• És el conjunt format per els éssers vius que viuen a una

zona determinada que es relacionen estretament entre

ells.

• El conjunt de tots els ecosistemes de la terra es coneix

com ecosfera.

• Ni ha de dos tipus: terrestres i aquàtics.

• Els estudia l’ecologia.

ECOSISTEMES

ELEMENTS

EL BIÒTOP LA BIOCENOSI

Conjunt d'éssers vius de

l’ecosistema.

Part inorgànica de

l’ecosistema. Ex. roques,

aire, aigua...

Es relacionen entre si

Per descriure i identificar a la biocenosi hem de saber:

Llista dels éssers vius amb el seu %

Relació entre ells. Les relacions alimentaries en són un

exemple.

Els factors provocats per la biocenosi en diem factors

biòtics.

Per descriure el biòtop necessitem saber:

Tipus d’ecosistema. Ex. bassa, conreu de cereals...

variables fisicoquímiques s'anomenen factors abiòtics.

Ex. tipus de sol, quantitats de llum, temperatures, etc. Les

El poden compartir dues

especies

• El flux d’energia s’inicia des de la fotosíntesi.

• L’energia entra mitjançant E. Lumínica, a continuació els

organismes productors la transformen en E. química. I

així va passant d’un nivell tròfic a un altre.

• La matèria circula per l’ecosistema de manera cílica.

• Els organismes productors consumeixen matèria

inorgànica i la converteixen en orgànica. Quan moren els

descomponedors converteixen en matèria inorgànica.

• Els productors: fabriquen la seva pròpia matèria orgànica

a partir de diòxid de carboni, aigua i sals minerals fent la

fotosíntesi, utilitzant l'energia del Sol

• Els consumidors s'alimenten d'altres éssers vius. N'hi ha

de tres tipus:

• Primaris, s'alimenten de vegetals.

• Secundaris. Alguns són omnívors, és a dir, inclouen vegetals en la

dieta.

• Terciaris. S'alimenten d'altres animals, tant herbívors com

carnívors. També reben el nom de supercarnívors.

• Els descomponedors es nodreixen descomponent la

matèria orgànica i produint com a resultat substàncies

inorgàniques, utilitzades pels productors.

Son les relacions que s’estableixen entre els éssers vius

que es mengen els uns als altres.

N’hi ha diverses:

Cadenes tròfiques

xarxes tròfiques

Els nivells tròfics es representen a través de pisos

superposats.

Hi ha tres tipus:

1. Piràmide de nombres.

S'hi representa el nombre d'individus que hi ha de cada

nivell tròfic sense tenir en compte la mida dels organismes.

Poden ser invertides; per exemple, un arbre (productor)

que sustenta diferents poblacions de consumidors, o un

organisme i els seus paràsits.

2. Piràmides de biomassa

Els pisos representen la quantitat de matèria orgànica de

cada nivell tròfic. La biomassa es mesura en g o Kg de

matèria orgànica seca per unitat de m2 o m3.

A mesura que pugem, els pisos són més petits, ja que la

matèria orgànica s'utilitza per produir energia. Poden ser

invertides. Aquests tipus de piràmides invertides

acostumen a ser temporals, ja que si la situació es

mantingués molt de temps, l'ecosistema acabaria

desapareixent.

3. Piràmides d’energia

Cada pis representa l'energia emmagatzemada en un

nivell tròfic en un temps determinat. Són les que

proporcionen més informació, ja que mostren el flux

d'energia entre els nivells tròfics. no poden ser invertides,

ja que l'energia que té un nivell tròfic sempre és més gran

que la del nivell superior, per poder sostenir-lo

• Els animals herbívors són consumidors primaris, i els

carnívors, secundaris i terciaris, diem que els

consumidors tenim una nutrició heteròtrofa

• Productors

Per mitjà de la fotosíntesi, els productors fabriquen la

matèria orgànica que després utilitzen els consumidors.

• Descomponedors

Els descomponedors transformen la matèria orgànica en

inorgànica, que pot tornar a ser utilitzada pels productors.

• Si representéssim en una gràfica el nombre d'individus

d'una població en funció del temps obtindríem corba en J.

• Una població natural no pot créixer de manera indefinida,

el creixement també està limitat per les altres espècies

Això provoca que el nombre d'individus s'estabilitzi al

voltant d'una mida màxima, de manera que s'obté una

corba en forma de S.

La interacció entre les diferents poblacions que habiten en un ecosistema afecta de

manera que entre elles s'estableix un mecanisme regulador. Això manté les diferents

poblacions oscil·lants al voltant d'un nombre mitjà d'individus. Un exemple d'això és

el sistema depredador-presa.

Factors abiòtics Depenent de la zona

Temperatura

Llum

Humitat

Zona freda

Desert fred.

Tundra.

Taigà

Zona temperada

Estepa

Bosc caducifoli

Bosc mediterrani

Zona càlida

Bosc equatorial

Bosc tropical

Sabana

Desert càlid Poden ser

Naturals Humanitzats

Ecosistema

D’alta

Muntanya

Boscos caducifolis El sòl fèrtil i gruixut acull molts éssers vius.

Són típics del clima oceànic, amb hiverns

freds i precipitacions abundants.

Sistemes de conreu Les característiques del biòtop varien

segons el clima de la zona i el tipus de

conreu (regadiu o secà).

Parcs i jardins

Factors abiòtics

Depenent del medi

Temperatura

Llum

Pressió

Salinitat

Quantitat d’oxigen

Marins

Fons sorrencs poc

profunds

Zona intermareal

D’aigua dolça

Rius i rierols

Llacs i

aiguamolls

Zona intermareal El biòtop es

caracteritza per quedar

submergit i sotmès a

l'onatge durant la

marea alta, i quedar al

descobert durant la

marea baixa; molts

animals s'enterren

llavors a la sorra o

ocupen els tolls que hi

queden; alguns ocells

hi van en cerca

d'aliment.

Els fons sorrencs poc profunds

És un biòtop

permanentment

submergit hi

arriba força llum

i l’aigua conté

oxigen en

abundància, ja

que està sotmès

a l'onatge.

Rius i rierols

Els cursos d'aigua

són biòtops que es

caracteritzen per tenir

llum abundant i molt

oxigen dissolt en

l'aigua. Quan l'aigua

queda estancada, és

freqüent que

n'augmenti la

temperatura i hi

disminueixi la

quantitat d'oxigen

dissolt

Llacs i aiguamolls Aquestes masses d'aigua, es caracteritzen per la poca

profunditat, fins i tot algunes vegades arriben a assecar-se. la

quantitat d'oxigen dissolt pot ser escassa i són molt sensibles a

la contaminació. La presència dels contaminants redueix encara

més l'oxigen disponible.

• La biodiversitat és una variable que s'utilitza en ecologia

per valorar la qualitat de la biocenosi d'un ecosistema i

expressar la quantitat de formes de vida diferents que la

constitueixen.

El Biòtop: sòlids com graves, sorra...

líquids com aigua amb sals minerals

gasos com l’aire dels porus

La biocenosi: plantes verdes, petits mamífers, fongs,

bacteris...

• Es forma amb el següent procés:

Els fenòmens atmosfèrics actuen sobre les roques de la superfície i provoquen la

meteorització (1). S'hi instal·len éssers vius, que col·laboren a disgregar les roques i

proporcionen compostos orgànics (2). El resultat és la formació d'una capa superficial

que recobreix les roques (3). El sòl desenvolupat permet una vegetació de mida més

gran i la instal·lació d'animals (4).