el raco del poeta el color pels piesrevistalafarga.cat/r101-r215/163.pdf · de mans amigues) s +...
TRANSCRIPT
REVIS
TA
DE
SA
LT
OEL RACO DEL POETA EL COLOR PELS PIES
« J d / L c L o / ï y
Tardor!, jorns minvant..., placidesa colorada, quí de la natura és amant gaudeix d'una pau assossegada.
Veig gro natura cel llis ises fulles cobreixé
No hí ha camins pedregosos, les catifes ens fpn de coixí, no tenim els ulls plorosos...
pol.Ien de maig, suau cotó fi.
u n
no tei del p<
p J ¿ A / (Lò p J Z A À J y t
No em parleu d'jiíï Nadal per esperar ben peixats i ajaguts a la cuneta; no em parleu de grimpar amb
l'esquena dpm f&) i de tallar, fent'rrampa, el bacallà.n i
Parleu-me del Nadal escàs de d'unes golfes o d'una cambra Estreta; parleu-me de qui passa la bpieta, de qui no gosa arribar a demà.
El cel és de color dé mel, els roures perden ses fulles, les tardes entri^gfQfiJ. pastel i les roses quedant-sé f^ies.
Tot el que miro té mestratge, capies, llacs i margeres... camins plens de fullatge, amb aglans caiguts de les
*Espero que el grèv<fl floreixi i en la meva estadía tenir-hi una floí quan per Nadal vermellegi amb l'elegància de ser un senyor.
Anna Bonal
>arleu-me d'un Nado sense botigues ii anuncis ni grans cotxes ni pantalles. »arleu-me d'un gran bosc
de mans amigues)
s + internets - b unes eitovalles
deures i de drets.
Salt, 28 de novebre de 1996.
BOLSOS ARQUEROS, S.L.
Venda directe al públic
c/ Pere Coll i Guitó, 14 Tel. (972) 23 59 65
17190 S A LT (Girona) Fax 23 39 84
ÒPTIC DIPLOMAT
Pça. C a ta lunya , 8 - Tel. 2 0 4 2 2 8 - 1 7 0 0 3 G IR O N A
A NY X V I I /N Ú M . 163 N O V ./D E S EM B R E 1996
PORTADA/Jordi Soler
LA FARGA/Revista de Salt EDITA/ Casal de Jubilats de Salt.DIRECCIÓ/Josep Cristòfol i Darné COORDINACIÓ/Ma. Helena Romagós.CONSELL DE REDACCIÓ/Josep Cristòfol i Darné, Guillem Terribas i Roca, Lluis Mateu i Riera, Joan Boada i Reig, Jaume Bosch i Termes, Miquel-Angel Ferrés i Fluvià, Agapit Alonso i Pont, Ricard Giménez i Camins, Ma. Àngels Mir i Casas, Xavier Margenat, Lluís Rovira i Pato i Gerard Carreras i Comas.COL·LABORACIÓ HABITUAL/Antoni Brugués, Salvador Sunyer i Casadevall, Iolanda Pineda i Bailó, Alicia Viñas, Jordi Soler i Quim Pla. COMPAGINACIÓ/Xarli Terribas i Roca CORRECCIÓ i ESTIL/ Toni Ruscalleda FOTOGRAFIA/ Marti Artalejo i Lluís Rovira. PUBLICITAT/ Vicenç Saurina DISTRIBUCIÓ/Pitu Geli ADMINISTRACIÓ/Joan Boada i Reig TIRADA/1.500 exemplars REDACCIÓ/Passeig Verdaguer, 1 Tels. 23 04 98 - 23 85 78 IMPRESSIÓ/Impremtu Pagès, S.A.Tel. 4201 07 -ANGLÈS (Girona)DIPÒSIT LEGAL/GI 356/79 SUBSCRIPCIÓ ANUAL/1.500 pta.
EDITORIAL
Un llaç negre aquest NadalA totes les llars ens ha a rr ib a t d 'u na m anera o a ltra el
ressò de les atrocitats viscudes pels refugiats ruandesos al Zaire, deam bulan t de retorn cap al seu país, sense menjar, ni a igua , ni medicaments, i am b l'a i al cor per les possibles represàlies i rebrots de la llu ita interétnica entre hutus i tutsis. Els refugiats hutus van fu g ir del seu país després del genocid i de Ruanda el 1994.
Les O N G han reclam at una in tervenció po lítica de la com unitat in ternacional per posar fi al conflicte dels G rans Llacso almenys l'obe rtu ra d 'un co rredo r de seguretat que permetés l'en trada al Za ire per reag rupa r els refugiats i atendre les seves necessitats bàsiques. A ra bé, la com unitat in ternacional sembla haver-se acostum at a les matances i als èxodes de masses, sobretot quan passen en zones llunyanes i sense interessos crematístics.
Les potències occidentals, que tant han tingut a veure am b la h istòria dels països a fricans en conflicte, han de ixa t p o d rir la situació fins a rr ib a r a la tragèd ia actual. Estem davant un nou i vergonyós escàndol in ternacional.
I, de retruc, aquesta negligència ens a tany a tots. Com es pot rom andre ind ife rent davan t de persones que ja han a rr ib a t a l'extrem , mentre no podien servir-se de queviures i m edecines de p r im e ra necess ita t, a m u n teg a ts en g ra n s quantitats i a poca d istància d'ells?
Els c iutadans norm als del món s'han sentit ferits i no han fa lta t un cop més, com en el cas de Bòsnia, mostres de so lida rita t i de rebuig d 'una situació insostenible.
Els conflictes interètnics tenen una lòg ica inhum ana; per a ixò la pregunta preocupant és si els ruandesos superaran el traum a de tantes morts, i si serà possible la reconciliac ió . Certament només el respecte recíproc pot a n a r esmorteint tanta v io lènc ia latent.
Hi tind rà un paper decisiu el govern ruandès, les O N G , la com unita t in ternaciona l i el g ru ix que donem entre tots al clam universal en favo r de la pau.
LA FARGA N O SE SOLIDARITZA N ECESSÀRIAMENT AM B LES O P IN IO N S EXPRESSADES AMB ELS SEUS ARTICLES SIGNATS I QUE PUBLIQUEM ÍNTEGRAMENT RESPECTANT LO PIN IÓ DEL SEU AUTOR.
LA FARG A AU TO R ITZA LA REPROD U C C IÓ DELS ARTICLES, SEMPRE I Q U A N S 'IN D IQ U I LA SEVA PROCEDÈNCIA.
PREMI TRES DE MARÇ DE 1989
' r i i l l A m ' ■■ ■ *88O U / V 1 M M
EL RACÓ DEL POETA TEVA/MEVATardor................................................. 2 Costums del dia de NadalEL COLOR DELS DIES Quin àpat fan les dones de Salt,No em parleu d'un Nadal per Nadal?................................ 12-13per esperar....................................... 2 COSES DE NADALEDITORIAL Les rifes de Nadal................................14Un llaç negre aquest Nadal....... 3 La suc-suc de Salt i altres tradicionsLOCAL de la vigília de Nadal............ .............15
....4-5 Els llibres de Nadal.............. 16-17EL RACÓ DEL POETA Passió de carpa..................... .............18A tu, que ja no hi ets.................... 5 La tradició de donar lesESPIGOLANT bones festes..........................................19Ja hi tornem a ser!........................ 6 HISTÒRIES AL VENTSET-CIENCIES Conte de Nadal...................... 20-21El solstici d'hivern o IMATGEStornar a començar......................... 7 Unes reflexions per acabar l'any....22EL DIAMANT DE LA PLAÇA CAGAFERROAgermanament parroquial L'acudit folll............................. ..............23amb el Perú...................................... ....8-9 LA VIDA AMB HUMORA PEU PLA Tardor.......................................................23Després del consumisme què? 11
LA
FA
RG
A/3
REVIS
TA
DE
SA
LT
OLOCAL
AMC(Aula de Mítjans de Comunicado
del Club Tramuntana)
1 a. Se tm ana M a rre c a .M a lg ra t la p lu ja , la d ia d a va ser un è x it i els M a rre c s va ren a ix e c a r els
seus m illo rs castells.
ELS MARRECS FAN UN ANYEls M a rre cs de Sa lt han fet un
a n y i , p e r c e le b r a r - h o , v a n o rg a n itz a r la S e tm ana M a rre c a , q ue va a c a b a r el d iu m e n g e 7 de n o v e m b re a m b la g ra n D ia d a C aste lle ra . En la d ia d a va d e s taca r el q u a tre de set a m b a g u lla que van fe r els M a rre c s de Salt. Tam bé hi v a n p a r t ic ip a r e ls C a s te lle rs d e
Terrassa i els X iquets de T a rra g o n a . A q ues ta d ia d a estava p rev is ta fe r- se a la Plaça dels Peixos, p e rò a causa de la p lu ja es va c a n v ia r tres vegades de lloc i es va a c a b a r fent a l Pavelló. I va ser to t un èxit. C o in c id in t a b aquest a n iv e rs a ri, la co lla caste lle ra ha tre t a l c a rre r el p r im e r n úm ero de la revista "T O C DE M AR R E C ".
OBRES PER REURBANITZAR EL CARRER MAJOR
El d ia 7 de g e n e r com ença ran les o b re s d e re u rb a n itz a c ió de l c a r r e r M a jo r . A q u e s te s o b re s o b lig a ra n a ta n c a r p a r t d 'a q u e s t c a r r e r d u r a n t m és d 'u n a n y . L A ju n ta m e n t ja h a p re v is t e ls d ife re n ts d esv iam en ts qu e c a ld rà im possa r p e r ta l de m in im itz a r els p rob lem es del tràns it. El pressupost de les ob res p rev is t in ic ia lm e n t e ra de 2 5 0 m ilio n s , p e rò fin a lm e n t es p o d ra n e x e c u ta r a m b un 3 0 % m enys del prev is t.
EXPOSICIÓ-HOMENATGE A JORDI SOLER (HÈLIUS)
D el 1 0 d ’o c tu b re a l 9 d e n o ve m b re s 'h a o rg a n itz a t l 'e x p o - s ic ió -h o m e n a tg e a J o rd i S o le r (Hèlius) a la C asa de C u ltu ra Les B e rn a rd e s . U n a e x p o s ic ió a m b
* Fabriquem armaris a la seva mida.* Interiors exclusius
c / M a jo r, 4 8 - Tel. 2 4 2 8 0 5 17190 SALT
CENTRE RECANVIS MOTO
f T T T ^
V E N D A R E C A N V IS T A L L E R R E P A R A C IÓ
IMPORTADOR PER A ESPANYA
p á r t e t e ̂
CHIARAVAUJla« » o«aobca*« on,
Ramon i Cajal, 8 - Telèfon 24 00 61 - S A L T
LOCAL EL RACO DEL POETA
ninots, escrits, fo tog ra fies , pel·lícules, a cu d its , pensam ents i p e n jam en ts hom ena tg en aquest p e rsona tg e tan p o lifa cè tic a m b "to t un h is to r ia l c/e c re a c ió a rtís tic a , d 'o b ra lite rà c ia , d 'a c t i v i t a t p e r io d í s t i c a " a m b p a ra u le s d e C a rle s V iv ó , q ue ha c o l· la b o ra t en a q u e s t h o m e n a tg e ju n ta m e n t a m b a ltres pe rsona tges c o m R a m o n T o r r a m a d é , J o r d i G isp e rt, N a rc ís -Jo rd i A ra g ó , M o d est C u ix a rt i Joan A n to n i Poch, entre a ltres.
