els drets humans, una Ètica per al segle...

Els Drets Humans: Una ètica per al segle XXI Marisa Herrero Membrado

ELS DRETS HUMANS: UNA ÈTICA PER AL SEGLE XXI

“Tinc molt clar que cap acció bona es perd en aquest món.En algun lloc quedarà per sempre" (Vicente Ferrer)

“Els herois no són gent extraordinària: són gent ordinària que en circumstàncies extraordinàries fa el que és correcte.”

1. INTRODUCCIÓ i JUSTIFICACIÓ DEL MÒDUL

Aquest mòdul opcional porta per títol Els Drets Humans: Una ètica per al segle XXI. Pertany a l' àmbit de les Ciències Socials i de la Participació del Graduat en Educació Secundària Obligatòria –LOE (GESO-LOE ) per a persones adultes i està pensat per ser impartit en una durada de 35 hores lectives com a part del currículum de GESO. És tracta d’un mòdul d’aprofundiment dels continguts del mòdul obligatori Ciències Socials i Ciutadania (Nivell 1) referents al Drets Humans, pensat des de una perspectiva interdisciplinària que incorpora continguts d’altres àrees de les Ciències Socials i Humanes menys tractades al currículum obligatori, com ara especialment la Filosofia, les Arts i la Literatura.

El mòdul hauria d’ impartir-se al final del cicle del GESO en el nivell II, un cop que els alumnes hagin cursat els mòduls d’Història I (nivell 1), Ciències Socials i Ciutadania (nivell 1) i Història II (nivell 2), és a dir, després d’haver assolit els continguts bàsics del desenvolupament històric i també el significat dels conceptes fonamentals ètics i polítics de les societats democràtiques.

Els continguts giren entorn a la reflexió sobre els Drets Humans des d’una doble perspectiva. Des d’un punt de vista teòric el mòdul analitza el concepte del Drets Humans, els seus fonaments filosòfics i evolució històrica, l’exercici, els límits i algunes de les vulneracions actuals dels Drets Humans, així com alguns personatges rellevants en la defensa del les llibertats individuals i manifestacions artístiques que s’hi relacionen (UNITATS DIDÀCTIQUES 1-2-3). En segon lloc, des d’un punt de vista pràctic es treballa sobre la legislació, organismes i institucions nacionals i internacionals per a la defensa pràctica dels Drets Humans arreu del món. El mòdul finalitza amb la proposta d’una revolució ètica per el segle XXI, fent servir la idea del filòsof Norbert Bilbeny i la seva proposta d’un sistema ètic “mínim” pels Drets Humans, obert i plural (UNITAT DIDÀCTICA 4).

II. OBJECTIUS D’APRENENTATGE

1. Identificar i reconèixer els activistes contemporanis en la lluita pels Drets Humans

2. Explicar l’origen, classificació i els antecedents de la Declaració Universal dels Drets Humans i també els seus principis ètics i filosòfics fonamentals

1


3. Fomentar de la lectura de la premsa i anàlisi crític de les fonts d' informació mediàtiques

4. Definir el delicte de genocidi i saber-ne la contribució dels republicans espanyols en els Judicis de Nuremberg

5. Conèixer els teòrics més importants i les filosofies de la resistència pacífica i la no-violència

6. Definir i rebutjar les característiques del sistema de la segregació racial als Estats Units i a Sudàfrica

7. Promoure l’ interès per la literatura universal i reconèixer l’aportació dels narradors en la defensa de la pau i els Drets Humans.

8. Comentar obres d’art de pintura i arquitectura del segle XX de defensa dels Drets Humans fent servir la metodologia adient

9. Fomentar el coneixement de peces musicals cabdals en la filosofia pacifista.10. Emetre judicis morals reflexius i argumentats al voltant de la Defensa dels Drets

Humans i tot rebutjant les actituds xenòfobes, racistes, sexistes i classistes11. Assumir els Drets Humans com a principis ètics universals per al segle XXI.

III. COMPETÈNCIES CLAUS

a) Competències comunicatives: competència comunicativa lingüística i audiovisual, i competència artística i cultural.

b) Competències metodològiques: tractament de la informació i competència digital; competència matemàtica; i competència d'aprendre a aprendre.

c) Competències d'iniciativa personal: competència d'iniciativa personal i esperit emprenedor.

d) Competències específiques centrades a conviure i habitar el món: competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, i competència social i ciutadana.

IV. CONTINGUTS D’APRENENTATGE . TEMPORITZACIÓ.Unitat 1. Els Drets Humans. 6 hores

1. Concepte i característiques dels Drets Humans

Identificació d’imatges de personatges rellevants en la lluita pels Drets Humans. Observació i interpretació d’un mapa conceptual sobre antecedents de la Declaració Universal dels Drets Humans

2. Fonaments filosòfics i evolució històrica. La Declaració Universal dels Drets Humans.

Lectura i comentari de la Declaració dels Drets Universal Humans

3. Exercici, límits i vulneracions dels Drets Humans

Debat i anàlisi de casos pràctics actuals de vulneracions dels Drets Humans a partir de textos periodístics

2


Unitat 2. L’ètica de la resistència: Els lluitadors i lluitadores pels Drets Humans. 10 hores

1. Les heroïnes antifeixistes: Anna Poitner, l’ heroïna anònima.

Descripció de les conseqüències de la guerra civil espanyola

Identificació de les causes, conseqüències i personatges rellevants dels Judicis de Nuremberg

Argumentació de judicis ètiques raonats al voltant del delicte de genocidi.

2. Gandhi, el Gran “Mahatma” L’Ànima Gran

Estudi de la biografia de Gandhi i de les seves influències religioses i intel·lectuals. Lectura i comentari de textos pacifistes de Gandhi Anàlisi de la influència de Gandhi en la resolució pacífica dels conflictes.

3. La fi de l’apartheid: Rosa Parks, Martin Luther King i Nelson Mandela

Anàlisi del concepte d’apartheid Estudi dels lluitadors i lluitadores contra la segregació racial. Lectura i comentari de fragments de I have a dream (M.L. King).

4. Harvey Milk i la revolució arc iris Definició del concepte d’ homofòbia Anàlisi de la biografia de Harvey Milk

Unitat 3. Arts i Drets Humans. 8hores

1. La veu dels narradors Lectura de fragments narratius de la literatura universal Identificació i comentari de temes literaris relacionats amb les llibertats individuals.

2. Les arts plàstiques contemporànies. Comentari d’obres plàstiques contemporànies (tècnica, iconografia, composició, recursos expressius, cromatisme i funcionalitat). Debat sobre l’art com a crítica social.

3. La banda sonora dels Drets Humans Audició del Cant dels Ocells (Pau Casals). Traducció al català de Imagine (John Lennon)

3


4. L’arquitectura de la pau Comentari d’obres d’arquitectura contemporània (sistema constructiu, materials, ubicació, recursos tècnics i funcionalitat)

Unitat 4. La revolució ètica del segle XXI. 8 hores.

