Pirineus el lmit de distribuci dela seva rea geogrfica. Sn espcies que van arribar alsPirineus en moments de clima ms fred i ara han quedatlimitades a aquests ambients. Si se segueix escalfant elclima no tenen escapatria perqu no poden pujar ms

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

13

els mestres denseu!

amunt, perqu no hi ha terra, i cap avall fa massa calor.Des daquest punt de vista les congesteres sn un refugidespcies articoalpines molt interessants.UUnnaa ccuurriioossiittaatt ssoobbrree eell ppii nneeggrree!! ss uunn ppaattiiddoorr qquuee nnoo vvoollccoommppeettiirr aammbb nniinngg ii eess vvaa ssaaccrriiffiiccaanntt......S, una mica s. Un patidor i molt resistent! Un conqueri-dor, un pioner, un lluitador contra els elements! Als Pirineus com qui diu s lnic arbre de lestatge sub-alp, i forma boscos en solells i en obagues, en calcari i ensilici. En canvi als Alps, al subalp no hi t tant de prota-gonisme. Hi ha altres arbres ms bons competidors comel pi cembra o el lrix, i el pi negre noms el trobem enambients molt desfavorables, com per exemple al voltantduna torbera o en un lloc molt rocs i dolent. O sigui ques, que t aquest paper.II eell ppii nneeggrree mmss aalltt qquuee hheeuu vviisstt mmaaii??En Jordi Carreras diu que nha vist un per sobre dels 2.700metres daltitud. A Andorra, pujant al Comapedrosa i cap al pic deSanfonts en vam trobar tamb uns quants molt amunt...Per no eren arbres, eren individus petits, encara quetampoc en sabem ledat i no sabem si shan pogutinstallar fa pocs anys...Al Nouvielle, el bosc arriba una mica ms amunt queaqu, gaireb fins als 2.600 metres. Probablement all hihagi pins dispersos fins una mica ms amunt que aqu. Elque potser haurem destablir primer s el que conside-rem un arbre: no hi ha dubte que lespcie pot arribar msamunt de 2.700 metres per noms el podem considerarun arbre a partir de 2 metres dalt. Amb aquesta mida, voldir que sortir de la neu a lhivern i que ja comena a pro-piciar un microclima forestal. Per aix, els que estudien ellmit del bosc parlen del lmit de 2 metres.PPeerr qquu hhii hhaa ffaaiigg aa AAiiggeessttoorrtteess ii nnoo aa SSaanntt MMaauurriiccii??Tericament s pel tipus de clima. Sant Maurici s mscontinental que la ribera de Caldes. Per a ms laRibagora t ms proximitat amb les grans masses de faigms atlntiques i ha sigut ms fcil que hi hagin arribat. En principi al faig el clima continental, amb alguna prima-vera molt freda, no li agrada. s una espcie que en elsltims 3.000 o 4.000 anys ha tingut una expansi bastantrpida i encara est avanant al Pirineu. Per aix aques-ta explicaci ms climtica no s una explicaci exacta.Podria ser que Sant Maurici tingui un clima ms conti-nental que Aigestortes per tamb podria ser unaqesti dinmica: que all ha tingut temps dentrar-hi iaqu encara no!

QQuu rreepprreesseennttaa lleennsseennyyaammeenntt ppeerr aa vvoossaallttrreess.. ss nneecceess--ssaarrii ppeerr aa uunn cciieennttffiicc eell ccoonnttaaccttee aammbb eellss aalluummnneess??Com diem abans, no te nadones dun any per laltre pers quan mires enrere. Quan jo era un jove professor elsalumnes eren nois i noies com jo, que aleshores tenia 30anys. Desprs eren com els nostres fills i ara els veusrealment molt petits. Moltes vegades et preguntes quinvalor t lensenyament avui, quan pots obtenir la informa-ci de tantes bandes. Quan nosaltres estudivem lnicamanera que un alumne podia aprendre alguna cosa erasentint al professor, perqu hi havia poca bibliografia iera poc assequible. Em penso que el que segueix tenintvalor s el contacte directe amb el professor, aprendre apensar i a raonar les coses. Que un alumne saprengui elnom daquesta planta o una funci metablica, s impor-tant per no s el fonamental; s important la maneradadquirir aquest coneixement i com utilitzar-lo.QQuuiinnss PPiirriinneeuuss ttiinnddrreemm oo uuss aaggrraaddaarriiaa tteenniirr ddaaqquu 110000aannyyss??Normalment el paisatge que alg estima est relacionatamb la seva infantesa o joventut. Per aix moltes vegadesla societat pretn recuperar aquells paisatges de fa 30 o40 anys enrere. A mi magradaria un Pirineu ms o menyscom el que tenim ara, amb una mica ms dovelles i pas-tors, i un pas amb una mica menys de fbriques i fums.Als Pirineus, de fbriques i fums precisament no nhi ha.Potser s una de les coses que hi falta... no els fums, eh!per s una certa industrialitzaci, una diversificaci delsllocs de treball. Hi ha molts oficis, sobretot qualificats,que aqu dalt tenen ben poca feina. Si hi hagus ms gent,hi hauria ms possibilitats, ms alternatives. A mi magra-daria el Pirineu amb una mica ms de vida de la que hi haara. Voler conservar la identitat t un perill, que s ferdels Pirineus un museu. Que diem que no es toqui, que hovolem conservar amb el pastor i les ovelles com abans...I el pastor amb les ovelles s dur, eh! No podem tenir elsPirineus com un museu!