CONCURS DE PESSEBRESEl C lu b F a m ilia r T ram un tana
ha o rg a n itz a t un C oncurs P o pu la r de Pessebres en el q ue hi p o d e n p a r t ic ip a r totes les escoles i fam ílies d e S a lt. H i h a dues m o d a lita ts : pessebre fa m il ia r i pessebre escolar. Les inscripcions es poden fe r fins a l 2 4 d e d e s e m b re d e 1 8 :0 0 a
2 0 :3 0 h. d ire c ta m e n t a la seu del C lu b T ram un tana o bé o m p lin t les butlletes d 'in s c r ip c ió a l'A ju n ta m e n t. Les in s c r ip c io n s só n to ta lm e n t gra tu ïtes.
El ju r a t v is i t a r à to ts e ls pessebres a ls d o m ic ilis p a rtic u la rs i e s c o le s in s c r ite s . Es v a lo r a r a n aspectes com : o r ig in a lita t, m ateria ls , e s fo rç , p a r t ic ip a c ió d e to ta la fa m ília . . . Els p a r t ic ip a n ts q u e ho d es itg in p o d ra n fe r e n treg a a l ju ra t d 'u n m à x im de tres fo to g a fie s del seu pessebre. A m b aquestes fotos es f a r à u n a e x p o s ic ió a l C lu b T ram un tana q ue es p o d rà v is ita r el d ia de l lliu ra m e n t d e prem is.
El veredicte es fa rà p ú b lic el d ia 8 d e g e n e r . Els p re m is es lliu ra ra n el d iu m e n g e 19 de gener. H i h a u rà tres p rem is p e r m o d a lita t i tots els incrits t in d ra n un re co rd p e r la seva p a r t ic ip a c ió . Per a m és
in form ació podeu tru c a r a l 2 3 4 5 3 0 .
L'EXPOJOVEEl 18 de novem bre va
ser in a u g u ra d a l'e x p o s ic ió E xpo jove pel p re s iden t del C onsell C o m a rca l de l G iro nès, Josep M a r ia D ausà , i a ltre s a u to r ita ts . A q u e s ta e x p o s ic ió , q u e es p o d ia v is ita r a la casa de cu ltu ra Les Bernardes fins a l d ia 2 9 d e n o v e m b re , p re té n in fo r m a r e ls jo ve s s o b re tem es d 'e s tu d i i fo rm a c ió , en tre els qua ls hi ha l'assess o ra m e n t so b re les p o ss ib ilita ts de tro b a r tre b a ll.
A t u ,
que ja no hi ets
Fa dies que tinc el cor petit
i els sentiments esqueixats
per tant estimada pèrdua.
La teva mort desafortunada
m'ha immers en un món desconegut,
un món ple de dolor i obscur,
un món confús i desorientador.
Si almenys pogués veure o copsar
la teva imatge amb claredat,
però per ara m'és impossible.
Només ombres vagues i confuses
ronden el meu pensament,
és com un desfici permament:
una lluita intensa per recordar
algun dels nostres moments,
però no puc, i d'aquest esforç
només lleugeres brises
de la teva dolça imatge
se'm dibuixen tímidament.
Espero que arribi el dia
en què et veuré clarament
i sé que serà aquell dia
des del que viuré intensament.
A.V.
B U R C H constructors, u Salt
• CASES• AMPLIACIONS• REHABILITACIÓ
Pere C o ll i G u itó , 3 - T e l./F a x 2 3 8 6 0 2 1 7 1 9 0 SALT (G ironès)
* Fabriquem armaris a la seva mida.* Interiors exclusius
c / M a jo r, 4 8 - Tel. 2 4 2 8 0 5 - 17190 SALT
REV
ISTA
DE
SA
LT
/6ESPIGOLANT
Ja h¡ tornem a ser
"E l P e r ió d ic o " , d ia r i q u e s 'a u to d e f in e ix com el p r im e r de C a ta lu n y a , va o b s e q u ia r els seus lectors, en l 'e d ic ió del passat d ia 2 4 d e n o v e m b re , a m b un m a p a de ca rre te res de C a ta lu n ya . I m a lg ra t q u e a la p o r ta d a h i f ig u r a la in d ic a c ió actu a litza t el 1 9 9 6 , Salt hi és re p re s e n ta t a m b la g ra f ia c o r r e s p o n e n t a A G R E G A T a l m un ic ip i de G iro n a , igua l que Santa E u g è n ia , S a n t D a n ie l i P a la u Sacosta. El que fa fe r la ig n o rà n c ia !
C om és poss ib le q ue s 'ig n o r i d 'a q u e s ta m a n e ra un a p o b la c ió que, a m b els seus 2 2 .0 0 0 hab itan ts , és la c in q u e n a de les co m arques g iro n in e s ? Pensem q u e v a l més p re n d re -s 'h o a m b conya que no pas e m p re n y a r-s 'h i. F rancesc G u r r i i S e rra -a q u i a d m ire m p e r la seva
tasca en el m ón de l'e xcu rs ion ism e c a ta là - consta com a responsab le d e la re v is ió i a c tu a l i tz a c ió d e l m a p a . Em sap g reu p e r e ll, p e ro
vo leu que us d ig u i una cosa?: a mi em fa r ia u n a m ica d e v e rg o n y a f irm a r un tre b a ll a ix í.
J. Cristòfol
M O S Q U IT E R E S • Enrollables,
fixes, laterals. (Fabricació pròpia)
P E R S IA N E S• Enrollables
normals, de calaix exterior (sense obres), de llib re t... Tant amb alumini, PVC o fusta.• Motorització de persianes.• Accessoris i recanvis de tot tipus,
TALLEM PERSIANES AL MOMENT
B Ú S T IE S • Per a comunitats
de propietaris i particulars.(M és de 100 models diferents)- SERVEI TÈCNIC PROPI- ASSESSORAMENT- PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS
N O V A A D R E Ç A EXPOSICIÓ I VENDA:c / R afae l M asó, 5 2 - baixos (cantonada G avarres) Tel. 2 3 5 3 6 2 - Fax 4 0 0 9 6 4 -1 7 1 9 0 SALT (G irona)
M A M PARES DE BANY• Per banyera i dutxa.
C O R TIN E S• Venecianes, plisades,
verticals, enrollables. (Confecció a mida) ü ¡ a r
iwTwupzr w g ? .r j tgm-u.--------------------------------una d e Te r Madremany,
'M o n tfe g re
St. M ateuJ lontratosK?
ïjçeuétajP a lo í .lacMlap L e i f a ra Yde ta Selva
Vilablareix E stanyo l „
Llambilli
U e b fo rs
St. Oatmi
J \ \Campllong yRii|d^llots de la Selva St. Açidreu Salou íF ranci
ST & n O I O M A
«SUSO Sarrià dters
Q*b Antehmestari.de Llémena
Taiaià
^¡ant Gregori
S ia . Pet
Sapresa 1 SalltiaCassà Aerodbfi - 83 Serinyà
r Brunyola | j f f J > ü q v í d‘Onva
OBrugim
Gaià
Segons el mapa d '"E l Periódico", Salt encara és annexionat a Girona.
SET CIENCIES
El solstici d'hivern o tornar a comencar
La superfíc ie de la Terra es veu d ir e c ta m e n t a fe c ta d a p e r les va ria c io n s d e les ò rb ite s dels astres q u e ens e n v o lte n , i p e r la seva m a te ixa . C o n c re ta m e n t, el nostre p la n e ta m ostra una in c lin a c ió de 2 3 °2 7 ' en tre el p la d e l'E q u a d o r i el p la on es s itua la m a te ixa ò rb ita d e la T e rra . A q u e s ta l le u g e ra in c lin a c ió p ro vo ca qu e la ra d ia c ió so la r no s igu i cons tan t a l lla rg de to t l 'a n y , s in ó q u e a r r ib i a m b d ife re n t in c lin a c ió i d u ra n t tem ps v a r ia b le a ls punts d e la superfíc ie terrestre . Sem pre hi ha un hem isferi que rep més ra d ia c ió que l'a ltre , tre t d 'u n a s itu a c ió espec ia l, q ue són els eq u inocc is , on la n it d u ra ig u a l que el d ia .
El so lstic i d 'h iv e rn , si més no a nive ll in tu ïtiu , es c a ra c te r itz a p e r te n ir el d ia més c u rt d e l'a n y , ja que el so l, v is t des d e la T e rra , fa el m ín im d e r e c o r r e g u t p e l c e l. A q ues ta s ituac ió c o in c id e ix a m b el fe t que el T ròp ic d e C a p r ic o rn i rep els ra ig s de l sol de m a n e ra p e rp e n d icu la r. Llocs representatius p ro p del Tròpic de C a p rico rn i són S ao Paolo (B ra sil), M a d a g a s c a r o B risbane (A ustrà lia ).
Tot és un c ic le q u e es v a re p e tin t c a d a any. El sol va d e c re ixe n t d ia a d ia fins a r r ib a r a l solstici d 'h iv e rn i llavo rs, en els d ies p o s te r io rs , to rn a a se g u ir el seu cam í ascenden t que ens p o rta rà fins a la p r im a ve ra .
Es in te ressan t e x p lo ra r com aquest fenom en n a tu ra l ha m a rc a t les d ife ren ts cu ltures, i veu re les
re a c c io n s , t r a d ic io n s i g ra u s d e c o n e ix e m e n t d e ls p o b la d o rs d e la te rra . N om és a p u n ta r q ue l'h o m e ha p re s h à b its r e la c io n a ts a m b l'a g r ic u ltu ra des d e fa m ilers d 'a n y s , i que el so lstic i d 'h iv e rn és un fet bàs ic pels a g r ig u lto rs , ja q ue els m a rca una èp o ca m o lt d e te rm in a d a de l'a n y en qu è un dels seus m illo rs a lia ts , el sol, els to rn a rà a fe r costat.
H i ha q u i d iu q ue un de ls p r im ers pob les a c o n è ixe r els solsticis foren els a n tic s M e s o p o tà m ic s , els q u a ls fru ïen d 'u n festiva l de 12 d ies de d u ra d a , a n o m e n a t festa d e la re n ovac ió , ja que el seu deu "M ard u k" espantava els m onstres de l caos (associats a la foscor) d u ra n t un a n y més.
