els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670...

33
Prevenció, Seguretat i Mobilitat Març 2009 - Núm. 31 www.bcn.cat/bombers Conveni amb empreses de gas, aigua i llum Diada rècord amb 74 medalles i genoveves Les claus del rescat en accidents de trànsit Foto: Joan Carles Guarné Els parcs registren un 10% menys de sortides Els parcs registren un 10% menys de sortides

Upload: others

Post on 11-Aug-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

C M Y CM MY CY CMY K

Prevenció, Seguretat i Mobilitat

Març 2009 - Núm. 31

www.bcn.cat/bombers

Conveni amb empresesde gas, aigua i llum

Diada rècord amb 74medalles i genoveves

Les claus del rescaten accidents de trànsit Fo

to: J

oan

Car

les

Gua

rné

Els parcs registrenun 10% menysde sortides

Els parcs registrenun 10% menysde sortides

Page 2: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

4

EDITORIAL

Entre tots hem fetla ciutat més seguraUn descens en el nombre de ser-veis és sempre una bona notícia.L’activitat operativa de Bombers esva reduir el 2008 un 10’4% res-pecte l’any anterior. Una xifra que,traduïda al dia a dia dels parcs, vasuposar 1.670 sortides menys –lasegona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa la bona tascade prevenció i de conscienciacióque ha realitzat l’SPEIS.

Seguir protegint cada dia millorals ciutadans i ciutadanes és el quepersegueix el conveni signat recent-ment amb les companyies d’aigua,gas, i electricitat. La nova sistemà-tica d’actuació, consensuada entreBombers i les empreses Gas Natu-ral, FECSA i Aigües de Barcelona,suposa un salt qualitatiu a l’horad’intervenir en qualsevol incidènciaque afecti a les instal·lacions desubministrament de la via pública.El protocol situa l’SPEIS com a eixvertebrador d’aquest tipus d’emer-gències i com a garant de la segure-tat dels veïns i veïnes afectats._____

__.El compromís per un servei encontínua millora passa també pernodrir la nostra estructura interna.Amb aquesta voluntat s’està refor-çant l’organigrama operatiu de Bom-bers a tres nivells. El primer, la ba-se: el proper 14 d’abril, 45 aspirantsa bomber començaran el curs d’a-daptació a l’SPEIS. El segon, la lí-nia de comandaments: tambéa l’abril finalitza el concursoposició per cobrir 21places de caporal iset de sergent. I entercer lloc, l’estruc-tura tècnica, ambla creació de la fi-gura del ‘Tècnic del’SPEIS’, un gestord’emergències ensentit ampli que inte-grarà l’actual funciódel Cap de Guàrdia. ElServei compta ja ambtres d’aquests tècnics, ac-tualment en fase de pràcti-ques, d’una plantilla total de 14.

Nous bombers, comandaments itècnics, perquè la qualitat d’unServei la fan les seves persones.Vosaltres. �

FRH 31-p.02 a 04 ok 7/4/09 18:35 Página 4

Page 3: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

5

Ensorrament a Sant Antoni

CANDENT

Dues persones ferides i una vivenda completament esventrada. És el resultatde l’esfondrament que es va produir el passat 2 de març en un immoble delcarrer del Marquès de Campo Sagrado.

La Carmelita i l’Elena, dues veï-nes del barri de Sant Antoni, es-taven tranquil·lament a casa se-va quan el terra va desaparèixer sotaels seus peus. El succés va tenir llocla tarda del passat dos de març, enun immoble del carrer del Marquèsde Campo Sagrado. Al local situat ala planta baixa de l’edifici s’estavenduent a terme obres de remodelació,quan, en enderrocar un envà, van col-lapsar tres bigues metàl·liques i el sos-tre va cedir... enduent-se el terra del’entresòl i fent caure les dues veïnes.

Apuntalament

La Carmelita i l’Elena van ser res-catades pels operaris que estaventreballant, els quals van avisar imme-diatament als serveis d’emergència.Mentre eren ateses per ferides lleus,la dotació de Bombers de Barcelonava apuntalar la resta de bigues ienvans, uns 20 metres quadrats a-proximadament, davant del perill denous ensorraments. Les dues donesvan ser traslladades a l’Hospital Clí-nic i es va sol·licitar l’actuació dels

Serveis Socials, ja que la seva viven-da va quedar inhabitable fins que noes reconstrueixin els forjats i envansafectats. Tot i l’espectacularitat del’incident, no vam observar afecta-cions en cap altre pis de la finca. �

L’enderrocament d’un envà del pis inferior va fer quecol·lapsessin les bigues que aguantaven el sostre.

L’esvoranc, d’uns 20 metres quadrats, va requerir unesforçat treball d’apuntalament.

FRH 31-p.05 a 09 ok 8/4/09 10:45 Página 5

Page 4: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

6

SERVEIS DESTACATS

La mare i dos fills van refugiar-se a l’única habitació,al fons de la casa, per intentar fugir de les flames.

Ha estat el moment més tràgicd’aquest trimestre. Qualsevol dels21 companys que el 29 de genervan ser a l’incendi del número 5 delcarrer Sant Pacià ho pot certificar. Elfoc s’havia originat per un curtcircuiten un fals sostre de fusta del 4t 2a.Un pis de 35 metres quadrats on vi-vien dos nens de 3 i 9 anys amb laseva jove mare. Aviat el foc es va es-tendre per tota la petita vivenda, for-mada només per una cuina-menja-dor i una habitació.

Sense sortida

Intentant allunyar-se de les fla-mes, els tres estadants es van refu-giar al fons de la vivenda, a l’únic icompartit dormitori de la casa. Allí,ja inconscient i estirada sobre el llit,

L’accident es va produir el pas-sat 17 de gener al pavelló de laMaternitat, on actualment hi ha ubi-cada la seu de la Conselleria de Sa-lut. Els dos operaris estaven reparantla instal·lació elèctrica, quan un curt-circuit a l‘interruptor general del qua-dre d’enllumenat –possiblement pro-

Una família mor enincendiar-se el seu pis

la dotació de l’SPEIS va localitzar ala mare. Tot i la immediata evacua-ció i l’esforç durant una hora delssanitaris per provar de reanimar-los,ni la dona ni els seus dos fills vanpoder sobreviure a l’abundant inha-lació de fum. �

26 de gener: Un company remulla un feix de cartronsper evitar que revifi l’incendi que va afectar una naude reciclatge de paper i plàstic de la Zona Franca.

SERVEIS DESTACATS

Dos operaris ferits en unaexplosió per curtcircuit

vocat per un contacte entre dues fa-ses– va produir una explosió que vaferir els dos treballadors i els va incen-diar la roba. El foc es va poder sufocarmitjançant extintors de CO2 i els sani-taris van atendre als dos ferits, afec-tats per importants cremades, abansde traslladar-los a l’hospital. �

FRH 31-p.05 a 09 ok 8/4/09 10:45 Página 6

Page 5: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

7

Sobre aquestes línies, tres de les intervencions a conseqüència del temporal de vent dels dies 23 i 24 de gener: l’ensorrament del mur d’un descampat del Poblenou, queva causar la mort a una vianant; fanals torts a Les Rambles i el sanejament de la coberta del Mercat del Ninot.

Feia 25 anys que Barcelona no patia un temporalde vent com el del passat mes de gener. Tanquesvolant, arbres arrencats d’arrel i ràfegues de 128km/h van provocar que els bombers treballéssima un ritme trepidant durant tot el cap de setmana.

Barcelona a 128 km/hDissabte 24 de gener, l’Ajunta-ment va decretar l’estat d’e-mergència a tota Barcelona. Alllarg de tot el dia, Bombers vamrebre gairebé 2.000 avisos –vintvegades més que en un dia nor-mal– i vam tancar 700 incidències,la majoria per danysa cobertes amb riscde despreniment, a-fectacions al mobi-liari urbà i bastides.Els efectius del Cosvam ser mobilitzatsper fer front a l’allaude serveis del capde setmana. Serveis

com el del Mercat del Ninot, on vanvolar 100 m2 de teulada, o el delTeatre del Liceu, que també va patirdesperfectes al sostre.

La força desmesurada del ven-daval va mostrar la seva cara méstràgica al Poblenou, on el 23 de ge-

ner una dona va mo-rir en ensorrar-se-lial damunt un mur demaons d’uns 20 me-tres de llarg.

Per evitar que esproduïssin més danysa persones, l’Ajunta-ment va ordenar tan-car els accessos d’al-

El 24 de gener vamrebre vora 2.000avisos i vam tancar700 incidènciesrelacionades ambel fort temporal

guns parcs de la ciutat, com el deDiagonal Mar o el Parc Güell, aixícom alguns poliesportius amb pis-tes exteriors. I és que només dis-sabte el vent va tombar fins a 273arbres, saturant els efectius de ne-teja, que es van passar el cap desetmana retirant del carrer muntan-yes de runa, arbres caiguts i vidrestrencats.

