el professor miguel lópez-botet ha estat designat com a nou del...

19
divendres, 16 / juny / 2006 Número 138 El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou Director de Recerca de l'IMAS i Director de l'IMIM · El "I Premi PRBB per a estudiants de batxillerat" es lliurarà el proper 26 de juny · Jordi Segura participa com expert en dopatge al Congrés dels Diputats · Nova beca postdoctoral en Recerca Genòmica "CRG" de Novartis · Els móns d'alló que és petit, gran i inmens seràn tractats per estudiants del CRG i del CMIMA · GRIB participates in the "VII Annual Meeting of Technology and Knowledge Transfer Networks" of CIDEM · "El tabac i la grip aviària van acaparar l'atenció dels diaris, segons l'Informe Quiral 2005", UPF · Recull de premsa PRBB nº138 Dates: del 19/06/2006 al 26/06/2006 Consulta les novetats Destaquem aquesta setmana: "Forschen mit Blick auf das Mittelmeer (Investigar con vistas al Mediterráneo)", Tagesanzeiger "Un centro biomédico en España atrae científicos de todo el mundo. Leyes liberales apoyan esta tendencia" Montserrat Gasulla, IMIM-IMAS Tractar els altres com m'agradaria que em tractesssin a mi Butlletí en format PDF Consultar números anteriors Consultes i suggeriments Cercador Actualització setmanal a partir de Medline: Gea J, Orozco-Levi M, Barreiro E Particularidades fisiopatológicas de las alteraciones musculares en el paciente con EPOC. Nutr Hosp. 2006 May;21 Suppl 3:62-8 Montuori P, Jover E, Diez S, Ribas-Fito N, Sunyer J, Triassi M, Bayona JM Mercury speciation in the hair of pre-school children living near a chlor-alkali plant. Sci Total Environ. 2006 Jun 9; Sole RV, Valverde S Are network motifs the spandrels of cellular complexity? Trends Ecol Evol. 2006 Jun 7; Peraire J, Broch M, Domingo P, Pedrol E, Dalmau D, Knobel H, Vilades C, Sambeat MA, Richart C, Vidal F Absence of CXCR4 C-Terminal Polymorphisms in HIV-1-Infected and Uninfected Spaniards. J Acquir Immune Defic Syndr. 2006 Jun 4; Martin M, Simon-Assmann P, Kedinger M, Martin M, Mangeat P, Real FX, Fabre M DCC regulates cell adhesion in human colon cancer derived HT-29 cells and associates with ezrin. Eur J Cell Biol. 2006 Jun 5; Poveda R, Fernandez-Duenas V, Fernandez A, Sanchez S, Puig MM, Planas E Synergistic interaction between fentanyl and the histamine H(3) receptor agonist R-(alpha)-methylhistamine, on the inhibition of nociception and plasma extravasation in mice. Eur J Pharmacol. 2006 May 12;

Upload: others

Post on 05-Jul-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

divendres, 16 / juny / 2006Número 138

El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou Director de Recerca de l'IMAS i Director de l'IMIM

· El "I Premi PRBB per a estudiants de batxillerat" es lliurarà el proper 26 de juny

· Jordi Segura participa com expert en dopatge al Congrés dels Diputats

· Nova beca postdoctoral en Recerca Genòmica "CRG" de Novartis

· Els móns d'alló que és petit, gran i inmens seràn tractats per estudiants del CRG i del CMIMA

· GRIB participates in the "VII Annual Meeting of Technology and Knowledge Transfer Networks" of CIDEM

· "El tabac i la grip aviària van acaparar l'atenció dels diaris, segons l'Informe Quiral 2005", UPF

· Recull de premsa PRBB nº138

Dates: del 19/06/2006 al 26/06/2006

Consulta les novetats

Destaquem aquesta setmana: "Forschen mit Blick auf das Mittelmeer (Investigar con vistas al Mediterráneo)", Tagesanzeiger "Un centro biomédico en España atrae científicos de todo el mundo. Leyes liberales apoyan esta tendencia"

Montserrat Gasulla, IMIM-IMASTractar els altres com m'agradaria que em tractesssin a mi

Butlletí en format PDF

Consultar números anteriors

Consultes i suggeriments

Cercador

Actualització setmanal a partir de Medline:

Gea J, Orozco-Levi M, Barreiro EParticularidades fisiopatológicas de las alteraciones musculares en el paciente con EPOC.Nutr Hosp. 2006 May;21 Suppl 3:62-8

Montuori P, Jover E, Diez S, Ribas-Fito N, Sunyer J, Triassi M, Bayona JMMercury speciation in the hair of pre-school children living near a chlor-alkali plant.Sci Total Environ. 2006 Jun 9;

Sole RV, Valverde SAre network motifs the spandrels of cellular complexity?Trends Ecol Evol. 2006 Jun 7;

Peraire J, Broch M, Domingo P, Pedrol E, Dalmau D, Knobel H, Vilades C, Sambeat MA, Richart C, Vidal FAbsence of CXCR4 C-Terminal Polymorphisms in HIV-1-Infected and Uninfected Spaniards.J Acquir Immune Defic Syndr. 2006 Jun 4;

Martin M, Simon-Assmann P, Kedinger M, Martin M, Mangeat P, Real FX, Fabre MDCC regulates cell adhesion in human colon cancer derived HT-29 cells and associates with ezrin.Eur J Cell Biol. 2006 Jun 5;

Poveda R, Fernandez-Duenas V, Fernandez A, Sanchez S, Puig MM, Planas ESynergistic interaction between fentanyl and the histamine H(3) receptor agonist R-(alpha)-methylhistamine, on the inhibition of nociception and plasma extravasation in mice.Eur J Pharmacol. 2006 May 12;

Page 2: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

Arquer A, Elosua R, Covas MI, Molina L, Marrugat JAmount and Intensity of Physical Activity, Fitness, and Serum Lipids in Pre-Menopausal Women.Int J Sports Med. 2006 Jun 8;

Montagut C, Rovira A, Albanell JThe proteasome: a novel target for anticancer therapy.Clin Transl Oncol. 2006 May;8(5):313-7

Canet J, Gomar C, Castillo J, Villalonga A, Sabate S, Hervas CPerspectivas a la luz de la encuesta de 23.136 anestesias en Cataluña (ANESCAT 2003).Med Clin (Barc). 2006 May 24;126 Suppl 2:75-9

Escolano F, Hervas C, Canet J, Sabate S, Mabrock MM, Soler EAnestesias en Cataluña en las edades extremas: pediatría y geriatría.Med Clin (Barc). 2006 May 24;126 Suppl 2:62-7

Castillo J, Santiveri X, Jose Linares M, Pelegri D, Sabate S, Canet JAnestesia ambulatoria en Cataluña.Med Clin (Barc). 2006 May 24;126 Suppl 2:57-61

Roige J, Sabate S, Villalonga A, Canet J, Escolano F, Pacheco MAnestesia para exploraciones y procedimientos no quirúrgicos en Cataluña el año 2003.Med Clin (Barc). 2006 May 24;126 Suppl 2:46-50

Campos JM, Sabate S, Canet J, Castillo J, Roige J, De Sanctis VAnestesias para especialidades quirúrgicas en Cataluña durante el año 2003.Med Clin (Barc). 2006 May 24;126 Suppl 2:32-9

Sabate S, Canet J, Munoz S, Castillo J, Lucas M, Mayoral VEpidemiología de la anestesia en Cataluña en 2003.Med Clin (Barc). 2006 May 24;126 Suppl 2:13-8

Canet J, Sabate S, Gomar C, Castillo J, Villalonga A, Roldan J, Anescat GAntecedentes, objetivos y método de la encuesta de actividad anestésica en Cataluña (ANESCAT 2003).Med Clin (Barc). 2006 May 24;126 Suppl 2:3-12

Alvarez Lerma F, Palomar M, Insausti J, Olaechea P, Cerda E, Sanchez Godoy J, De la Torre MVInfecciones nosocomiales por Staphylococcus aureus en pacientes críticos en unidades de cuidados intensivos.Med Clin (Barc). 2006 May 6;126(17):641-6

Bosch E, Calafell F, Gonzalez-Neira A, Flaiz C, Mateu E, Scheil HG, Huckenbeck W, Efremovska L, Mikerezi I, Xirotiris N, Grasa C, Schmidt H, Comas DPaternal and maternal lineages in the Balkans show a homogeneous landscape over linguistic barriers, except for the isolated Aromuns.Ann Hum Genet. 2006 Jul;70(Pt 4):459-87

Porta MEl único argumento de la obra.Gac Sanit. 2006 May-Jun;20(3):255

Benavides FG, Moya C, Segura A, De la Puente ML, Porta M, Amela CLas competencias profesionales en Salud Pública.Gac Sanit. 2006 May-Jun;20(3):239-43

Porta M, Ballester F, Ribas-Fito N, Puigdomenech E, Selva J, Llop SConcentraciones de compuestos tóxicos persistentes en la población general española. Criterios para un diagnóstico de la situación actual*.Gac Sanit. 2006 May-Jun;20(3):233-8

Page 3: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

Poseu-vos en contacte amb PRBBactual en cas d'errors o omissions.

Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra

© 2003-2005 PRBB - Powered by 6IMIM®

Page 4: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

divendres, 16 / juny / 2006Número 138

El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou Director de Recerca de l'IMAS i Director de l'IMIM

Notícia publicada per Comunicació de l'IMIM-IMAS el 15 de juny de 2006.

El Comitè de Selecció de Director de l'IMIM del passat dimarts va acordar proposar al Gerent Dr. Jordi Varela la designació del professor Miguel López-Botet com a nou Director de Recerca de l'IMAS i Director de l'IMIM, proposta que ha estat aprovada pel Dr. Varela i comunicada al President del Consell d'Administració Dr. Josep Cuervo.

Aquesta decisió expressa la ferma convicció del Comitè de Selecció que el Professor López-Botet és la persona més indicada per dirigir la recerca de la nostra institució, en el marc de les propostes establertes pel Comitè sobre Estratègia de Recerca, i per liderar una nova etapa en la recerca de l'IMAS.

El Professor Miguel López Botet és actualment catedràtic d'immunologia i director de la Unitat de Recerca en Immunopatologia Molecular del departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Es va llicenciar en Medicina a la Universitat de València i es va titular com especialista en Immunologia a la Clínica Puerta de Hierro de Madrid. Després de realitzar una estada postdoctoral al Ludwigh Institute for Cancer Research de Lausana es va incorporar a l'Hospital Universitari La Princesa de Madrid on durant el període 1985-2000 va treballar com a consultor en immunologia i professor associat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid. L'any 2000 es va incorporar a la Universitat Pompeu Fabra on va ser un dels fundadors dels estudis de Biologia Humana. El Professor López-Botet és un destacat investigador en el camp de la immunologia en el que ha fet contribucions rellevant s sobre els mecanismes de regulació de la resposta immunològica innata i especialment en la caracterització del repertori de receptors cel·lulars NK. Fins a l'actualitat ha publicat més de 120 treballs originals de recerca alguns del quals han rebut un nombre molt elevat de cites i ha dirigit un elevat nombre de tesis doctorals.