A v u i d ia els a n tro p ò le g s h an d e s c r it ja c e n te n a rs d e t ra d ic io n s re la c io n a d e s a m b el so lstic i d 'h iv e rn . Entre elles una , a l 'ira n , on d u ra n t el solstici les fam ílies fan v ig í lia en la n it més lla rg a a l costa t de fogueres, p e r p o d e r a ix í a ju d a r el sol (el q u a l és una d iv in ita t ) a l lu ita r c o n tra la fo s c o r (co n s id e ra d a m a lig n a ). A Escòcia hi ha la tra d ic ió d e Yule log , en la q u a l
es fa una fo g u e ra a m b una g ra n soca i to thom b a lla i h i ca n ta a l vo lta n t. Tota la g resca i d ib a u x a té la fu n c ió de d e sp e rta r el sol del seu son d 'h iv e rn , d o n a n t e n tra d a a la p r im a v e ra , en q u è el d ia e sd e v in d rà més lla rg qu e la nit.
En la n o s tra s o c ie ta t, el N a d a l, ta l i com el co ne ixem , era abans una festiv ita t m òb il en unes certes dates a l l la rg d e l'a n y . Era v a r ia b le . La t r ia d e l 2 5 d e desem bre la va fe r el Papa Juli I en el segle IV, p e r fe r-h o c o in c id ir a m b els ritua ls p a g a n s del solstici d 'h iv e r n . A m b a q u e s t g e s t s 'in te n ta v a s u b s t itu ir les c e le b ra c io n s pagane s p e r la ca tò lica . Ve iem doncs, a ix í, l'o r íg e n llig a t a ls fe n ò m e n s n a tu ra ls d 'u n a fe s t iv i t a t , p o ts e r la m és e n tra n y a b le a l l la rg d e l 'a n y . P o s s ib le m e n t a q u e l ls a n t ic s a g ric u lto rs o ca ça d o rs ta m b é ho c e le b ra v e n d e m a n e ra e n tra n y a b le , ja q u e e l r e to rn d e l'a c tiv ita t so la r els s ig n ific a v a la t o r n a d a d e ls a n im a ls q u e h ive rnaven i la c o n tin u a c ió dels p rocessos ve g e ta ls a ssoc ia ts a l'a g r ic u ltu ra .
Lluís Rovira
i i i t i i
I I I I M T | | I I I LA
FA
RG
A/7
REVIS
TA
DE
SA
LT/8
EL DIAMANT DE LA PLACA
Agermanament Parroquial amb el Perú
En J o rd i C a s a ls , la S i lv ia B a garía i el qu i subscriu và rem estar uns d ies a l n o rd de l Perú p e r d u r a te rm e l 'a g e r m a n a m e n t d e la P a rro q u ia de Sant C u g a t a m b la de Jaén, que té p e r b isbe un on c le de la Pilar, la m u lle r d 'e n Josep Delás, m em bre ac tiu de Justíc ia i Pau a les nostres com arques.
P re c isa m e n t a tra vé s d e la P ila r ens va a r r ib a r ja fa un p a re ll d 'a n y s el p ro je c te de la V ic a r ia de S o lid a r ita t de la d ióces i d e Jaén, q ue a ra fin a n ce m des d e Salt. Es tra c ta d 'u n p ro je c te de c a p a c ita c ió d e ju tges de p au p e r a q u e lla zo n a , q ue té una ex tens ió en o rm e , a m b p e t its n u c lis o " c a s e r ío s " m o lt escam pats , on convé m o lt q ue hi ha g i persones natives p e r p o sa r pau
i d e fe n sa r la justíc ia .L 'a g e rm a n a m e n t no és nom és
f in a n ç a r p ro je c te s a llà , s inó qu e sem pre hi ha d 'h a v e r in te rca n v is que són positius i e n riq u id o rs tam bé p e r n o s a lt r e s . V à re m to r n a r ca rre g a ts de cartes d 'in fa n ts i de fa m ílie s q u e hem re p a r t it p e rq u è g e n t d 'a q u í es co m u n iq u i a m b g e n t d 'a l là d 'u n a m a n e ra h a b itu a l. Són contactes m o lt bon ics , p rec isam en t p e rq u è es p o d e n a p ro p a r en la con e ixe n ça i l'a m is ta t d e persones tan d is ta n c ia d e s en l'e sp a i i en els costums.
Tam bé és m o lt in te ressant pe r la g e n t d 'q u í ve u re com fu n c io n a la g e n t d 'a l là . Ja sabem q ue el te rce r m ó n n o e ns p o t d o n a r g a ire s avenços m a te ria ls , p e rò sí que ens
fa o b r ir els ulls a uns cim s esp iritua ls q u e e lls h a n a c o n s e g u it i q u e n o s a lt re s p o ts e r n o a c a b e m d 'a r r ib a r -h i p re c isam en t p e r a n a r tan e n fa rfe g a ts p e r les coses m a te ria ls.
H e m v is t u n a g e n t q u e ge n e ra lm e n t van a un a ltre ritm e, seguram ent més hum à que el nostre, v iv in t s ò b r ia m e n t a m b les coses im p re s c in d ib le s , i -d e m o m e n t- a llib e ra ts de l 'a m b ic ió desm esurada de les coses p resc ind ib les . A ix ò a la p a r t ru ra l i de ls nuc lis u rb a n s petits ; una a ltra cosa és el c in tu ró de suburb is de L im a, la c a p ita l, que fa e s c ru ix ir p e r l'a m u n te ja m e n t de b a r ra q u e s o n la g e n t " v iu " en co n d ic io n s in fra h u m a n e s , en c o n trast, és c lar, a m b els rics de l ce n tre, que es po d e n p a g a r g u a rde s jurats p e r v ig ila r les seves ostentoses p ro p ie ta ts .
Pel que fa espec íficam en t a la v id a c ris tia n a d eles com un ita ts , a la d iòces i d e Jaén, a m b el b isbe al d a va n t, hi ha un g ra n e n c a ix dels p r o je c te s p a s to r a ls a m b la
Gudayol Auto-Taller, S.A
EXPOSICIO I VENDA: c / M ajor, 156 Te lè fon 24 20 43 - Fax 24 38 61
SERVEI OFICIAL: c / M ercè R odoreda , 13 Tel. 24 37 49 17190 SALT
EL DIAMANT DE LA PLAÇA
p ro b le m à tic a d e la g e n t de l cam p i de la p a r t de la selva. C om que les d is tànc ies són tan g ra n s i els m itjans escassos, es p ro c u ra que a c a d a p o b la t h i h a g i el seu c a te q u is ta q u e a te n g u i la c a te q u e s i, la p re p a ra c ió d e la g e n t p e ls s a g ra m e n ts i la c e le b ra c ió de la fe els d ium enges.
El b isb a t ta m b é fa una g ra n ta s c a a m b els " p r o m o to rs d e s a lu t " , ja q u e h i h a g ra n s m a n ca n ce s d 'o r d re s a n ita r i en a q u e lla z o n a . L 'hosp ita l g ene ra l de Jaén ens va fe r ca u re l'à n im a a ls peus. Per a ix ò és im p o rta n t fo rm a r persones natives q ue en e l seu m a te ix p o b la t p u g u in o r ie n ta r la g e n t en les qüestions san ità ries més corrents .
La la b o r de C à rita s és tam bé e m in e n tm e n t d e p ro m o c ió h u m a n a , a b a s e d e p ro g ra m e s ag ríco le s que han de ser a p lica ts a ls "case ríos" i, p e r ta n t, tam bé hi ha persones qu e han d 'a n a r
una te m p o ra d a a la c iu ta t de Jaén p e r a p re n d re 'n .
A q u e s ta d iò ce s i de Jaén té una p a r t de se lva, q ue va ser p e r nosa ltres una v ivè n c ia in o b lid a b le . V à re m v is i t a r d u e s m is s io n s p o r ta d e s p e r r e l ig io s e s i p e r jesuïtes, q ue tre b a lle n a m b joves n a d iu s "a g u a ru n e s " . N om é s s 'h i a c c e d e ix en c a n o a , pe l r iu M a - ra ñ ó n , que despés es co n ve rte ix en I A m a z o n e s . A llò és un riu im p re s s ionant.
La tasca de ls m iss ione rs és d o n a r una e d u ca c ió q ue no suposi ca p c o lo n itz a c ió ni invas ió cu ltu ra l, sinó que els ind ígenes no p e rd in els costum s i va lo rs .
D a v a n t la d e p re d a c ió de ls boscos i d e la selva q ue uns quan ts g ru p s p o d e ro so s v in g u ts d e fo ra in tenten fe r a la zo n a , el b isb a t s 'ha d is t in g it p e r la seva l lu ita c o m p rom esa en fa v o r de la p ro te cc ió de l m ed i a m b ie n t. "Sense boscos, no hi ha v id a " , d iu el lem a que han
tr ia t p e r la c a m p a n y a . P recisam ent el lem a e p iscopa l d 'a q u e s ta d iòces i que a q u e s t m es c o m p le ix 5 0 a n y s d 'e x is tè n c ia és: "E ls p o b re s són e va n g e litza ts p e rq u è tin g u in v id a " .
Es el servei a aquesta v id a el que d ó n a sentit a la g ra n tasca q ue fan a llà m o lts c o m p a n y s i co m p a n y e s , n a d iu s i v in g u ts de fo ra , a m b pocs m itja n s p e rò a m b un g ra n e sp e rit. V à re m t r o b a r m o lts r e l ig io s o s i re lig ioses que fa trenta , q u a ra n ta i més a n y s són a l Perú i, m a lg r a t les in co m o d ita ts m a te ria ls , no p a rle n pas de to rna r.
N om és de m ira r-lo s ja notes que ni s 'h o p la n te g e n de d e ix a r to t a llò .
Q u è ho deu fer...?
Miquel-Àngel Ferrés
LA
FA
RG
A/9
REVIS
TA
DE
SA
LT
/10
ANUNCIANTS
frigoríficos del ter s.a.
E S C O R X A D O R G E N E R A L F R IG O R ÍF IC I S A L A D ’E S P E C E J A M E N T N .9 R .S . 1 0 .4 1 2 5 /C A T -1 0 .0 3 9 3 0 /G E
c/ Major, 419 - Tel. 23 31 11 * Telex 56204 FTER-E17190 SALT (Girona) Apart. Correus, 239Fax 24 45 18 17080 GIRONA
GAR4TGEIMERNACIONALCtra. G iro n a - A n g lè s , s /n . - Tel. 2 4 12 12 - SALT C O N C E S S IO N A R I O D E S O
COTXE DE L'ANY 1996Fiat Bravo e Brava
I després del consumísme què?
Dins d 'u n a a p a re n t n o rm a lita t h i ha p e nsado rs q ue ja rum ien què ca l fe r en c a d a è p o c a . I a ix í les m a rg a r id e s fa n f lo rs b la n q u e s i g ro g u e s , les acàc ies re b ro te n , els ga ts m io le n , els gossos lla d re n , etc.
C om en la v id a to t són c icles, a p a r t ir de ls anys 5 0 es va ins is tir ca d a ve g a d a més en el v a lo r del tre b a ll com a m itjà d 'e x p re ss ió de l'h o m e , en la m esura q ue se rve ix p e r a ll ib e ra r - lo i no e sc la v itza r-lo . F ins a q u í la c o s a p o t s e m b la r co rre c ta , ¡a q ue no és m enys ce rt q ue una pe rso n a ha d e te n ir una tasca a fe r p e r dese n vo lu p a r la seva id e a , e l seu p e n s a m e n t , cone ixem en t, e n g in y o in ic ia tiv a .