El temps de la xerrada ha passat volant, com un estol decoloms fugint del falc! La histria de les nostres terrespirinenques ens t acostumats tamb a aquestes fugides,a velocitats vertiginoses, a vegades endavant i a vegadesendarrere! Els boscos, amb els seus animals i plantes,seran ms o menys coneguts, protegits o conservats. Arab, els Pirineus continuaran avanant cap al dest que elspirinencs vulguem seguir. Mentrestant, Enseu es preparaper hivernar un any ms dun segle ms...

Gerard Gimnez PrezJosepmaria Rispa Pifarr

14

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

els mestres denseu!

Novetats a Coloms!En el darrer nmero dEl Portarr parlvem extensamentde lorigen del topnim Coloms i dels tresors que sama-guen en aquesta ribera de la Val dAran. Lloc de pas detotes les rutes que travessen cap a la Ribagora o elPallars, o simplement indret de visita obligada pels turis-tes que vnen a la Val, Coloms s una de les riberes msvisitades del Parc Nacional. Aquest estiu els visitantsdaquesta magnfica vall han pogut observar dues nove-tats: la vall comptava amb un nou refugi i en els aparca-ments dels Banhs de Treds i tamb a Valarties es dona-va informaci escrita del Parc.El vell refugi de Coloms, bastit al costat mateix de lapresa del lac Major, havia quedat obsolet. Eren moltesles veus que clamaven per la jubilaci daquest venera-ble edifici que havia acollit moltes generacions de mun-tanyencs. El nou refugi, gestionat pel Conselh GeneraudAran, sha edificat una mica ms enll del vell, a lariba oest de lestany i des del mes de juliol ja presta elsseus serveis. Que sigui per molts anys!Enguany els punts datenci al pblic i de venda detiquets del servei de transport de taxis dels Banhs deTreds i de Valarties han funcionat tamb com a puntsdinformaci del Parc per a les persones que realitzavenalguna passejada per aquests indrets. Tamb en aques-tes casetes shan agafat dades estadstiques sobre elnombre i la procedncia dels visitants. Per tal de comp-tar amb una informaci ms precisa sobre el nombre devisitants en indrets concrets shan installat tamb

comptadors automtics de pas en els camins daccsals refugis de Coloms, Restanca i Saboredo. Des daqudonem les grcies a totes les persones que hancollaborat en la consecuci daquests objectius degesti del Parc!

Fires tardoralsLa tardor ens ha portat, com cada any, celebracions firalsals diferents pobles de les nostres comarques. La vall deBo va encetar el cicle a Barruera, el 28 de setembre, ambel tradicional concurs de dallar a m; desprs la Pobleta deBellvei, els dies 4 i 5 doctubre, amb una demostraci decom fer sab, mostillo i freginat; les fires de bestiar, aquestany equ, de Salard i Vielha; per Santa Teresa, a Esterridneu, el cap de setmana del 18 i 19 doctubre, es va fer latradicional subhasta de vedells de raa bruna delsPirineus; per Tots Sants, concretament el 2 de novembre,en un dia fora plujs i fred, es va celebrar la de Vilaller.Sort va tancar aquest recorregut amb una nova mostra do-vella xisqueta i un concurs dhabilitat amb el ganxo.Totes les fires, en general, han patit per els efectes de lallengua blava. Aquesta malaltia s causada per un virusque afecta tots els remugants, tot i que els ovins sn les-pcie ms afectada. s transmesa per mosquits i es carac-teritza per manifestacions gangrenoses i per alteracionsen els msculs esqueltics. s de declaraci obligatria inoms es pot combatre eficament per mitj de la vacuna-ci dels remugants. Per tant, vaques i ovelles van estarabsents de la major part de fires.

noticiari

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

15

Dia Mundial dels OcellsEl passat 4 i 5 doctubre es va celebrar el Dia Mundialdels Ocells. Amb aquest motiu es van organitzar en elcentre de Llessui dues activitats gratutes. Al mat es vafer un recorregut per la falda del Montsent fins al poblede Llessui, per conixer i identificar els ocells ms tpicsde la zona. Tot i que no en vrem poder veure una granvarietat, els voltors i les gralles de bec vermell ens vanacompanyar durant una bona part de la passejada. A latarda lactivitat estava destinada als ms xics que shovan passar dall ms b amb un conte dombres xinesesi un taller per fer una menjadora a partir dun bric, unaforma divertida de reutilitzar les deixalles.

Lestat dels nostres caminsAquesta tardor i, per segon any consecutiu, sha dut aterme un estudi del nivell dimpacte de ls pblic sobre laxarxa de camins del Parc Nacional. Com ja s sabut cente-nars de persones visiten el nostre Parc i s precisamentaquesta gran afluncia de gent la que ha portat a la neces-sitat de realitzar un estudi com aquest. El seguiment t coma objectiu avaluar lestat dels camins desprs de la tempo-rada de major afluncia tot basant-se en la mesura i lan-lisi dun seguit de parmetres indicadors com: el grau de-rosi, la degradaci de la vegetaci, la presncia descom-braries, etc. Anualment sescullen cinc camins del sectoroccidental i cinc de loriental per avaluar-los. Enguanyshan analitzat els camins del port de Rus; del Pess; delestany Negre a lestany des Monges i de lestany Llong alestany Red per la banda dAigestortes. Per la banda deSant Maurici els camins escollits han estat el PortarrdEspot; del refugi dAmitges al port de Ratera; la vall deCabanes; el cam del refugi de Coloms i un circuit perColoms. En cas que un dells sobrepassi els lmits accep-tables dalgun daquests indicadors es duran a terme lesmesures correctores pertinents per tal que en un posteriormostreig sobservi una millora en lestat del cam.

