el sistema urbà espanyol
TRANSCRIPT
EL SISTEMA URBÀ ESPANYOL
La ciutat espanyola constitueix un sistema o conjunt d’elements interrelacionats
que formen la xarxa urbana. El sistema urbà està format per les ciutats i les
relacions que s’estableixen entre elles
Les ciutats tenen unes característiques (grandària i funcions) en base a las quals
exerceixen una influència sobre un àrea més o menys àmplia (local, regional,
nacional o mundial) i ocupen una posició jeràrquica dintre del sistema urbà.
8 de cada 10 espanyols
viuen en ciutats
8 de cada 100 nuclis es
consideren urbans
EXEMPLE D’ÀREA D’INFLUÈNCIA EN L’ÀMBIT ADMINISTRATIU
MADRID: àrea
d’influència Espanya VALÈNCIA: àrea
d’influència C.
Valenciana
XÀBIA: àrea d’influència
municipal
JERARQUÍA URBANA
GRANDÀRIA
(demogràfic) FUNCIONS
ÀREA
D’INFLUÈNCIA
S’estableix en funció
de:
JERARQUIA URBANA
LA GRANDÀRIA
• Madrid ciutat més poblada.
• Barcelona segon nucli (més
gran del que sol
correspondre a la 2a ciutat
del país)
• València tercera ciutat en
grandària.
• Sevilla, Bilbao, Saragossa...
Fins a quinze ciutats que
superen els 500000
habitants.
• Hi ha 52 ciutats amb més de
100000 habitants.
La distribució de les
ciutats segons la
seua grandària es
caracteritza per la
disposició en forma
semianular a la
perifèria, envoltant
un espai interior
poc urbanitzat al
centre del qual es
localitza la major
aglomeració del
país.
JERARQUIA URBANA
LA GRANDÀRIA
Són les activitats socioeconòmiques exercides per les ciutats de cara a
l’exterior (no les encaminades al servei intern de la ciutat). Segons la funció
principal, les ciutats poden ser primàries, secundàries o terciàries (les grans
ciutats exerceixen diverses funcions).
JERARQUIA URBANA
FUNCIONS
a) Ciutats Primàries. Especialitzades en activitats del sector primari
(agrociutats andaluses, manxegues, murcianes o ciutats mineres
asturianes).
b) Ciutats Secundàries. Especialitzades en la indústria (País Basc,
Catalunya, Astúries) o la construcció (ciutats de gran dinamisme
econòmic, demogràfic o turístic).
c) Ciutats terciàries. Especialitzades en els serveis que són les
activitats que millor defineixen el rang de ciutat i el seu paper
organitzador de l’espai.
Écija, agrociutat
Vigo, ciutat industrial
Benidorm, ciutat turística
Santiago de Compostela, ciutat
religiosa/turística
Barcelona, ciutat terciària
Madrid, ciutat multifuncional
JERARQUIA URBANA
Els tres elements estudiats (grandària, funció i àrea d’influència) organitzen el
sistema urbà espanyol en diferents nivells jeràrquics:
METRÒPOLIS NACIONALS Madrid i Barcelona
METRÒPOLIS REGIONALS València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria
SUBMETÒPOLIS REGIONALS Ciutats > 200000 hab.
ALTRES CIUTATS MITJANES I PETITES
- Madrid i Barcelona són les dues úniques ciutats que tenen consideració de
metròpolis nacionals: la xarxa urbana espanyola és bicefala.
- Tenen un gran pes demogràfic i conformen extenses àrees metropolitanes.
Característiques:
a) Concentra la major part de les seus de granes empreses, el que les situa
com a centres de presa de decisió empresarial.
b) Tenen gran diversificació econòmica amb prestacions molt
especialitzades (serveis financers, empreses, sectors punta)
c) Posseeixen una densa xarxa de transports i comunicacions que els
permeten estar connectades de forma ràpida amb la resta del sistema urbà
espanyol i mundial.
d) Madrid com a capital de l’Estat és centre de presa de decisions de
caràcter polític.
JERARQUIA URBANA
METRÒPOLIS NACIONALS Madrid i Barcelona
-Coincideixen amb les ciutats que tenen entre 300000 i 1000000 d’habitants.