D e s p ré s , a l c a p d 'u n e s d èca d e s , es va ve u re q u e a ques t sistem a q u e d a v a ca duc . I si bé el tre b a ll p o t re a litz a r, a ques t no es d ó n a en ig u a l m esura en tots els éssers hum ans i, a ix í, m en tre uns es fo tien un fa r t de tre b a lla r, a m b m is è r ia in c lo sa ( ja q u e n o és el m a te ix tre b a lla r des d e la ca res tia q ue des d e l 'a b u n d o r) , uns a ltres s 'e s taven to c a n t s e n z illa m e n t els co llons, qu e vo l d ir no fe r res i m ira r
d 'a n a r a c a r d a r a a q u e lls q u e tre b a lla ve n .
A m b el pas de l tem ps, "e ls sav is" van t ro b a r q ue la pe rsona hu m a n a ta m b é és un co n su m id o r; q ue vo l d ir q ue p o te n c ia n t aquest aspecte , la pe rso n a ta m b é es p o t re a litz a r i d e s e n v o lu p a r les seves d è r ie s a p a r t i r d 'u n c o n s u m desm esura t, i a ix í es va p o r ta r a te rm e d in s a q u e s ta nos tra è p o ca a m b l 'a ju t de ls am e rica n s . C a l d ir q ue el n ive ll d e consum ism e no és el m a te ix p e r a to th o m , ja q ue uns tenen un n ive ll d e v id a m o lt super io r a d 'a ltre s .
Tot a ix ò està m o lt bé , és a d ir : que to thom es re a litz i com p u g u i. Però el fo tu t de l cas és q ue m entre a q u e ll p r im e r sistem a g e n t d e b o n a fe se 'l van c re u re a m b la id e a que q u i tre b a lla v a se'l d e ix a v a en p a u , a m b aquest segon sistema no sé ben bé a llà a on va . Perquè si de l p r im e r la pe rsona p o d ia te n ir la sa tis facc ió d e la fe in a ben fe ta , d 'a q u e s t segon sistem a p o d ríe m d ir -n e l'e xp re ss ió castissa: "q u e m e q u ite n lo b a ila o " .
Però, e n c a ra , el més fo tu t de to t és qu e aquestes dues form es
les v a n im p o s a r els \ \ \ m ate ixos,és a d ir : els
m ate ixos caps pensants, m a lg ra t qu e d in s el joc d e g u in y o l
hi ha a ltres cares de persona tges.I com qu e en la v id a to t són
cicles: hem vist una època , el tre b a ll; u n a a l t r a , e l c o n s u m is m e . . . , i després què?, és q u e to rn a re m a la re a litz a c ió pel tre b a ll...? , o és que tenen a lqun a ltre sistema p e r a p lic a r p là c id a m e n t?
Em sa b ria g re u q ue d 'a q u í un te m p s , les m a rg a r id e s n o fessin flo rs , les acàc ies no b ro tess in , els g a ts n o m io le s s in , els gossos no lla d re s s in i el g a ll e s tig u é s a la p o ltro n a .
Undara
1 e s t a c i ó s e r v e i CLAU, S.A. 1 SERVEI I VENDA DE PNEUMÀTICS EQUILIBRATGES - ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ
Gasolina súper - sense plom (95 i 98) - Gas-oil "A " i "C"
Petroli per a estufes Rentacotxes automàtic - Olis
Recanvis
Ctra. Nacional 141, km. 110
Tel. 44 03 03 - 17162 B E S C A N Ó Pa ïsos Catalans, 57 - Tel. 24 05 64
Marquès de Camps, 79 - Tel. 24 27 50 - 17190 S A LT
PNEUMÀTICS
s .l .
DESCOMPTES FINS A UN 4 5 % . INF0RMEU-V0S-ENUc/ Gavarres, 16 i 18 - Tel. 40 10 73 - 17190 S A L T
REV
ISTA
DE
SA
LT
/12
Costums del dia de Nadal
Les festes de Nadal són les més celebrades
de l'any. El dia de Nadal, la gent el començava llevanf-se tard. Només matinejaven les dones i encara únicament les qui havien de feinejar per la cuina per preparar l'àpat solemne d'aquest dia. La majoria no esmorzaven, i els qui ho feien prenien xocolata. Segons la dita popular, la xocolota renta els budells i fa venir gana. Resulta, per tant, el desdejuni més adequat per a un dia de bon diñar.
Als voltants de la una arribaven els parents, ja que era costum asseure's a taula a les dues. Primer, ocupava el lloc el cap de la casa i tot seguit la resta de comensals.
L'àpat nadalenc consistia, o les contrades de muntanya, bàsicament en carn d'ovella, tal com diu el refrany:
Ara ve Nadal matarem el xai....També formaven pari del dinar de Nadal
el gall, el porc i els animals de ploma. La tradició del gall dindi és més tardana, ja que l'animal és originari de Mèxic. Una corranda menorquina • diu aixi:
Es dia de Nadal, salsa, gallina, o gall farcit, tant si és pobre com si és ric, per aquell dia mai falta.Actualment, el dinar tradicional de Nadal
és l'escudella i carn d 'o lla , p lat típicament barceloní en el seu origen. Es deia que per fer una bona escudella havia d'haver-hi les quatre carns: la de porc, bou, gallina i moltó. Cadascuna d'elles representava un sant, Sant Antoni Abat, Sant Lluc, Sant Pere i Sant Joan respectivament. Així, hi havia la creença que el qui menjava d 'aquesta o lla els sants el guardaven de qualsevol mal i desventura.
Arribada la f i de l'àpat, apareixen les postres. La taula s'omplia de neules i torrons o, a muntanya, pa de figa. La gent començava a cantar cançons pròpies de la diada i fer gresca i gatzara amb la família. D'aquesta manera la diada de Nadal ja era passada i sols quedava desitjar un bon any i fins l'any vinent.
TEVA/MEVAper: Jaume Bosch i Ma. Àngels Mir
Quin àpat fan per Nadal les dones de Salt?
Aquesta vegada el Teva/Meva vol mostrar una visió dels costums que tenen
la gent de Salt per les festes nadalenques. Concretament volíem saber quines tradicions
es conserven en l'àpat del dia 25.Les persones escollides deixen palesa
la diversitat dels saltencs.Entre les dones entrevistades hi ha l'hortolana, la mestressa de casa, la peixatera, la flequera
i la marxanta del mercat • •••
)
Q u in à p a t fan per N a d a l? Segueix a lgun costum p articu lar p er aquestes dates?
La Carme de la bodega
Pel d in a r de N a d a l fa ré escam arlans de p r im e r i de segon ànec i po llas tre a m b p in yo n s i p runes. Per a ca b a r, com que sóc d e Sant M a rtí S aca lm , fa ré fa rine tes d e fa jo l, q ue són les se ve s p o s tre s t íp iq u e s . T a m b é m engem Tortell d e Reis, a l seu d ia .
La Pepita de Can Pau
Per l 'à p a t d e N a d a l d e p r im e r fa ré a r r ò s a la c a s s o la i d e s e g o n p o l la s t re ro s t it . El q u e re c o rd o e s p e c ia lm e n t d 'a q u e s te s da te s és que tots els d ies havíem de tre b a lla r, no hi h a v ia festes.
F u s te r ia d 'a lu m in i e n g e n e ra lUtilització de tot tipus de perfils lacats i anoditzats;
convencionals i amb trencament de pont tèrmic.
Tot tipus d'obertures corredores i practicables.Tancaments de galeries i terrasses.
Instal·lacions comercials. Sistemes de tancaments plegables.
Mampares divisòries.Baranes.
Persianes de tot tipus. Mampares de bany.
m A L U M IN IS R E B A R T E R , S. L.
Major, 125 - Tel. 24 13 50 - Fax 24 23 16 - 17190 SALT
rí>AD0?A m o sPasseig Josep Ma. Folch i Torres, 21 Tel. 23 96 66 - 17190 SALT (Girona)
TEVA/MEVA
Representant de la com unitat im m igrants de color.
Penso c e ie b ra r el N a d a l d 'a lg u n a m a n e ra més espec ia l. Per m e n ja r fa re m a lg u n t ip u s d e p a s ta i po llas tre .
La Pilar de Can Mau, casada amb en Pere de Cal Lleter.
El d ia d e N a d a l , d e p r im e r entrem esos. A l d a rre re ànec a m b salsafins i to rrons. Per Reis m engem el to rte ll.
La M on tse rra t, rep resen tan t de la comunitat gitana i m arxanta de roba a l mercat.
Per la n it d e N a d a l ros tit d 'à n e c i ca b rit. L 'endem à sem pre escude lla i ca rn d 'o lla a m b to rrons de postres. Per Reis m engem to rte ll.
Carme Vilaró, peixatera de la Plaça del Mercat.
V a ig a d in a r a ca la so g ra el d ia de N a d a l i sem pre m engem escud e lla i c a rn d 'o l la . La resta de festes nad a le n q u e s fa ig p la ts v a ria ts , tipus taste t d e c a rn , p e ix , ve rdu res . M 'a g r a d a ta s ta r d ife rents coses.
La Carme i la Ma. Carme de Can Terranegra,
parada de verdures de la Plaça del Mercat.
De p r im e r un e n tran t. Després un ros tit d e p o lla s tre i c o n ill. Torrons, p in y a na tu ra l i m eló.La n it d e Reis m engem to rra d e s a m b a re n g a d e s , b o t ifa r ra d o lç a i el Tortell d e Reis.
llibreria 22iA tb t/y h a Z .
¡ÚL croó
carrer major, 163
tel/fax: 972 /23 16 03
17190 salt
grupf I
ÒPTICA TARRÚS, *.a.Jaume Tarrús i Gaiter
Ò ptic d ip lo m at Llicenciat en Ciències Físiques
Sta. C lara, 54 - Tel. 21 37 50 G IR O N A Dr. Ferran, 1 - Tel. 23 06 61 SALT
Descompte del 10% per a Jubilats socis del "Casal de Jubilats"
REVIS
TA
DE
SA
LT
/14
Les rifes de Nadal
D es d e m o lt a n t ic s 'h a n c e le b ra t rifes a les C om a rq u e s de G iro n a , p e rò a m b q u a n tita ts en m età l·lic es com ença a fe r ca p al segon q u a r t de l segle XIX, exce p c ió fe ta de l d o t d e les donze lles p ob res q ue es fe ia el d ia d e C a p d 'A n y , com a resultes d e la c o m m u ta c ió d 'u n vo t de l'a n y 1 6 4 1 .
A n ive ll d 'E s ta t, la lo te r ia fou c r e a d a p e r C a r le s III ( 1 7 6 3 ) , m a lg ra t q ue a b a n s h a v ie n e x is tit lo te ries a esca la loca l. S obre un to ta l de 9 0 núm eros n 'e re n p rem ia ts 5 i e ls g u a n y s a n a v e n a b e n e ficè n c ia . A q u e s ta ve lla lo te ria va a n a r pe rden t im p o rtà n c ia d a va n t la nova i ve r ser a b o lid a el 1 8 6 2 .
