but l let í del parc nacional d ’aigüestortes i estany de sant maurici

es

tiu

-ta

rdo

r2

00

9

el portarró26

Casa del Parc Nacional de BoíCa de SimametC/ de les Graieres, 2 · E 25528 Boí (Alta Ribagorça)Tel. 973 696 189 · Fax 973 696 154

Casa del Parc Nacional d'EspotPrat del Guarda, 4 · E 25597 Espot (Pallars Sobirà)Tel./Fax 973 624 036

Centre d’Informació de LlessuiEcomuseu dels Pastors de la Vall d’ÀssuaAntigues escoles, s/n · E 25567 Llessui (Pallars Sobirà)Tel. 973 621 798 · Fax 973 621 803

Centre d’Informació de SenetLa SerradoraC/ del Port,10 · E 25553 Senet (Alta Ribagorça)Tel. 973 698 232 · Fax 973 698 229

Pàgines web:www.parcsdecatalunya.nethttp://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes

Correu electrònic:info.aiguestortes@oapn.mma.es

Presentació

La necròpolis deth Harò de Garòs (Naut Aran, Val d’Aran)

Belles i amb nom

Entrevista: El molí de Senet i d’Aneto: una utopia feta realitat!

Noticiari

Coneguem el Parc- L’orella d’ós- El pela-roques

L’essència de les paraules: Barravés’s val

Caminem pel Parc- El salt de Comials

Publicacions

3

4

8

11

16

20

22

27

29

índexEl PortarróEstiu-tardor 2009

Col·laboren en aquest número:Mercè Aniz MontesJaume Comas BallesterJosep Maria Rispa PifarréGerard Giménez PérezPèir Còts e CasanhaJavier Piqué AlejaldreNavidad Peguera PegueraClaudi Aventín-BoyaJordi Canut BartraJordi Vicente CanillasJesús Tartera OrteuMaria Farré DomechDelia Pino GarcíaAmaya Gómez Rodríguez

Fotografies, mapes i dibuixos:Arxiu del Parc NacionalRicard Novell AgramuntClaudi Aventín-BoyaCos d’Agents Rurals de l’Alta RibagorçaJavier Piqué AlejaldreNavidad Peguera PegueraJordi Prieto MollarPèir Còts e CasanhaJuanma Morell VidalMiguel Angel Yuste de Paz

Correcció lingüística:Núria Tost i FarrúsClaudi Aventín-Boya

Disseny i maquetació:Aran Disseny

Dipòsit Legal:L-1428-96

Edita:

�

El Por tar ró no assumeix la responsabi l i ta t sobre les op in ionsexpressades en e ls a r t ic les s ignats o amb pseudònim, la qualés exclus iva de ls seus au tors

3

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

� presentacióFa 100 anys, a Suècia, es van declarar els primers parcsnacionals europeus, en concret un 24 de maig, data alvoltant de la qual celebrem darrerament el Dia Europeudels Parcs. Pocs anys després, l’Estat espanyol es vasumar amb la declaració el 1918 de dos parcs nacionalspioners a la península Ibèrica: la Montaña de Covadon-ga i el Valle de Ordesa. En l’actualitat més de 1.600espais naturals protegits es troben repartits per totaquest territori la qual cosa fa que cada cop més ciuta-dans ens visitin per gaudir d’aquest patrimoni natural icultural de primer ordre. Una gran responsabilitat queentre tots hem de gestionar per fer compatible la protec-ció i conservació d’aquests hàbitats amb un ús públicrespectuós i responsable.En aquest nou número, i van 26, els nostres articles defons parlaran, per una banda, de les descobertesarqueològiques realitzades a Garòs per l’arqueòleg ara-nès Peir Còts i, per una altra, farem un viatge per l’origendels noms de les flors, unes flors que ja comencen acompondre simfonies de colors en els nostres paisatges.Us presentarem una interessantíssima entrevista sobrela Mola de Senet i Aneto. En el Noticiari us podreu assa-bentar d’algunes de les activitats realitzades durant elsdarrers sis mesos així com d’altres novetats sobre la

xarxa de camins, els treballs d’investigació i, fins i tot,alguna curiositat zoològica i sociològica. Si voleu pro-funditzar en els nostres valors naturals podreu llegir dosinteressants articles de la famosa orella d’ós i del pela-roques, un dels ocells més bells dels Pirineus.Passejarem també per la vall de Barravés, de la mà i leslletres dels seus topònims, les seves històries, les seuespersones; ens atansarem al salt de Comials, a la vall dela Bonaigua, gràcies al nou camí obert pel Parc vora delrefugi del Gerdar. Com sempre, les novetats bibliogràfi-ques tancaran aquest número.Com ja haureu sentit en els diferents mitjans de comuni-cació, aquest 2009 també ha estat declarat internacio-nalment com Any Darwin, en commemoració del bicen-tenari del naixement de l’insigne científic i naturalistaanglès, i del cent cinquantè aniversari de la publicacióde la seva obra sobre l’origen de les espècies, on expo-sà les seves teories sobre l’evolució i la selecció natu-ral. El Portarró, com a publicació periòdica feta alsPirineus, també vol continuar aportant número a núme-ro, paraula a paraula, imatge a imatge, més peces d’a-quest gran trencaclosques que és l’evolució natural.Gràcies a tots i totes per acompanyar-nos en aquestviatge apassionant un estiu més!

� la necròpolis deth harò de garòsnaut aran, val d’aranGaròs és una població que pertany al terme municipal deNaut Aran. La necròpolis paleocristiana nomenada “dethHarò” -nom que prové de l’antic costum pagà de cremarun tronc clavat al terra el dia del solstici d’estiu o siguiper Sant Joan- és situada en una petita elevació en elmarge dret del riu Garona. Es pot accedir al jaciment desde la veïna població de Garòs, que es troba a uns 150metres pel Camin deth Calvari.Des del cap que té una altitud màxima sobre el nivell delmar de 1.122 m, es dominen els nuclis de Casarilh,Escunhau, Betren i Vielha i una àrea força extensa de laval de la Garona. Es troba rodejada, al nord, pels horts dela població i la Sarrada d’Espiargo; al sud, pel Camin dethCalvari que va motivar en el seu dia l’excavació d’urgèn-cia ja que en l’extracció de terres per tal d’eixamplar-lo ibastir un accés per als camps de la part superior fouquan es descobriren les primeres tombes en ser seccio-nades per l’excavació; per l’est és flanquejada per lapoblació de Garòs i finalment per la seva banda oest icompletant la delimitació, el barranc de Cal per on a l’hi-vern baixa un dels allaus més importants de la Val.

El jacimentEl primers treballs duts a terme l’any 1993 foren motivatsa conseqüència del descobriment fet per l’arxiprest de la

Val d’Aran, mossèn Jusèp Maria Amielh, a finals del mesde juny, d’una gran quantitat d’ossos i de tres tombes enun marge com a resultat de l’extracció de terres enaquest lloc durant les obres de millora del Camin dethCalvari. Això passà casualment ja que el mossèn seguiaels treballs dels operaris amb l’objectiu de trobar la basede la darrera creu d’aquest camí, o sigui la catorzenaestació d’aquest recorregut que ha mantingut la majoriade les estacions del Via Crucis, consistents en pedrescilíndriques de marbre amb una creu gravada en el cen-tre de totes elles i, segons la tradició popular, la darreraestació contemplava l’existència d’una peanya de lesmateixes característiques, més una creu de gransdimensions a sobre. Aquesta base al final de la campan-ya va aparèixer aproximadament en el centre de lanecròpolis, encara que uns desaprensius la tombaren i laferen rodar pel pendent de la cara sud del jaciment, finsfer-la arribar al fons de la Garona.Les excavacions realitzades amb índole d’urgència varencomençar el dia 10 de juliol i finalitzaren el dia 5 d’agost.Es va excavar una cala que formava un rectangle imper-fecte d’11 x 5 metres, sense deixar cap testimoni, que javenien marcats pels talls laterals nord i oest. Es vacomençar en el lloc a on havia quedat interromput el tre-ball de l’excavadora i continuaren aprofundint en exten-

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

4

sió fins arribar a un total de 47 m2. Es va rebaixar l’espaientre 10 i 140 cm fins arribar al nivell natural de margues,que era el que mostrava els retalls fets en bastir les tom-bes. Es va poder comprovar que l’anomenada necròpolisera vertebrada en fosses, totes elles orientades a la sor-tida del sol.En excavar la zona es varen trobar 21 sepultures de bonafactura (de les quals tan sols se’n va obrir 14 per falta detemps material). Aquests enterraments corresponen acronologies que es poden situar entre el segle V i la VIacentúria, segons els resultats extrets a partir del materialceràmic trobat. Aquesta és producte de l’aparició d’un vasde terra sigil·lata clara D paleocristiana taronja (forma 15ade Rigoir) de producció aquitana sota d’una de les tombesinfantils. Aquesta terrissa és una classe que es distingeixpel seu vernís força degradat ataronjat i per la pasta delmateix color. La decoració és a rodeta i formada per unaseriació de cercles de línia simple, farcida amb un altremotiu que és també un rondeu, units dos a dos per mitjàd’uns temes vegetals verticals; el remat és força elemen-tal i està constituït per un reng de mitges llunes.El nombre de fosses localitzades no indicava la densitattotal de la necròpolis, ja que l’aspecte general del jaci-ment ens feia pensar que les tombes trobades tan solsrepresentaven una mostra del conjunt sepulcral que enaltre temps tingué. Aquest cementiri podíem assegurarque tenia una extensió força més gran pel costat oest i labanda nord.

Campanya de 2008La campanya es va iniciar per la part superior del jaci-ment, ja que la part inferior ja va quedar exhaurida en laprimera campanya d’ara feia 15 anys. Es va obrir unaextensió de 10 x 6 m o sigui 60 m2.En primer lloc es va realitzar un rebaixament general detots els nivells tan orgànics com d’arrossegament de l’a-llau que és desprèn del barranc de Cal que afectava l’à-rea d’actuació. Aquests treballs es varen efectuar mitjan-çant una màquina retroexcavadora mixta proveïda depala de neteja i pala carregadora. Tan sols es van rebai-xar entre 63 i 83 cm a màquina, ja que a partir d’aquestaprofunditat començaren a aparèixer les restes de les pri-meres cobertes de les tombes situades en aquest indretelevat. Quan varen sortir els nivells arqueològics es vaaturar l’acció de la màquina per tal d’iniciar l’actuacióarqueològica de forma manual.

Al mateix temps que es va rebaixar el terreny, es vacomençar a esfondrar el mur format per grans pedresconstruït pels pagesos. En total se’n van desmuntar 11metres.Quan es va finalitzar el treball amb ajuda de la retroexca-vadora, tota la resta de la feina es va fer de forma manual,rebaixant a la part superior de l’indret entre 63 i 1,40metres per tal de deixar al descobert la part superior detotes les cobertes de les tombes de lloses situades enaquesta part de la necròpolis, així com d’una estructuraconstruïda amb posterioritat que en aquest indret es dei-xés d’enterrar.Per tant en la part superior de l’indret es va localitzar unaestructura d’època indeterminada construïda amb la tèc-nica de la pedra seca feta amb argila verdosa que conte-nia en el seu extrem sud tot un seguit d'elements reapro-fitats (basa de columna i pedres picades). Aquesta s’as-senta per sobre d’un altra paret amb orientació nord-sudmés antiga. Totes dues són posteriors a la necròpolis jaque s’assenten a sobre d’una tomba i en tallen tres més.Així mateix a mesura que es va anar desenvolupant lacampanya, vàrem observar quan iniciàrem els treballs enla part baixa del jaciment, que aquesta estructura estavamuntada a sobre de més enterraments, aquests ja corres-ponents a la fase Paleocristiana.D’aquesta fase Alt Medieval hem localitzat 24 enterra-ments, dels quals n’hem excavat 21. Cal dir, però, que abanda d’aquests ens han quedat marcats en el tall de lacampanya un total de 4 enterraments més, demostrant-nosque la fase medieval s’estén en direcció nord, est i oest.Davant de l’extensió del jaciment i de les prioritats marca-des per nosaltres mateixos a l’inici de la campanya, s’hadecidit que aquests enterraments quedin com a reservaarqueològica, ja que el dia de demà les tècniques s’haurandesenvolupat força més i quan sigui d’interès per part de lacomunitat científica es podran excavar per tal d’extreureinformació dels cadàvers que avui en dia és inviable pelscostos (ADN) i per una altra part, es podrà extreure infor-mació que al dia d’avui, amb l’estat actual de les tècniquesde laboratori, encara no són prou desenvolupades.Podem diferenciar aquesta fase d’enterrament de la loca-litzada ara fa 15 anys perquè entre els dos estadis hemlocalitzat un estrat molt obscur format per pedres forçagrans que les separa. Aquest possiblement sigui produc-te d’algun esllavissament de pedres i terra produït ambposterioritat a la utilització d’aquest indret com a lloc

