el timbel timbel timbel timbel timbaaaaalllllNúm. 63 octubre 2006

Edita: Associació Cultural Baix Gaiàeltimbal@baixgaia.com | A.C. 223, 43830 TorredembarraAportacions: 2081-0196-48-3300006303

Tirada: 2000 exemplarsD.L: T-1636-2000

Han col·laborat en aquest número:Toni Bara, Jordi Suñé, David Morlà, Lola Paniagua, Héctor Hernández,Assamblea de Joves del Baix Gaià i Francesc Mercadé.

Sumari

de

s d

e 1

99

4

· Editorial. Declaració de Querol, per les terres del Gaià· Les eleccions de la 2a república a La Pobla de Montornès· El cabal ecològic del Gaià ja no és una utopia· Una passejada per la Punta de la Móra· La preservació dels espais naturals d’interès de la Conca del Gaià a la Xarxa Natura 2000· I perquè no una via verda?· El Ball de Bastons de Torredembarra celebra el 10è aniversari de la seva recuperació· Diari d’una associació juvenil· Perquè l’especulació no té límits... però la nostra terra si!· Qui estima la Torre no la destrueix!· L’AVE a Perafort, un error· Gaià Folk en imatges· Francesc Llorach Balsells, el darrer alcalde republicà

Declaració de Querol, per les terres del Gaià EditorialUna amanida amb enciam delJordi de Cal Sis Dits, un raig d’olide la cooperativa de Salomó, untall de carn d’un gall d’indi de laSínia de Gaià, un raig de vi de lacooperativa del Catllar i un iogurtde La Pobla de Montornès. Uncafè al Cafè i una excursionetaper pair fins a Mas Gibert. Llegirel Timbal i quedar-se fregit. Pujara La Nou de Gaià per a fer unpartidet i fer el gelat a la Perlad’Altafulla.

Perdre’s. Buscar la fresca perRenau o perdre la vista assegutdalt de Vespella mirant el mar.Viatjar al passat. Menjar-se unataronja al peu de Tamarit. Buscardins el Castellot les inscripcionsen llapis que van fer joves fa mésde 70 anys. Buscar les creus aterra al Pujol Rodó. Mas Grimaui el Mas del Mèdol.

Xalar. De Sant Jordi a Sant Martí.Vestir-se d’àngel. Ser un diable.Ballar fins que no sents els peus.Pujar dalt d’un castell, fer l’aletai saludar als del segon tercera. Ser

una mula i treure foc pelsqueixals. Ballar amb Serrallongai Quimet Gainada. Picar amb elsbastons escoltant la gralla.

Escoltar. El concert d’abans delball o l’ska dels joves a la pista.L’assaig dels nous grallers. Elstimbals dels diables infantils. Lesproves de so amb la plaça buida.La tertúlia de les iaies abans dela cercavila. La síndria ques’esberla abans que el ganivetfaci la feina.

Retrobar-se. La família. Elsamics. El que va estudiar amb tul’EGB i només el veus el dia dela xaranga. Mirar-se al mirall.Donar-se la mà. Dos petons.Molts petons. Passejar pel carrermajor. Qualsevol carrer major.Hola, déu, adéu, fins ara, què tal,iep, ei, pst, a reveure, salam, agur,hasta luego.

I el Timbal continua. 12 anys!Ens veiem al Gaià Folk i per SantJordi amb una nova edició delTimbal.

11233445566678

Aplegats per primera vegada al Casalde Renau el 6/5/06, diverses personesi representants d’entitats en una jornadade debat i reflexió global vam acordarde seguir aglutinant les més diversessensibilitats il·lusionades en treballarplegats vers els anhels comunsmanifests de preservació global iintegral de la Conca del riu Gaià, ellitoral associat i la seva mar.

D’aquesta manera, s’iniciaven lessubsegüents trobades obertes end’altres pobles de les Terres del Gaià,i, llavors, seguint doncs amb el procésiniciat amb la Declaració de Renau -eldocument marc inspirat en la primeratrobada, a Renau-, el proppassatdissabte 30 de setembre a la Casa delPoble de Querol, fèiem la IIa. TAULA-FORUM de persones i d’entitats, ambil·lusió i responsabilitat de treballar perla nostra causa comuna, el Gaià. Vamtrobar-nos i acordàrem estratègies versel nostre futur comú veïns de tota laConca, persones i representantsd’entitats des de Santa Coloma deQueralt fins a Tamarit, amb un ampliventall d’idiosincràsies, desd’ecologistes a caçadors, passant perpagesos i artistes, excursionistes iescriptors, científics i estudiosos,professors, ciutadans...

El Gaià ha dibuixat al llarg del tempsun extens espai natural el qual encaraacull importants espècies de flora ifauna bioindicadores, on és sabut queles llúdrigues i els linxs hi persistirenfins fa ben poc: àligues daurades icuabarrades, ducs i torlits, turons iescanyapolls, orquídies i baladres,perelloners i agrassons...; un mosaic degran diversitat d’ambients i paisatges,el riu i torrents, barrancs i penya-segats, costers i comellars, horts icultius de secà, boscos i praderiessubmarines, maresmes i dunes, platgesi la mar...

Tanmateix aquestes Terres han jugat unpaper important en la història: fóra paísde frontera del Comtat de Barcelona,Marca Hispànica a l’Edat Mitjana;prova d’això en són els castells i torresque acompanyen el Gaià des del seu

naixement, a la Baixa Segarra, fins ala seva pretèrita desembocadura, aTamarit; i no menystenibles són tambél’immens llegat de barraques i margesde pedra seca, pous i aljubs, masos ipobles, ermites i monestirs, pinturesrupestres, creus discoïdals, císter imodernisme...

Sóm conscients d’ésser part intrínsecad’un paisatge, i també hereus d’unahistòria que l’ha forjat, un patrimonicomú que també comparteix unaproblemàtica diversa, però ensemsamb possibilitats de desenvolupamentsostenible, de conservació, protecció,gestió, i promoció conjunta tant delsseus valors biològics i mediambientals,com paisatgístics, històrics iantropològics. La Conca del riu Gaiàno sols ens interrelacionahidrològicament pel seu drenatge i peltransport de sediments fins les sevesplatges, sinó que també s’hiinterrelaciona el paisatge i la vegetació,i els animals hi ronden des de la costavers les planes i la muntanya, i enrelliga la història, la cultura, i el treballde la terra...

Encara ara una part significativad’aquestes Terres no està afectada per lestransformacions urbanístiquesinsostenibles o degradants del paisatgeque arreu fan estralls; això ha permès deconservar-hi valors naturals d’interèsexcepcional. Ara ja però, eldesconeixement i la desconsideració quetanmateix ha preservat aquestes terresfins el present, ja no es pot obviar, i lafebre transformadora, depredadora, jacomença a deixar-se notar: ha arribatl’hora, doncs de dotar a les Terres delGaià del reconeixement que es mereixen.

Cal protegir el seu patrimoni naturaltot promocionant-les culturalment,corregint actuacions altamentimpactants com la presa de Repsol alCatllar -el riu Gaià segueix sense capcabal ecològic circulant aigües avall del’embassament del Catllar-;solucionant les mancances i greusproblemes ambientals -depuradores, pedreres, empobrimentforestal...-; recuperant el patrimoni

natural, antropològic i històric -plantes, animals, camins, marges,masos, castells, etc.-; refermant lapagesia i l’economia local; i, preveienti planificant el seu desenvolupament,sostenible, és clar!

Caldrà implementar llavors una figuralegal de gestió mancomunada i nexed’unió de les diverses unitats japrotegides actualment a la Conca delGaià (mitjançant la Xarxa Natura2000 , el PEIN , el Pla DirectorUrbanístic del Sistema Costaner,diversos POUM’s municipals...),considerant altrament totes aquelleseines de planificació suara en curs, od’una altra d’específica pel cas -possible de desenvoluparinnovadorament-, totes estratègiquesper avançar en la preservació de lesTerres del Gaià: el Pla Territorial delCamp de Tarragona, el Pla DirectorUrbanístic del Camp de Tarragona, elCatàleg del Paisatge, el Pla deConexions Biològiques, etc. Cal dotar-nos i desenvolupar una estructuraterritorial ordenant de l’espaialtrament generadora de sinèrgiespositives per l’entorn a diferentsnivells, tant ambientals iurbanístiques, com socials i culturals,ensems de progrés econòmic. I,imminentment també caldrà acordarun nom genèric que n’identifiqui lacontrada i en refereixi la sevapreservació global a nivell eco-històric(Terres-riu-Mediterrània-història):Parc Natural, Parc Cultural, ParcRegional, Parc Eco-històric, EspaiNatural, Ecomuseu, Marca de lesTerres del Gaià o Marca del Gaià, obé...

