els contenidors soterrats · 2005. 4. 29. · * residus tecnològics i toners. * roba, calçat,...

1

AJUNTAMENT DE CASTELLBISBAL

CASTELLBISBAL

MÉS QUE, NOMÉS, ELS CONTENIDORS SOTERRATS


Terme de 31 Km

Castellbisbal és una poblaciód’ 11.000 habitants, situada a la Comarca del Vallès Occidental, però molt cap a ponent de la comarca, tant que el riu Llobregat passa per aquesta zona del Terme Municipal. És a uns 25 quilòmetres al sud de Barcelona i al nord – est de Martorell.

Castellbisbal és conegut per la seva indústria, de la que una gran part és de reciclatge de materials (CELSA, ALBERICH i LAURO CLARIANA: Treballen amb ferralla com a matèria primera. CARTISA, STORA ENSO i PAPELES VELA: Recuperen, elaboren paper reciclat i en seleccionen. REVIBASA: Recupera i selecciona vidre).

2


GENERALITAT DE CATALUNYA. Conselleriade MediAmbient-1997: Premial municipiambmajorincrementde recuperacióde paperi cartró

-1999: Premia la millorrecuperacióde paperi cartrópera municipisde mésde 5.000 habitants

-Premia la millorrecuperacióde la fraccióorgànicapera municipisde mésde 5.000 habitants

-Premial municipide mésde 5.000 habitantsque ha augmentatméselspercentatgesde recuperacióglobal de residusperhabitant

-Premial municipique ha implantatla recollidaselectiva de la fraccióorgànicaen totel seuterritori

-Premia la millorgestióintegral delsresidus urbans

-2000: Premialsmillorsresultatsen la recollidaselectiva de la brossaorgànica

-2001: Premia la millorgestióintegral delsresidusurbans

-2002: Premia les campanyesde conscienciaciósobre les recollidesselectives

-2003: Mencióespecial perles campanyesde reforçque aconsegueixenaugmentarla qualitatde la brossaorgànica

ATEGRUS. Madrid, junyde 2002-Premi“Escoba de plata” a les actuacions municipals en la millora de la gestió dels residus urbans, la neteja urbana i la qualitat de vida dels ciutadans

ECOMED-Premia la CiutatSostenible. Barcelona, 14 de junyde 2004-Premien reconeixementa les actuacionsen l’àmbit de la gestió dels residus

Però Castellbisbal encara és més conegut per la sensibilitatmediambiental de la seva població i de les polítiques que es porten a terme des del seu Ajuntament; i pels resultats i els premis, que any rera any, obtenim en la gestió de residus. (10 premis de la Generalitat de Catalunya i el premi ECOMED 2004 en la gestióde residus urbans).


Aquest sentiment mediambiental, que marca la personalitat de Castellbisbal, ve marcat per un fet important que es va produir a finals dels anys 80 i principis dels 90.

La Generalitat volia instal·lar un abocador industrial just a la columna vertebral del terme municipal, al Torrent de Pegueres.Ecològicament parlant, situar un abocador al curs d’un torrent és una

barbaritat, i més ho és si els torrents, com sol passar sempre, són corredors biològics o hàbitats ecològics.Cal canviar aquesta idea.

3


La resposta de tota la població va ser contundentment oposada; però tambéva ser capaç d’elaborar i després desenvolupar, una proposta alternativa a aquesta mala idea dels abocadors.


El resultat el tenim i gaudim actualment:

L’any 2004 Castellbisbal ha recuperat el 63,55 % de la brossa que ha generat.

Aquests resultats s’han produït,entre d’altres coses,

gràcies a de gestionar sota els criteris del programa

RESIDU MÍNIM.

I els fruits són una millor qualitat de vida DE LA QUE EN POT GAUDIR TOTA LA POBLACIÓ.

4


Des de 1991, a Castellbisbal, treballem per donar una idea diferent del concepte de brossa, de la recollida de la brossa i de la gestió de la brossa:

Cal reintegrar els residus al cicle productiu,si tecnològicament és possible.

Residus ⇒ matèries primeres.