5

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

la necròpolis deth harò de garòs naut aran, val d’aran�

d’enterrament en època Paleocristiana (segles V-VI d.C.).Les tombes les trobem dins d’un retall de planta rectan-gular amb els extrems arrodonits amb orientació est-oest. Les cistes o tombes de lloses són construïdes amblloses verticals que conformen una caixa que pot ser rec-tangular o trapezial. Aquestes són cobertes amb diverseslloses situades horitzontalment a sobre de la caixa. Perevitar-hi filtracions o l’accés d’animals trobem unspegots d’argila verdosa segellant les fissures entre lespedres. A més a més, a banda i banda del cap trobem deforma majoritària dues pedres (que solen ser de pedratosca o tova) que tenen com a funció que no es decantiel cap del difunt.Quan al tema d’aixovar, podem dir que tan sols hem loca-litzar un objecte metàl·lic en un dels enterraments, la fun-ció del qual avui en dia ens és desconegut. Pel que fa alritual observem que tots els enterraments són orientats ala sortida del sol amb la matisació que entre aquests ente-rraments i la fase més antiga o Paleocristiana trobem unaclara diferència a l’hora d’efectuar els enterraments. Enaquests (alt medievals), una vegada s’ha dipositat el cadà-ver dins de la cista, aquest és cobert amb terra a diferèn-cia de la fase paleocristiana que trobem que els cadàversno són coberts amb terra a excepció d’una tomba.Una vegada exhaurida aquesta fase situada a la part méselevada de l’indret, vam connectar amb les tombes queara feia 15 anys vàrem deixar al tall de l’actuació.Aquestes es varen ometre davant de la impossibilitat d’o-brir-les, ja que ens vàrem quedar per sota del mur que enaquesta campanya hem enderrocat per tal de poder tre-ballar en extensió al jaciment. Això ens ha permès unifi-car els registres arqueològics de les dues temporades iaplegar en una mateixa documentació gràfica i planimé-trica totes dues actuacions.En total aquestes tombes situades al tall eren 7. Podemdir que en una hem localitzat un element material forçainteressant a l’hora de situar cronològicament aquestafase d’enterraments. S’ha localitzat un vas ceràmic alcostat del cap de la sepultura que correspon a la matei-

6

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

� la necròpolis deth harò de garòs naut aran, val d’aran

xa cronologia del localitzat ara fa 15 anys. Seguramentcorrespon a una ofrena alimentària (després de les analí-tiques pertinents podrem esbrinar si era líquida o sòlida).Com que portàvem un bon ritme de treball decidírem obrirper sota del camí d’accés a les finques situades a la partalta del jaciment (de fet gràcies a les obres dutes a termeen aquest, l’any 1993 es va trobar el jaciment...) i d’aques-ta manera connectar de manera definitiva les dues cam-panyes per així completar la planta del jacimentPaleocristià situat a la part baixa de l’indret. De resultesde la unificació de les dues temporades en finalitzar lad’enguany podem dir que hem localitzat 42 enterraments(entre les dues actuacions) corresponents a la fase mésantiga (segles V-VI d.C.).Això ha representat un gran esforç, ja que hem obert unespai de 8 x 5 donant-nos un àmbit de 40 m2 més, apartdels ja oberts en la part alta i en la zona del tall. Parlemd’esforç sobretot perquè hem hagut de rebaixar aquestàmbit entre els 60 cm i els 1,45 m., generant un volum deterra força ingent. L’afany ha estat gratificant, ja ques’han localitzat més enterraments antics i en un altretambé s’ha localitzat un vas ceràmic de les mateixescaracterístiques de l’esmentat més amunt. A banda delsenterraments localitzats en la campanya de l’any 1993, sen’han trobat 12 més, dels quals per falta de temps mate-rial tan sols n’hem obert 7. També podem constatar queper sota d’aquests encara se n’intueixen més peròaquests hem decidit deixar-los com a reserva arqueològi-ca per al futur.Amb aquests primers resultats podem avançar algunesconclusions inicials, tenint present que encara manquenels estudis antropològics, les datacions per C14 i diversesanalítiques per efectuar.L’excavació ha permès establir una valoració precisa dela necròpolis. És evident que es tracta d'un meneremmarcat en un moment clau entre la Baixa Edat Antiga il’Alt Medieval, que podrà ser de vital importància pelconeixement de la població d'aquesta regió. Un dels prin-cipals motius de la presència romana a la Val d'Aran és

representat per la necessitat de garantir el lliure trànsitper l’arcaica ruta de comunicacions, de gran interès tanteconòmic com militar que unia la ciutat situada aComenges, Lugdunum Convenarum, amb la poblacióemplaçada al Pallars Jussà d'Aeso. L’eficàcia d'aquestapolítica és confirma en el gran desenvolupament decaràcter soci-econòmic patit per aquesta regió i que esreflecteix en la gran quantitat de troballes d'època roma-na, sobretot de cronologia Baix Imperial. Els senyalssobre el terreny d'aquesta expansió en la zona en essèn-cia consisteixen en una gran densitat d'elements de con-dició funerària com són els frontals d'urna i les esteles, itambé les inscripcions.El sistema d'incineració va continuar i fou d'un ús gene-ral, subsistint amb més exclusivitat que en d'altres llocsde l’imperi. El gran nombre de fragments de frontals d'ur-nes funeràries de marbre trobats a la Val d'Aran, implicaaquest ritus. Veiem aparèixer el costum importat per lacivilització romana de perpetuar la memòria de la perso-nalitat del difunt amb la seva imatge sobre el marbrefunerari. La cara anterior de la caixa porta els bustos;aquests són extremadament estilitzats i a vegades suma-ris essent en les fosses més rústiques grosseramentesculpits i envoltats de signes astrals. Sembla ser queaproximadament durant el transcurs del segle III, la inhu-mació es comença a generalitzar i al final reemplaça laincineració en la zona de Comenges. Més tard, quan és laregla, els cossos són situats dins de sarcòfags de marbreen forma de caixa allargada, amb els costats verticals oexvasats. En els petis cementiris de les vil·les rústiquesde les regions colindants, els sepulcres de lloses són ela-borats amb grans peces treballades o serrades, disposa-des variablement segons les seves dimensions. Nosaltresa partir del material ceràmic aparegut en la nostra necrò-polis, podem afirmar que la fase més antiga data de finalsdel segle IV o principis de V dC fins al VI. Això implica queen la nostra zona els ritus vinculats amb el cristianisme (osigui la inhumació) varen arribar una mica més tard deguta l’emplaçament muntanyós i potser ho podríem relacio-

nar amb la inestabilitat que durant aquest període es viuen les planes de Comenges i Coserans. Aquesta necròpo-lis podria formar part d'un petit nucli de població emigra-da dels voltants de Lugdunum Convenarum i, emplaçadaa Garòs, estan per aquest motiu la Val d'Aran influencia-da per petits grups cristians en una època força antiga, alcontrari d'altres zones on aquesta religió i forma d'enten-dre la vida van arribar força més tard. La presència d'a-questes necròpolis simples podria constituir l’indici del’existència de petites comunitats, dedicades a l’agricul-tura o al bestiar, o bé a l’explotació d'una economia mixtade subsistència, que amb el pas del temps aniria donantlloc a la creació d’una sèrie de vici o villae establertesdurant els primers segles.Es va plantejar la hipòtesis que degut a la toponímia dellloc, aquesta necròpolis intentés cristianitzar aquest llocon s'efectuaven ritus de caràcter pagà, com és la cremadel Harò en el dia de Sant Joan. Desprès ja vàrem veureque apart d'existir fosses infantils, la resta era compostper inhumacions de gent adulta, quan tindrem l’estudiantropològic ens permetrà establir que l’alçada d'aques-ta gent era baixa i això ens va plantejar al principi delstreballs tot un seguit de dubtes sobre la identitat de lapoblació enterrada en aquest lloc. A l’hora de datar-lo,s'han hagut de descartar els paral·lels tipològics, ja quetots se situen en un context històric i arqueològic dife-rent. Les dades disponibles indueixen a creure en l’exis-tència d'aquestes petites necròpolis de sepulcres de llo-ses sense associació topogràfica possible, arrancantamb probabilitat d'un moment situat entre la darreria delBaix Imperi i l’època de transició al món medieval. La pre-sència de petits vasets de ceràmica paleocristiana ensenquadra de manera força orientativa aquesta necròpolisi ens fa plantejar la possibilitat de que en aquest indrets’haguessin fet libacions rituals, cosa força habitual enaquestes comunitats.

Pèir Còts e Casanha

* Aquest projecte ha estat subvencionat l’any 2008 pel Parc Nacional

la necròpolis deth harò de garòs naut aran, val d’aran

7

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

Els noms vulgars de les plantes foren i són, sense capmena de dubte, molt útils per a la parla quotidiana. Peròaquests noms vernacles resultaven en ocasions impreci-sos ja que no eren universals i eren aplicables a una solallengua. Únicament algunes plantes tenien nom i per filarencara més prim, a vegades el nom de dos plantes coin-cidia o en tenien més d’un.Fou Carl von Linné qui al segle XVIII va posar fi a l’embo-lic i va establir les bases de la nomenclatura botànica,segons la qual tota espècie quedava definida de formaexclusiva mitjançant la combinació de dos paraules enllatí: el gènere i l’epítet específic.I és així com botànics de totes les èpoques han anatanomenant les plantes, removent entre llatinades iseleccionant, a vegades molt elegantment, paraules queen molts casos són capaces de provocar vols de la nos-tra imaginació.Dilatem les nostres pupil·les davant d’algunes de les mésbelles flors del Parc Nacional i dels Pirineus, i reflexio-nem una mica sobre els seus noms... Místics són els noms d’alguns gèneres, com el cas deDianthus, els clavells silvestres, que ens connecten, pot-

ser per l’embriagadora olor d’algunes de les seus espè-cies, amb la mateixa divinitat. De fet, el nom Dianthusprové de les paraules gregues “deu” (genitiu de “zeus”,déu) i “anthos” (flor). Un altre gènere amb representantsen l’alta muntanya del Parc, Alchemilla, opta així mateixper la mística, ja que les gotetes que de forma tan subtil iartística ploren les puntes de les fulles no foren sinó l’ai-gua celest que els alquimistes utilitzaren en l’obtenció dela pedra filosofal. Hi ha un altre grup de plantes, els gèneres dels qualsretran homenatge a personatges mitològics. Aquí tenimatractives flors de muntanya, incloses en els gèneresNarcissus, Adonis, Daphne o Silene, aquest últim pareadoptiu i preceptor de Dionisos, sempre representat ambel ventre rebotit, similar als calzes d’algunes espèciesd’aquest gènere. També el nom del delicat lliri que esquit-xa els prats estivals del Parc, Iris xiphioides fa, per unabanda, referència a la semblança de la flor a una espasa(“xiphos”) i per una altra, recorda la figura de la mitològi-ca Iris, germana de les Harpies, personificació de l’arciris que anuncia el pacte entre els homes i els déusposant fi a la tempesta.