Jornades dinvestigaci a la Red de Parques NacionalesDel 22 al 24 doctubre va tenir lloc a Plasencia(Extremadura) la presentaci de resultats dels treballs iprojectes dinvestigaci subvencionats per lOrganismoAutnomo Parques Nacionales de la convocatria corres-ponent a lany 2003.Els treballs es van agrupar en tres mbits: els relacionatsamb parcs de les rees de muntanya, els de les zoneshumides i sistemes mediterranis i els parcs dels sistemesinsulars. Un total de vint-i-sis treballs van ser presentats,dels quals tres estaven directament relacionats amb tas-ques dinvestigaci realitzades al Parc Nacional. El primersobre plantes aqutiques presentat per Esperana GaciaPassola del CSIC (Consejo Superior de InvestigacionesCientficas); un segon que analitzava la influncia dels bos-cos en avanat grau de maduresa sobre les comunitatsanimals, que fou presentat per Llus Comas Boronat delCREAF (Centre de Recerca Ecolgica i AplicacionsForestals); i un tercer sobre la determinaci del perode deretorn de les allaus extremes al Parc mitjanant la dendro-cronologia (determinaci de ledat dels arbres pels seusanells de creixement) dElena Martn Bordas de laUniversitat de Barcelona.Les conclusions finals de les jornades van posar de mani-fest la importncia de la investigaci als Parcs, aix com lanecessitat dintensificar la collaboraci entre els gestorsdels espais i els cientfics; tamb es va fer palesa la neces-sitat de millorar laccs a la informaci sobre les investiga-cions realitzades, tant a dins com a fora dels Parcs, i quesiguin dutilitat per a la seva gesti i conservaci.

Lavabos a Sant MauriciEl mes de juliol passat es va installar al Parc un mdul deWC sec per vermicompostatge a lestany de Sant Mauricihi accedeixen anualment 150.000 persones a peu o ambtaxi, i lany 2007 el 20% de les persones enquestades troba-ven a faltar uns lavabos a Sant Maurici. Desprs destudiar

16

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

noticiari

noticiari

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

17

diverses possibilitats es va optar per aquest sistema ensec. El seu funcionament es basa en la separaci delsorins del material slid. Els primers semmagatzemen en undipsit de 3.000 litres i el slid es diposita mitjanant unapetita cinta transportadora en un receptacle dins de lamateixa estructura, on hi ha els cucs de terra que transfor-maran el residu slid en compost. Els avantatges davantels sistemes convencionals amb aigua i fossa sptica sn:1. No es genera abocament daigua residual al medi.2. No cal portar un control analtic de les aiges abocades.3. El volum de residu que cal gestionar a travs de lesdepuradores dels municipis s molt ms baix.4. La resta de residu orgnic slid es transforma en com-post que es pot utilitzar com adob en jardins o tirar-ho alprat o al bosc.

Seguiment de fauna mitjanant tecnologia GPSAquest any sha iniciat, juntament amb TRAGSEGA, unprojecte de seguiment de lisard (Rupicapra pyrenaica) atravs de collars GPS. Aquesta tecnologia consisteix enla collocaci dun collar GPS a cada animal que emetuna senyal de GPS i que permet localitzar amb molta pre-cisi i en temps real la seva posici. s a dir, permet ferel seguiment dels moviments dels animals marcats,sense ocasionar-los molstia i a distncia.Lobjectiu daquest projecte s, a partir de la informaciobtinguda, delimitar de manera precisa els territoris uti-litzats per aquesta espcie; estudiar aspectes de la sevaecologia, com la dinmica dalimentaci, adaptabilitat alsllocs ms humanitzats, selecci de lhbitat i altresaspectes; i comparar ls de lhbitat i les rees de cam-peig daquesta espcie amb el bestiar bov que aprofitales zones de pastura integrades dins els lmits del Parc.Es preveu marcar un total de quatre isards a dins delParc, un per comarca: a lAlta Ribagora, al PallarsSobir, al Pallars Juss i a la Val dAran, comptant amb lacollaboraci del Cos dAgents Rurals, que facilitaran elsmitjans tcnics i humans per a les captures. Fins a diadavui shan capturat tres individus, i ja estan enviantsenyals de la seva posici. Aquests individus, que jatenen nom, han estat batejats com a Llaada, Amitges iCarbonera.

Camins ms vius!En el projecte Camins Vius de recuperaci dantics caminsper fer una travessa circular al Parc Nacional, sha finalit-zat ladequaci dels camins que van des del poble dEspotfins a Caregue, passant per la Creu de lEixol i el bedollarde Caregue. Sha treballat tamb en el cam de Caregue aEscs i fins a Sorre; el cam de Llessui a Cabdella; de

Cabdella al port de Rus; i dEstany Gento al port de Rus.Actualment sest treballant, a la Val dAran, en els caminsdEscunhau a Betrn i un petit tram del port de Vielha; i alAlta Ribagora, Senet-Ginast, Vilaller-Cass i Cass-Serreres, Serreres-Cll i Durro-Saras.Tamb shan fet arranjaments al cam de la cascada deSant Maurici. Aquest estiu lhan utilitzat prop de 60.000 per-sones, la majoria grups familiars amb nens petits o gentgran. Aix ens ha obligat a millorar dos trams de 2.000metres, enretirant blocs de pedres que dificultaven el pasi millorant els trams d'empedrats i estesa d'rids.

