but l let del parc nacional d aigestortes i estany de sant maurici

es

tiu

-ta

rdo

r2

00

9

el portarr26

Casa del Parc Nacional de BoCa de SimametC/ de les Graieres, 2 E 25528 Bo (Alta Ribagora)Tel. 973 696 189 Fax 973 696 154

Casa del Parc Nacional d'EspotPrat del Guarda, 4 E 25597 Espot (Pallars Sobir)Tel./Fax 973 624 036

Centre dInformaci de LlessuiEcomuseu dels Pastors de la Vall dssuaAntigues escoles, s/n E 25567 Llessui (Pallars Sobir)Tel. 973 621 798 Fax 973 621 803

Centre dInformaci de SenetLa SerradoraC/ del Port,10 E 25553 Senet (Alta Ribagora)Tel. 973 698 232 Fax 973 698 229

Pgines web:www.parcsdecatalunya.nethttp://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes

Correu electrnic:info.aiguestortes@oapn.mma.es

Presentaci

La necrpolis deth Har de Gars (Naut Aran, Val dAran)

Belles i amb nom

Entrevista: El mol de Senet i dAneto: una utopia feta realitat!

Noticiari

Coneguem el Parc- Lorella ds- El pela-roques

Lessncia de les paraules: Barravss val

Caminem pel Parc- El salt de Comials

Publicacions

3

4

8

11

16

20

22

27

29

ndexEl PortarrEstiu-tardor 2009

Collaboren en aquest nmero:Merc Aniz MontesJaume Comas BallesterJosep Maria Rispa PifarrGerard Gimnez PrezPir Cts e CasanhaJavier Piqu AlejaldreNavidad Peguera PegueraClaudi Aventn-BoyaJordi Canut BartraJordi Vicente CanillasJess Tartera OrteuMaria Farr DomechDelia Pino GarcaAmaya Gmez Rodrguez

Fotografies, mapes i dibuixos:Arxiu del Parc NacionalRicard Novell AgramuntClaudi Aventn-BoyaCos dAgents Rurals de lAlta RibagoraJavier Piqu AlejaldreNavidad Peguera PegueraJordi Prieto MollarPir Cts e CasanhaJuanma Morell VidalMiguel Angel Yuste de Paz

Correcci lingstica:Nria Tost i FarrsClaudi Aventn-Boya

Disseny i maquetaci:Aran Disseny

Dipsit Legal:L-1428-96

Edita:

El Por tar r no assumeix la responsabi l i ta t sobre les op in ionsexpressades en e ls a r t ic les s ignats o amb pseudnim, la quals exclus iva de ls seus au tors

3bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

presentaciFa 100 anys, a Sucia, es van declarar els primers parcsnacionals europeus, en concret un 24 de maig, data alvoltant de la qual celebrem darrerament el Dia Europeudels Parcs. Pocs anys desprs, lEstat espanyol es vasumar amb la declaraci el 1918 de dos parcs nacionalspioners a la pennsula Ibrica: la Montaa de Covadon-ga i el Valle de Ordesa. En lactualitat ms de 1.600espais naturals protegits es troben repartits per totaquest territori la qual cosa fa que cada cop ms ciuta-dans ens visitin per gaudir daquest patrimoni natural icultural de primer ordre. Una gran responsabilitat queentre tots hem de gestionar per fer compatible la protec-ci i conservaci daquests hbitats amb un s pblicrespectus i responsable.En aquest nou nmero, i van 26, els nostres articles defons parlaran, per una banda, de les descobertesarqueolgiques realitzades a Gars per larqueleg ara-ns Peir Cts i, per una altra, farem un viatge per lorigendels noms de les flors, unes flors que ja comencen acompondre simfonies de colors en els nostres paisatges.Us presentarem una interessantssima entrevista sobrela Mola de Senet i Aneto. En el Noticiari us podreu assa-bentar dalgunes de les activitats realitzades durant elsdarrers sis mesos aix com daltres novetats sobre la

xarxa de camins, els treballs dinvestigaci i, fins i tot,alguna curiositat zoolgica i sociolgica. Si voleu pro-funditzar en els nostres valors naturals podreu llegir dosinteressants articles de la famosa orella ds i del pela-roques, un dels ocells ms bells dels Pirineus.Passejarem tamb per la vall de Barravs, de la m i leslletres dels seus topnims, les seves histries, les seuespersones; ens atansarem al salt de Comials, a la vall dela Bonaigua, grcies al nou cam obert pel Parc vora delrefugi del Gerdar. Com sempre, les novetats bibliogrfi-ques tancaran aquest nmero.Com ja haureu sentit en els diferents mitjans de comuni-caci, aquest 2009 tamb ha estat declarat internacio-nalment com Any Darwin, en commemoraci del bicen-tenari del naixement de linsigne cientfic i naturalistaangls, i del cent cinquant aniversari de la publicacide la seva obra sobre lorigen de les espcies, on expo-s les seves teories sobre levoluci i la selecci natu-ral. El Portarr, com a publicaci peridica feta alsPirineus, tamb vol continuar aportant nmero a nme-ro, paraula a paraula, imatge a imatge, ms peces da-quest gran trencaclosques que s levoluci natural.Grcies a tots i totes per acompanyar-nos en aquestviatge apassionant un estiu ms!

la necrpolis deth har de garsnaut aran, val daranGars s una poblaci que pertany al terme municipal deNaut Aran. La necrpolis paleocristiana nomenada dethHar -nom que prov de lantic costum pag de cremarun tronc clavat al terra el dia del solstici destiu o siguiper Sant Joan- s situada en una petita elevaci en elmarge dret del riu Garona. Es pot accedir al jaciment desde la vena poblaci de Gars, que es troba a uns 150metres pel Camin deth Calvari.Des del cap que t una altitud mxima sobre el nivell delmar de 1.122 m, es dominen els nuclis de Casarilh,Escunhau, Betren i Vielha i una rea fora extensa de laval de la Garona. Es troba rodejada, al nord, pels horts dela poblaci i la Sarrada dEspiargo; al sud, pel Camin dethCalvari que va motivar en el seu dia lexcavaci durgn-cia ja que en lextracci de terres per tal deixamplar-lo ibastir un accs per als camps de la part superior fouquan es descobriren les primeres tombes en ser seccio-nades per lexcavaci; per lest s flanquejada per lapoblaci de Gars i finalment per la seva banda oest icompletant la delimitaci, el barranc de Cal per on a lhi-vern baixa un dels allaus ms importants de la Val.

El jacimentEl primers treballs duts a terme lany 1993 foren motivatsa conseqncia del descobriment fet per larxiprest de la

Val dAran, mossn Jusp Maria Amielh, a finals del mesde juny, duna gran quantitat dossos i de tres tombes enun marge com a resultat de lextracci de terres enaquest lloc durant les obres de millora del Camin dethCalvari. Aix pass casualment ja que el mossn seguiaels treballs dels operaris amb lobjectiu de trobar la basede la darrera creu daquest cam, o sigui la catorzenaestaci daquest recorregut que ha mantingut la majoriade les estacions del Via Crucis, consistents en pedrescilndriques de marbre amb una creu gravada en el cen-tre de totes elles i, segons la tradici popular, la darreraestaci contemplava lexistncia duna peanya de lesmateixes caracterstiques, ms una creu de gransdimensions a sobre. Aquesta base al final de la campan-ya va aparixer aproximadament en el centre de lanecrpolis, encara que uns desaprensius la tombaren i laferen rodar pel pendent de la cara sud del jaciment, finsfer-la arribar al fons de la Garona.Les excavacions realitzades amb ndole durgncia varencomenar el dia 10 de juliol i finalitzaren el dia 5 dagost.Es va excavar una cala que formava un rectangle imper-fecte d11 x 5 metres, sense deixar cap testimoni, que javenien marcats pels talls laterals nord i oest. Es vacomenar en el lloc a on havia quedat interromput el tre-ball de lexcavadora i continuaren aprofundint en exten-

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

4

si fins arribar a un total de 47 m2. Es va rebaixar lespaientre 10 i 140 cm fins arribar al nivell natural de margues,que era el que mostrava els retalls fets en bastir les tom-bes. Es va poder comprovar que lanomenada necrpolisera vertebrada en fosses, totes elles orientades a la sor-tida del sol.En excavar la zona es varen trobar 21 sepultures de bonafactura (de les quals tan sols sen va obrir 14 per falta detemps material). Aquests enterraments corresponen acronologies que es poden situar entre el segle V i la VIacentria, segons els resultats extrets a partir del materialcermic trobat. Aquesta s producte de laparici dun vasde terra sigillata clara D paleocristiana taronja (forma 15ade Rigoir) de producci aquitana sota duna de les tombesinfantils. Aquesta terrissa s una classe que es distingeixpel seu verns fora degradat ataronjat i per la pasta delmateix color. La decoraci s a rodeta i formada per unaseriaci de cercles de lnia simple, farcida amb un altremotiu que s tamb un rondeu, units dos a dos per mitjduns temes vegetals verticals; el remat s fora elemen-tal i est constitut per un reng de mitges llunes.El nombre de fosses localitzades no indicava la densitattotal de la necrpolis, ja que laspecte general del jaci-ment ens feia pensar que les tombes trobades tan solsrepresentaven una mostra del conjunt sepulcral que enaltre temps tingu. Aquest cementiri podem assegurarque tenia una extensi fora ms gran pel costat oest i labanda nord.

Campanya de 2008La campanya es va iniciar per la part superior del jaci-ment, ja que la part inferior ja va quedar exhaurida en laprimera campanya dara feia 15 anys. Es va obrir unaextensi de 10 x 6 m o sigui 60 m2.En primer lloc es va realitzar un rebaixament general detots els nivells tan orgnics com darrossegament de la-llau que s desprn del barranc de Cal que afectava l-rea dactuaci. Aquests treballs es varen efectuar mitjan-ant una mquina retroexcavadora mixta proveda depala de neteja i pala carregadora. Tan sols es van rebai-xar entre 63 i 83 cm a mquina, ja que a partir daquestaprofunditat comenaren a aparixer les restes de les pri-meres cobertes de les tombes situades en aquest indretelevat. Quan varen sortir els nivells arqueolgics es vaaturar lacci de la mquina per tal diniciar lactuaciarqueolgica de forma manual.