11.Els organismes de la pau: ONU, Agència Europea dels Drets Fonamentals (FRA).

Lectura i comentari de textos i titulars periodístics Classificació dels organismes internacionals de la pau i la cooperació segons els seus objectius

2. El diàleg interreligiós: El Parlament de les Religions del Món

Definició de termes referents al diàleg interreligiós. Argumentació personal sobre el paper del diàleg interreligiós en la pau mundial

3. L’ètica del segle XXI: L’ ètica del mínim comú moral

Identificació i comentari dels principis de ètics del mínim comú Anàlisi del concepte de “responsabilitat global”

4. La praxis individual: L’ètica de la “bona acció”

Estudi de la biografia i projectes e cooperació internacional de la Fundació Vicente Ferrer Relació de la ètica de la “bona acció” i “l’ètica del mínim comú moral”.

V. METODOLOGIA

Apart de les explicacions teòriques per part de la professora, el mòdul es desenvolupa amb el treball individual dels alumnes dins i fora del centre i del grup classe, atenent a modalitats d’agrupament d’alumnes diverses (per parelles, en grups petits de 3 o 4 alumnes) per afavorir destreses i habilitats socials cooperatives, especialment quan es tracti d’introduir nous conceptes que presentin dificultat. La programació inclou una quantitat molt àmplia d’activitats per tal d’atendre a la diversitat dels diferents ritmes d’aprenentatges, interessos i disponibilitat de temps dels alumnes adults. Cada unitat didàctica inclou activitats d’ investigació per a aprofundir en els continguts i potenciar l’autonomia de les persones adultes des d’estratègies globalitzadores.

Descripció general de les activitats

1. Llegir i analitzar els fonaments filosòfics de la Declaració Universal dels Drets Humans

2. Buscar titulars i notícies referents a vulneracions actuals dels Drets Humans al món (problemàtiques racistes, xenòfobes, classistes i sexistes)

3. Extreure informació sobre activistes dels Drets Humans a partir de fonts filmogràfiques

4


4. Extreure informació fent servir les TIC’s referent a personatges i esdeveniments històrics contemporanis relacionats amb la lluita pels Drets Humans

5. Analitzar temes i obres literàries, musicals i artístiques contemporànies vinculades a la defensa dels Drets Humans.

6. Situar en un mapa ciutats i països escenaris d’esdeveniments relacionats amb la defensa dels Drets Humans.

7. Classificar les diferents religions del món i reconèixer-les pels seus símbols8. Llegir i comentar textos pacifistes orals i escrits en llengua anglesa 9. Fer debats i formular opinions personals raonades i argumentades, oralment i per

escrit, sobre les propostes ètiques per el segle XXI

VI. ACTIVITATS AVALUATIVES

Avaluació inicialPreguntes directes al grup classe i pluja d’idees amb l' objecte d' esbrinar al començament de cada unitat didàctica el saber previ dels alumnes

Avaluació formativa ó reguladoraExercicis escrits, recerca d’ informació i qüestionaris inclosos a les unitats didàctiques.

Avaluació final o sumativaProva escrita al final del mòdul

VII. CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Definir el concepte de Drets Humans i conèixer la seva evolució i fonaments filosòfics.2. Saber classificar els Drets Humans segons la seva tipologia (personals, processals culturals, econòmics)3. Identificar vulneracions actuals dels Drets Humans a l’entorn proper i arreu del món4. Conèixer les biografies dels principals activistes contemporanis a favor dels Drets Humans5. Comentar fragments narratius relacionats amb la filosofia pacifista 6. Identificar la defensa dels Drets Humans a partir d’obres d’art contemporani tot descrivint els seus elements plàstics7. Identificar algunes de les melodies musicals relacionades amb la filosofia de la pau i els Drets Humans.8. Conèixer els organismes e institucions de la pau al món i descriure el seu funcionament.9. Saber quins han estat alguns dels Premis Nobel de la Pau més rellevants a l’actualitat10. Conèixer les propostes ètiques pels Drets Humans al segle XXI.

VIII. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En tots els casos l’atenció ordinària a la diversitat s’abordarà mitjançant la realització d’activitats de reforç i d’ampliació variades, obertes i amb diferents nivells de resolució, que responguin a les necessitats concretes dels alumnes i permetin la flexibililització dels continguts d’aprenentatge. Es potenciarà especialment el treball amb les TIC per contribuir a l’alfabetització digital dels alumnes adults en la societat del coneixement.

5


IX. RECURSOS DIDÀCTICS

Filmografia

Los presos españoles en Mauthausen. Las víctimas españolas de Hitler, (2000) Nacionalitat: Espanyola.

Mi nombre es Harvey Milk (2008). Dir: Gus Van Sant. Nacionalitat: Estats Units.

Bibliografia

BILBENY, NORBERT, Aproximación a la ética, Editorial Ariel, Barcelona, 1992.

-, La revolución en la ética. Hábitos y creencias en la sociedad digital, Anagrama: Barcelona,1997. _ , El idiota moral. La banalidad del mal en el siglo XX, Anagrama: Barcelona, 1995 5.

PUBLICACIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA, Constitució Espanyola, Barcelona,1994,

_, Declaració Universal dels Drets Humans, Barcelona, 1994

_ , Estatut d’Autonomia de Catalunya, Barcelona,

COMISSIÓ EUROPEA, Textos diversos sobre Europa, Oficina de Publicacions Oficials de la Comunitat Europea, Luxemburg, 2001.

PHILIPPE CLAUDEL, El informe de Brodeck, Ediciones Salamandra: Barcelona, 2008.

DUARTE, CARLES MONTSERRAT I SOLÉ I DURANY, JOAN RAMON, Els Drets Humans. El textos bàsics, Departament d’ensenyament, Barcelona, 1988.

VICENTE FERRER, El encuentro con la realidad, Planeta: Barcelona, 2008 6.

MOHANDAS GANDHI, Mi religión, Sal Terrae: Santander, 2007.

IMMANUEL KANT, Sobre la paz perpetua, Tecnos: Madrid, 2005 5.

DALAI LAMA, El universo en un sólo átomo, Debolsillo: Barcelona, 2007.

THOMAS MERTON, Gandhi y la no violencia. Selección de textos escritos de Mahatama Gandhi, Ediciones Oniro: Barcelona, 1998.

RAIMON PANIKKAR, Entre Déu i el cosmos. Una visió a-dualista de la realitat. Converses amb Gwendoline Jarczyk, Pagès Editors: Barcelona, 2006

6


JUAN MARÍA PARENT JACQUEMIN, La no-violencia activa. Una ética para hoy, Sinergia: Salamanca, 2007.

HENRY D. THOREAU, Desobediencia civil y otros escritos, Tecnos: Madrid, 2008 4 .

UNESCO, Los fundamentos filosóficos de los Derechos Humanos, Serbal/UNESCO, Barcelona, 1985.