XV Concurs de fotografiaUn clssic, el concurs de fotografia del Parc, ha arribat a laseva quincena edici. El jurat ha seleccionat els guanya-dors entre els 118 participants que han presentat un totalde 315 obres. Els treballs premiats han estat els segents:1r premi: Trilogia Falles de Bo dAnas Sol Barber(Matar). 2n premi: Esclat de muscaries de Slvia FrasCampos (Trvia). 3r premi: Paisatge interior de Joan AntolnArnau (Valncia). 4t premi: Soledad quebrada dAlbertoTormo Pastor (Ontinyent). 5 premi: Boca abajo dAnbalFerrn (El Pont de Suert). Accssit especial ElsEncantats: Essncies 3 de Conchi Ciurana Martnez(Tarragona). Accssit especial Els Minairons: DesertLes fotos guanyadores i una selecci de treballs de tots elsautors participants es podran visitar fins el 28 de febrer a laCasa del Parc de Bo, de l1 de mar fins el 30 dabril a laCasa del Parc dEspot i de l1 de maig al 30 de juny al cen-tre dinformaci de Senet.

Millorem la difusi dEl PortarrEn aquest nmero de la revista i en lanterior, hem inclsunes targetes amb un petit formulari perqu els lectors ensfacin arribar les seves dades de tramesa i les seves prefe-rncies de format de la revista. Aix actualitzem la nostrabase de dades de subscriptors posant-la al dia. Daltrabanda, tamb es vol conixer la disposici dels lectorsvers els nous formats electrnics per a poder enviar larevista i informacions del Parc en format digital, prcticacada cop ms estesa entre les publicacions, amb el con-seqent estalvi de paper i minimitzaci aix de limpacteambiental que sesdev amb ledici i impressi dunarevista. Recordem un cop ms la importncia que elslectors ens facin arribar les targetes complimentadesamb les seves dades, si es que encara no ho han fet, ique la tramesa de les targetes s gratuta dins del terri-tori de lEstat espanyol. Noms cal complimentar-la idipositar-la en una bstia. Des del Parc Nacional usagram la vostra collaboraci!

Nous materials per a persones amb discapacitat visualLatenci a les persones que pateixen alguna discapacitats una de les nostres prioritats. La installaci de les pas-sarelles de fusta al planell dAigestortes i al sector deSant Maurici va constituir una primera actuaci i una fitaimportant per facilitar laccs a aquests collectius. En unasegona fase sha treballat per oferir als visitants amb dis-capacitat visual un material especfic que faciliti el conei-xement de diferents valls del Parc. Per aix shan dissenyatunes maquetes tctils porttils amb una descripci bsicade les caracterstiques naturals de les riberes de SantNicolau i de lEscrita (relleu, estanys, diferents tipus devegetaci, etc...); la maqueta cont tamb una petita lle-genda en Braille. El passat dia 20 de setembre vam rebrela visita de 35 persones pertanyents a lONCE de Lleidaque van efectuar un itinerari pel planell dAigestortes ivan poder tenir entre les seves mans els nous materials.La seva visita i les seves opinions ens serviran per podervalorar la utilitat daquest material i anar avanant ambpas ferm perqu el Parc es converteixi en un espai msaccessible per a tothom.

Tres noves espciesAquest estiu ha estat profits per a les troballes de fauna iflora. Concretament han estat citades tres noves espcies,que no havien estat observades anteriorment al territori delParc: dues espcies de flora i una de fauna. Es tracta delvoltor negre (Aegypius monachus), una espcie de nabiu(Vaccinium vitis-idaeus), i una petita planta: Vicia argentea.El voltor negre sha pogut observar en tres ocasions (a lamuntanya de Llessui i el Pinet dEspot). Es tracta dexem-plars divagants del projecte de reintroducci de lespcie

portat a terme als Prepirineus de Lleida (muntanya dAlinyi Boumort) a crrec de la Fundaci Territori i Paisatge deCaixa Catalunya i del Departament de Medi Ambient iHabitatge. Presumiblement i donades les seves caracters-tiques de requeriments ambientals no arribi a criar al nos-tre Parc Nacional per de ben segur que les observacionssincrementaran al llarg dels propers anys si es continuaamb el projecte en qesti dalliberament anual de nousindividus. Una prova ms que els animals no entenen defronteres ni lmits administratius.Vaccinium vitis-idaeus, s una espcie de nabiu, prpiadels pasos nrdics, que es creia inexistent als Pirineuscatalans excepte a Andorra. Lespcie va ser localitzada albosc de Son, a 1.860 metres, per tcnics del propi Parc. Peraltra banda, lequip de la Universitat de Barcelona, encap-alat per Josep Maria Ninot, ha descobert una espcie queno havia estat mai citada a Catalunya. Es tracta de Viciaargentea, i fou localitzada a les Raspes de Montorroio, for-mant part duna poblaci espectacular. Ser importantdeterminar si es troben ms poblacions daquestes duesespcies de flora al Parc, una bona tasca a continuar peral coneixement de la flora en el nostre territori.

Polo San Martio pens ao camioEl dia 11 de novembre a Galcia celebren el "Da do pen",el dia de les baldufes. s la diada en qu tradicionalmentels nens comenaven a fer-les ballar, perqu aquest eraun joc dhivern. Coincidint amb aquesta diada un grup denois i noies de A Corua que estaven fent un itinerari perlestany de Sant Maurici van portar les baldufes per tirar-les tamb a sobre la neu, sota la mirada atenta delsEncantats.

