Jean Chevaillier

El Drenatge Autogeno concepte de la

“modulació del fluxi del nivell ventilatori”

Neuroanatomía y neurología clínica

Escoles Universitàries Gimbernat i Tomàs Cerdà(adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona)

Escola Universitària de Fisioteràpia Gimbernat

Universitat Autònoma de BarcelonaServei de Publicacions

Bellaterra, 2013

El autor agradece la ayuda y comentarios recibidos de:

Primera edició: novembre de 2013

Edició i impressió:Universitat Autònoma de Barcelona

Servei de PublicacionsEdifici A. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Spain

Tel. 93 581 10 22. Fax 93 581 32 39sp@uab.cat

http://publicacions.uab.cat/© Jean Chevaillier

Imprès a España. Printed in Spain

Dipòsit legal: B-27431-2013ISBN 978-84-490-4084-9

Índex

El Drenatge Autogen o concepte de la «modulació del flux i del nivell ventilatori» Trivium 5

1. Pròleg ................................................................................................................. 9

2. Introducció ........................................................................................................ 11

3. Història .............................................................................................................. 13

4. Bases anatòmiques, fisiològiques, fisiopatològiques i físiques ............... 15

5. Avaluació del pacient ..................................................................................... 49

6. Les vies aèries superiors ................................................................................. 57

7. El drenatge bronquial segons el concepte de la «modulació del fluxi del nivell ventilatori» ................................................................................. 65

8. Descripció del mètode Drenatge Autogen ................................................. 69

9. La tos .................................................................................................................. 93

10. Les tècniques accessòries: ajudes manuals, bandes elàstiquesi instruments .................................................................................................. 97

11. Utilització correcta de la teràpia inhalatòria .................................... 107

12. L’escola de la respiració; iniciació, correcció analíticai funcional ...................................................................................................... 125

13. Mobilització del tòrax, del raquis i de les extremitats ...................... 131

14. Importància de l’activitat física .............................................................. 133

15. Teràpia domiciliària. Viure de forma activa i dinàmica ......................... 137

16. Indicacions i contraindicacions .................................................................. 139

17. Resum ............................................................................................................... 141

18. Bibliografia .................................................................................................... 143

Agraïments

A la meva esposa i col·laboradora Martine Bosschaerts, llicenciada en fisioteràpia.

Als membres de l’International Physiotherapy Group forCystic Fibrosis (IPG/CF) de Bèlgica.

A la Direcció de l’Escola Gimbernat i al seu Cap d’Estudis de Fisioteràpia,Teresa Xipell, pel seu interès i recolzament.

A l’equip de Coordinació del Màster Universitari en Fisioteràpia del Tòrax,A les meves col·legues, Adriana Castanyer, Rosa Josa, Núria López,

Georgina Mateu i Andrea Valiente per la seva col·laboracióen l’organització, traducció, difusió i ensenyança del mètode.

ÍNDEX D’ABREVIATURESAAD drenatge autogen assistitACBT cicle actiu de tècniques ventilatòriesAFE augment del flux espiratoriAVD activitats de la vida diàriaBiPAP doble nivell de pressió positiva en les vies aéreas (pressió inspiratòria IPAP

i pressió espiratòria EPAP)CO2 anhídrid carbònicCPAP pressió positiva contínua en les vies aèriesCVF(fr)/FVC(en) capacitat vital forçadaDA(fr)AD(en) drenatge autogenDEM-V(fr)/FEF-V(en) corba flux espiratori màxim(forçat)-volumenDEmax(fr)/PEF(en) flux espiratori màxim o flux picDEM(fr)/FEF(en) 75%-50%-25% flux espiratori màxim al 75%-50%-25% de la corbaDPI inhaladors de polsELTGOL espiració lenta total a glotis oberta en infralateralETPCO2 nivell de CO2 en l’aire espiratF fluxF es flux espiratFC freqüència cardíacaFET tècnica de l’espiració forçadaCI(fr)/IC(en) capacitat inspiratòriaCF(fr) volum de tancamentCFR(fr)/FRC(en) capacitat residual funcionalCPT(fr)/TLC(en) capacitat pulmonar totalCV(fr)/VC(en) capacitat vitalCVF(fr)/FVC(en) capacitat vital forçadaHPEP pressió espiratòria positiva altaHUFF espiració activa o forçadaIPV ventilació percussiva intrapulmonarLPEP pressió espiratòria positiva baixaMAD diàmetre aerodinàmic mitjàMDI aerosols dosificadors amb gas propelentMEP pressió espiratòria màximaMIF flux inspiratori màximMMAD diàmetre aerodinàmic mitjà en massaNIV ventilació no invasivaO2 oxigenORL área otorinolaringològicaP pressióPaCO2 pressió parcial de diòxid de carboni en sang arterialPalv pressió alveolarPaO2 pressió parcial d’oxigen en sang arterialPelas pressió elàsticaPPE(fr)/PEP(en) pressió positiva espiratòriaPEP(fr)/EPP(en) punt d’igual pressióPFR prova funcional respiratòriaPmusc pressió muscularPpl pressió peuralR resistènciaRGE reflux gastroesofàgicSat O2 saturació d’oxigen de l’hemoglobinaTGV volum d’aire en el tòraxTV(fr)/Vt(en) volume corrent o volum tidalV fluxv velocitatV volumVA ventilació alveolarVA vies aèriesVAS vies aèries superiorsVE volum espiratVE volum minut espiratVEMS(fr)/FEV1(en) volum espiratori màxim o forçat en el primer segonV ex flux espiratVIMS(fr)/FIV1(en) volum inspiratori màxim o forçat en el primer segonVMM30(fr) /MVV(en) ventilació voluntària màxima en un minutVR(fr)/RV(en) volum residualVRE (fr)/ERV (en) volum de reserva espiratoriVRI(fr)/IRV(en) volum de reserva inspiratoriVtF volum corrent funcional