belles i amb nom!8

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

Un altre grup de botànics decidiren honorar la figura depersonatges històrics o pseudohistòrics. Per exemple, elgènere Achillea recorda que, segons la Ilíada, els soldatsdel grec Aquiles utilitzaren l’herba dels talls o milfulles,nom amb què es coneix Achillea millefolium, per curar lesferides del combat. El gènere Gentiana prové de Gentio,rei d’Iliria, de qui s’explica que va donar a conèixer lespropietats medicinals de la genciana (Gentiana lutea).Per altra part, el gènere Carlina, i més concretamentCarlina acanthifolia, recorda com Carlemany va evitaruna epidèmia entre les seues tropes amb l’ús d’aquestaplanta. Mentre resava a Déu aquest li envià un àngel queva llançar una fletxa que va anar a caure justament sobreaquesta planta, per a més informació, de fulles semblantsa l’acant o ala d’àngel (“acanthifolia”).Altres vegades foren els propis descobridors de la plantao científics de diverses branques de les ciències naturals,els guardonats amb el privilegi de batejar els nous gène-res. Així és com apareix un nombrós grup de plantes, benrepresentades al Parc, com Loiseleuria (de Loiseleur-Deslongchamps, metge i botànic francès dels seglesXVIII-XIX), Vitaliana (de Vitaliano Donati, naturalista italiàdel segle XVI), Tofieldia (de Tofield, botànic anglès delsegle XVIII), Swertia (de Sweert, jardiner holandès delssegles XVI-XVII), Sesleria (de Sesler, naturalista veneciàdel segle XVIII), Sibbaldia (de Sibbald, metge escocèsdels segles XVII-XVIII), Paradisia (de Paradisi, comtenaturalista dels segles XVIII-XIX), Hutchinsia (de MissHutchins, dama irlandesa entusiasta de la flora alpina delsegle XVIII), Koeleria (de Koeler, botànic alemany delssegles XVIII-XIX), Murbeckiella (de Murbeck, botànicsuec dels segles XIX-XX), Molinia (de Molina, jesuïta xilèdels segles XVII-XVIII), Minuartia (de Minuart, botàniccatalà del segle XVIII), Lonicera (de Lonitzer, metge ibotànic alemany del segle XVI), Listera (de Lister, metge inaturalista anglès dels segles XVII-XVIII)...Un altre grup de noms de plantes s’allunyen de la mística,de la mitologia i dels personatges històrics per apropar-se a un món més material, si bé en petites dosis, com ésel de les formes! D’aquesta manera una espècie d’ele-gants flors rosades com és Soldanella alpina ens obre elsulls sobre la innegable evidència de que les seues fullesarrodonides ens recorden les monedes d’or (“solidus” en

llatí) de l’època romana. La no menys bella Dryas octope-la ens revela amb el seu epítet específic el nombre depètals de la flor, vuit!, a més de subratllar la semblança dela seua fulla amb la del roure (“drys” en grec). En altrescasos, els noms ens revelen el semblant de les flors ambformes comunes i familiars, com en els preciosos gèneresTrollius (del llatí “trullius”, olla o palangana) i Scutellaria(del llatí “scutella”, escudella, vas). Unes formes astronò-miques tan magnífiques com els estels tampoc passendesapercebudes al botànic i són una boníssima excusaper anomenar plantes amb inflorescències estrellades. Isón tan belles que als prats o als boscos semblen real-ment brillar! Em refereixo a espècies de gèneres tals comStellaria (del llatí “stella”, estel) o Aster i Astrantia (delgrec “aster”, també estel).Els colors també inspiren noms! El nom “galanthus” voldir flor de llet i és que el color blanc, quasi resplendent,de la romàntica flor Galanthus nivalis li escau com unguant –per suposat, blanc– a aquesta espècie. També fanreferència al color blanc, entre d’altres, el gènere d’or-quídies Leuchorchis o el de margarides Leucanthemum.Però hi ha més colors a l’elenc taxonòmic botànic: la sug-gerent i curiosa Erytronium (del grec “erytros”, vermell)potser ens posa sobre la pista del color purpuri o rosat deles seues flors, capbaixes i amb els pètals girats cap aenrere; i Nigritella, una delicada orquídia que encisa l’ol-facte amb la seua deliciosa olor de vainilla, mostra al queno vulgui mirar sinó veure, el color púrpura-negrós de lainflorescència.En altres ocasions i amb un objectiu merament descriptiu,els botànics opten per implementar el gènere amb un nomque posi en relleu algun aspecte morfològic distintiu. Sóndiversos els gèneres que ens assenyalen la posició més omenys pèndula d’algun òrgan de la planta. Ensenyorint-sedels prats, les espècies de Filipendula (en llatí “filum”, voldir fil i “pendula”, penjant) expliquen com els seus tubèr-culs estan situats en l’extrem d’unes arrels fines com fils.D’aquelles espècies que ningunegen el color verd per serparàsits –el seu color és pàl·lid– destaca sobre el sota-bosc de pins, avets o faigs, un gènere que emergint entrela fullaraca amb les flors inclinades va redreçant-se finsa la vertical; es tracta de Monotropa (del grec “mono”,única i “trope”, volta), el nom de la qual ens assenyala

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

� belles i amb nom!

9

com les seues flors estan inicialment girades solamentcap a un costat. També Prenanthes (del grec “prenes”,inclinat o penjant, i “anthos”, flor) mostra una posiciópenjant de les tímides inflorescències d’aquesta compos-ta d’avetosa amb fulla musical –la seua forma de caixa deviolí així ho confirma–.Amb les seues quatre fulles verticil·lades i insòlita compoques, Paris quadrifolia denota l’aspecte uniforme(“par” vol dir en llatí igual) de la planta. Pròpia de forma-cions megafòrbiques –aquells circs botànics d’estiu delParc Nacional, en els quals el port exagerat, el fullatgeexuberant i la gran mida de les inflorescències són lesescenes exigides en el guió per als seus protagonistes–no solen faltar mai Adenostyles (del grec “aden”, glàndu-la i “stylos”, columna=estil) el nom del qual destaca lapresència en l’estigma d’unes papil·les glanduloses.Un dels pocs gèneres de plantes insectívores del Parc ésPinguicola. Aquestes plantes embadaleixen els petitsinsectes amb l’apetitós aspecte carnós i brillant de lesfulles per atrapar-los amb les seues secrecions viscosesi, tot seguit, digerir-los gràcies a l’acció de fermentaciód’alguns bacteris. Precisament la forma “pinguis” en llatíequival a greixós, la seua estratègia de captura.Entre aquelles plantes que en els prats de l’alta muntan-ya pirinenca criden als quatre vents que acaba d’arribarla primavera –el que els botànics coneixen amb el nom deplantes vernals– destaca el gènere rosat Bulbocodium,del qual entendrem el nom si desenterrem un dels seusbulbs: apuntem que en llatí “bulbus” vol dir “bulb” i eldiminutiu “codion” pelatge o llana.En certes molleres del Parc i gargarint un espectacle decolor podem sorprendre alguna que altra rotllana deEriophorum, un gènere que també s’engalana amb llana; iés que els fruits estan rodejats de nombrosos pèls llargs iblancs, de forma que les espiguetes madures semblenplomalls de cotó!És aquest el cas del grec “erion”, llana i “phero”, portar.I encara podríem citar molts altres gèneres que indiquen,assenyalen, subratllen o expliquen caràcters morfolò-gics: Biscutella (“bis”, dos i “scutella”, escudella o vas, jaque el fruit es composa de dues peces planes i arrodoni-des); Cryptograma (del grec “cryptos”, amagat i “gram-ma”, lletres, donat que disposa de sorus lineals amagats);Epilobium (amb corol·la situada damunt, en grec, “epi”,un ovari allargat en forma de llegum “lobion”); Homogyne(flors femenines i hermafrodites amb pistils “gyne”, donai “homos”, semblants); Polygonatum (el seu rizoma té

molts “poly” nusos, com si fossin genolls en grec,“gony”); Stachys (“stachys” vol dir espiga en grec, comla seua inflorescència); Antennaria (els pèls que hi ha enels capítols masculins d’aquesta planta estan engrossitsen la punta i s’assemblen a les antenes del llatí “antenna”d’alguns insectes)...Plantes i animals formen la substància mateixa de lanatura. Per aquest motiu sembla lògic que alguns gène-res de plantes facin referència a animals. La famosa i pocfreqüent al Parc Leontopodium alpinum evoca la trepitja-da (“podion”, petit peu en grec) del lleó. També el gènereLeontodon fa referència, en aquest cas, a la dent (delgrec “odon”) del rei de la selva. Les traces de l’enigmàticllop queden retratades en el nom de la falsa molsaLycopodium (del grec “lycos”, llop), una planta misterio-sa i confusa com poques. Una altra empremta, la de l’oca(en grec “chen”) té el seu dibuix en la fulla del gèneredels Chenopodium. D’altres vegades l’objectiu són lesorelles com passa amb les boniques flors blau cel delgènere Myosotis (en grec “myos”, rata i “otis”, orella).Una planta de molt fàcil identificació, sobretot si s’haexperimentat amb anterioritat la punxada múltiple encaure damunt un dels seus coixinets és Echinospartiumhorridum (del grec “echinos”, eriçó i “spartos”, ginesta).Cavalls, óssos i fins i tot tocinos tenen també el seu raco-net botànic: un gènere els fruits dels qual tenen forma deferradura Hippocrepis (del grec “hippo”, cavall i “crepis”,sabata). Malgrat no haver-hi pràcticament óssos al Parcque se n’alimentin, Arctostaphyllos (del grec “arctos”, ósi “staphyle”, raïm) i també finalment Hyoscyamus (delgrec “hyos”, tocino i “kyamos”, fava).Acabarem retornant a les gents i al saber popular, el qualmoltes vegades explica de forma breu i intel·ligentíssimacerts successos quotidians. Així, el gènere Merendera fareferència que aquestes plantes floreixen a la tardor,quan el dia s’escurça i la nit arriba aviat, per la qual cosaels pastors prefereixen deixar-se la berena a casa i noemportar-se-la en el morralet. Com succeïa amb els apel·latius dels salvatges? indisnord-americans, així mateix els noms de les flors ensenamoren amb la seua màgia i ens permeten trobar untresor sonor amb què fruir encara més del delit visual dela seua contemplació.

Javier Piqué AlejaldreProfessor de cicles formatius

de natura a l’IES del Pont de Suert

10

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

� belles i amb nom!

Des dels temps més remots, l’ésser humà, en la mesuraque creà assentaments, va aprofitar racionalment elsrecursos naturals originals per a la seva supervivènciaquotidiana. Molt abans de l’aparició de l’home a la Terra,la natura amb el seu paisatge primitiu i indòmit era la pri-mera, amb les seves muntanyes i boscos, fonts i rius,mars i costes, etc. Al mateix temps que la tecnologia s’a-nava desenvolupant, l’ home va domar i dominà l’energiasalvatge d’alguns elements naturals per canalitzar-la iexplotar-la en benefici propi. L’aigua necessària iimprescindible per a la vida fomentà no només l’agricul-tura i la ramaderia sinó també l’artesania i la indústriaincipient, cosa que va generar riquesa en una zona piri-nenca de l’Alt Aragó i Catalunya: la capçalera de laNoguera Ribagorçana.El molí de Senet i d’Aneto, popularment conegut com laMola i les dues serradores confrontants han anat llaurantal llarg de la Noguera Ribagorçana, en la zona delSalencar de Senet, un perfil arquitectònic de tres edificisindustrials, construïts amb pedres, fustes i pissarres delmateix terreny, i integrats harmoniosament en el paisat-ge. Les tres activitats industrials van funcionar fins afinals de la primera meitat del segle vint. En aquellstemps, s’explotava la natura sense danyar-la, al contra-ri, valorant amb la feina humana, la creació de paisatgesnaturals o culturals.En aquesta entrevista es pretén, primer, recordar unaactivitat tradicional de la vall de Barravés: la mòlta decereals, que temps enrere va tenir una gran rellevànciaeconòmica i social, amb un ús raonable de l’aigua quetranscorria lliurement per barrancs i rius. En efecte, la

força de l’aigua va moure primer la pedra per fer farina idesprés les serres per tallar la fusta. Un recurs ofert gra-tuïtament per la natura que es va utilitzar després, al vol-tant dels anys vint, discreta i en savi equilibri, per produirels primers quilowatts per il·luminar les cases i algunscarrers dels pobles de Senet i d’Aneto. Una època en quèes valorava l’ús dels recursos naturals només amb crite-ris de factibilitat i productivitat, de tècnica i economia alnivell local. Està clar, doncs, que a principis del segle pas-sat es van utilitzar els recursos naturals com una eina demesura de les necessitats vitals bàsiques per superar lagran precarietat socioeconòmica i les dolentes condi-cions de vida en àrees de benestar tan desitjat.Per treure de l’oblit i donar a conèixer a les noves gene-racions una activitat artesanal del segle passat, activitatavui en dia obsoleta i abandonada per les crescudes de laNoguera Ribagorçana, avenços tecnològics i desídiahumana, hem entrevistat Àngel Puyol Peguera († 2009),del poble d’Aneto. Un testimoni fidedigne, de primera mà,ja que ha conegut i participat en primera persona del fun-cionament de mòlta i producció d’ electricitat de la Molade Senet i d’Aneto.Àngel, vostè ha conegut l’antiga Mola de Senet?Ah!! Ja ho crec. Vaig viure i treballar allà durant cinc anys.I què feia?Pues el meu pare va portar i es va ocupar del funciona-ment i del manteniment durant cinc anys, però no seguits,un any sí, un altre no.Tota la família vivia a la Mola?Allí hi estàvem tots. El meu pare, Manel, la meva mareIsabel, el meu germà, Pepito, i la meva germana, Pilar.

entrevistael molí de senet i d’aneto: una utopia feta realitat!