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

noticiari

18

Sempre que se surt a la muntanya, encara que sigui a feraltres coses o simplement per passejar, hom es pot trobaramb una dada interessant, una citaci duna espcie rarade flora o fauna, o fins i tot nova per al Parc Nacional. Lamuntanya s molt gran i en el moment ms inesperat saltala sorpresa.Darrerament, grcies a les tasques de recollecci de lla-vors per a un banc de germoplasma, que sest desenvo-lupant en collaboraci amb el Grup de Geobotnica iCartografia de la Vegetaci, de la Universitat deBarcelona, shan trobat, casualment, unes quantes esp-cies vegetals que no havien estat mai citades dins delmbit del Parc Nacional. Tamb shan trobat novespoblacions despcies dinters.El passat mes doctubre, mentre personal propi del Parces dedicava a buscar rastres de gall fer en un bosc de lesvalls dneu, dins de la zona perifrica, un petit arbust,semblant a la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), els vadespertar la curiositat.Un cop examinada la mostra que van collir, ha resultat seruna mena de nabiu estrany a les nostres terres. AlsPirineus hi ha el nabiu com (Vaccinium myrtillus) i elnabiu uligins (V.uliginosum), que sol viure ms amunt.Aquests dos tenen el fruit de la mida dun psol, duncolor blau mar, gaireb negre i comestible, tant en crucom en melmelada. En ambds casos les fulles sn ms omenys toves i cauen a lhivern.El que ara sha trobat sanomena en llat Vaccinium vitis-idaea. En catal en podrem dir nabiu roi, ja que el seufruit madur s de color vermell fosc. Les fulles sn msendurides, revolutes al marge i persistents tot lany. Elrevers, ms pllid que lanvers, t uns pics glandulars decolor negre molt caracterstics. s una espcie prpiadambients poc o molts ombrvols sobre sols cids (sensecarbonats). Als Pirineus la vam trobar en un bosc de pinegre amb sotabosc abundant de neret i nabiu, prop de1.900 metres daltitud.El nabiu roig s una tpica espcie de distribuci boreo-alpina, freqent en els pasos nrdics ms freds. Moltsdaquests vegetals poden viure tamb ms al sud, cer-cant refugi a les muntanyes on troben climes semblants ales planures nrdiques originals. Aix arriben als Alps, als

Pirineus i, algunes, fins i tot ms enll, a la serralada can-tbrica o a Sierra Nevada; encara que en el cas del nabiuroig no s aix. Quina va ser la nostra sorpresa quan totsels carcters de la mostra ens indicaven en aquestadirecci! Aquesta troballa representa la confirmaci dela seva presncia al Principat i a tot lEstat espanyol.Consultant la bibliografia existent hem vist que alsPirineus noms sen coneixen comptades poblacions: lams propera s a lArieja, a tocar de la frontera septen-trional dAndorra, i tamb se nha trobat al Conflent, a laCatalunya Nord. Existeixen tamb algunes altres cita-cions, per sn antigues i dubtoses i no han pogut serconfirmades amb cap mostra dherbari: una s del 1952 alcim del Montardo, ms amunt de 2.800 metres, en unaaltitud on aquesta espcie no sembla que hi pogus viuregaire b. Una altra citaci, ms antiga encara, la situavael 1879 a prop de Setcases, per cap estudi posterior hapogut confirmar aquesta dada.Tot i que als Pirineus sigui una planta molt escassa imereixi ser protegida i respectada, als pasos nrdics sprou comuna, i es coneix amb diferents noms: lingona Sucia, tyttebr a Noruega, pyCH Ka a Rssia,puolukka a Finlndia o bruklene a Letnia; en anglsels fruits sanomenen lingonberries, i a tot arreu elscullen i sels mengen. En cru diuen que sn una micacids i conv deixa-los madurar en escreix perqu agafinuna mica de dolor. Ms sovint sen fan melmelades ocompotes, que fins i tot es poden comprar en botigues isupermercats. Aquest fruit t reconegudes propietatsmedicinals, sobretot per a les dones, ja que sembla queva b per lluitar contra diversos smptomes de la post-menopausa, com losteoporosi. Tamb se li ha reconegututilitat contra larteriosclerosi i com a antioxidant, compassa en molts daquests petits fruits del bosc. Hem tro-bat tamb informaci sobre algunes races cultivades coma planta ornamental.Ben segur que en algun proper nmero del Portarr, usexplicaran lorigen de la toponmia de les valls dneu(valls de neu segons alguna traducci tirant pel dret)per ja us avano que les valls dneu sn, sense capmena de dubte i ara encara ms, la vall dels nabius!