El conjunt de serveis municipalsmobilitzats per aquesta situacióexcepcional vam atendre més de5.300 incidències en només dosdies. Els danys produïts pel tempo-ral de vent pugen prop de quatre mi-lions d’euros. �

FRH 31-p.05 a 09 ok 8/4/09 10:45 Página 7

Page 6: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

8

SERVEIS DESTACATS

Un incendi calcinaun edifici de l’EixampleUna extensa columna de fum iflames sortint per la finestra iun populós grupde veïns al carrer.L’escena, a l’arribadade l’SPEIS, no dista-va de qualsevol altrefoc de pis. Tanmateix,l’incendi del 12 degener havia de durmés maldecaps dels–ja de per si– habi-tuals. Mentre els equipsextingien les flames quecremaven totalment el2n 7a –on, segons lapropietària, havia explo-tat la televisió–, a l’àtic lacanonada del gas es vadessoldar i el gas acu-mulat a les conduccionsde l’edifici va prendre. Ai-xí, l’extinció es va traslla-dar a l’àtic i, d’aquí, cap abaix, resseguint el pati de

llums tot atacant els focus declarats ales galeries al llarg de les vuit plantes

de la finca.Havien passat no-

més unes hores quanvan tornar a saltar lesalarmes. Alertats pelsagents que vigilavenl’edifici desallotjat, elsbombers tornàvem al594 del carrer Còrse-ga. Unes restes mal

apagades havien avivat de nou l’in-cendi. Ara, però, al 5è 7a, el tercerdels pisos de la finca que resultariacompletament afectat per un foc pro-pens a les revifades. �

La majoria deveïns van perdre lacasa en un foc quees propagà a vuitplantes pelsconductes de gas

Emergències geriàtriquesDurant aquest trimestre, les fla-mes ens han obligat a actuar endos locals per a persones de latercera edat. El 21 de gener, vamser alertats d’un incendi al soterranide la Residència Tibidabo (QuatreCamins, 74). El foc ens va obligar aevacuar a tots els hostes, entre ells14 persones grans o amb mobilitatreduïda que no podien sortir pel seupropi peu i que van resultar lleumentafectades pel fum (foto de la dreta).

El 5 de març, una nova trucadaens va dirigir al Casal d’Avis si-tuat al 32 del carrer CardenalReig. El foc es localitzava a unsarmaris que contenien materialde papereria, el qual s’havia en-cès a rel d’un curtcircuit en unsquadres elèctrics propers. Lesflames i la temperatura van da-nyar de manera considerable ellocal, d’uns 60 m2, tot i que cappersona resultà afectada. �

Les flames es van propagar pel pati de llums del 594del carrer Còrsega pel gas acumulat a les canonades.

FRH 31-p.05 a 09 ok 8/4/09 10:45 Página 8

Page 7: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

Febrer marcat pels focs en vivendes

FAHR

ENHE

IT•4

51

9

El segon mes de l’any va arren-car amb un important incendien un habitatge al 29 de SantAntoni Maria Claret. El foc presen-tava una important virulència en fertiratge per un pati de llums interior,però va poder ser extingit ambdues instal·lacions d’aigua a travésde l’escala comunitària. Les flames

van destruir la meitat del pis, d’uns80 metres quadrats, i van afectartambé les finestres de quatre habi-tatges contigus.

L’11 de febrer vam ser de nourequerits per un foc pis, aquesta ve-gada al carrer Copèrnic, al barri delPutget. El inquilins, un matrimonid’edat avançada, s’havien refugiat

al balcó, envoltats de fum, mentreles flames sortien per la façana.D’immediat vam procedir al seu res-cat amb l’E-18. Paral·lelament, unequip muntava una línia d’extincióper l’escala de l’edifici i aconseguiaapagar les flames. La dona va patircremades de segon grau i l’homeferides lleus. �

Els altres serveis destacats

05/01 – L’incendi d’un ar-bre de Nadal a l’entradad’una finca de l’avingu-da Mistral obliga a des-

allotjar durant dies tots els veïns27/01 – Foc en un pis del carrerSepúlveda, amb possible origen enuna estufa elèctrica

Servei al detall

“La Camarga”L’any no va començar bé per als propietaris del restaurantLa Camarga, situat als baixos i entresòl del 115 i 117 delcarrer Aribau. L’1 de gener, un foc va afectar una de les dues cuines de l’establiment. Dos equips de Bombers de Barcelonavan atacar simultàniament el foc amb línies de 25 des de dos accessos diferents: un a l’entrada principal de la finca i l’altredes de l’entresòl de la mateixa. De manera preventiva van ser evacuats els veïns d’un dels immobles. A les 19:30 es va do-nar per extingit el foc. Però durant la revisió de la finca es va detectar un increment sobtat de fum i de temperatura. Les fla-mes, més virulentes que les inicials, sortien per una reixa de ventilació que donava a l’interior d’illa.La inspecció del sinistre va revelar que el foc havia passat des de la cuina a una habitació utilitzada com a sala de com-pressors i magatzem, situada a la planta superior. L’espai, aïllat contra incendis, havia contingut el foc durant la primera fa-se de la intervenció. Es va atacar aquest segon focus des de tres punts: planta baixa, entresòl i interior d’illa; així com desdel terrat de la finca per evitar que el foc es propagués a través dels conductes d’evacuació de fums. Consolidada l’extin-ció, a la mitjanit es va autoritzar als veïns a tornar als seus domicilis. Una de les grans cuines del restaurant va quedar to-talment destruïda, mentre que una superfície d’uns 150 metres quadrats del local va patir afectacions diverses.

Gener17/02 – Cremen qua-tre vehicles en unfoc provocat en un

pàrquing del c/ Pegàs18/02 – Incendi al soterrani de Trau-matologia de l’Hospital Vall d’Hebron19/02 – Excarceració de dos motoris-tes després de xocar amb un autobús

03/03 – Incendi ala coberta d’unanau de fil de cotóal c/ Metal·lúrgia

06/03 – Foc en un pis del carrerMarquès de la Quadra. L’incendis’origina per la caiguda d’un televi-sor mentre no hi eren els estadants

Febrer Març

1 de gener c/Aribau 115-117Durada: 5 hores Vehicles: 8 Personal: 29

FRH 31-p.05 a 09 ok 8/4/09 10:45 Página 9

Page 8: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

10

NOTÍCIES

Els Tècnics de l’SPEIS podran gestionar les emergèn-cies tant a peu de carrer com des del CGE.

El canvi organitzatiu que s’estàvivint a Bombers de Barcelonacomporta la implantació de lanova estructura en el Servei. I unade les condicions necessàries perbastir aquesta no-va estructura és laincorporació denous tècnics al’SPEIS. En aquestmarc, ja s’ha iniciatun procés de pro-visió de personalamb els següentsobjectius:

El nou graó tècnic

La funció de Cap de Guàrdia ésun engranatge essencial dins delnostre funcionament diari. Per ga-rantir la cobertura d’aquesta tasca,Bombers de Barcelona anirà incorpo-rant progressivament nous tècnicsprovinents de les branques d’Engi-nyeria i d’Arquitectura, i que disposinde la capacitació necessària per des-envolupar-la. Els nous Tècnics del’SPEIS, denominació amb què s’habatejat la nova categoria, cobriran lesjubilacions que es vagin produint en-

11.. LLaa rreennoovvaacciióó ii aammpplliiaacciióó ddee llaappllaannttiillllaa ttèèccnniiccaa, amb personal quepugui exercir, entre d’altres, la funcióde Cap de Guàrdia de l’SPEIS.22.. UUnn ccaannvvii eenn llaa ddeeffiinniicciióó del lloc de

treball i de les funcionsddeell CCaapp ddee GGuuààrrddiiaa,atenent als nous crite-ris que guien la gestiód’emergències.33.. MMiilllloorraarr llaa ccaappaacciittaattddee ttrreebbaallll de les dife-rents Unitats i Divisionsque formen part del’SPEIS.

L’actual càrrec deCap de Guàrdia esconvertirà en unafunció més entreles atribucions delsTècnics de l’SPEIS

Cap a un nou conceptedel Cap de GuàrdiaBombers crea la figura del Tècnic de l’SPEIS, un gestor d’emergències en sen-tit ampli que integrarà la funció del Cap de Guàrdia. Tres d’aquests tècnics sónen període de formació i el Servei incorporarà properament fins a set més.

FRH 31-p.10 a 15 ok 9/4/09 14:58 Página 10

Page 9: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

11

tre els actuals Caps de Guàrdia, i, almateix temps, contribuiran a nodrirl’estructura tècnica del Servei. La sevafunció bàsica serà la de desenvolupartasques tècniques, adscrits a les dife-rents Unitats i Divisions de l’SPEIS.

Gestor global

La nova estructura reflecteix uncanvi en la concepció de la figura delCap de Guàrdia –tal i com s’enténactualment– per adaptar-la als nouscriteris de gestió d’emergències. Elnou càrrec de Tècnic de l’SPEIS esdefineix com el d’un gestor d’emer-gències en el sentitmés ampli del terme.Aquesta gestió espodrà fer tant des delCGE de la Sala Con-junta com des dellloc mateix de la in-tervenció, entenentl’emergència en sen-tit global i atenent als

diferents actors i factors que con-flueixin en la mateixa.

En definitiva, es tracta de poten-ciar la tasca del Cap de Guàrdia,superant la seva missió com a co-mandament dels operatius de Bom-bers en la intervenció, per passar aser el referent que gestioni els inputsi outputs de les emergències fins aNivell 4. Amb el canvi de model orga-nitzatiu, amb el temps l’actual lloc detreball de Cap de Guàrdia serà aextingir i aquesta tasca s’integraràdintre de les diverses funcions delsTècnics de l’SPEIS. La cobertura dellloc de Cap de Guàrdia, entesa com

la del tècnic queassumeix diàriamentla direcció i la coordi-nació de la guàrdiaoperativa de totBombers, la duran aterme, per torn rota-tiu, els Tècnics del’SPEIS designats atal efecte. Els Caps

de Guàrdia actuals continuaranexercint aquesta funció mentre esti-guin en actiu, coexistint, transitòria-ment, els dos models.

