El treball domèstic al segle XXI

Pregunta?

 Quins factors influeixen en una llar per optar per l’autosubministrament dels serveis domèstics o contractar al mercat?

decisió de tipus econòmic social i cultural

Constatació: El treball domèstic és imprescindible per a reproduir la vida.

Gestió de les tasques:

La contractació al mercat: activitat externa que es pot gestionar per tres vies: empresa de serveiscontractació legal de servei domèstic ( regulat pel RD 1484/84 : relació laboral especial de la llar familiar) en les seves dues varietats: pagament directe de la seguretat social per l’empleada de la llar ( autònoma) sota un empleador ( cap de família) i finalment per acord verbal entre la llar i l’empleat de la llar sense contracte (economia submergida)

l’autosubministrament : opció interna de les llars que es duu a terme en l’àmbit privat per una o varies persones ( generalment les dones).

Factors: 1. la incorporació de la dona al treball assalariat2. l’augment del nivell de vida3. l’extensió de la cultura consumista4. la gestió cada vegada més acurada del temps, per guanyar temps personal i d’oci, etc., REFLEXIONS: qüestionar-se profundament l’organització i gestió domèstical’aprofitament integral de les tecnologies que s’apliquen a la llarrevisió de gènere sobre la persona o persones que realitzen generalment aquestes tasques.El perquè de la consideració que han assolit les tasques domèstiques.Activitats empresarials basades en els serveis a les persones de qualitat i competitives.

Divisió sexual

Conceptes relacionats • l’economia (els cost i nivell de vida, les finances privades, etc.).• els aspectes legals (contractes, normativa vigent, etc.)• la família• la dona (igualtat d’oportunitats, divisió sexual, discriminació sexual,

feminisme, etc.)• el treball ( divisió del treball, mercat de treball, treball submergit, treball no

declarat, treball no remunerat, treball marginal, organització del treball, etc.)• la valoració del temps (temps de treball, temps de lleure, organització del

temps, etc.)• l’educació (els valors, l’aprenentatge, l’actitud, etc.)• la tecnologia i la innovació. • Té sentit a partir d’un determinat nivell de renda• La immigració

Tipologia de treball

• 1) Treball amb remuneració al mercat• 2) Treball domèstic • 3) Treball voluntari• 4) Esclavitud

• RENDA BÀSICA ????

• Productiu• Reproductiu

Línies que expliquen el fenòmen• Destaco doncs, les següents línies de resposta o teories que expliquen el fenomen i que es poden trobar a la bibliografia emprada.• • L’opció d’autosubministrar-se o contractar al mercat s’explica en funció del seu cost i per tant de tenir o no tenir suficients recursos econòmics.• Autors actuals d’economia del treball ( per exemple: Lluís Fina, A Recio o Cr. McConell) entenen l’opció en aquests termes; únicament des de posicions

econòmiques més ideològicament d’esquerres ( per exemple: j. Coscubiela, S. Cardús) es valora el context social del fenomen.• • Depenen del tipus de tasques domèstiques i del concepte de família. • Alguns autors fan un enfocament del fenomen en funció del que s’entén per família, es a dir l’opció depèn del tipus de família ( monoparental,

nombrosa, persones grans, etc.) i de com aquesta organitza la llar.• • Està en funció de la valoració que es fa del temps i l’educació rebuda. • Es tracta d’autores (generalment dones), que donen un alt valor al temps productiu ( remunerat) i d’oci i fan una menysvaloració del temps de

reproducció. Sota una visió feminista. • • Fortament relacionat amb la incorporació de la dona al treball assalariat.• Els canvis s’expliquen únicament per la incorporació de la dona al treball, sent aquesta la causa principal al voltant de la que gira l’organització de la vida.• • Es tracta d’una decisió molt afectada per raons culturals i de gènere.• Tradicionalment s’ha tractat de tasques femenines i des de el feminisme i darrerament des de l’economia es vol provocar un canvi cultural i de gènere

en la seva comprensió.• • Consideració baixa del treball manual en front del treball intel·lectual.• Per a fer aquest treball no calen estudis, no cal organització ni esforç mental, etc.