Gerard Gimnez

florael nabiu roig

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

19co

negu

em e

l par

c

o N

El pardal dala blanca (Montifringilla nivalis) s un bonic irar ocell distribut al llarg de la prctica totalitat de lesgrans serralades euroasitiques (lAltai, lHimlaia, lIran,el Pamir, el Caucas, els Crpats, els Balcans, els Alps, elsApenins, Pirineus i monts cantbrics). La poblaci pirinen-ca, juntament amb la poblaci cantbrica, representa,doncs, el lmit sud-occidental de distribuci mundial. ACatalunya el nostre ocell es troba durant lpoca reproduc-tora restringit exclusivament al sector axial de Pirineusmentre que al llarg de ben entrada la tardor, hivern i inicisde primavera pot ser observat en qualsevol lloc com araels Ports, Montserrat i altres indrets costaners.Es tracta duna espcie alpina limitada per uns requeri-ments molt concrets per a la cria: esquerdes rocallosesprop de vessants despullades de vegetaci llenyosa ambabundants gramnies de sols calcaris i sobretot, de con-gestes de neu. Aquest darrer factor sembla prou impor-tant per a la installaci de parelles reproductores fins alpunt que es comporta com a magatzem i rebost de men-jar (insectes enganxats al gel). Quant al tipus de relacientre individus, resulta molt gregria al llarg del seucicle anual, tant per a la reproducci amb colnies dediferent nombre de parelles com durant la hivernadaamb grans estols de fins i tot centenars dexemplars. Elseu comportament s ben confiat i curis i no s rar elobservar-lo prop de les estacions turstiques hivernalstot aprofitant el menjar disponible.La poblaci reproductora catalana ha estat avaluada en

menys de 50 parelles!, amb les dades que es disposen alactualitat. Per aquesta escassa informaci fins a lany2004 no es va confirmar la seva reproducci a casa nos-tra, en concret al ve Parc Natural de lAlt Pirineu perpart dels experimentats ornitlegs Job Roig i CescCapdevila. Al llarg daquest any sha incrementat lesforen lestabliment de lestatus reproductor al ParcNacional amb resultats negatius fins a la data.s ms que probable que aquesta espcie no sigui repro-ductora aqu o com a molt en alguna localitat molt pun-tual mentre que a partir de la tardor sincrementen lesobservacions de lespcie, sovint en grans estols.Daquesta manera al treball de lAtlas dels ocells nidifi-cants del Parc, ha estat citat en quatre de les 11quadrcules de lestudi amb la categoria de possiblereproductor, si b semblaria ms adient i, fins que no esdemostri el contrari, amb lincrement desfor deprospecci, definir-lo com a no reproductor.Enguany i dins la mateixa assistncia tcnica per a les-tudi del pela-roques (veure noticiari del Portarr 24), elsresultats han estat negatius per tal de tenir constnciade lexistncia dalguna colnia reproductora. Caldrdoncs incrementar lesfor per esbrinar encara ms elconeixement daquesta espcie, que, com la resta de-spcies exclusivament alpines, s considerada com aindicadora de lactual canvi climtic.

Jordi Canut Bartra i Eli Montserrat Freixa

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

cone

guem

el p

arc

20

faunael pardal dala blanca

Fa una estona que acabem dobrir els ulls! Hem despertatdun altre somni mentre sinicia un nou dia. Davant nostrehi ha una gran paret. Una gran paret composada dequadrats, de petits rocs quadrats! Fixem-nos, per unmoment, en aquesta gran paret de petits rocs i escollim-ne un, de quadrat, de petit, com si dun forat negre estracts. La sorpresa mentre ens xucla s immensa!!De dalt a baix, de damont fins a davall, dels caps als sols,de les capceres a les riberes ens trobem passejant pelPallars, el gran Pallars!, lextensa regi natural de laltamuntanya pirenaica perfectament definida per la person-alitat hidrogrfica del corrent daigua contnua ms nave-gat del Principat: la Noguera Pallaresa. Una conca, laPallaresa, on shi apaimanen un monter de vallssecundries, tant des de les obagues com des de lessolanes, tant des de les zones axials com des de les ser-ralades prepirinenques. Trieu-ne una, de riberasecundria. Quina? Cson dena, la vall dssua!!ssua, primer de tot i sobretot, s un pas de gegants!Gegants orogrfics, per ordre alfabtic, com elMontorroio (2.861m), el Montsent (2.883m), la PalaPedregosa (2.889m) i el pic de la Mainera (2.906m). Quatregegants dAsso un dels topnims precursors dssuaque conformen la corona glacial duna comarqueta aixafi-da de pobles costaners, recollits, enclotats, atossalats,solans o ventosos, que tenen Llessui com a cap i casal,all pels milquatrecents metres dalada sobre el nivellde les platges de la Mediterrnia.Pas, ssua, tamb de bonys! Bonys com el dArquer, eldAltars, el de les Tosques, del Tambor o de les Picardes!Quan llegim als mapes topogrfics dels Pirineus catalansel terme geogrfic bony, pensem immediatament que nofa referncia a un cim qualsevol. Pot ser un pic red; finsi tot, sense desmereixel, aplanat; ms dol i menysagressiu que un cim grantic per, aix s, exclusivamentpirinenc! Bony, a la vall dssua, pot ser qualsevol cimper tamb una gran muntanya a la vall Fosca, a la deBenasc o a les valls dAndorra!!Pas, ssua, de castells! El castell de Torena centre dela vall al segle X situat al nord de Llessui i avui refugi dellegendes i mites pallaresos; el castell de Rialp, a la ribadreta de la Noguera, histricament porta dentrada i de

