el saber científic

19
4 . 1 E l s a b e r c i e n t í f i c El saber científic Què és conèixer? Quins coneixements cauen dins el que s’anomena ciència? Quin és el criteri de demarcació? Bloc 2: El saber teòric Unitat 4. El saber científic Apartat 1. Especificitat ... Popper -- ? ?

Upload: travis-benton

Post on 30-Dec-2015

38 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Bloc 2: El saber teòric Unitat 4. El saber científic Apartat 1. Especificitat. El saber científic. 4.1 El saber científic. ?. Què és conèixer? Quins coneixements cauen dins el que s’anomena ciència? Quin és el criteri de demarcació?. ?. Popper --. Origens de la ciència. - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

Page 1: El saber científic

4.1

El s

aber

cie

ntí

fic El saber científic

Què és conèixer?

Quins coneixements cauen dins el que s’anomena ciència? Quin és el criteri de demarcació?

Bloc 2: El saber teòric

Unitat 4. El saber científic

Apartat 1. Especificitat ...

Popper --

?

?

Page 2: El saber científic

Origens de la ciència

Filosofia i ciència van néixer justes: el pas del mite al logos. Matèries indistingibles, inicialment. Cercant regularitats en la natura i intentant explicar-les. Les regularitats implica que no capricis dels deus.

Quines regularitats? Moviments astres; cicles estacions,...

Però en un moment, la ciència es va independitzar de la filosofia; elaborant mètodes propis. El moment culminant: la Revolució Científica dels segles XVI i XVIII.

4.1

El s

aber

cie

ntí

fic

Page 3: El saber científic

Específic ciència

Galileo Galilei, considerat el primer científic modern, introdueix:

Experimentació. Construir una situació ideal en la qual els elements i factors es poguessin controlar. Amb l’experiment, s’aïllava un factor o variable fins a trobar el factor que determinava el fenomen.

Matematització. Expressar els coneixements no en un llenguatge qualitatiu (fa fred o calor, relatiu al subjecte), sinó quantitatiu, per exemple graus centígrads.

4.1

El s

aber

cie

ntí

fic

Page 4: El saber científic

Classificació ciències

Galileo Galilei, considerat el primer científic modern, introdueix:

Experimentació. Construir una situació ideal en la qual els elements i factors es poguessin controlar. Amb l’experiment, s’aïllava un factor o variable fins a trobar el factor que determinava el fenomen.

Matematització. Expressar els coneixements no en un llenguatge qualitatiu (fa fred o calor, relatiu al subjecte), sinó quantitatiu, per exemple graus centígrads.

Però, classificació de les ciències, amb diferències en mètode, …

Formals : Lògica i Matemàtques

Empíriques: Naturals: Física,Biologia,…

Socials: Psicologia, Sociologia,..

4.1

El s

aber

cie

ntí

fic

Page 5: El saber científic

El llenguatge científic

El llenguatge artificial de la ciència consta de conceptes, lleis i teories.

• Conceptes: definits i de diferents tipus (classificatoris, mètrics...)

• Lleis: els enunciats bàsics del coneixement científic, expressant regularitats en proposicions universals, no particulars. Parteix d’una hipòtesi que es considera contrastada.

• Teories: conjunt de lleis científiques sobre una temàtica similar; es presenten interconnectades, formant sistemes

4.2

El s

aber

cie

ntí

fic

L’explicació científica

El coneixement comporta tres moments: descripció, explicació i predicció.

Davant el sistema solar puc: descriure el moviment dels astres; explicar les causes del seu comportament; predir on es trobarà cada astre en una data determinada.

Page 6: El saber científic

El mètode científic

Què és un mètode? Un “camí a seguir”, un procediment o un conjunt de passos, regles a seguir si volen obtenir bons resultats.

Així:

Mètode deductiu. Un procés d’extracció de conclusions concretes i particulars a partir de dades o principis generals. Ve a dir: el que és vàlid per a "tot", és vàlid per a la "part" o "alguns".

Avantatges i inconvenients.