-Són importants centres econòmics: València, Sevilla, Saragossa, Màlaga,
Bilbao i Las Palmas de Gran Canaria.
Característiques:
a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals a través d’una
densa xarxa de transports.
b) Són l’eix econòmic de les seues Comunitats Autònomes, concentren
importants industries i serveis molt productius, com el comerç i els serveis
financers.
c) Són importants centres administratius amb funcions sanitàries, educatives i
culturals a més de les institucions autonòmiques.
d) Poden ser importants centres turístics (València i Màlaga)
JERARQUIA URBANA
METRÒPOLIS REGIONALS València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria
Característiques:
a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals i regionals.
b) Actuen com a centres de serveis de les seues províncies i àrees
d’influència més pròximes.
c) Destaquen: Vigo, San Sebastià, Gijón, Oviedo, Granada i Alacant.
Característiques:
a) Compleixen distintes funcions terciàries, sobretot comercials de caràcter
provincial. Algunes d’elles han crescut degut a la seua evolució com a centres
industrials o administratius.
JERARQUIA URBANA
SUBMETÒPOLIS REGIONALS Ciutats > 200000 hab.
ALTRES CIUTATS MITJANES I PETITES
JERARQUITZACIÓ DE
LES CIUTATS
ESPANYOLES:
Per grandària, funció i
àrea d’influència
Les relacions urbanes en el sistema de ciutats Les ciutats d’un sistema urbà es relacionen entre si. Aquestes
relacions es mesuren pels fluxos econòmics (mercaderies, capitals,
inversions), de persones i d’altres tipus (polítics, administratius, culturals...).
Quan els fluxos són unidireccionals, entre una ciutat i altra, indiquen relacions
de domini-subordinació; quan són bidireccionals, indiquen relacions
d’integració-competència.
En el sistema urbà espanyol, les relacions entre ciutats es
caracteritzen per aquests trets:
• Madrid manté relacions intenses amb les altres metròpolis;
especialment amb Barcelona.
• Barcelona té una influència general més dèbil, encara que intensa
amb el sector oriental peninsular i Balears.
• El quadrant nord-est és l'àrea de major integració, ja que les cinc
metròpolis principals mantenen intenses relacions (Madrid-Barcelona-
València-Bilbao-Saragossa)
• En la resta del sistema, les relacions entre ciutats són menors.
Predominen els fluxos de les ciutats amb la seua zona rural o amb
ciutats pròximes. L’àrea amb major desconnexió entre ciutats és la
que envolta Portugal, excepte Galicia; en la submeseta sud hi ha
amplis espais desconnectats; en el Cantàbric, les relacions es
debiliten cap a l’oest, i les relacions entre les metròpolis andaluses i
les de l’est són poc intenses.
RELACIÓ ENTRE
CIUTATS I EIXOS
INDUSTRIALS
El sistema de ciutats
El sistema urbà peninsular es caracteritza per la localització en el
centre de la major aglomeració urbana del país, Madrid, envoltada per eixos
urbans perifèrics i per un interior poc urbanitzat.
a) Madrid és el nucli urbà principal d’Espanya. Es caracteritza per les
seues funcions terciàries i manté relacions amb les principals ciutats
espanyoles
b) Els eixos urbans perifèrics es disposen de forma semianular al voltant
de la capital:
• l’eix atlàntic gallec: s’estén per la costa entre Ferrol i Vigo amb
prolongacions cap a l’interior (Lugo i Ourense). Està especialitzat en el
comerç.
• l’eix cantàbric és un eix discontinu que inclou el triangle asturià
(Oviedo-Gijón-Avilés) i el triangle basc (Bilbao-Donostia-Gasteiz) i
presenta ramificacions cap a l’interior (Lleó, Burgos i Logronyo).
• l’eix mediterrani compren des de Girona a Cartagena. És l’eix més
dinàmic, amb una indústria molt diversificada i un fort pes dels serveis,
sobretot, del turisme.
•l’eix de la Vall de l’Ebre enllaça els eixos cantàbric i mediterrani i té com a ciutat
principal Saragossa. És un eix dinàmic.