Tres de 14

Aquest nou model organitzatiupermetrà incrementar i millorar lacapacitat de realització de tasquestècniques dins l’SPEIS. Es passaràdel vigent sistema, on la prestacióhorària dels Tècnics (actuals Capsde Guàrdia) es dedica majoritària-ment a funcions de guàrdia ope-rativa, a un model en què aqueststindran una major dedicació a tas-ques tècniques i de gestió dins deles diferents Unitats i Divisions.

El passat mes de febrer es vanproveir les primeres tres places deTècnic de l’SPEIS, i es preveu que,en un temps no gaire llunyà, l’ofer-ta de places d’aquesta categorias’ampliï fins a completar una plan-tilla de 14 persones. �

El perfil del noucàrrec tècnic ésel d’un enginyer oarquitecte experten la gestió globald’emergències

28 nous comandaments reforçaranl’estructura de Bombers de Barcelona

Un total de 42 bombers es pre-senten a les oposicions per acon-seguir una de les21 places de caporalque oferta l’SPEIS.Les proves del con-curs oposició van co-mençar al febrer i espreveu que finalitzina l’abril. Els aspirantshan de superar pro-ves de coneixements

i de llengua catalana, un psicotècnic,dues proves físiques (cursa Navette i

un circuit d’agilitat), idesenvolupar un caspràctic assumint el rolde caporals. Els 21amb millor puntuaciópassaran a la fase depràctiques per adqui-rir els coneixementsnecessaris per desen-volupar el nou càrrec.

Set nous sergents

En dates paral·leles s’està duent aterme també la promoció interna desergents. En aquest cas, són setles places que oferta l’SPEIS i 33 elnombre caporals que conformen lallista de candidats. A més de les pro-ves descrites anteriorment, els aspi-rants a sergent hauran de resoldreuna pràctica de gestió de recursosmaterials i humans. �

A l’abril se sabràla llista de 21 nouscaporals i setsergents quepassen a la fasede pràctiques

42 aspirants opten a una de les 21 places de caporal de l’SPEIS en el concursde promoció interna que es duu a terme entre febrer i abril. En les mateixesdates s’estan realitzant les proves per cobrir set places de sergent.

FRH 31-p.10 a 15 ok 9/4/09 14:58 Página 11

Page 10: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

12

NOTÍCIES

Conveni amb empresesde gas, aigua i electricitatBombers estableix una sistemàtica d’actuació consensuada amb FECSA, GASNATURAL i AIGÜES DE BARCELONA per intervenir en qualsevol incidènciaque afecti a les instal·lacions de subministrament de la via pública.

A rel de la fuita de gas ocorregu-da el passat dia 24 de novembre,al número 5 del carrer Maria Victòria,es va detectar la necessitat d’unamajor coordinació entre els quatreactors principals que poden concó-rrer en aquest tipus d’emergències:Bombers de Barcelona i les compa-nyies subministradores de gas, elec-tricitat i aigua, respectivament.

Amb aquest objectiu, l’SPEIS vamantenir contactes amb els repre-sentants de FECSA, GAS NATURALi AIGÜES DE BARCELONA, donant

com a resultat un protocol d’actuacióconjunta, consensuat entre les quatreentitats i que és vigent des del dia 5de desembre. Pel que respecta aBombers de Barcelo-na, l’aplicació del pro-tocol comporta, bàsi-cament, l’establimentde les dues premis-ses següents:

1. Bombers de Bar-celona es configuracom a eix de l’emer-gència. En base a la

nostra condició d’agents de l’autori-tat i a la titularitat del lideratge d’a-quest tipus de situacions d’emergèn-cia, actuem com a “pal de paller” de

tots els organismesimplicats (companyi-es de subministra-ment, serveis d’ordre,emergències socials,serveis sanitaris, et-cètera) i coordinemles seves actuacions.S’evita, així, que lesintervencions de ca-

Efectius de l’SPEIS mantenen a ratlla una flama alimentada pel gas que surt d’una canonada trencada, al carrer París.

El nou protocolconfereix a l’SPEISel rol de garant dela seguretat delsveïns i pal de pallerde l’emergència

FRH 31-p.10 a 15 ok 8/4/09 08:47 Página 12

Page 11: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

13

dascun dels estaments implicats esrealitzin de forma individualitzada se-gons el seu criteri, i es garanteix lavisió global de l’emergència que apor-ta el comandament únic de Bombers.

2. Bombers de Barcelona es con-figura com a garant de la seguretatdels veïns afectats. Garantim la segu-retat dels veïns afectats, efectuant entot moment un control del risc i utilit-zant tant els mitjans propis com lacol·laboració de les companyies. A-questa acció de control es manté finsque no queda el menor dubte de l’ori-gen de la fuita i en queda garantida laseva neutralització, restant el lloc enles mateixes condicions de seguretatexistents abans de l’incident.

Amb l’objectiu de valorar els resul-tats de l’aplicació del protocol, i, si cal,fer les propostes de millora que s’es-caiguin, s’ha constituït la taula de se-guiment i d’anàlisi dels serveis realit-zats, amb representants de les trescompanyies i de Bombers. Una taulaque ja s’ha reunit en tres ocasions. �

Sistemàtica d’actuació en incidències en instal·lacions a la via pública

1) Avaluació de la incidència in situ per part de Bombers. Sempre hem de treballaramb el supòsit que les instal·lacions de gas puguin quedar afectades.Procediment segons el cas:

1.1 - Fuita d’aigua: s’avisarà des del CGE a AIGÜES DE BARCELONA, FECSA i GAS NATURAL, en previsió de possibles afectacions entre instal·lacions.1.2 - Incidència d’olor a gas o de cablejat: s’avisarà a FECSA i a GAS NATURAL perquè es personin al lloc.

En ambdós casos Bombers actuarà en conseqüència a la valoració inicial dels fets,executant les mesures preventives que s’escaiguin per minimitzar els riscos a les per-sones. La dotació de bombers restarà al lloc fins que es resolgui la situació de risc.

2) En el supòsit 1.2. tant FECSA com GAS NATURAL restaran al lloc fins que no es dis-posi del diagnòstic final de la incidència. Les seves actuacions han de respectar en totmoment les mesures de seguretat que permetin la manipulació de les instal·lacionsen condicions (descàrrega definitiva de la tensió, comunicació efectiva als operatiusde FECSA, de GAS NATURAL i als responsables de Bombers de les maniobres, etc.).

3) Una vegada resolta la incidència, el responsable o tècnic de GAS NATURAL i/oFECSA, ho comunicarà al responsable de Bombers, qui executarà les accions neces-sàries per restituir la situació a la normalitat.

A tall d’exemple de l’aplicació del nou protocol, ressenyem dues actuacions rea-litzades poc després de la seva entrada en vigor el passat 5 de desembre:

Fuita d’aigua que afecta a canonada de gasS’activa el procediment d’avís a les tres companyies (ai-gua, gas i electricitat). S’ha causat un esvoranc d’unstres m2, que afecta la bastida de rehabilitació de la faça-

na. Es desallotja preventivament a 17 persones, que queden a càrrec d’Emer-gències Socials. S’apuntala la bastida i es coordina l’actuació de les compan-yies fins aconseguir la neutralització de les fuites de gas i d’aigua (06h 20min).Un cop controlat el risc, s’avisa a Emergències Socials que els veïns ja podentornar als seus domicilis (07h 15min).

Avís per sentir-se olor a gas en una fincaEs corrobora aquest extrem per mesurament explosi-mètric. Presents al lloc les companyies de gas i electrici-tat, es talla el subministrament a les línies elèctriques

properes. S’obre una rasa i apareix la fuita en la canonada de gas. Els operarisde GAS NATURAL obturen la fuita. Aquesta sembla haver estat produïda per in-cidència en la línia elèctrica. S’han desallotjat cautelarment els estadants de lafinca afectada, que queden a càrrec d’Emergències Socials. Es presta servei deprevenció mentre duren les tasques de localització i neutralització de la fuita.Un cop controlat el risc (19h i 40min) es retira el servei, quedant les compa-nyies treballant en la incidència. Els veïns poden tornar als seus domicilis.

26/12/2008c/ Nil Fabra, 1102h i 43 min

27/12/2008c. Saragossa, 33

15h i 45 min

La fuita de gas del 24 de novembre al carrer deMaria Victòria fou el punt de partida del conveni.A sota, un pla detall d’una fuita múltiple.

FRH 31-p.10 a 15 ok 8/4/09 08:47 Página 13

Page 12: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

14

NOTÍCIES

10% menys de serveisBombers de Barcelona va actuar en 14.445 intervencions durant el 2008. Laxifra és la més baixa en nombre de serveis del darrer lustre i suposa una re-ducció del 10’4% en l’activitat operativa respecte de la registrada el 2007.

L’SPEIS va tancar l’any passatamb la xifra de serveis més bai-xa de la darrera dècada (14.445actuacions), només superada per les14.099 intervencions que vam regis-trar el 2004. Una dada que treu arelluir la bona tasca de prevenció i deconscienciació que ha realitzat Bom-bers de Barcelona. En aquest àmbit,l’any passat vam dur a terme 6.205actuacions tècniques de prevenció,entre informes, inspeccions, asses-soraments, informació de projectes isimulacres. Alhora, 6.600 escolars ialtres col·lectius van rebre xerradessobre autoprotecció.

Descens generalitzat

La tipologia de serveis va seguirel 2008 la tònica dels darrers anys.Amb una gran diferència: el descenssense excepció en tots els tipus d’in-tervencions. Els serveis més repetitsvan ser els salvaments, amb 3.839sortides (un 26,5% del total), migmiler menys que la mitjana d’anys

anteriors. En segon lloc dins del ràn-quing de serveis se situen els incen-dis i les explosions (3.566 actua-cions) i en tercer lloc les assistènciestècniques (3.460). Entre aquestesúltimes, les patologies de la cons-trucció van ser la causa d’avís mésrepetida. El 2008 els sanitaris delCos van actuar en 1.544 ocasions,en especial a conseqüència de cai-gudes, patologies, accidents de tràn-sit i, en menor mesura, incendis.