LOS ÀNGELES COUNTY MUSEUM OF ART, “Degenerate Art”. The Fate of the Avantgarde in Nazi Germany, Nueva York, Harry N. Abrams Publishers, 1991.

Internet

www.unhcr.ch. Pàgina oficial de l’ Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Es pot trobar la Declaració dels Drets Humans en més de 300 llengües, així com tractats internacionals i documentació oficial.http:// www.bdp.it/~psps0001/studenti/olocausto / : Sobre l’holocaust.http://www.catunesco.upc.es/index1.htm: Càtedra UNESCO, Pau, Drets Humans, informes del PNUD.http://www.edualter.org/index.ca.htm: Xarxa de recursos sobre educació per a la pau, desenvolupament i interculturalitat.http:// www.engagedpage.com/Gandhi.html : Pàgina web sobre Gandhi on es poden trobar alguns dels seus textos pacifistes.htt://www.justiz.bayern.de/olgn: sobre els Judicis de Nüremberghttp://www.mecca.org/~crights/dream.html : Pàgina del National Civil Rights Museum. Es pot trobar el discurs complert de Martin Luther King, “I have a dream”.www. parlament -cat.es/ : Pàgina web del Parlament de Catalunya.http://www.pce.es/foroporlamemoria/ : Memòria i guerra civil.http://www.xtec.es/~asarsane/mapa.htm: Filoètica; Materials i recursos per a la ètica i la reflexió.http://www.beardenfoundation.org. Pàgina web de la Fundació Romare Bearden sobre la vida i l’obra del pintor afronordamericà.http://www.daniel-libeskind.com. Pàgina web dels projectes arquitectònics de Libeskind. www.msf.es metges sense fronteres

7

http://www.msf.es/

http://www.daniel-libeskind.com/

http://www.beardenfoundation.org/

http://www.xtec.es/~asarsane/mapa.htm

http://www.pce.es/foroporlamemoria/

http://www.parlament-cat.es/

http://www.mecca.org/~crights/dream.html

http://www.engagedpage.com/Gandhi.html

http://www.edualter.org/index.ca.htm

http://www.catunesco.upc.es/index1.htm

http://www.bdp.it/~psps0001/studenti/olocausto/

http://www.unhcr.ch/


X. SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES:

UNITAT 1. ELS DRETS HUMANS1. Concepte i característiques dels Drets Humans2. Fonaments filosòfics i evolució històrica. La Declaració Universal dels Drets Humans.3. Exercici, límits i vulneracions dels Drets Humans.

1. En grup, reconeixement de personatges històrics de la segona meitat del segle XX relacionats amb els Drets Humans.

8


9


2. Petit qüestionari sobre els termes “drets humans”, “drets” i “humans” i tipologia dels drets.a) Saps què són els Drets Humans ?b) Quines formes actuals de vulneracions de drets coneixes ? c) Per què i a on penses que es produeixen ? d) Com creus que es podrien solucionar?e) .Posa un exemple de :

-Dret personal :- Dret polític :- Dret cultural :- Dret econòmic :

3.Comentari d’un organigrama dels antecedents històrics de la Declaració Universal:

10


4. Reflexió sobre els principis bàsics de la Declaració:

a) Principi de llibertatb) Principi d’igualtatc) Principi de no discriminaciód) Principi de solidaritat

5. Cercar per Internet a l’aula d’informàtica la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). Es pot trobar a www.unhcr.ch. pàgina oficial de l’ Alt Comissionat de les Nacions Unides. Després contestar les següents preguntes:

5.1 . Lectura i anàlisi del preàmbul de la declaració i dels 30 articles.

5. 2. Per parelles, activitat de classificació dels Drets:

Declaració dels Drets de Virginia, EEUU, 1776Declaració de la independència dels EEUU, 1776

Declaració dels drets de l’home i del ciutadà, França, 1789

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANSONU, 1948

11



a) Drets personals:b) Drets processals:c) Drets polítics:d) Drets econòmics, socials i culturals:

5.3 Anàlisi per escrit de la triple perspectiva de la DUDH:Perspectiva jurídica: la DUDH com a font de DRET INTERNACIONALPerspectiva ètica: la DUDH com a CODI ÈTICPerspectiva antropològica: la DUDH com a HORITZÓ UTÒPIC

6. Activitat en tres grups de 3 o 4 persones i comunicació oral al grup classe: a) Proposta de treball sobre un cas pràctic de vulneració d’un dret, extret de fonts periodístiques:

- Primera lectura comprensiva de l’article amb indicació de les paraules que no s’entenen. - Segona lectura i interpretació amb paraules pròpies del contingut del dret. - Imaginar situacions en les que el dret podria veure’s amenaçat. - Imaginar situacions tan properes com sigui possible en les que el dret sigui vulnerat.- Inferir-ne les possibles causes de la vulneració.

b) Proposta de treball sobre un concepte clau: la no discriminació - Descripció en grup de situacions en les que un s’ha sentit discriminat.- Comparar els resultats de l’activitat anterior amb el contingut de l’article 2 i amb el preàmbul de la declaració.- Detectar el grau de compliment de l’article 2 en el propi entorn. Recerca en fonts periodístiques de formes de discriminació i vulneració dels drets.

c) Proposta de treball sobre conflictes entre drets. A tall d’exemple proposem la realització de debats sobre :

- Drets individuals i drets de les col·lectivitats - Dret de propietat i dret a un nivell de vida digna - Llibertat de pensament, de consciència i de religió (per exemple, la polèmica sobre el vel o la hiyab)

Atenció a la diversitat

7. Activitat d’omplir espais buits referents a la tradició històrica de la DUDH i com queden recollits en el títol primer de la Constitució Espanyola:

Els drets humans representen els.................................... i ...................................propis de cada persona. Constitueixen el camí irrenunciable per assolir la...........................i la ...........entre els homes. Tots els estats estan obligats a ....................., ..........................,.......................i ........................Les primeres declaracions històriques dels drets humans són sobre tot declaracions de drets ............................... que recullen les ..................................dels individus davant els governants.La Declaració Universal dels Drets Humans va ser aprovada per l’ .................el...............de................de........... La DUDH va instaurar un nou ...................social

12


i polític. La protecció dels drets i les llibertats bàsiques de les persones constituïa una qüestió d’ordre..................L’Estat Espanyol va ingressar com a membre de l’ONU l’any............... Els principis dels drets i llibertats de la Declaració Universal dels Drets Humans es recullen en el títol primer de la .........................espanyola, referent als...............i .....................dels espanyols.

RECURSOS

Constitució Espanyola, Publicacions del Parlament de Catalunya, Barcelona,1994,

Declaració Universal dels Drets Humans, Publicacions del Parlament de Catalunya, Barcelona, 1994

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA, GENERALITAT DE CATALUNYA, Estatut d’Autonomia de Catalunya, completar

DUARTE, CARLES MONTSERRAT I SOLÉ I DURANY, JOAN RAMON, Els Drets Humans. El textos bàsics, Departament d’ensenyament, Barcelona, 1988.