Al mateix temps que es va rebaixar el terreny, es vacomenar a esfondrar el mur format per grans pedresconstrut pels pagesos. En total sen van desmuntar 11metres.Quan es va finalitzar el treball amb ajuda de la retroexca-vadora, tota la resta de la feina es va fer de forma manual,rebaixant a la part superior de lindret entre 63 i 1,40metres per tal de deixar al descobert la part superior detotes les cobertes de les tombes de lloses situades enaquesta part de la necrpolis, aix com duna estructuraconstruda amb posterioritat que en aquest indret es dei-xs denterrar.Per tant en la part superior de lindret es va localitzar unaestructura dpoca indeterminada construda amb la tc-nica de la pedra seca feta amb argila verdosa que conte-nia en el seu extrem sud tot un seguit d'elements reapro-fitats (basa de columna i pedres picades). Aquesta sas-senta per sobre dun altra paret amb orientaci nord-sudms antiga. Totes dues sn posteriors a la necrpolis jaque sassenten a sobre duna tomba i en tallen tres ms.Aix mateix a mesura que es va anar desenvolupant lacampanya, vrem observar quan inicirem els treballs enla part baixa del jaciment, que aquesta estructura estavamuntada a sobre de ms enterraments, aquests ja corres-ponents a la fase Paleocristiana.Daquesta fase Alt Medieval hem localitzat 24 enterra-ments, dels quals nhem excavat 21. Cal dir, per, que abanda daquests ens han quedat marcats en el tall de lacampanya un total de 4 enterraments ms, demostrant-nosque la fase medieval sestn en direcci nord, est i oest.Davant de lextensi del jaciment i de les prioritats marca-des per nosaltres mateixos a linici de la campanya, shadecidit que aquests enterraments quedin com a reservaarqueolgica, ja que el dia de dem les tcniques shaurandesenvolupat fora ms i quan sigui dinters per part de lacomunitat cientfica es podran excavar per tal dextreureinformaci dels cadvers que avui en dia s inviable pelscostos (ADN) i per una altra part, es podr extreure infor-maci que al dia davui, amb lestat actual de les tcniquesde laboratori, encara no sn prou desenvolupades.Podem diferenciar aquesta fase denterrament de la loca-litzada ara fa 15 anys perqu entre els dos estadis hemlocalitzat un estrat molt obscur format per pedres foragrans que les separa. Aquest possiblement sigui produc-te dalgun esllavissament de pedres i terra produt ambposterioritat a la utilitzaci daquest indret com a lloc

5

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

la necrpolis deth har de gars naut aran, val daran

denterrament en poca Paleocristiana (segles V-VI d.C.).Les tombes les trobem dins dun retall de planta rectan-gular amb els extrems arrodonits amb orientaci est-oest. Les cistes o tombes de lloses sn construdes amblloses verticals que conformen una caixa que pot ser rec-tangular o trapezial. Aquestes sn cobertes amb diverseslloses situades horitzontalment a sobre de la caixa. Perevitar-hi filtracions o laccs danimals trobem unspegots dargila verdosa segellant les fissures entre lespedres. A ms a ms, a banda i banda del cap trobem deforma majoritria dues pedres (que solen ser de pedratosca o tova) que tenen com a funci que no es decantiel cap del difunt.Quan al tema daixovar, podem dir que tan sols hem loca-litzar un objecte metllic en un dels enterraments, la fun-ci del qual avui en dia ens s desconegut. Pel que fa alritual observem que tots els enterraments sn orientats ala sortida del sol amb la matisaci que entre aquests ente-rraments i la fase ms antiga o Paleocristiana trobem unaclara diferncia a lhora defectuar els enterraments. Enaquests (alt medievals), una vegada sha dipositat el cad-ver dins de la cista, aquest s cobert amb terra a difern-cia de la fase paleocristiana que trobem que els cadversno sn coberts amb terra a excepci duna tomba.Una vegada exhaurida aquesta fase situada a la part mselevada de lindret, vam connectar amb les tombes queara feia 15 anys vrem deixar al tall de lactuaci.Aquestes es varen ometre davant de la impossibilitat do-brir-les, ja que ens vrem quedar per sota del mur que enaquesta campanya hem enderrocat per tal de poder tre-ballar en extensi al jaciment. Aix ens ha perms unifi-car els registres arqueolgics de les dues temporades iaplegar en una mateixa documentaci grfica i planim-trica totes dues actuacions.En total aquestes tombes situades al tall eren 7. Podemdir que en una hem localitzat un element material forainteressant a lhora de situar cronolgicament aquestafase denterraments. Sha localitzat un vas cermic alcostat del cap de la sepultura que correspon a la matei-

6

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

la necrpolis deth har de gars naut aran, val daranxa cronologia del localitzat ara fa 15 anys. Seguramentcorrespon a una ofrena alimentria (desprs de les anal-tiques pertinents podrem esbrinar si era lquida o slida).Com que portvem un bon ritme de treball decidrem obrirper sota del cam daccs a les finques situades a la partalta del jaciment (de fet grcies a les obres dutes a termeen aquest, lany 1993 es va trobar el jaciment...) i daques-ta manera connectar de manera definitiva les dues cam-panyes per aix completar la planta del jacimentPaleocristi situat a la part baixa de lindret. De resultesde la unificaci de les dues temporades en finalitzar ladenguany podem dir que hem localitzat 42 enterraments(entre les dues actuacions) corresponents a la fase msantiga (segles V-VI d.C.).Aix ha representat un gran esfor, ja que hem obert unespai de 8 x 5 donant-nos un mbit de 40 m2 ms, apartdels ja oberts en la part alta i en la zona del tall. Parlemdesfor sobretot perqu hem hagut de rebaixar aquestmbit entre els 60 cm i els 1,45 m., generant un volum deterra fora ingent. Lafany ha estat gratificant, ja queshan localitzat ms enterraments antics i en un altretamb sha localitzat un vas cermic de les mateixescaracterstiques de lesmentat ms amunt. A banda delsenterraments localitzats en la campanya de lany 1993, senhan trobat 12 ms, dels quals per falta de temps mate-rial tan sols nhem obert 7. Tamb podem constatar queper sota daquests encara se nintueixen ms peraquests hem decidit deixar-los com a reserva arqueolgi-ca per al futur.Amb aquests primers resultats podem avanar algunesconclusions inicials, tenint present que encara manquenels estudis antropolgics, les datacions per C14 i diversesanaltiques per efectuar.Lexcavaci ha perms establir una valoraci precisa dela necrpolis. s evident que es tracta d'un meneremmarcat en un moment clau entre la Baixa Edat Antiga ilAlt Medieval, que podr ser de vital importncia pelconeixement de la poblaci d'aquesta regi. Un dels prin-cipals motius de la presncia romana a la Val d'Aran s

representat per la necessitat de garantir el lliure trnsitper larcaica ruta de comunicacions, de gran inters tanteconmic com militar que unia la ciutat situada aComenges, Lugdunum Convenarum, amb la poblaciemplaada al Pallars Juss d'Aeso. Leficcia d'aquestapoltica s confirma en el gran desenvolupament decarcter soci-econmic patit per aquesta regi i que esreflecteix en la gran quantitat de troballes d'poca roma-na, sobretot de cronologia Baix Imperial. Els senyalssobre el terreny d'aquesta expansi en la zona en essn-cia consisteixen en una gran densitat d'elements de con-dici funerria com sn els frontals d'urna i les esteles, itamb les inscripcions.El sistema d'incineraci va continuar i fou d'un s gene-ral, subsistint amb ms exclusivitat que en d'altres llocsde limperi. El gran nombre de fragments de frontals d'ur-nes funerries de marbre trobats a la Val d'Aran, implicaaquest ritus. Veiem aparixer el costum importat per lacivilitzaci romana de perpetuar la memria de la perso-nalitat del difunt amb la seva imatge sobre el marbrefunerari. La cara anterior de la caixa porta els bustos;aquests sn extremadament estilitzats i a vegades suma-ris essent en les fosses ms rstiques grosseramentesculpits i envoltats de signes astrals. Sembla ser queaproximadament durant el transcurs del segle III, la inhu-maci es comena a generalitzar i al final reemplaa laincineraci en la zona de Comenges. Ms tard, quan s laregla, els cossos sn situats dins de sarcfags de marbreen forma de caixa allargada, amb els costats verticals oexvasats. En els petis cementiris de les villes rstiquesde les regions colindants, els sepulcres de lloses sn ela-borats amb grans peces treballades o serrades, disposa-des variablement segons les seves dimensions. Nosaltresa partir del material cermic aparegut en la nostra necr-polis, podem afirmar que la fase ms antiga data de finalsdel segle IV o principis de V dC fins al VI. Aix implica queen la nostra zona els ritus vinculats amb el cristianisme (osigui la inhumaci) varen arribar una mica ms tard deguta lemplaament muntanys i potser ho podrem relacio-

nar amb la inestabilitat que durant aquest perode es viuen les planes de Comenges i Coserans. Aquesta necrpo-lis podria formar part d'un petit nucli de poblaci emigra-da dels voltants de Lugdunum Convenarum i, emplaadaa Gars, estan per aquest motiu la Val d'Aran influencia-da per petits grups cristians en una poca fora antiga, alcontrari d'altres zones on aquesta religi i forma d'enten-dre la vida van arribar fora ms tard. La presncia d'a-questes necrpolis simples podria constituir lindici delexistncia de petites comunitats, dedicades a lagricul-tura o al bestiar, o b a lexplotaci d'una economia mixtade subsistncia, que amb el pas del temps aniria donantlloc a la creaci duna srie de vici o villae establertesdurant els primers segles.Es va plantejar la hiptesis que degut a la toponmia dellloc, aquesta necrpolis intents cristianitzar aquest llocon s'efectuaven ritus de carcter pag, com s la cremadel Har en el dia de Sant Joan. Desprs ja vrem veureque apart d'existir fosses infantils, la resta era compostper inhumacions de gent adulta, quan tindrem lestudiantropolgic ens permetr establir que lalada d'aques-ta gent era baixa i aix ens va plantejar al principi delstreballs tot un seguit de dubtes sobre la identitat de lapoblaci enterrada en aquest lloc. A lhora de datar-lo,s'han hagut de descartar els parallels tipolgics, ja quetots se situen en un context histric i arqueolgic dife-rent. Les dades disponibles indueixen a creure en lexis-tncia d'aquestes petites necrpolis de sepulcres de llo-ses sense associaci topogrfica possible, arrancantamb probabilitat d'un moment situat entre la darreria delBaix Imperi i lpoca de transici al mn medieval. La pre-sncia de petits vasets de cermica paleocristiana ensenquadra de manera fora orientativa aquesta necrpolisi ens fa plantejar la possibilitat de que en aquest indretshaguessin fet libacions rituals, cosa fora habitual enaquestes comunitats.