Avisos fidels

La caiguda delsserveis també va sergeneral a tots elsparcs i districtes. Denou un any més, l’Ei-xample, Sants-Mont-juïc i Sant Martí, per

aquest ordre, van ser els principalsfocus d’actuació. Però el descensmés acusat es va registrar en elnombre de falses alarmes. El 2008,el telèfon de l’SPEIS va rebre 2.459avisos que finalment no van menes-ter la nostra intervenció, gairebé 500menys que el 2007.

Bombers també vam actuar l’anypassat 21 vegades fora de Barcelo-na, en especial per col·laborar engrans sinistres als municipis de l’en-

torn metropolità. Perhorari, la franja dedinar (de 12h a 16hde la tarda) i el capde setmana (entredivendres i diumen-ge) van concentrar elmajor volum d’activi-tat pel que fa a nom-bre de sortides. �

El Parc Centralde l’Eixample varegistrar gairebé900 intervencionsmenys el 2008que l’any anterior

FRH 31-p.10 a 15 ok 8/4/09 08:47 Página 14

Page 13: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

15

El proper 14 d’abril acaba el ter-mini per presentar originals alPremi de Narració Curta Bombers deBarcelona. El concurs literari com-pleix la seva setena edició, i ho fasumant al ganxo tradicional –la prò-pia participació creativa dels bom-

bers i la gratificació econòmica per ales cinc millors històries–, un al·licientextra: la recent publicació del llibreRelats de Bombers. Una obra quecompila les 28 millors narracionsescrites per companys de l’SPEIS enles sis edicions precedents.

Els dies 15 i 16 d’abril tindrà llocel Torneig Intern d’Excarceracióde Bombers de Barcelona, al parc deLlevant. L’equip millor classificat re-presentarà l’SPEIS en el V EncontreNacional de Rescat en Accidents deTrànsit, que se celebrarà a Màlagadel 6 al 8 de maig.__.A nivell internacional, cal recordarque el desè World Rescue Challen-ge, que s’havia de celebrar enguanya Estats Units, ha estat anul·lat, demanera que el proper CampionatMundial serà el que tindrà lloc el2010 a Alemanya. �

El futur noucasc, a provaA finals de febrer es van fer altúnel del foc de la Zona Francales proves d’adaptabilitat del futurcasc amb què es proveirà al personaloperatiu de Bombers de Barcelona.L’objectiu és garantir que els cascss’ajustin perfectament per tamany atota la plantilla i a l’equipament com-plementari d’intervenció. A la imatge,dos bombers de l’SPEIS amb un delsmodels de casc que s’estan estu-diant actualment. �

Arriba l’intern

El VII Premi de Narració Curta arriba dela mà del llibre de ‘Relats de Bombers’

El certamen repartirà premis de1.000, 500 i 250 euros respectiva-ment per als tres millors relats, mésdos accèssits dotats amb 150 euros.El veredicte del Jurat es coneixerà el23 d’abril, dia de Sant Jordi, a travésdel web www.bcn.cat/bombers. �

El bomber Juan Francisco Sanz llegeix el relat amb què va guanyar l’edició 2008 del concurs literari.

FRH 31-p.10 a 15 ok 8/4/09 08:47 Página 15

Page 14: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

16

MATERIALS I EQUIPAMENTS

Útils de submarinismeBombers va fer front a més de 750 serveis en l’àmbit marí i portuari durant l’any2008. En aquest article us mostrem els materials que fem servir en les opera-cions aquàtiques que duu a terme l’SPEIS.

Barcelona és envejada arreu del

món per la seva geografia. Pro-

tegida per Collserola i oberta al mar,

compta amb més de quatre quilòme-

tres i mig de sorra repartits en set

platges, i més de 20 quilòmetres de

molls i atracaments. El 2008, l’SPEIS

va realitzar 47 rescats en platges, es-

culleres, mar obert i Port, més de 700

assistències tècniques i va enfrontar-

se a 12 incendis i explosions. Per ac-

tuar en aquest entorn marí, Bombers

disposa dels vehicles i materials espe-

cífics que tot seguit repassem. �

Equips de comunicacióDos models d’equips submergi-

bles especials:

• Amb cable

• Sense cable

Elements de flotació• Anelles salvavides

• Defenses inflables

Elements per reflotarelements submergits• Globus elevadors

Elements auxiliars de lesbarques• Àncores

• Corró porta-embarcacions

Barca• Eslora de 7,24m

• Màniga de 2,74m

• Potència motor: 117 CV

• Capacitat per a 15 persones

Equips de rastreig• Barra de rastreig (foto inferior)

• Boies rígides

• Cordes

• Planejadors

Equips d’orientació• Brúixoles de polsera

FRH 31-p.16 a 17 ok 7/4/09 19:36 Página 16

Page 15: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

17

Vehicle de submarinisme• Cabina per a conductor i dos

ocupants

• Recinte submarinistes per equi-

par-se in itinere

• Recinte per a material

• Possibilitat de transportar la bar-

ca sobre el sostre

Equip específic desubmarinista• Vestit sec o humit (dues peces)

• Guants

• Ulleres

• Aletes

• Equip respiratori de 12 litres

Elements de senyalitzaciói sonors• Caixa de material nàutic

• Botzines de boira

Equips d’il·luminació• Llanternes especials submergi-

bles: llums de llampecs

David Garcia SainzBecari de la Divisió d’Operacions - Estudiant de Telecomunicacions

En David va arribar a Bombers al novembre de 2007 com a becari de la

Divisió d’Operacions. La seva feina és elaborar i introduir al sistema informàtic

les fitxes de materials i vehicles, és a dir, gestionar el ‘Manu’. A punt de finalitzar

el projecte final de carrera que li donarà el títol d’enginyer en Telecomunica-

cions, valora molt positivament el seu aprenentatge: “A nivell d’ofimàtica aplica-

da a l’enginyeria he aprés molt. Aquí tot ho treballo amb Acces, un programa

que abans quasi no tocava”. En David també ha trobat al Cos un ambient de fei-

na immillorable: “S’hi treballa molt a gust. Sempre els ho dic: com aquí, enlloc!”.

FRH 31-p.16 a 17 ok 7/4/09 19:36 Página 17

Page 16: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

22

EINES DE PREVENCIÓ

Infraestructura urbana

El parc mòbil d’FGC destinat altransport de viatgers està format

per 42 unitats en lalínia del Vallès i 43en la del Llobregat.Aquestes línies me-tropolitanes van serutilitzades per uns79 milions de pas-satgers durant l’any2007. Les diferentslínies de Ferrocarril

furca a la vegada en dues branques:la línia Catalunya-Av.Tibidabo (L7) ila Catalunya-Vallès Occidental (S1,S2 i S5), més una sublínia, l’L6, queen arribar a l’estacióde Sarrià es desviacap a Reina Elisen-da. A més, des del’estació del Peu delFunicular, l’empresapública FGC gestio-na el funicular quepuja fins al barri deVallvidriera.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestiona la infraestructura iels trens que circulen per les línies de titularitat autonòmica. Uns trens que cadaany transporten 79 milions de viatgers i més de 650.000 tones de mercaderies.

Prevenció a la xarxaferroviària (II): FGC

Un tren aparcat a l’estació de Rubí, on FGC té el Centre de Comandament Integrat. FOTO: Bonaventura Leris

A Barcelona, la xarxa de trans-port de viatgers d’FGC se subdi-videix en dues grans línies. Unaés l’eix Llobregat-Anoia (L8), amborigen i final a l’estació barceloninade Plaça d’Espanya i només dues pa-rades dintre del nostre terme munici-pal (Magòria-La Campana i IdelfonsCerdà). L’altre eix és el Barcelona-Vallès, que parteix i arriba a l’estacióde Plaça de Catalunya. Aquest reco-rregut, que se’n va cap a l’oest, es bi-

Per Antoni Cabeza

L’SPEIS va prendrepart en un estudiper detectar puntscrítics en l’evacuacióde les andanes iestacions d’FGC

FRH 31-p.22 a 23 ok 7/4/09 19:45 Página 22

Page 17: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

23

sumen 13,65 quilòmetres de vies alnostre municipi, dels quals 11,38transcorren per túnel. L’ample devia depèn de la línia: la del Vallès ésd’1,435m i la Llobregat-Anoia fa unmetre exacte. L’alimentació es fasempre des de catenària a una ten-sió de 1.500 V en corrent contínua.

Actualment, l’empresa Ferrocar-rils de la Generalitat de Catalunyano té tallers a Barcelona, des queen els últims temps aquests es vantraslladar de Sarrià a Rubí. Els cen-tres de comandament estan sepa-rats per línies. El Centre de Coman-dament Integrat de Rubí controla la

línia del Vallès, mentre que la Salade Comandament de Sant Boi s’en-carrega de la línia Llobregat-Anoia.Tanmateix, FGC te previst centralit-zar en breu tot el comandament aRubí. Els accessos als túnels de laxarxa de Ferrocarrils són sempremitjançant les estacions o les bo-ques de túnel. A més, a nivell de se-guretat i d’evacuació, algunes esta-cions també compten amb sortidesd’emergència des de l’andana quedonen directament al carrer.