La Conca del riu Gaià és, sens dubte,el principal connector biològic de lameitat sud de Catalunya, entre laMediterrània i l’interior del País, elqual uneix el litoral de Tarragona, alBaix Gaià, a través de l’Alt Camp, laConca de Barberà i la Baixa Segarra,amb el Pirineu mateix (Solsonès): calentendre novament el Gaià com a raóbiogeogràfica de cohesió global,element conferidor d’entitat a l’espai,i, de marca pròpia de qualitat a tots

nivells. Antuvi Terres de frontera, enels nous temps de pau, al s.XXI, elGaià té l’oportunitat d’esdevenirsímbol d’unió de territoris, ecosistemesi persones! Cal constatar que la nova Xarxa Natura2000 europea, recentment aprovada,representa, pel que fa la preservació delsespais naturals d’interès de la Conca delGaià i el seu litoral associat, un granavanç en aquest sentit, amb molts i gransespais d’aquest territori comú incorporats(a banda de la regió alpina, a les Terresdel Gaià certament s’aprecia que és ons’amplia més superfície de protecció deCatalunya), malgrat tot però, hi manquendiversos sectors de gran valor corològicbiocenòtic (determinats trams del riuGaià i afluents, la gran àrea del Montclar

a l’Alt Gaià i parts de la Baixa Segarra,algunes parts del Mig Gaià i de la zonanord de la Serra del Montmell, algunesàrees estratègiques de la part litoral...),i, sobretot, manca dotar i garantir a aquestterritori de la necessària connectivitatbiològica amb suficient amplitud icohesió; es protegeixen doncs diversesàrees inconnexes (només el cursprincipal del riu Gaià uneix partd’aquestes a modus d’un simple cordóumbilical), fet que implica una lògicafragilitat territorial a mig termini, i alhoraen dificulta la seva gestió global.

Si voleu veure la Declaració de Querolsencera aneu a:www.viaverdabaixgaia.blogspot.com

racó d’història

Les eleccions de la 2a República a la Pobla de Montornès2

Jordi Suñé Morales

1931...La Segona República espanyola,proclamada l’abril del 1931, instauràun sistema electoral democràtic, ambllistes obertes. Podien votar totes lespersones, sense tenir en compte el seuestatus social o la situació econòmicapersonal. I a partir del 1933, perprimera vegada en la història de l’Estatespanyol, es va permetre votar a lesdones.

Després d’anys d’eleccions sense capinterès, ja que no es permetia votar atothom i els que votaven es veienpressionats pels cacics, i d’unadictadura, la de Primo de Rivera, elpoble, obrers/es i pagesos/es, era elprotagonista de la vida política.Convocades les eleccions municipalsdel 1931 havien anat apareixent petitspartits republicans, que escaracteritzaven pel seu caràcter local.A pobles com Torredembarra o ElCatllar la tradició republicana proveniade més antic, on a finals del segle XIXja tenien centres republicans.

A la Pobla de Montornès l’AgrupacióRepublicana de la Cultura es fundavael gener del 1931. Aquest partitesdevindria la seu local de l’EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC).Com en molts pobles, sobretot elspetits, i en aplicació de l’article 29 dela llei electoral vigent, no va caldrecelebrar les eleccions municipals del12 d’abril del 1931. El nombre decandidats era igual al de regidors atriar. Així, entraren quatrerepresentants republicans, tres“liberals” i dos regionalistes. Aquestsdos regionalistes possiblement fossinmembres del Comitè català deMontornès, que era un col·lectiu derecent creació adherit a la LligaRegionalista. L’alcalde elegit fou elmembre de l’Agrupació Republicanade la Cultura Jaume Borràs. Borràshavia encapçalat l’oposiciódemocràtica a La Pobla durant laDictadura de Primo de Rivera, tal i comho explicava a l’Avançada deTarragona: “Vaig lluitar fortamentcontra el caciquisme, no pas perobtindrer el càrrec d’alcalde”.

Amb la victòria general de lescandidatures republicanes a la resta del’Estat el canvi de règim era un fet. Esconvocaren llavors les eleccions dediputats a Corts pel 28 de juny delmateix any. Cinc foren les candidaturesque es presentaren: La CandidaturaAutonomista Republicana, querepresentava a l’electorat conservadori de dretes, La CandidaturaRepublicana, que incloïa gent delPartit Republicà Radical (PRRS) d’enMarcel.lí Domingo i d’ERC, LaCoalició Republicano-Socialista, delPartit Socialista Obrer Espanyol(PSOE) i el Partit Republicà Radical(PRR), el Bloc Obrer i Camperol(BOC) i el Partit CatalanistaRepublicà (PCR) de l’Antoni Rovira iVirgili.

Els resultats foren els següents:

Candidatura Republicana - VotsMarcel.lí Domingo (PRRS)... 208Ramon Nogués (PRRS)......... 198Josep Berengué (PRRS)......... 193Joan Loperena (ERC)............ 176Jaume Carner......................... 150

Candidatura AutonomistaRepublicana - VotsAlbert Talavera (L.R).............. 27Joan Bta. Roca......................... 26Josep Mª Gich (L.R.)............... 24Josep Mª Tallada (L.R)............ 19Joan Torras.............................. 13

Coalició Republicano-SocialistaVotsAmós Ruiz (PSOE).................. 61Jaume Simó (PRR).................... 2

Bloc Obrer i Camperol - VotsJosep García (BOC)................... 8

Partit Catalanista RepublicàVotsAntoni Rovira i Virgili............... 5

1933...L’any següent, el 19 de novembre del1933, es realitzaren les segoneseleccions de diputats a Corts. Era laprimera vegada que les dones podienparticipar en una consulta electoral.

Els resultats seguiren favorables alsrepublicans d’ERC, que augmentarenmés de 100 vots, respecte les últimeseleccions al Parlament. Les dretes,representades per la Unió Ciutadana,però, triplicaren els seu resultats. LaCoalició d’Esquerres Catalanescontinuà sense trobar l’èxit electoral ala Pobla i el vot comunista, aglutinatdins el Front Obrer, quasi desapareguéde la convocatòria. Aquests foren elsresultats:

La participació fou molt alta en totesles urnes. A la Pobla l’abstenció solsafectà a un 15,6% dels electors.

Pel que fa als resultats cal dir quesegueixen la tònica de la resta delPrincipat, on guanya la CandidaturaRepublicana, i la característica delspobles tarragonins on guanyen, dins laCandidatura Republicana, elscandidats Marcel·linistes.Si tenim en compte que es tracta d’unpoble eminentment pagès cal destacarels seixanta un vots del PSOE i els sisdel BOC. Finalment, observem com elPCR no assoleix l’èxit electoral a laPobla, a diferència de pobles comAltafulla.

En plena eufòria republicana icatalanista es redacta a Núria l’Estatutde Catalunya, que serà aprovat en elreferèndum del dos d’agost del 1931.A la Pobla l’abstenció pujà fins el22,14%. De totes maneres els 225electors que exerciren el seu dret a voto feren manifestant-se afirmativamenta favor de l’”Estatut de Núria”.