• l’eix andalús és doble. L’eix litoral, entre Almería i Huelva, és dinàmic i està
especialitzat en el comerç, el turisme i l’agricultura tecnificada. L’eix de la Vall del
Guadalquivir, entre la costa atlàntica i Jaen, és menys dinàmic i les seues ciutats
estan lligades a les activitats agràries, a industries locals i a activitats turístiques.
c) L’interior peninsular no té eixos urbans integrats.
d) A les illes Balears i Canàries, la formació d’eixos urbans es veu dificultada per la
fragmentació territorial en illes. Les ciutats més destacades són les capitals
autonòmiques, i el factor d'urbanització principal és el turisme.
Els canvis recents en el sistema urbà Des de la dècada de 1980, el sistema urbà espanyol està experimentant
canvis. Les causes han sigut:
•La implantació de l’Estat autonòmic
•La integració en la Comunitat Europea
•Els canvis en l'economia mundial (globalització).
Com a conseqüència, el sistema urbà espanyol està creant subsistemes
regionals i s’integra en els sistemes urbans europeu i mundial.
L’Estat de les autonomies i els sistemes urbans La implantació de l’Estat de les autonomies va influir sobre el sistema
urbà existent, afavorint la creació de sistemes urbans regionals. Aquests es
caracteritzen per l’increment del pes de les capitals autonòmiques i de les
relacions entre les ciutats de la pròpia comunitat, en detriment de les relaciones
amb Madrid.
La integració a Europa i en el sistema urbà europeu La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea el 1986 ha suposat la integració de
les ciutats espanyoles en la jerarquia urbana i en el sistema de ciutats europeu.
La jerarquia europea es basa en la valoració conjunta de la grandària demogràfica i de
les funcions de cada ciutat. D’acord amb això, es distingeixen:
• metròpolis globals, entre les quals no hi ha cap ciutat espanyola
• locomotores europees, entre les quals es troba Madrid i Barcelona
• metròpolis europees potencials (Bilbao, Valencia i Palma de Mallorca)
• metròpolis europees dèbils (Sevilla)
-El sistema de ciutats europeu està format per diversos eixos, el més dinàmic del qual
és la dorsal europea entre el sud de Gran Bretanya i el nord d’Itàlia. En conjunt, les
ciutats espanyoles ocupen una posició perifèrica en el territori europeu. Les ciutats de
l’eix mediterrani s'enquadren en el dinàmic arc mediterrani europeu; les de l’interior
peninsular en el desarticulat espai continental europeu i les del sud de la Meseta i
Andalusia, als “suds” o perifèria urbana europea.
- La novetat més recent és la formació d’un eix diagonal Lisboa – Madrid – Saragossa –
Barcelona que connecta amb l’arc mediterrani i amb la gran dorsal europea.
Eixos urbans europeus
Dorsal Europea
Arc mediterrani
Arc Atlàntic
Suds
Diagonal continental
LA XARXA URBANA EUROPEA
EIXOS URBANS EUROPEUS
Quines estratègies han d’adoptar les ciutats europees per
millorar la seua posició en el sistema mundial de ciutats?
Les estratègies que han d’adoptar són: bé atraure organismes i empreses
multinacionals o bé projectar-se a l’exterior a través d’activitats com el comerç,
el turisme i la cultura. Per això, les ciutats han de reunir nombrosos requisits:
accessibilitat, bons transports, equipaments, recursos humans de qualitat, clima
social adequat, qualitat mediambiental...
Què és l' urbanisme?
L' urbanisme és un conjunt de coneixements per a actuar
sobre la realitat urbana, planificant-la.
L’ urbanisme és una ciència moderna nascuda als inicis
del segle XIX per la necessitat de fer front a les
deficiències que mostraven les ciutats com a
conseqüència de la Revolució Industrial, i també com a
conseqüència de les profundes transformacions i les
noves estructures socioeconòmiques introduïdes durant
aquest període històric.
L' urbanisme s’ocupa de les tècniques arquitectòniques i
els mitjans destinats a la creació, desenvolupament,
reforma i progrés de les poblacions en els seus aspectes
de necessitats materials, tals com les higièniques i de
comunicació, estructura física de l'assentament, etc.