El professor López-Botet està entre els científics més citats d'Espanya en el camp de la biomedicina. De la seva experiència en el camp de la gestió de la recerca cal destacar que ha estat President de la Comissió de Recerca de l'Hospital Universitari de la Princesa en els períodes 1988-91 i 1996-98 i Director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut a la Universitat Pompeu Fabra en el període 2002-04. Actualment és President de la Sociedad Española de Immunologia i de la Society for Natural Immunity.

El professor Miguel López-Botet ha estat designat nou Director de l'IMIM després d'un procés extern de selecció amb difusió internacional i al que es van presentar més de 30 persones. Durant aquest mateix període l'IMIM i l'Hospital del Mar, a través d'un Comitè sobre Estratègia de Recerca, han establert els criteris per a un nou model de recerca el qual ha estat sotmès a la consideració d'un Comitè Assessor Extern de composició internacional presidit pel Professor Anthony Newman-Taylor, Director del National Heart and Lung Institute del Regne Unit, i que ha comptat amb destacades personalitats científiques.

Amb la incorporació del Professor Lòpez-Botet com a Director de l'IMIM es dona un nou pas endavant en el procés de desenvolupar un nou marc de recerca a l'IMAS el qual ha de permetre millorar substancialment la qualitat i el nivell d'excel·lència de la nostra recerca, cohesionar fortament l'IMIM i l'Hospital del Mar i contribuïr de forma rellevant, des de la nostra especificitat, al creixement del PRBB.

Butlletí en format PDF Números anteriors Consultes i suggeriments Cercador Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra

© 2003-2005 PRBB - Powered by 6IMIM®

Page 5: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

divendres, 16 / juny / 2006Número 138

El "I Premi PRBB per a estudiants de batxillerat" es lliurarà el proper 26 de juny

La Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF, juntament amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), han creat el “I Premi PRBB per a estudiants de batxillerat”, amb l’objectiu d’apropar els joves a la recerca científica i donar-les l’oportunitat de que els seus treballs de recerca siguin avaluats per investigadors del ram.

El premi es lliurarà el proper 26 de juny a l’auditori del PRBB, a les 12 hores, i guardonarà el millor treball de recerca en l’àmbit de les ciències biològiques dels

estudiants de batxillerat. L’autor del millor treball rebrà un premi de 1000 euros i s’obsequiarà els autors dels cinc millors treballs amb un petit present.

“Estem gratament sorpresos amb l’èxit de participació de la convocatòria, ja que hem rebut 52 treballs d’arreu de Catalunya de temàtiques molt diverses, dins l’àrea de la biologia i les ciències de la salut, i alguns d’ells de molt bona qualitat”, va dir Mar Carrió, investigadora del Grup de Recerca Educativa en Ciències de la Salut (GRECS) de la UPF, i co-organitzadora del premi. Varis investigadors de la UPF i del PRBB han participat com a membres del jurat d’aquest primer premi.

Durant el decurs de l’acte es presentarà el treball guardonat i s’obrirà un debat sobre aquest treball amb investigadors experts. També es farà una visita guiada al PRBB. Els noms del guanyador i de tots els participants es publicaran a la web del PRBB i de la UPF el proper 20 de juny.

El "I Premio PRBB para estudiantes de bachillerato" se entregará el próximo 26 de junio

La Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF, junto con el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), han creado el “I Premi PRBB per a estudiants de batxillerat”, con el objetivo de acercar a los jóvenes a la investigación científica y darles la oportunidad de que sus trabajos de investigación sean evaluados por investigadores del ramo.

El premio se entregará el próximo 26 de junio en el auditorio del PRBB, a las 12 horas, y premiará el mejor trabajo de investigación en el ámbito de las ciencias biológicas de los estudiantes de bachillerato. El autor del mejor trabajo recibirá un premio de 1000 euros y se obsequiará a los autores de los cinco mejores trabajos con un pequeño presente.

“Estamos gratamente sorprendidos con el éxito de participación de la convocatoria, ya que hemos recibido 52 trabajos de toda Cataluña de temáticas muy diversas, dentro del área de la biología y las ciencias de la salud, y algunos de ellos de muy buena calidad”, dijo Mar Carrió, investigadora del Grupo de Investigación Educativa en Ciencias de la Salud (GRECS) de la UPF, y coorganizadora del premio. Varios investigadores de la UPF y del PRBB han participado como miembros del jurado de este primer premio.

Durante la realización del acto, se presentara el trabajo galardonado y se abrirá un debate sobre este con investigadores expertos. También es hará una visita guiada al PRBB. Los nombres del ganador y de todos los participantes se publicarán en la web del PRBB y de la UPF el próximo 20 de junio.

Jordi Segura participa com expert en dopatge al Congrés dels Diputats

El director del Laboratori Antidopatge de l'Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) i coordinador de la seva Unitat de Recerca en Farmacologia, Jordi Segura, va ser un dels experts convidats a discutir el projecte de llei antidopatge el passat 6 de juny en la Comissió d’Educació i Ciència al Congrés dels Diputats.

Segura va avaluar positivament la proposta, tot i que va subratllar que aquesta ha de garantir explícitament un finançament estatal, adequat i equitatiu, per als dos laboratoris acreditats per l’Agència Mundial Antidopatge que existeixen al país. Aquestos laboratoris són el que dirigeix Segura a l’IMIM (PRBB) de Barcelona i l'existent a Madrid, dependent del Consejo Superior de Deportes.

El Projecte de Llei Orgànica de Protecció de la Salut i de Lluita contra el Dopatge, que es discuteix davant la Comissió d'Educació i Ciència del Congrés, contempla l'adeqüació de la legislació actual als nous desafiaments existents en l'esport, tant professional com recreatiu: la protecció de les persones davant de substàncies o tractaments perillosos

per a la seva salut amb el fi d’aconseguir èxits esportius o millorar el seu estat físic. Segura va aportar matisos importants a l’adaptació del Codi Penal al dopatge i a les tasques del que serà la nova Agencia Española Antidopaje.

La sessió de compareixences, que va durar més de quatre hores, va comptar amb experts de diferents àmbits professionals relacionats amb el problema del dopatge, com el catedràtic de Dret Administratiu i Rector de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, Luciano Parejo; el director de l’Agencia Española de Protección de Datos, José Luis Piñar, i José Rodríguez, president de l’Asociación de Ciclistas Profesionales, que també van recolzar el text.

Jordi Segura participa como experto en dopaje en el Congreso de los Diputados

El director del Laboratorio Antidopaje del Instituto Municipal de Investigación Médica (IMIM) y coordinador de su Unidad de Investigación en Farmacología, Jordi Segura, fue uno de los expertos invitados a discutir el proyecto de ley antidopaje el pasado

Page 6: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

6 de junio en la Comisión de Educación y Ciencia del Congreso de los Diputados.

Segura valoró positivamente la propuesta, aunque recalcó que ésta debe garantizar explícitamente una financiación estatal, adecuada y equitativa, para los dos laboratorios acreditados por la Agencia Mundial Antidopaje que existen en el país. Estos laboratorios son el que dirige Segura en el IMIM (PRBB) de Barcelona y el existente en Madrid, dependiente del Consejo Superior de Deportes.

El Proyecto de Ley Orgánica de Protección de la Salud y de Lucha contra el Dopaje, que se discute ante la Comisión de Educación y Ciencia del Congreso, contempla la adecuación de la legislación actual a los nuevos desafíos existentes en el deporte, tanto profesional como recreativo: la protección de las personas frente a sustancias o tratamientos peligrosos para su salud, con el fin de conseguir éxitos deportivos o mejorar el estado físico. Segura aportó matizaciones importantes a la adaptación del Código Penal al dopaje y a las tareas de lo que será la nueva Agencia Española Antidopaje.

La sesión de comparecencias, que duró más de cuatro horas, contó con expertos de diferentes ámbitos profesionales relacionados con el problema del dopaje como el catedrático de Derecho Administrativo y Rector de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, Luciano Parejo, el director de la Agencia Española de Protección de Datos, José Luis Piñar, y José Rodríguez, presidente de la Asociación de Ciclistas Profesionales, quienes también respaldaron el texto.

Nova beca postdoctoral en Recerca Genòmica "CRG" de Novartis

L'empresa farmacèutica “Novartis” ha presentat la 5a Convocatòria de Beques Postdoctorals en Genòmica “Centre de Regulació Genòmica”.

Aquesta beca-contracte es realitza des de la seva tercera edició al Centre de Regulació Genòmica i començarà el gener de 2007, amb una durada inicial de dos anys. El contracte comptarà amb una remuneració total de 30.000 euros anuals.

L’objectiu d’aquesta beca és, segons el laboratori, contribuir a l’impuls de la genòmica a Espanya. Entre els requeriments per accedir estan: tenir el títol de doctor i nacionalitat espanyola; tenir una experiència investigadora acreditada en una institució reconeguda, espanyola o estrangera i ser autor o coautor de al menys 3 articles en revistes incloses en el Science Citation Index.

Per accedir al formulari de presentació i a més informació, si us plau cliqueu aquí.

Nueva beca postdoctoral en Investigación Genómica "CRG" de Novartis

La empresa farmacéutica “Novartis” ha presentado la 5ª Convocatoria de Becas Postdoctorales en Genómica “Centre de Regulació Genòmica”.

Esta beca-contrato se realiza desde su tercera edición en el Centro de Regulación Genómica y comenzará en enero de 2007, con una duración inicial de dos años. El contrato contará con una remuneración total de 30.000 euros anuales.

El objetivo de esta beca es, según el laboratorio, contribuir al impulso de la genómica en España. Entre los requisitos para acceder están: tener el título de doctor y nacionalidad española; tener una experiencia investigadora acreditada en una institución reconocida, española o extranjera y ser autor o coautor de al menos 3 artículos en revistas incluidas en el Science Citation Index.

Para acceder al formulario de presentación y a más información, por favor clique aquí.

Els móns d'alló que és petit, gran i inmens seràn tractats per estudiants del CRG i del CMIMA

Estudiants de doctorat del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i del Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA-CSIC) organitzen el “1r. Simposium estudiantil CRG-CMIMA”, el proper 26 i 27 de juny de 2006.

Com que el CRG i el CMIMA comparteixen el mateix edifici, aquesta iniciativa neix de la curiositat dels alumnes d’ambdós centres pel treball dels seus veïns. Per això també està dirigit a estudiants de qualsevol carrera científica, fins i tot a tot el que tingui curiositat pels temes que es tractaran.