• En termes de “consum” dels serveis domèstics com una opció fruit de les influencies de la societat consumista i capitalista.• Les tasques de la llar com una necessitat real i objectiva per el bon desenvolupament de la reproducció de la vida, però al mateix temps la societat

ultrapassa el concepte de necessitat i demanda constantment “consumir” com una forma d’entendre la vida.

Línies que expliquen el fenòmen El paper de les noves tecnologies aplicades a la llar han reduït considerablement l’esforç físic i el temps que cal dedicar a aquestes tasques ( la doble jornada femenina - treball assalariat + treball domèstic- en molt casos ja no és tant “doble”) però persisteix una percepció de desaprofitament i infrautilització d’aquestes tecnologies. Tampoc no s’han traslladat els avenços en organització d’empreses, a les llars (la llar i la família són la primera forma d’organització social !) per tal de millorar la productivitat, gestió i l’eficàcia del treball domèstic ( les màquines no supleixen la manca d’organització) i , a més, no s’educa per ser autònoms i solidaris a la llar. Consideració del treball domèstic com a improductiuLa societat i la macroeconomia han decidit que el treball domèstic (improductiu) no té prou importància des del moment no aporta riquesa mesurable (o difícilment mesurable) al PIB del país.

El treball domèstic de la necessitat a l’intercanvi de partides domèstiques. El treball domèstic com una necessitat més que cal cobrir fins el punt d’ intercanviar partides domestiques (fer hores extres, reduir despeses d’oci o la qualitat en l’alimentació o el consum de vacances, etc.) per a destinar-les a despeses de servei domèstic deixant de banda altres “sortides” al problema.

LLAR Humanes

Nº. membres de la llar Edat Sexe Situació personal

Físiques

Tipus d’habitatge Superfície habitatge Ubicació habitatge

Econòmiques Nivell ingressos

Patrimoni Nivell d’endeutament Nivell de consum

Culturals Nivell educatiu

Tecnològiques

Tecnologies de que disposa

Laborals Categoria professional Tipus de treball Situació laboral

SERVEIS DOMÈSTICS

Autosubministrament Sexe Temps

Contractació al mercat Temps

Factors per contractar

El nivell educatiu assolit per el titular/s de la llar és un factor decisiu per contractar els serveis domèsticsEl nivell de consum assolit per els titulars de la llar és un factor decisiu per a contractar serveis domèstics.Una elevada edat dels titulars de la llar és un factor decisiu per a contractar o no serveis domèstics.

Centralitat moderna del treball en la vida sociocultural

Treball

Jubilació

Escola

Centralitat del Treball / Pes en el Cicle vital de la persona

Treball decent

treball decent Concepte proposat per l'Organització Internacional del Treball per a establir les característiques que ha de reunir una relació laboral per a considerar que compleix els estàndards laborals internacionals, de manera que el treball es faci en condicions de llibertat, igualtat, seguretat i dignitat humana.

Es basa en el reconeixement que el treball és font de dignitat personal,estabilitat familiar, pau en la comunitat, democràcies que actuen en beneficide tots, i creixement econòmic, que augmenta les oportunitats de treball productiu i el desenvolupament de les empreses.

Augment del treball no assalariat: voluntariat.

Tipología de situacions ocupacionals

Població laboralment activa

autoocupada Intervé en el procés roductiu, treballant per compte propi.

ocupada Treballa per compte d'altri, assalariadament i amb contracte regular.subocupada Ocupa un lloc de treball de rang inferior a la seva categoria professional i/o en condicions de precarietat contractual, salarial i/o temporal.

paturada Vol i busca una ocupació de la qual manca, tenint edat, capacitat i disponibilitatper a l'activitat laboral,segons consta en el servei decol·locació corresponent.preactiva Està en minoria d'edat laboral o manté l'estatus d'"estudiant".passiva Consumeix, té edat i capacitat pera estar laboralment ocupada; peròni està ocupada, ni procura ni vol estar-ho.

paraactiva Executa feines de casa i, per això, participa més o menys activament i directament en el procés productiu; no obstant això, és oficialment categoritzada com a aliena al món laboral.desanimada Està en condicions d'ocupar un lloc de treball, però es resigna a la inactivitat, desesperançada de trobar una ocupació, que ja ha deixat de buscar.inactivable Pateix alguna discapacitat que la inhabilita per a l'activitat laboral convencional.postactiva Gaudeix de la jubilació o de l'edat de retir laboral.