Pir Cts e Casanha

* Aquest projecte ha estat subvencionat lany 2008 pel Parc Nacional

la necrpolis deth har de gars naut aran, val daran

7

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

Els noms vulgars de les plantes foren i sn, sense capmena de dubte, molt tils per a la parla quotidiana. Peraquests noms vernacles resultaven en ocasions impreci-sos ja que no eren universals i eren aplicables a una solallengua. nicament algunes plantes tenien nom i per filarencara ms prim, a vegades el nom de dos plantes coin-cidia o en tenien ms dun.Fou Carl von Linn qui al segle XVIII va posar fi a lembo-lic i va establir les bases de la nomenclatura botnica,segons la qual tota espcie quedava definida de formaexclusiva mitjanant la combinaci de dos paraules enllat: el gnere i leptet especfic.I s aix com botnics de totes les poques han anatanomenant les plantes, removent entre llatinades iseleccionant, a vegades molt elegantment, paraules queen molts casos sn capaces de provocar vols de la nos-tra imaginaci.Dilatem les nostres pupilles davant dalgunes de les msbelles flors del Parc Nacional i dels Pirineus, i reflexio-nem una mica sobre els seus noms... Mstics sn els noms dalguns gneres, com el cas deDianthus, els clavells silvestres, que ens connecten, pot-

ser per lembriagadora olor dalgunes de les seus esp-cies, amb la mateixa divinitat. De fet, el nom Dianthusprov de les paraules gregues deu (genitiu de zeus,du) i anthos (flor). Un altre gnere amb representantsen lalta muntanya del Parc, Alchemilla, opta aix mateixper la mstica, ja que les gotetes que de forma tan subtil iartstica ploren les puntes de les fulles no foren sin lai-gua celest que els alquimistes utilitzaren en lobtenci dela pedra filosofal. Hi ha un altre grup de plantes, els gneres dels qualsretran homenatge a personatges mitolgics. Aqu tenimatractives flors de muntanya, incloses en els gneresNarcissus, Adonis, Daphne o Silene, aquest ltim pareadoptiu i preceptor de Dionisos, sempre representat ambel ventre rebotit, similar als calzes dalgunes espciesdaquest gnere. Tamb el nom del delicat lliri que esquit-xa els prats estivals del Parc, Iris xiphioides fa, per unabanda, referncia a la semblana de la flor a una espasa(xiphos) i per una altra, recorda la figura de la mitolgi-ca Iris, germana de les Harpies, personificaci de larciris que anuncia el pacte entre els homes i els dusposant fi a la tempesta.

belles i amb nom!8

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

Un altre grup de botnics decidiren honorar la figura depersonatges histrics o pseudohistrics. Per exemple, elgnere Achillea recorda que, segons la Ilada, els soldatsdel grec Aquiles utilitzaren lherba dels talls o milfulles,nom amb qu es coneix Achillea millefolium, per curar lesferides del combat. El gnere Gentiana prov de Gentio,rei dIliria, de qui sexplica que va donar a conixer lespropietats medicinals de la genciana (Gentiana lutea).Per altra part, el gnere Carlina, i ms concretamentCarlina acanthifolia, recorda com Carlemany va evitaruna epidmia entre les seues tropes amb ls daquestaplanta. Mentre resava a Du aquest li envi un ngel queva llanar una fletxa que va anar a caure justament sobreaquesta planta, per a ms informaci, de fulles semblantsa lacant o ala dngel (acanthifolia).Altres vegades foren els propis descobridors de la plantao cientfics de diverses branques de les cincies naturals,els guardonats amb el privilegi de batejar els nous gne-res. Aix s com apareix un nombrs grup de plantes, benrepresentades al Parc, com Loiseleuria (de Loiseleur-Deslongchamps, metge i botnic francs dels seglesXVIII-XIX), Vitaliana (de Vitaliano Donati, naturalista italidel segle XVI), Tofieldia (de Tofield, botnic angls delsegle XVIII), Swertia (de Sweert, jardiner holands delssegles XVI-XVII), Sesleria (de Sesler, naturalista venecidel segle XVIII), Sibbaldia (de Sibbald, metge escocsdels segles XVII-XVIII), Paradisia (de Paradisi, comtenaturalista dels segles XVIII-XIX), Hutchinsia (de MissHutchins, dama irlandesa entusiasta de la flora alpina delsegle XVIII), Koeleria (de Koeler, botnic alemany delssegles XVIII-XIX), Murbeckiella (de Murbeck, botnicsuec dels segles XIX-XX), Molinia (de Molina, jesuta xildels segles XVII-XVIII), Minuartia (de Minuart, botniccatal del segle XVIII), Lonicera (de Lonitzer, metge ibotnic alemany del segle XVI), Listera (de Lister, metge inaturalista angls dels segles XVII-XVIII)...Un altre grup de noms de plantes sallunyen de la mstica,de la mitologia i dels personatges histrics per apropar-se a un mn ms material, si b en petites dosis, com sel de les formes! Daquesta manera una espcie dele-gants flors rosades com s Soldanella alpina ens obre elsulls sobre la innegable evidncia de que les seues fullesarrodonides ens recorden les monedes dor (solidus en

llat) de lpoca romana. La no menys bella Dryas octope-la ens revela amb el seu eptet especfic el nombre deptals de la flor, vuit!, a ms de subratllar la semblana dela seua fulla amb la del roure (drys en grec). En altrescasos, els noms ens revelen el semblant de les flors ambformes comunes i familiars, com en els preciosos gneresTrollius (del llat trullius, olla o palangana) i Scutellaria(del llat scutella, escudella, vas). Unes formes astron-miques tan magnfiques com els estels tampoc passendesapercebudes al botnic i sn una bonssima excusaper anomenar plantes amb inflorescncies estrellades. Isn tan belles que als prats o als boscos semblen real-ment brillar! Em refereixo a espcies de gneres tals comStellaria (del llat stella, estel) o Aster i Astrantia (delgrec aster, tamb estel).Els colors tamb inspiren noms! El nom galanthus voldir flor de llet i s que el color blanc, quasi resplendent,de la romntica flor Galanthus nivalis li escau com unguant per suposat, blanc a aquesta espcie. Tamb fanreferncia al color blanc, entre daltres, el gnere dor-qudies Leuchorchis o el de margarides Leucanthemum.Per hi ha ms colors a lelenc taxonmic botnic: la sug-gerent i curiosa Erytronium (del grec erytros, vermell)potser ens posa sobre la pista del color purpuri o rosat deles seues flors, capbaixes i amb els ptals girats cap aenrere; i Nigritella, una delicada orqudia que encisa lol-facte amb la seua deliciosa olor de vainilla, mostra al queno vulgui mirar sin veure, el color prpura-negrs de lainflorescncia.En altres ocasions i amb un objectiu merament descriptiu,els botnics opten per implementar el gnere amb un nomque posi en relleu algun aspecte morfolgic distintiu. Sndiversos els gneres que ens assenyalen la posici ms omenys pndula dalgun rgan de la planta. Ensenyorint-sedels prats, les espcies de Filipendula (en llat filum, voldir fil i pendula, penjant) expliquen com els seus tubr-culs estan situats en lextrem dunes arrels fines com fils.Daquelles espcies que ningunegen el color verd per serparsits el seu color s pllid destaca sobre el sota-bosc de pins, avets o faigs, un gnere que emergint entrela fullaraca amb les flors inclinades va redreant-se finsa la vertical; es tracta de Monotropa (del grec mono,nica i trope, volta), el nom de la qual ens assenyala

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

belles i amb nom!

9

com les seues flors estan inicialment girades solamentcap a un costat. Tamb Prenanthes (del grec prenes,inclinat o penjant, i anthos, flor) mostra una posicipenjant de les tmides inflorescncies daquesta compos-ta davetosa amb fulla musical la seua forma de caixa deviol aix ho confirma.Amb les seues quatre fulles verticillades i inslita compoques, Paris quadrifolia denota laspecte uniforme(par vol dir en llat igual) de la planta. Prpia de forma-cions megafrbiques aquells circs botnics destiu delParc Nacional, en els quals el port exagerat, el fullatgeexuberant i la gran mida de les inflorescncies sn lesescenes exigides en el gui per als seus protagonistesno solen faltar mai Adenostyles (del grec aden, glndu-la i stylos, columna=estil) el nom del qual destaca lapresncia en lestigma dunes papilles glanduloses.Un dels pocs gneres de plantes insectvores del Parc sPinguicola. Aquestes plantes embadaleixen els petitsinsectes amb lapetits aspecte carns i brillant de lesfulles per atrapar-los amb les seues secrecions viscosesi, tot seguit, digerir-los grcies a lacci de fermentacidalguns bacteris. Precisament la forma pinguis en llatequival a greixs, la seua estratgia de captura.Entre aquelles plantes que en els prats de lalta muntan-ya pirinenca criden als quatre vents que acaba darribarla primavera el que els botnics coneixen amb el nom deplantes vernals destaca el gnere rosat Bulbocodium,del qual entendrem el nom si desenterrem un dels seusbulbs: apuntem que en llat bulbus vol dir bulb i eldiminutiu codion pelatge o llana.En certes molleres del Parc i gargarint un espectacle decolor podem sorprendre alguna que altra rotllana deEriophorum, un gnere que tamb sengalana amb llana; is que els fruits estan rodejats de nombrosos pls llargs iblancs, de forma que les espiguetes madures semblenplomalls de cot!s aquest el cas del grec erion, llana i phero, portar.I encara podrem citar molts altres gneres que indiquen,assenyalen, subratllen o expliquen carcters morfol-gics: Biscutella (bis, dos i scutella, escudella o vas, jaque el fruit es composa de dues peces planes i arrodoni-des); Cryptograma (del grec cryptos, amagat i gram-ma, lletres, donat que disposa de sorus lineals amagats);Epilobium (amb corolla situada damunt, en grec, epi,un ovari allargat en forma de llegum lobion); Homogyne(flors femenines i hermafrodites amb pistils gyne, donai homos, semblants); Polygonatum (el seu rizoma t

molts poly nusos, com si fossin genolls en grec,gony); Stachys (stachys vol dir espiga en grec, comla seua inflorescncia); Antennaria (els pls que hi ha enels captols masculins daquesta planta estan engrossitsen la punta i sassemblen a les antenes del llat antennadalguns insectes)...Plantes i animals formen la substncia mateixa de lanatura. Per aquest motiu sembla lgic que alguns gne-res de plantes facin referncia a animals. La famosa i pocfreqent al Parc Leontopodium alpinum evoca la trepitja-da (podion, petit peu en grec) del lle. Tamb el gnereLeontodon fa referncia, en aquest cas, a la dent (delgrec odon) del rei de la selva. Les traces de lenigmticllop queden retratades en el nom de la falsa molsaLycopodium (del grec lycos, llop), una planta misterio-sa i confusa com poques. Una altra empremta, la de loca(en grec chen) t el seu dibuix en la fulla del gneredels Chenopodium. Daltres vegades lobjectiu sn lesorelles com passa amb les boniques flors blau cel delgnere Myosotis (en grec myos, rata i otis, orella).Una planta de molt fcil identificaci, sobretot si shaexperimentat amb anterioritat la punxada mltiple encaure damunt un dels seus coixinets s Echinospartiumhorridum (del grec echinos, eri i spartos, ginesta).Cavalls, ssos i fins i tot tocinos tenen tamb el seu raco-net botnic: un gnere els fruits dels qual tenen forma deferradura Hippocrepis (del grec hippo, cavall i crepis,sabata). Malgrat no haver-hi prcticament ssos al Parcque se nalimentin, Arctostaphyllos (del grec arctos, si staphyle, ram) i tamb finalment Hyoscyamus (delgrec hyos, tocino i kyamos, fava).Acabarem retornant a les gents i al saber popular, el qualmoltes vegades explica de forma breu i intelligentssimacerts successos quotidians. Aix, el gnere Merendera fareferncia que aquestes plantes floreixen a la tardor,quan el dia sescura i la nit arriba aviat, per la qual cosaels pastors prefereixen deixar-se la berena a casa i noemportar-se-la en el morralet. Com succea amb els apellatius dels salvatges? indisnord-americans, aix mateix els noms de les flors ensenamoren amb la seua mgia i ens permeten trobar untresor sonor amb qu fruir encara ms del delit visual dela seua contemplaci.

