Els dinosaures

Índex.1

Què eren els dinosaures? .......................... Pàgina 5

A on vivien? ........................ Pàg. 6

Com vivien? ........................ Pàg. 7

Com es desplaçaven? ....................... Pàg. 8

Què menjaven ? ................... Pàg. 9

Com es reproduïen? .................... Pàg. 10

Per què es van extingir?, ( teoria científica i teoria religiosa ) .................. Pàg. 11

Carnívors ....................... Pàg. 12

Índex.2

Herbívors ....................... Pàg. 13

Omnívors ..................... Pàg. 14

Tipus de dinosaures: ................... Pàg. 15

Abrosaurus ....................... Pàg. 16

Brachiosaurus ....................... Pàg. 17

Canis Dirus ...................... Pàg. 18

Diplodocus ........................ Pàg. 19

Eoraptor ...................... Pàg. 20

Supersaurus .......................... Pàg. 21

Índex.3

Tyrannosaurus Rex ................... Pàg. 22

Ultrasaurus ..................... Pàg. 23

Velociraptor ....................... Pàg. 24

Yutyrannus ...................... Pàg. 25

Èpoques: ..................... Pàg. 26

Triàsic ........................ Pàg. 27

Juràcic ....................... Pàg. 28

Cretàci ..................... Pàg. 29

Què eren els dinosaures?

Els dinosaures van ser els animals vertebrats dominants dels ecosistemes terrestres durant més de 160 milions

d'anys, des del període Triàsic superior (fa aproximadament 230 milions d'anys) fins al període

Cretaci (fa aproximadament 65 milions d'anys), quan la més gran part s'extingiren a l'extinció del Cretaci-

Terciari.

A on vivien?

Vivien a la Terra, però la Terra era molt diferent de com és ara. El clima era a tot arreu igual: càlid i humit. Hi havia boscos amb arbres molt alts i falgueres gegantines que ocupaven

tota la Terra, però no hi havia herba ni flors.

La terra en el període Dinosaures

Com vivien?

Durant el curs de l'evolució, noves formes de vida es desenvoluparen i moltes altres formes, com els dinosaures, es van

extingir.La vida prehistòrica evolucionà al llarg d'aquest temps des de simples cèl·lules bacterianes marines a algues i protozous i

finalment a formes complexes multicel·lulars com fongs, plantes terrestres, cucs, mol·luscs, crustacis, insectes i vertebrats.

Com es desplaçaven?

Es desplaçaven volant, nedant i caminant.

Què menjaven?

Molts de nosaltres imaginem als dinosaures com paorosos éssers carnívors,però alguns eren pacífics devoradors de plantes,com els humans. Altres dinosaures tenien una dieta mixta de carn i plantes,com els humans. Els que no eren vegetarians, no es limitaven a menjar carn de dinosaure van haver de menjar tot allò que es movia,com a insectes i aus. Les restes de fòssils de dinosaures ens brinden molta informació sobre el que l'animal menjava quan estava viu. Els indicis més importants han estat aportats per la forma i disposició de les mandíbules i dentadures.

Com es reproduïen els dinosaures?

El descobriment de certs trets en un esquelet de tiranosaure oferí recentment més proves que els dinosaures i les aus evolucionaren a partir d'un avantpassat comú i, per primer cop, permeté als paleontòlegs determinar el sexe d'un dinosaure. Quan ponen ous, les aus femelles desenvolupen un tipus especial d'os als membres entre el dur os exterior i la medul·la Aquest os "medul·lar", que és ric en calci, serveix per fer closques d'ou. La presència de teixits ossis derivats de l'endosti a les cavitats medul·lars interiors de parts de la pota posterior de l'exemplar de tiranosaure suggerí que Tyrannosaurus rex utilitzava estratègies reproductives similars, i revelà que l'exemplar era femella. Investigacions posteriors han trobat os medul·lar en el teròpode Allosaurus i l'ornitòpode Tenontosaurus. Com que el llinatge de dinosaures que inclou l'al·losaure i el tiranosaure divergí del llinatge que inclou el tenontosaure molt aviat en l'evolució dels dinosaures, això suggereix que els dinosaures com a grup produïen teixit medul·lar. S'ha trobat os medul·lar en exemplars de mida subadulta, cosa que suggereix que els dinosaures assolien la maduresa sexual bastant aviat per animals tan grans.