control estratgic duna vall cap una altra, que encara esdescobreix amb sorpresa als caps del poble... Per contra,dels castells de Malavella, Malavena o la Torre de Malucentre Surp i Rods i del castell de Mitja Vall a Bernui noen queden ni els releus. Finalment els de la Torre, Botella,Rods, Surp, Escs, Caregue, possiblement enllardatsentre ells, completen la srie histrica dun territorimedieval que el pas inexorable de les centries vaesquarterar amb algarida en parets, mitjeres, voltes imarges de cases, corrals, eres, bordes i daltresorognies humanes.Pas, ssua, de noms i cognoms illustres! ssua mateix,Bellera, Botellot, Juli, de Moner, Sobir, Torra! Hereus ipubilles; comtes, abats i capellans; militars i notaris...feren de les seues all per on passaren, signaren, resareno aplanaren prats. Pas, ssua, tamb de noms de casaque composaran dem simfonies musicals wagnerianes,plenes denergia, com Bar i Mad, Casat i Salvat,Farreget i Tisquet, Andreu i Tomeu, Moliner i Teixidor,Bernad i Perdaid, Roi i Rosset, Frare, Fraret i Batlle. I quedir de racons toponmics com Cortinos, Canasso, Berasti,Pamano, Menaur, Rialbo! Quanta bellesa savia en tanpoques sllabes!Per ms enll de bonys, castells, noms, cognoms itopnims illustres, altres tresors naturals i culturals sa-maguen per les parets de pedra seca, pels camins engra-vats, per les ubles de pissarres silurianes, per les format-geres dels escassuts, per les muntanyes assuenques...Cada any les muntanyes pateixen, pels volts de SantJoan, la gran metamorfosi! Les faldes nevades dels nos-tres gegants es transformen en pales, plans i portarronsde bona herba, atornissades de pastures que seranlestaci de dest de camins millenaris que fan daquestavall una de les ms preuades pels ramaders dels Pirineus.Les ramades hi pujaran perqu el pastor les planyi un anyms i com milers de soldats blancs dun exrcit incans-able, cada ovella sesforar a combatre la llegenda de lavella de Torena. Seran ells, els soldats blancs, i no ella, lapobra vella, els culpables que la muntanya resti peladadarbres i que lherba amansida sestengui arreu!Per sant Miquel la ramada sesmenuar. Duna senfaran cinc, deu o vint... Si el nostre viatge s geners,

21

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

lessncia de les paraulesels gegants dasso

podrem veure als planells dels caps de les muntanyes acabana Madirri, al plan de la Fenera, al corral dels Bousmilers de caps de bestiar passar en renglera entre elsandars de les pletes. Cada ramat al seu tancat! I dall, enprocess, cap a llocs ms o menys llunyans; molts, percert, marxaran en cami, deixant en loblit les antiguescabaneres i els camins de pas com el de Xivirro, el deTrases, el de Canasso...Unes muntanyes dherba que van convertir-se tamb enmuntanyes de neu, essent la primera estaci pallaresadesports hivernals. Foren llavors milers i milers de sol-dats ara de colors llampants els que costa amunt costaavall colonitzaren la vall alhora que alguns boletsurbanstics comenaren a crixer pels seus pobles msenll de la tardor. Per els inicis del meditic canviclimtic es patiren ben aviat i els soldats llampants forenderrotats per una natura hivernal adversa! Les vaques,les ovelles, les eqes i les crabes reprengueren aix nova-ment el control ancestral sobre les muntanyes!!Les pedres santes tamb tenen el seu espai com a totesles valls catliques, apostliques i llombardes delsPirineus i darreu del mn. Espai com el que encara ocupael campanar majestus per solitari de Sant Pere deLlessui, lnic baluard que queda dun dels despropsitsms grans del que mai hagueu sentit enragonar! Desprsde quasi mil anys dhistria (1102-1990), a qui carall se lipot acudir fotre enlaire una esglsia romnica amb el pre-text que amenaava caure damunt els nostres caps?Solament un gal dArmrica com Abraracrcix hauriaestat capa demular aquest disbarat!!Una esglsia que fins fa poc ms de vint anys, reteniaencara entre les seves parets de penombra els precs demil cristians; que va encobrir lamor de lElvira i lEnric deVerd Madur; que coneixia, com pocs, la veritat sobre lamort del mestre de Torena a Les veus del Pamano... Unquadre ara inacabat, en qu es pot veure aquella porta-lada que situada sota la torre, la feia nica i que avui, encomptes dabocar-se a la foscor de la nau, deixa passarels rajos impertinents del sol. Un quadre ara mutilat perdel qual en surt el so afortunat de les campanes que tra-vessa fins a laltra vessant de la riba i es barreja amb elscants i les veus dels ocells.So de campanes i campaners, de llenguatges metllicsque marcaven el temps, les pregries, la vida i la mort ique, per tant, erin molt preuats! Tant, que en algun indret,com a lantiga vila closa dAltron, feien pagar un delme atots els pobles de la contrada per poder sentir-lo. Fins i tot