El simposi està dividit en tres àrees, amb 32 ponències distribuïdes en dos dies, les quals seran dictades per estudiants dels dos centres organitzadors. La seva estructura està inspirada en el llibre “Els viatges de Gulliver“: en la primera part, anomenada “A escala Lliliput”, tractaran temes relacionats amb la cèl•lula. En la segona part, “A escala Gulliver”, els alumnes parlaran sobre virus, grans peixos, copèpodes, algues i altres essers vius. La tercera part tractarà sobre el mar com un món gegant i inexplorat, el qual han anomenat “Brobdingnag”, nom del món al qual es dirigeix el personatge de contes Gulliver després de visitar Lliliput.

La jornada està organitzada per alumnes dels diferents laboratoris de les dues institucions i es realitzarà al Saló d’Actes de l’edifici del CMIMA. Per veure el programa, si us plau cliqueu aquí (en PDF). Si voleu veure el pòster del simposi, feu clic aquí (en PDF).

Los mundos de lo pequeño, lo grande y lo inmenso serán tratados por estudiantes del CRG y del CMIMA

Estudiantes de doctorado del Centro de Regulación Genómica (CRG) y del Centro Mediterráneo de de Investigaciones Marinas y Ambientales (CMIMA-CSIC) organizan el “1er Simposium estudiantil CRG-CMIMA”, el próximo 26 y 27 de junio de 2006.

Como el CRG y el CMIMA comparten el mismo edificio, esta iniciativa nace de la curiosidad de los alumnos de ambos centros por el trabajo de sus vecinos. Es por ello que está dirigido a estudiantes de cualquier carrera científica, e incluso a todo el que tenga curiosidad por los temas que se tratarán.

Page 7: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

El simposio está dividido en tres áreas, con 32 ponencias distribuidas en dos días, que serán dictadas por estudiantes de los dos centros organizadores. Su estructura está inspirada en el libro “los viajes de Gulliver“: en la primera parte, llamada “A escala Lliliput”, tratarán temas relacionados con la célula. En la segunda parte, “A escala Gulliver”, los alumnos hablarán sobre virus, grandes peces, copépodos, algas y otros seres vivos. La tercera parte tratará sobre el mar como un mundo gigante e inexplorado, al que han llamado “Brobdingnag”, nombre del mundo al que se dirige el personaje de cuentos Gulliver luego de visitar Lliliput.

La jornada está organizada por alumnos de los diferentes laboratorios de ambas instituciones y se realizará en el Salón de Actos del edificio del CMIMA. Para ver el programa, por favor clicad aquí (en PDF). Si queréis ver el póster del simposio, haced clic aquí (en PDF).

GRIB participates in the "VII Annual Meeting of Technology and Knowledge Transfer Networks" of CIDEM

News published by GRIB last June 14, 2006

The Research Unit on Biomedical Informatics (GRIB/IMIM-UPF) has participated in the "VII Annual Meeting of Technology and Knowledge Transfer Networks" which took place in the World Trade Center of Barcelona on the 13th of June, organized by the Centre for Innovation and Business Development (CIDEM) of the Catalan Government.

This event joined members of the different networks of CIDEM (the Technological Innovation Network, the Technology Springboard Network, the PIC Network, the Technology Advisers Network, the Private Investors Network, the Technology Centres Network, and the Technology Dissemination Centres Network) and enterpreneurs and University staff.

The novelty of this edition has been the "Innovation Space", where the people present could have a "face to face" with the research groups of the different Networks of CIDEM in order to know each other better and try to stablish future collaborations.

The GRIB has taken advantage of this opportunity having a "face to face" with the Medicine Development Service (SDM), the Bio Analytics, Pharmacology and Proteomics (BAPP) and the Proteomics and Bioinformatics Service (SEPBIO).

Mr. Joan Josep Berbel, the Industry Secretary of the Catalan Government and CIDEM Director, closed the "VII Annual Meeting of Technology and Knowledge Transfer Networks".

"El tabac i la grip aviària van acaparar l'atenció dels diaris, segons l'Informe Quiral 2005", UPF

Notícia publicada per la UPF el 13 de juny de 2006.

L'Observatori de la Comunicació Científica (OCC), grup de recerca especial de la UPF que dirigeix Vladimir de Semir, i la Fundació Vila Casas, van presentar ahir, en un acte celebrat a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, els resultats de l'Informe Quiral, l'anàlisi de les notícies de major ressò mediàtic en matèria sociosanitària publicades l'any 2005.

L'informe revela que, dins de l'àmbit sanitari, la promulgació i els efectes de la llei antitabac a Espanya, la propagació del virus responsable de la grip aviària i el frau científic protagonitzat per l'investigador coreà Hwang Woo-Suk, van ser, per aquest ordre, els tres tòpics sobre els quals els diaris de més difusió a Catalunya –El Periódico, La Vanguardia, El País, El Mundo i ABC- van publicar major nombre de notícies.

L'Informe Quiral, forma part d'un projecte de més envergadura que es va iniciar l'any 1996, el Projecte Quiral, l'objectiu del qual és comprendre com els mitjans de comunicació incideixen en la difusió de la informació sanitària i en la presa de decisions. El projecte, iniciativa conjunta de l'Observatori de la Comunicació Científica i la Fundació privada Vila Casas i que, a més, compta amb la col·laboració de Rubes Editorial, consta de tres instruments d'estudi estretament relacionats: l'Informe Quiral , las Tendències Quiral , anàlisi mensual de la informació mèdica i sanitària recopilada, i els quaderns Quiral Salud, monogràfics de caràcter trimestral en què experts periodistes especialitzats en sanitat exposen i discuteixen temes d'especial rellevància.

Recull de premsa PRBB nº138

"El acto de todos los síes", Jordi Camí en La Vanguardia Publicado el 15 de junio de 2006.

El único acto unitario a favor del Estatut agrupó anoche a los principales líderes políticos de Catalunya que han defendido el texto, entre ellos el presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, el primer secretario del PSC, José Montilla, el ex presidente de la Generalitat Jordi Pujol, y otros representantes del PSC, CiU e ICV, las tres formaciones que apoyan el sí en el referéndum del 18 de junio.

El acto, que se desarrolló ante unas 250 personas, en el Auditori de Barcelona, contó con la participación activa de personalidades de distintos sectores sociales y profesionales, en representación de los 1.500 firmantes del manifiesto promovido por la plataforma Estatut, Jo Sí. Los organizadores quisieron que el acto tuviera carácter transversal y representara a gentes de distintas generaciones, desde la que vivió la guerra y la posguerra a los jóvenes de hoy.

"Aquí hay muchos síes diferentes", dijo Rosa Cullell, una de las promotoras. Así, subieron al escenario para testificar el apoyo al texto, entre otros, el poeta Joan Coromines, el cirujano Moisés Broggi, la ex presidenta de la Associació d´ex Presos Polítics Maria Salvo, la hija de Manuel Carrasco i Formiguera -fundador de UDC- Rosa Maria Carrasco, y el artista Carles Fontserè, creador del cartel de la plataforma.

Page 8: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

Junto a Maragall, Montilla y Pujol, estaban en la primera fila los consellers de Economia, Antoni Castells, y de Agricultura, Jordi William Carnes; el secretario general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida; la presidenta del grupo parlamentario del PSC, Manuela de Madre; el vicepresidente de ICV, Jordi Guillot, y el secretario general de UGT en Catalunya, Josep Maria Álvarez. Asistió también el ex vicepresidente del Gobierno, Narcís Serra.

Entre los que tomaron la palabra, Josep Termes, premio de honor de las Lletres Catalanes, destacó la igualdad jurídica del catalán y el castellano. También intervino Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica, quien dijo que votaba sí, sobre todo por un artículo polémico, el referente al derecho a una muerte digna.

"La Generalitat proyecta un nuevo complejo de investigación biomédica", PRBB en Diario Médico Publicado el 15 de junio de 2006.

Cataluña contará en un futuro próximo con un nuevo complejo de investigación biomédica, según han anunciado Marina Geli, consejera de Salud de la Generalitat, y Celestino Corbacho, alcalde de Hospitalet de Llobregat, la ciudad que acogerá el proyecto.

La iniciativa, denominada Biopol, articulará la investigación de los diferentes centros sanitarios y de investigación presentes en la zona. Según ha afirmado Geli, "Hospitalet es el emplazamiento idóneo, dada la presencia de importantes instituciones y equipamientos sanitarios", como el Hospital Duran i Reynals, el Hospital General, el de Bellvitge, el Instituto Catalán de Oncología y algunos departamentos de la Universidad de Barcelona.

El proyecto forma parte del futuro desarrollo urbanístico del espacio comprendido entre el barrio de Bellvitge y el río Llobregat y se enmarca en la denominada biorregión de Cataluña, que quiere fomentar las sinergias entre centros de investigación, empresas privadas y Administración.

El Biopol se añadirá a los complejos de investigación ya existentes, como el Instituto de Investigaciones Biomédicas August Pi i Sunyer (Idibaps), el Parque Científico de Barcelona y el recientemente inaugurado Parque de Investigación Biomédica de Barcelona.

Este último, integrado entre otros por el Instituto Municipal de Investigación Médica, el Centro de Investigación en Epidemiología Ambiental y el Centro de Regulación Genómica, espera acoger a más de 1.000 trabajadores cuando esté a pleno rendimiento.

"Un any per inaugurar Barcelona", inauguració de la plaça Charles Darwin a El Punt Publicat el 13 de juny de 2006.

La gent aprofita el dissabte per anar a comprar i els polítics per inaugurar. És fàcil sortir del mercat amb el carretó ple de menjar per a tota la setmana i trobar-te a l’alcalde o algun regidor tallant la cinta d’algun carrer o instal•lació. El govern municipal destina els dies de festa a inaugurar algun dels projectes executats. Aquest cap de setmana ha tingut més actes que l’anterior però menys que el pròxim. A mesura que s’esgota el mandat i s’acosten les eleccions municipals del maig del 2007 hi ha més projectes acabats i per tant, pendents d’inaugurar.

Barcelona feia, ahir, olor a nou. Només amb sis hores va estrenar la remodelació de l’avinguda Roma, la nova plaça Charles Darwin i el Centre Municipal de Cultura Popular al barri de Sant Andreu. Algun d’aquests equipaments feia alguns dies que ja estaven acabats, però com deia una veïna «no han tret les tanques fins que les autoritats no l’han inaugurat».

AVINGUDA ROMA La jornada d’estrenes començava a les 11 del matí a la nova avinguda Roma, en el tram comprès entre els carrers Casanovas i Comte Urgell. Una banda de músics tocava mentre es passejava amunt i avall del boulevard. Des de l’escenari un presentador convidava a petits i grans a participar de la festa que, com avisava, duraria fins a abans d’anar a dinar. Mentrestant, càmeres i fotògrafs esperaven les autoritats. Un dels tècnics que muntava l’acte avisava que l’alcalde Joan Clos no vindria: «El dia està complicat i estan pel que estan.» No es preveia que vingués l’alcalde, però sí que va arribar la regidora del districte de l’Eixample, Assumpta Escarp, i el segon tinent d’alcalde Jordi Portabella. «És l’inici del final», va sentenciar Portabella per anunciar que la remodelació de l’avinguda arribaria fins a la plaça dels Països Catalans. Les obres d’aquest primer tram han durat deu mesos i han costat 2,5 milions d’euros. La millora tenia com a objectiu prioritzar l’ús de la zona per als vianants: la vorera muntanya fa gairebé 29 metres d’ample amb un carril bici de doble sentit. L’altra vorera, la del cantó mar, també s’ha eixamplat i en alguns punts supera els cinc metres estàndards. La calçada central té quatre carrils destinats a la circulació.