Mètode inductiu. Un procés d’extracció de conclusions universals o generals a partir de dades concretes o particulars. Després d’observar un bon nombre de casos, saltem a un enunciat universal; una forma de generalització.

Avantatges i inconvenients. [Veure: Pollastre inductivista --]

Mètode hipoteticodeductiu. Un mètode que combina els dos anteriors: la força de la inducció a l’hora d’observar diferents realitats i la consistència de la deducció a l’hora de treure conseqüències.

4.2

El s

aber

cie

ntí

fic

?

?

Page 7: El saber científic

Mètode hipoteticodeductiu4.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

Passos del mètode hipoteticodeductiu

1. Observació de la realitat i definició o formulació del problema. (Si no hi ha problema, no cal recerca!)

2. Formulació d’hipòtesis. (Sovint cal molta imaginació!)

3. Deducció de conseqüències. (Amb la força del mètode deductiu!)

4. Contrastació de les hipòtesis. (Es comprova si es compleixen o no les conseqüències previstes: cal observació i experimentació!)

5. Refutació d’hipòtesis. (Quan no es compleixen les conseqüències!)

6. Confirmació d’hipòtesis. (Es manté la hipòtesis!)

7. Obtenció de resultats. (Es formula una nova llei o teoria, ampliant el corpus de coneixements!)

Page 8: El saber científic

Problema - 14.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

1. Observació de la realitat i definició o formulació del problema. (Si no hi ha problema, no cal recerca!)

Ignaz Semmelweiss, metge a l’Hospital General de Viena, observa un alt índex de mortalitat per febre puerperal en les dones que parien a la Primera Divisió de Maternitat d’aquest Hospital General. Les dades indicaven un problema:

Any Morts 1a Divisió % 1ª Divisió % 2a Divisió

1844 260 de 3157 8,2 % 2,3 %

1845 6,8 % 2,0 %

1846 11,4 % 2,7 %

Page 9: El saber científic

Hipòtesis - 24.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

2. Formulació d'hipòtesis. (Sovint cal molta imaginació!)

Semmelweiss se sentia angoixat i intentava solucionar el problema cercant i inventant explicacions o hipòtesis que, una darrera l’altra, anava eliminant.

Inventà la hipòtesis de les “influències epidèmiques”;

Pensà en l’amuntegament, però aquest era superior a la Segona Divisió;

Lesions a causa de reconeixements fets amb poca cura;

Fins i tot, entre moltes altres, pensà en una hipòtesi psicològica; el sacerdot que portava els darrers auxilis a les moribunds, que accedia sempre a l’Hospital creuant la Primera Divisió, no la Segona.

Page 10: El saber científic

Deducció con. – 34.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

3. Deducció de conseqüències. (Amb la força del mètode deductiu!)

Deducció de conseqüències de la hipòtesi psicològica.

Si aquesta era la causa, canviant el recorregut del sacerdot i no passant per la Primera Divisió, les dones no rebrien aquella influència psicològica o debilitament i, conseqüentment, hauria de baixar l’índex de mortalitat.

Page 11: El saber científic

Contrastació – 44.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

4. Contrastació de les hipòtesis. (Es comprova si es compleixen o no les conseqüències previstes: cal observació i experimentació!)

Contrastació de la hipòtesi psicològica.

Les dades mostren que no disminuí l’índex de mortalitat.

Page 12: El saber científic

Refutació – 54.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

5. Refutació d’hipòtesis. (Quan no es compleixen les conseqüències!)

Refutació de la hipòtesi psicològica del debilitament causat per la presència del sacerdot.

Hipòtesi psicològica: HpDecrement Índex de Mortalitat: Dm

Hp Dm - Dm------------- - Hp

p q - q--------- - p

((p q) - q )) - p Bona aplicació del modus tollens

Page 13: El saber científic

Refutació – 5 b4.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

5. Refutació d’hipòtesis. (Quan no es compleixen les conseqüències!)

Refutació de la hipòtesi psicològica del debilitament causat per la presència del sacerdot.