Tren de mercaderies

Menys coneguda, però igual-ment important, és la línia de trans-port de mercaderies que gestionaFerrocarrils de la Generalitat. Unalínia que compta amb vuit locomo-tores i 180 vagons destinats en ex-clusiva al transport de dues merca-deries: clorur potàssic i cotxes.

El seu recorregut ve de Súria iSallent, passa per Manresa i entrapel costat de l’antiga llera del Llo-bregat per anar a morir a la zonaportuària de Barcelona (Moll deContradic). L’ample de via d’aquestrecorregut és d’un metre i la trac-ció es fa mitjançant trens diesel.

Estudi de la seguretat

FGC no ha realitzat recentmentcap ampliació de línies ni noves es-tacions. No obstant, la Divisió deProtecció Civil i Prevenció va parti-cipar en un estudi per detectar elspunts crítics pel que fa a evacuaciód’andanes i estacions existents, i enel que es van definir les mesurescorrectores pertinents. Aquestesobres han seguit un programa d’e-xecució que encara no ha finalitzat.Les conclusions de l’estudi tambévan plantejar la necessitat de cons-truir un parell de sortides d’emer-gència en les línies, allí on la distàn-cia entre estacions era excessiva. �

La cua de maniobraEl principal projecte de futur d’FGCpassa per augmentar la freqüènciadels trens amb la construcció d’unacua de maniobra al final de línia dePlaça de Catalunya. Aquesta cuasortiria des del punt on acaba ara lalínia, al carrer Pelai, donaria la voltaper sota de la plaça i es construiriasota el passeig de Gràcia, entre laronda de Sant Pere i la Gran Via.

FGC compta amb 8locomotores i 180vagons destinats altransport de clorurpotàssic i de cotxes

FGC compta amb 8locomotores i 180vagons destinats altransport de clorurpotàssic i de cotxes

Tramvia MetropolitàEls últims anys, el tren de super-fície s’ha incorporat a la xarxa detransport públic de Barcelona.La zona sud-oest la cobreix el Tram-baix, una línia de 19 km que entra perl’avinguda Xile i recorre la Diagonalfins a Francesc Macià. Al nord-est dó-na servei el Trambesòs, amb un totalde 16 km i dos traçats: un que segueixla ruta Fòrum-Glòries-Vila Olímpica iun altre que entra per Gran Via des dela ronda Litoral, circulant en paral·lel ala semi cobertura de l’avinguda, i en-llaça a Glòries amb l’altra línia._____

Gestió separada

La xarxa del TRAM té 27 esta-cions dintre del terme municipal deBarcelona. L’alimentació és realitzaper catenària a 750 V de corrent con-tínua, gràcies a l’energia que propor-cionen set subestacions pròpies de25KV-0,75KV. Els centres de controlininterromput del tramvia estan sepa-

rats per línies. El Trambaix es cobreixdes de Sant Joan Despí i el Trambe-sòs des de Barcelona (carrer d’Edu-ard Maristany s/n, davant de la inci-neradora). En aquesta última instal·la-ció s’hi troben també les cotxeres i elstallers. Al centre de control sempre hiha dos operadors durant el dia i un al-tre a la nit, tot i que no hi ha serveinocturn amb passatgers. �

El detall de la cartografia de les línies ferroviàries es pot consultar a l’aplicatiude l’ordinador dels caps de parc: z/quota/Plans_Cartografia_Parcs/PEEMAccident Túnels Ferroviaris/pwp Transport_Ferroviari

FRH 31-p.22 a 23 ok 7/4/09 19:45 Página 23

Page 18: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

24

FORMACIÓ

L’any 2008 es van registrar gai-rebé 10.000 accidents de trànsita Barcelona, dels quals més de300 van tenir greus conseqüènciesper a les víctimes. Bombers actuaen molts d’aquests casos per allibe-rar els passatgers de la ferralla enquè s’ha convertit el seu vehicle.Una tasca on el rellotge semprejuga en contra. “En l’excarceracióqui marca els temps és la víctima. Si

no pateix risc vital podrem entrete-nir-nos a fer una intervenció de ma-nual. Però si el seu estat és críticens saltarem les passes que facifalta perquè no se’ns quedi a lesmans”, explica Jordi Abellan, tècnicsanitari de l’SPEIS i un dels precur-sors del Procediment Operatiu d’Ex-carceració juntament amb Jordi Asín,Joan A. Pérez Jareño, Juan M. Pini-lla, Ramon Valdés i Rafael Márquez.

Optimització

Avui en dia, el PROCOP esta-bleix el protocol a seguir davantd’un rescat per accident de trànsit.Defineix les eines necessàries pera l’excarceració, les tècniques pergarantir al màxim la seguretat tantde bombers com de víctimes, aixícom els diversos elements de se-guretat activa i passiva que poden

L’SPEIS som pioners en el rescat en accidents de trànsit: el nostre Procedi-ment Operatiu d’Excarceració va establir la base amb què treballen tots elscossos d’Espanya. Anys enrere, però, la “intuïció” dominava les intervencions.

Les claus del rescaten accidents de trànsit

Un equip de l’SPEIS rescata el conductor d’un turisme després d’una col·lisió frontal a la plaça Maria Cristina. La coordinació entre rescat i assistència sanitària és clau.

FRH 31-p.24 a 27 ok FORMACIO 8/4/09 08:54 Página 24

Page 19: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

25

dur els vehicles. Però, fins fa pocsanys, els bombers que s’enfrontavena un treball d’excarceració havien defer gala de sang fre-da i intuïció per alli-berar les víctimes. “Hihavia molt desgastfísic, a vegades sen-se necessitat, per-què es tallava total-ment el vehicle quannomés feia faltaobrir un sostre o una

porta”, destaca el cap de parc JordiAsín. Amb la redacció del document,s’establia la metodologia per optimit-

zar temps i esforços,i, paral·lelament, escreava un vincleentre l’assistènciasanitària i el rescat,que abans actua-ven de forma inde-pendent, fet querestava eficàcia iqualitat al servei.

El PROCOPd’Excarceracióoptimitza temps iesforços i vincula elrescat i l’assistènciasanitària

De la intuïció a la tècnica

L’any 2001 es va crear el primerequip d’excarceració de Bombers deBarcelona amb la finalitat d’elaborarun manual formatiu d’un àmbit delqual no es tenia cap documentacióprèvia. “L’únic de què disposàvemera un vídeo que ens van enviar elsbombers de Càceres, que havien as-sistit al segon Campionat Mundial deRescat. Ens fabricàvem les protec-cions dures i toves retallant cartronsi plàstics que anàvem arreplegant, iaixí practicàvem abans de tenir elmaterial”, recorda el cap de parc Asín.Aquests inicis casolans, poc a pocvan esdevenir en una professionalit-zació de les tècniques i les eines, il’any 2004 va néixer el ProcedimentOperatiu d’Excarceració.

Amb la seva creació, per primeravegada a Espanya s’unificaven lesaccions que s’havien de dur a termedavant d’un accident de trànsit ambvíctimes: la ubicació dels equips derescat, el reconeixement de l’entorni dels ferits, l’estabilització dels vehi-cles, l’obertura ràpida, la estratègia i,finalment, el trasllat dels ferits. Tot el

Sovint els miracles s’alien amb la bona tasca dels bombers. Com en l’accident que va patir Juan Manuel Barro,rescatat completament il·lès després de caure-li una màquina de 33 tones sobre la cabina del seu camió.

En la creació del Procediment Operatiu d’Excarceració de Bombers de Barcelona van participar els caps de parc Jordi Asín iJoan Antoni Pérez Jareño, el tècnic sanitari Jordi Abellan (tots tres a la fotografia, de dreta a esquerra); juntament amb elssergents Juan Miguel Pinilla i Ramon Valdés, i el caporal Rafael Márquez.

FRH 31-p.24 a 27 ok FORMACIO 8/4/09 08:54 Página 25

Page 20: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

26

FORMACIÓ

procés està perfectament pautat i,el que és més important, és total-ment aplicable i adaptable a qualse-vol servei de bombers. “La idea ésarribar a una homogeneïtzació a ni-vell nacional, per això són fonamen-tals els encontres d’excarceració, onpodem veure i aprendre les tècni-ques d’altres cossos de bombers detot el món”, comenta el cap de parcJoan Pérez Jareño. De tota manera,el PROCOP és “orientatiu”, com as-senyala Jareño: “Això no és una fà-brica. No es pot tenir tot escrit per-què cada cas serà diferent. Estemen formació contínua perquè enshem d’adaptar a l’evolució que expe-rimenta el mercat de l’automoció”.

Tecnologia problemàtica

_L’excarceracióviu supeditada a lesnovetats tecnològi-ques dels vehicles.Els constants can-vis en les estructu-res, els motors i elssistemes de segu-retat passiva i ac-

tiva, fan necessari actualitzar lanostra formació en l’àmbit del res-cat en accidents de trànsit deforma continuada. A dia d’avui, elsnous cotxes híbrids, cada cop mésfreqüents, són els que causen mésproblemes: “Tenen un tractament

totalment diferental dels cotxes ha-bituals. Als riscosnormals hem d’a-fegir un voltatgede corrent contí-nua de 260 volts.El sistema de des-connexió és moltcomplicat i les ba-

El material d’excarceració ha evolucionat molt elsdarrers anys per fer més segures les intervencions.

Ara els hospitals sotmeten les víctimes de forts impac-tes a proves exhaustives per descartar lesions internes.