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

11

On estava situada aquesta mola?A la sortida del poble de Senet; a l’esquerra del camí queanava cap als Plans i a l’Hospital de Vielha.Què hi havia als seus voltants?Pues, al llevant, hi havia el Tou de ca de Mossenjoan,altre prat de ca de Chumbringué, altre de Lafont i deMarieta. Ah! Hi havia també una sèquia amb un badívolque portava l’aigua, quan la Mola estava tancada.Però, tocant a la Mola…al seu costat.Havia una terra, el Campet, cultivada pel moliner, es feiaallí patates, cols, remolatxes... El que estava allí d’arren-dador solia criar algun bitxo: gallines, rucs, conills... Escultivava un hort que estava allí, a la porta de la mateixaMola.I a l’altre costat, a ponent.Res, un salencar! Ah sí, una mica més a dalt, la serrado-ra de Senet i no lluny d’allí la serradora de ca deBernaduco d’Aneto.I l’edifici de la Mola, com era?Com una casa tradicional, un edifici de pedra de dos plan-tes. A la planta baixa estava la pedra de moldre acciona-da per un rodet de fusta que anava rodant i la mola fun-cionava d’aquesta forma i així es molia el blat, el sègol, lacivada o el que fos.Llavors tenia un ús exclusivament agrícola...Al principi sí, però l’any 1925, es transformà, es va posaruna turbina amb un transformador dinamo per fer llumpels dos pobles.Una doble funció...Obligat! Durant el dia, es molia el blat i per la nit es feiallum. El sistema era tal que si molies no podies fer electri-citat i si feies electricitat, no podies moldre.Per què?El cabdal de l’aigua no donava suficient capacitat,entens?I l'habitatge per al moliner i la seva família...No estava malament! A la planta de dalt, hi havia un focde llenya tradicional, la cuina, una saleta d’estar que esfeia servir també de menjador, i les habitacions.I l’aigua per fer funcionar la Mola, d’on venia?De la Noguera Ribagorçana. Més o menys, on avui en diahi ha la subestació de la central de Moralets, es feia unembassament amb pals i fardes de boix, el que dèiem la

Peixera, on es recollia aigua suficient i després per unasèquia d’uns 500 metros la portàvem fins al molí. Unamica abans d’arribar al molí, hi havia un petit pou perrecollir els residus, les fulles i després un dipòsit generalanomenat el Pou.I com fulano o mengano, feien la seva feina de moliner?El molí estava administrat per una Junta de sis membresescollits, tres d’Aneto i tres de Senet. El primer dia degener, després de menjar, la Junta es reunia amb el moli-ner davant de la porta del molí, en cas que no fes maltemps, perquè al gener ja saps, Navidad, com va la cosa!En cas de mal temps, es deixava per al diumenge següent,el dia dels Reis.I llavors...A passar contes! El moliner presentava les despeses i elsingressos. No oblidis que es cobrava una pesseta perbombeta cada mes, el que corresponia a una acció!I de moldre?Per regla general, no es cobrava en metàl·lic, sinó ambuna mesura: l’almud, més o menys un litre, o mig almudper una càrrega. Clar, qui no volia que li traguessin lamesura de blat, un suposar, a la meva època, pagava unduro, per moldre un sac de cereal!I com s’acabava la reunió?Amb la subhasta per atribuir el càrrec del moliner.Es presentava molta gent per a aquesta feina?No creguis. Era un treball molt obligat, no et podies mourei a més a més no donava molt negoci. No era un ofici moltconcorregut.Tenia alguns avantatges, no?Clar, per qui no tenia casa ni ofici segur, era una soluciómomentània, esperant temps millors. Per al meu pare, eraun complement per salvar uns minvats ingressos de lespeonades de paleta que feia.Era un contracte per quants anys?Normalment un any, però hi van haver períodes, quan noes trobava a ningú, que la Junta et concedia dos o tresanys. Depèn.En què consistia el treball del moliner?Pues era doble. Primer, la mòlta de cereals: es proveïa defarina els veïns de Senet i Aneto. Hi havia un dia fixat permoldre. Per suposar, el dijous. A més a més, hi haviacases fortes, que a principis de l’hivern, es reservava tot

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

12el molí de senet i aneto: una utopia feta realitat!

un dia per moldre. Aquest dia era dedicat exclusivamenta aquesta casa.I com era?El dia concertat amb anterioritat, al matí, arribava l’amode la casa amb una càrrega (dos sacs) i després anava abuscar una altra càrrega i de tornada ja es portava la fari-na a casa i fins al final.A partir de 1925 amb la instal·lació de la turbina...Oh, llavors ja es va complicar l’assumpte. Havies de vigi-lar la producció elèctrica, que no hi hagués avaries...Anar sovint a netejar la sèquia, treure les fulles i la brutí-cia, reparar la línia i arreglar els fils. Quan queia un palintentaves d’arreglar-lo, si no podies, ho deies a la Juntai amb l’ajuda de la gent dels dos pobles s’arreglava, clar,sol no podies. Saps, en aquesta zona fa molt vent, i a l’hi-vern torberes!!Aquesta partida de terreny sempre ha estat perillosa, no?Ja veuràs, t’explicaré dos anècdotes. Un any, crec que el1939, un 25 de març, havien caigut uns sis pams de neu iel meu pare, en pau descansi, estava de moliner. Al matívan vindre els padrins de Joanet, Casòs, Feixa iBernaduco amb un criat i ens van dir “marxeu d’aquí, sino potser us enterrarà l’allau!”. En efecte, a migdia, vabaixar l’allau i s’ho va emportar tot! Una altra vegada, a latardor, després d’un forta tempesta, hi va haver una avin-guda torrencial. Jo he vist entrar aigua per la porta delPou que dèiem i sortir per l’altra punta per la porta d’en-trada del molí. A mi, em van treure a espatlles, jo era unnen llavors!Com l’electricitat arribava fins als dos pobles, la Molaestava bastant lluny?Hi havia una línia general fins a la Pena i des d’allí unaderivació que anava a Aneto i una altra a Senet.Vostè que s’ha ocupat del manteniment de les línies, erauna feina difícil?Difícil no, no s’ha d’exagerar, home, però una responsabi-litat i una servitud. Quan la llum baixava a la nit, haviesd’aixecar-te per treure les fulles de la reixa del canal, perexemple.Recorda algunes figures de Moliner?Jo he conegut a Comet des Cabanases de Barruera, es

deia Tomàs i la seva dona, Pepeta, va muntar un negoci,una cantina a casa Ros de Baix de Senet. Va ser un delsque va estar bastant temps allí.I també el seu pare Manel.Clar, amb Martinero de Senet, el pare de Ramon de laMartina que coneixes, de jove allí va aprendre de mecà-nic, la mecànica era la seva afició, ho muntava i ho des-muntava tot, el motor… Era la seva afició. Era en tempsdels maquis!Sempre gent del país... no?Al final, van venir dos germans, Manuel i Pepito, del pobledes Esglésies, a prop de Xerallo. Pepito el Musiquet toca-va l’acordió per les fetes de la comarca!I les serradores veïnes, com funcionaven?La serradora de Senet es regia amb els mateixos procedi-ments que la Mola i la de ca de Bernaduco d’Aneto, eraprivada. Jo, als que més he vist treballar a la serradora deSenet és a Mossenjoan, Guillem i Vicent. I a la d’enBernaduco, al pobre Pedro, sempre treballant, el pobrehome, fins i tot una vegada, se li van gelar els peus!Qualsevol podia portar un arbre per serrar-lo?Clar, portaves el tronc, et feien taules o taulons. El serra-dor cobrava una taula de cada tronc que serrava.. Lataula del mig, naturalment, era la millor. Després, aques-tes taules, s’anaven a vendre amb càrregues de mules oegües a Vilaller o al Pont de Suert per guanyar algunsquartos.I aquest barri artesanal del Salencar amb les tres moles,fins quan va durar?Fins a la construcció de la central de Senet (1945-1946).Llavors, es va fer la presa, per sobre de les tres moles i esvan quedar sense aigua. A més a més, la riuada d’octubrede 1963 s’ho va endur tot, va arrasar amb tot! Ara noqueda res, tot està ple de graves i sorres!I com va reaccionar la gent davant d’una catàstrofe detal magnitud, es va intentar...Res, res d’això! La riuada va ser terrible, com una onagegantina, va moure milers de metres cúbics de runa, dei-xant un rastre de més d’un metre de jàrcia! Saps, no es vapoder recuperar res. La devastació va ser total a la zona.A més a més, en aquells anys, no hi eren recursos ni

13

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

� el molí de senet i aneto: una utopia feta realitat!

capacitats per ajudar a aquesta desafavorida comarcaafectada. Avui, gairebé ningú sap on està la Mola i elsjoves no els importa un rave! Després de 43 anys i unamica més de la seva destrucció ja és hora de passar pàgi-na, ala, va, punt i a part!

Al principi doncs, al Salencar de Senet, només hi havia unmolí fariner, mancomunat i utilitzat pels dos pobles: Senet iAneto. A totes llums, aquest molí fariner tot i que funcionésde meravella no estava inscrit, ni de propietat ni mercantil,és com si administrativament no existís. Més tard, el 25 demarç de 1926 es va passar a una etapa industrial, no sensedificultats. En efecte, a la feina tradicional de la mòlta decereals, es va afegir una turbina per produir electricitatper als dos pobles. Per sufragar les despeses ocasionadesper la inversió del capital per la compra, el transport i lainstal·lació de la maquinària, es va constituir una societatde 106 accions: 30 veïns de Senet compraren 60 accions i20 veïns d’Aneto 46 accions per instal·lar la maquinàriaadequada, per la mòlta de cereals o altres materials i perla producció de la corrent elèctrica, destinat a l’enlluerna-ment de les seves respectives cases i pobles.Valero Palacín Peguera, de ca de Blasi de Senet, va dur aterme la proposta de normalitzar la situació administrativai va ser l’encarregat d’establir un expedient i escripturarl’edifici del Molí de Senet i Aneto, situat a Senet, partida dePeguera, d’una superfície de 20 metres quadrats, tocantamb terres del mateix molí; dreta, amb comunal; esquerra,via pública i esquena, amb terreny del mateix molí.La bona acceptació que va tenir entre els veïns aquestainiciativa va fer que els tràmits es portessin a terme deseguida. En efecte el 25 de març de 1926, a Vilaller, davantdel notari del Pont de Suert, Don Virgilio Sebastián Sanz,es van escripturar 15 clàusules que reglamentaven l’ad-ministració i el manteniment de les instal·lacions de laMola, gràcies a una Junta de tres membres de Senet itres d’Aneto. S’ha de recordar que el mateix any, l’escrip-tura es va presentar al Registre de la Propietat de Trempi la finca va ser inscrita amb el número 1217 N, oblidant

desgraciadament inscriure i registrar el Salto.Uns vint anys després, es va haver de superar una altraperipècia. Efectivament, a finals de la primera meitat delsegle vint, amb el projecte de la central hidroelèctrica deSenet, per part de l’ENHER, els dos pobles es varenenfrontar amb grans entrebancs, altra fase de paperassaadministrativa i d'escaramusses pericials.Es va assabentar la Junta del molí que al Butlletí Oficials’havia publicat un avís que deia que si en un períodereglamentari de sis mesos tots els aprofitaments hidràu-lics situats a la conca de la Noguera Ribagorçana noestaven inscrits i registrats al Registre de la Propietat i alRegistre d’Aigües, no serien considerats ni respectats. Ales clares, els arguments exposats al Butlletí posaven endubte la propietat del Molí. Llavors, la Junta composadaper Casòs, Guillem i Mossenjoan de Senet i Bernaduco,Feixa i Puyol d’Aneto, guiats pel sentit comú, es van reu-nir, d’amagades, per treure pit i contrarestar les preten-sions d'ENHER i impedir-li ficar els nassos a la Mola.La Junta, poc experta en assumptes de tramitacionsburocràtiques, però disposada a no deixar-se abassegarva demanar l’assessorament d’un mestre del Pont deSuert que també es dedicava a solucionar els problemesi trencaclosques de gestoria. El mestre es va adonar queaquesta complexa qüestió no era de la seva competènciai va dirigir l’expedient al seu germà gran, advocat a Lleida.L’advocat va sentenciar que l’única solució que l’avís delButlletí Oficial no pogués sortir a efecte i evitar així unaexpropiació era demanar al president de la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre (CHE) a Saragossa, Fernando Fich,una pròrroga i durant aquest període aprofità el terminiper formar part del Registre de la Propietat de Tremp.La instància adornada per un advocat llest va seguir elseu curs normal i a la fi, va arribar a bon port ja que vaatorgar una pròrroga d’un any. Amb molta diligència laJunta va acudir al notari del Pont de Suert, Antoni Seu,per realitzar l’acta, oblidant-se, en l'eufòria, consignaramb exactitud les mesures exactes del cabdal del Salto.Pocs mesos després, vist l’error de la certificació nota-

el molí de senet i aneto: una utopia feta realitat!