Des de l 'a n y 1 8 8 1 , en què p e r RD fo u in s t itu ïd a la L o te r ia N a c io n a l, els c iu ta d a n s estaven to t el m a tí d e l d ia 2 2 d e d e se m b re penden ts d e les noves te le g rà fiq u e s que com u n ica ve n el so rte ig q u e se ce leb rava a la "casa de la M o n e d a " de M a d r id , els p rim e rs p rem is dels qu a ls s 'a p u n ta ve n a ls v id re s e x te r io rs d e ls lo c a ls m és c è n t r ic s ,
g e n e ra lm e n t cafès, d a v a n t els qua ls es c o n g re g a v e n b o n n o m b re de c o l le s q u e d e s p ré s a n a v e n a e sca m p a r p e r la V ila els núm eros p rem ia ts .
D u ra n t el m atí no es p a r la v a d 'a l t r e c o s a . La m a jo r p a r t d e c iu ta d a n s ju g a ve n p a rtic ip a c io n s o a p u n ta c io n s , com se 'n d e ie n , que d 'u n ra l en a m u n t hav ien a d q u ir it a les b o t ig u e s i e s ta b lim e n ts q u e acos tum aven a fre q ü e n ta r d u ra n t l'a n y .
La grossa o p r im e r p rem i és a q u e l l m és b e n d o ta t e co n ò m ica m e n t i, des de l m om ent q u e s u rt la b o le ta a m b l ' im p o r t e c o n ò m ic m és a l t i e l n ú m e ro a fo rtu n a t, el co rreveu d e la b o n a
nova l'e s ta b le ix p e rto t a rre u a fi de v e u re q u i té la b u t l le ta a m b el n úm ero p re m ia t.
Els m itja n s d e c o m u n ic a c ió e sca m p e n la in fo rm a c ió i n o es p a r la d e res més.
T a m b é a q u e s ts d ie s , la d e p e n d è n c ia dels cafès fe ien bones estrenes r ifa n t uns quan ts p a re lls de capo n s i unes pane re s esp lènd ides, c u ru lle s d e to rro n s , fru ita i v in s , o rn a d e s a m b llaços d e v ius co lo rs i re p a r t in t p a rtic ip a c io n s d 'u n b itlle t en te r d e la r ifa d e N a d a l.
Agapit Alonso i Pont
Sport Garatge, s .a .
* R e p a ra c io n s Ps Marquès de Camps 5* E n g ra s s a m e n ts Tei. 23 3311* N e te ja s a l t
VOLVOCamions i Autobusos
Polígon Torre Mirona - Tel. 23 38 61 - S A LT
V r SERRALLERIA
L L · lJ L s \J a J Ü L n X X , s . i .
FERRO i ALUMINI
c/. Lluís Moreno, 11 - Tel. 23 75 00 -17190 S A L T
COSES DE NADAL
La Suc-Suc de Salt i altres tradicions de la vigilia de Nadal
(Reculls del Costumari Català de Joan Amades)
T o t l le g in t e l C o s tu m a r i C a ta là , de Joan A m a d e s , hom hi tro b a una re fe rè n c ia a una tra d ic ió de S a lt; la Suc-Suc. C ons is tia en un c a p t i r i i n f a n t i l e l d ia 2 4 d e d e s e m b re , la m a in a d a d e S a lt vo lta va les cases de l p o b le i de les m asies p o r ta n t u na p a e lla i una c iste lla . P reguntaven a la g e n t de d ins de c a d a casa si H i h a v ia res p e r a la suc-suc i p resen taven la p a e lla .
"L a g e n t e ls d o n a v a b o tifa rre s , ca n sa la d a i a ltra ca rn de p o rc , la q u a l la posaven d a m u n t de la p a e lla , q ue fe ia l 'o f ic i de re cep tacle. La m a in a d a ho fica va a l cistell i segu ia la seva v ia vers una a ltra m asia .
La m a in a d a , en re b re les
llepo lies , ho a g ra ïa a m b la següent ca n ta re lla :
Bona casa i b o n a b ra sa , Bona b rasa i bon tió i b on N a d a l que Déu us do .
I si la p a g a h a v ia a n a t m a lam en t, ca n v iaven els conceptes de so rt p e r la id e a c o n trà r ia , i els des itjaven m a la b ra sa , m a l tió i m a l N a d a l" .
U na a ltra tra d ic ió cu riosa és la que ten ien els e scom bria ires , que fe ie n p re s e n ts a ls seus c lie n ts , g e n e ra lm e n t e ls h i d o n a v e n la v e rd u ra p e r l 'o l la d e N a d a l, (el p o rro i l 'a p i) . A les cases q ue fe ien moltes escom bra ries , (les que tenien q u a d re s , va q u e rie s o p e r l'es til) els
e sco m b ria ire s els do n a ve n un g a ll. A ix ò s 'entén p e rq u è tem ps en re re els esco m b ria ire s eren h o rto la n s , i u t i l itz a v e n les e s c o m b ra r ie s p e r fe m e ja r els cam ps i p e r e n g re ix a r l 'a v ira m q ue p ro d u ïe n .
A vu i la tra d ic ió de " fe r c a g a r el t ió " e n c a ra p e rd u ra i d e ben segur q ue a m b lleugeres v a ria n ts re sp e c te a la q u e tro b e m en el C ostum ari C a ta là de Joan A m ad es.
"P e l g ir o n è s la m a in a d a tra c ta v a el tió a m b m o lt d e ze l i m ira m e n t , p e rq u è n o es po sé s m a la lt, i so b re to t pe rquè no anés restret i no fos cas q ue no pogués a c o m p lir d e g u d a m e n t el seu paper. El ta p a ve n a m b una m an ta pe rquè no es re fredés i li posaven a sota unes quan tes b rases de foc , d ins d 'u n p la t i u n a c a s s o le ta . L 'a lim e n ta ve n a m b fu lles d e co l i a m b p a p e r" .
"En a lguns indre ts , el tra s lla t de l tió des del p o rta l de la casa , del celler, o de l c o rra l, on h a v ia passat uns d ies, fins a la v o ra del foc , on h a v ia de d o n a r les seves g rà c ie s , e ra fe t a m b ce rta so lem nita t. Tota la f a m í l ia a m b c i r is e n c e s o s , m a lg ra t ésser de d ia , fe ia com una p ro c e s s ó , p re s id id a pe l c a p de casa.
Per ta l q u e l 'e v a c u a c ió fos més a b u n d a n t, a b a n s de co m e n ça r a c o lp e ja r - lo , el c a p de casa el ru ix a v a a m b una m ica de v i b la n c , com si el bategés. A ix í m ate ix abans de com ençar, hom fe ia a n a r els in fants a d ir tres pa renostres d a v a n t d e la im a tg e d e l'e s c a p a ra ta del d a m u n t d e la c a la ix e ra , i en les cases h u m ils q u e n o en te n ie n , d a va n t d 'a lg u n a estam pa de les que a d o rn a v e n les p a re ts d 'a lg u n a c a m b ra , fo ra de la cu in a o de la llar. M e n tre els in fan ts resaven, els g rans am agaven sota la flassada les lle p o lie s i els e n g a n y a lls q u e ja ten ien p re p a ra ts i a m à. Després de c a d a ta n d a d e b a s to n a d e s i de ca d a consegüen t e va cu a c ió , c a lia to rn a r a resar, p e r ta l de d o n a r lloc a p o d e r p re p a ra r el p resen t sota la fla ssa d a ". LA
FA
RG
A/1
5
REVI
STA
DE
SA
LT
/16
COSES DE NADAL
Llibres de NadalEl N a d a l i els temes relacionats am b les festes nadalenques han estat sem pre font d'inspiració inesgotable d 'artistes de totes les tendències i m odalitats: escriptors,
poetes, pintors i músics d 'a q u í i de tot el món han fet d 'aquestes festes tan populars, motiu de les seves obres. Un llistat b ib liogràfic exhaustiu sobre el tem a de N a d a l
seria ga ireb é interm inable. A casa nostra, cada an y ap are ixen noves aportacions que van enriquint aquesta àm p lia b ib liografia . Com a exem ple,
portem a aquesta secció de LA FARGA una petita mostra de llibres actuals,adequats per a aquestes festes.
EL CAGANERLa f ig u ra m é s p o p u la r d e l p e s s e b re c a ta là
Jordi Arruga Josep Manà
EL CAGANERp e r J o rd i A r ru g a i Josep M a ñ a Edit. A lta Fulla - 7 2 p à g . - 2 .5 0 0 PTA
Si el pessebre constitue ix una d e les m anifestac ions més e n tra n ya b le s del nostre a r t p o p u la r, la fig u re ta del c a g a n e r n 'és un dels re ferents icòn ics més p ecu lia rs . Us heu p re g u n ta t m a i sobre el p e rquè , el com i el q u a n de la p resènc ia de la fig u ra de l c a g a n e r d ins el pessebre?
Enduts p e r la cu rio s ita t, els au to rs del l lib re van inc ia r, com a d ive rtim e n t, la re co llid a d e dades i de m a te ria ls que els poguessin a c la r ir les incògn ites de la p re g u n ta . El resu lta t de la seva in ve s tig a c ió és aquest llib re escrit a m b e xq u is id a se n s ib ilita t i e d ita t a m b to ta cu ra -b e lla m e n t il. lu s tra t-, que ens d e sco b re ix els secrets d 'a q u e s t p e rsona tg e que , en els nostres pessebres, s 'exposa en una s ituac ió ún ica i in tra n s fe rib le .
' £ / nostre ofici és ía fusta.
Im agin i's el que vulgui amb fusta, que li farem realitat.
MIRALLS I VIDRES
O L A R , s.a.n r w wD ISTRIBUÏDO R DE FINESTRES DE GELOSIA I
MAM PARES PER A BANY "VENTIKLAR"- Manipulació i col·locació de vidre pla "CLIMALIT",
"SECURIT", CORBAT. LAMINATS, etc...- Especialitzats en vidrieres artístiques, de formigó i
vidres a la sorra
cl Joan M aragall, s /n. (ctda. Pas. Països Catalans) - A pt. n . - 147 Tel. 23 58 11 - Fax 24 30 82 - 17190 SALT (G irona)
ARA VE NADALp e r Teresa S a ba té i R ita C ulla .Edit. S a lva te lla - 1 .4 0 0 PTA
A q u e s t llib re fo rm a p a r t d 'u n a co l·lecc ió d e contes sobre temes re la c io n a ts a m b el nostre fo lk lo re i a m b la v id a i l 'e d u c a c ió de ls in fan ts . Tenen com a o b je c tiu a ju d a r- lo s a c o n è ixe r la nostra cu ltu ra popu la r.
El con te "A ra ve N a d a l" d ó n a una v is ió d ire c ta i am e n a d e com es ce le b ra la p r in c ip a l d ia d a de l'a n y , to t c re a n t un a m b ie n t d 'a le g r ia i d e d ive rs ió . C onsta de v in t il·lu s trac ions de dues p à g in e s ca dascuna . A peu de p la n a , el tex t e x p lic a en co n te i, a c o n tin u a c ió , els re f r a n y s i p e t its p o e m e s q u e e ls com p lem enten . Les o rien tac ions d id à c tiq u e s a d re ç a d e s a ls p a re s i e d u ca d o rs sobre com fe r p ro fitó s aquest m a te ria l, fan d e la co l·lecc ió una e in a m o lt interessant p e r fa m il ia r itz a r els in fants a m b les nostres tra d ic io n s .