Javier Piqu AlejaldreProfessor de cicles formatius

de natura a lIES del Pont de Suert

10

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

belles i amb nom!

Des dels temps ms remots, lsser hum, en la mesuraque cre assentaments, va aprofitar racionalment elsrecursos naturals originals per a la seva supervivnciaquotidiana. Molt abans de laparici de lhome a la Terra,la natura amb el seu paisatge primitiu i indmit era la pri-mera, amb les seves muntanyes i boscos, fonts i rius,mars i costes, etc. Al mateix temps que la tecnologia sa-nava desenvolupant, l home va domar i domin lenergiasalvatge dalguns elements naturals per canalitzar-la iexplotar-la en benefici propi. Laigua necessria iimprescindible per a la vida foment no noms lagricul-tura i la ramaderia sin tamb lartesania i la indstriaincipient, cosa que va generar riquesa en una zona piri-nenca de lAlt Arag i Catalunya: la capalera de laNoguera Ribagorana.El mol de Senet i dAneto, popularment conegut com laMola i les dues serradores confrontants han anat llaurantal llarg de la Noguera Ribagorana, en la zona delSalencar de Senet, un perfil arquitectnic de tres edificisindustrials, construts amb pedres, fustes i pissarres delmateix terreny, i integrats harmoniosament en el paisat-ge. Les tres activitats industrials van funcionar fins afinals de la primera meitat del segle vint. En aquellstemps, sexplotava la natura sense danyar-la, al contra-ri, valorant amb la feina humana, la creaci de paisatgesnaturals o culturals.En aquesta entrevista es pretn, primer, recordar unaactivitat tradicional de la vall de Barravs: la mlta decereals, que temps enrere va tenir una gran rellevnciaeconmica i social, amb un s raonable de laigua quetranscorria lliurement per barrancs i rius. En efecte, la

fora de laigua va moure primer la pedra per fer farina idesprs les serres per tallar la fusta. Un recurs ofert gra-tutament per la natura que es va utilitzar desprs, al vol-tant dels anys vint, discreta i en savi equilibri, per produirels primers quilowatts per illuminar les cases i algunscarrers dels pobles de Senet i dAneto. Una poca en ques valorava ls dels recursos naturals noms amb crite-ris de factibilitat i productivitat, de tcnica i economia alnivell local. Est clar, doncs, que a principis del segle pas-sat es van utilitzar els recursos naturals com una eina demesura de les necessitats vitals bsiques per superar lagran precarietat socioeconmica i les dolentes condi-cions de vida en rees de benestar tan desitjat.Per treure de loblit i donar a conixer a les noves gene-racions una activitat artesanal del segle passat, activitatavui en dia obsoleta i abandonada per les crescudes de laNoguera Ribagorana, avenos tecnolgics i desdiahumana, hem entrevistat ngel Puyol Peguera ( 2009),del poble dAneto. Un testimoni fidedigne, de primera m,ja que ha conegut i participat en primera persona del fun-cionament de mlta i producci d electricitat de la Molade Senet i dAneto.ngel, vost ha conegut lantiga Mola de Senet?Ah!! Ja ho crec. Vaig viure i treballar all durant cinc anys.I qu feia?Pues el meu pare va portar i es va ocupar del funciona-ment i del manteniment durant cinc anys, per no seguits,un any s, un altre no.Tota la famlia vivia a la Mola?All hi estvem tots. El meu pare, Manel, la meva mareIsabel, el meu germ, Pepito, i la meva germana, Pilar.

entrevistael mol de senet i daneto: una utopia feta realitat!

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

11

On estava situada aquesta mola?A la sortida del poble de Senet; a lesquerra del cam queanava cap als Plans i a lHospital de Vielha.Qu hi havia als seus voltants?Pues, al llevant, hi havia el Tou de ca de Mossenjoan,altre prat de ca de Chumbringu, altre de Lafont i deMarieta. Ah! Hi havia tamb una squia amb un badvolque portava laigua, quan la Mola estava tancada.Per, tocant a la Molaal seu costat.Havia una terra, el Campet, cultivada pel moliner, es feiaall patates, cols, remolatxes... El que estava all darren-dador solia criar algun bitxo: gallines, rucs, conills... Escultivava un hort que estava all, a la porta de la mateixaMola.I a laltre costat, a ponent.Res, un salencar! Ah s, una mica ms a dalt, la serrado-ra de Senet i no lluny dall la serradora de ca deBernaduco dAneto.I ledifici de la Mola, com era?Com una casa tradicional, un edifici de pedra de dos plan-tes. A la planta baixa estava la pedra de moldre acciona-da per un rodet de fusta que anava rodant i la mola fun-cionava daquesta forma i aix es molia el blat, el sgol, lacivada o el que fos.Llavors tenia un s exclusivament agrcola...Al principi s, per lany 1925, es transform, es va posaruna turbina amb un transformador dinamo per fer llumpels dos pobles.Una doble funci...Obligat! Durant el dia, es molia el blat i per la nit es feiallum. El sistema era tal que si molies no podies fer electri-citat i si feies electricitat, no podies moldre.Per qu?El cabdal de laigua no donava suficient capacitat,entens?I l'habitatge per al moliner i la seva famlia...No estava malament! A la planta de dalt, hi havia un focde llenya tradicional, la cuina, una saleta destar que esfeia servir tamb de menjador, i les habitacions.I laigua per fer funcionar la Mola, don venia?De la Noguera Ribagorana. Ms o menys, on avui en diahi ha la subestaci de la central de Moralets, es feia unembassament amb pals i fardes de boix, el que diem la

Peixera, on es recollia aigua suficient i desprs per unasquia duns 500 metros la portvem fins al mol. Unamica abans darribar al mol, hi havia un petit pou perrecollir els residus, les fulles i desprs un dipsit generalanomenat el Pou.I com fulano o mengano, feien la seva feina de moliner?El mol estava administrat per una Junta de sis membresescollits, tres dAneto i tres de Senet. El primer dia degener, desprs de menjar, la Junta es reunia amb el moli-ner davant de la porta del mol, en cas que no fes maltemps, perqu al gener ja saps, Navidad, com va la cosa!En cas de mal temps, es deixava per al diumenge segent,el dia dels Reis.I llavors...A passar contes! El moliner presentava les despeses i elsingressos. No oblidis que es cobrava una pesseta perbombeta cada mes, el que corresponia a una acci!I de moldre?Per regla general, no es cobrava en metllic, sin ambuna mesura: lalmud, ms o menys un litre, o mig almudper una crrega. Clar, qui no volia que li traguessin lamesura de blat, un suposar, a la meva poca, pagava unduro, per moldre un sac de cereal!I com sacabava la reuni?Amb la subhasta per atribuir el crrec del moliner.Es presentava molta gent per a aquesta feina?No creguis. Era un treball molt obligat, no et podies mourei a ms a ms no donava molt negoci. No era un ofici moltconcorregut.Tenia alguns avantatges, no?Clar, per qui no tenia casa ni ofici segur, era una solucimomentnia, esperant temps millors. Per al meu pare, eraun complement per salvar uns minvats ingressos de lespeonades de paleta que feia.Era un contracte per quants anys?Normalment un any, per hi van haver perodes, quan noes trobava a ning, que la Junta et concedia dos o tresanys. Depn.En qu consistia el treball del moliner?Pues era doble. Primer, la mlta de cereals: es provea defarina els vens de Senet i Aneto. Hi havia un dia fixat permoldre. Per suposar, el dijous. A ms a ms, hi haviacases fortes, que a principis de lhivern, es reservava tot

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

12el mol de senet i aneto: una utopia feta realitat!

un dia per moldre. Aquest dia era dedicat exclusivamenta aquesta casa.I com era?El dia concertat amb anterioritat, al mat, arribava lamode la casa amb una crrega (dos sacs) i desprs anava abuscar una altra crrega i de tornada ja es portava la fari-na a casa i fins al final.A partir de 1925 amb la installaci de la turbina...Oh, llavors ja es va complicar lassumpte. Havies de vigi-lar la producci elctrica, que no hi hagus avaries...Anar sovint a netejar la squia, treure les fulles i la brut-cia, reparar la lnia i arreglar els fils. Quan queia un palintentaves darreglar-lo, si no podies, ho deies a la Juntai amb lajuda de la gent dels dos pobles sarreglava, clar,sol no podies. Saps, en aquesta zona fa molt vent, i a lhi-vern torberes!!Aquesta partida de terreny sempre ha estat perillosa, no?Ja veurs, texplicar dos ancdotes. Un any, crec que el1939, un 25 de mar, havien caigut uns sis pams de neu iel meu pare, en pau descansi, estava de moliner. Al matvan vindre els padrins de Joanet, Cass, Feixa iBernaduco amb un criat i ens van dir marxeu daqu, sino potser us enterrar lallau!. En efecte, a migdia, vabaixar lallau i sho va emportar tot! Una altra vegada, a latardor, desprs dun forta tempesta, hi va haver una avin-guda torrencial. Jo he vist entrar aigua per la porta delPou que diem i sortir per laltra punta per la porta den-trada del mol. A mi, em van treure a espatlles, jo era unnen llavors!Com lelectricitat arribava fins als dos pobles, la Molaestava bastant lluny?Hi havia una lnia general fins a la Pena i des dall unaderivaci que anava a Aneto i una altra a Senet.Vost que sha ocupat del manteniment de les lnies, erauna feina difcil?Difcil no, no sha dexagerar, home, per una responsabi-litat i una servitud. Quan la llum baixava a la nit, haviesdaixecar-te per treure les fulles de la reixa del canal, perexemple.Recorda algunes figures de Moliner?Jo he conegut a Comet des Cabanases de Barruera, es

deia Toms i la seva dona, Pepeta, va muntar un negoci,una cantina a casa Ros de Baix de Senet. Va ser un delsque va estar bastant temps all.I tamb el seu pare Manel.Clar, amb Martinero de Senet, el pare de Ramon de laMartina que coneixes, de jove all va aprendre de mec-nic, la mecnica era la seva afici, ho muntava i ho des-muntava tot, el motor Era la seva afici. Era en tempsdels maquis!Sempre gent del pas... no?Al final, van venir dos germans, Manuel i Pepito, del pobledes Esglsies, a prop de Xerallo. Pepito el Musiquet toca-va lacordi per les fetes de la comarca!I les serradores venes, com funcionaven?La serradora de Senet es regia amb els mateixos procedi-ments que la Mola i la de ca de Bernaduco dAneto, eraprivada. Jo, als que ms he vist treballar a la serradora deSenet s a Mossenjoan, Guillem i Vicent. I a la denBernaduco, al pobre Pedro, sempre treballant, el pobrehome, fins i tot una vegada, se li van gelar els peus!Qualsevol podia portar un arbre per serrar-lo?Clar, portaves el tronc, et feien taules o taulons. El serra-dor cobrava una taula de cada tronc que serrava.. Lataula del mig, naturalment, era la millor. Desprs, aques-tes taules, sanaven a vendre amb crregues de mules oeges a Vilaller o al Pont de Suert per guanyar algunsquartos.I aquest barri artesanal del Salencar amb les tres moles,fins quan va durar?Fins a la construcci de la central de Senet (1945-1946).Llavors, es va fer la presa, per sobre de les tres moles i esvan quedar sense aigua. A ms a ms, la riuada doctubrede 1963 sho va endur tot, va arrasar amb tot! Ara noqueda res, tot est ple de graves i sorres!I com va reaccionar la gent davant duna catstrofe detal magnitud, es va intentar...Res, res daix! La riuada va ser terrible, com una onagegantina, va moure milers de metres cbics de runa, dei-xant un rastre de ms dun metre de jrcia! Saps, no es vapoder recuperar res. La devastaci va ser total a la zona.A ms a ms, en aquells anys, no hi eren recursos ni

13

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

el mol de senet i aneto: una utopia feta realitat!

capacitats per ajudar a aquesta desafavorida comarcaafectada. Avui, gaireb ning sap on est la Mola i elsjoves no els importa un rave! Desprs de 43 anys i unamica ms de la seva destrucci ja s hora de passar pgi-na, ala, va, punt i a part!