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�14

rial, la CHE per torpedinar els plànols de la Junta, progra-mà una inspecció dels aforaments de totes les aigües,tant de la Mola com de les dues serradores. L’assumptepintava molt malament perquè, en aquell moment, totesles infraestructures estaven en condicions dolentes: unariuada, com acostumava a passar s’havia emportat lespreses i les sèquies estaven seques. No obstant, la gentdels dos pobles no estaven predisposats a combregaramb rodes del molí i així, perquè els drets de la Mola i lesdues serradores no fossin desfetes, es va determinar quetots junts donarien un cop de mà per recollir les biguestirades pel Salencar i per rehabilitar les preses i sèquiesoptimitzant així els recursos dels aprofitaments hidràu-lics. En efecte, un fracàs el dia de la inspecció haguésestat perjudicial per afrontar el futur!Una vegada fetes les obres, el conjunt hidràulic funciona-va molt bé. Un matí d’estiu, el 15 de juliol, els inspectorses van presentar, van prendre les mesures de la serrado-ra que funcionava: 820 litres per segon; i de la Mola para-da, 1.620 litres per segon. Al migdia, els inspectors se’nvan anar a menjar al Pont de Suert; no obstant, a la tarda,es van presentar una altra vegada, perquè els semblavaque era una barbaritat el cabdal de l’aigua que allí hihavia. Així, la segona verificació va donar els mateixosresultats que al matí, i assistits per la raó i la justícia hovan inscriure al Registre d’Aigües.

A la fi, com al llarg de les llargues negociacions ambl’ENHER no es va acceptar ni retocs ni rebaixes; en aque-lla època, la gent no es deixava menysprear i no camina-va a blanc o negre per un plat de llenties, doncs es vaanar a expropiació obligada i urgent. L’expedient es vaformalitzar, a la fi, amb una concessió de 89.000 Kwhanuals. Al cap i a la fi, va ser una solució airosa per ladefensa provada dels drets de la Mola ja que les ambi-cions de l’empresa hidràulica van quedar sense gas.Seria il·lusori comparar les generacions, dos èpoquesseparades per un segle de distància. La societat contem-porània s’allunya molt del respecte de temps enrere pelsbéns comuns.Cal prendre exemple d’aquells avantpassats que aposta-ren per la defensa d’una Mola en benefici a tota unacomunitat, disposats a assumir, sense servilisme, la feinade tirar endavant aquest projecte, no sense vèncer gransobstacles, demostrant que la unió pot representar unaeina de desenvolupament, progrés i benestar.Per finalitzar, és hora de fer un cordial homenatge aaquells precursors capdavanters que van posar en fun-cionament una important infraestructura hidràulica queva comportar un canvi útil a la vida quotidiana de la gentdels pobles de Senet i d’Aneto.

Navidad Peguera PegueraCasa Seyra (Aneto)

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

15

� el molí de senet i aneto: una utopia feta realitat!

noticiari

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

16�

Un hivern com calTots hem pogut gaudir per fi d’un hivern normal! I nor-mal vol dir, com els d’abans! Les primeres nevades afinals d’octubre, començaments de novembre; lesdarreres importants al mes de maig; i de moment, totsels mesos d’aquest any ha fet una o altra nevada, ladarrera, el 6 de juny passat a partir de 2.400 metres. Pertant, aquella dita de “nou mesos d’hivern i tres d’infern”sembla que l’hem recuperada una mica. En tot cas,fixeu-vos en la fotografia que acompanya la noticia, ones veu un agent rural al bell mig del Portarró amb mésde dos metres i mig de neu acumulada al mes d’abril,soterrant pràcticament el senyal que ens indica el camíde Sant Maurici.

El Parc Nacional, per a informadors turísticsCada dos anys, el Parc organitza un curs adreçat princi-palment als informadors turístics de les comarques de lazona d’influència. Enguany s’ha fet els dies 12 i 13 demaig. El primer dia fou a la Casa del Parc d’Espot, on elsassistents reberen informació general del Parc centradaprincipalment en la situació geogràfica, l’àrea d’influèn-cia socioeconòmica, l’estructura i funcionament delParc, altres centres i punts d’informació, nous materials ieines de difusió... A la tarda, es va fer una sortida pel

sector de Sant Maurici. El segon dia, la visita fou al cen-tre d’informació de Senet, amb l’objectiu de donar-lo aconèixer a aquest sector de serveis de les nostrescomarques per a una millor dinamització. Aquí es féu unapresentació de la vall de Barravés i en especial dels iti-neraris proposats des del centre, amb una posterior visi-ta guiada a l’exposició permanent centrada en la relacióentre els animals i els éssers humans. El curs finalitzàamb un dinar dels participants al refugi de Conangles.

Ribagorçanes al PallarsDurant el mes de juny, dins del programa d’ús públic“Travessem les muntanyes”, les dones de l’AltaRibagorça van visitar el sector oriental del Parc, enconcret, la vall de l’Escrita, per Espot. La jornada vacomençar amb una visita guiada de la Casa del Parc;després amb el servei de taxis 4x4 van pujar fins l’es-tany de Sant Maurici, i amb els guies interpretadorsdel Parc, es va fer un itinerari fins l’ermita. El viatged’anada es va fer per la carretera que travessa elscolls de Viu i Perves, a l’Alta Ribagorça, i el retorn pelport de la Bonaigua i la val d’Aran, gaudint així d’unviatge geogràfic complet. Per fi molta gent que haviasentit parlar de Sant Maurici i dels Encantats els vapoder veure en directe.

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

17

�II Jornades de Parcs de Catalunya Els dies 21 i 22 de maig, al Parc Natural de Cap de Creus,concretament a Cadaqués, es va celebrar la segona tro-bada de parcs de Catalunya que es va engegar l’any pas-sat al Delta de l’Ebre. Més de 100 persones que treballemen els diferents espais naturals protegits de Catalunya i alServei de Parcs vam participar amb diferents ponènciessobre els respectius espais naturals i en tallers de treballrelacionats amb tasques d’ús públic, funcionament de lesbrigades de manteniment, educació i interpretacióambiental, temes pressupostaris, etc. També les jornadesens van permetre conèixer en profunditat els valors natu-rals i culturals d’aquest parc natural marítim i terrestregràcies a l’acompanyament i guiatge que ens van propor-cionar els companys empordanesos. Per a l’any vinent jatenim seu: el parc natural del Cadí-Moixeró. De la marMediterrània a la muntanya pirinenca!

Immigració i naturaEl 24 de maig, l’Oficina d’Atenció a les PersonesNouvingudes de l’Alta Ribagorça, amb la col·laboracióde l’Aula de Formació d’Adults i el suport de laSecretaria per a la Immigració de la Generalitat deCatalunya, va organitzar la Primera Jornada deConeixement de l’Entorn Cultural i Natural de laComarca. Aquesta iniciativa, que s’inscriu dins del Plade la Ciutadania i Immigració 2009, està adreçada alnous arribats a la nostra comarca així com a la sevafamília, per tal d’afavorir la seva integració social i cul-tural mitjançant el coneixement de l’entorn. Vàrem visi-tar la Casa del Parc de Boí, després vam fer un itinera-ri guiat pel planell d’Aigüestortes i finalment vam dinartots plegats malgrat la pluja primaveral. La diada vaacabar amb la visita de l’església romànica de SantJoan de Boí.

noticiari

18

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

� noticiari

Isard albíA la tardor passada els agents rurals de l’AltaRibagorça van fer una descoberta sorprenent: van loca-litzar un isard amb unes tonalitats molts clares de pell.Era una femella i anava acompanyada d’un segall decolors marronosos normals. Finalment, un dia van poderfotografiar la sorprenent parella, a l’entrada de la ribe-ra de Sant Nicolau, a la vall de Boí, amb els seus res-pectius colors de pell. Veritablement, com diu elrefrany, val més una imatge que mil paraules! En totcas, en números propers, us convidarem a llegir algunarticle sobre casos d’albinisme en espècies animals ivegetals, una anomalia genètica on hi ha una absènciacongènita de pigmentació centrada als ulls, la pell i elpèl, causada per una mutació en els gens, i que tambéés dóna en els vegetals. Natura incògnita!

IV Concurs de dibuix naturalistaEl passat 1 de juny es va resoldre a la Casa del Parcde Boí el 4t Concurs de dibuix naturalista. En aquestaedició, adreçada a participants escolars de 1r i 2nd’ESO, es va comptar amb la participació de 38 esco-les de tot Catalunya i part de l’Estat espanyol. El jurat,encapçalat per la directora-conservadora del Parc,va haver d’examinar, avaluar i triar entre els més de1.200 dibuixos presentats al certamen. Finalment eljurat, de forma unànime, va decidir atorgar lessegüents distincions:1r premi individual: Papallona i falguera de MartaPonttorres de 2n ESO B de l’IES Gili Gaya (Lleida). 2n premi individual ex aequo: Cérvol i part delsEncantats d’Oscar Ramos Aranda (2n A de l’EscolaMare de Déu de la Mercè) i Els Encantats d’Elisenda

19

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

� noticiariSuárez Fernández (2n B del Col·legi Maristes de Sants-Les Corts). 3r premi individual ex aequo: Esquirol de Cristina Lou(2n B del Col·legi Maristes de Sants-Les Corts) i Gall ferde Guillem Martínez (2n C del Col·legi Maristes LaImmaculada de Barcelona).La classe de 2n d’ESO B de l’Escola Mare de Déu de laMercè, de Sant Feliu de Llobregat, va alçar-se amb elpremi col·lectiu al conjunt d’obres de major qualitat,segons l’opinió del jurat. Properament aquest grup seràconvidat a una visita de dos dies al Parc. D’altra banda,tots els altres autors finalistes, així com cadascuna deles escoles participants, rebran un petit obsequi enagraïment i reconeixement a la seva participació en elconcurs. Al llarg dels mesos d’estiu, les obres guanya-dores i una selecció de les participants es podran veureexposades a les cases del Parc de Boí i Espot.

Nova pantalla tàctil a VielhaDes de començaments d’any, l’Oficina de Torisme deVielha disposa d’un nou aparell d’informació 24 hores.Les funcions són les mateixes que les d’altres modelsexistents en oficines de turisme de la zona d’influènciadel Parc però en aquest cas es van aprofitar les obresde remodelació de l’oficina de Vielha per instal·lar unformat de màquina més lleuger que va adherit al costatde la porta d’entrada. Aquests aparells, i ja en vam unadotzena, són una eina més d’informació que els visi-tants poden utilitzar quan els centres d’informació iatenció al públic estan ja tancats. Informació, doncs,durant les 24 hores!Nou lavabo a la MolinaDes d’aquesta primavera, la caseta d’informació i l’apar-cament de la Palanca de la Molina situada a l’entrada de

la ribera de Sant Nicolau, al sector d’Aigüestortes, dis-posa d’un lavabo que vol contribuir a reduir els residusorgànics. Aquesta cabina disposa d’un sistema de reco-llida de les aigües residuals que es buida dos cops persetmana i que són tractats posteriorment per un gestorautoritzat. Aquest equipament sanitari s’uneix als jaexistents a la caseta d’informació i l’aparcament dePrat de Pierró, i a l’estany de Sant Maurici. Tots plegatscontribueixen a millorar la nostra gestió medioambien-tal i, per tant, a establir criteris sostenibles amb la fina-litat d’avançar en la conservació i protecció dels hàbi-tats i espècies del Parc.

El Patronat aprova…El 22 d’abril passat es va celebrar a Boí la última sessiódel nostre Patronat. Abans de tot es va lliurar als presi-dents de les associacions de taxistes de la vall de Boí iEspot, el CD “Un viatge pel Parc”, que podran escoltarels usuaris d’aquest servei. Ja durant la sessió cal des-tacar l’aprovació del Pla Estratègic, un conjunt d’ac-cions l’objectiu de les quals és protegir els valors natu-rals alhora que analitza, regula i planifica la presènciadel Parc en el territori com a motor de desenvolupament.