LA SOCA DE NADALp e r Teresa S a ba té i R ita C ulla .Edit. S a lva te lla - 1 .4 0 0 PTA
Es el d a r re r títo l, p e r a ra , de la m a te ixa co l·le cc ió , que té com a ob jec tiu p r in c ip a l p o sa r a d ispos ic ió dels pares i mestres un con ju n t d 'e lem ents concrets q ue p u g u in ser-ios útils en les seves tasques educatives.
"La soca de N a d a l" , q ue a c a b a de ser p u b lic a t, e xp lica en fo rm a de conte i a través de ca to rz e il· lu s trac ions a d o b le p à g in a , la lle g e n d a -o la h is to ria - del tió .
Les au to re s han d o n a t m o lta im p o rtà n c ia als re fra n ys re lac iona ts a m b el tem a. Els re fra n ys , ce rtam en t, són una fo rm a a m b la q u a l és fà c il de d ir ve rita ts a m b term es vu lg a rs , d ifíc ilm e n t e xp lica b le s de m a n e ra p la n e ra .
D onen a m e n ita t a la p a r la , q ue sov in t re su lta ria massa m onò tona .Són la saviesa p o p u la r. Tenen una so n o rita t, una ca d è n c ia , que els fan m o lt a g ra d o so s d 'e s c o lta r i fàc ils de re ten ir. I en aquest l lib re s 'h i recu llen els més p o p u la rs i ad ie n ts a c a d a un dels temes q ue es van d e se n vo lu p a n t a l lla rg del conte.
L 'o b ra a ca b a a m b una d o tze n a de p ropostes p e r tre b a lla r p e d a g ò g ic a m e n t el conte. Per exem p le , aquesta : "S a b rie s in ve n ta r un p oem a o re fra n y sobre la soca o el tió ? ".
CANÇONER DE NADALS e lecc ió de M a r ta Luna. - Il· lustrac ions de C ris tin a Losantos.Edit. La G a le r a - 1 .0 0 0 PTA
N a d a l és tem ps de cançons. Q u i p o t im a g in a r un N a d a l sense el "Fum , fum , fu m ", p e r exem ple? En el nostre c a n ço n e r -i segu ram en t en el de tots els països c ris tian s- les cançons n a d a lenqu es ocupen po tse r el lloc més destaca t, ta n t des de l p u n t de v ista q u a n tita tiu com d e q u a lita t.
I C a ta lu n ya té una g ra n tra d ic ió en aquest aspecte. Els nostres m illo rs músics d e tots els tem ps han co m p o sa t o han h a rm o n itz a t cançons de N a d a l i en totes les co ra ls el re p e rto ri n a d a le n c o cu p a un lloc p r in c ip a l.
A q u e s t llib re és un recu ll de les cançons més p o p u la rs -lle tres i p a rtitu re s - a m b il· lu s trac ions a to t c o lo r i a to ta p la n a .
(,'anconer de N adal
NADAL CATALÀp e r Joan S o le r i A m ig ó .Edic. P roa i P irene Edit. - 171 p à g . - 7 .7 0 0 PTA.
Des de les a rre ls m ítiques de la re lig io s ita t a n tig a fins a les form es d 'e xp re ss ió c ris tia n a a m b q uè han a r r ib a t fins a nosa ltres, el m isteri de l sol que n e ix a l co r de l'h iv e rn -el m is te ri de N a d a l- ha suscita t un ive rsa lm en t una cu ltu ra p o p u la r, r ica i d ive rsa . A q ues ta o b ra n 'e x p lic a els o rígen s i recull el p a tr im o n i e tn o g rà fic d e les tra d ic io n s i els costum s, les creences i els ritua ls que constitue ixen el N a d a l ca ta là .
Un llib re d e g ra n fo rm a t, e d ita t a m b to t luxe de de ta lls , id o n i p e r a un re g a l de q u a lita t.
Josep Cristòfol
paulíP gestoria-api
mn ú m . 2 1 8
a g è n c ia de la p ro p ie ta t im m o b ilià r ia a d m in is tra c ió d e finques g e s to ria a d m in is tra tiv a
avgda. jaume 1, 44 baixos - tels.20 88 5420 13 3521 46 08 Fax
17190 - girona
passeig països catalans, 147 - tel. 24 44 92 1 7 1 9 0 -sa lt
MAQUINÀRIA I UTILLATGE PER A LA CONSTRUCCIÓ
Passeig dels Països Catalans, 58 T e l. 23 37 31 - Fax 2 4 11 81 - 17190 SALT
LA FA
RG
A/1
7
REVIS
TA
DE
SA
LT/1
8
COSES DE NADAL
Passió de carpa
Q u i s 'h a f ix a t m a i en u na ca rpa?
P ocs d e n o s a lt re s poss ib le m ent hem p a ra t a te n c ió en a q u e s t p e ix d 'a ig u a d o lç a d e re p u ta c ió du b to sa a ls nostres rius. Però a ix ò no és ben bé a ix í a to t a rre u . La c a rp a , Cyprinus carp ió , g a u d e ix d 'a d m ira c ió i respecte a m olts ind re ts , en espec ia l, a l cen tre i n o rd d 'E u ro p a .
N o n o m é s és u n a n im a l a tra c tiu i buscat, s inó que es p o d r ia d ir q ue s 'ha c re a t to t u na cu ltu ra a l v o lta n t d e la c a rp a , en la q u a l hi ha un a p a r t ce rta m e n t a p a s s io n a d a . A g a fe m a ta ll d 'e x e m p le q uè passa a m b la c a r p a en les d a te s nada lenqu es.
En a lguns països eu rope us, el d ia de N a d a l no hi ha p rec isam en t la tra d ic ió de m e n ja r-se un in d io t. N o és p e r es ta lv ia r-se d e cu ina r, ni p e r m anca de ganes d e p re p a ra r à p a ts e la b o r a ts , f a r c i t s d e p ro d ig io se s receptes de l 'a v ia , no. S im p lem en t és que hi ha d ive rs ita t d e p a r e r s en r e fe r è n c ia a l 'e xq u is ite sa d e l 'a n im a l a cu ina r. Doncs bé, a molts llocs d 'A le m a n y a , Suïssa, Eslovèn ia , T xè q u ia , e tc., la ca rp a té l'h o n o r (o d e sg rà c ia segons el crite ri) d 'e sdeven ir el p la ta m en ja r el d ia de N a d a l.
Hem de p e n sa r que la c a rp a , so b re to t la c a rp a re ia l, a m b menys esp ines i escates, ben a m a n id a o m a rin a d a i, si c a l, fa rc id a d 'a ltre s in g re d ie n ts , p o t fe r un g ra n g o ig d a m u n t d 'u n a ta u la o rn a m e n ta d a a m b m otius d e festa. Les ca rpes que s 'u tilitzen en aquestes ocasions solen te n ir una m id a cons ide rab le , sem pre s u p e r io ra 1 kg. i a m b la p o s s ib ilita t d 'a r r ib a r fàc ilm e n t als 10 kg. Fixem- nos en aquesta se nz illa recepta que ve d 'E s lo vèn ia :
- 1 o 2 carpes d 'uns 2 kg.- Dues cebes gran s fetes a
llesques finetes- M ig g o t d 'o li d 'o liv a■ Un g o t d e v i blanc.- Suc d e llim o na- Farina.Es ta llen les carpes a rodanxes
de 2cm . de g ru ix , a m a n id e s a m b sa l i suc de llim o n a d u ra n t 2 0 m inuts. S 'e ixu guen les ro d anxes a m b p a p e r d e c u in a i s 'a rre bossen a m b fa r in a . S 'e s ca lfa l 'o l i , p e r fre g ir , en u n a p a e lla . S 'h i posen les cebes fins que v é n e n to v e s i s 'a b a ix a e l fo c . A lesho re s s 'h i posen els boc ins de c a rp a , fre g in t- lo s fins qu e la ceba e sde vé d o ra d e ta , g ira n t - lo s u n a ve g a d a . A fe g ir e l v i i a b a ix a r una m ica més e l foc fins q ue la c a rp a q u e d a te n d ra . S e r v ir la c a r p a ca le n ta a m b ce b a i suc p e l dam unt.
Però no s 'a ca b a a q u í l'in te rès dels eu ropeus p e r la ca rp a . M o lts d 'e l ls , p o ts e r c o m p le m e n ta n t les de líc ies g a s tro n ò m iq u e s del N a d a l, a p ro fite n aquests d ies de lleure p e r a g a fa r pos ic ions a ls rius i p re p a ra r e ls e s q u e re s p e r a t r a p a r les p re c ia d e s ca rpes. Es ben co n e g u d a la c a rp a p e r la seva m ítica i po te n t e s tira d a , resistent a ls esforços de l pescador, cosa q ue fa q ue s igu i un a n im a l m o lt estim at. Es una abso lu ta c a rp a m a n ia el que es v iu a H o la n d a , G ra n B re tanya , S uècia , etc. Fins i to t a la x a rx a In te rne t, els am ics de les carpes han desenvo lupat pàg ines W e b d e d ic a d e s a d o n a r d ifu s ió d 'a q u e s ta a f ic ió , to t m o s tra n t els exem p la rs més ben do ta ts que s 'han
c a p tu r a t , a m b la c o r re s p o n e n t re fe rè n c ia del pes i lloc de pesca.
Les següents adreces us poden s e rv ir p e r co m e n ça r la recerca :
h t t p : / / h o m e . t - o n l i n e . d e /h o m e /
h t t p : / / w w w . p i . s e / m a g n u s .u g a n d e r
h t t p : / / w w w . e u r o n e t . n l / us-e rs /
h t t p : / / d d g i . e s / e s p a i s /c a rp a .h tm
A c a s a n o s tra , la c a r p a , p o ts e r p e r l 'e s ta t la m e n ta b le d 'a lg u n s c u rs o s f lu v ia ls , p o ts e r p e rq u è ja g a u d im d 'e s p lè n d id s pe ixos m a rin s qu e ens fan o b lid a r, a vo ltes, les carns més serenes del p e ix de r iu , no en tra d ins les p re v isions de c o m a n d a dels restauran ts, m a lg ra t q ue la seva pesca sí q ue té u na c e r ta im p la n ta c ió . A l'E s ta t e sp a n yo l, conc re ta m e n t a B a d a jo z , s 'h i tro b a una p is c ifa c to ría , Vegas de l G u a d ia n a , a m b c a p a c ita t de p ro d u ir més de 2 ,5 m ilions d 'a le v in s de c a rp a anua ls . A q u e s t cen tre d e pen d e n t de la Junta d 'E x tre m a d u ra , u tilitza la p ro d u c c ió d e c a rp a p e r a l re p o b la m e n t dels rius de to t l'esta t.