1932...Malgrat la retallada del text de l’Estatutque va patir a Madrid, es preveia lareinstauració de la Generalitat, per laqual cosa es van convocar eleccions alParlament català pel 20 de novembredel 1932.Es presentaren sis candidatures: LaUnió Ciutadana, que aplegava el votreaccionari, el Partit Comunista deCatalunya (PCC), el BOC , laCandidatura d’ERC, que hi concorriaen coalició amb la Unió Socialista deCatalunya (USC) i el Partit RepublicàAutonomista (PRA), la Coaliciód’Esquerres Tarragonines, que incloïaels partits PCR, PRRS, PSOE ifederals, i el PRR. Cal destacar que adiferència dels pobles del voltant, onles candidatures d’ERC i la CoalicióD’Esquerres Tarragonines es vandisputar la victòria electoral, a la Poblala candidatura d’ERC arrasà a totes lesaltres. Fixem-nos amb els resultats:

Coalició d’Esquerra RepublicanaVotsManuel Galès (ERC)............. 142Ventura Gassol (ERC)........... 140Miquel S. Cunillera (PRA).... 140Gonçal Ibars (ERC).............. 140Jaume Simó (PRA)............... 140Martí Rouret (ERC).............. 139Antoni Rovira (ERC)............ 138Andreu Abelló (ERC)........... 138Carles Gerhard (USC)........... 138Francesch Farreras (ERC)..... 137Josep Folch (ERC)................ 137

Unió Ciutadana - VotsAlbert Talavera (L.R.)............. 59Ricard Guasch........................ 59Josep Mª Casabó (L.R.).......... 58Josep Mª Tallada (L.R.).......... 58Salvador Ventosa (L.R.).......... 58Josep Nofre............................. 58Josep Mullerat........................ 57 Josep Caylà (Tradicionalista). 53Josep Piñol (Trad.).................. 51Francesch Satué (Trad.).......... 51Joan Vilanova......................... 48

Coalició d’EsquerresTarragonines - VotsFrancesc Compte (Federal)..... 16Pere Lloret (PCR)................... 13Macià Mallol (PCR)................ 11Miquel Mestre (PSOE)........... 10Josep Recasens (PSOE)........... 8Josep Magriñà (Federal).......... 8Manuel Miró (Federal)............. 8Josep Iglesias (PRRS).............. 7Pau Font (PCR)....................... 7Domènech Piñana (PRRS)........ 7Jaume Albesa (PRRS).............. 7

Bloc Obrer i Camperol - VotsJaume Miravitlles.................... 4Joaquim Maurín....................... 4Jordi Arquer............................. 3Pau Padró................................ 3

Partit Republicà Radical - VotsJoan Palau Mayor.................... 1

Candidatura d’EsquerraRepublicana VotsAmós Ruiz (PSOE)................ 250 Josep Lluís Pujol (ERC)........ 249Joaquim Llorens (ERC).......... 249Joan Sentís (ERC).................. 248Daniel Magrané...................... 248

segueix...

El nombre de votants augmentà peròel percentatge de participació baixà,mantenint-se, però, per sobre del 70%.

1934...Per segona vegada i última esconvocaren eleccions municipals en elperíode de la Segona República. Vantenir lloc el 14 de febrer del 1934. A laPobla dos mesos abans els candidatss’havien agrupat sota tres sigles: elSindicat Unió de Rabassaires, l’ERC(Agrupació Republicana de la Cultura)i el Partit Republicà Radical.Finalment foren les dues últimes lesque concorregueren a les eleccions.

Dels sis regidors quatre foren perl’ERC, que havia obtingut 227 vots idos, la minoria, pel Partit Radical, quen’havia obtingut 129. Aquest partits’havia format al voltant del’Associació de Propietaris del poble iera de tendència dretana. Tenim dadesdel PRR a La Pobla des de l’octubrede 1932.

El militant de l’AgrupacióRepublicana Ventura Borràs founomenat alcalde. L’abstenció fou forçaelevada, ja que arribà al 35,6% delselectores/es.

El conflicte rabassaire, ques’arrossegava des de feia dècades,esclatà amb els fets d’octubre. La novallei de propietat de la terra, la Llei deContractes de Conreu, redactada pelgovern republicà català en ple “bienninegre”, no s’arribaria a posar en marxa.El sis d’octubre del 1934 a BarcelonaLluís Companys havia declarat l’EstatCatalà. El govern reaccionari espanyols’encarregà de detenir totes les personesque ostentaven càrrecs públics i haviendonat suport a la “revolta”.

A la Pobla foren detingudescinc persones, entre elles l’alcalde. Elsmés afectats per la repressió foren elspagesos, que van patir 41desnonaments, la xifra més alta del BaixGaià. Els regidors de l’Ajuntamentforen destituïts. Una comissió gestora,nomenada pel Govern Militar deTarragona, substituí l’antic equip degovern. Alfonso Monserrat founomenat alcalde de la població.

1936...L’endemà de la victòria del Frontd’Esquerres, a les eleccions del febrerde 1936, els republicans tornaren al’ajuntament. En aquestes eleccionsgenerals el grau de crispació era tal quees presentaren sols dues candidatures,que aglutinaven el vot de dretes per uncostat i el d’esquerres per l’altre. Laparticipació va tornar a ser molt alta,ja que va anar a votar el 84% dels/eselectors/es.La victòria se l’emportà el Frontd’Esquerres per uns 55 vots dediferència:

Unió Ciutadana - VotsGaietà Vilella........................ 161Joan Palau (PRR).................. 161Joaquim Bau (Tradic.)........... 160Josep Mª Casabó (L.C.)........ 158Josep Mullerat (L.C.)............ 157

Coalició d’Esquerres Catalanes -VotsMacià Mallol (ACR)................. 8Ramon Nogués (PRRS)............ 7Claudi Ametlla (ACR).............. 6Josep Soronellas (AR)................ 6Primitiu Sabaté (PRRS).............. 6

Front Obrer - VotsJulià Gómez (BOC).................... 1Antoni Ibarra (BOC)................... 1Daniel Domingo (BOC).............. 1Pau Padró (BOC)........................ 1Rafael Vidiella (PSOE)............... 1

Front d’Esquerres - VotsMarcel·lí Domingo (PRE)......... 260Joan Sentís (ERC).................. 260Ventura Gasol (ERC).............. 260Josep Briansó (ACR).............. 259Amós Ruíz (PSOE)................. 259

Front Català d’Ordre - VotsRamon Barbat (PRR)............... 207Joaquim Bau (Trad.)............... 205Josep Mullerat (APC)............. 205Josep Mª Casabó (L.R.)........... 205Gaietà Vilella.......................... 205

Encara es celebraren unes altreseleccions abans de l’aixecamentfranquista. Aquestes serviren perelegir els compromissaris per a lapresidència de la República. Escelebraren el 26 d’abril del mateix anyi no foren representatives perquè lesdretes boicotejaren la convocatòria.Fixem-nos com l’abstenció arriba al56%. Els resultats foren els següents:

Joan Martí Català................... 221Joaquim Llorens (ERC).......... 220Ramir Ortega.......................... 221Maties Mallol........................ 221Josep G. Tomàs....................... 21Joan Magriñà......................... 21Francesc Puig......................... 21Andreu S. Farré...................... 21Josep Ixart.............................. 21

El 21 d’octubre del 1936 es constituíde nou l’ajuntament d’acord amb laproporció, per partits i sindicatsantifeixistes que hi havia a la Pobla,determinada pel Consell de laGeneralitat: Tres regidors per la CNT,tres per ERC, dos pel PSUC, un pelsrabassaires i un pel POUM.

medi ambient3

bar l’Auca Anuncia’t alTimbal !

eltimbal@baixgaia.com

c/. alt de sant pere, 18Tel. 659 215 881

43830 Torredembarra (Tgn)E-mail: biosjardineria@terra.es

Santa Rosalia 5, Torredembarra Cantó de la vila 5, Altafulla

La PerlaLa PerlaLa PerlaLa PerlaLa Perlageladeria

El cabal ecològic del Gaià ja no és una utopiaHèctor Hernández

Durant els darrers mesos, s’han anatsucceint diverses petites notícies, toteselles vinculades d’una manera o altraal cabal del Gaià. Per una banda, elPSARU 2005, o sigui el Pla desanejament de les aigües residuals delnostre país, recull la construcció d’unterciari pels voltants del 2009, a ladepuradora d’aigües residualsd’Altafulla (procés de depuració quepermet la reutilització d’aquestesaigües, per exemple, per regar campsde golf o recuperar cabals dels rius).La voluntat de l’Agència Catalana del’Aigua (ACA) és, que aquesta aiguaserveixi per aportar un cabal d’aigua ala desembocadura del Gaià.Evidentment, pensem que arribat elmoment, caldrà plantejar si aquestaaigua es pot abocar riu amunt, perexemple, a peus de l’embassament.

Per una altra banda, fa poquessetmanes, es va aprovar el Pla sectorialde cabals de manteniment de lesconques internes de Catalunya.

Aquest document, estabeix quin sónels cabals d’aigua que s’han de garantirper a cadascun dels trams dels rius irieres per garantir el seu bon estatecològic. Així doncs, ara ja coneixemquins són els minims que s’han de fixarper establir un cabal d’aigua al Gaià.Lligat amb aquest Pla, fa pocs dies,coneixíem la notícia de la creació delsConsells de Conca, espais departicipació on totes les entitats,administracions, pagesos, regants,pescadors i concessionarishidroelèctrics podran dir-hi la seva. Enprincipi, aquests espais de debat hande servir per confeccionar els Plans degestió de cadascuna de les conques.

