MARÇ 2013

1r ESO B

2012/13

CIÈNCIES DE LA

NATURALESA

APARTATS:

1.EL REGNE DELS PROTOCTISTS

2.EL REGNE DE LES MONERES

3.ELS VIRUS

4.ELS MICROORGANISMES

5.LES MALALTIES PRODUIES

PER MICROORGAQNISMES

6.LA LLUITA CONTRA MALALTI-

ES INFECCIONES

7.A FONS. ELS LÍQUENS

MARC MENDOZA

NIL BOVER

MARTA UNDABARRENA

LAIA CHICO

7.ELS ESSERS VIUS MÉS SENZILLS

7. ELS ESSERS VIUS MÉS SENZILLS 1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS

Inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars, tenen

cèl·lules eucariotes, sense teixits ni òrgans, (protozous i

algues).

ELS PROTOZOUS

Són unicel·lulars (1 cèl·lula).

Són heteròtrofs.

Viuen en llocs aquàtics.

-Són de vida lliure.

-Alguns són paràsits.

-Poden produir malalties.

Viuen surant a la superfície de l’aigua formen

part del zooplàncton (aliment de molts animals

marins).

FLAGEL·LATS. Es mo-

uen per flagels.. Són

de vida lliure o parà-

sits. El tripanosoma

causa la malaltia del

son.

CILIATS. Es mouen per

cilis. Són de vida lliure

o paràsits. El parameci

té 2 nuclis i forma de

sabatilla.

RIZÒPODES.es mouen

per prolongacions del

citoplasma

(pseudòpodes). Són

paràsits o de vida lliu-

re, com l’ameba.

ESPOROZOUS. Són

immòbils, no tenen

estructures. Tots són

paràsits. El plasmodi

provoca la malària.

Quatre grups de protozous

LES ALGUES

Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.

Són autòtrofes, tenen clorofil·la i altres

pigments, que es poden classificar en:

- Algues verdes: Tenen clorofil·la (color

verd). N’hi han de unicel·lulars (euglena),

o pluricel·lulars (ulva). Viuen en aigües

marines i continentals

- Algues brunes: tenen clorofil·la (color

bru). N’hi ha de unicel·lulars (diatomees)

o pluricel·lulars (sargassos). Viuen al mar

(costes rocoses).

- Algues vermelles: tenen clorofil·la i un

pigment vermell. N’hi ha de unicel·lulars o

de pluricel·lulars (coral·lina). Viuen en ai-

gües tranquil·les i càlides.

Són aquàtiques, algunes poden viure a l’es-

corça dels arbres i de les roques. n’hi ha

que suren a l’aigua i formen part del fito-

plàncton.

ACTIVITATS

1.Quin tipus de cèl·lules tenen el organismes del

regne dels protoctists?

Tenen cèl·lules eucariotes, amb nucli.

2.Esmenta tres estructures que els protozous

utilitzen per moure’s.

Utilitzen el flagel (flagel·lats), el cilis (ciliats) i el

pseudòpodes (rizòpodes).

3.Les algues tenen teixits autèntics? Per què?

No, perquè les algues pluricel·lulars, totes les

cèl·lules tenen la mateixa aparença i fan les ma-

teixes funcions.

4.Busca en els conceptes clau els termes zoo-

plàncton i fitoplàncton.

Zooplàncton: plàncton format per petits animals.

Fitoplàncton: conjunt d’organismes aquàtics que

suren a l’aigua de llacs i oceans i fan la fotosínte-

si, com les algues i alguns vegetals.

Fet per: LAIA CHICO

5. MALALTIES PRODUIDES PER MICROORGANISMES

Les principals vies d’entrada de microorganismes són:

la pell a través d’una ferida

la via respiratòria

la via digestiva

el contacte sexual

La invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme pa-

togen s’anomena infecció, o les malalties que es produeixen,

malalties infeccioses.

Un cop dins de l’ésser viu, els microorganismes es comencen a

reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos efectes com la

febre. Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d’una

manera immediata, sinó que ha de passar un cert període de

temps, anomenat període d’incubació. Un cop ha passat aquest

període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.

Els microorganismes es transmeten d’un individu malalt a un altre

de sa per contagi.

ACTIVITATS

14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?

Una malaltia infecciosa es la invasió d’un ésser viu que duta a terme per un microorganisme

patogen. Es transmeten a través d’animals, de l’aire, de la pell, de relacions sexuals o per

ingesta d’aigua o aliments que estan contaminats.

15. Què és el període d’incubació d’una malaltia?

És el temps que ha de passar després dels efectes produïts per la infecció.

16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malalties que conté la taula de la dreta?

-REFREDAT aire

-SIDA transmissió sexual

-PNEUMÒNIA aire

-SALMONEL·LOSI aliments contaminats

-CÒLERA aigües contaminades

-MALÀRIA O picada de la femella del mosquit

PALUDISME

-PEU D’ATLETA contacte físic

El refredat és una malaltia lleu pro-

vocada per virus. Causa mocs, nas

tapat, mal de coll i de cap, tos i ulls

plorosos.