PLAÇA CHARLES DARWIN És tan nova que encara no surt a la guia de carrers de la web de l’Ajuntament. Està al davant del nou Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, al barri de la Barceloneta. La festa per inaugurar la plaça també va començar a les 11 del matí i es va allargar fins a la nit amb cinema a la fresca. Uns jocs gegants fets amb material reciclat omplien l’espai i eren un divertiment no només per als menuts sinó també per als jubilats que feien mans i mànigues per moure aquelles estructures. Aquí sí que va assistir l’alcalde. «No hi ha ningú més?», va preguntar Clos abans d’atendre els cinc mitjans presents a l’acte. Assegurant-se que tots prenien nota va explicar que «la ciutat afegeix el nom d’aquest prestigiós investigador a un dels seus espais». Sembla que Clos atregui la gent, i els veïns més atrevits van aprofitar per fer-li alguna reclamació «tot i no saber si és el millor moment», deien.

CENTRE DE CULTURA Després de dinar, l’alcalde va arribar-se fins al nou Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, al carrer d’Arquímedes. El centre està sota una altra plaça recentment urbanitzada, la de can Galata Cremat, on es volen programar activitats de cultura popular a l’aire lliure. Clos estava acompanyat per la nova regidora del districte, Sara Jaurrieta i pel president del Consell Municipal, Eugeni Forradellas. El centre té 700 metres quadrats amb diversos espais d’ús comunitari com ara l’aula insonoritzada per a assajos i gravacions. També hi ha zones d’ús restringit per a cada una de les entitats que hi tenen seu com ara els geganters i grallers o Foment Sardanista Andreuenc.

"Darwin i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona", inauguració de la plaça Charles Darwin a El Punt Publicat el 12 de juny de 2006.

Page 9: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

Durant la setmana del Medi Ambient de Ciutat Vella es faran activitats per a tots els públics que permetran conèixer d’una manera privilegiada –amb passejos guiats amb Las Golondrinas– la part de natura de què disposa el districte. D’altra banda, també han programat xerrades, tallers, visites a les instal·lacions fotovoltaiques i fins i tot cursos per conduir vehicles d’una manera més sostenible. Clourà la setmana una proposta que ha estat molt agraïda pel Parc de Recerca Biomèdica: la inauguració, dissabte, de la plaça del davant d’aquest nou equipament, anomenada Charles Darwin. El director del centre, Jordi Camí, va dir que ha estat «un encert» el nom triat, atès que «el centre té grups dedicats a la recerca en genètica i biologia evolutiva». Aprofitant la inauguració es farà una jornada de portes obertes perquè no volen que sigui «una torre d’ivori ni un equipament aliè a la ciutat», va dir Camí, que va assegurar que els que hi vagin podran obtenir, «amb una prova molt senzilla, una mostra del seu ADN».

"Vía libre a 4 proyectos más con células madre", CMRB en Gacéta Médica Publicado el 12 de junio de 2006.

La Comisión de Seguimiento y Control de la Donación y Utilización de Células y Tejidos Humanos ha informado favorablemente de cuatro nuevos proyectos de investigación con células madre embrionarias.

El primero de ellos, dirigido por el doctor Carlos López y presentado por la Consejería de Sanidad del Principado de Asturias, se refiere al estudio de los mecanismos y de la modificación de la aloantigenicidad mediante la utilización de líneas celulares embrionarias humanas.

Por parte de la Consejería de Sanidad andaluza, se ha informado favorablemente de los proyectos "Caracterización de miRNAs en líneas embrionarias humanas y líneas de células troncales messenquimales: implicación en diferenciación celular" —con la doctora Alicia Barroso como investigadora principal— y "Diferenciación inducida de células madre como Terapia Regenerativa Miocárdica" —a cargo de Eduardo de Teresa—.

La Comisión también ha informado favorablemente del proyecto de la Comunidad Valenciana relativo a la obtención de células productivas de insulina a partir de células troncales embrionarias humanas para el tratamiento de la diabetes, cuyos investigadores principales son Deborah Burks y Rubén Moreno.

Por otra parte, se ha dado el visto bueno a la petición de los doctores Ana Veiga y Juan Carlos Izpisúa de ampliar el número de embriones criopreservados a utilizar en el proyecto "Derivación de líneas de células madre embrionarias humanas en condiciones libres de xenobiotípicos y caracterización in vivo de su pluripotencialidad", que ya había sido autorizado con anterioridad.

Con estos proyectos, el número total de trabajos autorizados hasta el momento por esta Comisión, encargada de informar desde noviembre de 2004 si las investigaciones cumplen los requisitos establecidos en la legislación tanto desde el punto de vista ético como administrativo, se eleva a nueve.

Andalucía autoriza a los hospitales a extraer células del cordón La Consejería de Salud andaluza ha autorizado a todos los hospitales públicos de la autonomía a extraer células madre de cordón umbilical procedentes de donaciones altruistas. Hasta el momento, los únicos hospitales andaluces autorizados para realizar esta labor eran el Virgen de la Victoria y el Carlos Haya, ambos en Málaga. Con la ampliación de esta prestación, Andalucía se convierte en la primera comunidad que cuenta con todos sus hospitales públicos autorizados para esta práctica. La consejería ha dotado ya a los hospitales públicos que prestan atención al parto de contenedores para el almacenaje temporal y transporte al banco malagueño de la sangre que recojan. El objetivo de la consejería es alcanzar en dos años las 18.000 unidades de cordón umbilical, lo que permitirá incrementar el número de trasplantes.

"Darwin junto al mar", Inauguración de la Plaza Charles Darwin en El Periódico Publicado el 11 de junio de 2006.

Darwin, el ilustre naturalista británico que sentó las bases de la teoría de la evolución, acompaña desde ayer a Einstein, Copérnico, Galileo, Ramón y Cajal, Fleming y otros muchos científicos representados en el callejero de Barcelona. A Darwin se le ha asignado una nueva plaza de pequeño tamaño, pero con envidiables vistas al mar.

La plaza de Darwin es uno de los resultados de la construcción del Parc de Recerca Biomèdica (PRBB), en la Barceloneta. Detrás del moderno edificio, junto a la playa, ha quedado un espacio sin edificar de 3.590 metros cuadrados, de los cuales 1.385 están pavimentados de madera tropical certificada.

Lo de Darwin fue una idea de Jordi Camí, director del PRBB, tras una propuesta municipal. "Para dedicar una calle a alguien, las normas establecen que tiene que haber muerto hace décadas -explica-. Así que empezamos a pensar y se nos ocurrieron Mendel y Darwin, que acompañaban muy bien a un centro como el nuestro. Y el segundo fue el escogido".

Ciutat Vella ya contaba con vías dedicadas a hombres de ciencia. Uno de los más famosos es Fleming, que tiene unos jardines con su nombre junto a la calle del Carme. En honor a Braille, creador del sistema de lectura para ciegos, hay un pasaje al lado de la plaza de la Mercè, mientras que el valenciano Arnau de Vilanova (siglos XIII-XIV), médico de varios reyes, tiene una avenida junto al Arc de Triomf.

Les Corts y Sarrià-Sant Gervasi son los distritos de la medicina por antonomasia, pues tienen calles o plazas dedicadas, entre otros, a los doctores Pedro i Pons, Pi i Sunyer, Barraquer, Ferran, Marañón, Carulla, Corachán y Roig i Raventós. Roux fue un bacteriólogo francés colaborador de Pasteur, quien por cierto tiene una vía en Sant Andreu. Un poco más lejos, en el Eixample, la conocida plaza de Letamendi recuerda a un anatomista del siglo XIX, mientras que Pi i Molist, arteria principal en Nou Barris, fue el fundador del Instituto Mental de Barcelona.

Botánicos, astrónomos... En Sant-Montjuïc hay dos calles consagradas a figuras ineludibles: Pius Font i Quer, botánico, y Pere Mata, que fue el introductor de la psiquiatría moderna en España. Las calles de Einstein y Curie se encuentran junto al parque central de Nou Barris, mientras que la de Gutenberg está en Penitents. También hay tres astrónomos representados: Galileo y el polaco Copérnico, que no precisan explicación, y Josep Comas (1868-1937), también científico de primer orden, que fue descubridor de cometas y asteroides. En Gràcia hay también una calle de Ramon y Cajal, padre de la neurología moderna, y otra de Esteve Terrades, matemático e ingeniero.

En Sant Martí descuellan las vías dedicadas a Monturiol, inventor del submarino, y Zamenhof, creador del esperanto. En Horta-Guinardó hay una calle en honor de Nobel y otra para los Cresques, estirpe de cartógrafos medievales. Y, para concluir, en Sant Andreu pueden citarse la plaza de Orfila, que fue un toxicólogo del siglo XIX, y las calles de Servet (1511-1553), descubridor de

Page 10: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

la circulación de la sangre, y de Jaume Almera (1845- 1919), considerado el padre de la geología moderna en Catalunya.

"Tiempo de inauguraciones", PRBB en La Vanguardia Publicado el 11 de junio de 2006.

A falta de un año para los comicios, el equipo de gobierno del Ayuntamiento de Barcelona comienza a mostrar a los electores la obra hecha y a disfrutar del placer de las inauguraciones, uno de los momentos más temidos por la sufrida oposición. El alcalde y los concejales de su gobierno encuentran serios problemas para poder asistir a los numerosos estrenos de espacios públicos, remodelaciones urbanísticas y equipamientos, que se acumulan en una agenda municipal muy cargada también por la proliferación de festejos al aire libre.

Joan Clos presidió al mediodía el bautizo de la plaza Charles Darwin, que marca la entrada al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, inaugurado también hace pocos días. El espacio dedicado al padre de la teoría de la evolución está llamado a convertirse en el campus de este gran laboratorio de investigación y en la más moderna de las plazas de la Barceloneta.

Con 3.600 m2 de superficie y un original pavimento de madera de Massaranduba, la plaza Darwin ha sido definida como punto de encuentro entre la ciudad y las playas gracias a su privilegiada ubicación, al final del paseo Marítim.

Por la tarde el alcalde tuvo programa doble. Primero, en Sant Andreu, inauguración del primer centro municipal de cultura popular. E inmediatamente después en el palacete Albéniz para recibir a las más 2.500 personas participantes en la fiesta de las familias adoptantes, que llenó de criaturas menudas los majestuosos jardines de la mansión de Montjuïc. Todo ello sin olvidar el referéndum del próximo domingo. Clos tuvo tiempo para hacer campaña por el sí al Estatut en las calles de Sant Andreu y completar de este modo el trabajo que, en horas libres, le ha llevado a peinar Nou Barris, Sant Martí y el Eixample en solamente una semana.