Aquestes experiències es posaran enmarxa a l’Alt i el Baix Ter, la Tordera iel Gaià a partir del Setembred’enguany.

Tot plegat, doncs, sembla que ensaproxima a un nou escenari, on caldràseguir reivindicant la necessitat derecuperar el nostre riu íntegrament, desdel seu naixement i fins la sevadesembocadura. De fet, és allò que lagent vol, tal i com va quedar ben clar,una vegada més, durant la Marxa pelGaià del passat 12 de març, on més de200 persones vam demanar que el Gaiàtorni a ser un riu.

El Baix Gaià, reivindica que el riu queel vertebra com a comarca, sigui unespai viu!

www.siniadelgaia.com/siniaActe reivindicatiu al pantà del Gaià

Una passejada per la Punta de la MóraUna prèvia

Seguim la ruta sota el mestratge deRafael López-Monné. És un expert, hapublicat diverses guies i s’estima elterritori. El paisatge és una construcciócultural. El paisatge és modificatconstantment per la mà de l’home. Elvalor que donem a un paisatge éscultural. I en aquest sentit un delsagents principals és el de l’artista. Unaevocació, una poesia, una fotografia,un context d’una novel·la, etc. I en uncontext de canvi com el que vivim, elsespais naturals com el de la Punta deLa Móra són un bé preuat perquè quasibé són únics. Anys enrera aquellterreny rocós i prop del mar nomésservia per treure una mica de llenya,per a fer carbó o per a pasturar el ramat.Per al conreu eren terrenys molt durs,poc agraïts. La construcció massiva dellitoral ha fet que l’Espai d’InterèsNatural (EIN) que visitarem sigui unajoia que convé preservar. Els motiussón diversos i van més enllà delsestrictament ecològics. El patrimoninatural pot ser una font d’ingressos, perexemple. El turisme sempre ha buscatel paisatge on sentir-se a gust, relaxat,identificat. Un patrimoni natural bengestionat pot ser una bona atraccióturística.

La ruta

Parem a mitja Platja Llarga. Hi ha unaentrada per on es pot arribar amb cotxe.És terme municipal de Tarragona. Esconserven petits muntanyans i restes

de plantes que formaven el prat. Elsprats eren un menjador suculent per alsramats. Ens treiem les sabates i ensposem les ulleres, la crema, la gorra...La platja està envoltada d’un càmping.El càmping ha fet de frontera entrepossibles agressions al medi litoral ila platja. El càmping també ha agreditl’ecosistema plantant les seves vallesal capdamunt de les muntanyes desorra. Ara hi ha projectat un passeig.Després de les reivindicacionsciutadanes, el Ministerio de MedioAmbiente ha rectificat alguns dels seusplantejaments. Com a part positiva, elpasseig tornarà a guanyar els metresde platja que s’ha apropiat el càmping.

Arribem a la Punta de la Crehueta. Ensaturem i mirem enrera. Es veuTarragona, la catedral. L’espai quevisitem s’ha pogut conservar gràcies aque la seva propietària no se l’havolgut vendre mai. Comprèn una sèriede camps de conreus, dues cales, elbosc conegut amb el nom de “laMarquesa”, diferents roquissars i laPunta de la Móra.

L’Espai va rebre l’ajuda d’un projecteLife de la Unió Europea. L’entitatecologista DEPANA va serl’encarregada de gestionar el projecte.Es van editar tríptics, es van ferneteges, visites guiades, punts dellibre, es va obrir un local al centre dela ciutat, etc. Actualment DEPANA hiorganitza activitats però manca unsuport de l’administració.

A la Punta de la Crehueta hi ha restesd’una pedrera romana. Ens posem elcalçat i trobem una obra de pedra seca.Es tracta d’un experiment, una propostade com podrien ser les actuacions enespais com aquest. És amb pedra secai l’ha fet una empresa especialitzadaen el tema que es diu Naturalea. Unpetit mirador i uns metres de passeig.Malgrat això, la proposta no ha agradatgaire i es demanen actuacions mésminimalistes, que tinguin un impactequasi nul. Seguim. El roquissar vist desdel bosc és espectacular. Veure la platjades del bosc, un joia. Arribem a calaFonda. El nom és ben explícit. El camíper dins el bosc ens ha fet enfilarsuaument damunt d’un turó. La platjaqueda sota. Popularment se l’anomena“Waikiki”...

Seguint el camí pel bosc arribem a unaclariana. Hi ha camps de conreuspedregosos però encara llaurats:Garrofers, a la parada de dalt, i, mésavall, sota Mas Grimau, oliveres. Ensapropem a Mas Grimau. Fóra el llocidoni per instal·lar un centred’interpretació de l’espai. Mentre, eltemps s’emporta al terra i a l’oblit lespedres d’anys d’història. Per cert, alMas hi ha una torre de guaita.

Converses pel camí: Patrimoni, lacalor, la natura. Algú fa el primermos.Tornem al bosc i arribem a laPlatja de la Roca Plana o Calabecs. Elspins, que ens han acompanyat durantel recorregut i que han agafat tot tipusde forma per adaptar-se a l’orografia,

El lliri de mar (Pancratiummaritimum), de la família de lesamaril·lidàcies, és una de les plantesmés característiques i que mésdestaquen d’entre la sorra de laPlatja Llarga de Tarragona, on, delsdensos manyocs de fulles glauqueslineals a l’estiu en sorgeixen gransi flairoses flors blanques.

Espècie pròpia de les costes del sudd’Europa que cada vegada esdevémés rarificada a causa de laprogressiva desaparició del seuhàbitat natural, les dunes vegetadeso muntanyans, sota lestransformacions urbanístiquesdepredadores del nostre litoral.

al vent i a la sal, ara arriben a lamateixa sorra. Sembla increïble: soma la Tarragona de les químiques.

A la Punta de la Móra hi ha la torre deguaita que es veu a totes les imatgesmentals i reals que tenim. Avui no enshi arribem. La gana apreta. Els veïnsvan demanar a un famós constructortarragoní que construís la torre. Els

atacs dels pirates eren tan temuts comreals durant el segle XVI i demés.Tamarit, a quatre passes, va estarhabitat fins no fa tant. Però el que eranormal a l’època era construir les vilesuna mica alllunyades del mar. És el casd’Altafulla i Torredembarra. Arribema la Urbanització de la Móra, comiat ifins un altre.

El Lliri de mar

medi ambient4

Toni BaraGEPEC / Ecologistes de Catalunya

La recent aprovació de la novaXARXA NATURA 2000, la xarxad’espais naturals protegits a nivelld’Unió Europea que actualment s’estàimplementant, representa, com no, ungran avanç en aquest sentit per laconservació de les /Terres del Gaià/,amb molts i grans espais d’aquestterritori comú incorporats (a banda dela regió alpina doncs, a les /Terres delGaià/ certament s’aprecia que és ons’amplia més superfície de proteccióde Catalunya). Malgrat però, calconstatar que hi manquen encaradiversos sectors de gran valorcorològic biocenòtic: determinatstrams del riu Gaià i afluents, la granàrea del Montclar a l’Alt Gaià i partsde la Baixa Segarra, algunes parts delMig Gaià i de la zona nord de la Serradel Montmell, algunes àreesestratègiques de la part litoral..., i,sobretot, hi manca dotar i garantir aaquest territori de la necessàriaconnectivitat biològica amb suficientamplitud i cohesió; es protegeixendoncs diverses àrees inconnexes (solsel curs principal del riu Gaià uneix partd’aquestes a modus d’un simple /cordóumbilical/), fet que implica una lògica

fragilitat territorial a mig termini, ialhora en dificulta la seva gestióglobal. Aquestes mancances i aquestafragmentació llavors, retrassasensiblemet, o no ajuden pas, laconsecució del anhelat, possible, inecessari, Parc Natural de les Terresdel Gaià -o bé Parc Cultural, ParcEco-històric, Parc Regional caldràacordar-ho, aviat millor que millor-,ensems de la Corona Verda delLlevant Tarragoní Agroforestal,imbricada en la part sud-oest d’aquestvast territori. Tanmateix caldrà ara seramatents a la seva correcta gestió i alsprojectes de recuperació o milloraambiental que s’hi apliquin, així comals recursos que es destinin per al seufinançament.