conten que daquells temps passats, un any que els deSurp es negaren a pagar-lo, en queda una tpia queencara es pot veure a lobertura que mira a lest al campa-nar. Aquesta fou la mesura per donar exemple als rebels,que degueren confiar que el cant de les campanes burlar-ia el ms hbil tcnic de so!Pel que no competiran els dAltron i els de Surp ser pelpremi al millor formatge. Aqu s que shan posat dacord,per no confondre el paladar ms ignorant, que uns elsfaran de vaca i els altres dovella; uns faran brossat, i elsaltres iogurt. La millor recomanaci, tastar-ne un dia un ilaltre dia un altre. No sn fets a lorri, per tant s. Elrebost de cada casa ha sabut treure el millor profit decada llet.Tamb a laixopluc dels dos pobles, gaireb al sols de lavall, el Pamano suneix als seus dos germans, el Berasti iel Caregue, que ja baixen junts dun tros amont. Tres riusper a una sola vall, tres rius que es troben en un encontregenit que els antics assuencs van aprofitar per generarenergia, primer a la Mola del Cap-Pelat i desprs a la deSall. De les dues en podrem trobar les restes, per s lasegona la que ms ens pot impressionar! Els expolis lhandeixat mig malgirbada, per encara shi pot veure lantigamaquinria del mol fariner, les peces de ferro, de fusta iels enginyosos mecanismes que conduen el gra pertransformar-lo en farina. A prop, shi amaga, diuen elspadrins, la serp del cap pelut, que potser rob el pl almoliner pelat, que treballava uns metres ms amunt, justa sota dEscs i Sorre, i que, com altres bsties i encan-teris, va omplir de por les nits dhivern al costat del foc!Devorat per la malesa, Meneur s el darrer indret, el queha inspirat ms histries misterioses. Aquest antic poble,situat a uns vint minuts de Seur, s un caprici fruit dundespoblament pirinenc pretrit. Si us passegeu per dinsdel seu bosc, entre els caminets, les bordes, lantigaesglsia romnica de Sant Esteve i espereu a bocafos-cant, potser entendreu el perqu. Meneur sembla avui unnyiu de bruixes embruixadores, de llops ferotges i demolses carnvores. Un paisatge plaent per deixar-seemportar cap a fantasies ms acollidores! Truqueu a laporta i passegeu-hi amb prudncia!Fa una estona que acabem de tancar els ulls. Toca tancar-los una nit ms! Davant nostre continua havent-thi aque-ixa paret. Una gran paret composada de quadrats, de petitsrocs quadrats forjats a les pedreres dEsps, que bastirengran part dels pobles de la nostra estimada vall. Pobles decases valentes, castells altius i camins daigua que durantmolt de temps estaren en un forat negre.Tots sn per fills i filles dssua, pubilla dels gegantsdAsso que, des de la vall de les pedres, vetlla dia i nit,durant les quatre estacions de lany, per la seua gent, elsseus pobles, els seus costums, les seues paraules... iperqu els nens i les nenes no vinguin de Pars sin delforat de la Frau pels segles dels segles!!

Josepmaria Rispa PifarrEva Tarragona Negre

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

22

lessncia de les paraulesels gegants dasso

Avui coneixerem la vall de Fenerui, un recorregut de difi-cultat moderada per una vall poc coneguda i freqentadapels visitants del Parc. Comenarem el nostre itinerari alpoble de Senet (1.300 m), fent una visita al nou centredinformaci del Parc Nacional, la Serradora, on ensdonaran informaci daquest i molts daltres itineraris dela vall de Barravs.La vall de Barravs, que va des de les capaleres deMolires i Conangles fins ms avall de Vilaller, s una valldorigen glacial que compta amb la presncia dalgunesde les muntanyes ms altes del Parc, ja que superen elstres mil metres daltitud, com els Besiberri. Es tracta dunavall amb racons amagats que val la pena visitar. Un da-quests indrets s la vall de Fenerui.Ens haurem de desplaar en cotxe particular des del poblede Senet fins al punt dinici de litinerari. Anirem per la N-230 cap a Vielha, fins al refugi de lHospitalet (1.400 m), justa tocar a les aiges de lembassament del Baserca, passa-da la central de Moralets. A partir daquest punt, comena-r el nostre recorregut a peu per la pista que voreja aquestembassament i que t el pas restringit de vehicles.En vorejar lembassament de Baserca, si aquest es trobamig buit, tindrem loportunitat de veure els tancats depedra que susaven antigament per pasturar el bestiar delspobles vens. Quina llstima que aquests tancats quedes-sin coberts per les aiges!Continuarem caminant per la pista fins a trobar una petitaesplanada, a m dreta, amb una cabana de pescadors, quetreu el cap vora laigua. Un cop passat aquest indret i, con-tinuant per la pista, trobarem a m esquerra lantic cam deFenerui, que senfila bosc amunt. Noms entrar-hi, ja nota-rem lambient humit que ens acompanyar tota la jornada.Al principi del cam ens acompanyar una paret de pedraseca, que finalment sacaba amb la presncia dun majes-tus grvol i una petita zona un mica ms oberta. A partirdaqu, les fites de pedra ens ajudaran a intuir un cam pocmarcat, que ascendeix constantment bosc amunt. El boscque segueix s un bosc de pi roig (Pinus sylvestris), faig(Fagus sylvatica) i avellaner (Corylus avellana), acompan-yats dun sotabosc de boix (Buxus sempervirens) en laseva gran majoria.Continuem ascendint fins a arribar al barranc de Fenerui,que creuarem a travs dun pontet de fusta. A partir daqu,ens endinsarem en un bosc encara ms humit amb enor-mes avets (Abies alba) i una gran varietat de lquens i mol-ses. Tamb trobarem, al llarg del nostre cam, la presn-cia indirecta dalguns animals com ara la marta (Martesmartes) o la guineu (Vulpes vulpes), que deixen els seusexcrements enmig del cam perqu ens en adonem de laseva existncia. Tamb s fcil veure els forats que el

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

descobrim fenerui!

cam

inem

pel

par

c

23picot negre (Dryocopus martius) deixa en troncs morts deconferes.Continuem ascendint fent un serpenteig pel bosc, quesembla no acabar mai, per de sobte arribem a un petitmirador de lembassament del Baserca des don hem ini-ciat lexcursi noms fa uns 30 minuts. Ja dins el boscaltre cop, s probable trobar la presncia dalgunes