El alcalde no se dejó ver, en cambio, en la apertura al público del minigolf instalado en su querido Fòrum - un campo de césped de 400 m2y nueve pistas de diferentes niveles de dificultad- ni en la entrega oficial a la Esquerra de l´Eixample de la nueva avenida Roma, o mejor dicho, del tramo - entre Urgell y Casanova- que ha sido remodelado antes de que se inicien las obras del gran túnel del AVE que ha de unir Sants y Sagrera un año de estos. En ausencia del alcalde, el presidente y la concejal del distrito, Jordi Portabella y Assumpta Escarp, se repartieron los honores de esta reforma urbanística en la que se han invertido diez meses de obras y 2,5 millones de euros. El resultado es un eje viario a la medida del peatón, un bulevar de casi treinta metros de anchura en el lado montaña y unas aceras que, en determinados puntos, alcanzan los cinco metros en el lado mar.

“Les infraestructures dels grans centres de recerca costen 450 milions d'euros”, PRBB en Dossier Econòmic de Catalunya. Publicat el 10 de juny de 2006.

Només l’edifici, l'equipament i el personal del futur centre sincrotró exigeixen una inversió de 200 milions d'euros, trenta milions més dels que es van quantificar l'any 2002 quan el Govern central i la Generalitat van acordar la creació d'un laboratori de llum de sincrotró a Catalunya. Aleshores, es va preveure un cost 163 milions d'euros per a cinc línies experimentals. Posteriorment, amb I'ampIiació de dues línies més i altres motius imprevistos, la xifra ha arribat a 200 milions. El finançament està compartit entre I'Estat i la Generalitat.

El sincrotró representa quasi la meitat de la inversió que Catalunya abordarà per a la creació i el desenvolupament dels principals centres tecnològics i de recerca que havien de desembarcar i amarrar a Catalunya entre el 2005 i el 2009. Als 200 milions previstos per a la creació del sincrotró, s'hi afegeixen els 113 que s'han quantificat per a la posada en marxa del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), els 110 milions de l'acabat d'inaugurar Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i els poc més de dotze milions per a l'edifici que albergarà 13 les oficines centrals de I'ITER.

El cost de la construcció i I'equipament de les quatre infraestructures estrella en R+D es poden considerar una menudesa si es comparen amb els 3.600 milions que és previst que costi la construcció de la Línia 9 del metro de Barcelona o els 200 milions d'euros que el Barça preveia ingressar si, guanyava la Liga de futbol espanyola.

Ara bé, quest pressupost és només per a la infraestructura inicial. Tots aquests centres requeriran un pressupost anual que, almenys al principi, cap d’ells no podrà finançar tot sol. El PRBB demana un pressupost anual d'entre quaranta i cinquanta milions d'euros, dels quals el director del Parc, Jordi Cami, assegura que ja es cobreix, com a mínim, el 40% amb contractes competitius amb la indústria. Per la seva banda, I'ITER requerirà al voltant de trenta milions d'euros anuals; el sincrotró, catorze d’anuals; i el supercomputador calcula gairebé uns sis milions d'euros I'any.

A favor seu, cal apuntar que, apart de tots els beneficis que aquests centres aporten per superar la debilitat de la recerca a I'economia catalana, s'ha de destacar l'impacte econòmic que signifiquen per a I'economia del país en altres sectors com el de la construcció o serveis.

En el cas del sincrotró, per exemple, el Departament d'Universitats, Recerca i Desenvolupament (DURSI) ha encarregat un estudi sobre I'irnpacte econòmic que significaria la construcció i ei desenvolupament d'unes instal•lacions d'aquesta envergadura. Segons aquest informe, només la seva construcció generarà un impacte de 260 milions d'euros i, una vegada es posi en funcionament, pot arribar fins a 735 milions.

Desxifrar la base genètica i molecular de la vida solucionarà malalties emergents El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), inaugurat el 15 de maig, encara ultima detalls per acollir 1’arribada imminent d'uns mil científics repatits en vuitanta grups d'investigació. Ubicat als peus de les torres olímpiques de Barcelona, i estratègicament situat vora l'Hospital del Mar, amb el qual espera col•laborar estretament, aquest campus es convertirà, en breu, en la major concentració d'investigadors en un mateix edifici del sud d'Europa.

El PRBB és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, I'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que reuneix diversos centres d'investigació independents, tots ells enfocats a la biomedicina, i també distintes plataformes tecnològiques. El Parc quedarà acabat amb la incorporació d'empreses de l'àmbit farmacèutic i biotecnològic en el seu entorn, incloent una bioincubadora. Els centres que formen part del PRBB són l'Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), el Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL), el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i l'Institut d’Alta Tecnologia (IAT, centre PET).

Page 11: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

Segons el director del PRBB, Jordi Cami, el parc es proposa aportar informació pràctica per al desenvolupament de la biomedicina del futur i facilitar una efectiva transferència de coneixements a la indústria. El campus generarà coneixements d'alt nivell per desxifrar la base genètica i molecular de la vida i ajudar a solucionar els problemes de salut emergents.

”Generalitat wants third Medicine faculty”, UPF in Catalonia Today Published last June 6, 2006.

The Education minister, Joan Manuel del Pozo (photo) announced that the government intends to set up a third Medica1 faculty due to the high demand there is for this degree. Currently, only the UAB and the University of Reus offer a degree in medicine.

The government is having talks with the Universities of Girona and Pompeu Fabra, as they are both interested in offering this new degree.

"Artrosis, el dolor de 7 millones de españoles", Pere Benito-Ruiz, Hospital del Mar, en el Dominical del diario de Ibiza Publicado el 4 de junio de 2006.

El reuma –y ésta es una de las principales afecciones reumáticas– afecta nada menos que al 20 por ciento de la población. El 13 por 100 de todas las consultas de los hombres y el 15 por ciento de las mujeres están motivadas por algún tipo de reuma. Y el más frecuente, sin duda, es la artrosis. Recordemos que los términos médicos que terminan en -osis indican que se trata de un problema de desgaste, de degeneración. Mientras que si terminan en -itis indican que se trata de inflamación o infección.

Cuando dos huesos articulan no rozan entre sí. Porque si esa fricción se produjera acabarían totalmente destruidos. Así que para evitar el roce, la naturaleza ha dispuesto que entre hueso y hueso tengamos un almohadillado suave y lubrificado, para que todo resulte más suave y más cómodo: Es el cartílago articular. Es como una alfombra entre los dos huesos y tiene un grosor de unos 3 milímetros. Es un tejido muy curioso: al microscopio, presenta unos grandes agujeros, como el queso emmental.

En esos agujeros estarían unas células llamadas condorcitos. Y todo lo demás sería la sustancia fundamental, que es la que da consistencia al cartílago. Tiene además una particularidad interesantísima. Y es que no tiene ni arterias, ni venas; es decir, que no se nutre de la sangre sino del líquido que lubrifica la articulación, del líquido sinovial. Por tanto, cuando se lesiona, no sangra. De forma continua y permanente se está destruyendo y formando en un equilibrio estable... hasta que ese equilibrio rompe. Si se destruye más cartílago que el que se forma, no va a haber amortiguación. Y el movimiento, además de resultar difícil, se hará doloroso... Los huesos rozarán entre sí y acabarán deformándose...

La artrosis es la enfermedad articular más frecuente en nuestro país, se sabe que afecta a cerca de siete millones de españoles. Consiste, como decíamos, en un ‘desgaste’ del cartílago articular que puede ser progresivo. La enfermedad puede afectar a cualquier articulación, pero las más frecuentes son las de las manos, la rodillas, las caderas y la columna vertebral. Contrariamente a lo que muchas personas piensan, la artrosis no es una enfermedad exclusiva de la vejez, cualquiera puede padecerla. La artrosis aumenta su frecuencia con la edad, y es más común en la mujer y en personas genéticamente predispuestas, pero –aunque muchos de estos factores no se pueden modificar– evitar su aparición y progresión es posible.

Clínicamente se caracteriza por dolor articular, rigidez, limitación de la función, crepitación y derrame ocasional, con grados variables de inflamación local, sin repercusión sistémica, señala el doctor Pere Benito-Ruiz, jefe del Servicio de Reumatología del Hospital del Mar, de Barcelona. Según este especialista, que ha participado en el Congreso de la Sociedad Española de Reumatología, que acaba de celebrarse en Valencia, más del 70 por 100 de los mayores de 50 años tienen signos radiológicos de artrosis, con localizaciones más frecuentes en cervicales, lumbares y las de los dedos de las manos. Pero –continúa– “las articulaciones no siempre degeneran con la edad”. Aunque hoy día se desconoce el mecanismo exacto por el que se inicia toda la cadena de acontecimientos que conducen a la artrosis –además del sexo, más frecuente en mujeres, y la edad– se sabe que hay unos factores de riesgo que favorecen su aparición y empeoran el pronóstico, como son todos los problemas que afectan al cartílago articular, los microtraumatismos repetidos y la sobrecarga que se produce en determinadas actividades laborales o deportivas, o como consecuencia de la obesidad. Este factor, la obesidad, no sólo favorece la aparición de artrosis, sino que empeora su pronóstico.

Datos del estudio Artrocad, realizado el pasado año por la Sociedad Española de Reumatología y la Sociedad Española de Medicina Rural y Generalista, indican que un 75 por 100 de los pacientes con artrosis no hace ningún tipo de ejercicio para mejorar los síntomas de la enfermedad, y prácticamente la mitad, es obesa. La artrosis suele aparecer en la década de los 50 y aumenta rápidamente con la edad; es más frecuente en las mujeres, afecta sobre todo a las manos, rodillas, caderas y columna, tiene un curso muy variable pero a menudo progresivo, y con frecuencia produce dolor y discapacidad. Aunque es una enfermedad con baja mortalidad, hay que decir que afecta a muchos y durante muchos años.

Cómo se produce El mecanismo íntimo, el porqué primario de la artrosis no se conoce con exactitud. Son alteraciones químicas en la composición del cartílago, aunque hay una serie de factores que ayudan. Por ejemplo, cada deporte, que somete a mayor esfuerzo algunas articulaciones, tiene su artrosis. Los jugadores de rugby suelen padecer artrosis de rodilla. Y los especializados en melé, suelen padecer artrosis cervical o de cuello. Los esquiadores padecen también de rodilla. De hecho, cada articulación puede tener su artrosis por exceso de carga. Pero el problema básico son esas otras artrosis primarias que son de causa desconocida y que representan más de la mitad de todas las artrosis. En definitiva, cuando hay una alteración en el cartílago, se hace más blando, pierde su elasticidad, se desgasta y puede llegar a desaparecer.