Es va començar l’any 1992 triplicant el nombre contenidors de superfície per fer la recollida selectiva de vidre.

I es va continuar l’any 1993 iniciant la recollida selectiva de paper i cartró, també en contenidors de superfície.

5


Però també es va vetllar per tal que la població sabés on anaven a parar aquests materials i què es feia amb ells.

Aquestes qüestions de transparència en la gestió són molt importants per obtenir una bona resposta de la població.

Actualment més del 60 % de la població fa correctament la recollida selectiva.


L’any 1998 s’inicia la recollida selectiva de la MATÈRIA ORGÀNICA i de la MATÈRIA INORGÀNICA en tota la població. I va començar amb una gran campanya.

a) Aquesta GRAN CAMPANYA va tenir dos aspectes importants:

Xerrades a l’Ajuntament per barris (zones marcades) on s’informà de com cal fer les recollides selectives i quins són els elements que integren cada fracció. També es van repartir GALLEDES i BOSSES COMPOSTABLESper recollir la FRACCIÓORGÀNICA.

6


Es va continuar fent informacióporta a porta als domicilis a càrrec d’agents mediambientals.Aquesta campanya porta a porta, no s’ha aturat mai i ha continuat periòdicament als domicilis de les noves persones empadronades; ara mateix s’ha iniciat una altra campanya informativa porta a porta a tota la població, i una altra als comerços, bars i restaurants.


A pesar de ser el doble d’habitants les millores en la recuperació continuen augmentant any

rera any.

És important que les campanyes siguin continuades, i sobretot si, com és en el cas de Castellbisbal, en 8 anys s’ha doblat la població. El 1997 érem 6.351 habitants i aquest 2005 l’hem iniciat amb 10.918.

7


b) Com ja s’ha dit, el model RESIDU MÍNIM va ser l’escollit per desenvolupar el projecte de recollida selectiva i la gestió dels materials de brossa.

ÀMBIT PRIORITARI DE L’ÀREA DE MEDI AMBIENT: RESIDUS URBANS

RECERCA D’ALTERNATIVES AL TRACTAMENT FINALISTA: LES 3 R (recuperar, reutilitzar, reciclar)

RESIDU MÍNIM

PLANIFICACIÓ A LLARG TERMINI PER UNA NOVA CULTURA DEL MEDI AMBIENT en quant a RESIDUS URBANS


Dos dels objectius del model RESIDU MÍNIM són:

Intentar convertir el major nombre possible de residus en matèries primeres.I no portar directament a cap procés terminal (abocador o incineradora) cap

tipus de residus.

Per assolir aquests dos objectius són necessàries com a mínim tres infrastructures:

PLANTA DE COMPOSTATGE (a TORRELLES DE LLOBREGAT), on es porta la fracció orgànica o com millor s’hauria de dir “compostable”.

8


PLATA DE TRIATGE (a MOLINS DE REI) on van a parar els envasos i la matèria inorgànica.


DEIXALLERIA ( a CASTELLBISBAL) on es fa recuperació, classificació, reutilització i desballestament de:

* Materials reutilitzables: mobles i andròmines.* Paper i cartró.* Fusta.* Plàstics i bric.* Metalls i ferralla.* Residus tecnològics i toners.* Roba, calçat, matalassos de llana.* Residus especials: piles, olis, bateries, radiografies,neveres, pneumàtics i altres de perillosos. * Residus d’orgànica: poda, oli vegetal, pa sec.* Runa i rebuig.* I també s’hi gestiona la vaixella ecològica.

9


A més tenim una MINI DEIXALLERIA (PUNT VERD) al vell mig del nucli urbà.

Aquestes plantes i la deixalleria van ser finançades per l’Entitat Metropolitana i per la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya.


EL 1998 ES COMENÇA LA INATAL.LACIÓ DE CONTENIDORS SOTERRATS

Però a la via pública també cal tenir-hi estructures d’una part dels residus domèstics.

Després d’analitzar quin podia ser el millor sistema, es va decidir

implantar el sistema de CONTENIDORS SOTERRATS. Aquesta implantació va començar el 1998 i va ser pionera a tot Catalunya.