Al principi doncs, al Salencar de Senet, noms hi havia unmol fariner, mancomunat i utilitzat pels dos pobles: Senet iAneto. A totes llums, aquest mol fariner tot i que funcionsde meravella no estava inscrit, ni de propietat ni mercantil,s com si administrativament no exists. Ms tard, el 25 demar de 1926 es va passar a una etapa industrial, no sensedificultats. En efecte, a la feina tradicional de la mlta decereals, es va afegir una turbina per produir electricitatper als dos pobles. Per sufragar les despeses ocasionadesper la inversi del capital per la compra, el transport i lainstallaci de la maquinria, es va constituir una societatde 106 accions: 30 vens de Senet compraren 60 accions i20 vens dAneto 46 accions per installar la maquinriaadequada, per la mlta de cereals o altres materials i perla producci de la corrent elctrica, destinat a lenlluerna-ment de les seves respectives cases i pobles.Valero Palacn Peguera, de ca de Blasi de Senet, va dur aterme la proposta de normalitzar la situaci administrativai va ser lencarregat destablir un expedient i escripturarledifici del Mol de Senet i Aneto, situat a Senet, partida dePeguera, duna superfcie de 20 metres quadrats, tocantamb terres del mateix mol; dreta, amb comunal; esquerra,via pblica i esquena, amb terreny del mateix mol.La bona acceptaci que va tenir entre els vens aquestainiciativa va fer que els trmits es portessin a terme deseguida. En efecte el 25 de mar de 1926, a Vilaller, davantdel notari del Pont de Suert, Don Virgilio Sebastin Sanz,es van escripturar 15 clusules que reglamentaven lad-ministraci i el manteniment de les installacions de laMola, grcies a una Junta de tres membres de Senet itres dAneto. Sha de recordar que el mateix any, lescrip-tura es va presentar al Registre de la Propietat de Trempi la finca va ser inscrita amb el nmero 1217 N, oblidant

desgraciadament inscriure i registrar el Salto.Uns vint anys desprs, es va haver de superar una altraperipcia. Efectivament, a finals de la primera meitat delsegle vint, amb el projecte de la central hidroelctrica deSenet, per part de lENHER, els dos pobles es varenenfrontar amb grans entrebancs, altra fase de paperassaadministrativa i d'escaramusses pericials.Es va assabentar la Junta del mol que al Butllet Oficialshavia publicat un avs que deia que si en un perodereglamentari de sis mesos tots els aprofitaments hidru-lics situats a la conca de la Noguera Ribagorana noestaven inscrits i registrats al Registre de la Propietat i alRegistre dAiges, no serien considerats ni respectats. Ales clares, els arguments exposats al Butllet posaven endubte la propietat del Mol. Llavors, la Junta composadaper Cass, Guillem i Mossenjoan de Senet i Bernaduco,Feixa i Puyol dAneto, guiats pel sentit com, es van reu-nir, damagades, per treure pit i contrarestar les preten-sions d'ENHER i impedir-li ficar els nassos a la Mola.La Junta, poc experta en assumptes de tramitacionsburocrtiques, per disposada a no deixar-se abassegarva demanar lassessorament dun mestre del Pont deSuert que tamb es dedicava a solucionar els problemesi trencaclosques de gestoria. El mestre es va adonar queaquesta complexa qesti no era de la seva competnciai va dirigir lexpedient al seu germ gran, advocat a Lleida.Ladvocat va sentenciar que lnica soluci que lavs delButllet Oficial no pogus sortir a efecte i evitar aix unaexpropiaci era demanar al president de la ConfederaciHidrogrfica de lEbre (CHE) a Saragossa, Fernando Fich,una prrroga i durant aquest perode aprofit el terminiper formar part del Registre de la Propietat de Tremp.La instncia adornada per un advocat llest va seguir elseu curs normal i a la fi, va arribar a bon port ja que vaatorgar una prrroga dun any. Amb molta diligncia laJunta va acudir al notari del Pont de Suert, Antoni Seu,per realitzar lacta, oblidant-se, en l'eufria, consignaramb exactitud les mesures exactes del cabdal del Salto.Pocs mesos desprs, vist lerror de la certificaci nota-

el mol de senet i aneto: una utopia feta realitat!

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

14

rial, la CHE per torpedinar els plnols de la Junta, progra-m una inspecci dels aforaments de totes les aiges,tant de la Mola com de les dues serradores. Lassumptepintava molt malament perqu, en aquell moment, totesles infraestructures estaven en condicions dolentes: unariuada, com acostumava a passar shavia emportat lespreses i les squies estaven seques. No obstant, la gentdels dos pobles no estaven predisposats a combregaramb rodes del mol i aix, perqu els drets de la Mola i lesdues serradores no fossin desfetes, es va determinar quetots junts donarien un cop de m per recollir les biguestirades pel Salencar i per rehabilitar les preses i squiesoptimitzant aix els recursos dels aprofitaments hidru-lics. En efecte, un fracs el dia de la inspecci hagusestat perjudicial per afrontar el futur!Una vegada fetes les obres, el conjunt hidrulic funciona-va molt b. Un mat destiu, el 15 de juliol, els inspectorses van presentar, van prendre les mesures de la serrado-ra que funcionava: 820 litres per segon; i de la Mola para-da, 1.620 litres per segon. Al migdia, els inspectors senvan anar a menjar al Pont de Suert; no obstant, a la tarda,es van presentar una altra vegada, perqu els semblavaque era una barbaritat el cabdal de laigua que all hihavia. Aix, la segona verificaci va donar els mateixosresultats que al mat, i assistits per la ra i la justcia hovan inscriure al Registre dAiges.

A la fi, com al llarg de les llargues negociacions amblENHER no es va acceptar ni retocs ni rebaixes; en aque-lla poca, la gent no es deixava menysprear i no camina-va a blanc o negre per un plat de llenties, doncs es vaanar a expropiaci obligada i urgent. Lexpedient es vaformalitzar, a la fi, amb una concessi de 89.000 Kwhanuals. Al cap i a la fi, va ser una soluci airosa per ladefensa provada dels drets de la Mola ja que les ambi-cions de lempresa hidrulica van quedar sense gas.Seria illusori comparar les generacions, dos poquesseparades per un segle de distncia. La societat contem-pornia sallunya molt del respecte de temps enrere pelsbns comuns.Cal prendre exemple daquells avantpassats que aposta-ren per la defensa duna Mola en benefici a tota unacomunitat, disposats a assumir, sense servilisme, la feinade tirar endavant aquest projecte, no sense vncer gransobstacles, demostrant que la uni pot representar unaeina de desenvolupament, progrs i benestar.Per finalitzar, s hora de fer un cordial homenatge aaquells precursors capdavanters que van posar en fun-cionament una important infraestructura hidrulica queva comportar un canvi til a la vida quotidiana de la gentdels pobles de Senet i dAneto.

Navidad Peguera PegueraCasa Seyra (Aneto)

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

15

el mol de senet i aneto: una utopia feta realitat!

noticiari

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

16

Un hivern com calTots hem pogut gaudir per fi dun hivern normal! I nor-mal vol dir, com els dabans! Les primeres nevades afinals doctubre, comenaments de novembre; lesdarreres importants al mes de maig; i de moment, totsels mesos daquest any ha fet una o altra nevada, ladarrera, el 6 de juny passat a partir de 2.400 metres. Pertant, aquella dita de nou mesos dhivern i tres dinfernsembla que lhem recuperada una mica. En tot cas,fixeu-vos en la fotografia que acompanya la noticia, ones veu un agent rural al bell mig del Portarr amb msde dos metres i mig de neu acumulada al mes dabril,soterrant prcticament el senyal que ens indica el camde Sant Maurici.

El Parc Nacional, per a informadors tursticsCada dos anys, el Parc organitza un curs adreat princi-palment als informadors turstics de les comarques de lazona dinfluncia. Enguany sha fet els dies 12 i 13 demaig. El primer dia fou a la Casa del Parc dEspot, on elsassistents reberen informaci general del Parc centradaprincipalment en la situaci geogrfica, lrea dinflun-cia socioeconmica, lestructura i funcionament delParc, altres centres i punts dinformaci, nous materials ieines de difusi... A la tarda, es va fer una sortida pel

sector de Sant Maurici. El segon dia, la visita fou al cen-tre dinformaci de Senet, amb lobjectiu de donar-lo aconixer a aquest sector de serveis de les nostrescomarques per a una millor dinamitzaci. Aqu es fu unapresentaci de la vall de Barravs i en especial dels iti-neraris proposats des del centre, amb una posterior visi-ta guiada a lexposici permanent centrada en la relacientre els animals i els ssers humans. El curs finalitzamb un dinar dels participants al refugi de Conangles.

Ribagoranes al PallarsDurant el mes de juny, dins del programa ds pblicTravessem les muntanyes, les dones de lAltaRibagora van visitar el sector oriental del Parc, enconcret, la vall de lEscrita, per Espot. La jornada vacomenar amb una visita guiada de la Casa del Parc;desprs amb el servei de taxis 4x4 van pujar fins les-tany de Sant Maurici, i amb els guies interpretadorsdel Parc, es va fer un itinerari fins lermita. El viatgedanada es va fer per la carretera que travessa elscolls de Viu i Perves, a lAlta Ribagora, i el retorn pelport de la Bonaigua i la val dAran, gaudint aix dunviatge geogrfic complet. Per fi molta gent que haviasentit parlar de Sant Maurici i dels Encantats els vapoder veure en directe.