Immanuel Kant, Sobre la paz perpetua, Tecnos: Madrid, 2005 5.

UNESCO, Los fundamentos filosóficos de los Derechos Humanos, Serbal/UNESCO, Barcelona, 1985.

www.unhcr.ch. Pàgina oficial de l’ Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Es pot trobar la Declaració dels Drets Humans en més de 300 llengües, així com tractats internacionals i documentació oficial.http://www.catunesco.upc.es/index1.htm: Càtedra UNESCO, Pau, Drets Humans, informes del PNUD.www. parlament -cat.es/ : Pàgina web del Parlament de Catalunya.

UNITAT 2. L’ETICA DE LA RESISTÈNCIA: ELS LLUITADORS I LLUITADORES PELS DRETS HUMANS.

1. L’ heroïna antifeixista: Anna Poitner, l’ heroïna anònima. 2. Gandhi, el Gran “Mahatma”. L’Ànima Gran 3. La fi de l’apartheid: Rosa Parks, Martin Luther King i Nelson Mandela 4. Harvey Milk i la revolució arc iris

1. Lectura del següent text:

El 1939, acabada la guerra civil, Franco va eliminar la democràcia espanyola. Començava la tragèdia de l’exili republicà. Desenes de milers de persones van ser obligades a fugir de la seva pàtria. Pocs mesos després, Hitler i el nazisme esdevenen els amos d’Europa. Prop de 10.000 espanyols van lluitar a França contra Hitler. Hi va haver una reunió entre Hitler i Franco. Aleshores va ser quan Franco va dir que «fora d’Espanya no hi havia espanyols» (Antonio Roig, deportat núm. 5722).

13

http://www.parlament-cat.es/




En el camp de Mathaussen hi havia 140.000 homes de 27 nacionalitats diferents. Entre ells, 2.100 espanyols que formaven part d’un contingent de prop de 9.000 presos republicans capturats a França per les tropes nazis. 7.000 espanyols van morir víctimes dels treballs forçats o exterminats a les cambres de gas sense que el règim franquista mogués un dit per ells.

Font: “Los presos españoles en Mauthausen. Las víctimas españolas de Hitler”, Nacionalitat: Espanyola, TVE, maig de 2000.

L’ HEROÏNA ANTIFEIXISTA: ANNA POITNER, L’ HEROÏNA ANÒNIMA.

2. Visionat del documental “Los presos españoles en Mauthausen. Las víctimas españolas de Hitler”, Nacionalitat: Espanyola, TVE, maig de 2000, i realització d’un qüestionari a partir dels testimonis de:

ANTONIO ROIG (deportat nº 5722)JOAN DE DIEGO (deportat nº 4124)JOSEP EGEA (deportat nº 5894)FRANCISCO COMELLAS (deportat nº 4717)RAMÒN MILÀ (deportat º 9035)MARIANO CONSTANTE (deportat nº 4584)MANUEL ALFONSO (deportat nº 4584)ANTONIO ROIG (deportat nº 5722)JOAN DE DIEGO (deportat nº 4124)

3. Breu biografia d’Anna Poitner i la seva relació amb els republicans espanyols del camp de concentració de Mathaussen.

4. Explicació de quina va ser la contribució dels presos espanyols en la condemna posterior d’alguns càrrecs nazis en els judicis de Nuremberg.

5. Anàlisi dels símbols classificadors dels nazis dins dels camps de concentració (per ex el triangle blau amb una S que obligaven a portar als presoners espanyols en el camp de Mathaussen.).

GANDHI, EL GRAN “MAHATMA”, L’ÀNIMA GRAN

6. Breu biografia de Mahatma Gandhi i el seu activisme polític per la independència de la Índia, incidint en les seves influències religioses i intel·lectuals (mística hindú, Tolstoi i l’anarquisme cristià, Thoreau...)

7. Selecció i comentari personal escrit d’alguns dels seus textos pacifistes a la web www.engagedpage.com/Gandhi.html :

8. Breu informe de la influència de Gandhi al segle XX-XXI en resolució de conflictes de manera pacífica.

LA FI DE L’APARTHEID: ROSA PARKS, MARTIN LUTHER KING I NELSON MANDELA

14



LA PIONERA: ROSA PARKS

9. Buscar definició i característiques de las segregació racial nord-americana als anys 60.

10. Breu biografia Rosa Parks i la seva rellevància com a pionera en la defensa dels drets civils així com de la seva influència sobre Martin Luter King.

MARTIN LUTER KING

11. Breu biografia de Martin Luther King i el seu activisme polític.

12. Lectura individual i comentari del discurs "I Have A Dream" de Martin Luther King lliurat a l’escales del Lincoln Memorial en Washington D.C el 28 d’Agost de 1963 .

ONE hundred years later, the life of the Negro is still sadly crippled by the chains of segregation and discrimination. One hundred years later, the Negro lives on a lonely island of poverty in the midst of a vast ocean of material prosperity. One hundred years later, the Negro is still languishing in the corners of American society and finds himself an exile in his own land.

I have a dream that one day this nation will rise up and live out the true meaning of its creed: “All men are created equal”.

I have a dream that one day on the red hills of Georgia the sons of former slaves and the sons of former slaveowners will be able to sit down together at a table of brotherhood.

I have a dream that my four children will one day live in a nation where they will not be judged by the color of their skin but by the content of their character. I have a dream today.

Font: Martin Luther King, Jr: The Peaceful Warrior, Pocket Books, NY 1968Adaptació de Marisa Herrero Membrado

NELSON MANDELA

12 Breu biografia de Nelson Mandela i el seu activisme polític contra la segregació racial a Sudàfrica

HARVEY MILK . LA REVOLUCIÓ ARC IRIS

13. Visionat d la pel·lícula Mi nombre es Harvey Milk (2008). Dir: Gus Van Sant. Nacionalitat: Estats Units.

14. Breu biografia de Harvey Milk i el seu activisme polític com a defensor dels drets civils dels homosexuals nord-americans.


15. Situar en un mapa les ciutats escenaris on es va desenvolupar l’activisme polític dels anteriors personatges.

15


16. Relacionar amb fletxes les dues columnes:

“One person can change the world”.

Martin Luther King

“Fora d’Espanya no hi ha espanyols” Harvey Milk

“I have a dream...”Gandhi

“If a bullet should enter my brain, let that bullet destroy every closet door”

Franco

“No es pot ser no violent i romandre passiu davant les injustícies socials”

Rosa Parks

17. Buscar informació sobre l’associació Amical de Mathaussen de Barcelona i explicar quin és el seu objectiu.

RECURSOS

Los españoles en Mauthausen. Las víctimas españolas de Hitler, Nacionalitat: Espanyola, TVE, maig de 2000.

