ELS FOLLETS SABATERS

Hi havia una vegada un sabater que era molt pobre. No tenia diners, noms tenia un trosset de pell damunt la taula per fer unes sabates. Com estava tan trist, va pensar que ja faria les sabates dem i se'n va anar a dormir amb la seua dona.Al mat segent, va sonar el despertador: riiiing! El sabater es va alar del llit i se'n va anar al seu taller. Per quan va entrar, es va trobar que les sabates ja estaven fetes! Amb cara de sorpresa, les va mirar per tots els costats. Eren les millors sabates que havia vist mai!- Qui ha fet aquestes sabates? - va pensar. I va cridar a la seua dona - Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!- Per qu passa?- Escolta, tu has fet aquestes sabates?- Jo? No. Jo no s fer sabates! Les haurs fet tu - va dir la Maria.- No. Ja estaven aqu quan he arribat.

En aquell moment, va passar per all un senyor molt ric. Va entrar a la sabateria i quan va vore les sabates va dir:- Quines sabates ms boniques! Que me les puc provar?- Clar que s - va respondre el sabater.A aquell senyor li van parixer les sabates ms cmodes que s'havia posat mai. Aix que li va donar el doble de diners que valien. El sabater es va quedar molt sorprs i va anar a comprar ms pell per poder fer ms sabates.Aquella nit, va fer el mateix: va deixar el tros de pell damunt la taula del taller i se'n va anar a dormir.Com cada dia, al mat segent, va sonar el despertador: riiiing! El sabater es va alar del llit i se'n va anar al seu taller. I quan va entrar, es va trobar dos parells de sabates ja fets! Sorprs una altra vegada, va vore que els clients comenaven a fer fila a la porta de la seua sabateria. Resulta que l'home del dia anterior ho va explicar als seus amics i ells tamb en volien de sabates tan boniques i cmodes.

Com el sabater no tenia prou sabates per tothom, els clients van comenar a cantar:Sabater, bon sabater,les sabates, les sabates...Sabater, bon sabater,les sabates m'has de fer!El sabater els va poder convncer per a que tornaren a l'endem. Amb els diners que va aconseguir dels dos parells de sabates, va poder comprar ms pell. Cada nit la deixava a la taula del seu taller i al mat sempre es trobava totes les sabates fetes i enllestides.Poc a poc, el sabater i la seua dona es van fer rics. Per, ell volia saber qui l'ajudava. Un dia d'hivern, va cridar:- Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!- Qu passa?- Necessite saber qui ens ajuda a fer les sabates perqu vull agrair-li tot el treball que ha fet.

- Doncs, saps qu podem fer? - va dir Maria - Aquesta nit, en lloc d'anar a dormir, ens amagarem a l'armari. Deixarem un ciri encs damunt la taula del taller per poder vore qui entra per la nit.Aix ho van fer. I van tocar les dotze de la nit: dong, dong, dong... De sobte, es va obrir la porta i van entrar uns homenets molt petits, amb unes grans orelles de punta i molt mal vestits. Els follets contents, van arribar a la taula i van comenar a treballar:Trau el fil i torna a traure el fil,estira, estira i tap, tap, tap!Les mans dels follets es movien molt rpid, per a la vegada suaument. Les sabates van quedar enllestides en un tres i no res. Semblava mgia! Quan van acabar, van fer un salt i van desaparixer. Tot el taller va quedar ben ordenat, les ferramentes al seu lloc i les sabates ben collocades. Pareixia que no haguera passat res.

El sabater i la seua dona no s'ho podien creure. La Maria, amb llgrimes als ulls per l'emoci, va dir:- Grcies als follets som rics!- Per qu podem fer per agrair-los el que han fet? - va preguntar el sabater.- T'has fixat en com anaven vestits? Pobrets, van quasi despullats. I amb el fred que fa! Mira, dem ser Nadal. Anem a fer-los un regal. Els cosir roba per a que estiguen ben calentets.- Molt bona idea, Maria.La dona del sabater es va posar a la faena de seguida. Els va cosir uns pantalons de color roig, una casaca verda, una barretina lila i uns calcetins a ratlles plens de cascavells.

A la nit de Nadal, en lloc de pell, van deixar tota la roba plegada a la taula del taller. Quina sorpresa que s'endurien els follets! El sabater i la seua dona van tornar a amagar-se a l'armari. I quan va ser mitjanit: dong, dong, dong... es va obrir la porta i van entrar el follets cantant:Trau el fil i torna a traure el fil,estira, estira i tap, tap, tap!Per, quan van arribar a la taula:- Eh! Mira! Qu s aix? - va dir un d'ells.- No s pell.- Mireu, sn pantalons! - va dir el ms espavilat - Una barretina, calcetins... s roba!Van comenar a vestir-se molt contents. Tot eren rialles, crits i cants.- Estic guapo?- Qu calentet que estic!- Visca, visca!

Finalment, van fer un salt i van desaparixer. Per, no van tornar mai ms. La seua faena ja estava feta... i ben feta!
I aquest conte de Nadal, ja s'ha acabat!