Aquests contenidors s’han anat instal·lant en tres fases i actualment tot el

nucli urbà els té tots operatius. A les urbanitzacions encara estan en fase de progressiva instal·lació i concretament a Costa Blanca s’estan instal·lant de manera complerta.

10


Es va comença fent instal·lacions de bateries de cinc contenidors, però les actuals ja són de sis, dos de fraccióinorgànica, dos de paper i cartró, un de fracció orgànica i un de vidre.


El model de contenidors soterrats escollit va ser mbesotkon, pel fet de considerar que:

Són fàcilment identificables i diferenciables per la ciutadania. Habiliten espai útil a la superfície. Garanteixen una bona percepció visual. Garanteixen la salubritat del seu entorn.

11


Fàcilment es pot abocar al seu interior.


Són de gran capacitat de contingut (3.000 l).

12


I el buidat i neteja no és més complicat que el dels demés models de contenidors soterrats.


13


EL FET DE QUE LA CIUTADANIA TINGUI MOLTA FACILITAT PER DISTINGUIR I PER ABOCAR I QUE CAPTI LA MILLORA VISUAL I DE SALUBRITAT DE MANERA IMMINENT, FA QUE HI HAGI IMPLICACIÓ CREIXENT EN PORTAR A BON TERME LA RECOLLIDA SELECTIVA I LA SEPARACIÓ DOMICILIÀRIA.

LA CIUTADANIA S’IMPLICA SI PERCEP FÀCIL I RÀPIDAMENT MILLORES, I SI EL QUE SE LI DÓNA ÉS INFORMACIÓ I FACILITATS.


El “KIT” de cada contenidor està integrat per:

Arqueta de formigó que permet la instal·lació de sortides d’aigües cap la xarxa de sanejament. Tapa de l’Arqueta en forma de

plataforma. Contenidor de Polietilè de 3.000 l. Bústia de polièster.

El preu del Kit posat a peu d’obra és d’uns 30.000 €, IVA inclòs. L’assessorament per la instal·lació també està inclosa.

14


Però si l’aspecte de les bústies i de les bateries i la facilitat per portar a terme l’abocament són importants, també ho són i molt (en plural), les maneres de fer les recollides per obtenir uns bons resultats.

Cal fer-les en camions diferenciats, per tal de que la ciutadania sàpiga que els seus esforços per separar a casa tenen continuïtat. Cal que es pugui visualitzar com es fan les recollides i que aquestes recollides no creïn dubtes. Si s’aconsegueix que la ciutadania tingui una bona percepció de les recollides, és fàcil intuir on va cada tipus de residus i què se’n fa de cada un d’ells.


Cada una de les quatre recollides diferenciades es fa de la manera següent i en la periodicitat que es detalla a

continuació: FRACCIÓ ORGÀNICA:

Es fa diàriament. Es recull amb el camió destinat a la brossa orgànica. Arriba el camió que porta un conductor i dos operaris; amb una clau s’obre la tapa de l’arqueta que s’eleva cap el cantó contrari on es situa el camió. El camió estén una ploma i deixa baixar un cable d’acer amb un ganxo, que s’enganxa a

una nansa que té la bústia. La ploma eleva la bústia i la situa a la part posterior delcamió, on és recepcionada i decantada per un sistema hidràulic accionat per uncompressor, abocant el contingut dins el camió.

La brossa orgànica es porta a la PLANTA DE TRIATGE DE TORRELLES DELLOBREGAT. El recorregut que fa el camió és d’uns 15 quilòmetres.

15


FRACCIÓ INORGÀNICA: Es fa diàriament. Es recull amb el camió destinat a la

brossa inorgànica. Arriba el camió que porta un conductor i dos operaris, i es fan lesmateixes operacions que en el cas de la brossa orgànica.

La brossa inorgànica es porta a la PLANTA DE TRIATGE DE MOLINS DE REI. El recorregut del camió és d’uns 10 quilòmetres.