Mi nombre es Harvey Milk (2008). Dir: Gus Van Sant. Nacionalitat: Estats Units.

Mohandas Gandhi, Mi religión, Sal Terrae: Santander, 2007.

Thomas Merton, Gandhi y la no violencia. Selección de textos escritos de Mahatama Gandhi, Ediciones Oniro: Barcelona, 1998.

Juan María Parent Jacquemin, La no-violencia activa. Una ética para hoy, Sinergia: Salamanca, 2007.

Henry D. Thoreau, Desobediencia civil y otros escritos, Tecnos: Madrid, 2008 4 .

http://www.pce.es/foroporlamemoria/ : Memòria i guerra civil.http:// www.bdp.it/~psps0001/studenti/olocausto / : Sobre l’holocaust.http:// www.engagedpage.com/Gandhi.html : Pàgina web sobre Gandhi on es poden trobar alguns dels seus textos pacifistes.htt://www.justiz.bayern.de/olgn: sobre els Judicis de Nüremberghttp://www.mecca.org/~crights/dream.html : Pàgina del National Civil Rights Museum. Es pot trobar el discurs complert de Martin Luther King, “I have a dream”.

16

http://www.mecca.org/~crights/dream.html


http://www.bdp.it/~psps0001/studenti/olocausto/

http://www.pce.es/foroporlamemoria/


UNITAT 3. ARTS I DRETS HUMANS1. La veu dels narradors2. Les arts plàstiques contemporànies. 3. La banda sonora dels Drets Humans4. L’arquitectura de la pau

1. Buscar la biografia sobre el gran escriptor rus Lev Tolstoi i fer una fitxa- resum del seu ideari filosòfic pacifista tot esmentant les seves principals obres especialment pel que es refereix al pacifisme contemporani.

2. Comentar els següent fragment de Tosltoi sobre l’autoperfeccionament moral, un dels arguments bàsics de la seva filosofia llibertària cristiana:

"Per viure honradament és necessari esquinçar-se, confondre's, lluitar, equivocar-se, començar i abandonar, i de nou començar i de nou abandonar, i lluitar eternament i patir privacions. La tranquil·litat és una baixesa moral".

3. Buscar informació sobre l’escriptor francès contemporani Phillippe Claudel - autor de La néta del senyor Linh- i la seva novel·la L’informe Brodeck ( Premi Goncourt de novel·la del 2007). D'una escriptura senzilla i neta, L’ informe Brodeck és una faula sobre l'alteritat, la visió de l’altre com un perill... Aquest és l’eix vertebrador de la novel·la.

A L'informe de Brodeck tot transcorre en un poble d'un país que tant podria ser Àustria com Eslovènia, Polònia o fins i tot Alsàcia. Ben aviat s'entén que fa tres mesos que s'hi ha produït un assassinat col·lectiu. Gairebé tots els homes del poble hi han participat, excepte en Brodeck. ¿Qui ha estat la víctima d'aquest assassinat? No tenia nom conegut. La gent del poble l'anomenava Vollaugä, ulls plens, per la seva mirada que li sortia una mica del rostre; De Murmelnër, el murmurador, perquè parlava molt poc i sempre amb una veu tan baixa que semblava un alè; Mondlich, lunar, a causa del seu aspecte de ser entre ells sense ser-hi; Gekamdörhin, aquell que va venir d'allà. Però per en Brodeck – un jueu que ha sobreviscut a la Segona Guerra Mundial- era, senzillament, De Anderer —l'Altre—, perquè a més de no ser originari del lloc li feia la impressió que era tan diferent de la resta com ell mateix. En Brodeck accepta la missió d'escriure un informe sobre el cas, però posa com a condició que tothom hi estigui d'acord. És molt conscienciós: no vol amagar res del que ha vist i vol exposar-hi tota la veritat, que encara no coneix del tot.

Llegir aquests dos fragments de L’informe Brodeck i cometar el tema o idea principal.

Fragment 1.

“Cap de nosaltres no li va preguntar mai el seu veritable nom, a part de potser una vegada l’Alcalde, però sense obtenir, em sembla, una resposta. Ara, ja no el sabrem mai. És massa tard i segurament és millor així. La veritat pot tallar les mans i deixar

17


unes clivelles amb les quals ja no es pot viure, i la major part de nosaltres, el que volem és viure. De la manera menys dolorosa possible. És humà. Estic segur que vosaltres seríeu com nosaltres si haguéssiu viscut la guerra, el que va fer, i sobretot el que va seguir a la guerra, aquestes setmanes i aquests mesos, sobretot els últims durant els quals aquest home va arri- bar al nostre poble, i s’hi va instal·lar, així, de cop i volta. ¿Per què va escollir el nostre poble? N’hi ha tants, de pobles, als contraforts de la muntanya, posats entre els boscos com els ous dins el niu, i molts s’assemblen al nostre. ¿Per què havia d’ele- gir precisament el nostre, que és lluny de tot, que està perdut?Tot el que explico, el moment en què ells van dir que volien que fos jo, va passar a la fonda Schloss, fa més o menys tres mesos. Just després... just després del..., no sé com anomenar-ho, diguem-ne l’esdeveniment, o el drama, o l’incident...”

Fragment 2.

“Vaig pensar en allò que tots aquells homes que jo coneixia d’ençà de molts anys acabaven de fer. No eren monstres sinó pagesos, artesans, jornalers, guardaboscos, petits funcionaris. Homes com vosaltres i com jo, vaja. L’horror instal·lat dins la normalitat més absoluta. Vet aquí la veritat més colpidora.”

4. Lectura d’un text sobre l’ Entartete Kunst i debat de la funció de l’art com a expressió i crítica social.

’exposició nazi Entartete Kunst (‘Art Degenerat’), un episodi històric i artístic especialment trist i desgraciat, va tenir lloc el 19 de juliol de 1937 a Munic i va ser organitzada per dirigents nacionalsocialistes. Més de 650 pintures, escultures,

dibuixos i llibres, que fins poques setmanes abans estaven en col·leccions particulars alemanyes, van ser confiscats i exposats a l’exhibició amb l’objectiu d’escarmentar els artistes moderns que, alguns perquè eren comunistes, eren inacceptables per al Reich. Els artistes eren de totes les tendències plàstiques del moment i de diferents nacionalitats. Entre d’altres, hi havia exposades 260 pintures d’Otto Dix, 285 de George Grosz, d’Amadeo Modigliani, de Paul Klee, d’Oskar Kokoshcka, etc. Invàlids que demanaven almoina, mutilats de guerra, cadàvers destrossats a les trinxeres, burgesos opulents i militars mutilats jugant a cartes o en escenes amb prostitutes..., formaven part de les representacions degenerades de l’exposició. Algunes obres d’Otto Dix es van acompanyar de textos nazis que qualificaven aquestes pintures de sabotatge nacional. Fins i tot es van afegir a l’exposició fotografies de persones amb deformitats facials com a punt de referència per comparar-les amb alguna de les obres exposades. Otto Dix i Georg Grosz s’engloben dins de la pintura expressionista de la Neue Saachlicheit (‘La Nova Objectivitat’). Les seves obres estan realitzades des del realisme i amb una clara intenció política. Les seves pintures i dibuixos són una anàlisi de les causes i conseqüències de la guerra i una denúncia de la violència de l’home contra l’home. Alguns historiadors n’han interpretat l’obra com un rebuig exprés de la cultura alemanya (Grosz fins i tot va canviar-se el nom propi per la fórmula anglesa, George, i es va negar a parlar alemany).