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

17

II Jornades de Parcs de Catalunya Els dies 21 i 22 de maig, al Parc Natural de Cap de Creus,concretament a Cadaqus, es va celebrar la segona tro-bada de parcs de Catalunya que es va engegar lany pas-sat al Delta de lEbre. Ms de 100 persones que treballemen els diferents espais naturals protegits de Catalunya i alServei de Parcs vam participar amb diferents ponnciessobre els respectius espais naturals i en tallers de treballrelacionats amb tasques ds pblic, funcionament de lesbrigades de manteniment, educaci i interpretaciambiental, temes pressupostaris, etc. Tamb les jornadesens van permetre conixer en profunditat els valors natu-rals i culturals daquest parc natural martim i terrestregrcies a lacompanyament i guiatge que ens van propor-cionar els companys empordanesos. Per a lany vinent jatenim seu: el parc natural del Cad-Moixer. De la marMediterrnia a la muntanya pirinenca!

Immigraci i naturaEl 24 de maig, lOficina dAtenci a les PersonesNouvingudes de lAlta Ribagora, amb la collaboracide lAula de Formaci dAdults i el suport de laSecretaria per a la Immigraci de la Generalitat deCatalunya, va organitzar la Primera Jornada deConeixement de lEntorn Cultural i Natural de laComarca. Aquesta iniciativa, que sinscriu dins del Plade la Ciutadania i Immigraci 2009, est adreada alnous arribats a la nostra comarca aix com a la sevafamlia, per tal dafavorir la seva integraci social i cul-tural mitjanant el coneixement de lentorn. Vrem visi-tar la Casa del Parc de Bo, desprs vam fer un itinera-ri guiat pel planell dAigestortes i finalment vam dinartots plegats malgrat la pluja primaveral. La diada vaacabar amb la visita de lesglsia romnica de SantJoan de Bo.

noticiari

18

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

noticiariIsard albA la tardor passada els agents rurals de lAltaRibagora van fer una descoberta sorprenent: van loca-litzar un isard amb unes tonalitats molts clares de pell.Era una femella i anava acompanyada dun segall decolors marronosos normals. Finalment, un dia van poderfotografiar la sorprenent parella, a lentrada de la ribe-ra de Sant Nicolau, a la vall de Bo, amb els seus res-pectius colors de pell. Veritablement, com diu elrefrany, val ms una imatge que mil paraules! En totcas, en nmeros propers, us convidarem a llegir algunarticle sobre casos dalbinisme en espcies animals ivegetals, una anomalia gentica on hi ha una absnciacongnita de pigmentaci centrada als ulls, la pell i elpl, causada per una mutaci en els gens, i que tambs dna en els vegetals. Natura incgnita!

IV Concurs de dibuix naturalistaEl passat 1 de juny es va resoldre a la Casa del Parcde Bo el 4t Concurs de dibuix naturalista. En aquestaedici, adreada a participants escolars de 1r i 2ndESO, es va comptar amb la participaci de 38 esco-les de tot Catalunya i part de lEstat espanyol. El jurat,encapalat per la directora-conservadora del Parc,va haver dexaminar, avaluar i triar entre els ms de1.200 dibuixos presentats al certamen. Finalment eljurat, de forma unnime, va decidir atorgar lessegents distincions:1r premi individual: Papallona i falguera de MartaPonttorres de 2n ESO B de lIES Gili Gaya (Lleida). 2n premi individual ex aequo: Crvol i part delsEncantats dOscar Ramos Aranda (2n A de lEscolaMare de Du de la Merc) i Els Encantats dElisenda

19

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

sa

nt

ma

uri

ci

noticiariSurez Fernndez (2n B del Collegi Maristes de Sants-Les Corts). 3r premi individual ex aequo: Esquirol de Cristina Lou(2n B del Collegi Maristes de Sants-Les Corts) i Gall ferde Guillem Martnez (2n C del Collegi Maristes LaImmaculada de Barcelona).La classe de 2n dESO B de lEscola Mare de Du de laMerc, de Sant Feliu de Llobregat, va alar-se amb elpremi collectiu al conjunt dobres de major qualitat,segons lopini del jurat. Properament aquest grup serconvidat a una visita de dos dies al Parc. Daltra banda,tots els altres autors finalistes, aix com cadascuna deles escoles participants, rebran un petit obsequi enagrament i reconeixement a la seva participaci en elconcurs. Al llarg dels mesos destiu, les obres guanya-dores i una selecci de les participants es podran veureexposades a les cases del Parc de Bo i Espot.

Nova pantalla tctil a VielhaDes de comenaments dany, lOficina de Torisme deVielha disposa dun nou aparell dinformaci 24 hores.Les funcions sn les mateixes que les daltres modelsexistents en oficines de turisme de la zona dinflunciadel Parc per en aquest cas es van aprofitar les obresde remodelaci de loficina de Vielha per installar unformat de mquina ms lleuger que va adherit al costatde la porta dentrada. Aquests aparells, i ja en vam unadotzena, sn una eina ms dinformaci que els visi-tants poden utilitzar quan els centres dinformaci iatenci al pblic estan ja tancats. Informaci, doncs,durant les 24 hores!Nou lavabo a la MolinaDes daquesta primavera, la caseta dinformaci i lapar-cament de la Palanca de la Molina situada a lentrada de

la ribera de Sant Nicolau, al sector dAigestortes, dis-posa dun lavabo que vol contribuir a reduir els residusorgnics. Aquesta cabina disposa dun sistema de reco-llida de les aiges residuals que es buida dos cops persetmana i que sn tractats posteriorment per un gestorautoritzat. Aquest equipament sanitari suneix als jaexistents a la caseta dinformaci i laparcament dePrat de Pierr, i a lestany de Sant Maurici. Tots plegatscontribueixen a millorar la nostra gesti medioambien-tal i, per tant, a establir criteris sostenibles amb la fina-litat davanar en la conservaci i protecci dels hbi-tats i espcies del Parc.

El Patronat aprovaEl 22 dabril passat es va celebrar a Bo la ltima sessidel nostre Patronat. Abans de tot es va lliurar als presi-dents de les associacions de taxistes de la vall de Bo iEspot, el CD Un viatge pel Parc, que podran escoltarels usuaris daquest servei. Ja durant la sessi cal des-tacar laprovaci del Pla Estratgic, un conjunt dac-cions lobjectiu de les quals s protegir els valors natu-rals alhora que analitza, regula i planifica la presnciadel Parc en el territori com a motor de desenvolupament.

Ajuts a la investigaciLa recerca s un dels pilans bsics en la gesti dunespai natural protegit. En la darrera convocatria de2008 de lOrganismo Autnomo Parques Nacionales hanestat escollits diversos projectes relacionats amb elnostre Parc sobre el funcionament dels principals eco-sistemes, els efectes del canvi climtic en els boscos ola distribuci i diversitat de la rata mesquera. Cal desta-car que alguns daquests projectes es realitzen, deforma conjunta, en altres parcs nacionals de la Red.

flora

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

20

cone

guem

el p

arc

Malgrat que el granit s la roca majoritria del Parc hi haalguns racons on podem trobar roques calcries. Aquestpetit detall s de gran importncia per a algunes espciesde flora que depenen de la presncia de cal per poderviure. Aquest s el cas de la flor de neu o de lorella ds,qu s lespcie que us presentarem en aquest article.Un dels hbitats ms exigents per a les plantes sn elsambients rupcoles: el de les plantes especialitzades afixar-se a les esquerdes i replans que hi ha a les roques iparets. Aquests ambients es caracteritzen per la mancade sl i aigua.A diferncia del granit, les roques calcries sn msfcilment solubles per efecte de laigua, de manera quedonen lloc a sls ms rics en sals minerals, que finalmentseran els nutrients que han de permetre la vida vegetal.Aquesta relativa riquesa de sals minerals tamb sapreciable en els ambients ms rocosos i provoca que laflora rupcola de les parets calcries sigui ms variadaque a les moles grantiques del Parc, que ens ofereixenun aspecte molt ms nu, excepte pels lquens que colo-nitzen la seva superfcie (que van ser objecte de larticledel Portarr 18).Un cop una espcie ha aconseguit adaptar-se per sobre-viure a les condicions tan dures que imperen al mig dunaroca veurem que, ben mirat, no s tan dolent i hi ha unbon nombre davantatges. Primer de tot, la seva situaciles protegeix dels atacs externs i els dna invulnerabili-tat enfront dels grans herbvors, tret dalguna cabra ago-sarada. Per una altra banda una roca presenta unes con-dicions ambientals fora constants, estables i indepen-dents del clima circumdant:Efectivament, els ecosistemes rupcoles sn fora inde-pendents de les condicions climtiques ms generals i espoden trobar les mateixes espcies en un rang altitudinalfora elevat. De la mateixa manera els afecten poc elscanvis climtics. Per molt que el temps canvi, seguiranvivint en una paret escalfada pel sol, encara que a sotahi hagi un estany, una platja plena de turistes o hi passiuna gelera.Aquest fet es pot comprovar si observem lelevat nombredendemismes antics que existeixen a la flora rupcola.Molts paleoendemismes de la pennsula Ibrica viuen

aqu des de molt abans que nosaltres i han hagut de supor-tar perodes de clima extremadament fred i daltres declima tropical, per han sobreviscut fins als nostres dies.La famlia de les gesnericies consta dunes 3.000 esp-cies i prcticament totes pertanyen a pasos amb climestropicals. A lEuropa meridional hi ha quatre o cincespcies en rees de distribuci redudes que es podenconsiderar totes relquies preglacials. El gnereRamonda t 3 espcies: una als Pirineus i muntanyescatalanes i altres dues endmiques de la pennsula delsBalcans.El nom de la Ramonda myconi ret homenatge a dos gransbotnics nascuts cadascun a una banda dels Pirineus:Louis Ramond de Carbonnires (1755-1827) va ser un delsprimers exploradors dels Pirineus i expert en lalta mun-tanya. Francesc Mic (1528-1592), que la va descobrir pera la cincia, va ser un metge i botnic catal, de Vic. Foucatedrtic de la Facultat de Medicina de la Universitat deBarcelona i mantenia contactes amb un collega francs,Jacques Dalchamps, que a finals del segle XVI va publi-car la seva obra ms coneguda: Historia generalis plan-tarum on incloa 25 espcies que li havia enviat Mic,entre elles Lauricula ursi myconii.Lorella ds viu en escletxes i petits replans de roquescalcaries ombrvoles i una mica humides. Hom la pot tro-bar al centre dels Pirineus per tamb a les serres prepi-rinenques i a Montserrat o a les muntanyes de SantLloren de Munt. Totes les fulles surten de la base i snarrugades, amb el revers densament pelut, amb uns plsllargs de color marr que al mateix Mic li devien recor-dar laspecte duna orella ds, tota peluda. Al centre dela roseta de fulles apareixen els peduncles que portenles flors, amb cinc ptals, de color violeta fosc on desta-quen vivament els estams de color groc, atraient alsinsectes per a pollinitzar la flor.Una adaptaci a la vida sense aigua de lorella ds, itamb dalgunes molses, s la capacitat de les fullesdassecar-se i romandre prcticament sense cap activi-tat durant molt de temps. En el moment de les pluges, lesfulles es rehidraten rpidament i reprenen la seva feinasense problemes aparents.