Hipòtesi psicològica: HpDecrement Índex de Mortalitat: Dm

Hp Dm - Dm------------- - Hp

p q - q--------- - p

((p q) - q )) - p Bona aplicació del modus tollens

Al 1847, el seu col·lega Kolletschka, després de rebre una penetrant ferida en el dit, produïda per l’escalpel d’un estudiant amb qui estava realitzant una autòpsia, morí mostrant els mateixos símptomes que s’observaven en les víctimes de febre puerperal. Això inspirà formular una nova hipòtesi! Tornar al pas 2!

Page 14: El saber científic

Hipòtesis – 2 b4.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

2. Formulació d'hipòtesis. (Sovint cal molta imaginació!)

Semmelweiss comprengué que la “matèria cadavèrica” que l’escalpel de l’estudiant havia introduït en el corrent sanguini de Kolletschka havia causat la seva mort i que les semblances en els símptomes el féu imaginar que les dones de la Primera Divisió morien per emmetzinament del seu corrent sanguini.

Hipòtesi del contagi per matèria cadavèrica

Page 15: El saber científic

Deducció con. – 3 b4.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

3. Deducció de conseqüències. (Amb la força del mètode deductiu!)

Deducció de conseqüències de la hipòtesi del contagi.

Si el contagi era la causa, prenent la precaució de rentar-se les mans amb una solució de cal clorurada, cauria l’índex de mortalitat.

Page 16: El saber científic

Contrastació – 4 b4.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

4. Contrastació de les hipòtesis. (Es comprova si es compleixen o no les conseqüències previstes: cal observació i experimentació!)

Contrastació de la hipòtesi del contagi.

Les dades mostren que no disminuí l’índex de mortalitat: un decrement de l’índex de mortalitat

Any Morts 1a Divisió % 1ª Divisió % 2a Divisió

1844 260 de 3157 8,2 % 2,3 %

1845 6,8 % 2,0 %

1846 11,4 % 2,7 %

1848 1,27 % 1,33 %

Page 17: El saber científic

Confirmació – 64.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

6. Confirmació d’hipòtesis. (Es manté la hipòtesis!)

Confirmació de la hipòtesis del contagi per matèria cadavèrica.

Hipòtesi del contagi per matèria cadavèrica: HcDecrement Índex de Mortalitat: Dm

Hc Dm Dm

-----------

Hc

p q

q

---------

p

((p q) q )) p

No: modus tollens. Fal·làcia

Page 18: El saber científic

Resultats – 74.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

7. Obtenció de resultats. (Es formula una nova llei o teoria, ampliant el corpus de coneixements!)

La mateixa pràctica quotidiana mostrà a Semmelweiss que podem eliminar hipòtesis, però la no eliminació d’una hipòtesi no és garantia de veritat.

Podem falsar una hipòtesi (modus tollens); però no la podem verificar (fal·làcia d’afirmació el conseqüent)

Al cap de pocs temps d’haver adoptat la precaució de rentar-se les mans, l’índex de mortalitat s’elevà de nou a la Primera Divisió, onze parteres que havien estat examinades després del reconeixement d’una que sofria càncer cervical ulcerat van morir. Semmelweis hagué de modificar la hipòtesi inicial, la matèria cancerígena, també, per contagi, podia provocar la mort amb els símptomes de febre puerperal.

Page 19: El saber científic

Progrés i límits de la ciència4.

2 E

l sab

er c

ien

tífi

c

Des del segle XVI, la ciència ha avançat moltíssim i, fins i tot, s’ha mitificat. Però també ha estat problematitzada i s’ha qüestionat el seu progrés indefinit. Així:

Karl Popper: cap teoria pot ser considerada vertadera; qualsevol pot ser falsada un determinat dia. Ara bé, la ciència progressa perquè s’apropa més i més a la veritat: adquireix més i més versemblança.

Quan es falsa o refuta una teoria, la posterior sol ser molt millor, és més explicativa. Per això, falsar una teoria ja és un progrés: els humans aprenem dels nostres errors: l’error és fèrtil, així en tota la història de la ciència.