Ja h o s a b e m , d o n c s . Si esperem co n v id a ts cen treeuropeus p e r a l N a d a l , re s m i l lo r q u e co m e n ça r a p re p a ra r bons esquers, p re p a ra r les canyes i esca lfa r el fo rn . Se 'n lle p a ra n els d its . I potser, si ho tastem , nosa ltres tam bé.
Lluís Rovira
LA TORRE GUAITA
La tradició de donar les Bones Festes per Nadal
N a d a l s ig n ific a re n o va c ió i festa; de fe t les festes de N a d a l tenen el seu o rig e n p a g à en el solstici d 'h ive rn : el 21 de desem bre els d ies to rn e n a a lla rg a r-s e i la gen t ce le b ra va el "n a ta lis (Solis) in v ic te " , el n a ixe m e n t del Sol. Posteriorm ent, els p rim ers cristians escolliren aquesta d a ta com a d a ta p e r a c e le b ra r el N a d a l, p e r re la c ió a m b aquest s im bo lism e de la llum .
Fou en el segle IV d u ra n t el p o n tif ic a t de l Papa Juli I q u a n es va f ix a r la d a ta d e la n it de l 2 4 al 2 5 de desem bre p e r c e le b ra r el N a d a l.
La m a n e ra de fe lic ita r el N a d a l ha a n a t ca n v ia n t a l lla rg del tem ps; Joan A m a d e s en el seu "C o s tu m a ri C a ta là " ens p a r la d e la tra d ic ió de d o n a r-se les bones festes:
"Els nostres besavis es do n a ve n les Bones festes de p a ra u la a m b frases fetes i tra d ic io n a ls . Fou costum q ue els in fan ts fe lic itess in els pa ren ts més p rò x im s a m b el re c ita t de dèc im es que els ensenyaven els mestres. Tant l'a p re n d re com el d ir aquestes dèc im es eren la to rtu ra de la m a in a d a i la nota n e g ra in fa n til d 'aq ues tes festes".
"V e rs el p r im e r te rç de l seg le p a ssa t s 'estab lí el costum d 'im p r im ir dècim es de bones festes e m m a rc a d e s a m b o rle s b a r ro q u e s i rococós que ten ien m o lt de ca rà c te r i de sa b o r d 'è p o c a . Feiners i servents de to ta m ena , p e r d e s i t ja r les b o n e s fe s te s a l lu rs c l ie n ts i ascenden ts , els o fe r ie n una d è c im a q u e els estam pers i més encara els litòg ra fs estam paven en sèrie i ven ien p e r dotzenes. Entre els m otius o rn a m e n ta ls q u e fo rm a v e n les o r le s q u e e m m a rc a v e n els ve rso s , s o v in t c a rr in c lo n s , so lien f ig u ra r sím bols i a tr ib u ts ad ie n ts a la d ia d a i a vo ltes a la p ro fess ió p rò p ia del qu i l 'o fe r ia . T a m b é v a n e s t ila r -s e d è c im e s d e fe lic itac ions a m b fesom ia t ip o g rà fic a de venta ll.H i h a v ia un g ra v a t b u id a t a l b o ix q ue fig u ra v a una escena n a d a le n ca que p re s id ia els versos, els qua ls sov in t eren fo rça més extensos que una dè c im a i estaven em arca ts i e n q u a d ra ts a m b una o r la re m e n d à ria . Aquestes g rac ioses ca p ça le re s qu e van m a rc a r una è p o ca ben típ ica d ins de la im a tg e ria p o p u la r vu itcen tis ta , ens han se rv it fo rça p e r a il· lu s tra r el cos tum ari n a d a le n c , d e l q u a l es t r o b a b e n p o c a d o cu m e n ta c ió g rà f ic a " .
A v u i, el costum d e fe lic ita r el N a d a l es fa ta m b é a m b ta rg e te s d e f e l ic i t a c ió , q u e il·lustrades a m b m otius nadalencs ens serveixen p e r transm etre un m issatge c à lid , c o rd ia l i franc
a les persones de l nostre en to rn .Els te m p s c a n v ie n i h i h a n o u s m it ja n s d e
c o m u n ica c ió , q ue recu llen ta m b é aquesta tra d ic ió de fe lic ita r-se les festes. A vu i podem u tilitza r tam bé el correu e le c tròn ic , és a d ir, q ue serv in t-se de la x a rx a In terne t p odem a d re ç a r un m issatge d e fe lic ita c ió a qua lsevo l persona a rre u del m ón, a m b l'ú n ica co n d ic ió que disposi d 'u n a a d re ç a e le c trò n ica de co rreu . Tam bé és poss ib le a d re ç a r una c a rta a Santa C laus v ia In te rne t ( l'a d re ça és Santa S a n tac lau s.com ), i segur que ben a v ia t els tres Reis d 'O r ie n t ta m b é d is p o s a ra n d e la seva a d re ç a In te rne t p e r ta l q ue els nens q u e v u lg u in els p u g u in a d re ç a r les seves ca rtes p e r m itjà d 'a q u e s t p e c u lia r sistem a de co rreu .
Ricard G im én ez i Cam ins
Christmas in Cyberspace
See these:
Christmas vàluesInterview o f Santa Claus
Christian roots
Tradi tionsSana Claus facts
Snowv Season & reindeer Sania Claus Miscellanea
The Storv of Santa Claus
OtherWant 10 particípate?Christmas CD-ROM
Send messaee to Santa, voti'l) cel an electrònic Xmas_£agt. Por favor escribe aqui tus felicitaciones
Santa Ouiz
LA FA
RG
A/1
9
REVIS
TA
DE
SA
LT/2
0
Conte de Nadal
Era una n it fre d a i serena. En Joel es va desperta r, s 'h a v ia q u e d a t a d o rm it sota un a rb re massa estona i e ra ta rd . Va fe r un x iu le t a l seu gos p e rquè recollís el rem at d e xa is , d is p o s a t a to r n a r c a p a c a s a . E staven a p u n t d 'e m p re n d re la m a rx a quan es va tro b a r el seu am ic Joan , un a ltre p a s to r ¡ovenet com ell.
- C a p on v a s , J o a n ? N o tornes?
- N o , v a ig c a p a Betlem. N o te n 'ha s assabenta t? N o has v ist res?
- N o . M 'h a v ia q u ed a t c lapat. Q u è ha passat?
- N o ho sé..., a lg u n a cosa m o lt g ra n . Hem v ist una co ra l d 'à n g e ls a l ce l m és g ra n q u e e ls e s to ls d 'e s to rn e lls q u e vo le n jun ts c a d a ta rd o r . S e m b la v a q u e ve n ie n de
Betlem i can taven "G lò r ia a D éu en les a ltu res i p a u als hom es d e b o n a vo lun ta t". N o sé què vo l d ir to t a ix ò , p e rò a lg u n a cosa g ra n deu h a ve r passat. Joe l, v in e a m b m i a Betlem a veure q uè ha succeït.
- Has vist àngels que cantaven i vo laven pel cel! Joan , segur que tu tam b é has estat dorm int i ho has som iat tot.
- De ve rita t q ue no vols ven ir,Joel?
- N o , Joan, jo pasturo ovelles i no estols d 'àn g e ls . Vés a Betlem si vols, p erò no hi veuràs res, i menys de nit. Tot ha sigut un somni.
- Si no véns, tu t 'h o perds, Joel. A d é u .
- A déu .En Joel, a b a n s de m a rx a r, va
c o m p ta r els xa is i va veure q ue en fa lta va un. Els va m ira r un p e r un i s 'a d o n à de se g u id a qu e fa lta va en B a lí , e l x a i p e t i t , e l q u e m és s 'e s tim a v a d e to ts , el q u e h a v ia a ju d a t a n é ixe r a m b les seves m ans i q ue fou , des d 'a q u e ll d ia , el seu p re fe r it.
Va m ira r a b a n d a i b a n d a , p e r tots can tons, el va c r id a r
và rie s vegades , pe rò res, ni ra s tre .N o re c o rd a va quan era l'ú lt im a ve g a d a q ue l'h a v ia vist. Potser s 'h a v ia q u e d a t e n re ra . Va d e ix a r la resta del ra m a t i m a rx à a m b el seu gos a ce rca r-lo .
A l c a p d 'u n a estona es tro b à pel cam í a A m ó s , un p a s to r m o lt a lt i co rp u le n t.
- D 'on véns, Amós?- De Betlem. Q u e no saps què
ha passat? Ha nascu t un in fa n t en una co va , qu e és el M essies, el S a lva d o r!
- Q u è us passa, avu i! Un veu àngels i l'a ltre el Messies. Tu tam bé ho has som iat, o és que heu begut alg u n a cosa...?
- Però, q ue d ius , Joel? N o t 'h o creus? V é s-h o a veure.
- Jo sí q ue estic p e r p erd re tem ps a m b les vostres històries. S 'ha fe t ta rd i he hag u t de d e ix a r el ra m a t perquè he perdut el meu petit x a i, en Balí. N o l'has pas vist?
- Fa estona em sem bla que n 'he
auto - sport
S E R V E I: S P O R T G A R A T G E , S .A .Passeig Marquès de Camps, 13 - Tel. i Fax: 23 78 83 - S A L T
T O T E S LES M A R Q U E S
4 x 4
C L I N I C A
VETERINÀRIALaborables d ' l 1 a 1 3 '3 0 matí i de 5 a 9 tarda
Dissabtes d ' l 1 a l del matí.
LLUÍS M. BOSCH i C O L O M E R col. 409 JO SÉ LUIS M A R T ÍN E Z F E R N Á N D E Z col. 604
URGÈNCIES 9 0 8 / 8 3 2 7 42Països Catalans, 40 - Tel. ¡ Fax: 23 90 03 17190 SALT (Girona)
v ist un, c a p a llà b a ix . Però, fes-m e cas, Joe l...
Però en Joel ja no l'esco ltava . H a v ia c o m e n ç a t a c ó r r e r a la recerca del seu x a ie t estim at.
Pel ca m í es va t ro b a r a ltres p a s to rs : en Jo n a n , en D a v id , en J o s e p .. . , to ts v e n ie n d e B e tlem . H avien v ist i a d o ra t el M essies. Tots insistien q ue anés a veu re el pe tit in fa n t a la cova.
- Esteu to ts g r i l la ts ! - e ls con testava . I nom és ten ia a l c a p el seu x a i.
F inalm ent va passar p e r clavant d 'u n a cova on hi h a v ia uns quants pastors. "Potser ells h a u ra n v is t el meu x a i" , va pensar.
S 'h i v a a c o s ta r i v e ié co m a d o r a v e n un p e t i t in fa n tó e m b o lc a l la t a m b uns b o lq u e rs im p ro v isa ts , q ue re p o sa va en un p e tit pessebre p le d e p a lla . V o ra d 'e ll, un ¡ove i una f io ie ta q ue el cu idaven i se'l m iraven a m b uns ulls que resp lend ien de fe lic ita t.