Gerard Gimnez Prez

lorella ds: una relquia arrapada a la roca

El pela-roques (Tichodroma muraria) s una de les esp-cies ms caracterstiques i significatives del medi alp,un ocell precis que sorprendr lobservador sempre. Laseva coloraci atpica, el tipus de vol, el comportamentinquiet i confiat alhora, aix com tota una srie de cir-cumstncies faran inoblidable la seva observaci. A msa ms es tracta duna espcie escassa i rara a casa nos-tra, restringida durant lpoca reproductora als Pirineus icerts sectors dels pre-Pirineus orientals, amb una pobla-ci avaluada a Catalunya de tan sols un mxim de 100parelles reproductores.Malgrat aix al llarg de lhivern pot ser observat en altreszones, de fet en qualsevol rea, degut als grans movi-ments que realitzen en funci dels condicionants clim-tics. Els millors llocs dhivernada es troben per a lesrees dels pre-Pirineus. La seva alimentaci es fonamen-ta en invertebrats que sn cercats a les esquerdes de lesroques, pedruscalls, congestes i tarteres.Fins a la data es tenia una informaci certament escassa

de la seva distribuci i abundncia al Parc Nacional i erapresent a 5 de les quadrcules de 10x10 de lAtlas delOcells, amb reproducci comprovada en tan sols 2 de-lles. Fruit daquesta mancana de dades i durant el passatany de 2008 es va realitzar un seguiment al nostre espai acrrec de lexperimentat ornitleg Job Roig. Per primeravegada es varen establir densitats de certs nuclis repro-ductors aix com la obtenci del seu estatus poblacional ide dades fenolgiques reproductores amb el control sis-temtic de fins a cinc nius localitzats a lesmentat estudi.Sense cap mena de dubte, Aigestortes i Estany de SantMaurici s el principal espai de Catalunya per a aquestarara espcie. A hores dara, per tant, en sabem un xicms de lanomenat moix o ocell de la neu, o pardalpapallona a lAlta Ribagora aix com audth des malhs opicapart a la Val dAran, fet que demostra la seva impor-tncia en el patrimoni cultural i natural pirinenc.

Jordi Canut Bartra

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

cone

guem

el p

arc

fauna

21

el pela-roques

Era Val de Barravs ei ua arribra des Pirenus cen-traus, plaada ena versant sud. Ei eth conqust deranauta Noguera Ribagorana. Es termires daguesta valseguissen es crestes des montanhes que la entornegen.Daguesti tucs es ms destacadi son: ath nrd, manantera val, Eth Tuc deth Cap deth Prt de Vielha; a cogant,eth Tuc de Molires, Russell e Ballibierna, toti de ms detres mil mtres de nautada; e entath costat dautant esBesiberri Nrd, Sud e Coma lo Forno, que depassen tan-ben aquera nautada. Era termira nrd coincids, don-ques, damb er ish axiau pirenenc e es vals der sera edAran. Tar est limite damb era Valh de Bo, e tar oestdamb era Valh de Castanesa.Per on som? Qu els passa a les nostres cordes vocalso als nostres pavellons auditius? Quina llengua, dialecteo parla estem fem servir? Donques, ni menys ni ms queuna variant del dialecte gasc de la llengua occitana,larans, llengua oficial del Parc, i parlat encara per propde tres mil persones als Pirineus, als ditxosos Pirineus! Per qu ho fem? Perqu el nostre viatge per la geografiapirinenca ens porta avui a la vall de Barravs, un territo-ri de muntanya on conviuen, entre els seus pocs menysde mil habitants, tres llenges diferents: el catal o riba-gor, lomnipresent castell, i larans. Per comencema despullar amb cura i admiraci aquest extraordinaripacient poliglot!Els orgens de Barravs estan relacionats amb el mones-tir de Sant Andreu Arravensis al segle X, quan sesmentai sescriu aquest topnim, per primera vegada, en un do-cument que parla de la consagraci de lesglsia de SantAndreu pel bisbe ribagor At. Els monestirs eren enaquells temps vertaders centres culturals i artstics, aixs, mentre que la resta del pas semblava encara submer-git en lEdat de Pedra. Els monestirs eren refugis de rique-ses envejades -per usurpaci o per donaci- dels mortalsde lpoca que pretenien guanyar-se un raconet sol alprenyat cel! Per, com deia el poeta, si res no s mesqu,on diantre sn les restes daquests famosos monestirs?

Sant Andreu de Barravs, un dells, s tot un misteri! Unmisteri que a ms sembla haver-se fos, com fus, entreles cases dels paisans ms espavilats dels darrerssegles! Investiguem una mica pels camins de la histriaa veure fins on ens porten!Alguns el situen, el monestir, a la confluncia de laNoguera Ribagorana amb la Valira de Castanesa, onsaixecava el llogaret desaparegut de Miravet, que donnom a una de les muntanyes ms emblemtiques de lazona. Daltres creuen que casa dArro un dels possiblesorgens del topnim Barravs, al terme municipal deMontanui es constru amb les restes de les seuespedres i columnes. Els historiadors diuen per que casai monestir foren contemporanis durant dos segles, laqual cosa treu credibilitat a la hiptesi. Altres agosaratsel situaven al poble de Senet, menys conegut com aSenet de Barravs, on avui saixeca lesglsia romnicade Santa Ceclia; o al santuari de Riupedrs o Reperson, segons la gent de Vilaller, hi havia un convent.Donques no!Montsant, laltre Montsant, el petit port que hem de fer,a peu, a cavall o en cotxe, abans darribar a Vilaller,venint del Pont del Suert, seria una altra ubicaci pos-sible per sembla que tampoc, per molt que surti a lacartografia, una partida anomenada el temple deBarravs, on avui saixeca un hotel i restaurant. Per jasom a prop!El lloc on estava ubicat el monestir de Sant Andreu sem-bla que s on hi ha el cementiri nou de Vilaller. Ja lany1932, durant els treballs de la carretera, van aparixerrestes del monestir i del seu cementiri, i mentre feien lesfosses del nou, van sortir restes humanes de lantic.Cementiri sobre cementiri! Per tant, sota Montsant, vora la Noguera, mirant al sud-oest, a la partida anomenada, com no podia ser daltramanera, de Sant Andreu s on shauria construt aquestcenobi ribagor que, amb Ala, Obarra i Lavaix, forencapdavanters en la gesti poltica i econmica daques-

22

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

lessncia de les paraulesbarravss val

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

lessncia de les paraulesbarravss val

23

tes valls de muntanya dindubtable riquesa. Un altre copels topnims actuals ens apropen a la descoberta delsnostres patrimonis ms heroics i antics!A i all comenava a passar pels volts de lany 920quan, me cagon el Salto i la Runada, un fet histric a lahistria poltica dels Pirineus sacaba de produir. Quin?El Pallars i la Ribagora se separen. Quan? A la mort deRamon I, contemporani del fams Guifr el Pils. Perqu? Vs a saber, potser per guerres fratricides entregermans de sang? El primer comtat, el pallars, sercogovernat per Isarn i Llop, i el segon, el ribagor, perdos altri, Mir i Bernat Unifred. Mentrestant a Romago-vernava un Papa catlic i rom, anomenat EsteveVII que, la veritat, ni fum ni fam sobre lafer medievalque ens ocupa. I s que en agueixos temps de refor-mes gregorianes, Roma i el Sant Pare encara respira-ven i conspi-raven molt lluny dels Pirineus malgrat elfet que comtat i bisbat -de Ribagora- foren regits pelmateix llinatge!I Barravs, qu deu volgu dir? El Vallis Arravensis oArravense, surcat pel riu Nuceriolam, t diferents hip-tesis dinterpretaci. Una podria volgu significar la vallangosta, estreta, ferstega que sobretot podem desco-brir de lestret de Vinyal cap al nord; altra derivaria de laprpia evoluci del cognom Arravensis del monestir deSant Andreu.La histria del perqu de molts topnims ens diu queaquestos neixen a partir duna localitzaci molt concre-ta que, a dempus, es pot fer extensible per a batejaruna zona geogrfica molt ms extensa. Lexemple deltopnim Ribagora lantiga Ripacurtiae que semblaser que neix pels voltants del monestir dObarra, ns unaltre bon exemple que ha acabat agermanant quasi tres-mil quilmetres quadrats de territori pirinenc!On comena? On acaba? Barravs originriament limi-tava, al nord, amb el Salto de Senet, on comenava laVall de Supersallent -o de les grans cascades- i, pelsud, prcticament a lalada del desgus de la Noguerade Tor amb la seua mare la Ribagorana. A finals del

segle XI, arran dun seguit de donacions al nostre esti-mat monestir, shi afegissen la part nord de la concaque faltava, del Salto al prt de Vielha, altres valls ve-nes, com la de Denui, i fins i tot els termes de Castill deTor, Llesp i Cll, lantic pagus Lespetano. En aquestacentria el monestir passa dabadiat a priorat i delsegle XIV al XIX es transform en baronia eclesisticadels prelats ilerdencs.A la cartografia del segle XVIII trobem el topnim, a partde com a vall, com a lloc situat a la part alta de la ribera,vers el nord-est, vora el nucli de Vilaller, a cavall entreles seves dues regions naturals dArag i Catalunya, oservint com a terme administratiu o poltic.Com s la vall? s i fou una vall glacial! S, glida i gla-cial, plena de morrenes i tills, destries i de poliments,amb un perfil longitudinal esglaonat i un de transversalen forma dU dUzbequist que ens amaga nombrosessorpreses geolgiques. Antics estanys, avui sedimentatspels materials de la histria ms recent, com els de lesplanes de Bono i potser les de Vilaller; valls penjadesespectacularment com les de Llauset, les Salenques, deMolires bressol de la Noguera Ribagorana, deConangles o la potica Besiberri; plans, replans i cata-plans de salts daigua verticals que es despengen, sensecap mena de vergonya, daquestes valls que ocupen tantels aubagots com les solanotes. Despreniments, dip-sits, esllavissades, esbaldregalls, ensulsiades, carants ialtres moviments del terreny que tenen la seua mximaexpressi visual i esttica en lEsbornada de Senet, queamb la seua germana lEsbomegada dErill, a la vall deBo, sn testimonis geolgics de la inestabilitat de totall que ens rodeja, inclosos els vessants de les nostresmuntanyes, com a mnim, durant els darrers sis mil anys!Barravs s oss una ribera de desnivells estratosfrics!El viatge dels tres mil als mil metres daltitud pot durarpocs segons, minuts o hores, segons el mitj de locomo-ci que utilitzem. A ms a ms, hi ha una relaci ntimaentre marc geolgic i vies de comunicaci. Sin qui potexplicar, en pogues paraules, la ubicaci de lHospital