Igualment resulta poc o moltesperançador l’aprovat Pla Sectorialde Cabals de Manteniment de lesConques Internes de Catalunya, il’anunciat Pla Zonal per a la Concadel Gaià, un instrument deplanificació pilot -conjuntament ambel rius Ter i Tordera-, que, ensems elcorresponent Pla d’Espais Fluvials ila creació del seu Consell de Conca,pot suposar l’endegament d’una novapolítica de gestió participada, integrali modèlica.

A tal efecte, i en el marc dels objectiuspalesats en la primera “Declaració deRenau” acordada la primavera delpresent 2006, el proper dissabte 30 desetembre a les 17h. ens trobarem a la“Casa del Poble” de Querol a la IIa.TAULA-FORUM DE PERSONES ID’ENTITATS PER A LACONSERVACIÓ DE LA CONCADEL GAIÀ I EL LITORALASSOCIAT, a la qual estan convidadestotes aquelles persones i entitatsinteressades, amb il·lusió iresponsabilitat de continuar treballantper la nostra causa comuna, el Gaià, laconca del qual ens interrelaciona:interrelaciona hidrològicament, pel seudrenatge, i transport de sediments,interrelaciona el paisatge,interrelaciona la vegetació,interrelaciona la fauna, interrelacionael treball de la terra, interrelaciona lahistòria, interrelaciona la cultura...

Un territori tanmateix amb unaproblemàtica conjunta i amb solucionstambé compartides. I, avui en dia, quanels nivells de sensibilitat i consciènciaambiental sortosament avancen arreu,arriba ja el moment d’establir unafigura legal de preservació ferma,àmplia, integral i moderna, queconnecti i aglutini l’Alt, el Mig i elBaix Gaià!

La preservació dels espais naturals d’interès de la Conca del Gaià, el seulitoral associat i la seva mar, en la Xarxa Natura 2000

Des del Baix Gaià es planteja lapossibilitat de convertir l’antigavia de tren Roda de Berà-Reusen una via verda. Aquesta via estroba en desús des de fa anys desde La Pobla de Montornès fins aReus. El tram que va de La Poblafins de Roda de Berà hadesaparegut per la construcció d’unramal del TGV.

Una via verda és un instrumentque serveix per donar una utilitatecològica, saludable i turística ales vies de tren que ja nos’utilitzen. Les despeses percondicionar el recorregut sónminses ja que els terrenys sónpropietat de l’Estat i estan aplanats.Cal treure les vies, arranjar el camíi senyalitzar la ruta. A partir d’aquíla comarca disposaria d’un espaiper a caminar i anar amb bici únical Camp de Tarragona. Actualmentles set vies verdes que hi ha aCatalunya són Olot-Girona,Colònia Rosals-La Baells, Ripoll-Toralles, Vall Fosca, Pinell de Brai-Roquetes, Girona-St Feliu deGuíxols i Arnes-Pinell. Tal comdemostren aquestes setexperiències, i els més de 1500 kmd’antigues vies de tren de l’Estatreconvertides en vies verdes,aquest projecte esdevé un atractiuturístic per qui pretén gaudir del

I perquè no una via verda?temps de lleure, de l’esport, del’entorn i d’un clima envejable.

La via verda podria començar al’antiga estació de La Pobla deMontornès. L’espai permetl’acondicionament d’un punt peraparcar cotxes, per a informar alsvisitants i fins i tot per a gaudir d’unservei de bar/restaurant/allotjament. Aquest punt està moltben comunicat ja que per allí passael GR-92 provinent de Bonastre,que va cap a Tarragona i que arribaa Reus. Des de Roda de Berà,Creixell, Vespella i Torredembarratambé s’hi pot arribar per diversoscamins. Aquestes coincidències iels diversos punts d’intersecció demolts altres camins al llarg delrecorregut permetran diversoscircuits circulars. La via verdacomença deixant al seu pas LaPobla i l’Ermita de Montornès.Arriba al terme d’Altafulla per lazona de la urbanització de Brisesdel Mar. Arriba a La Riera de Gaiàpassant prop de Virgili. Travessa elseu terme i l’abandona ben a propd’Ardenya. Arriba a El Catllar iabandona el Baix Gaià quan arribaa Perafort. La via s’acaba a Reus.

Seria una oportunitat per conèixerel patrimoni arquitectònic. Enprimer lloc, cal tenir en compte tots

els aspectes relacionatsestrictament amb el tren: l’estacióde tren de La Pobla, els 10 pontsde La Riera de Gaià, les garites perals treballadors, les antiguessenyals prevenint la intersecció dela via de tren amb els camins, etc.L’estat d’abandó de la via potcondemnar per sempre moltes deles construccions associades que enrealitat tenen una granpotencialitat. Al voltant de la viaverda també podríem gaudir delpatrimoni arquitectònic dels poblesper on passa, els marges, les casetesde pedra seca, les sínies, laruta de castells del BaixGaià, etc.

Els indrets per on passa lavia són, en la seva majoria,els paisatges naturalstípics del camp de la costamediterrània. Podremgaudir dels camps de secài d’algunes hortes. Tambédel bosc de pi i algunesalzines. El sota bosc, ambles seves plantesaromàtiques. Cal destacarla rica fauna que encara esresisteix a l’afanyurbanitzador dels darrersanys. Pel que fa als espaisd’interès natural(muntanyans, punta de la

Mora, etc.), cal destacar el pas delriu Gaià (la zona del’embassament, la desembocadura,el tram de riu entre Vespella iSalomó, el bosc de ribera, etc.).

El Baix Gaià ha de diversificar laseva economia. Actualment patimuna gran pressió urbanitzadora quepot convertir la comarca en unagran urbanització plena de segonesresidències. Econòmicament aixòpot suposar un fre laboral en unfutur proper. La unió de tots elsregidors de turisme del Baix Gaiàen projectes comuns és un pasendavant per garantir una opcióturística diferenciada. La creaciód’una via verda com la proposada

podria ser un revulsiu en aquestsentit. Cal tenir en compte lespotencialitats de les tres casesrurals, l’alberg Altafulla, els hotels,hostals, càmpings, fondes,restaurants, guies, etc.

El Ministeri de Medi Ambient encol·laboració amb RENFE, ADIF,comunitats autònomes,diputacions, ajuntaments icol·lectius, promou el ProgramaVies Verdes. Esperem que escoltinla nostra proposta.

El 19 de novembre es farà unamarxa unitària pel transportpúblic i la via verda del BaixGaià.

cultura popular5El Ball de Bastons de Torredembarra celebra el 10èaniversari de la seva recuperació.

Enguany el Ball de Bastons deTorredembarra ha estatd’aniversari. Ja fa 10 anys quan unacolla de 19 joves configuraven laformació inicial del Ball de Bastonsde Torredembarra que es presentàper la festa major de Santa Rosaliadel 1996.Des de la seva presentació fins al’actualitat han realitzat més de 80actuacions arreu dels PaïsosCatalans així com algunes sortidesa l’estranger, a més de lesactuacions en totes les festes deTorredembarra. Fora viladestaquen les actuacions a la FestaMajor de Martorell (1997 al 1999),la 2a Festa Bastonera de lescomarques de Tarragona aCambrils (2000), a les festes de laMercè de Barcelona (2000), a lafesta dels “Caldereros” dePamplona (2000), a la Trobada denacions sense estat d’Amurrio(2001), a Gloucester (Anglaterra)(2005), així com en les darreresTrobades Nacionals de Colles deBalls de Bastons de Catalunya(desde el 2001).

Per la festa major d’enguany el ballva organitzar un seguit d’activitats,totes elles relacionades amb el Ballde Bastons, per tal de celebraraquests primers 10 anys de la sevarecuperació.Les dates triades van ser els dies26 i 27 d’agost, el cap de setmanaabans de la festa major de SantaRosalia.Val a dir que, a més, la samarretade la festa major que any rea anyedita l’Agrupació de BallsPopulars de Torredembarra va anardedicada al Ball de Bastons ambuna il·lustració de la bastoneraCristina Girol.Prèviament, el dia 25, es va dur aterme la presentació del conte“Bastons de foc”, el tercer de lacol·lecció “Dotze Morterets”, escritper la Rosalia Ciuró i il·lustrat perl’Àngel Sauret. Durant l’acte, amés, es va inaugurar l’exposiciófotogràfica sobre aquests primers10 anys de la recuperació del Ballde Bastons a Torredembarra que esva instal·lar a la sala Lluís d’Icartdel Castell de la Vila.