Per què es van extingir?

Teoria científica Els dinosaures no aviaris s'extingiren sobtadament fa aproximadament

seixanta-cinc milions d'anys. També s'extingiren molts altres grups d'animals, incloent-hi els ammonits (mol·luscs semblants als nàutils), mosasaures, plesiosaures, pterosaures, tortugues herbívores, cocodrils, la majoria d'ocells, i molts grups de mamífers. Aquesta extinció massiva rep el nom d'extinció del Cretaci-Terciari. La naturalesa de l'esdeveniment que la causà ha estat estudiat intensament des de la dècada del 1970; actualment, existeixen diverses teories relacionades amb el suport dels paleontòlegs. Tot i que el consens general és que un impacte meteòric fou la causa principal de l'extinció dels dinosaures, alguns científics citen altres possibles causes, o donen suport a la idea que una combinació de diversos factors fou responsable de la sobtada desaparició dels dinosaures del registre fòssil.

Dinosaures carnívors

Molts dinosaures eren carnívors, però no tots aconseguien carn de la mateixa manera: uns eren caçadors o pescadors i altres, els carronyers, els vagabunds buscaven

cadàvers d'animals morts, es a dir buscaven carronya. Segons el tipus d'animal que menjaven habitualment i la manera d'aconseguir-lo, aquests dinosaures tenien el cos

i sobre tot la boca estaven adaptades a les necessitats. Però, en general, els funcionaments principals de les dents i las mandíbules d'un carnívor són matar i

arrencar trossos de carn que poden engolir-se amb rapidesa, possibilitant la seva digestió a l’estómac.

Dinosaures hervívors

Igual que hi havia dinosaures carnívors, també hi havia dinosaures herbívors, que només s'alimentaven de

vegetals, entre els quals es troben algun dels més grans dels dinosaures.

Dinosaures omnívors

Els omnívors menjaven carn, plantes, i fins i tot ous de dinosaures.

Tipus de dinosaures

A continuació veureu 10 dinosaures que hem escollit i us explicarem com són

Abrosaurus

Aquest sarópodo es caracteritza per tenir un crani delicat amb grans fenestras separades per delicades barres de hesos, que en vida albergarien grans fosses nasals a la part superior del cránaeo, en això es aseneja al del Jobaria amb un nombre inusualment alt de les dents, i algunes espines neurales separats. Desafortunadament, la cua no es coneix. Dins models sauròpodes era considerat petit de només 9 metres de llarg, 3 de alt i unes 10 tones de pes.

Brachiosaurus

A diferència d'altres saurópodos, Brachiosaurus tenia una constitució similar a la de les actuals girafes, amb llargues potes davanteres i un llarg coll, el qual, probablement, utilitzava per alimentar-se de les copes dels arbres. Quant a les seves extremitats, el primer dit de les seves potes davanteres i els tres primers de les seves potes del darrere tenien arpes. Brachiosaurus alimentant-se de les gimnospermes. S'estima que pesava de 35 a 60 tones i que podia arribar a mesurar 13 metres d'altura i 25 metres de llarg.

Canis dirus

Malgrat el que convida a pensar el seu nom comú, el llop gegant no era excepcionalment gran comparat amb el seu parent, el llop comú o llop gris (Canis lupus). De mitjana, pesava uns 80 kg. No obstant això, les diferències amb aquest altre cànid, amb qui va compartir hàbitat durant 90 000 anys, són importants. Canis dirus era molt més robust i les potes proporcionalment curtes, pel que no seria un gran corredor. El morro era llarg i les mandíbules potents, amb dents gruixudes i fortes capaços de triturar ossos.

Diplodocus

Els Diplodocus són un dels dinosaures més coneguts. Van ser animals quadrúpedes molt grans, de coll llarg i amb una extensa cua en forma de fuet. Els seus membres davanters eren lleugerament més curts que els seus membres posteriors, la qual cosa configura una postura predominantment horitzontal. La mecànica d'aquests animals de cua i coll llargs, amb quatre potes massisses, ha estat comparada amb la d'un pont penjant.