L

Marisa Herrero Membrado

18


a) Llegir els següents testimonis de dos pintors alemanys, Otto Dix i Georg Grosz i la seva concepció de la pintura com a crítica social :

«Jo dibuixava i pintava per dur la contrària, i amb els meus treballs intentava convèncer el món de la seva horripilació, malaltia i mentida.» [...] «No, els artistes no han de millorar o convertir. Són massa insignificants, només han de fer de testimonis.» [...] «Jo vaig estudiar detalladament la guerra. Cal descriure-la de manera realista perquè pugui ser entesa. L’artista vol treballar perquè els altres vegin com va ser [...]. Vaig escollir el reportatge verídic de la guerra.»

OTTO DIX

«No hi ha cap mena de dubte [...], els meus dibuixos són part del més fort que s’ha dit contra aquesta característica alemanya. Avui són més verídics que mai i, més tard, es mostraran, disculpi, en temps més “humans”, com es mostren avui les làmines de Goya.» [...] «En un carrer estrany es resol en la nit una processó infernal de personatges inhumans; en els rostres se’ls reflecteix l’alcohol, la sífilis, la pesta... Jo vaig pintar aquesta protesta contra una humanitat que s’havia tornat boja.»

GEORGE GROSZ

b) Debat sobre la funció de l’art com a crítica social. Què et sembla la seva opinió d’aquest pintors? Quines altres funcions pot tenir l’ art? Esmenta algun creador o creadora, músic, escriptor o escriptora actual que coneguis que utilitzin el seu treball per a desvetllar les injustícies socials i les vulneracions del Drets Humans.

5. Fer un anàlisi comparatiu de tres pintures de Dalí, Miró i Picasso sobre la guerra civil espanyola (tècnica, iconografia, composició, recursos expressius, cromatisme i funcionalitat):

19


Salvador Dalí, Construcció blanda amb mongetes bullides. Premonició de la Guerra Civil, 1936,Oli sobre telaJoan Miró, Aidez l’Espagne, 1937,PochorPablo Ruiz Picasso, Gernika, 1937, Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, 354 x 782 cm, Oli sobre tela

8. Comparació dels collages de l’artista afroamericà Romare Bearden esmentant la tècnica, el tema o iconografia, l’estructura compositiva, gama cromàtica, missatge i estil.

Romare Bearden, Prevalència del ritual: notícies 1964, collage i dibuix sobre fusta, Romare Bearden Foundation ( http://www.beardenfoundation.org/)

20



6. Escoltar en grup el Cant dels ocells de Pau Casals i recordar quina era la situació política de Catalunya l’any 1945, un cop acabada la Segona Guerra Mundial.

7. En grup, escoltar la cançó Imagine, de John Lennon, himne a la pau, traduir-la al català.

8. Activitat de relació d’arquitectes amb arquitectura postmoderna relacionada amb els valors de la ciutadania i Drets Humans:

DANIEL LIBESKIND:

DANI KARAVAN:

ENRIC MIRALLES I BENEDETTA TAGLIABUE:

Passatge commemoratiu de Walter Benjamin, Port Bou, 1994

Parlament escocès, Edinburg, Escòcia, 1998-2003

21


Museu jueu de Berlín, 1999

Projecte per el nou World Trade Center de Nova York, 2002, skyline

Qüestionari:

a) Assenyalar els elements comuns de les tipologies arquitectòniques.b) Deduir-ne els seus valors simbòlics i culturals implícits.c) Explicitar la seva funcionalitat pràctica.d) Assenyalar els tipus de materials constructius i ornamentals fent referència a les seves qualitats ecològiques.

Atenció a la diversitat:

9. Per parelles , buscar informació sobre art feminista actual i el grup Guerrila Girls i redactar un breu informe sobre les seves activitats i la defensa de la igualtat entre les persones independentment del seu color o gènere.:

22


RECURSOS

PHILIPPE CLAUDEL, El informe de Brodeck, Ediciones Salamandra: Barcelona, 2008.

LOS ÀNGELES COUNTY MUSEUM OF ART, “Degenerate Art”. The Fate of the Avantgarde in Nazi Germany, Nueva York, Harry N. Abrams Publishers, 1991.

HELENA VIDAL, L.N León Tolstoi, “El gust per la lectura”, Departament d’Ensenyament, Seminari 2000-2001. http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/dossiersgust/conf_Tolstoi.pdf

http://www.centredelas.org. Pàgina web del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pauhttp://www.beardenfoundation.org. Pàgina web de la Fundació Romare Bearden sobre la vida i l’obra del pintor afronordamericà.http://www.daniel-libeskind.com. Pàgina web dels projectes arquitectònics de Libeskind.

23

http://www.daniel-libeskind.com/


http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/dossiersgust/conf_Tolstoi.pdf


Unitat 4. La revolució ètica del segle XXI

1. Els organismes de la pau i del desenvolupament: ONU, Agència Europea dels Drets Fonamentals (FRA), ONG’s.2. El diàleg interreligiós: el Parlament de les Religions del Món 3. L’ètica del segle XXI: L’ ètica del mínim comú moral 4. La praxis individual: L’ ètica de la bona acció

1. Lectura i reflexió individual del text periodístic argumentatiu “La fam és el nostre escàndol” de Jean Ziegler, sociòleg i polític suís, sobre la fam com a forma de genocidi i realització d’un qüestionari de comprensió:

«LA FAM ÉS EL NOSTRE ESCÀNDOL»

Milions d’éssers humans moren de fam cada any perquè no tenen els mitjans econòmics —o d’altres— per accedir a una alimentació diferent. Perquè avui, que som sis mil milions de persones al planeta, es podria alimentar, segons el que diu la FAO, com a mínim el doble de la població del món. [...] Ara la gent no s’hauria de morir de gana, però s’hi mor. Cinc mil cada

dia! La fam és l’escàndol de la nostra època! [...] Aquest capitalisme en què vivim ens porta a la selva. Visc en el país més ric del món, la matèria primera del qual són els diners dels altres.