El dia 26 es va dur a terme unacercavila bastonera en la que hiparticiparen les colles de bastonersde: Llorenç del Penedès, Vilanovai la Geltrú, l’Espluga de Francolí,Altafulla, la Riera de Gaià, elVendrell, l’Aleixar, Vilafranca delPenedès, Esbart Dansaire SantaTecla de Tarragona, Sant Cugat delVallès, la Múnia i Torredembarra.A més de la participació especialdel grup folklòric anglès “TheGloucestershire Morris Men” coma colla convidada.L’endemà, dia 27, va tenir llocl’acte de cloenda del 10è aniversariamb l’actuació, a la plaça delcastell, del grup folklòric anglès“The Gloucestershire Morris Men”i el Ball de Bastons deTorredembarra. El grup local feuun repàs de tots els seus balls i feul’estrena oficial d’un ball nou createxpressament per a l’ocasió.Aquest nou ball fou interpretatconjuntament pels Grallers de laTorre i el grup de música Txala quefou l’encarregat de realitzar elposterior concert de cloenda.

Redacció.- El Timbal s’endinsa enla divertida vida d’una entitat de lacomarca i ho fa a través del seudiari electrònic. Comencem pelmes d’abril: “Aquest divendres 21d’abril hi ha una gimcama joveorganitzada per la Cultural, desd’aquí us vull animar a apuntar-vos, (…). Per una altra bandatambé comentar que el dia 7 demaig hi ha la cursa del CorteInglés, més que una cursa es unafesta popular i una oportunitatúnica per anar pel mig del carrera Barcelona o trepitjar la pistad’atletisme de l’Estadi Olímpic deMontjuich. Farem una pròximaconvocatoria.”

Ens aturem per parlar del carnaval:“S’AJORNA LA PAELLA DECARNAVAL DIUMENGE 18 DEJUNY FINS A NOU AVIS. Lacelebració de la jornada festiva dela paella de Carnaval s’ha ajornatestan convidats tots aquells que essenten identificats amb els actesque duu a terme la nostraassociació principalment elCarnaval 06. Per una altra bandadivendres 26 es farà el trasllat delocal del poli a la nova ubicacióper això us convoquem a les 8 dela tarda al poli. També escomentarà la participació de laCucarull al torneig de futbol salalocal, i les barres dels concerts del’estiu. Es prega confirmació perqualsevol acte.”

Diari d’una associació juvenil. Des de fa mesos l’Associació JuvenilNo només parlen de festes id’esport: “Per un habitatge digne,planta’t el 14 de maig !!! Eldiumenge 14 de maig a les 5 de latarda, s’ha convocat unamobilització per un habitatgedigne a diverses ciutats de totl’Estat. La convocatòria fa unacrida a tota la gent jove a fer una“sentada” en llocs cèntrics ivisibles de les ciutats per denunciarla situació excloent, pel col·lectiujove, del mercat de l’habitatge i lamanca de voluntat política per ferfront a aquest problema.Enmig d’un discurs dominant quediu que els i les joves no ensmobilitzem més que per organitzarmacrofestes ha aparegut, de formaespontània, a partir de correuselectrònics i missatges de mòbilaquesta iniciativa popular. És peraixò que des de xarxa jove volemdonar suport a la iniciativa ifacilitar a les entitats, col·lectiusde joves i a tots els joves aquellainformació que hi ha sobre aquestesdeveniment. A Tarragona a laPlaça de la Font.”

La foto hi té un espai: “Als nostresparticipants al concurs defotografia local, Andrés Mondejari Javier Elías, 1er i 3er classificatrespectivament. La fotoguanyadora es diu “Gel demar”(Andres Móndejar) un nommolt idíl·lic, de una captura

atemporal al les roques de Barà.Aquesta es la foto del tercer premianomenada “Paciencia” de JavierElías (Taller de reparacions SPG)es una estalagmita o estalactita dela Cova del Merla. Ambdósnovament moltes felicitats sou elsnostres campions.”

Anem a pel futbol: “Aquest va serl’equip inicial: «EQUIP DE LACUCA 06 A d’alt i d’esquerra adreta: Toni, Antonio, Carles, Jordi,Iván. A baix i d’esquerra a dreta:Fernando, Sergi, Eze, Joan.Pròxim partit divendres 21 de juliola les 8:30 al poliesportiu.”

Anem de festa: “Concert gratuït aReus a les 22 hores del grupPastora amb l’associació debarraques de Reus, que componentotes de les associacions de jovesde Reus. Sortida a les 20 h. des dela Plaça dels Pins.”

Jalar que no en falti: “LABOTIFARRADA DE LA DIADA Enaquest acte es van superar lesexpectatives, vam servir més de400 àpats (Botifarra, mongetes, pa,tomàquet, allioli), la veritatesperavem menys gent. Però eltemps va acompanyar i vam poderpassar una altra diada celebrantun sopar de germanor. Els resultatsdel concurs de llançament depinyol van portar un nou record a

la pista Pepe Oliva, amb unllançament de 16,20 metres el Sr.Jesús Grau es va imposar entre els18 participants d’aquesta edició.Aquí podeu veure una foto de laprimera botifarrada popular deRoda de Barà ara fa 15 anys, almateix indret, la plaça de laSardana, abans anomenada plaçade Cal Peret. On una insipient grupde joves de Roda que s’anomenava“Pa Torrat”, actualmentAssociació Juvenil Cucarull, vaduur a terme la iniciativa de laprimera botifarrada popular.Aquest estiu hem gaudit d’allò mésamb les actuacions musicals, tande l’Arrebato com el magníficconcert de Hotel Cochambre quevan sorprendre a tothom amb unestil directe i rockanroler, la veritatens hauria agradat que més gentgaudis d’aquest acte, que es va ferel divendres 18 al poliesportiu,però que hi farem hi ha gent quecol·labora, i hi ha molta gent queno col·labora que no li agradaarriscar-se a veure una actuaciógratuïta que com a molt pot perdreun minut del seu temps. Així i tot

ens ho vam passar força bé. Lesnenes maques a mitjanit,l’Empalmada en la seva 11º edicióva tornar a congregar unaafamada massa de jovent ambganes de fer gresca. La nit vaacompanyar, no feia gaire fred, iels més valents van passar perl’aigua com mana la tradició.Espero que els reconeixements al’Associació Juvenil Cucarullsiguin positius, la feina així ho haestat i com cada any hem elevat elnostre compromís i col·laboració.”

I no podem tancar l’article senseanunciar que : “JA TENIMLOCAL!!! Inaugurem el 7d’octubre, però el divendres 6d’octubre tindrem una pre-inauguració per nosaltres els quetreballem cada festa com si fos laprimera. Des d’aquí volem agraira tothom que ha fet possible aquestsomni, que ben aviat serà realitat.Han estat més de 16 anysd’associació per aconseguiraquesta fita i d’ara endavantnomés poder gaudir i donar-li totala utilitat que un local com aquestes mereix.”

http://cucarull.blogspot.com

espai denúncia6

Avui dissabte 19 d’agost,l’Assemblea de Joves del BaixGaià (AJBG), hem okupat deforma simbòlica aquesta vivendaabandonada situada al Passeigmarítim, una més que dibuixa larealitat turística i especuladora dela nostra costa, una costacondemnada i castigada sota elpoder de la construcció: un poderque vulnera el dret a accedir a unavivenda digne i destrueix el mediambient. Amb aquesta acció volemreivindicar dos punts:En primer lloc: la inaccessibilitatper part dels joves i no tant joves aviure sota un sostre decent, degutal progressiu encariment del sòlcom a conseqüència del’especulació. Denunciem per tantque: Tant a Torredembarra com ala resta de pobles costaners delBaix Gaià, aquesta dinàmicaeconòmica ha perjudicatdirectament a les classes populars.En segon lloc: la nostra terra estroba en una greu situació, on cadacop més manquen els espaisnaturals degut al negoci del granmercat que gràcies al seu podereconòmic, pot destruir aquellsespais que pertanyien al poble, iaixí construir-ne uns d’altres alservei d’una gran minoriaprivilegiada de la població.Denunciem per tant que: s’hadestruït a canvi d’un negoci efímerunes terres que ara sónirrecuperables, com el Roquer,actual port esportiu (la zona més

mafiosa i consumista detorredembarra) i la Platja delCanyadell, espai edificat amb elpermís de la burgesia i elreformisme català. Torredembarrano és l’únic poble agredit perl’especulació, arreu dels PaïsosCatalans, de l’edificació i ladestrucció de paissatges naturals ensón exemples notoris, lescomarques del País Valencià, sónarrasades per empresesdestructores com Marina D’Or,camps de Golf, etc...Davant d’aquesta situació, no enspodem quedar callades, defensemla nostra terra davant de qualsevolatac especulatiu, i combatemaquells que ens destrueixen.Denunciem també la possibleconstrucció del Muntanyans II, pera construïr centenars d’edificis, queaïllarien biològicament la quartazona humida més important delPrincipat. Davant d’això, usconvoquem a la manifestació elproper dia 10 de setembre a les 19ha la Plaça de les Monges. Perfinalitzar, ens reafirmem en la lluitacontra l’especulació i per ladefensa del territori tot construïntuns Països Catalans més lliures!