Eoraptor

Un Eoraptor adult mesurava aproximadament 1 metre de longitud i 30 centímetres d'alçada, amb un pes estimat de 10 quilograms. Posseïa extremitats davanteres més aviat llargues, mans proveïdes de cinc dits, potes adaptades per a la velocitat amb 4 dits, una cua que en córrer es mantenia tesa equilibrant la part davantera del seu cos, un coll curt, un crani allargat i petit i un cos lleuger.

Supersaurus

Per les evidències fòssils que s'han trobat es creu que aquest sauròpode va mesurar al voltant de 33 a 34 metres de longitud i un pes d'entre 35 i 40 tones, alguns investigadors eleven aquest nombre als 42 metres, el que ho faria un del més llarg de tots els saurópodos coneguts. El Supersaurus era un típic diplodócido, amb un petit crani, potes massisses i llargs coll i cua.

Tyrannosaurus Rex

Tyrannosaurus Rex arribava als 12,3 metres de longitud, 2 amb un pes estimat d'entre 6 i 8 toneladas. El tiranosaure posseïa un gran crani de 1,50 m proveït de fenestras oculars i nasals. Tenia el coll gruixut, musculós i curt.

Ultrasaurus

Ultrasaurus va viure fa 110 milions d'anys, durant l'Aptiano i Albiano etapes dels primers Cretaci. Se sap per part d'un avantbraç superior (húmer), i alguns ossos de l'esquena (vèrtebres).

Velociraptor

Velociraptor va ser una de mida mitjana, amb els adults que mesuren fins 2,07 m (6,8 peus) de llarg, 0,5 m (1,6 peus) d'alt al maluc, i un pes de fins a 15 kg (33 lliures). Les mandíbules estaven alineades amb 26-28 dents àmpliament separats en cada costat, cadascuna més fortament serrats en la vora posterior de la part davantera.

Yutyrannus

Yutyrannus fue un gigantesco depredador bípedo. El holotipo y el ejemplar de más edad conocido, tiene una longitud de 9 metros y un peso estimado de 1.414 kg. Su cráneo tiene una longitud estimada de 905 milímetros. Los cráneos de los paratipos son de 800 y sesenta y 630 milímetros y su peso se ha estimado en 596 y 493 kilogramos respectivamente.

Èpoques:

Triàsic

El Triàsic, una divisió de l'escala temporal geològica, és un dels tres períodes geològics de

l'Era Mesozoica; va començar fa 251,0 ± 0,4 milions d'anys i va acabar fa 199,6 ± 0,6 milions d'anys. Com passa amb la majoria dels períodes

geològics, les dates exactes d'inici i fi són incertes per uns pocs milions d'anys. En el cas d'aquest període, tant l'inici com a final estan marcats per

importants esdeveniments d'extinció.

Juràssic

El Juràssic, una divisió de l'escala temporal geològica, és el sistema i període geològic central de l'Era Mesozoica, que va començar fa 199,6 ± 0,6 milions d'anys i va acabar fa 145,5 ± 4,0 milions d'anys. Com passa amb la majoria de les eres geològiques, les dates exactes d'inici i fi d'aquest període, com en els altres sistemes, són convencionals, conforme a certs criteris que s'estableixen per a la seva

datació, per la qual cosa s'admet algun error de magnitud en milers o milions d'anys. És posterior al Triàsic i anterior

al Cretaci. La denominació Juràssic procedeix de formacions sedimentàries carbonatades de la regió

europea del Jura, als Alps.

Cretaci

El Cretaci, o Cretaci, una divisió de l'escala temporal geològica, és el tercer i últim període

de l'Era Mesozoica; va començar fa 145,5 ± 4,0 milions d'anys i va acabar fa 65,5 ± 0,3 milions

d'anys . Està comunament dividit en dues meitats, conegudes com Cretaci Inferior i

Cretaci Superior. Amb una durada d'uns 80 milions d'anys, és el període Fanerozoico més extens, i és, fins i tot, més llarg que tota l'Era

Cenozoica.