•

•

•

1. Pròleg

Pròleg Trivium 9

Aquest llibre és el llegat d’en Jean Chevaillier, fruit del seu treball i experiència de mésde quatre dècades de pràctica professional en el camp de la fisioteràpia respiratòria, mésconcretament, de la Fibrosi Quística, camp en el qual es distingeix com un dels grans pro-tagonistes, per ser el creador de la tècnica de Drenatge Autogen.

Aquesta obra ens dóna l’oportunitat de rebre el testimoni d’un gran expert i d’esprémercada frase per delectar-nos i aprofundir en el contingut, intentant fer nostres els seusconeixements.

Per a tots aquells qui no conegueu en Jean Chevaillier, us diré que ell té el do delsgrans mestres, fer-nos gaudir de l’aprenentatge i dels reptes del dia a dia. Les seves lle-tres mai podran substituir el seu gest càlid i la seva actitud modesta i serena, però nodubteu que, darrere de cada un dels mots d’aquesta obra, hi ha condensat tot el seu saberi expertesa d’hores i hores de treball i estudi.

Jean Chevaillier, com a bon pedagog, ens instrueix, amb l’afecte i l’entusiasme d’unnen, ens incita a fer-nos preguntes, ens guia a cercar respostes, i ens motiva. Ambl’observació i el profund coneixement i comprensió de la fisiologia, la fisiopatologia ila mecànica ventilatòria, ens ensenya a avaluar el malat respiratori secretor. Ens educaa escoltar, no només amb l’oïda, sinó gairebé amb tots els sentits: la vista, l’olfacte i eltacte. En conclusió, ens mostra el camí per a realitzar el millor tractament per a cadas-cuna de les situacions del pacient i fer-nos millors professionals.

D’altra banda cal esmentar que la difusió del Drenatge Autògen i de la fisioteràpiarespiratòria en el nostre petit gran país haurien estat molt diferents sense la disponibili-tat i generositat del seu autor que, responent a l’interès i a les necessitats dels professio-nals i des de la iniciativa i el recolzament de l’Escola Gimbernat i del seu professorat,varen fer possible iniciar un procés de formació en el mètode des de l’any 2000 queencara avui continua, i que s’ha anat estenent també als països de parla castellana.

Us desitjo que la lectura d’aquest llibre no us deixi indiferents i us assenyali el rumbdel vostre destí professional, de la mateixa manera que conèixer qui ha estat el meu granmestre, en Jean Chevaillier, i el seu mètode, el Drenatge Autogen, ha estat la meva guiaels darrers vint anys.

Núria López GalbanySabadell, novembre de 2012

2. Introducció

Introducció Trivium 11

Del material didàctic de les classes de Drenatge Autogen d’en Jean Chevaillier, hemvolgut editar aquest llibre per a preservar-ne el seu valuós contingut, i així poder difon-dre el mètode a tots aquells professionals interessats. També els fisioterapeutes assis-tents als seus cursos, trobaran en aquest manual una bona eina per al seguiment i recor-datori de les seves ensenyances.

Aquesta obra no proporciona «receptes» ni solucions estandarditzades per al tracta-ment dels pacients afectats d’hipersecreció. El lector trobarà en el llibre els ingredientsnecessaris per a poder adaptar el drenatge bronquial a la patologia i a l’estat del pacient,a les seves necessitats i possibilitats.

Trobarem informació rellevant sobre ontologia, anatomia, fisiologia pulmonar imecànica ventilatòria, amb la finalitat de facilitar la comprensió dels mecanismes queintervenen en les tècniques de drenatge bronquial. També s’aprofundeix en els mesura-ments de la funció pulmonar i les seves implicacions.

S’expliquen els problemes relacionats amb l’obstrucció pulmonar i la seva avalua-ció fisioterapèutica, així como les bases de les tècniques de drenatge bronquial. Senseoblidar la cura de les vies aèries superiors.