Immobiliàries, constructores,especuladors, falsos ecologistes...¡CULPABLES!Visca la Terra!

AJBG 19-08-2006

Perquè l’especulació no té límits...Però la nostra terra si!

MUNTANYANS II NO!

El creixement urbanístic que viula costa catalana està acabant ambel perfil que identificava elsnostres pobles i ciutats. Aquestadegradació del litoral mediterraniesdevé un motiu de preocupació,més que evident,en amplis sectorsde la ciutadania torrenca. Unmodel urbanístic extensiu,desordenat i insostenible que creauna dependència cap el sector dela construcció en detriment de ladiversificació d’altres sectors del’economia. A Torredembarra, dela mateixa manera que a la restadel litoral mediterrani, ésnecessari protegir els pocs espaisque encara conserven lescaracterístiques pròpies del nostresistema costaner. L’Espaid’Interès Natural d’”ElsMuntanyans” es troba actualmentamenaçat per un Pla Parcial elqual permet edificar 555habitatges en un paratge de quinzehectàrees. Un espai que, no nomésrequereix una especial protecció,sinó que es troba situat en unazona que la mateixa Generalitatha qualificat d’alt risc d’inundacióen travessar-lo el Torrent d’en

QUI ESTIMA LA TORRE NO LA DESTRUEIXDefensem la terra!

Gibert, amb el risc de produir-segreus danys en núclis de població,vies de comunicació i e nel propimedi. D’altra banda, lamaterialització d’aquest Pla,suposaria l’ofegament de l’únicespai natural que resta protegit aTorredembarra, el qual quedariaincomunicat amb les zonesforestals protegides de l’interior ique hauria de suportar l’augmentde la pressió de milers de personesvivint a cinquanta metres del’estany d’El Saler. Cal recordarque el mateix poble ha manifestaten múltiples ocasions la sevavoluntat de preservar aquest espaii que el mateix Ajuntament deTorredembarra i el ConsellComarcal del Tarragonès hanaprovat mocions a favor de noconstruir 550 habitatges alsterrenys afectats i sol·licitant laseva inclusió dins de l’Espaid’Interès Natural. El Departamentde Medi Ambient de la Generalitatde Catalunya va obrir negociacionsamb el “Ministerio de MedioAmbiente” per tal de comprar unapart de l’espai. Malgrat això, elDepartament de Política Territorialno ha aturat el procés per aurbanitzar. Les entitats i

organitzacions sotasignantsconsiderem necessària unaresposta col·lectiva que enspermeti fer respectar el territori isalvaguardar el nostre futur i, pertot això, demanem:- Que elDepartament Política Territorialpromulgui la suspensióimmediata del Pla ParcialMuntanyans II fins que no siguiaportat un nou informed’inundabilitat per part del’Agència Catalana de l’Aiguaque garanteixi la seguretat de lazona, així com el corresponentestudi d’impacte ambiental per talque sigui incorporat.- Quecontinuin les negociacions amb el“Ministerio de Medio Ambiente”per tal d’incloure els terrenysafectats en el pla de recuperaciódel litoral i es qualifiquinposteriorment els terrenys com asol no urbanitzable.- Que laConselleria de Medi Ambientinici i les gestions per tald’incloure els terrenys afectatsdins d’una eventual ampliació del’Espai d’Interès Natural “Platjade Torredembarra i Creixell”

Torredembarra, 10 de setembre de2006

@ xarxawww.torredembarra.org

www.larieradegaia.catwww.elcatllar.org

www.salomo.altanet.orgwww.noudegaia.altanet.org

www.altafulla-web.orgwww.creixell-aj.org

www.rodadebara.orgwww.vespella.altanet.org

www.xtec.net/ceipantoniroigwww.xtec.net/ceip-molidevent

www.xtec.net/ceipantinawww.xtec.net/iestorredembarra

www.xtec.net/iesrdtwww.xtec.net/ceip-agulla

www.xtec.net/ceip-portaladawww.xtec.net/zerbaixgaia

www.xtec.net/centres/e3005364www.xtec.net/ceip-salvador-espriu-roda

www.armatstorredembarra.comwww.coralsantarosalia.orgwww.grallersdelatorre.org

www.fanfara.orgwww.pcaltafulla.org

www.clubmaritimaltafulla.comwww.clubmaritimtorredembarra.com

www.udtorredembarra.esusuarios.lycos.es/lariera

www.abg.catwww.alternativabaixgaia.blogspot.comwww.llibertat.com/escamotbaixgaiawww.tinet.org/~csgaiawww.tinet.org/~cestudiswww.castellersaltafulla.miarroba.comwww.noisdelatorre.comwww.ballspopulars.orgwww.balldediables.orgwww.larieradegaia.cat/bibliotecawww.pantoniroig.comwww.siniadelgaia.comwww.dimweb.net/tresusuarios.lycos.es/pedradetocwww.cevoltorredembarra.galeon.communtanyans.gepec.orgwww.gaiafolk.orgbaixgaia.blogsome.comwww.litegrup.com/escacstorrewww.cotorredembarra.orglarieradegaia.blocat.comwww.sinibald.catwww.baixgaia.netwww.cucarull.blogspot.comwww.uceptorredembarra.comwww.viaverdabaixgaia.blogspot.comwww.francescmercade.blogspot.comwww.lluissunye.blogspot.com

Envia’ns la pàgina web del teu grup o associació i lainclourem en aquest llistat de pàgines web dels BaixGaià.

www.baixgaia.com

Francesc Mercadé

Aquest matí he agafat el trenRegional de les 7.11h. aTorredembarra, per a anar atreballar a Barcelona com cadadia. Ja fa onze anys que hitreballo. Som centenars depersones que agafem aquest trenentre Reus, Tarragona iespecialment Torredembarra.Quan hem pujat i com quasisempre, el tren anava ja ple. Hemhagut de fer el trajecte, de mésd’una hora de durada, drets.

L’AVE a Perafort, un errorAlguns de nosaltres portàvem ElPeriódico d’avui, i hem comentatla portada. S’hi llegia: “L’estacióde Tarragona, a punt per rebrel’AVE”. L’esclat de riallades haestat majúscul, tant els queviatjaven asseguts com els queanàvem drets hem estat d’acord:L’AVE no passarà per Tarragona.Tarragona no és Perafort. A l’àreametropolitana de Tarragona-Reus-Valls, ens fan molta gràcia aquestes“notícies”. Perafort és lluny i nopodrem agafar l’AVE per anar atreballar a Barcelona. Pels únics

que servirà aquesta parada, seràpels futurs estadans barceloninsde la urbanització que s’hiconstrueix al costat. Nosaltres elque voldríem és que el servei deRodalies arribés a Reus, i potseraixí, amb més freqüència de trens,no aniríem a treballar com sifóssim porcs.x

gaià folk7El Gaià Folk en imatges.

breus8Una nova associació aCreixell

Els Merlets de Creixell és el nomde la nova entitat. Té l’objectiude vetllar pel patrimoni.L’espurna que els ha acabat de ferdecidir és la polèmica construcciód’apartaments al costat de la torrede Cabaler. Es van presentar ambun acte a la plaça del Castell.

La Nou de Gaià obre uncentre cultural

L’equipament, que disposa desales polivalents per a les entitats,està ubicat al castell del Baró deles Quatre Torres. Es tracta d’unedifici de finals del segle XVIII iprincipis del segle XIX. Ha estatrestaurat i compta amb 1000metres quadrats per a feractivitats.

Bastons de foc

Aquest és el títol del tercer volumde la col·lecció de contes “Elsdotze morterets” que editaanualment l’Agrupació de BallsPopulars de Torredembarra. Enaquesta ocasió i coincidint ambel 10è aniversari del Ball deBastons de Torredembarra elconte ha anat dedicat al Ball deBastons. Ha estat escrit per laMarina Ciuró i il·lustrat perl’Àngel Sauret. Es pot trobar aalgunes llibreries deTorredembarra.