Ajuts a la investigacióLa recerca és un dels pilans bàsics en la gestió d’unespai natural protegit. En la darrera convocatòria de2008 de l’Organismo Autónomo Parques Nacionales hanestat escollits diversos projectes relacionats amb elnostre Parc sobre el funcionament dels principals eco-sistemes, els efectes del canvi climàtic en els boscos ola distribució i diversitat de la rata mesquera. Cal desta-car que alguns d’aquests projectes es realitzen, deforma conjunta, en altres parcs nacionals de la Red.

flora

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

20

cone

guem

el p

arc

�Malgrat que el granit és la roca majoritària del Parc hi haalguns racons on podem trobar roques calcàries. Aquestpetit detall és de gran importància per a algunes espèciesde flora que depenen de la presència de calç per poderviure. Aquest és el cas de la flor de neu o de l’orella d’ós,què és l’espècie que us presentarem en aquest article.Un dels hàbitats més exigents per a les plantes són elsambients rupícoles: el de les plantes especialitzades afixar-se a les esquerdes i replans que hi ha a les roques iparets. Aquests ambients es caracteritzen per la mancade sòl i aigua.A diferència del granit, les roques calcàries són mésfàcilment solubles per efecte de l’aigua, de manera quedonen lloc a sòls més rics en sals minerals, que finalmentseran els nutrients que han de permetre la vida vegetal.Aquesta relativa “riquesa” de sals minerals també ésapreciable en els ambients més rocosos i provoca que laflora rupícola de les parets calcàries sigui més variadaque a les moles granítiques del Parc, que ens ofereixenun aspecte molt més nu, excepte pels líquens que colo-nitzen la seva superfície (que van ser objecte de l’articledel Portarró 18).Un cop una espècie ha aconseguit adaptar-se per sobre-viure a les condicions tan dures que imperen al mig d’unaroca veurem que, ben mirat, no és tan dolent i hi ha unbon nombre d’avantatges. Primer de tot, la seva situacióles protegeix dels atacs externs i els dóna invulnerabili-tat enfront dels grans herbívors, tret d’alguna cabra ago-sarada. Per una altra banda una roca presenta unes con-dicions ambientals força constants, estables i indepen-dents del clima circumdant:Efectivament, els ecosistemes rupícoles són força inde-pendents de les condicions climàtiques més generals i espoden trobar les mateixes espècies en un rang altitudinalforça elevat. De la mateixa manera els afecten poc elscanvis climàtics. Per molt que el temps canviï, seguiranvivint en una paret escalfada pel sol, encara que a sotahi hagi un estany, una platja plena de turistes o hi passiuna gelera.Aquest fet es pot comprovar si observem l’elevat nombred’endemismes antics que existeixen a la flora rupícola.Molts “paleoendemismes” de la península Ibérica viuen

aquí des de molt abans que nosaltres i han hagut de supor-tar períodes de clima extremadament fred i d’altres declima tropical, però han sobreviscut fins als nostres dies.La família de les gesneriàcies consta d’unes 3.000 espè-cies i pràcticament totes pertanyen a països amb climestropicals. A l’Europa meridional hi ha quatre o cincespècies en àrees de distribució reduïdes que es podenconsiderar totes relíquies preglacials. El gènereRamonda té 3 espècies: una als Pirineus i muntanyescatalanes i altres dues endèmiques de la península delsBalcans.El nom de la Ramonda myconi ret homenatge a dos gransbotànics nascuts cadascun a una banda dels Pirineus:Louis Ramond de Carbonnières (1755-1827) va ser un delsprimers exploradors dels Pirineus i expert en l’alta mun-tanya. Francesc Micó (1528-1592), que la va descobrir pera la ciència, va ser un metge i botànic català, de Vic. Foucatedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat deBarcelona i mantenia contactes amb un col·lega francès,Jacques Daléchamps, que a finals del segle XVI va publi-car la seva obra més coneguda: Historia generalis plan-tarum on incloïa 25 espècies que li havia enviat Micó,entre elles L’”auricula ursi myconii”.L’orella d’ós viu en escletxes i petits replans de roquescalcaries ombrívoles i una mica humides. Hom la pot tro-bar al centre dels Pirineus però també a les serres prepi-rinenques i a Montserrat o a les muntanyes de SantLlorenç de Munt. Totes les fulles surten de la base i sónarrugades, amb el revers densament pelut, amb uns pèlsllargs de color marró que al mateix Micó li devien recor-dar l’aspecte d’una orella d’ós, tota peluda. Al centre dela roseta de fulles apareixen els peduncles que portenles flors, amb cinc pètals, de color violeta fosc on desta-quen vivament els estams de color groc, atraient alsinsectes per a pol·linitzar la flor.Una adaptació a la vida sense aigua de l’orella d’ós, itambé d’algunes molses, és la capacitat de les fullesd’assecar-se i romandre pràcticament sense cap activi-tat durant molt de temps. En el moment de les pluges, lesfulles es rehidraten ràpidament i reprenen la seva feinasense problemes aparents.

Gerard Giménez Pérez

l’orella d’ós: una relíquia arrapada a la roca

El pela-roques (Tichodroma muraria) és una de les espè-cies més característiques i significatives del medi alpí,un ocell preciós que sorprendrà l’observador sempre. Laseva coloració atípica, el tipus de vol, el comportamentinquiet i confiat alhora, així com tota una sèrie de cir-cumstàncies faran inoblidable la seva observació. A mésa més es tracta d’una espècie escassa i rara a casa nos-tra, restringida durant l’època reproductora als Pirineus icerts sectors dels pre-Pirineus orientals, amb una pobla-ció avaluada a Catalunya de tan sols un màxim de 100parelles reproductores.Malgrat això al llarg de l’hivern pot ser observat en altreszones, de fet en qualsevol àrea, degut als grans movi-ments que realitzen en funció dels condicionants climà-tics. Els millors llocs d’hivernada es troben però a lesàrees dels pre-Pirineus. La seva alimentació es fonamen-ta en invertebrats que són cercats a les esquerdes de lesroques, pedruscalls, congestes i tarteres.Fins a la data es tenia una informació certament escassa

de la seva distribució i abundància al Parc Nacional i erapresent a 5 de les quadrícules de 10x10 de l’Atlas delOcells, amb reproducció comprovada en tan sols 2 d’e-lles. Fruit d’aquesta mancança de dades i durant el passatany de 2008 es va realitzar un seguiment al nostre espai acàrrec de l’experimentat ornitòleg Job Roig. Per primeravegada es varen establir densitats de certs nuclis repro-ductors així com la obtenció del seu estatus poblacional ide dades fenològiques reproductores amb el control sis-temàtic de fins a cinc nius localitzats a l’esmentat estudi.Sense cap mena de dubte, Aigüestortes i Estany de SantMaurici és el principal espai de Catalunya per a aquestarara espècie. A hores d’ara, per tant, en sabem un xicmés de l’anomenat moixó o ocell de la neu, o pardalpapallona a l’Alta Ribagorça així com audèth des malhs opicaparèt a la Val d’Aran, fet que demostra la seva impor-tància en el patrimoni cultural i natural pirinenc.

Jordi Canut Bartra

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

cone

guem

el p

arc

fauna

21

el pela-roques

Era Val de Barravés ei ua arribèra des Pirenèus cen-traus, plaçada ena versant sud. Ei eth conquèst deranauta Noguera Ribagorçana. Es termières d´aguesta valseguissen es crestes des montanhes que la entornegen.D´aguesti tucs es mès destacadi son: ath nòrd, manantera val, Eth Tuc deth Cap deth Pòrt de Vielha; a cogant,eth Tuc de Molières, Russell e Ballibierna, toti de mès detres mil mètres de nautada; e entath costat d´autant esBesiberri Nòrd, Sud e Coma lo Forno, que depassen tan-ben aquera nautada. Era termièra nòrd coincidís, don-ques, damb er èish axiau pirenenc e es vals der Ésera ed´Aran. Tar est limite damb era Valh de Boí, e tar oestdamb era Valh de Castanesa.Però on som? Què els passa a les nostres cordes vocalso als nostres pavellons auditius? Quina llengua, dialecteo parla estem fem servir? Donques, ni menys ni més queuna variant del dialecte gascó de la llengua occitana,l’aranès, llengua oficial del Parc, i parlat encara per propde tres mil persones als Pirineus, als ditxosos Pirineus! Per què ho fem? Perquè el nostre viatge per la geografiapirinenca ens porta avui a la vall de Barravés, un territo-ri de muntanya on conviuen, entre els seus pocs menysde mil habitants, tres llengües diferents: el català o riba-gorçà, l’omnipresent castellà, i l’aranès. Però comencema despullar amb cura i admiració aquest extraordinaripacient poliglot!Els orígens de Barravés estan relacionats amb el mones-tir de Sant Andreu Arravensis al segle X, quan s’esmentai s’escriu aquest topònim, per primera vegada, en un do-cument que parla de la consagració de l’església de SantAndreu pel bisbe ribagorçà Ató. Els monestirs eren enaquells temps vertaders centres culturals i artístics, aixòsí, mentre que la resta del país semblava encara submer-git en l’Edat de Pedra. Els monestirs eren refugis de rique-ses envejades -per usurpació o per donació- dels mortalsde l’època que pretenien guanyar-se un raconet solà alprenyat cel! Però, com deia el poeta, si res no és mesquí,on diantre són les restes d’aquests famosos monestirs?

Sant Andreu de Barravés, un d’ells, és tot un misteri! Unmisteri que a més sembla haver-se fos, com fus, entreles cases dels paisans més espavilats dels darrerssegles! Investiguem una mica pels camins de la històriaa veure fins on ens porten!Alguns el situen, el monestir, a la confluència de laNoguera Ribagorçana amb la Valira de Castanesa, ons’aixecava el llogaret desaparegut de Miravet, que donànom a una de les muntanyes més emblemàtiques de lazona. D’altres creuen que casa d’Arro –un dels possiblesorígens del topònim Barravés, al terme municipal deMontanui– es construí amb les restes de les seuespedres i columnes. Els historiadors diuen però que casai monestir foren contemporanis durant dos segles, laqual cosa treu credibilitat a la hipòtesi. Altres agosaratsel situaven al poble de Senet, menys conegut com aSenet de Barravés, on avui s’aixeca l’església romànicade Santa Cecília; o al santuari de Riupedrós o Reperóson, segons la gent de Vilaller, hi havia un convent.Donques no!Montsant, l’altre Montsant, el petit port que hem de fer,a peu, a cavall o en cotxe, abans d’arribar a Vilaller,venint del Pont del Suert, seria una altra ubicació pos-sible però sembla que tampoc, per molt que surti a lacartografia, una partida anomenada el temple deBarravés, on avui s’aixeca un hotel i restaurant. Però jasom a prop!El lloc on estava ubicat el monestir de Sant Andreu sem-bla que és on hi ha el cementiri nou de Vilaller. Ja l’any1932, durant els treballs de la carretera, van aparèixerrestes del monestir i del seu cementiri, i mentre feien lesfosses del nou, van sortir restes humanes de l’antic.Cementiri sobre cementiri! Per tant, sota Montsant, vora la Noguera, mirant al sud-oest, a la partida anomenada, com no podia ser d’altramanera, de Sant Andreu és on s’hauria construït aquestcenobi ribagorçà que, amb Alaó, Obarra i Lavaix, forencapdavanters en la gestió política i econòmica d’aques-

22

�

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

l’essència de les paraulesbarravés’s val

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�l’essència de les paraulesbarravés’s val

23

tes valls de muntanya d’indubtable riquesa. Un altre copels topònims actuals ens apropen a la descoberta delsnostres patrimonis més heroics i antics!Açò i allò començava a passar pels volts de l’any 920quan, me cagon el Salto i la Runada, un fet històric a lahistòria política dels Pirineus s’acaba de produir. Quin?El Pallars i la Ribagorça se separen. Quan? A la mort deRamon I, contemporani del famós Guifré el Pilós. Perquè? Vés a saber, potser per guerres fratricides entregermans de sang? El primer comtat, el pallarès, seràcogovernat per Isarn i Llop, i el segon, el ribagorçà, perdos altri, Miró i Bernat Unifred. Mentrestant a Romago-vernava un Papa catòlic i romà, anomenat EsteveVII que, la veritat, ni fum ni fam sobre l’afer medievalque ens ocupa. I és que en agueixos temps de refor-mes gregorianes, Roma i el Sant Pare encara respira-ven i conspi-raven molt lluny dels Pirineus malgrat elfet que comtat i bisbat -de Ribagorça- foren regits pelmateix llinatge!I Barravés, què deu volgué dir? El Vallis Arravensis oArravense, surcat pel riu Nuceriolam, té diferents hipò-tesis d’interpretació. Una podria volgué significar la vallangosta, estreta, feréstega que sobretot podem desco-brir de l’estret de Vinyal cap al nord; altra derivaria de lapròpia evolució del cognom Arravensis del monestir deSant Andreu.La història del perquè de molts topònims ens diu queaquestos neixen a partir d’una localització molt concre-ta que, a dempués, es pot fer extensible per a batejaruna zona geogràfica molt més extensa. L’exemple deltopònim Ribagorça –l’antiga Ripacurtiae– que semblaser que neix pels voltants del monestir d’Obarra, n’és unaltre bon exemple que ha acabat agermanant quasi tres-mil quilòmetres quadrats de territori pirinenc!On comença? On acaba? Barravés originàriament limi-tava, al nord, amb el Salto de Senet, on començava laVall de Supersallent -o de les grans cascades- i, pelsud, pràcticament a l’alçada del desguàs de la Noguerade Tor amb la seua mare la Ribagorçana. A finals del