Como consecuencia, los extremos de los huesos contactan directamente. Pero el hueso reacciona y crece por los lados, deformando la articulación (son esos nódulos que se aprecian en las manos). La membrana sinovial se engrosa y produce un líquido sinovial menos viscoso y más abundante que lubrifica menos. También intenta eliminar los fragmentos de cartílago que se han soltado y que flotan libres en la cavidad entre las articulaciones. Estos fragmentos originan una inflamación de la membrana y la producción de sustancias que, al pasar a la cavidad articular, aceleran la destrucción del cartílago. Los primeros cambios se producen sin que se note ningún síntoma, ya que el cartílago no tiene capacidad para producir dolor. En esta fase el cartílago todavía puede recuperarse y la enfermedad es potencialmente reversible. Cuando el cartílago desaparece totalmente, la enfermedad es muy severa y el proceso es ya irreversible.

Puede haber un factor traumático, como ese exceso de carga, por ejemplo. Pero hay también un factor hereditario claro. Pero tan claro y real como inexplicable. Porque no sigue las leyes tradicionales o aceptadas de la herencia. Y aunque no se sepa cómo, la verdad es que en la familia en que se instala la artrosis, permanece bastante tiempo. Hay también un componente hormonal, porque hay hormonas que actúan sobre el cartílago de dos maneras. O acelerando su maduración, con lo que la destrucción es más temprana, más rápida; o disminuyendo su actividad metabólica, es decir, su regeneración.

Page 12: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

Un dolor característico El dolor de la artrosis es característico. Duele al comenzar el movimiento y luego desaparece. Pero si el movimiento continúa, duele tiempo después. Es en la rodilla donde mejor se nota. Duele al levantarse. Tras dar unos pasos, desparece. Pero si se anda mucho, vuelve a aparecer. Y otro detalle inconfundible de la artrosis, sea de rodilla, sea de cervicales: al poner en juego la articulación, suenan por dentro como arenillas, pequeños crujidos, debidos al roce de los restos del cartílago... La artrosis entre las falanges de los dedos es una de las más comunes. Y es muchísimo más frecuente en mujeres que en varones. A partir de los 45 años, un día cualquiera comienza un ligero dolor en los dedos que enseguida empezara a ser una costumbre. De pronto aparece un nódulo duro que ya no se va. Otras veces surge el nódulo sin dolor. Esos bultos no son más que la osificación de los restos de cartílago. Y claro, ese nudo en el dedo impide ya el funcionamiento normal de la mano.

"El nou Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) obre les seves portes amb la voluntat d'esdevenir un referent en la recerca biomèdica al Sud d'Europa", El Punt Publicat l'1 de juny de 2006. (Versió només en PDF).

"La Atención Primaria debería formarse en dolor para que las Unidades o Clínicas del Dolor traten sólo los casos más complejos", Margarita Puig en Portalesmedicos.com Publicado el 1 de junio de 2006.

La profesora Margarita Puig, directora del Master en Fisiopatología y Tratamiento del Dolor, ha manifestado la importancia de que los Médicos Especialistas en Atención Primaria reciban formación en dolor para que "puedan aliviar el dolor de sus pacientes y referir los casos mas complejos a la Unidades de Dolor." La doctora Elena Catalá, directora de la Unidad del Dolor del Hospital de la Santa Creu y Sant Pau de Barcelona, añade que "en la Unidades de Dolor estamos atendiendo pacientes que podrían ser tratados adecuadamente por los médicos de Atención Primaria, y en consecuencia, se retrasa la atención a los pacientes que realmente lo necesitan. En otros casos, atendemos pacientes que reciben tratamientos inadecuados, o bien que acuden tarde a la Unidad, lo que complica mucho nuestro trabajo".

La doctora Catalá, experta en dolor, ha coordinado el segundo módulo del Master en Fisiopatología y Tratamiento del Dolor, celebrado en Barcelona y dedicado a la "Evaluación del paciente con dolor y técnicas diagnósticas. Tratamiento no farmacológico del dolor". El Master del Dolor es la principal actividad docente que desarrolla la Cátedra de Investigación y Docencia en dolor UAB-IMAS-MENARINI, constituida el año pasado.

Unidades de Dolor multidisciplinares "El médico de Atención Primaria -afirma la profesora Puig- puede diagnosticar y tratar el dolor, pero si observa que el tratamiento es ineficaz, entonces debe enviar al enfermo a una Unidad o Clínica del Dolor". Según las expertas, las Unidades de Dolor de los grandes hospitales deberían ser multidisciplinarias, aunque actualmente la mayoría de esta Unidades forman parte de los Servicios de Anestesiología. El doctor Oscar de León-Casasola, Director de la Clínica del Dolor del Rosswell Park Cancer Institute de Estados Unidos y profesor invitado del Master, ha destacado la necesidad de que en las Unidades de Dolor Oncológico, participen además de médicos especialistas en dolor, psicólogos, fisioterapeutas y especialistas en nutrición, como es el caso en la Clínica del Dolor que dirige.

La doctora Catalá ha afirmado que "no todos los hospitales deben tener grandes Unidades o Clínicas de Dolor, porque no se dispone de los recursos necesarios para evaluar, diagnosticar y poder tratar globalmente al paciente. Los hospitales más pequeños deberían disponer de un médico formado en dolor que aplicaría los tratamientos iniciales para luego, en caso de que el dolor fuera refractario pudiera derivar al paciente a una Unidad de Dolor Multidisciplinaria." La doctora Catalá ha precisado que llevar a cabo un adecuado tratamiento del dolor en los hospitales españoles no siempre depende de los recursos que se disponen: "se puede dar el caso que en un hospital pequeño estén más preparados porque ha habido interés por parte de un grupo de personas para formarse en dolor, y en cambio, existen hospitales más grandes que no han tenido un núcleo importante de profesionales sensibilizados en este tema".

Investigación en dolor oncológico El doctor Oscar de León-Casasola, profesor de Anestesiología y Oncología de la Facultad de Medicina y Ciencias Biomédicas de la Universidad de Búfalo (EEUU), ha destacado las principales líneas de investigación que se están llevando a cabo en la Clínica del Dolor que dirige en Estados Unidos: "en tratamiento farmacológico, han aparecido nuevos opiáceos que aumentan el arsenal terapéutico del que disponemos. La oximorfona es la última molécula que hemos estudiado con buenos resultados. Tiene una potencia que es cuatro veces mayor que la morfina, pero con los mismos efectos secundarios que el resto de opiáceos."

"En dolor neuropático -continúa- estamos investigando en la pregabalina, un fármaco nuevo que nos ha servido muchísimo en los tratamientos de dolor oncológico con componente neuropático, teniendo en cuenta que las dosis terapéuticas son más altas que las que ya se han descrito para la neuralgia post-herpética y la neuropatía diabética. También observamos efectos secundarios (somnolencia y mareos) pero les explicaos a los pacientes que estos efectos desaparecen a las 4 ó 6 semanas de tratamiento." "Con estas investigaciones sobre nuevos fármacos, podemos afirmar que los opioides son efectivos para el dolor neuropático, combinados con otros fármacos. Con las terapias combinadas, en este momento tenemos una buena respuesta farmacológica en el 90 y el 95% de pacientes. Las combinaciones permiten administrar dosis menores de cada uno de los fármacos, consiguiendo mejores resultados analgésicos y menores efectos secundarios".

Pero entre el 5 y el 10% de los pacientes con dolor neuropático necesita otro tipo de tratamiento, bien por los efectos secundarios que provoca el tratamiento farmacológico o porque el dolor no ha sido controlado. Según el doctor de León-Casasola, "estos pacientes son candidatos aplicar técnicas de neuromodulación".

Tratamiento no farmacológico del dolor Durante el segundo módulo del Master en Fisiopatología y Tratamiento del Dolor, que ha tratado sobre el tratamiento no farmacológico del dolor, se ha dedicado una sesión a la acupuntura. El doctor Rafael Cobos, presidente de la Asociación Científica de Médicos Acupuntores de España, ha recordado que la evidencia científica señala que la acupuntura puede aliviar el dolor músculo-esquelético, articular y algunos tipos de neuralgia y procesos neurológicos que cursan con dolor. "La evidencia aumentará en los próximos años porque cada vez son más los ensayos controlados que siguen las normas correctas de diseño y evaluación", comenta el doctor Cobos.

El doctor Cobos, experto en dolor y Médico de la Unidad de Dolor del Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, se ha mostrado satisfecho de que "la acupuntura esté muy desarrollada en Andalucía porque hace 20 años se nos ocurrió introducirla como una técnica más dentro de la Clínica del Dolor del hospital y a lo largo de los años, hemos ido formando a los médicos en este campo, incluyendo a los Especialistas en Atención Primaria".

Page 13: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

La profesora Puig ha concluido que para mejorar el tratamiento del dolor es necesaria la investigación clínica y básica orientada a la introducción de nuevos fármacos y al estudio de las asociaciones de analgésicos. También ha destacado la importancia de los tratamientos no farmacológicos, en especial la fisioterapia y los tratamientos psicológicos.

"Barcelona tiene un presente lleno de futuro", inauguración de la plaza Charles Darwin en El Periódico Publicado el 9 de junio de 2006. (Sólo en versión PDF).

"Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona", PRBB en Barcelona Bones Notícies (Ajuntament de Barcelona). Publicat la primavera de 2006.

Barcelona i Catalunya, en la seva aposta per les activitats econòmiques de valor afegit, han materialitzat, el febrer passat, la constitució de la Bioregió, una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i les universitats, que, amb els ulls posats al 2015, ha de comportar la creació de més d’un centenar d’empreses biotecnològiques i de 3.000 nous places d’investigadors.

Una de les peces clau de la Bioregió serà el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Una infraestructura que entrarà en ple funcionament aquest 2006 i que està destinada a ser la nau insígnia de la biomedicina a Europa. Més d’un miler d’investigadors, estudiants de doctorat i personal tècnic i administratiu treballaran als 50.000 metres quadrats dedicats a la recerca científica.

Actualment, el 48,4% de la producció científica i més del 30% de la investigació de l’Estat espanyol en biomedicina és catalana. La constitució de la Bioregió, un clúster sobre les ciències de la vida que té com a centre neuràlgic la capital de Catalunya, ha de permetre a Barcelona erigir-se com a àrea de referència de la biotecnologia a Europa. L’objectiu per al 2015 és que la Bioregió permeti crear 3.000 llocs de treball i 120 noves empreses.

Butlletí en format PDF Números anteriors Consultes i suggeriments Cercador Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra

© 2003-2005 PRBB - Powered by 6IMIM®

Page 14: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

divendres, 16 / juny / 2006Número 138

"Forschen mit Blick auf das Mittelmeer (Investigar con vistas al Mediterráneo)", Tagesanzeiger

Artículo escrito por Anke Fossgreen, y publicado en Tagesanzeiger, el 13 de junio de 2006. Traducción al castellano de Reimund Fickert, PRBB.