PAPER I CARTRÓ: Es fa dos dies a la setmana i per festes de més consums’augmenta la periodicitat. Es recull amb el camió destinat a paper i cartró. Arriba elcamió que porta un conductor i un operari. Amb una clau s’obre la tapa de l’arquetaque s’eleva cap el cantó contrari on es situa el camió. El camió estén una ploma ideixa baixar dos cables d’acer. Un amb un ganxo, que s’enganxa a una nansa que téla bústia per fer l’elevació, i l’altre ganxo a una altra nansa que ha de servir per obrirla part inferior de la bústia un cop situada damunt del camió. El buidat delscontenidors de paper i cartró es fa per la part superior del camió quan s’obre la tancade la part inferior del contenidor.

El paper i cartró es porta a l’empresa de reciclatge STORA ENSO, que és al polígon industrial del Llobregat del mateix Castellbisbal. El recorregut del camió fins arribar al seu destí és d’uns 3 quilòmetres.

16


VIDRE: Es fa periòdicament, i sol ser un cop a la setmana, augmentant la freqüència per festes senyalades. El sistema de recollida és idèntic al del paper i cartró. El vidre es porta a l’empresa de classificació de vidre REVIBASA, que està el polígon industrial de Comte de Sert de Castellbisbal a 1 quilòmetre de recorregut.


Cal dir que cada contenidor té un codi d’identificació, que és captat per uns

sensors del camió, emmagatzemant les dades en memòria: Càlcul de la massa elevada i abocada

dins el camió. Fracció de brossa recollida. Hora de recollida.

Al dia següent els tècnics de

l’Ajuntament han de tenir totes les dades a la seva disposició. (Codi de contenidor, tipus de brossa recollida, massa elevada i abocada al camió i hora de la recollida).

Aquesta recollida de dades ha de servir per fer un bon control de les recollides i per programar les campanyes informatives a la població. Una manera de dur a terme les informacions és usant uns pannells que estan situats al costat de cada bateria de contenidors soterrats.

17


El nombre de bateries de contenidors soterrats que en aquests moments estan operatives al Nucli Urbà de Castellbisbal és de vint-i-sis ( quinze de cinc contenidors i onze de sis contenidors). A les urbanitzacions n’hi ha un total de set bateries de sis contenidors en funcionament, pensant instal·lar-ne sis més, també de sis contenidors cada una, en el decurs d’aquest any 2005 i l’any vinent 2006. Les despeses econòmiques que comporta l’ús dels contenidors soterrats les podem repartir de manera general de la manera següent:

RECOLLIDES BROSSA INORGÀNICA: NUCLI URBÀ 118.447,00€URB.CAN SANTEUGINI 59.223,00€URB. S TERESITA 11.844,00€URB.COMTE DE SERT 32.572,00€URB.CAN COSTA 29.611,00€URB. COSTABLANCA 44.417,00€ RECOLLODES EN EL CONJUNT:

RECOLLIDA BROSSA ORGÀNICA 173.912,00€RECOLLIDA PAPER I CARTRÓ 61.829,00€RECOLLIDA VIDRE 12.864,00€ TOTAL DESPESES: 544.976,00€

La neteja i elmanteniment de les bateriesestan inclosesdins el plec decondicions quel’Ajuntament té ambl’empresa concessionària d’aquest id’altres serveisde neteja.


LA GESTIÓ DE LES DUES PLANTES ES POT EXPOSAR DE LA MANERA SEGÜENT:

PLANTA DE TRIA DE MOLINS DE REICostos de la planta de triatge - (Molins de Rei)Considerant el cost de l'informe AMR sobre el conveni amb Ecoembalajes España SA.

tones cost total cost tonaCost total (tria + transport i tractament del rebuig) 17490,2 1554713 88,89Cost tria - tona tractada 17490,2 1086725 62,13Cost tria - tona recuperada 3342,3 1086725 325,14Cost del transport del rebuig 14147,9 105619 7,47Cost del tractament de rebuig 14147,9 362369 25,61 - Segons l'estudi de l'AMR sobre l'aplicació de la proposta de conveni amb Ecoembalajes España S.A. ,el total facturat per l'explotació és de 1.554.712 euros