Protegeix-te!Durant les maniobres d’excarceració...- Fes servir l’equip de protecció personal complet pels perillsd’incendi, corrosions, talls, etc.- Baixa la pantalla de protecció del casc en les maniobres de tall iseparació.- Quan tallis vidres laminats, protegeix les vies respiratòries de lespartícules de vidre amb buconasals sota la pantalla de protecció.- Si has de tocar les víctimes, fes-ho amb guants de vinil o nitril.- Manipula les eines hidràuliques des de la seva part exterior, mai etsituïs entre l’eina i el vehicle, per evitar quedar-hi atrapat.- Protegeix les maniobres de tall i separació amb proteccions toves(fundes protectores de muntants, mantes imantades, protecciód’airbag del conductor, plàstic per cobrir la víctima i el tècnic sanitari,etc.) i dures (pantalla protectora de tall).

Pérez Jareño:“Estem en contínuaformació peradaptar-nos al’evolució del mercatde l’automòbil”

FRH 31-p.24 a 27 ok FORMACIO 8/4/09 08:54 Página 26

Page 21: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

27

teries són alcalines. Abans en par-làvem de manera anecdòtica, peròara són una realitat i ens hem d’a-daptar”, afirma Pérez Jareño.

Modern = més complicat

El nombre creixent d’airbags –elsvehicles més moderns en podenarribar a dur sis de sèrie– també potsuposar un problema a l’hora inter-venir, ja que es poden disparar du-rant les tasques de rescat. Un altreelement de seguretat que ha evolu-cionat molt és l’estructura dels vehi-cles. Els fabricants han multiplicat elseu gruix i resistència per evitar quees deformi en cas de col·lisió. Unavanç que salva moltes vides, peròque, paral·lelament, planteja un repteencara major a l’hora d’excarcerar.

“Les eines que tensja no et serveixen ihas d’adquirir-ne denoves adaptades aaquests canvis. Amés, has de contac-tar amb els diferentsfabricants per assa-bentar-te de les no-vetats i això implicamolt de temps”, comenta el cap deparc Jordi Asín.

Energia cinètica

“És un miracle, no té ni una ras-cada!”. Compte! Que no hi hagi unalesió visible no significa que no exis-teixi. Com explica Jordi Abellan: “Elfet de rebre un alt impacte d’energiacinètica, fa sospitar que pot haver-hi

una lesió internaque es manifestaràen les hores poste-riors a l’accident”.‘Energia cinètica’.Només mencionaraquestes dues pa-raules, els sanitarisdels hospitals sot-meten a les vícti-

mes d’accidents a proves mèdiquesmés profundes i les mantenen mésestona en observació. “Hem guanyatqualitat en el servei ja que descartempossibles lesions posteriors”. �

Creat el 2004, elpioner document del’SPEIS va establirla base amb quètreballen els serveisd’Espanya

Les set passes del rescat viari1. Arribada del tren d’auxilia Zona calentaa Zona Tèbiaa Zona Freda2. Ubicació dels vehicles d’intervenció3. Reconeixement de l’entorn i dels ferits4. Estabilització del vehicle i desconnexió de la bateria5. Obertura ràpida per facilitar l’accés del Tècnic Sanitari6. Plantejament de l’estratègia7. Trasllat dels ferits

Valoració dels feritsEn un accident de trànsit la valoracióprimària dels ferits és fonamental. Lespasses a seguir són:1. Via aèria: obrir-la amb control de lacolumna cervical (el risc principal demort és l’asfixia).2. Respiració: assegurar la ventilació ioxigenació. Cal descartar la patologiarespiratòria greu.3. Circulació: control de l’estatcirculatori.4. Discapacitat neurològica: estatneurològic.5. Exposar: desvestir, prevenir lahipotèrmia i tornar a avaluar.

FRH 31-p.24 a 27 ok FORMACIO 8/4/09 08:54 Página 27

Page 22: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

28

FORMACIÓ

El passat 2 de febrer, 45 nousaspirants a bomber de l’SPEISvan ingressar a l’Institut de Se-guretat Pública de Catalunya.Dos mesos després, el 3 d’abril, iamb 240 hores lectives a l’esquena,han finalitzat ja la formació bàsica ipassaran al curs d’adaptació, onaprendran les especificitats del tre-ball de bomber a Barcelona.

Formació externa

El curs d’adaptació començarà el 14d’abril i tindrà una durada aproxima-da d’unes 500 hores. Una part es-

tarà composada per subcursos encentres de formació externs:• Electricitat al CETEI.• Construcció i ascensors (I. Gaudí).• Extinció d’incendis a vaixells alCentro Jovellanos.• Conducció a CanPadró.• Coneixement delscarrers de Barcelo-na, al Centre de For-mació del Taxi.

Un cop finalitzatsels cursos a entitatsexternes, els bom-bers continuaran la

seva formació bàsica en les especiali-tats de prevenció de caigudes en al-çada, excarceració, risc químic, extin-ció i coneixement dels vehicles delServei i conducció. Els aspirants quesuperin el curs d’adaptació seran as-

signats a un parc du-rant tres mesos.

Un cop avaluadaaquesta estada, untribunal farà la pro-posta per nomenarels nous bombersfuncionaris de car-rera, formant part,ara sí, de l’SPEIS. �

El 14 d’abril els 45 aspirants de lanova llevacomencen el cursd’adaptació aBombers de BCN

Amb el bon temps els parcs s’ompliran de cares noves. En poques setmanes, els44 nois i una noia que formen la nova lleva es barrejaran amb els companys peraprendre, de primera mà i durant tres mesos, com és la nostra professió.

Els nous bomberssurten de l’Institut

Els 45 aspirants a l’SPEIS de l’oferta pública 2008, el passat de 31 de gener, al Parc Central.

FRH 31-p.28 ok FORMACIO 8/4/09 08:57 Página 28

Page 23: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

29

RECORDARECORDA

L’asma és una inflamació crò-nica de les vies aèries. Es mani-festa particularment de nit o de ma-tinada, en forma d’episodis recu-rrents de dispnea –dificultat perrespirar–, opressió toràcica, respi-ració ronca i tos. Uns símptomesque solen estar relacionats amb unmajor o menor graud’obstrucció del fluxaeri i que són rever-sibles de forma es-pontània o mitjan-çant tractament.

L’asma pot apa-rèixer a qualsevoledat, tot i que soliniciar-se en la in-

fància. Actualment, l’OMS estimaque hi ha uns 300 milions d’asmà-tics a tot el món (2,5 milions aEspanya), i que la malaltia causa lamort cada any a prop de 18.000persones. A Catalunya, l'asma és lacausa més freqüent de visites pe-diàtriques a urgències i la cinquenacausa de consulta als centres d’a-tenció primària.

El grau d’asma d’una persona esclassifica com a lleu, moderat ogreu, segons la freqüència i intensi-tat amb què apareixen els símpto-

mes, el grau d'obs-trucció bronquial icom repercuteixen la seva activitatquotidiana. Tot ique la malaltia noté cura definitiva,actualment és potmantenir totalmentcontrolada.

Factors encreuats

L’asma es desenvolupa en indi-vidus prèviament susceptibles so-bre els que interactuenfactors propis –he-reditaris, sobretotper antecedentsde pares i ger-mans, o de naixe-ment– i factorsambientals, queinteractuen ambun element des-encadenant. Un80% dels asmà-tics són al·lèrgicsals àcars de la pols,els fongs o el pol·len.

En persones fumadores l’asmapot evolucionar en majors compli-cacions i episodis més continuats,així com en una pitjor resposta altractament. �

Mig milió de catalans pateixen asma. Una malaltia crònica que es pot mantenirsota control fent-ne un seguiment regular. Sabíeu que pot ser hereditària? I quel’aspirina i alguns productes de neteja en poden desencadenar atacs?

Asma, l’assot delspaïsos contaminats

Dr. Juan Ignacio Paso

Podem tenir asmasi els símptomessón intermitents,empitjoren de nit itenen relació ambun desencadenant

Factors externs que poden desenvolupar episodis d’asma:a Infeccions respiratòries per virus.a Fer exercici, sobretot amb aire fred.a Al·lèrgens: àcars de la pols, fongs en ambients humits, pol·lens, pèl d’ani-mal. (Varia segons cada persona).a Agents irritants: el fum del tabac, la contaminació, irritants domèstics comesprais o productes de neteja.a Alguns medicaments com els betabloquejants i l’aspirina (i derivats).a Altres: variacions atmosfèriques, canvis bruscos de temperatura, estrès,esforços, emocions intenses, embaràs, menstruació, alteracions de la diges-tió, així com alguns aliments i additius.

FRH 31-p.29 ok 8/4/09 09:04 Página 29

Page 24: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

30

UN APUNT D’HUN APUNT D’HISTÒRIA

¡Alarma!: 60 anys deperiodisme bomberilUn grapat de folis mecanoscrits van encetar, ara fa 60 anys, la revista ¡Alarma!. Sisdècades en què les inquietuds periodístiques d’uns quants companys van donarlloc a la publicació més estimada del Cos. Retrocedim en el temps per reviure-ho.

L’any 1947, una dotzena de folisvan aparèixer enganxats al surode la bibliotecadel parc de Pro-vença. Eren els hu-mils inicis de la re-vista ¡Alarma!, ambtextos a màquina iil·lustracions fetes amà, creada per l’A-grupació Cultural iEsportiva de Bom-

bers de Barcelona (l’ACE). Cadascúhi aportava ganes i il·lusió, ja fos per

escriure les cròni-ques esportives deles seccions de vo-leibol i de bàsquet, oles inquietuds quevolien compartir ambels seus companys.Aquesta generacióespontània de pe-riodisme intern no

va tenir oposició per part de la Di-recció del Servei, així que va seguirendavant fins a l’any 1949, quan larevista ¡Alarma! va néixer de formaoficial.