De sobte , en Joel ve ié en Balí, el seu x a i. H a v ia so rtit de l fons de la cova i s 'h a v ia acos ta t a l nen. El pe tit x a i l 'a c a ro n à a m b el seu musell i el nen re ia . I llavo rs l 'in fa n t m irà
en Joel i en Joel m irà l 'in fa n t, i els - M eu? - d ig u é en Joel - N o , jaseus ulls p lo ra re n . no, és d 'E ll.
- Q u e és seu, el xa i? - P reguntà la m a re d e l'in fa n t. Xavier Margenat
EL JA R D Í DEL PASSEIGF lo rs i p lantes decoratives
ÀNGELA SUÑEREl Nadal a casa
Tot per l'adornament de la llar, l ’arbre i el pessebre
Major, 12 7 -Tel. 23 37 89
17190 S A LT
RESTA U R A N T v ^ C o s o de l B o n % ¿
Tan cat: dilluns, dimarts
i dimecres nit FE M : Comunions,
bateigs, convencions,
sopars o dinars de colles
P laça de la V ila , 12 - S A LT - Tel. 23 32 08
De dilluns a dissabte menú econòmic
1.000 pta. amb licor digestiu. Diumenges i festius
menú especial de festa 1.500 pta. amb
copa de cava brut
ORGANITZACIÓ IM M O B IL IÀ R IA FINQUES - HIPOTEQUES
17190 SALT Tel. (972) 40 10 99Major, 231 Fax (972) 40 10 99
LA
FAR
GA
/21
REVIS
TA
DE
SA
LT/2
2
IMATGES
Unes reflexions per acabar l'any
Ja fa tem ps qu e a Sa lt no ten im tea tre . S 'està fent. Les ob res ¡a se sap són lentes, pe rò aquestes ho són més. Es va b usca r una em presa que ho fes a un p reu b a ix , p e rò sem bla que a la lla rg a el p reu será a lt. A ra no és el m om en t de la m en tac ions i de b u sca r responsab les de la m a la p la n if ic a c ió , p e rò sí que com ença a ser h o ra de b u sca r so luc ions. Sa lt n o es p o t p e rm e tre d e te ñ ir una co m p a n y ia de tea tre a m b el p restig i de l Talleret, q ue p o rta el nom de Sa lt, i en canv i no tin g u i ca p lo ca l, m a g a tze m , d e spa tx , o el q ue s ig u i, a Salt. Tam poc s 'h o m e re ix la gen t d e la c o m p a n y ia d e te a tre "E l s a fa re ig " . S o rt q u e a l'e s tiu s 'h a re cu p e ra t el p a ti de C an M u t i la g e n t d e l'a g ru p a c ió ESTIL p o t fe r les seves o b res p e r un p ú b lic "se n z ill i p o p u la r" .
Els qu e estan fu n c io n a n t i han a r r e n c a t a m b fo r ç a són e ls castellers. La g e n t ¿ 'E ls m a rre c s d e S a lt ca d a d ia són més i a p le g u e n més segu ido rs . C a d a d ia , tam bé , són més coneguts i a trev its a m b els seus castells. Es una m a n e ra sana, p o p u la r i fo lk ló r ic a d e d o n a r a c o n è ix e r i fe r v e n ir nous v is itan ts a
Salt. Esperem q ue la cosa a g u a n ti i d u ri, a ix í com la recupe ra c ió del Bar de C an Pepet com a local socia l deis m a rre c s i els c a s te lle rs , q u e no nom és s igu i el seu lloc de tro b a d a , s inó que tohom se 'l fac i seu.
N in g ú em n e g a rá q ue avu i d ia q u i d o m in a en una casa és el que té el c o m a n d a m e n t a d is tà n c ia de la tele. S 'ha a r r ib a t a un p u n t que a m b aques t ins trum ent p e r c a n v ia r p ro g ra m e s d e te lev is ió a les m ans pots c re a r més d 'u n p ro b le m a fa m ilia r. A l m a te ix tem ps, el posse ïdor d 'a q u e s t a r te fa c te n o ve u c a p e m is s ió , p ro g r a m a o e s p a i d e te lev is ió ín te g ra . C a d a m om ent vo l sa b e r què fan a les a ltres cadenes. El c o m a n d a m e n t a d is tà n c ia ha c re a t en l'a d d ic te la d e sco n fia n ça , la insegu re ta t, la x a fa rd e r ia de sab e r q uè s'està p e rd e n t en aquest m om ent m entre m ira una cadena . Q u è e s ta rà fe n t l 'a lt ra ? , i F lasp! C a n v ia ca d a m om ent. Per tan t, no veu ni un p ro g ra m a sencer. A ix ò c o m p o rta la co n s ta ta c ió que no hi ha ca p ca d e n a q ue fa c i res o r ig ina l. E ncara més, et fa a d o n a r que to tes fa n e x a c ta m e n t el m a te ix : fu tb o l, p e l· líc u le s , re a lity -s h o w s ,
c o n c u rs o s , i . . . a n u n c is . Per a ix ò e n un e s tu d i p u b lica t recentm ent a la V a n g u a rd ia , s 'h a c o m p r o v a t que el p ú b lic , en els d a rre rs c inc anys, llege ix més, va més a l c inem a i a l teatre i en conseqüènc ia m ira m enys la tele.
Us h i h eu f itx a t q ue l'a c tr iu
Isabe lle Rossellin i, f il la de l d ire c to r ita lià R oberto Rossellin i i de l'a c tr iu sueca In g rid B e rgm an, ca d a d ia es re tira més a la seva m are?
Parlant de d irecto rs i actrius, pe r ta n t de c in e m a , us re co m a n o que q u a n a les pan ta lle s dels c inem es de G iro n a p ro g ra m in una pe l·lícu la E uropea (sigui espanyo la , ca ta la n a , francesa , ita lia n a , a le m a n ya ) i us in teress i, a n e u -h i els p rim e rs d ies, ja q u e n o a g u a n te n m és d 'u n a setm ana -a ix ò a m b sort-. Tam bé sol p a s s a r si la p e l . l i és b o n a , ha g u a n y a t a lg u n festiva l o ha o b tin g u t b o n e s c r í t iq u e s . I si s 'e s t re n a d ire c ta m e n t a l c inem a C a ta lu n ya - 3 , llavo rs la cosa ja és u rgent.
Per a caba r, una a ltra de c inem a a m b r e r a fo n s n a c io n a l is t a i c a ta la n is ta . O m és b e n d i t , d e "co rn u ts i p a g a r el b e u re " . La cosa va q ue fin a lm e n t la m u ltin a c io n a l a m e ric a n a W a lt D isney ha d e c id it e s tre n a r u n a p e l. l i en c a ta là : El G eperut de N òtre Dam e. Però, i a ra ve a llò d e cornu ts i p a g a r e l beu re , a tots els països - més de 1ÓO - la m u ltin a c io n a l p a g a les despeses de p u b l ic i t a t i d o b la tg e . P e rò a C a ta lu n ya les pa g u e m nosa ltres a tra vé s d e la G e n e ra lita t i el seu d e p a r ta m e n t d e N o r m a l i t z a c ió L ingüística . M és de 13 m ilio n s ens costa la b ro m a . I el més g ro s , a C a ta lu n ya hi h a u ra n 11 còp ies en c a ta là i més d e 4 0 en ca s te llà . I llavo rs d ira n que som g a rre p e s . I a més ens ve n d ra n la cosa com un g ra n è x it n a c io n a l.
Guillem Terribas i Roca
A U T O T A L L E R
F. F E L IU c .b .
E 'l N ISS A N
cl Pere Coll i Guitó, 22 Telèfon 23 19 73
17190 SALT (Girona)
Ctra. Nacional II (Cruce Caldes) Telèfon 47 03 66
17455 CALDES DE MALAVELLA(Girona)
CAGAFERRO LA VIDA AMB HUMOR
L'acudit foll
LA FARGAUS DESITJA QUE PASSEU
UNES BONES FESTES I UN FELIÇ ANY NOU
per. BURXETA
Tardor
A v ia t les fu lles co m e n ça ra n a ca u re i les postes de sol seran m atine res , a m b un cel ro g e n t de ven t i de m al tem ps p ro p e r, i a m b un d e ix de m e la n g ia a l'e sp e rit. Ens esperen d ies de fre d i de to rra d e s a la llar. Els fills han to rn a t a l'e sco la , i la d o n a ens ha to rn a t a e m p re n y a r a m b els pagam en ts de l nou f r ig o r í f ic q ue se so lapen sota els pa g am en ts d e les estufes. E scriv in t a ix ò ja sé q u e a lg u n a fe m in is ta em t i t l la r à de m usso l. Pe rdó p e r e n d a v a n t! Però q u a n escriu un m ascle no p o t d e ix a r de pensa r com un m ascle.
El b ro n z e ja t d e l'es tiu co m e n ça rà a e sb lanque ir-se i la p a n xe ta que ta n t havíem c u id a t p e r m o r del ta n g a to rn a rà a c ré ix e r p e r m o r de l g ü is q u i i de l r io ja , i d e les to rra d e s a m b a llio li. La v id a co n tin u a rà el seu ritm e.
La g e n t segu ram en t qu e es co n tin u a rà m a ta n t a Bosnia o a Bu rund i (escric a ix ò en p le estiu ) i nosa ltres a n ire m m o s tra n t, a aque lls q ue no se 'n p u g u in escapar, els v id e o s o les d ia p o s it iv e s d e les n o s tre s vacances.
Q u e bon ic que e ra el "do lce fa r n iente" d e l'es tiu . A ra l 'a m o ens a p re ta , el b anc ens a p re ta , el m u n ic ip i ens a p re ta . I no ens a p re ta H isenda p e rq u è ho fa el juny.
C o n e c el ca s d 'u n a p e rs o n a q u e s 'espe rava a m b cande le tes el mes de ju n y p e r p o d e r fe r una g ra n b o tifa rra a H isenda. Es un ju b ila t que c o b ra m enys de c in q u a n ta m il pesse tes c a d a m es. Es c la r q u e la b o t ifa r ra més grossa ja l'h i ha fet, fa tem ps, l'estat, a to rg a n t- li una ju b ila c ió que no d ó n a ni p e r a ex tra d 'escu rad en ts .
Però a ix ò d u ra rà un h ive rn i un a ltre h ive rn . I a ix í fins " in sécula secu lo rum ". Q u i v u lg u i, que hi a fe g e ix i l'a m é n . De res.
Burxeta
LA
FAR
GA
/23
Tingueu vistes/
Habitatges totalment exteriors,al Pg . d e ls Països C a ta la n s d e S A L T , a m b 3 d o r m i to r is d o b le s ,
9 0 m 2 i cu ina e q u ip a d a . P à rq u in g o p c io n a l.
Subvencions a d e s c o m p ta r del preu.
• P ré s te c d e l 8 0 %• In te re s s o s d e l 7 ,5 % s eg o n s
in g resso s• S u b v e n c io n s d e la G e n e r a l ita t d e l
5 % al 1 0 % s e g o n s c o m p ra d o r .
EUGESAC O NSTRUCTO RA • IMMOBILIÀRIA
Informeu-vos al carrer M ajor, 182 - SALT Tel. 2 3 5 5 61
F e m re a lita t e l v o s tre som ni