Juan Lu Moreno

Dimart 17 de Maig de 2011

El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensiócultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què esreflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-sea Europa el segle XVI. El terme procedeix de l'obra de Giorgio VasariVides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570. Elnom "renaixement" es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia elselements de la cultura clàssica. El terme simbolitza la reactivació delconeixement i el progrés després de segles de predomini d'un tipus dementalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l'Edat Mitjana. Aquestanova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésserhumà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant elteocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.

El Renaixement va tenir el seu centre a Itàlia i des d'allà es va anar expandint, aritmes diversos, arreu d'Europa a través de la presència d'humanistes od'artistes italians en ciutats estrangeres, a través dels viatges d'estudi que elsestrangers feren a Itàlia i a través de la difusió dels escrits dels humanistesitalians.

La literatura catalana del Renaixement, que abraça un període que comprèndes dels darrers anys del segle XV fins al final del XVI,riptors clàssics queaquests humanistes van descobrir i editar. La prosa catalana més valuosa delperíode són Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de CristòforDespuig, tant per l'ús del diàleg, una forma literària clàssica, com per l'esperitcrític del seu autor. En el terreny de la literatura d'entreteniment, emergeixennovelle i facècies com les de Jordi Centelles i Joan Timoneda i unes divertides idesinhibides, estil·lades y amoroses lletres, de mitjan segle XVI. També calremarcar la narrativa històrica, representada per les cròniques de Pere MiquelCarbonell, Pere Antoni Beuter i Joan Binimelis, i la novel·la al·legòrica,representada per l'Spill de la vida religiosa, obra anònima publicada el 1515. Elmillor poeta català del període fou Pere Serafí.

PERE ANTONI BEUTER

GIORGIO VASARI

JOAN TIMONEDA

L’HUMANISME

L'humanisme és un moviment intel·lectual, filològic, filosòfic i

cultural europeu estretament lligat al Renaixement l'origen del qual

se situa al segle XIV en la península Itàlica (especialment a

Florència, Roma i Venècia) en personalitats com Dante Alighieri,

Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio.

- Estudi filològic de les llengües i interès per la recuperació de la

cultura de l'Antiguitat clàssica.

- Creacions artístiques basades imitació o *mímesis dels mestres

de la civilització grecollatina.

- L'antropocentrisme o consideració que l'home és important, la

seva intel·ligència el valor superior, al servei de la fe que li uneix

amb el Creador.

- Es restaura la fe en l'home contemporani perquè posseeix valors

importants capaç de superar als de l'Antiguitat Clàssica.

- Es torna a apreciar la fama com a virtut de tradició clàssica, l'esforç

en la superació, i el coneixement i gaudi del sensorial.

- La raó humana adquireix valor suprem.

- En les arts es valora l'activitat intel·lectual i analítica de

coneixement. En pintura, mitjançant la perspectiva, s'unifica amb un

punt de fugida racional l'escala abans expressionista de les figures.

- Es posen de moda les biografies de Plutarc i es proposen com a

models, enfront del guerrer medieval, al cortesà i al cavaller que

combina l'espasa amb la ploma.

- Es veu com a legítim el desig de fama, glòria, prestigi i poder (El

príncep, de Maquiavel), valors pagans que milloren a l'home. Es

raona el dany del pecat que redueixen a l'home en comparar-ho

amb Déu i degraden la seva llibertat i els seus valors segons la

moral cristiana i l'escolàstica.

- El comerç no és pecat.

- El Pacifisme o irenisme: l'odi per tot tipus de guerra.

Lorenzo Valla, Dante Alighieri, Francesco Petrarca i

Giovanni Boccaccio.

SEGLE XV D’OR DE LA LITERATURA CATALANA

Va desaparéixer l'Edat Mitjana de Catalunya després de que s'acabàs la darrera crónica de Pere III el Cerimoniós. A partir d'aquí el regnat d'Alfonsel Magnànim va fer que la cultura catalana hi entrès en un nova crisi que provocà la decadència. El Segle d'Or de la literatura catalana. Abans de la decadència anunciada es pot dir que el segle XV és claramente el segled'Or de la literatura catalana. Després d'una guerra civil al Principat entre 1462 i 1472, Barcelona perd l'hegemonia de la corona catalanoaragonesa i la cort es trasllada a València. Per aquest motiu, la majoria dels escriptors d'aquest segle van néixer o estaven relacionats amb aquesta ciutat. Així doncs, la literatura viu una època de gran esplendor. El centre cultural va ser desplaçat a València on destacaren altres autors de la literatura catalana. A més, l'aparició de la impremta va fer que els lectors fidels es concentrassin en les obres dels poetes o escriptors de l'època. Aleshores, la literatura era oral.