Fet per: MARTA UNDABARRERA

6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES

Algunes de les millors maneres de prevenir les malalties infecci-

oses són:

La higiene corporal

El consum d’aliments i begudes en bon estat.

La medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a pre-

venir les infeccions o a superar-les quan ja s’ha produït. Desta-

quen les vacunes i els antibiòtics.

LES VACUNES

Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts

d’una malaltia determinada, que ja no tenen la capacitat de

produir-la. Les vacunes no provoquen la malaltia però permeten

que el nostre cos aprengui a lluitar-hi, per tant és un mètode

preventiu. En general les vacunes tenen una acció protectora

que dura tota la vida, en algunes l’efecte que produeixen tan

sols dura un temps determinat.

ELS ANTIBIÒTICS

Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacte-

ris i fongs, permeten eliminar o impedir el creixement de micro-

organismes que causen malalties. Els antibiòtics són un mètode

curatiu. El descobriment dels antibiòtics va significar per a la

medicina un dels avenços més importants de la història. El pri-

mer antibiòtic que es va produir va ser la penicil·lina, i la va des-

cobrir Alexander Fleming.

ACTIVITATS

17. Per què es diu que les vacunes són un mè-

tode preventiu i que els antibiòtics són un mè-

tode curatiu?

Perquè els antibiòtics eliminen els microorga-

nismes que causen malalties en canvi les vacu-

nes fan que no tinguin la capacitat de produir-

la.

18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics?

Justifica la resposta.

No, contra aquests microorganismes només hi

ha medicaments que ajuden a alleujar els símp-

tomes causats per la malaltia.

Fet per: MARTA UNDABARRENA

2. REGNE DE LES MONERES

L’ESTRUCTURA DELS BACTERIS

Els bacteris tenen una estructura molt senzilla, ja que no te-

nen nucli ni tampoc la majoria dels orgànuls cel·lulars. Una

cèl·lula bacteriana típica està formada pels elements se-

güents:

La membrana cel·lular. És semblant a la cèl·lula eucari-

ota. Regula l’entrada i la sortida de substàncies a través

seu.

La paret cel·lular bacteriana. És l’embolcall rígid que

envolta la membrana cel·lular. Dóna forma al bacteri i

el protegeix.

La càpsula bacteriana. Serveix de protecció i d’aïlla-

ment a determinats bacteris que provoquen malalties

El citoplasma. És on s'elaboren les substàncies necessà-

ries perquè el bacteri pugui fer les funcions vitals.

El material genètic. Es troba dispers pel citoplasma,

controla i regula el funcionament de la cèl·lula. Al con-

trari que en les cèl·lules eucariotes, no està envoltat

per cap membrana.

Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben

en determinants bacteris i que els serveixen per des-

plaçar-se.

LA NUTRICIÓ DELS BACTERIS

La majoria dels bacteris són heteròtrofs, és a dir, s’alimenten

de substàncies organismes provinents d’altres éssers vius.

Segons la manera de viure, hi ha tres grups:

Bacteris paràsits. Obtenen l’aliment d’altres éssers vius,

dels quals perjudiquen i poden produir malalties .

Bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta

o en descomposició.

Bacteris simbionts. Viuen associats a un altre individu, i

dels dos se’n beneficien.

Quatre tipus morfològics de bacteris

Espiril. Forma espiral Vibrió. Forma de coma

Bacil. Forma allargada Coc. Forma arrodonida

ACTIVITATS

5. Quina és la principal diferència que hi ha entre els organismes del regne dels protoctists i els del regne de

les moneres?

Que en el regne del les moneres parla dels bacteris i el regne dels protoctists parla de les algues i d’altres

organismes.

6. Com es poden classificar els bacteris segons el tipus de nutrició? I segons la forma?

Sí, hi ha el paràsit, els sapròfits i els simbionts. Sí, hi ha quatre tipus: coc, bacil, espiril, vibrió.

7. Què són els cianobacteris? Quin efecte van produir en la composició inicial de l’atmosfera?

Els cianobacteris és un grup de bacteris que tenen un pigment semblant a la clorofil·la amb el qual deuen a

terme la fotosíntesis.

LA REPRODUCCIÓ I LA RELACIÓ DELS BACTERIS

Els bacteris es reprodueixen normalment, per biparti-

ció, procés mitjançant el qual es formen dos bacteris

fills. Cada bacteris fill creix fins que assoleix la mida ade-

quada i es torna a dividir. Aquest procés és molt ràpid, i

al cap de poques hores un sol bacteri pot originar milers

de bacteris idèntics.

Els bacteris es relacionen amb el medi on viuen. Són

capaços de captar-ne les variacions i de respondre-hi.