segle XI, arran d’un seguit de donacions al nostre esti-mat monestir, s’hi afegissen la part nord de la concaque faltava, del Salto al pòrt de Vielha, altres valls veï-nes, com la de Denui, i fins i tot els termes de Castilló deTor, Llesp i Cóll, l´antic pagus Lespetano. En aquestacentúria el monestir passa d´abadiat a priorat i delsegle XIV al XIX es transformà en baronia eclesiàsticadels prelats ilerdencs.A la cartografia del segle XVIII trobem el topònim, a partde com a vall, com a lloc situat a la part alta de la ribera,vers el nord-est, vora el nucli de Vilaller, a cavall entreles seves dues regions naturals d´Aragó i Catalunya, oservint com a terme administratiu o polític.Com és la vall? És i fou una vall glacial! Sí, gèlida i gla-cial, plena de morrenes i tills, d’estries i de poliments,amb un perfil longitudinal esglaonat i un de transversalen forma d’U –d’Uzbequistà– que ens amaga nombrosessorpreses geològiques. Antics estanys, avui sedimentatspels materials de la història més recent, com els de lesplanes de Bono i potser les de Vilaller; valls penjadesespectacularment com les de Llauset, les Salenques, deMolières –bressol de la Noguera Ribagorçana–, deConangles o la poètica Besiberri; plans, replans i cata-plans de salts d’aigua verticals que es despengen, sensecap mena de vergonya, d’aquestes valls que ocupen tantels aubagots com les solanotes. Despreniments, dipò-sits, esllavissades, esbaldregalls, ensulsiades, carants ialtres moviments del terreny que tenen la seua màximaexpressió visual i estètica en l’Esbornada de Senet, queamb la seua germana l’Esbomegada d’Erill, a la vall deBoí, són testimonis geològics de la inestabilitat de totallò que ens rodeja, inclosos els vessants de les nostresmuntanyes, com a mínim, durant els darrers sis mil anys!Barravés és ossí una ribera de desnivells estratosfèrics!El viatge dels tres mil als mil metres d’altitud pot durarpocs segons, minuts o hores, segons el mitjà de locomo-ció que utilitzem. A més a més, hi ha una relació íntimaentre marc geològic i vies de comunicació. Sinó qui potexplicar, en pogues paraules, la ubicació de l’Hospital

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�de Vielha, just avui a la vora de la boca sud del flamanttúnel? Fem una mica d’història! Aquest hospital pirinenc, també conegut pels aranesoscom Espitau de Sant Nicolau des Pontelhs, fou fundat perAlfons II l’any 1192, per servir de refugi als traginers, elscaçadors, els viatgers i pioners del pirineisme comGourdon, Russell, Packe, o senzillament a aquells aven-turers anònims que creuaven la serralada per necessitatdes de l’Aran o des de la Ribagorça.Dos reis més, Pere el Catòlic i Jaume el Conqueridor,concediren a l’Espitau protecció reial. Aquest últim hipassà el 1265 per fer la seva visita reial a l´Aran. I fins aCarles I quedaren confirmats els seus privilegis, apart dequedar en aquest temps la propietat i l’administració a lavila i cònsols de Vielha, tal com reflecteixen els llibresd’actes, amb l’arrendament cada quatre anys. Tothomque arribava a aquest hospice -o als de Benasc, Gistaín,Parzan o Bujaruelo- tenia dret a aigua, sal i vinagre; unseient vora el foc i un llit si estava malalt. Encara avui ésrefugi de muntanya, conjuntament amb el de Conangles,essent ambdós nyius acollidors dels nous traginers delsegle vintiu!! Atents, però, si us plau!Barravés és el port de muntanya dels silencis! Vielha ésel port de la por! Dels silencis i de les pors necessàriesper a protegir-nos de les allaus, els llaveis, els llidos o eslauegi! Així ho relaten diversos personatges històricscom l´advocat, polític i geògraf Pascual Madoz, on al seugran Diccionari de 1845, parla dels esforços i les obliga-cions dels arrendataris de l´hospital aranès per obrir elcamí de neu als confins de la vall tot pujant fins a 50 bouscap al pòrt de Vielha. El geògraf Josep Iglésies tambéexplicava, fa un ramat de dècades, les penúries que vaviure en Juli Soler i Santaló, guia per excel·lència del’Aran, quan voliva travessar a peu aquesta gran collada:“Era el 16 de novembre de 1902, ¡fa cent-set anys!. Unaparella de recent casats de la vall de Boí marxava cap aFrança. La forta nevada els atura a l’Hospital. Tres diesdesprés, el dinou, amb un temps incert, intenten traves-

sar el port. Sis mesos després troben els seus cossosarrupits però perfectament conservats dins les darreresneus d’una primavera llarga!” El pòrt de Vielha o deBarravés - segons des d’on es miri, o sia, des de Senet odes de Vielha, des de la Ribagorça o des de l’Aran, desd’Espanya o des del Midi francès- ens amaga i ens ama-garà sempre un territori de conflictes!Conflictes entre els mercaders aranesos i els pobles deBarravés! Conflictes que s´intentaven arreglar o evitargràcies als tractes econòmics entre les diverses vallspirenenques anomenats tractats de pau en català, face-ries en aragonès o patzeries en occità, i coneguts des demil anys enrere! Fins i tot quan eren pactes locals fevenles anomenades concòrdies, que han donat peu a tesisuniversitàries d’aquestos acords comunals.Saquejos de mercaderies i de pastures; robatori d’ani-mals carregats de vi de l’Aragó i d’altres espècies; se-grestos macabres amb suculents rescats de molts quar-tos que podien acabar amb bandolers i lladres practicantl’assassinat més cruel! Per cert, heu pensat algun copper què el pic de la Contesa, vigilant gentil de Besiberri,es diu així?Don Camilo José Cela ens parla, a mitjans dels anys sei-xanta, en el seu llibre Viaje al Pirineo de Lérida d’aquestcim que ell bateja com de “la Condesa” ja que l’associaa una suposada comtessa ribagorçana! Amb tota lamodèstia del món, ens agradaria avui portar-li la contrà-ria a tot un Nobel de literatura –reposi entre llibres enpau– en l’afer que ens ocupa: el pic de “la Condesa” nofa referència a cap comtessa sinó a la contesa o disputaque probablement s’establí, de nou, entre aranesos ibarravesos -com succeeix al segle XIV per la disputa veï-nal de l’Espitau- pel control d’unes valuoses pasturesque, per allò dels emprius, vés a saber de qui eren! Denou els noms vells de la geografia ens aporten més infor-mació de la que, molts camins, ens pensem i, per tant, laseua protecció i bona conservació poden ser claus perinterpretar moments de la nostra història!

l’essència de les paraulesbarravés’s val

24

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�És el cas de la pedra del terme, del Santet o PèiraChispau, que delimita a la boca sud del túnel reial, al cos-tat del refugi renovat de Conangles i de la capçalera dela Ribagorçana, les terres catalanes de les occitanes, laRibagorça oriental de l’occidental, la vall barravesa del’aranesa! I encara n’hi ha més!Gràcies a la memòria adjunta d’un dels seus nombrososmapes de l’Aragó, el cartògraf portuguès del segle XVII,J.B. Labanha, ens dóna l’origen toponímic de la PèiraChispau: era el terme episcopal dels antics bisbats deLleida i Comenges, és a dir, la Pedra Bisbal o Bisbau enoccità aranès. I no hem parlat de la història llegendàriad’aquesta fita, avui marcada amb una creu i les barresaragoneses, que neix de la contesa entre un veí de Seneti un de Vielha -Cenet i Vétula antics-, per veure qui arri-bava més lluny en la seva cursa per guanyar país; potserla primera carros de foc de la història!Barravés, Barravés, Barravés! Quantes històries! I quèen sabem de les famoses mines de Cierco? Donques quefa catorze segles o quasi mil cinc-cents anys, conjunta-ment amb les de les valls veïnes, foren responsablesd’una de les etapes contaminants més malignes de lacomarca, com s’ha pogut constatar a partir de l’anàlisidels sediments de certs estanys pirinencs com l´estanhRedon, on s’han trobat concentracions elevades de plomen els seus llims! Sabíeu que 60 cm de sediments enspoden explicar 10.000 anys d’història natural d’aquellindret? La mare ciència és fantàstica i els humans que lapractiquen, encara més!

Però tornem a la mina! Què amaga aquest punt de mine-ralització tan generosa? Amaga minerals com la calcita,la baritina, l’esfalerita o la coneguda galena argentífera,de la que se’n extrau plata i plom, ambdós metalls moltapreciats per a les civilitzacions humanes. On? Entre elsencavalcaments de Bono i Estet, per sota del tossal dePosa i en tres filons diferents: el del Rei, el de l’Obaga i elde la Solana. Com s’explotava? Pel sistema de galeries adiferents nivells separats entre ells uns 30 metres. Durantquan de temps? Hi ha evidències que els romans i a l’è-poca medieval ja feren de les seues però l’explotaciómés intensa d’aquesta geologia econòmica es produeixentre 1940 i 1983 per part d’una de les dos grans empre-ses, filles del famós enginyer lleidatà don VictorianoMuñoz: la MIPSA (Minera Industrial Pirenaica).La recuperació d’aquest patrimoni miner és avui unaprioritat per a la comarca ribagorçana, donats els seusalts valors biològics, culturals i històrics. Les mines deCierco han de donar, doncs, un nou pas geològic en laseua història, on les galeries, els filons i els afloramentsesdevinguin en focus d’atracció turística i científica,potenciant alhora la tremenda didàctica que s’amagadins les seues oblidades boques.A l’explotació minera li succeí la producció d’energiade la mà de l’ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctricadel Ribagorzana), la segona filla de don Victoriano, ambaprofitaments coetanis amb la mina als voltants deSenet i Bono, i anys després, amb el gran salt reversi-ble de Moralets i la Baserca, topònim pirinenc aquest

l’essència de les paraulesbarravés’s val

25

últim que significa “corral per al bestiar situat fora delpoble”, i que quan les aigües de l’embassament són bai-xes podem encara descobrir al vessant obac. Unesaigües que empeses per la energia nuclear sobrant ales nits levita per canonades amagades fins a la presade Llauset, un prodigi d’arquitectura industrial, queamaga les vergonyes del formigó entre els paisatgesalpins del veí parc de Posets-Maladeta. Salenques,tallades, pedresbllanques, botornassos, anglios, riue-nos, estanysfers!Parlem ara de literatura, de llibres, de poesia! Heu sentitparlar de mossèn Anton Navarro? Fill d’una humil mes-tressa i d’un bon sabater de Vielha, va néixer fa cent qua-ranta-dos anys, a ca de Gessa de Vilaller, i va ser mortper hordes folles, a Barcelona, la vetlla de Nadal, d’en fasetanta-tres. Sense cap mena dubte, és el poeta pirinenci romàntic que, com a mestre de la tendresa, més ensemocionarà mentre llegim els seus versos i les seuesproses. Proses que evoquen l’amor inqüestionable quetenia cap a la natura quotidiana que va forjar sa infante-sa i sa adolescència! Llegiu com escrivia! Aguells... “pels camins sense camí”;aguells “al peu d’eixes muntanyes alteroses, graons del’infinit”; aguell “que bé hi estic tot sol, en esta altura”;aguell “al peu d’una fageda muntanyana”; aguella“negres abims em volten on té son jaç la fera”; aguella“amb les falles aflamades davallen dels alts turons”;agueixos “sempre nova i sempre vella, el bosc té unameravella”; agueixos “quan les pomeres floriran entreles aigües lluminoses”; agueixes “mon goig suprem essomniar i viure d’aqueixos mons en l’embriagant follia”;agueixes “ Ella vindrà! No sé per quin camí ni en quinmoment dels dies de la vida”. Per acabar, solament tres

desitjos: el tercer, “Si em donessin a escollir una hora...”;el segon, “Per fora, austera i bruna; per dins, fulgent ialtiva”; i el primer, “Si la llengua ens engrillonen, fem queparlin nostres mans”. Carpe diem sublime!L’harmonia poètica de mossèn Anton Navarro és l’har-monia geogràfica de la vall de Barravés i dels Pirineus!Selves sagrades, deserts de soledats, arbres gegantins,ulls de faig, congestes d’herbes, orgies de llops, óssos ialtres feres. Fonts encantades, nits serenes d’estelsignots, falles eternes, pastors i ramades per caminssense camí! Sols 69 anys de vida foren molt injustos pera la vida d’un dels intel·lectuals més fecunds delPrincipat!Tots som però fills -amb perdó- de mossèn AntonNavarro. Perquè voldríem ser capaços d’entendre, ambel seny clar i el rostre serè, la seua poesia; voldríem sercristalls de la blancor de les seues neus i batalls deldring de les esquelles del vaquí del seu poble. Preguem,com faria ell, per la vall de Barravés, per aquest territorietern de pastors i traginers, de menescals i apotecaris,de peregrins revolucionaris, de contrabandistes il·lus-trats o de viatgers enamorats. Preguem perquè estiguipresent en el record de les persones d’aquests temps idels següents! Barravés, si més no, ha estat, és i seràsempre tot un poema difícil d’escriure però fàcil d’enten-dre, com sempre!!