(Weiter unten befindet sich der Artikel im deutschen Original)

Todavía no están en marcha todos los ascensores. Lista para entrar a trabajar está, de momento, una de las siete plantas, que rodean una plaza interior iluminada con una forma ovalada como una herradura. El lado abierto abre la vista hacia el Mediterráneo, donde veleros blancos cruzan el mar por la tarde. En la planta séptima dominan todavía las pisadas blancas en los paneles de madera oscura del suelo, que recuerda a la cubierta de un barco. Aquí la sala de juntas ya esta acabada. El video con pantalla plana funciona perfectamente. En el video corporativo, el edificio de madera y cristal ya esta animado: el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el parque biomédico, o PRBB. En el amplio despacho de Jordi Camí, diagonalmente opuesto a la sala de juntas, sólo el casco de obras en el guardarropa recuerda a un edificio en obras.

“Por supuesto soy muy feliz”, dice Jordi Camí, que como director del PRBB ha realizado su visión, que persigue ya desde hace 20 años. “El objetivo del parque científico es conectar la investigación académica con la industria, desde el laboratorio hasta la clínica y al revés”, dice Camí. Al edificio,

que ha sido diseñado por los arquitectos Manuel Brullet y Albert de Pineda, se trasladarán antes del verano cuatro instituciones con más de 850 investigadores. “Más adelante seremos 1000 personas aquí”, dice Camí. Después llegarán dos instituciones más.

Regreso de los investigadores La estrategia de Camí, atraer a investigadores famosos a Barcelona, ha sido un éxito. Primero consiguió científicos españoles con una carrera en el extranjero. Gracias a la financiación generosa del proyecto por parte del Gobierno catalán, el Ayuntamiento de Barcelona y la Universidad Pompeu Fabra, ofertas atractivas atraen a los investigadores.

Juan Carlos Izpisúa es uno de los que ha regresado. De momento viaja todavía entre San Diego, donde lidera un grupo en el Instituto Salk, y Barcelona. El es director de uno de los cuatro institutos del PRBB, del Centro de Medicina Regenerativa CMRB que fue creado en julio de 2004.

Detrás de este nombre científico se esconde una investigación de células madre de primer nivel. Izpisúa quiere saber, por ejemplo, cuáles son los genes que, en etapas tempranas del desarrollo de animales y humanos, hacen que células madre se desarrollen en más de 200 células somáticas distintas. El y su equipo investigan con el extraordinario Ajolote, un anfibio de México, que puede regenerar extremidades enteras después de una herida – por ejemplo una pierna completa en tres a cuatro semanas. Otros modelos de investigación son peces cebra, ranas xenopus, pollos, ratones y células humanas. “Izpisúa tiene aquí el mismo equipamiento que en el Instituto Salk – incluyendo los inmensos acuarios para los peces cebra”, explica Camí.

También se investiga con células madres embrionarias humanas y esta en preparación un banco de líneas celulares. La condición previa para ello ha sido creada por el Gobierno español. “Desde mayo están en vigor nuevos reglamentos sobre la investigación con embriones humanos, que no se necesitan después de una fertilización in-vitro”, explica Anna Veiga, responsable del banco de líneas celulares. Veiga ha sido miembro del equipo que, en 1984, consiguió la primera fertilización in-vitro en España. Ahora quiere conseguir con métodos avanzados células madres humanas desde el excedente de embriones. Este procedimiento es discutido en muchos países, porque se destruyen embriones. En Suiza esta permitido bajo estrictas restricciones.

Pero España va todavía más adelante. En estos momentos, el Gobierno trabaja en una nueva ley, que legalizará la clonación de células madres humanas, una vez aprobada la donación de óvulos para la investigación. “Esta ley probablemente entrará en vigor al principio del año que viene”, dice Veiga.

Apenas hay investigadores de renombre en un lugar, aparece el efecto imán. “Ahora somos atractivos también para no-españoles”, dice Camí. El Centro de Regulación Genómica CRG, que también se trasladará al PRBB, ya ha podido atraer a científicos excelentes de Europa y Estados Unidos.

Otro objetivo de Camí es fomentar la colaboración de los investigadores en las distintas disciplinas, a través de la ubicación conjunta en un edificio singular. Un proyecto extraordinario ya ha comenzado. El experto en anti-dopaje, Jordi Segura, trabaja en estos momentos en espacios del Hospital del Mar anexo. Pero los cartones de mudanza ya están listos y sus 70 compañeros se alegran por tener más espacio a partir de septiembre. “Hemos iniciado un proyecto para demostrar, algún día, doping genético”, explica Segura. Su laboratorio está reconocido por el Comité Internacional Olímpico y se ha especializado en diversos métodos para distinguir sustancias propias del cuerpo de sustancias administradas ilegalmente.

Demostración de Doping Genético En el doping genético los deportistas podrían inyectarse el gen para la producción de la hormona EPO en sus músculos. La hormona producida no se podría distinguir de la natural, producida en los riñones. La EPO, que se llama Eritropoyetina, da señales al cuerpo para producir más células rojas de la sangre. No se ha utilizado doping genético todavía. “El doping con sustancias determinadas sólo es problemático, una vez aprobado como medicina en pacientes”, explica Segura. Este no es el caso con el doping genético.

Pero la experiencia con el medicamento EPO nos ha enseñado, la importancia que tiene comenzar, en paralelo, a encontrar maneras de demostrar el doping cuando la sustancia esta todavía en desarrollo. “El uso del medicamento EPO para doping está prohibido desde el año 1988”, dice Segura. “Pero solo 12 años más tarde podíamos demostrar su uso ilegal”. Ya dirá el futuro si el grupo de investigación va a conseguir la identificación del gen EPO en forma de un ARN especial y marcado con tecnologías de imagen. “Pero ya estamos aprendiendo mucho el uno del otro”, se alegra Segura por su grupo de proyecto multidisciplinar donde cada uno de los miembros es a una distancia de sólo cinco minutos andando. Pronto estarán juntas bajo el tejado inclinado del PRBB.

Page 15: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

En el despacho de Camí huele agradablemente a la madera clara de que está construida su ordenada mesa. El director del PRBB no tiene vista al mar. Él mira hacia la ciudad. Barcelona es para él más que arquitectura, turismo y cultura. “Nosotros queremos demostrar que aquí hacemos investigación.”

"Forschen mit Blick auf das Mittelmeer", Tagesanzeiger Von Anke Fossgreen, Barcelona. Dienstag, 13. Juni 2006.

Noch sind nicht alle Aufzüge in Betrieb. Einzugsbereit ist bisher das erste von sieben Stockwerken, die sich wie ein ovales Hufeisen um einen hellen Innenhof biegen. Die offene Seite gibt den Blick aufs Mittelmeer frei, wo am Nachmittag weisse Segelboote schräg im Wind liegen. Auf der siebten Etage dominieren noch die staubigen Fussabdrücke der Bauarbeiter auf den dunklen Holzplanken des Fussbodens, der an ein Schiffsdeck erinnert. Hier ist der Konferenzraum bereits fertig gestellt. Das Videogerät mit Flachbildschirm funktioniert tadellos. Im Werbefilm ist der ungewöhnliche Bau aus Holz und Glas schon belebt: der Parc de Récerca Biomedica de Barcelona, der biomedizinische Forschungspark, kurz PRBB. Auch im grosszügigen Büro von Jordi Camí schräg gegenüber des Konferenzraums erinnert nur noch der weisse Schutzhelm an der Garderobe an eine Baustelle.

«Natürlich bin ich sehr glücklich», sagt Jordi Camí, der als Leiter des PRBB seine Vision verwirklicht hat, die er seit gut 20 Jahren verfolgte. «Das Ziel des Forschungsparks ist es, die akademische Forschung mit der Industrie zusammenzubringen, also Projekte vom Labor bis zum Krankenbett zu ermöglichen – und umgekehrt», sagt Camí. In das Gebäude, das von den Architekten Manuel Brullet und Albert de Pineda entworfen wurde, werden bis zum Spätsommer vier verschiedene Institute mit mehr als 850 Forschern einziehen. «Später werden wir 1000 Leute hier sein», sagt Camí. Zwei weitere Institute sollen folgen.

Forscher zurückgeholt Camís Strategie, berühmte Forscher aus aller Welt nach Barcelona zu holen, war erfolgreich. Zunächst gewann er spanische Wissenschaftler für den Forschungspark, die im Ausland Karriere gemacht haben. Dank der grosszügigen Finanzierung des Projektes durch die katalanische Regierung, die Stadt Barcelona und die Pompeu-Fabra-Universität in Barcelona locken attraktive Angebote die Forscher.

Juan Carlos Izpisúa ist einer der Rückkehrer. Zurzeit pendelt er noch zwischen San Diego, wo er eine Gruppe am Salk Institute leitet, und Barcelona. Er ist der Leiter eines der vier Institute des PRBB, des im Juli 2004 gegründeten Zentrums für regenerative Medizin CMRB.

Hinter dem wissenschaftlichen Namen verbirgt sich hochkarätige Stammzellenforschung. Izpisúa will zum Beispiel wissen, welche Gene ganz früh in der Entwicklung die Stammzellen von Tieren und Menschen dazu bringen, sich in mehr als 200 verschiedene Körperzelltypen zu entwickeln. Er forscht mit seinem Team an dem ungewöhnlichen Axolotl, einem in Mexiko heimischen Schwanzlurch, der nach einer Verletzung ganze Körperteile nachbilden kann – etwa ein komplettes Bein innerhalb von drei bis vier Wochen. Weitere Forschungsobjekte sind Zebrafisch, Krallenfrosch, Huhn, Maus und menschliche Zellen. «Izpisúa hat hier die gleiche Ausstattung wie am Salk Institute – inklusive der immensen Aquarien für die Zebrafische», berichtet Camí.

Auch mit menschlichen embryonalen Stammzellen wird hier geforscht, und eine entsprechende Stammzellenbank wird vorbereitet. Die Voraussetzungen dafür hat nicht zuletzt die spanische Regierung geschaffen. «Seit Mai gelten neue gesetzliche Bestimmungen zur Forschung mit menschlichen Embryonen, die nach einer künstlichen Befruchtung nicht mehr benötigt werden», erklärt Anna Veiga, die für den Aufbau der Stammzellenbank verantwortlich ist. Veiga war Mitglied in dem Team, dem 1984 die erste Reagenzglasbefruchtung in Spanien gelungen ist. Jetzt will sie aus überzähligen Embryonen mit den neuesten Methoden menschliche Stammzellen gewinnen. Das Verfahren ist in zahlreichen Ländern heftig diskutiert, weil dabei die Embryonen absterben. In der Schweiz ist es unter strengen Auflagen erlaubt.

Doch Spanien geht noch einen Schritt weiter. Derzeit arbeitet die Regierung an einem weiteren Gesetz, das sogar das Klonen von menschlichen Stammzellen legalisieren soll, wozu die Eizellenspende zu Forschungszwecken erlaubt werden muss. «Das Gesetz wird wahrscheinlich schon Anfang des nächsten Jahres in Kraft treten», sagt Veiga.