La quartilla mensual

“Querido consocio. Este boletínque llega a tus manos marca, encierta manera, una nueva pauta enel desarrollo de nuestra Agrupa-

El 1949 veia la llumel primer número dela revista ’¡Alarma!,amb vuit pàginesmida quartilla isense imatges

Des de la primera portada fins a la darrera, l’evolució de la revista ¡Alarma! es fa palesa a primer cop d’ull. En 60 anys es va passar de l’austeritat del primer número (a l’es-querra) a les imatges en blanc i negre dels seixanta (centre), fins arribar a les impactants fotografies a color de la darrera època (dreta).

FRH 31-p.30 a 32 ok 8/4/09 09:07 Página 30

Page 25: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

’HISTÒRIA

FAHR

ENHE

IT•4

51

31

ción”. Així es presentava el primernúmero d’¡Alarma! al setembre de1949. La nova revista sortia del fornamb vuit pàgines a mida quartilla,sense fotografies, il·lustracions nigravats, impresa totalment en negre,exceptuant el títol en vermell llam-pant, i escrita íntegrament en caste-llà. Una revista sense pretensions,familiar, creada i redactada pelscompanys que hi narraven les sevesvivències als parcs, dels serveis, lescròniques esportives destacades... Iés que aquestes primeres edicionsestaven orientades, gairebé en la se-va totalitat, a la vessant esportiva icultural del Cos.

Tot i la intenció deseguir amb la perio-dicitat mensual ambquè s’empaperava labiblioteca, aquestaes va anar espaiant i¡Alarma! esdevinguébimensual entre elsanys 50 i 60, i fins itot trimestral als 80.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _Bombers i la faràndula

¡Alarma! va convertir-se en elvehicle de comunicació de Bombersde Barcelona. Es va augmentar elnúmero de pàgines i allò que vacomençar sent l’afició d’uns quantsbombers va donar lloc, l’any 1955, auna revista de format més gran, ambfotografies en blanc i negre i sec-cions fixes. “De charla con...”, “Bom-beros de España” o “Incendios en el

Mundo” es barre-javen amb les in-tervencions desta-cades dels com-panys, les notíciesesportives i les il-lustracions d’“Hu-mor Bomberil”. Pe-rò, sense dubte, lasecció “Bomberos

y Artistas” era la que més expecta-ció causava. L’afició d’alguns com-panys pel teatre i l’estima que elsartistes sempre han tingut aBombers de Barcelona es materia-litzava en una secció d’entrevistes ales estrelles de la faràndula delmoment. Mary Santpere, madrinadel Cos, Victòria del Àngels, PacoMartínez Soria, Ingrid Bergman oAntonio Machín van ser alguns delsartistes immortalitzats a ¡Alarma!,aprofitant el seu pas per algun delsescenaris més emblemàtics de laciutat, com el Liceu o el Molino.

¡Alarma! recollia també les opi-nions de personalitats respecte delCos. A la secció “De charla con...”s’havia entrevistat gerents, coman-daments i una de les figures omni-presents: la dona del bomber. D’al-tra banda, els serveis més especta-

Les entrevistes aAntonio Machín oIngrid Bergman vanfer molt popular lasecció “Bomberos yArtistas”

Les entrevistes de “Bomberos y Artistas” o les fitxes tècniques retallables vanser algunes de les seccions que es van fer més populars entre els companysdel Servei.

FRH 31-p.30 a 32 ok 8/4/09 09:07 Página 31

Page 26: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

32

UN APUNT D’HUN APUNT D’HISTÒRIA

culars omplien un bon plec de pàgi-nes a cada número. Serveis com l’in-cendi del Palau del Cinema, a la ViaLaietana, o el dels Ferrocarrils de laGeneralitat, a la Plaça d’Espanya.

Temps difícils

Als anys 60, ¡Alarma! va remo-delar la seva línia editorial. Allò quehavia començat de forma assem-bleària, per l’afició d’uns quantscompanys, va passar a ser la publi-cació oficial de Bombers de Bar-celona. La revista, ara ja amb sec-cions en català, s’havia de fer rendi-ble, ja que l’augment de pàgines, elformat millorat i laincorporació d’il·lus-tracions havien fetaugmentar el seucost, i es va co-mençar a inclourepublicitat del sec-tor per sufragar lesdespeses. Els pre-cursors de la pri-

mera gaseta de l’any 1947 comen-çaven a jubilar-se i l’essènciaentranyable i propera de la primera¡Alarma! va deixar pas a una revistamés professional. L’any 1988, des-prés de gairebé 40 anys d’història,la revista Alarma –que va perdre elssignes d’admiració al llarg de lessuccessives remodelacions– es vadeixar de publicar per l’ofec econò-mic, la incertesa i la manca devoluntat institucional.

Però aquell tancament que jasemblava definitiu va donar lloc auna nova etapa de la publicaciócinc anys més tard. La nova Alarmade l’any 1993 va ser presentada

com una revistaeminentment tèc-nica, tot i que esvan incloure lesmítiques seccionsd’activitats esporti-ves, entrevistes ireportatges de ca-ràcter més lúdic.Malauradament el

Col·laboracions internacionalsLa revista ¡Alarma! va establir vinclesamb altres publicacions del sector del’època. Feuerwehr, de Viena; TheFiremen, de Londres; WNYF, de NovaYork; Journal des Sapeurs-PompiersSuïsses, de Berna, o Avante Bom-beiro, de Río de Janeiro, eren algunesde les revistes amb què es col·labora-va activament, traduint-ne els articlesmés interessants per oferir una visióglobal de com funcionaven els cos-sos d’arreu del món. De la mateixamanera, ¡Alarma! arribava a bona partdels parcs de bombers d’Europa,Amèrica del Nord i Sudamèrica, pro-piciant un intercanvi d’informació queaportava una gran qualitat informati-va a la revista.

Moltes de les revistes debombers estrangeres ambquè ¡Alarma! va establir lli-gams se segueixen publicantavui en dia. A la imatge, lesdels bombers de Nova York,Suïssa, Viena i Río deJaneiro.

ressorgiment no va ser definitiu, iamb el número bimensual de se-tembre i octubre d’aquell mateixany es va tancar definitivament larevista dels bombers.

Tornem-hi!

Al juny de 2001 les rotatives esvan tornar a posar en marxa i unanova publicació va néixer per il·lus-trar l’actualiat de l’SPEIS. La revis-ta Fahrenheit 451 va convertir-seen el nou vehicle de comunicaciódel Cos, amb seccions tècniquesi lúdiques renovades: “Materials iEquipaments”, “Serveis Destacats”,“Bombers del Món”, “Eines de Pre-venció”... Sempre amb la col·labora-ció dels companys, que veuen re-flexades les seves fites esportivesa la secció “Activitats”. A dia d’avui,vuit anys després de reprendre l’ac-tivitat periodística bomberil, Fah-renheit 451 es publica trimestral-ment i segueix activa i amb bonasalut. I per molts anys! �

L’ofegamenteconòmic va ser unade les causes que larevista es deixés depublicar entre elsanys 1988 i 1993

FRH 31-p.30 a 32 ok 8/4/09 09:07 Página 32

Page 27: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

33

COOPERACIÓ I SOLIDARITAT

A més d’organitzar la_..Caravana, Barcelona Acció_.Solidària (BAS) desenvolupa tam-bé els seus propis projectes de coo-peració Un d’aquests, en què col·la-bora l’Ajuntament de Barcelona, ésl’aula d’informàtica de Thionck Essyl.Construït el 2006, enguany el centreha organitzat els primers cursos d’in-formàtica, ofimàtica i maneig d’Inter-

net, dirigits en espe-cial als nens, joves idones d’aquesta lo-calitat senegalesa.L’accés a una milloreducació i formació

augmenta les possibili-tats d’aquestes persones d’ac-

cedir a un lloc de treball, un dels mi-llors instruments a l’hora de lluitarcontra la pobresa i la marginació. Aldesembre, la Caravana va entregar14 nous ordinadors i dues fotocopia-dores que permetran ampliar el cen-tre informàtic per donar formació iservei a més persones. Coincidint

La Caravana 2008 torna després de recórrer l’Àfrica Occidental entregant mate-rial a diferents ONG. Material com els 14 ordinadors que contribuiran a millorarl’educació i a donar una oportunitat a centenars de dones i joves del Senegal.

Ordinadors per fer front a la misèria

Turisme solidariPassar unes vacances en un pa-ratge idíl·lic i, alhora, conviure ambels habitants d’una de les zonesmés desconegudes del Senegal.Aquesta és la proposta de turismesolidari de BAS. El lloc: la Maisondu Gouverneur. Una casa situadaa Thionck Essyl, a la regió de laCasamance, on descobrir com ésla vida diària, la cultura i les tradi-cions de la població local, mentreells mateixos ens ensenyen el seuterritori i els impressionants parat-ges naturals que l’envolten.

amb la presència de l’expedició bar-celonina, es van entregar els diplo-mes a la vintena d’alumnes senega-lesos que formen la primera promo-ció d’Informàtica de Thionck Essyl. �

A l’aula de Thionck Essyl s’orga-nitzen cursos perquè els joves pu-guin accedir a un lloc de treball.