Josepmaria Rispa Pifarré i Claudi Aventin-Boya

Nota:Els autors volem agrair les correccions, els afegits i els con-sells de l’historiador de Vilaller, Joan Ramon Piqué, semprefidel a Barravés.

l’essència de les paraulesbarravés’s val�

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

26

�

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

el salt de comials, aigües verticals

cam

inem

pel

par

c

27

Potser per a alguns dels nostres lectors aquest títol no elsevocarà cap indret conegut; però si parlem de la cascadadel Gerber segurament n’hi haurà d’altres que ja localitza-ran aquest lloc amb més facilitat. Sabíeu que hi ha un sen-der que permet apropar-vos-hi sense grans dificultats desde la carretera del port de la Bonaigua?Podríem afirmar, sense por d’equivocar-nos, que aquestacascada és el salt d’aigua més espectacular del ParcNacional, ja que salva el desnivell de més d’un centenar demetres que existeix entre la vall de Gerber i la de laBonaigua, d’una manera gairebé vertical. Fa més de 50.000anys, aquestes valls estaven ocupades per grans glaceres.La de la Bonaigua era la més important ja que rebia apor-tacions “extra” de la veïna val de Ruda, a través del port dela Bonaigua. Aquest fet va provocar que l’erosió del fonsde la vall produïda per aquesta glacera fos molt més impor-tant que la del Gerber. Aquesta desigual intensitat en el tre-ball erosiu del gel va provocar una diferència entre elsnivells de base de les dues valls, que el riu de Gerber salvaamb un espectacular salt d’aigua.L’itinerari que us proposem és una passejada molt tranquil·lades de l’aparcament que es troba a l’antiga carretera delport de la Bonaigua, molt a prop del refugi del Gerdar, fins alpeu mateix d’aquesta cascada. El recorregut que fareu coin-cideix amb un petit tram de la gran ruta circular anomenada“Camins vius”, que amb més de 160 quilòmetres de recorre-gut, dóna la volta al Parc passant pels camins tradicionalsque uneixen diferents pobles del seu entorn.Si decidiu venir des del Pallars, haureu de seguir la carre-tera C-28 en direcció a Vielha. Deixareu a la vostra dreta lacruïlla que va al poble de Sorpe, i una mica més endavant,abandonareu la ruta principal per agafar un desviament ala vostra esquerra, indicat amb un senyal que diu “Bosc delGerdar”. De seguida passareu pel costat del refugi delmateix nom i a uns 100 metres trobareu un aparcament onpodreu deixar el vostre vehicle. Si veniu de la val d’Aran,podeu agafar un desviament situat a la vostra dreta i queentra al bosc del Gerdar un cop passat el refugi de la Marede Déu de les Ares. Us recomanem que tant si entreu perun costat com per l’altre, deixeu el vostre vehicle a l’apar-cament del Gerdar, ja que es troba ben condicionat i a méshi trobareu un plafó amb informació sobre tots els itinera-ris que podeu fer per aquesta zona.El camí comença just a l’esquerra del refugi i s’endinsa capel bosc del Gerdar de Sorpe tot pujant suaument entregrans avets (Abies alba). És un lloc molt humit, on la llumamb prou feines pot arribar al sòl a causa del brancatgeque li barra el pas i on les molses són gairebé l’única notade verd que trobareu als vostres peus. Al cap de pocsminuts, entrareu en un indret molt més lluminós, on el boscdeixa pas a una primera clariana amb un petit riuet que tra-vessareu per una senzilla palanca de fusta. El camí s’obrepas entre avellaners (Corylus avellana), petits bedolls(Betula pendula) i saüquers (Sambucus racemosa), fins auna segona clariana molt més gran que la primera i que uspermetrà contemplar sense obstacles els drets vessants

del Pui de la Bonaigua (2.777m). Aquestes dues clarianessón conseqüència directa dels efectes destructius de lesallaus que es despengen de les pales del Pui en hiverns deneus abundants. La darrera vegada que l’allau va baixarfort, l’hivern 2006/2007, va ser una gran ventada produïdaper la caiguda sobtada de la neu al peu de les parets delPui, la que va provocar la trencadissa d’arbres que encaraavui es pot observar. La gran majoria van quedar tallats auns 4 o 5 metres d’alçada; i alguns encara resten dempeusi sense capçada, com si una gran serra mecànica, menadaper un llenyataire gegant, els hagués tallat d’una revolada.Ara els bedolls i els avellaners són els primers colonitza-dors d’aquesta immensa cicatriu que vol tornar al seu estatoriginal de bosc... fins que no caigui la propera allau!Aviat arribareu a una altra gran clariana, i un cop creuadal’antiga carretera del port, val la pena fer una parada pergirar la vista cap al lloc d’on heu vingut. Des d’aquest punt,anomenat el pla de la Dinada (un nom molt expressiu!)podreu observar l’avetosa de la Mata de València d’Àneu,cosina germana del bosc del Gerdar de Sorpe, del qualnomés es troba separada pel riu de Cabanes. Aquest éstambé un indret molt freqüentat per diferents espècies defauna com el cabirol (Capreolus capreolus), l’esquirol(Sciurus vulgaris) o l’omnipresent senglar (Sus scrofa),anomenat tocino fer per la gent del Pallars.El camí torna a entrar al bosc i baixa ràpidament fins a tro-bar una altra vegada la carretera, on veureu un senyal queus indica la direcció a seguir. Durant una estona anireucaminant just a tocar del riu de la Bonaigua; és un riu devida breu, ja que uns quilòmetres més avall, a l’alçadad’Esterri d’Àneu, dóna generosament les seves aigües a unaltre de molt més gran, la Noguera Pallaresa, que consti-tueix la veritable columna vertebral del Pallars Sobirà.Ara la ruta s’enfila en direcció oest i passa pel costat d’unacabana de pastors, voltada d’antics corrals i pletes per albestiar fets amb murs de pedra seca. Aquí val la pena feruna altra petita parada per observar l’altre costat de la vall.D’entrada us sobtarà la relativa escassetat de vegetaciórespecte el vessant més obac on us trobeu. En aquestessolanes la sequedat és més intensa i les plantes s’han d’a-daptar a condicions més exigents i extremes. A més lesallaus també s’hi despengen amb una certa freqüència, fetque queda confirmat per la presència d’elements artificialsde retenció de la neu que podreu veure sota el cim anome-nat el Cap de Comials.Ben aviat travessareu uns petits barrancs gràcies a unparell de passarel·les de fusta i entrareu en un bosquet ons’hi barregen els bedolls i alguns avets i pins negres (Pinusuncinata) amb un sotabosc on abunden els nerets(Rhododendron ferrugineum), anomenats bardenals a lazona. A partir d’aquest punt ja sentireu clarament el brogitde l’aigua de la cascada que us indica que el final de la rutaés ben a prop. Després d’una forta però curta pujada perunes escales de pedra, arribareu a la plataforma de fustades d’on podreu admirar aquesta autèntica meravella de lanatura! Una bona recompensa per a un petit esforç!

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

ica

min

em p

el p

arc

Durada:1h 15 min des de l’aparcament del Gerdar (anada).Desnivell: 180 metres.Dificultat: baixa a l’estiu.Fixeu-vos en: en els efectes sobre la vegetació de lesallaus que baixen del pui de la Bonaigua; els prats de pas-tura del port de la Bonaigua que comparteixen els poblesde Sorpe, Son, Esterri d’Àneu i València d’Àneu des detemps immemorials (Mancomunitat dels quatre pobles)

28

�

�

�

publicacionsTÍTOL: Raquetas por el Pirineo: 25 itinerarios desdeOrdesa a Sant MauriciEDICIÓ: Desnivel, 2008.FORMAT: 163 p.; 19 cm.Perquè pugueu anar preparant les sortides amb raque-tes del proper hivern, us presentem aquesta guia amb iti-neraris pel sector pirinenc que abasta de parc nacionala parc nacional: la línia que va d’Ordesa, passa per laMaladeta i arriba a Sant Maurici. Neu, paisatges impres-sionants i grans excursions estan garantides. La guiaens presenta sortides de diferents dificultats i durades ala zona que concentra els cims més alts del Pirineu. En elcas del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici podem trobar des de la senzilla i clàssica Prat dePierró-Estany de Sant Maurici a la volta llarga al Circ deColomèrs. S’acompanya cada itinerari amb els way-points per a GPS, per a poder fer els recoreguts ambmajor seguretat. Per als que mai hagin fet sortides ambraquetes, la guia ofereix un pròleg amb la presentacióbàsica d’aquesta eina cada cop més present a les sorti-des hivernals.

TÍTOL: Pirineos: 20 trekkingsEDICIÓ: Desnivel, 2008.FORMAT: 207 p.; 32 cm.Cada cop són més les rutes de més d’un dia que espoden fer a les nostres terres pirinenques. Desprès de lafamosa Carros de Foc, són molts els itineraris que hansorgit a continuació de forma que es recuperen anticscamins de muntanya, es dinamitzen els pobles de pas idistribueixen tots els aficionats de forma que la càrregade visitants no quedi reduïda a uns pocs llocs. Aquestaobra presenta 20 itineraris per a aquells que volen posar-se la motxilla a l’esquena i recórrer les muntanyes unsdies lluny del tràfec de les poblacions. Un cop més lesrutes de muntanya demostren que els Pirineus no ente-nen de fronteres administratives i fan passar el viatgerd’una vessant a una altra amb l’única preocupació degaudir de la ruta. Des de la Serra de l’Albera fins als bos-cos d’Irati (Navarra) trobem recorreguts que destaquenper la gran bellesa dels seus paisatges.

TÍTOL: A peu pels camins del cançoner: cançons delPallars SobiràEDICIÓ: Fundació Privada Artur Blasco, 2008.FORMAT: 328 p.; 24 cm.El patrimoni d’un país no és només material: són lesseves persones les que conformen els actius més impor-tants. Al Pirineu, un dels patrimonis més arrelats peròcada cop més desconegut són les cançons populars. Enun més que exhaustiu treball de recerca i recuperació dela memòria, la Fundació Artur Blasco ha editat el sisèvolum d’aquest cançoner, donant fe de la quantitat dematerial patrimonial que guarden les persones transmis-sores d’aquesta tradició oral. Aquest cop, ens centremen el Pallars Sobirà, recollint 185 cançons de tots elsracons pallaresos. Cada cançó inclou la lletra transcritadirectament de cantaires així com una transcripció enpartitura de les tonalitats per a aquells que s’atreveixinno només a llegir-les sinó també a interpretar-les, iseguir conservant aquestes melodies patrimonials.

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

29

bu

tlle

tí d

el

pa

rc n

ac

ion

al

d’a

igü

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

�

�

publicacions�TÍTOL: Estanys del Pirineu català i andorràEDICIÓ: Desnivel, 2008.FORMAT: 201 p.; 19 cm.Es conegut que la major concentració d’estanys alPirineu queda enmarcada al Parc Nacional però...i la resta dels Pirineus del nostre país? Aquestaguia pretén donar-hi una resposta. L’efecte de lesglaceres als Pirineus ha donat aquesta empremtatan característica als Piri-neus catalans i a la partandorrana, esquitxant d‘estanys tota la sevaextensió. Els amants dels paisatges amb estanystenen on triar en els més de 50 itineraris de la guia.Alguns són grans, altres xics, rodons, allargats oirregulars. Recorreguts de dificultats i duradesvariades però que sempre compensen l’esforçamb la bellesa de les aigües al final del camí. Cadaitinerari inclou la descripció de la ruta amb acces-sos, temps estimats i una classificació de bellesadels estanys. Per als que encara no en tinguinprou s’ofereix una petita nota amb alternatives alrecorregut per a fer cims de muntanys i gaudirencara de millors vistes dels estanys.

TÍTOL: Lo padrí JamesEDICIÓ: Associació cultural Cambuleta, 2009.FORMAT: 36 p.; 22 cm.Com presentar la llengua pallaresa als menuts deforma entretinguda? Res millor que una bona his-tòria. Lo Padrí James ens trasllada a la vida d’unpilot anglès que per atzars de la guerra civilespanyola queda captiu a la presó de Sort i pelsulls verds d’una pubilla queda captivat per sempredel Pallars. Amb les seves cuites aprendrem unamica més de la parla i del vocabulari pallarèsd’una forma molt gràfica, gràcies a les il·lustra-cions de Mònica Bada que acompanyen tot el text.El llibre inclou al final un glossari i un vocabulariamb els termes emprats i la seva definició per fermés aclaridora la lectura a aquells que no estanacostumats a la parla.

30

�

elpo

rtar

ró

el portarró