Quan les condicions del medi no són favorables, alguns

bacteris s’envolten d’una paret gruixuda i formen espo-

res de resistència, d’aquesta manera poden suportar

temperatures molt elevada

Fet per: NIL BOVER

3. ELS VIRUS

Fet per: MARC MENDOZA

La mida dels virus és tant petita que únicament es poden obser-

var amb el microscopi electrònic.

Els virus no es poden qualifica essers vius perquè no complei-

xen les funcions dels essers vius però es reprodueixen, per

aquesta raó, els virus sempre són paràsits obligats.

L’ESTRUCTURA DELS VIRUS ES AQUESTA

La càpsida: Es un embolcall format per proteïnes que pot

adoptar formes diferents.

La coberta externa: Es troba a fora de la càpsida. Nomes

la tenen alguns virus, com ara el de la grip o el que pro-

dueix sida.

L’àcid nucleic: Material hereditari del virus. Es troba a

l’interior de la càpsida.

LA MANERA DE VIURE DELS VIRUS

Els virus s’introdueixen a la cel·lular que volen infectar per mitja

de la membrana cel·lular. A l’interior fan nous virus utilitzant les

molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada. Un cop formats,

els nous virus trenquen la membrana de la cèl·lula infectada i

queden lliures.

Un virus L'estructura d’un virus

ACTIVITATS

11. Quina funció te la flora intestinal? Quins micro-

organismes la formen?

Té la funció de produir vitamines i substàncies que

son útils per a l’organisme on viuen. La formen els

bacteris que viuen a l’interior d’un tub digestiu.

12. Quins microorganismes ens poden causar

malalties?

Els microorganismes patògens.

13. Com es diuen, en general, els bacteris que pro-

dueixen malalties a les persones i altres essers

vius?

Els protozous.

4. ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA

Fet per: MARC MENDOZA

Els microorganismes habiten a tots els medis i tenen papers molt im-

portants.

Hi ha microorganismes perjudicials i microorganismes beneficiosos

n’abunden mes de beneficiosos.

ELS MICROORGANISMES BENEFICIOSOS

Els microorganismes proporcionen un gran nombre d’utilitats, entre

les quals destaquen les següents:

Els microorganismes descomponedors actuen sobre animals i vege-

tals morts i ho transformen en substàncies inorgàniques que tornes a

l’ atmosfera o al sòl.

El plàncton, es el menjar de alguns animals aquàtics.

La flora intestinal son bacteris que viuen al tub digestiu dels animals i

aprofiten restes de menjar i o converteixen en vitamines o altres subs-

tancies que son útils per al organisme on viuen.

Intervenen en la formació d’aliments alguns intervenen amb els io-

gurt, formatge a partir de la llet o han la transformació de vi a vinagre.

S’utilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments.

ELS MICROORGANISMES PERJUDICIALS

Aquets microorganismes reben el nom de microorganismes patògens,

son els que poden arribar a produir malalties.

Microorganismes beneficiosos

Microorganismes perjudicials

ACTIVITATS

8. Podem observar els virus amb un microscòpic òptic? Per què?

No. Perquè nomes el podem observar amb un microscopi electrònic.

9. Perquè es considera que els virus son paràsits obligats?

Perquè es reprodueixen.

10. Quina es la única funció que comparteixen els virus amb la resta d’éssers vius?

La reproducció.

A FONS: ELS LÍQUENS

Els líquens són una associació simbiòtica entre una alga unicel·lular i un fong. Aquests organismes

estan relacionats entre si.

L’alga fa la fotosíntesi i fabrica les substàncies necessàries que necessita el fong per ali-

mentar-se. I el fong dóna aigua i matèria orgànica perquè l’alga pugui fer la fotosíntesi.

Si creixen damunt d’una roca nua hi fan petites esquerdes que fan que la roca es desinte-

gri gràcies al vent i l’aigua de la pluja.

Viuen en llocs bastant inhòspits i estan gairebé a totes les zones del planeta perquè poden

resistir condicions extremes.

Serveixen per la producció d’antibiòtics i en la fabricació de pigments de productes quí-

mics i colorants alimentaris.

A les zones més fredes els rens o caribús se n’alimenten.

ACTIVITATS

19. En un liquen, quin paper hi tenen les hifes dels fong? I les cèl·lules de l’alga?

Les hifes dels fongs es disposen com si fossin una xarxa i sobre la qual se situen les cèl·lules de l’alga.

20. Es fàcil trobar líquens en un parc d’una gran ciutat? Per què?

Sí, perquè es poden trobar a gairebé a totes les zones de la Terra gràcies a que poden resistir les condici-

ons extremes (manca d’humitat i de llum o de fred i la calor intensa).

LÍQUENS FOLIACIS.

Forma de làmina o fulla.

Viuen en branques o roques.

S’agafen per pèls.

LÍQUENS CRUSTACIS.

Forma de crosta.

Viuen en troncs d’arbres i

roques.

LÍQUENS FRUTICULOSOS.

Forma de petits arbres.

Viuen en branques.

Fet per: LAIA CHICO