Població laboralment inactiva

Salut

No sols «absència de malaltia» .Des que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir, en la seva declaració constitucional de 1948, la salut com a «estat de complet benestar físic, psicològic i social». la mateixa OMS (2001) defineix la salut mental com « un estat de benestar complet, en el qual l'individu és capaç de desenvolupar plenament les seves capacitats, superar les tensions de la vida, treballar de manera productiva i profitosa i contribuir amb les seves aportacions a la comunitat».

Treball domèstic i salut

• El treball domèstic perjudica la salut• El treball remunerat és una font d’estatus, poder i

oportunitats i el treball no remunerat i domèstic erstà socialment infravalorat.

• Rols = mestressa de la llar + treball assalariat = salut+xarxa social+autoestima-relacions-independència econòmica.

• Treball a temps parcial • PRL: riscos derivats de l’entorn domèstic + divisió sexual

del treball> efectes perjudicials per a la salut. Classe social > efecte clau.

Treball domèstic i crisi

• Crisi. El major impacte entre els homes, comporta que moltes dones s’incorporin al mercat de treball o que intensifiquin la seva càrrega de treball.

• La taxa d’ocupació de les dones adultes, i especialment entre les que tenen més de 45 anys, ha augmentat durant la crisi.

• Aquestes dones però ocupen llocs de treball poc qualificats i generalment mal remunerats, sobretot en activitats de neteja i d’atenció a les persones.

• Desigualtat.

Treball domèstic i Família

• MODEL : Contracte social entre homes i dones adults a les societats del benestar.

• Home: cap de família /Dona mestressa de casa

• Home Adult: Cap de família i principal proveïdor d’ingressos del nucli familiar.• Dona Adulta: mestressa de Casa, mare i esposa que té cura de la llar/família i

de les persones que hi conviuen.• Criatures: l’últim emperador?• Jovent: en la sala d’espera «ni-ni»• Gent gran: en la sala d’estar…envelliment actiu…vida digna?• Repte: promoure la solidaritat intergeneracional

Treball domèstic i pobresa

El concepte de parany de la pobresa i fa referència a la situació en la qual les persones poden preferir, enfront de l'accés al mercat de treball, continuar percebent prestacions econòmiques de garantia d'ingressos. Aquest efecte es produeix quan la quantia de la prestació és similar al salari que es percep en el mercat de treball, i, en general,quan els avantatges que s'atribueixen a l'ocupació remunerada no arriben a compensar els costos que ocasiona. En resum, hi ha situacions en les quals “treballar no compensa”.

Evangeli de Sant Mateu "[...] a qualsevol que en té, se li'n donarà, i en tindrà més; però el que no en té, encara el que té li serà tret". I pretén posar en relleu que són els sectors socials amb més recursos els que es beneficien de programes i polítiques dissenyats en principi per a les classes més humils i empobrides.

Treball Règim General: 1/1/2012

• Inclosos al Règim General: tasques domèstiques, cura i atenció a membres de la llar, altres com guarderia, jardineria conducció de vehicles… sempre que formin part del conjunt de les tasques domèstiques.

• Alta en la Seg. Social: • Des del moment prestació de servei• Amb independència del nombre d’hores• Sempre l’empleador• COTITZACIÓ: 18,3% i 3,7%• CONTRACTE. Verbal fins 4 setmanes i escrit• ELEMENTS ESSENCIALS DEL CONTRACTE: • Prestacions en espècie; temps de presencia i retribució• Règim de pernoctació• Extinció: disciplinari / desistiment• Salari: SMI• Jornada màxima:40 hores pactades; hores presència màxim 20 hores• Descans entre jornada: 12 hores; intern: 10 hores• Descans setmanal 30 hores• Vacances: 30 dias i 15 consecutius• 1-4-8 IT; Accident de Treball: 75%• Sense prestacions per atur