Avui a Suïssa treballen 107.000 persones en el sector bancari, no es pot quantificar el que hi ha aquí; només en fortunes privades estrangeres ja hi ha més de tres bilions de dòlars. Uns diners que fan que aquest país, segons el Banc Mundial, sigui el més ric del món, per davant de Kuwait o dels Emirats Àrabs, cosa que no vol dir que no hi hagi també molta pobresa, per descomptat. Aquesta riquesa arriba per tres vies: el capital en

fuga del Tercer Món, que és el diner de la sang; hi ha, per exemple, quatre mil milions de francs suïssos de Mobutu (ex cap d’estat del Zaire), mentre que al Congo els nens es moren de gana i d’epidèmies. Arriba, també, per ser blanquejat, molt de diner de la criminalitat organitzada; Roldán en seria un exemple. I, en tercer lloc, hi ha el diner gris que és el de

24


l’evasió fiscal de tot Europa. Això és la cova d’Alí Babà. I jo no vull viure en un país el benestar del qual està pagat amb la sang dels nens de Nicaragua o amb la humiliació de les dones de Tailàndia que treballen moltes hores a la setmana... [...]

Jo em plantejo el perquè de les coses i m’adono que el paper de l’Estat és totalment fictici en comparació amb el de les multinacionals. Avui les dues-centes societats més grans del món governen més del 27 % del comerç mundial. Aquest capitalisme salvatge ha creat unes oligarquies molt poderoses [...].

Fa dos-cents anys, la Revolució Francesa va llençar un model de civilització basat en la solidaritat, la justícia social, els drets de l’home i la llibertat; va ser el temps de les llums. Això va ser el principi de quelcom que avui és en perill. [...] Després de dos-cents anys d’aquesta cultura que, amb les seves limitacions, va buscar la democràcia, això d’ara és la jungla, una veritable ruptura. El món ha canviat, per descomptat, i és una sort que hagi desaparegut la Unió Soviètica; però el capitalisme més salvatge s’ha estès per tota la terra, gràcies també a una sèrie de revolucions tecnològiques [...]: ha nascut el ciberespai, que permet l’administració financera del món. Tots, començant pels governs europeus, que majoritàriament són socialdemòcrates, accepten aquesta civilització que té un sol valor: el benefici econòmic. Tots els altres valors, com ara tenir una feina estable, o cercar la justícia, són antiquats davant d’aquesta llibertat total del capital [...]. Més gana, més analfabetisme, més epidèmies. És evident que aquest desequilibri es produeix perquè el control dels fluxos econòmics està en molt poques mans, en les d’aquestes reduïdes oligarquies transnacionals. Cada dia es moren de gana 5.000 persones. És el que jo anomeno genocidi silenciós. I 825 milions estan amenaçats de malnutrició. Però la FAO diu que l’agricultura actual podria alimentar 12.000 milions de persones. Aquest és l’estat del món d’unes Nacions Unides que subvencionen grans indústries quan compren llet en pols per a aquests nens famolencs. Més de dos mil milions de persones no disposen d’aigua potable! És una bogeria. Proposo la insurrecció de les consciències. [...] Controlar les multinacionals, oposar a la globalització del capital la globalització dels drets democràtics.

Font: JEAN ZIEGLER, sociòleg i polític suís., Entrevista extreta de El País, 15/4/2001 (Adaptació de Marisa Herrero)

a) Subratlla el text. Quina és la idea principal d’aquest text?. Fes un breu resum d’ un paràgraf.

b) Quins són els organismes internacionals als que fa referència Jean Ziegler?.

c) Esmenta breument els altres fets històrics del món contemporani als que es refereix el text

d) A què es refereix el sociòleg quan parla de “genocidi silenciós”? Coneixes altres casos actuals d’ acusacions de genocidi? Explica’ls.

e) Què va significar històricament la Revolució Francesa? Per què et sembla que Ziegler diu que actualment s’ ha trencat aquesta tradició?

f) Què és el fenomen de la “globalització del capital” ?

25


g) Quines són les crítiques o acusacions que fa l’ autor als governs i organismes internacionals?

h )Quines solucions polítiques i individuals proposa l’ autor? ¿Estàs d’ acord amb ell? Argumenta la teva opinió.

2. Lectura i reflexió individual sobre titulars de premsa referents al 60è aniversari de l’alliberament del camp de concentració D’AUSCHWITZ.

Titular 1.

RECORD DE L’HOLOCAUST, 27 de gener, Dia Europeu de Commemoració

de l’holocaust en tota la Unió

Titular 2.

CULMINACIÓ DEL NAZISME: “Auschwitz és el fracàs moral d’una societat fascinada

per la barbàrie [...]. Representa el fracàs de la societat moderna per comprendre’s a si

mateixa” (Ferran Gallego, Professor d’Història del Feixisme, El Periódico, Dijous 27 de

gener de 2005).

3. Confeccionar llistat de mesures pràctiques portades a terme a la Unió Europea per a lluitar contra el racisme i la xenofòbia.

4. Entrar a la web del Parlament de les Religions del Món i fer un llistat de les religions que hi

26


són representades. El Parlament de les Religions del Món aposta pel diàleg interreligiós per evitar conflictes. Explicar que significa que la pau interreligiosa ha d’harmonitzar el monoteisme occidental amb el politeisme oriental. (http://www.unescocat.org/prm2004/cat/info_cat.html.)

5. Els místics defensors del diàlegs interreligiós: El Dalai Lama i Raimón Pannikar. Investigar les seves biografies i els valors que hi defensen. En grups de 2 entrar a la web www.cordobaciudad.com/dalailama/ i seleccionar 5 o 6 frases o proverbis del Dalai Lama, ordenar-los per ordre d’importància i escollir-ne un per comentar-lo a la classe.

6. Reflexió prèvia inicial: Què creus que vol dir “minima moralia” (ètica del mínim comú) ? Segons el filòsof Norbert Bilbeny (La revolución en la ética) l’ètica del mínim comú ha de regir el nostre comportament moral a la societat multicultural del segle XXI. Comenta els tres mínims ètics comuns que proposa el filòsof:

1. Pensar per un mateix

2. Imaginar-se en el lloc de l’altre a l’hora de pensar

3. Pensar d’acord o en conseqüència amb un mateix

7. Segons Bilbeny, aquest comportament ètic ha d’atendre la humanitat de l’altre per sobre de qualsevol prejudici moral o religiós. És el que el filòsof anomena la “responsabilitat global”, que ha de condemnar per principi dues coses: l’opressió en qualsevol forma i qualsevol lloc, i la hegemonia d’una ètica multicultural. En grup, preparar un debat sobre si l’ ètica del mínim comú és aplicable a qualsevol cultura i religió del món.

8. Descarregar el vídeo sobre Vicente Ferrer i escoltar el seu propi testimoni i el de les persones que hi van conviure amb ell. Comentari general sobre aspectes rellevants pels alumnes.http://www.fundacionvicenteferrer.org/vicente_ferrer/video.html

9. Situar en un mapa la ciutat índia d’ Anantapaur, “la ciutat de l’infinit”, on treballa la Fundació Vicente Ferrer i fer un esquema de la seva filosofia i dels seus projectes d’acció en aquesta ciutat.

