El somni de la meua

vida

Anabel Mazón García

n dia d’estiu, Coraline es va alçardel seu llit i va descobrir que noestava en la seua casa.

Tenia els cabells húmeds, portabaroba d’hivern i al seu voltant tan solshi habia verd.

Estaba en mig d’un bosc. El mésbonic que mai habia vist. S’escoltabael sorrolls dels pardals, els sons delsrius i la brisa del vent.

Va decidir caminar per a veure que trovaba.

Pel cami, va sentir molt prop el soroll d’una cascada i va pensar que si anaba capaquell lloc trobaria algú que la puguera ajudar a regresar a sa casa.

Quan va arribar, es va adonar

que no hi habia ningú, tan solsuna preciosa ovella.

Intentà apropar-se a ella iacariciar-la, ja que a Coraline liagradaben molt els animals.

Anaba amb molta cura ja que sinó l’ovella s’espantaria i podriaanar-se.

Quan ja estaba molt prop va alçar el braç i li va acariciar el cap suaument. De sobte l’ovella vamoure’l i va mirar als ulls a Coral.

- Moltes gràcies xiqueta, tenia molt picor. - Va dir l’ovella.

Coraline es va espantar, ja que mai havia escoltar parlar a una ovella.

Coraline li va preguntar:- Podries ajudar-me a tornar a ma casa?

L’ovella li va contestar:- El sent xiqueta, tan sols sóc una ovella i mai he eixit d’aquest bosc, però més

endavant trobaràs a Corni, un amic meu que potser et puga ajudar.- Moltes gràcies ovella. Aniré a cercar-lo.

I ací va ser com l’ovella i Coraline es van acomiadar.

Coraline va estar caminant

molt de temps pel bosc però tan solstrovaba plantes, àrbres i rius.

Va pensar en el lloc tan bónic que era,ja que en la seua ciutat tan sols hihavia cases, carreteres, semàfors,cotxes… i pasisatges tan bonics nohabia vist mai.

Coraline pensaba que la seua ciutat podria haber sigut abans comaquest lloc i es sentia triste perquè les persones l’habien destroçat.

Després de molt caminar, va trobar a una ardilla i li va preguntar:-Ardilla, eres tu Corni?-No xiqueta, jo sóc Lilu, a Corni el trobaràs un poc mésendavant.

-Em podries dir com és?-No et preocupes xiqueta, estic segura que, quan el vejas, sabràs qui és.

I ací es van despedir.

Després d’un llarg camí cercanta Corni, es va trobar amb un enorme llac. Coraline va tancar els ulls i va sentir la pau de la natura. Podiasentir el soroll de l’aigüa, l’olordel bosc…I, una altra vegada es va adonarde que això mai l’habia fet a la seua ciutat.

El lloc on ella vivia sempres’escolta els sorolls dels cotxes, els grits de la gent… i maipots sentir-te tranquil·la. En canvi aquest lloc transmitia moltapau i llibertat.

De sobte va escoltar un grup molt nombrosd’ovelles. Va anar corrent amb l’esperànça de trobar al pastor.

Quan va arribar no hi habia cap persona. Tan solsun grup d’ovelles. Aleshores va decidir preguntar-les per Corni.

- Hola ovelles! Sabeu on puc trobar a Corni?- Hola bonica! – li va dir una ovella – Corni és

amic nostre. S’acaba d’anar per aquell camí. Si et dones prisa el veuràs.

- Moltes gràcies!

Coraline va anar pel camí que li va indicar l’ovella i es va adonar del treball en grup que estabenfent les ovelles. Totes estaben alegres i s’ajudaben unes a altres.Acababa de descobrir que treballar en equip és més gratificant i divertit que estar a soles…

Pel camí tan sols va veureun animal molt molt gran. Tenia por d’acostar-seperò era l’unic que hihavia per aquell lloc i nova tindre altra opció.

- Ho-ho-hola! Eres tu Corni? – Li va preguntar Coraline molt asustada.

- Hola Coraline! T’estaba esperant.

- Com es que saps el meu nom? – Va dir molt sorprendida.

- Perquè tu eres la creadora d’aquestmón. Tot el que veus l’has fet tu Coraline. Sé que m’estabes buscantper a poder tornar a ta casa, però si és això el que desitges, tan sols has d’obrir els ulls…

- Però, si ja els tinc obert….

“Ring- Ring- Ring”

Coraline va obrir els ulls i va descobrir que estaba en el seu llit.

Va alçar-se ràpidament buscant a Corni, peròno estaba allí.

Ella volia quedar-se en aquell lloc tan bonic, plé de verdor, animals, tranquil·litat, arbres…

Malgrat això, sabia que podria regresar quanella vulguera.

Estaba segura que aquell somni

era el somni de la seua vida…

Fin

(Imàgens originals d’escocia)