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

de Vielha, just avui a la vora de la boca sud del flamanttnel? Fem una mica dhistria! Aquest hospital pirinenc, tamb conegut pels aranesoscom Espitau de Sant Nicolau des Pontelhs, fou fundat perAlfons II lany 1192, per servir de refugi als traginers, elscaadors, els viatgers i pioners del pirineisme comGourdon, Russell, Packe, o senzillament a aquells aven-turers annims que creuaven la serralada per necessitatdes de lAran o des de la Ribagora.Dos reis ms, Pere el Catlic i Jaume el Conqueridor,concediren a lEspitau protecci reial. Aquest ltim hipass el 1265 per fer la seva visita reial a lAran. I fins aCarles I quedaren confirmats els seus privilegis, apart dequedar en aquest temps la propietat i ladministraci a lavila i cnsols de Vielha, tal com reflecteixen els llibresdactes, amb larrendament cada quatre anys. Tothomque arribava a aquest hospice -o als de Benasc, Gistan,Parzan o Bujaruelo- tenia dret a aigua, sal i vinagre; unseient vora el foc i un llit si estava malalt. Encara avui srefugi de muntanya, conjuntament amb el de Conangles,essent ambds nyius acollidors dels nous traginers delsegle vintiu!! Atents, per, si us plau!Barravs s el port de muntanya dels silencis! Vielha sel port de la por! Dels silencis i de les pors necessriesper a protegir-nos de les allaus, els llaveis, els llidos o eslauegi! Aix ho relaten diversos personatges histricscom ladvocat, poltic i gegraf Pascual Madoz, on al seugran Diccionari de 1845, parla dels esforos i les obliga-cions dels arrendataris de lhospital arans per obrir elcam de neu als confins de la vall tot pujant fins a 50 bouscap al prt de Vielha. El gegraf Josep Iglsies tambexplicava, fa un ramat de dcades, les penries que vaviure en Juli Soler i Santal, guia per excellncia delAran, quan voliva travessar a peu aquesta gran collada:Era el 16 de novembre de 1902, fa cent-set anys!. Unaparella de recent casats de la vall de Bo marxava cap aFrana. La forta nevada els atura a lHospital. Tres diesdesprs, el dinou, amb un temps incert, intenten traves-

sar el port. Sis mesos desprs troben els seus cossosarrupits per perfectament conservats dins les darreresneus duna primavera llarga! El prt de Vielha o deBarravs - segons des don es miri, o sia, des de Senet odes de Vielha, des de la Ribagora o des de lAran, desdEspanya o des del Midi francs- ens amaga i ens ama-gar sempre un territori de conflictes!Conflictes entre els mercaders aranesos i els pobles deBarravs! Conflictes que sintentaven arreglar o evitargrcies als tractes econmics entre les diverses vallspirenenques anomenats tractats de pau en catal, face-ries en aragons o patzeries en occit, i coneguts des demil anys enrere! Fins i tot quan eren pactes locals fevenles anomenades concrdies, que han donat peu a tesisuniversitries daquestos acords comunals.Saquejos de mercaderies i de pastures; robatori dani-mals carregats de vi de lArag i daltres espcies; se-grestos macabres amb suculents rescats de molts quar-tos que podien acabar amb bandolers i lladres practicantlassassinat ms cruel! Per cert, heu pensat algun copper qu el pic de la Contesa, vigilant gentil de Besiberri,es diu aix?Don Camilo Jos Cela ens parla, a mitjans dels anys sei-xanta, en el seu llibre Viaje al Pirineo de Lrida daquestcim que ell bateja com de la Condesa ja que lassociaa una suposada comtessa ribagorana! Amb tota lamodstia del mn, ens agradaria avui portar-li la contr-ria a tot un Nobel de literatura reposi entre llibres enpau en lafer que ens ocupa: el pic de la Condesa nofa referncia a cap comtessa sin a la contesa o disputaque probablement sestabl, de nou, entre aranesos ibarravesos -com succeeix al segle XIV per la disputa ve-nal de lEspitau- pel control dunes valuoses pasturesque, per all dels emprius, vs a saber de qui eren! Denou els noms vells de la geografia ens aporten ms infor-maci de la que, molts camins, ens pensem i, per tant, laseua protecci i bona conservaci poden ser claus perinterpretar moments de la nostra histria!

lessncia de les paraulesbarravss val

24

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

s el cas de la pedra del terme, del Santet o PiraChispau, que delimita a la boca sud del tnel reial, al cos-tat del refugi renovat de Conangles i de la capalera dela Ribagorana, les terres catalanes de les occitanes, laRibagora oriental de loccidental, la vall barravesa delaranesa! I encara nhi ha ms!Grcies a la memria adjunta dun dels seus nombrososmapes de lArag, el cartgraf portugus del segle XVII,J.B. Labanha, ens dna lorigen toponmic de la PiraChispau: era el terme episcopal dels antics bisbats deLleida i Comenges, s a dir, la Pedra Bisbal o Bisbau enoccit arans. I no hem parlat de la histria llegendriadaquesta fita, avui marcada amb una creu i les barresaragoneses, que neix de la contesa entre un ve de Seneti un de Vielha -Cenet i Vtula antics-, per veure qui arri-bava ms lluny en la seva cursa per guanyar pas; potserla primera carros de foc de la histria!Barravs, Barravs, Barravs! Quantes histries! I quen sabem de les famoses mines de Cierco? Donques quefa catorze segles o quasi mil cinc-cents anys, conjunta-ment amb les de les valls venes, foren responsablesduna de les etapes contaminants ms malignes de lacomarca, com sha pogut constatar a partir de lanlisidels sediments de certs estanys pirinencs com lestanhRedon, on shan trobat concentracions elevades de plomen els seus llims! Sabeu que 60 cm de sediments enspoden explicar 10.000 anys dhistria natural daquellindret? La mare cincia s fantstica i els humans que lapractiquen, encara ms!

Per tornem a la mina! Qu amaga aquest punt de mine-ralitzaci tan generosa? Amaga minerals com la calcita,la baritina, lesfalerita o la coneguda galena argentfera,de la que sen extrau plata i plom, ambds metalls moltapreciats per a les civilitzacions humanes. On? Entre elsencavalcaments de Bono i Estet, per sota del tossal dePosa i en tres filons diferents: el del Rei, el de lObaga i elde la Solana. Com sexplotava? Pel sistema de galeries adiferents nivells separats entre ells uns 30 metres. Durantquan de temps? Hi ha evidncies que els romans i a l-poca medieval ja feren de les seues per lexplotacims intensa daquesta geologia econmica es produeixentre 1940 i 1983 per part duna de les dos grans empre-ses, filles del fams enginyer lleidat don VictorianoMuoz: la MIPSA (Minera Industrial Pirenaica).La recuperaci daquest patrimoni miner s avui unaprioritat per a la comarca ribagorana, donats els seusalts valors biolgics, culturals i histrics. Les mines deCierco han de donar, doncs, un nou pas geolgic en laseua histria, on les galeries, els filons i els afloramentsesdevinguin en focus datracci turstica i cientfica,potenciant alhora la tremenda didctica que samagadins les seues oblidades boques.A lexplotaci minera li succe la producci denergiade la m de lENHER (Empresa Nacional Hidroelctricadel Ribagorzana), la segona filla de don Victoriano, ambaprofitaments coetanis amb la mina als voltants deSenet i Bono, i anys desprs, amb el gran salt reversi-ble de Moralets i la Baserca, topnim pirinenc aquest

lessncia de les paraulesbarravss val

25

ltim que significa corral per al bestiar situat fora delpoble, i que quan les aiges de lembassament sn bai-xes podem encara descobrir al vessant obac. Unesaiges que empeses per la energia nuclear sobrant ales nits levita per canonades amagades fins a la presade Llauset, un prodigi darquitectura industrial, queamaga les vergonyes del formig entre els paisatgesalpins del ve parc de Posets-Maladeta. Salenques,tallades, pedresbllanques, botornassos, anglios, riue-nos, estanysfers!Parlem ara de literatura, de llibres, de poesia! Heu sentitparlar de mossn Anton Navarro? Fill duna humil mes-tressa i dun bon sabater de Vielha, va nixer fa cent qua-ranta-dos anys, a ca de Gessa de Vilaller, i va ser mortper hordes folles, a Barcelona, la vetlla de Nadal, den fasetanta-tres. Sense cap mena dubte, s el poeta pirinenci romntic que, com a mestre de la tendresa, ms ensemocionar mentre llegim els seus versos i les seuesproses. Proses que evoquen lamor inqestionable quetenia cap a la natura quotidiana que va forjar sa infante-sa i sa adolescncia! Llegiu com escrivia! Aguells... pels camins sense cam;aguells al peu deixes muntanyes alteroses, graons delinfinit; aguell que b hi estic tot sol, en esta altura;aguell al peu duna fageda muntanyana; aguellanegres abims em volten on t son ja la fera; aguellaamb les falles aflamades davallen dels alts turons;agueixos sempre nova i sempre vella, el bosc t unameravella; agueixos quan les pomeres floriran entreles aiges lluminoses; agueixes mon goig suprem essomniar i viure daqueixos mons en lembriagant follia;agueixes Ella vindr! No s per quin cam ni en quinmoment dels dies de la vida. Per acabar, solament tres

desitjos: el tercer, Si em donessin a escollir una hora...;el segon, Per fora, austera i bruna; per dins, fulgent ialtiva; i el primer, Si la llengua ens engrillonen, fem queparlin nostres mans. Carpe diem sublime!Lharmonia potica de mossn Anton Navarro s lhar-monia geogrfica de la vall de Barravs i dels Pirineus!Selves sagrades, deserts de soledats, arbres gegantins,ulls de faig, congestes dherbes, orgies de llops, ssos ialtres feres. Fonts encantades, nits serenes destelsignots, falles eternes, pastors i ramades per caminssense cam! Sols 69 anys de vida foren molt injustos pera la vida dun dels intellectuals ms fecunds delPrincipat!Tots som per fills -amb perd- de mossn AntonNavarro. Perqu voldrem ser capaos dentendre, ambel seny clar i el rostre ser, la seua poesia; voldrem sercristalls de la blancor de les seues neus i batalls deldring de les esquelles del vaqu del seu poble. Preguem,com faria ell, per la vall de Barravs, per aquest territorietern de pastors i traginers, de menescals i apotecaris,de peregrins revolucionaris, de contrabandistes illus-trats o de viatgers enamorats. Preguem perqu estiguipresent en el record de les persones daquests temps idels segents! Barravs, si ms no, ha estat, s i sersempre tot un poema difcil descriure per fcil denten-dre, com sempre!!

Josepmaria Rispa Pifarr i Claudi Aventin-Boya

Nota:Els autors volem agrair les correccions, els afegits i els con-sells de lhistoriador de Vilaller, Joan Ramon Piqu, semprefidel a Barravs.

lessncia de les paraulesbarravss val

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

26

bu

tlle

t d

el

pa

rc n

ac

ion

al

da

ig

est

ort

es

i e

sta

ny

de

san

t m

au

ric

i

el salt de comials, aiges verticals

cam

inem

pel

par

c

27

Potser per a alguns dels nostres lectors aquest ttol no elsevocar cap indret conegut; per si parlem de la cascadadel Gerber segurament nhi haur daltres que ja localitza-ran aquest lloc amb ms facilitat. Sabeu que hi ha un sen-der que permet apropar-vos-hi sense grans dificultats desde la