18


PLANTA DE COMPOSTATGE DE TORRELLES DE LLOBREGAT: Les dades lliurades a les reunins de la Comissió de Seguiment el 4 de maig de 2004

i el 5 d’octubre de 2004 es poden resumir així:

o Les tones FORM entrades a la planta el 2003 van ser de 2.745 Tm. o Les tones de Residus Vegetals Municipals entrades van ser de 1.271 Tm.o La mitjana de recuperació va ser el 2003 del 39,4 %

o El 2003 Castellbisbal va entrar a Torrelles 262 gr/hab/dia. Això és

936,313 Tm. o La mitjana de recuperació de la FORM de Castellbisbal l’any 2003 va

ser del 40,5%.

o El preu de venta a l’engròs de cada Tm és de 18 € i al detall 60 €.

o El cost anual d’explotació de la Planta de Torrelles per la gestió deresidus orgànics urbans és de 401.600 €, el que representa un costaproximat per Tm de 100 €.

o Però també cal dir que la Cap de Planta va comentar en aquestesreunions que es tractaven 18.000 Tm anuals i que si es podien augmentarles Tms de tractament els costos es reduirien.

En aquests moments els municipis que usen les dues plantes són:

• Molins de Rei. • Papiol. • Pallejà. • Castellbisbal.


939.000

LES DADES DE L‘ANY 2004 REFERENTS A LES RECOLLIDESSELECTIVES A CASTELLBISBAL SÓN AQUESTES: BROSSA ORGÀNICA:

19


VIDRE:


PAPER:

20


ENVASOS:

QUILOS TOTALS RECUPERATS L’ANY 2004 EN ELS CONTENIDORS:

FORM + INORGÀNICA + VIDRE + CARTRÓ = 2.525.510 quilos


21


LA DESPESA M UNICIPAL EFECTUADA L’ANY 2004 PER CADA QUILO RECUPERAT VA SER DE 4,63 €, DEL QUE CAL DESCOMPTAR ELS RETORNS FETS PER L’ENTITAT M ETROPOLITANA DE RESIDUS. SEGONS DADES DE CEPA:

SEGUINT AM B DADES DE 2003 CALCULADES PER CEPA, LA COM PARACIÓ DE COSTOS DE RECOLLIDA EN ELS CINC MUNICIPIS ESMENTATS ÉS:

E ls c o s to s d e T o rre l le s i C a s te l lb is b a l s ó n m é s d i fe re n c ia ts p e l f e t d e q u e e s fa r e c o l l id a p o r ta a p o r ta i d e c o n te n id o rs s o te r ra ts r e s p e c tiv a m e n t


22


Però no voldria acabar sense tornar a fer referència als esforços i als alts índex de recuperació, que Papiol, Pallejà, Molins de Rei, Torrelles de Llobregat, Castellbisbal i els demés municipis que gestionem la complexitat de la brossa sota criteris de RESIDUMÍNIM, any rera any anem obtenim. I també al conveni que l’ARC ha signat amb ECOEMBES i dins el qual els municipisesmentats ens sentim clarament perjudicats. Amb aquest conveni no han millorat les condicions per finançar la recollida i el triatgedel model RESISU MÍNIM, ans al contrari han empitjorat. Han disminuït de forma important els preus de la recollida d'envasos en el model Residu Mínim i tot plegat, no es correspon amb el que l'ARC i l'EMSHTR ens havien comunicat en el Consell de Direcció de l'ARC (6-10-2004), ni a la 7ª Trobada de municipis Residu Mínim. Per això voldríem demanar:

A l’AMMA de mantenir una reunió per tal de poder tractar temes d’ajustament i millores de finançament que creiem serien més justos.

Moltes gràcies.


CASTELLBISBAL

MÉS QUE, NOMÉS, ELS CONTENIDORS SOTERRATS

MOLTES MERCÈS

els contenidors soterrats · 2005. 4. 29. · * residus tecnològics i toners. * roba, calçat,...

Documents