Kaum sind namhafte Forscher an einem Ort, hat das Magnetwirkung. «Jetzt sind wir auch attraktiv für Nichtspanier», sagt Camí. Das Zentrum für Genregulation CRG, das ebenfalls im PRBB einziehen wird, hat bereits hervorragende Wissenschaftler aus Europa und den USA angezogen.

Ein weiteres Ziel von Camí ist, die Zusammenarbeit der zahlreichen Wissenschaftler aus den unterschiedlichsten Forschungsrichtungen zu fördern, indem er sie alle in einem Gebäude unterbringt. Ein ungewöhnliches Projekt ist bereits entstanden. Der Anti-Doping-Experte Jordi Segura arbeitet derzeit noch im angrenzenden Hospital del Mar. Doch die Umzugskartons stehen schon bereit, und seine 70 Mitarbeiter freuen sich darauf, ab September mehr Platz zu bekommen. «Wir haben ein Projekt initiiert, um einmal Gendoping nachweisen zu können», erklärt Segura. Sein Labor ist vom Internationalen Olympischen Komitee anerkannt und auf verschiedene Methoden spezialisiert, um körpereigene Substanzen von illegal eingenommenen zu unterscheiden.

Nachweis von Gendoping Beim Gendoping könnten sich Sportler einmal das Gen für das Bluthormon Epo in die Muskeln spritzen. Das dort gebildete Hormon wäre von dem natürlichen, das in den Nieren entsteht, nicht zu unterscheiden. Epo, das ausgesprochen Erythropoietin heisst, signalisiert dem Körper, rote Blutkörperchen zu bilden. Noch wird Gendoping wohl nicht angewendet. «Doping mit bestimmten Substanzen wird immer erst dann zu einem Problem, wenn diese Substanzen als Medizin bei Patienten geprüft sind», erklärt Segura. Das ist beim Gendoping noch nicht der Fall.

Doch die Erfahrungen mit dem Medikament Epo hat den Forschern gezeigt, wie wichtig es ist, parallel mit der Entwicklung einer Substanz auch die Nachweismethoden für Doping voranzutreiben. «Die Verwendung des Medikaments Epo als Dopingmittel wurde bereits 1988 verboten», sagt Segura. «Doch erst 12 Jahre später konnten wir den illegalen Gebrauch nachweisen.» Ob es dem Projektteam einmal gelingen wird, das Epo-Gen über eine speziell markierte so genannte Boten-RNA mit Hilfe eines bildgebenden Verfahrens nachzuweisen, muss die Zukunft zeigen. «Doch schon jetzt lernen wir alle viel voneinander», freut sich Segura über seine Projektgruppe, deren Mitglieder er alle in gerade einmal fünf Minuten Fussmarsch erreichen kann. Bald werden sie unter dem schrägen Dach des PRBB vereinigt sein.

Im Büro von Jordi Camí riecht es angenehm nach dem neu verarbeiteten hellen Holz, aus dem die noch sorgfältig aufgeräumten Schreibtische gezimmert sind. Der Leiter des PRBB hat keinen Blick aufs Meer. Er schaut auf die Stadt. Barcelona ist für ihn mehr als Architektur, Tourismus und Kultur. «Wir wollen zeigen, dass wir hier Forschung betreiben.»

Page 16: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

divendres, 16 / juny / 2006Número 138

Montserrat Gasulla, IMIM-IMAS

Vaig nàixer a Vinaròs, un poblet costaner de Castelló. M'agrada molt dir que sóc valenciana però tinc arrels manyes i catalanes. Quan tenia 19 anys vaig venir a Barcelona a estudiar, això va ser al setembre de 1988 i el meu aniversari és al desembre, ara doncs a comptar si voleu saber l'edat!!

Dels meus records de menuda em venen els aromes i el sabor de la fruita i les verdures fetes a casa, ben madures i acabades de collir! Amb orgull puc dir que vinc del camp, no és que no m'agrade la ciutat però aprecio molt tot el que significa i el que ve de la terra.

En acabar d'estudiar Tècnic de Laboratori volia "créixer" una miqueta més i a Barcelona vaig fer Diplomat en Infermeria.

Pràcticament tota la meua carrera d'infermera en l'Hospital del Mar ha estat en la UCI. I pot ser que aquesta experiència ha fet de mi una persona que valora molt les relacions "afectives o terapèutiques" que s'estableixen dia a dia amb les persones.

Bé, però des de setembre del 2004 estic en el CEIC-IMAS com a secretària tècnica. Mig en broma, mig en serio, jo dic que he "canviat el meu món de les persones pel món dels papers", però la realitat és que l'objectiu és el mateix, vetllar pel benestar de les persones.

Preguntes:

Què és fer ciència per vostè? És la cerca que fa tot ésser humà per donar resposta a preguntes sobre els mecanismes de funcionament i de pensament, per saber com fer coses, com modificar-les i millorar-les o simplement partir d'un altre punt de vista.

Quins errors excusa més fàcilment? Els que es fan sense voler, sense intenció ni maldat.

Què la faria totalment feliç? Crec que la naturalesa humana fa que mai arribem a un estat de "felicitat plena i constant". Però sí que tenim "moments, retalls de felicitat" i això és el que importa.

Què és el que més la molesta? La hipocresia, la doble moralitat.

On és el seu lloc preferit? Qualsevol lloc pot ser fantàstic i el preferit en un moment donat: una posta de sol enmig d'un desert; un mercat ple de fruites, verdures, flors, espècies i mil aromes; dalt d'un avió veient les ciutats, les muntanyes, els camps "a vista de pájaro", etc.

Quin és el seu personatge favorit a la ficció o a la vida real? En la ficció cap i en la vida real doncs... tampoc cap.

Quina és la seva música preferida? Ups, què difícil! La veritat, miro els cassettes i CDs que tinc i arribo a la conclusió que en aquest tema sóc totalment infidel.

El seu escriptor favorit? Em passa igual que amb la música, no en tinc un de preferit.

Dóno més importància al que hi ha escrit i menys al qui l'escriu. Tot aquell llibre que és capaç de transportar-me amb la seua història, que em fa vore, viure i sentir coses, és bo per mi.

Quines característiques valora més en una persona? Sense cap dubte la sinceritat i la humanitat, però sempre amb molt sentit de l'humor.

Quin és el seu millor defecte? Penso que si és un defecte no és massa bo, i una cosa que és bona no és pot considerar un defecte.

La seva ocupació favorita? Poder fer coses. Si fem coses (treballar, estar de "panching", llegir, viatjar, anar de festa, estar amb els amics...) vol dir que estem vius i si a més les disfrutem ja és massa!!

Quina és la seva característica principal? Bona o dolenta??? Aquesta pregunta l'haurien de respondre els qui em coneixen... jo no puc ser objectiva.

Què és el que més li agrada dels seus amics? El fet de poder-los tenir i l'empatia que ens tenim.

Quin és el seu millor somni? Un d'impossible: l'harmonia, l'equilibri entre el planeta Terra i els seus habitants.

Page 17: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

Quin talent li agradaria tenir? El ball, el ritme. Quan veig als ballarins que volen amb els peus sense tenir ales, que es mouen al mateix compàs que la música ...és una cosa fantàstica!!

El seu lema? "Tractar els altres com m'agradaria que em tractessin a mi".

Butlletí en format PDF Números anteriors Consultes i suggeriments Cercador Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra

© 2003-2005 PRBB - Powered by 6IMIM®

Page 18: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

divendres, 16 / juny / 2006Número 138

19/06/2006 - 26/06/2006

Fecha Organizador Título Ponente Lugar 19/06/200615:00

U.R. Biologia Cel·lular i Molecular

Cell-cycle control and self-renewal in mouse and primate embryonic stem.

Pierre SavatierDept. of Stem Cells and Cortical Development. INSERM U371 "Cerveau et vision". França

Aula 61.101-UPF

19/06/200615:00

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)

Statistical aspects in the design of longitudinal studies.

Xavier BasagañaDepartment of Biostatistics, Harvard School of Public Health. USA

Aula 61.123-UPF

20/06/200612:00

P.R. Gens i Malaltia Mechanisms of regulation of neurotrophins in psychiatric disorders.

Monica GuidiP.R. Gens i Malaltia

P31-CMIMA

22/06/200612:00

P.R. Regulació Gènica / P.R. Diferenciació i Càncer

Sequential waves of CPE-Mediated polyadenylation and ARE-mediated deadenylation control meiotic metaphase arrest.

Eulàlia BellocP.R. Regulació Gènica

P31-CMIMA

22/06/200615:00

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)

Genomic Screening in Family Based Association Testing using the same Data Set.

Kristel van SteenGhent University. Belgium

Aula 61.101-UPF

22/06/200616:30

U.R. Biologia Cel·lular i Molecular

Regulación de NFAT5 por diferentes estímulos.

Jordi MinguillónU.R. Immunopatologia Molecular

Aula 61.101-UPF

23/06/200609:00

U.R. Serveis Sanitaris Les preferències dels ciutadans en la presa de decisions sanitàries: una aplicació a priorització de pacients en llista d'espera.

Laura Sampietro-ColomUnitat Plans Estratègics d'Ordenació de Serveis, Direcció General de Planificació i Avaluació, Generalitat de Catalunya

Aula 60.111-UPF

23/06/200612:00

Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Microdeletion syndromes, syndromes and genes.

Han G. BrunnerDept. of Human Genetics, Nijmegen Center for Molecular Life Sciences. Nijmegen, The Netherlands

P31-CMIMA

23/06/200613:00

U.R. Farmacologia La personalidad como factor de riesgo en la depresión post-parto.

Estel GelabertU.R. Farmacologia

Aula 61.101-UPF

Accès a la base de dades de sessions

Butlletí en format PDF Números anteriors Consultes i suggeriments Cercador Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra

© 2003-2005 PRBB - Powered by 6IMIM®

Page 19: El professor Miguel López-Botet ha estat designat com a nou del …public-files.prbb.org/prbb_actual/arxius_externs/1086531.pdf · 2016-08-04 · divendres, 16 / juny / 2006 Número

divendres, 16 / juny / 2006Número 138

Elaborat per:

Títol Entitat Tipus Termini

Ref: 8247 I Convocatòria de càtedres de biomedicina FUNDACIÓN BBVA Ampliació d'estudis i bosses de viatge a Espanya i a l'estranger

23/10/2006

Ref: 8195 Premi FECYT de Ensayo Esteban de Terreros 2006 c(ampliació del termini)

FUNDACIÓN ESPAÑOLA PARA LA CIENCIA Y LA TECNOLOGÍA

Premis 01/09/2006

Ref: 8248 XIV concurs nacional d'ajuts per a la recerca científica i tècnica.

FUNDACIÓN RAMÓN ARECES

Subvencions i ajuts a la recerca

03/07/2006

Accès a la base de dades d'ajuts i beques

Butlletí en format PDF Números anteriors Consultes i suggeriments Cercador Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra

© 2003-2005 PRBB - Powered by 6IMIM®