Adquireixen especial menció els principis específics del Drenatge Autogen, demos-trant a través de la interpretació de les corbes espiratòries parcials de flux-volum, la pos-sibilitat de modular el flux i el volum en l’arbre bronquial i localitzar selectivament elnivell funcional de les generacions bronquials a drenar. Seguit de consells per homoge-neïtzar la ventilació durant la fase inspiratòria així como la importància de la correccióde la forma de la caixa toràcica.

S’explica la utilització del Drenatge Autogen en pacients col·laboradors i nocol·laboradors, amb un apartat dedicat al Drenatge Autogen en els nadons.

Els últims capítols estan dedicats a explicar la fisiologia específica de la tos amb lesseves implicacions pràctiques, es presta especial atenció a la teràpia inhalatòria i perfinalitzar es fa menció a tècniques accessòries com la reeducació respiratòria analítica ifuncional, la importància de l’estàtica i del posicionament, la gimnàstica flexibilitzant,la relaxació, la utilització de l’oxigen i la readaptació a l’esforç a través de l’esport.

3. Història

Història Trivium 13

Entre 1965 i 1967, com a conseqüència de moltes observacions durant i després de lessessions de fisioteràpia respiratòria, en moments de relaxació i de son dels nens asmà-tics, vaig poder constatar que les tècniques de drenatge de secrecions bronquials clàssi-ques aplicades fins el moment, no aportaven gaires beneficis terapèutics ni milloresimportants. A més a més, les mesures comparatives de la funció pulmonar abans i des-prés de les sessions de drenatge bronquial no indicaven cap canvi positiu sinó tot el con-trari.

L’arrel del problema estava en que les tècniques utilitzades no tenien en compte nila fisiologia ni la fisiopatologia ni la mecànica ventilatòria. Fou comparant distintes for-mes de modular l’espiració, a través d’un espiròmetre, i avaluant els seus efectes clí-nics, que sorgí la tècnica del Drenatge Autogen a finals de l’any 1967. Més tard, haventacumulat experiència en el tractament de l’obstrucció pulmonar en milers de nens, vaigtrobar en la literatura publicacions de fisiologia i de mecànica ventilatòria que valida-ven aquests principis. Al llarg dels anys s’han incorporat adaptacions importants a latècnica com la modulació del flux inspiratori, l’optimització de la forma de la bomba ven-tilatòria, i la homogeneïtzació de la ventilació.

Finalment, l’adaptació dels principis bàsics del Drenatge Autogen a cada cas parti-cular, la individualització de la teràpia, ha permès utilitzar la tècnica en altres patologiessecretores com en la Fibrosis Quística (FQ), Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica(EPOC), Bronquièctasis, tant en adults com en nens i fins i tot s’ha desenvolupat la terà-pia de forma assistida per a pacients no col·laboradors o inconscients: lactants, prema-turs, pacients en la unitat de cures intensives, i també durant la utilització dels diferentssuports instrumentals com la pressió espiratòria positiva, ventilació mecànica o ventila-ció percussiva intrapulmonar.

També ha permès revisar i corregir altres tècniques de drenatge bronquial com elssistemes a pressió espiratòria positiva que durant massa temps foren considerats modu-ladors de pressió quan en realitat son sistemes moduladors del flux.

Encara que el Drenatge Autogen és una tècnica de provat valor clínic des de fa unesdècades i la pràctica del qual s’ha extès notablement en els darrers anys. És en l’actualitatamb l’avenç dels requeriments, quan s’ha despertat un major interès per a poder demos-trar científicament la seva eficàcia.

4. Bases anatòmiques, fisiològiques, fisiopatològiques i físiques(teoria de la dinàmica de fluids)

Bases anatòmiques, fisiològiques, fisiopatològiques i físiques Trivium 15

En aquest capítol a través d’imatges l’autor ens fa reflexionar sobre els principis anatò-mics, fisiològics, físics i els conceptes de fisiopatologia en els quals es basa la tècnica.Per a la seva el.laboració utilitza alguns dibuixos i textos dels llibres:

Physiologie Respiratoire I-II .G J Tammeling, Ph H Quanjer. Rijksuniversiteit Lei-den. Édition de Boehringer/Ingelheim.

Sobotta Atlas de anatomia humana. R Putz, R Pabst, J Sobotta.I les aportacions fisiopatològiques de (Demedts M,Dijkman J H, Hilvering C, Post-

ma D S),i físiques (teoria de la dinàmica de fluids).

El sistema respiratori

Estructures que componen el sistema respiratori. La bomba ventilatòria (tòrax + abdomen). L’estructura delpulmó és semblant a la coliflor.

aJean Chevaillier16 Trivium FISIOTERÀPIA

Anatomia del tòrax. Situació de les estructures dins de la caixa toràcica.

Músculs que intervenen a la ventilació.