25 anys del Clubd’Escacs deTorredembarra

Coincidint amb la celebració del25è aniversari de la creació delClub d’escacs de Torredembarras’ha editat un llibre que repasa“Els primers 25 anys del Clubd’escacs Torredembarra”. El llibreha estat escrit per dos membres delclub, Gabril Comes i Jordi Salvat.

Per un món millor

És el nom d’un recull de poemeseditat pel CEIP Molí de Vent idistribuït entre els seus alumnes.Es tracta d’una obra que conté elsmillors treballs presentats alconcurs de Sant Jordi.

II República al Campde Tarragona

Recull de treballs editat pelCercle d’Estudis Històrics iSocials Guillem Oliver del Campde Tarragona. No hi ha cap capítoldedicat al Baix Gaià però hitrobareu alguna referència. Moltinteressant.

El Patronat Antoni Roig

Quan arriba algú a viure o a treballar ala nostra comarca li pot sobtar trobar-se en qualsevol carrer edificis i restesarquitectòniques de gran valor. Enaquest espai de patrimoni urbà volemreivindicar la conservació d’aquestsespais per la seva bellesa, per la sevafunció i per la identitat que donen allloc. En aquest número comencem pelPatronat Antoni Roig. El seu estatd’avui dia és lamentable. Malgrat aixòés un espai que convé dignificar ipotenciar. Construït a finals del segleXIX amb el llegat de l’indià AntoniRoig ha estat l’edifici de les escolesfins no fa gaires anys. En GabrielComes va publicar un llibre al respecteamb l’editorial El Mèdol. També elsmestres i alumnes del CEIP AntoniRoig han fet publicacions al respecte.Actualment hi podeu trobar l’Escola deMúsica, el Ball de Diables,l’Agrupament Escolta Els Salats,

diferents serveis socialsmunicipals, el Punt Òmnia, el Puntd’Informació Juvenil, etc. Totesaquestes entitats i tots aquestsserveis són importantíssims per ala Vila de Torredembarra. Per tant,la dignificació de l’edifici i el seujardí seria una gran inversió.

Sembla ser que s’han iniciatgestions per a posar al dia tots elsdocuments de cara a poder ferinversions a l’espai. Felicitemaquesta iniciativa i esperem quearribi a bon port. Aquí sota podeuveure una imatge imponent del’edifici de principis del segle XX.

Pedra a pedra

J.S.

Francesc Llorach Balcells ha mort al’edat de 90 anys després de patir unagreu malaltia i una operació aquestpassat estiu. Francesc Llorach,“Sisquet Pintor”, havia nascut el 1914a Torredembarra i havia estat alcaldedurant uns mesos de la darrera guerracivil.

Francesc Llorach Balcells, que tambéera conegut amb els renoms de calSumoy o de cal Sisquet Pascual, va serun gran aficionat a la pintura i les sevesexposicions van ser exitoses inombroses de la primera, feta als localsde la Cooperativa del carrer SantaRosalia, a la última, realitzada alCastell de Torredembarra, en motiud’un emotiu homenatge que va rebreper part de la família i el poble de laTorre. Precisament la primeraexposició que va fer li hagués pogutcanviar la vida per sempre. Unpersonatge important, un republicàprovinent de l’Aragó, que va parar aTorredembarra accidentalment, vapoder veure els quadres i parlar ambl’autor. Li va agradar tant que poctemps després li va aconseguir unabeca per anar a estudiar a Itàlia. Però al’haver esclatat la guerra no la va poder

aprofitar. L’aragonès que hemesmentat va ser afusellat pels nacionalsel primer dia de l’Alzamiento.

La seva vida va estar marcada per laguerra i la repressió. De jove, durantla República, va militar a EsquerraRepublicana de Catalunya. De fet, elseu pare, en Francisco Llorach Sumoy,era un històric militant del CentreRepublicà Democràtic Federal. Un copcomençada a guerra les sevesresponsabilitats van augmentar i el mesd’octubre va ser elegit per la majoriade representants polítics i sindicalscom alcalde. Al cap d’uns tres mesosva deixar el càrrec perquè el seu estatde salut no era gaire bo. Quan es varecuperar es va incorporar a l’exèrcitrepublicà. Era el juliol de 1937. Dinsl’exèrcit va ser comissari de la 95Brigada de Marina i 94 Brigada. Valluitar al front de Terol.

El mateix dia que les tropes nacionalsvan entrar a Torredembarra es vaentregar. Va ser tancat en un camp deconcentració que hi havia a Tarragona.Quan es van assabentar que havia estatcomissari polític al front li trencarenel braç. Quan se li curà li tornaren atrencar. Després va ser traslladat a lapresó de Pilats, a la mateixa ciutat. El

consell de guerra que eljutjà el va condemnar areclusió perpètua. L’any1941 va sortir enllibertat condicionalperò va ser enviat a ferel servei militar. I al capde dos anys licommutaren la pena a12 anys i 1 dia de presó.

Definitivament, el 1951 va serllicenciat.

Josep Subirats Piñana, antic senador,impulsor de la Unió Europea i amicde Llorach, no es cansava de dir en elsactes públics que participava(presentació del seu llibre sobre elsalcaldes republicans de Tortosa,presentació del llibre sobre MiquelMestre i homenatge a Llorach, perexemple) que Llorach devia ser eldarrer alcalde republicà viu d’abansdel franquisme.

Llorach, acompanyat sempre de la sevaparella Pepita Solé Damian, era unapersona treballadora i humil que vaestimar Torredembarra, la platja i laseva gent. Des d’aquí el nostre recordi homenatge.

Informacions extretes dels treballs sobre elcooperativisme (2005) i sobre els republicans aTorredembarra (inèdit). Carnet dels Tranquils cedit perRosa Castro Llorach, néta de Francesc Llorach.

Francesc Llorach Balcells, el darrer alcalde republicàFerran de Querol iTorredembarra

La professora de la URVMontserrat Corretger va guanyar laIV Beca de Recerca HistòricaManuel Crehuet amb un treballsobre Ferran de Queral, escriptorafincat a Tarragona però que era fillde la Torre. Les cites descriptivesde l’època són molt il·lustratives.

Santes Creus i les Terresdel Gaià

Josep Santesmases i Joan Cunillerasón els autors d’aquestes “prosespintades que recorren la Vall delGaià fins arribar a la sevadesembocadura. L’ha publicatArola Editors.

Recull 8

El Centre d’Estudis Sinibald deMas ha editat el seu vuitè recullamb articles. El centre d’atenciód’aquest volum han estat lesciències, basant-se en elsMuntanyans, el mar i Baix a Mar.

Petita històriad’Altafulla

La Pilarín Bayés ha il·lustrat laPetita Història escrita per l’OlgaArnau. L’edició ha estat possiblegràcies a l’impuls del Centred’Estudis d’Altafulla.

Revistes

El panorama periodístic de lacomarca continua molt actiu. Esparla de la necessitat de coordinaresforços a nivell radiofònic i anivell de premsa però encara no esfa realitat cap projectemancomunat. Fem un petit repàs deles novetats: El Centre d’Estudis deRoda ha editat un nou número delBoi, que va presentar a la darrerafesta major petita. A Roda tambésurt el Diari de Roda que edita elMònic. Aquesta empresa tambéedita el Diari d’Altafulla. AAltafulla surt el butlletí municipalamb molta qualitat. També s’editael Full de l’ABG. A la Riera hi hala revista que també és molt potent.Cal destacar la supervivència delDragabales del Ball de Sant Miqueli Diables de La Riera. A la Torrecontinuen amb regularitat el Som-hi, el Mònic i el Diari de la Torre.Aquests dos darrers molt vinculatsa interessos partidistes. A nivell departits surt L’Agrupació, vinculatal nou partit de la regidora Toda;el TDB de l’Alternativa Baix Gaià.Pel que fa a revistes culturals caldestacar la Sínia, que ha renovat laseva imatge i ha ampliat els seuscontinguts. A nivell esportiu, caldestacar la qualitat de l’Agenda dela UDT. Els centres educatiustambé editen les seves revistes.Segurament s’han editat moltesrevistes més però no ens hanarribat. Estaria bé que de cara alnúmero de Sant Jordi ens féssiuarribar a l’apartat de correus lesvostres publicacions. Gràcies!

www.baixgaia.comla porta d’accés a internet del Baix Gaià