10. Lectura d’alguns fragments del llibre de Vicente Ferrer, El encuentro con la realidad (Barcelona, 2008) que resumeixen la seva filosofia pràctica sobre “la bona acció” i el seu objectiu d’eradicació de la pobresa. Com es pot relacionar la filosofia de la “ bona acció” amb la proposta ètica del mínim comú moral del segle XXI?

27

http://www.fundacionvicenteferrer.org/vicente_ferrer/video.html

http://www.cordobaciudad.com/dalailama/

http://www.unescocat.org/prm2004/cat/info_cat.html


“No quiero más libros ni más teorías, ni misticismos. Sólo quiero la acción buena y útil para la vida de los hombres, y nada más”. (p. 25)

“La pobreza y el sufrimiento no están para ser entendidos sino para ser resueltos” (p. 272)

“Los que nos sucedan no entenderán cómo, con tanta riqueza, dos terceras partes de la Humanidad están viviendo en condiciones miserables” (p. 274)

“El reto más grande que tiene la sociedad en el siglo que se aproxima es la erradicación de la pobreza. Este es el deber de la Humanidad.” (p.275)

“When father persits a need, action follows very fast “(Anne Ferrer, p.279)

“No hay salvación y todo está vacío sin la acción del otro “(p. 294)

Vicente Ferrer , El encuentro con la realidad, Planeta, Barcelona, 2008.


11. Relacionar amb flextes:

HINDUISME. Siddahârta, Dalai Lama

BUDISME. Xina

TAOÍSME I CONFUCIANISME Muhàmmad, l’Alcorà

CRISTIANISME Bíblia

JUDAISME. Guru Nanak

SIKHISME. Iran

LA FE BAHÁ’Í Llibre dels Vedes

ISLAM. Moisés, El Talmud

12. Identificar els següents símbols religiosos:

28


RECURSOS

BILBENY, NORBERT, Aproximación a la ética, Editorial Ariel, Barcelona, 1992.

_, La revolución en la ética. Hábitos y creencias en la sociedad digital, Anagrama: Barcelona,1997. __, El idiota moral. La banalidad del mal en el siglo XX, Anagrama: Barcelona, 1995 5.

COMISSIÓ EUROPEA, Textos diversos sobre Europa, Oficina de Publicacions Oficials de la Comunitat Europea, Luxemburg, 2001.

VICENTE FERRER, El encuentro con la realidad, Planeta: Barcelona, 2008 6.

DALAI LAMA, El universo en un sólo átomo, Debolsillo: Barcelona, 2007.

RAIMON PANIKKAR, Entre Déu i el cosmos. Una visió a-dualista de la realitat. Converses amb Gwendoline Jarczyk, Pagès Editors: Barcelona, 2006

www.unhcr.ch. Pàgina oficial de l’ Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Es pot trobar la Declaració dels Drets Humans en més de 300 llengües, així com tractats internacionals i documentació oficial.http://www.catunesco.upc.es/index1.htm: Càtedra UNESCO, Pau, Drets Humans, informes del PNUD.http://www.fundacionvicenteferrer.org/esp/home.php. Informació sobre la Fundació Vicente Ferrer.http://www.edualter.org/index.ca.htm: Xarxa de recursos sobre educació per a la pau, desenvolupament i interculturalitat.http://www.xtec.es/~asarsane/mapa.htm: Filoètica; Materials i recursos per a la ètica i la reflexió.www.msf.es metges sense fronteres http://www.unescocat.org/prm2004/cat/info_cat.html. Web del Parlament de les religions del Món. Es pot trobar informació sobre els programes i funcions del Parlament.www.edu365.cat/... religions /index.htm . Aplicatiu sobre les religions del món amb informació i activitats.

29

http://www.edu365.cat/...religions/index.htm

http://www.unescocat.org/prm2004/cat/info_cat.html

http://www.msf.es/

http://www.xtec.es/~asarsane/mapa.htm

http://www.edualter.org/index.ca.htm

http://www.fundacionvicenteferrer.org/esp/home.php




“No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí” (Gandhi)

“Para que haya reparto del pan debe haber primero el reconocimiento del otro” (Norbert Bilbeny)

“No quiero más libros ni más teorías, ni misticismos. Sölo quiero la acción buena y útil para la vida de los hombres, y nada más”.(Vicente Ferrer)

“ Imaginar-se en el lloc de l’altre a l’hora de pensar” (Norbert Bilbeny)

“La pau mundial comença des de dins” (Parlament de les Religions del Món)

“Podran golpearme, romperme los huesos, matarme, tendrán mi cadaver, pero no mi obediencia” (Gandhi)

“Camins per la pau: la saviesa d’escoltar, la força del compromís” (Lema del Parlament de les Religions del Món)

30

http://elperiodico.com/BLOGS/MAPAMUNDI/photos/fvfindia/picture57949.aspx


ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ i JUSTIFICACIÓ DEL MÒDUL pàg. 1

II. OBJECTIUS D’APRENENTATGE pàg. 2

III. COMPETÈNCIES CLAUS pàg. 2

IV. CONTINGUTS D’APRENENTATGE . TEMPORITZACIÓ. pàg. 2

Unitat 1. Els Drets Humans pàg. 21. Concepte i característiques dels Drets Humans2. Fonaments filosòfics i evolució històrica. La Declaració Universal dels Drets Humans.3. Exercici, límits i vulneracions dels Drets Humans.

Unitat 2. L’etica de la resistència: els lluitadors i lluitadores pels pàg. 3Drets Humans.


Unitat 3. Arts i Drets Humans pàg. 31. La veu dels narradors2. Les arts plàstiques contemporànies. 3. La banda sonora dels Drets Humans4. L’arquitectura de la pau

Unitat 4. La revolució ètica del segle XXI pàg.4


V. METODOLOGIA pàg.4

Descripció general de les activitats

31


VI. ACTIVITATS AVALUATIVES pàg. 5

Avaluació inicial Avaluació formativaAvaluació sumativa

VII. CRITERIS D’AVALUACIÓ pàg. 5

VIII. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

IX. RECURSOS DIDÀCTICS pàg. 6

FilmografiaBibliografiaInternet

X. SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES pàg .8

Unitat 1. Els Drets Humans1. Concepte i característiques dels Drets Humans2. Fonaments filosòfics i evolució històrica. La Declaració Universal dels Drets Humans.3. Exercici, límits i vulneracions dels Drets Humans.

Unitat 2. L’ètica de la resistència: els lluitadors i lluitadores pàg.13 pels Drets Humans.


Unitat 3. Arts i Drets Humans pàg. 16

1. La veu dels narradors2. Les arts plàstiques contemporànies. 3. La banda sonora dels Drets Humans4. L’arquitectura de la pau

Unitat 4. La revolució ètica del segle XXI pàg.23


32


33

els drets humans, una Ètica per al segle...

Documents