Chernòbil demana ajuda 23 anys desprésEl proper 26 d’abril es complei-xen 23 anys del desastre nu-clear de Chernòbil. Coincidint

amb aquesta data, l’ONG Bom-beros Humanitarios ha orga-

nitzat la sortida d’un com-boi amb ajuda humanità-ria per a Bielorrússia.L’exrepública soviètica va

ser el país més afectat perla contaminació i molts del

seus infants pateixen, encara a diad’avui, les seqüeles de la radioactivi-tat en forma de càncers de tot tipus.A més d’un tràiler amb material di-vers, el comboi anirà acompanyat peruna ambulància –donació d’Ambu-làncies Domingo–, tot destinat a di-versos centres hospitalaris infantils iorfenats de la zona. Aquest és el setèenviament amb ajuda humanitàriaque realitza BBHH. �

Més sobreBarcelona Acció

Solidària a www.caravana-

solidaria.org

Més sobreBomberos

Humanitarios a www.bomberoshu-

manitarios.org

FRH 31-p.33 ok 8/4/09 09:13 Página 33

Page 28: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

Marxa Cicloturista per la Costa DauradaLa secció ciclista de l’ACE orga-nitza enguany la XXII Marxa Ci-cloturista Internacional de Bom-bers, oberta als efectius dels diver-

sos cossos, tant d’Espanya com del’estranger, que estiguin federats.L’esdeveniment tindrà lloc del 4 al 8de maig a Salou, punt de sortida i arri-

FAHR

ENHE

IT•4

51

34

ACTIVITATSACTIVITATS

Cursa multitudinària El matí del 5 d’abril Barcelona esva omplir de blanc i roig: 17.500atletes van recórrer el traçat urbà de10 km de la Cursa de Bombers. Entreells, desenes de companys del’SPEIS i de serveis d’arreu de Catalu-nya, Espanya i Andorra. Els partici-pants es van deixar la pell sobre l’as-falt, en el que ja és un dels esdeveni-ments esportius més importants de laciutat. Enguany, 24 bombers es vanatrevir a córrer vestits amb l’equipd’intervenció, botella d’aire inclosa.Repartits en sis equips i fent l’itinerariper relleus, els primers companys vancreuar la línia d’arribada en una hora isis minuts, juntament amb dos bom-bers d’Andorra i de la Gene. �

a Etapa 1: Salou - Reus - Valls - El Pont d’Armentera - Santes Creus - Nulles - Constantí - Saloua Etapa 2: Salou - Les Borges Blanques - La Mussara - Capafons - Alcover - Reus - Saloua Etapa 3: Salou - Cambrils - Montbrió del Camp - Duesaigües - Porrera - Gratallops - Falset - Cambrils - Saloua Etapa 4: Salou - Tarragona - Torredembarra - La Nou de Gaia - El Catllar - Tarragona - Salou

bada de les quatre etapes, amb allot-jament a l’Hotel Best Negresco. Sivoleu més informació podeu enviarun correu a [email protected]. �

FRH 31-p.34 a 35 ok3 8/4/09 11:50 Página 34

Page 29: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

35

Molta muntanya pel 2009

Miguel Aceña i tres companys més van fer recentmentl’ascens amb esquís de muntanya a la Tossa Plana deLles, el cim més alt de la Cerdanya catalana (2.916metres). De baixada, i per si el cansament no fos prou,van esmerçar tres hores en construir l’iglú que teniu ala fotografia, dins del qual van passar la nit a 2.215metres d’alçada.

AbrilSetmana del 14 al 23: Travessia Chamonix-ZermattDia 5: X Cursa Poca Traça (competició esquíde muntanya)Dia 19: LI Ral·li del CEC-Conangles (competi-ció esquí de muntanya)

Des dels pics més escarpats de l’Himàlaia fins a la selva més frondosade Chitwan, passant per Katmandú –amb gairebé més temples que cases–,Nepal és un país de contrastos. El company Carlos Pérez va visitar-lo a finalsd’any i va gaudir dels magnífics paisatges que ofereix la geografia nepalí, compodeu apreciar en el reportatge que ens ha enviat.

Has fet un viatge? Has participat en alguna competició?Ets aficionat a la fotografia? Aquesta és la teva secció!Envia’ns per correu electrònic les imatges o el relat deles teves experiències a: [email protected]

CCaalleennddaarrii AACCEE SSeecccciióó ddee MMuunnttaannyyaa

MaigSetmana de l’1 al 7: 3a clàssica MontserratinaDel 8 al 12: Barranquisme a la Sierra de GuaraDia 10: Cursa de l’AlbaDel 21 al 31: 2n Stage Barranquisme AlpsMarítims

JunyDia 6: VI Cursa d’Alta Muntanya Cuita el SolDia 7: Cursa del DiableDel 25 de juny al 8 de juliol: Stage Chamonix

Arrenca la temporada de mun-tanya a Bombers de Barcelonaamb gairebé 140 inscrits. Enguany,el calendari de la secció ve farcitd’activitats d’escalada, trekking, cur-ses de muntanya, neu i gel, barran-quisme... Sempre oberts a noves pro-postes i dates, s’ha creat un fòrum onpodeu consultar totes les activitatsprevistes i planejar-ne de noves:

http://es.groups.yahoo.com/group/acemuntanya/

FRH 31-p.34 a 35 ok3 9/4/09 15:04 Página 35

Page 30: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

36

EL CAU DEL JUBILAT

Assemblea a BanyolesAcompanyats per un molt bon dia i amb l’acostumada alta participació delssocis numeraris, 71 companys del Cau vam reunir-nos a Banyoles el passatdimecres 4 de febrer per celebrar la tradicional Assemblea General Ordinària.

La jornada va començar de bonmatí amb l’ofrena de flors al mo-nument als nostres morts i unminut de silenci en record seu.Finalitzat l’homenatge vam sortir endos autocars en direcció a Banyoles,la nostra destinació, on vam trobar-nos que, malgrat que el dia era ra-diant, el vent que bufava de ponentdesaconsellava el passeig turístic envaixell que teníem previst fer per l’es-tany. Tot i això, i aprofitant que el sollluïa amb força, una part del grup vafer una passejada a peu al voltant del’estany, mentre que la resta va optarper encisar-se amb el casc antic deBanyoles, un barri medieval conside-rat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Reunió plàcida

A l’hora prevista per a l’assemblea,els assistents van anar ocupant el seulloc en un dels salons de l’Hotel Mi-rallac preparat per a l’ocasió. Durantl’assemblea, que va ser més que resinformativa, es van desenvolupar elspunts de l’ordre del dia (bàsicamentde la Memòria que havia estat prèvia-ment tramesa): el moviment favorablede socis, l’explicació de les activitats

Per Anselm Andrés

de l’exercici 2008 i l’estat de comptes.D’aquí vam passar al restaurant de

l’hotel per començar el dinar de ger-manor. Un dinar que va estar presiditper la regidora Assumpta Escarp i quecomptà amb una representació delCos encapçalada pel director JoanPedreny. La regidora, qui va mostrar laseva satisfacció per compartir amb elsbombers un acte lúdic com aquest, vafer gala de la seva bonhomia recorrent

les taules tot bromejant i conversantamb uns i altres. Les viandes de quali-tat –ben regades amb bons vins i ca-ves– van córrer per les taules entregresca i rialles, en un ambient decompanyonia que va allargar-se demanera amable i natural. �

71 socis numeraris van seguir en directe l’assemblea anual del Cau.

Els assistents van aprofitar la jornada per voltar perl’estany de Banyoles o pel casc antic del municipi.

FRH 31-p.36 a 40 ok 8/4/09 09:46 Página 36

Page 31: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

37

FLAMARADFLAMARADES

La Barcelona virtualEl projecte, que estarà completel 2010, inclou el model tridi-mensional dels 120.000 edificis deBarcelona i de 250 construccionssingulars –des de la catedral de San-ta Maria del Mar a la Sagrada Famí-lia–, l’interior de les quals també seràvisitable virtualment. El model propor-cionarà informació detallada del terri-tori i serà accessible des dels nave-gadors habituals d’Internet i aplica-cions com Google Earth.

La precisió de la maqueta tridi-mensional permetrà des d’un simplepasseig virtual per la ciutat, dirigit aciutadans i a la promoció turística,

Darreres baixes del Servei

La maqueta permetrà incorporar aplicacions en l’àmbitde les emergències i simulacions virtuals.

fins a simulacions virtuals. Així, ser-virà de base per desenvolupar aplica-cions professionals en àmbits tant di-versos com la gestió d’infraestructu-res, el manteniment urbà o l’actuaciódels serveis d’emergència.

El projecte es completarà amb laincorporació de detalls de mobiliariurbà, paviment, enllumenat, senyalsde trànsit i arbrat, en determinadeszones d’interès de la ciutat. Barcelona3D és un projecte impulsat per l’Ajun-tament a través de l’Institut Municipald’Informàtica, i amb la col·laboraciótecnològica de la Fundació Barcelo-na Media. �

L’Ajuntament presenta Barcelona 3D, una maqueta virtual que permetrà navegarpels carrers i barris de la ciutat en tres dimensions. La precisió del model obre laporta a aplicacions en el camp de les emergències urbanes.

Companys de promocions entre el 1978 i el 1981 esvan reunir el passat 15 de febrer a Santa Susana. Elmotiu? Fer família: estar el màxim nombre de bom-bers junts compartint la jornada amb les respectivesparelles, en una trobada que repeteixen any rere any.

FRH 31-p.36 a 40 ok 8/4/09 09:46 Página 37

Page 32: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FAHR

ENHE

IT•4

51

38

FLAMARADESL’ICEBERG

Per David Zapater

FRH 31-p.36 a 40 ok 8/4/09 09:46 Página 38

Page 33: Els parcs registren un 10% menys de sortides · traduïda al dia a dia dels parcs, va suposar 1.670 sortides menys –la segona dada més baixa de la dè-cada–, i que fa palesa

FRH 31-p.36 a 40 ok 8/4/09 09:46 Página 40