1. ELS MATERIALS PLSTICS Raquel Mayans Costa 3rB

2. INTRODUCCI:

Que sn els plstics?

Snmaterials orgnics polimrics d'alta massa molecular. Sn molcules gegants forma- des per toms de carboni junta-ment amb altres d'hidrogen,oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plstics sn slids amorfs, sinttics o semisinttics, que tenen unagran utilitat per a la indstria. 3. TIPUS DE PLSTICS CLASSIFICACI:

TERMOPLSTICS:

Sn plstics rgids, que en augmentar la temperatura, es tornen tous i malleables.Aquests plstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i moldejats diverses vegades, a diferncia dels plstics termostables que al augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles tornar a moldejar. 4. TERMOESTABLES: Sn polmers infusibles i insolu- bles. La ra d'aquest comporta- ment rau en que les cadenes d'aquests materials formen una xarxa tridimensional espacial, entrellaant-se amb forts enlla- os covalents. L'estructura aix formada pren l'aspecte macrosc- pic d'una nica molcula geganti- na,la forma es fixa permanentment,pel fet que la mobilitat de les cade- nes i els graus de llibertat per rotaci en els enllaos s prcticament zero. 5. ELASTOMERS: Sn aquells polmers que mostren un comportament elstic.El terme, que prov de polmer elstic, s a vegades intercanviable amb el terme goma, que s ms adequat per referir-se a vulcanitzats. Cadascun dels monmers que s'uneixen entre si per formar el polmer est normalment compost de carboni, hidrogen, oxigen i / o silici.Els elastmers sn polmers amorfs que es troben sobre la seva Tg, d'aqu aquesta considerable capacitat de deformaci. A temperatura ambient les gomes sn relativament toves (E ~ 3MPa) i deformables . 6. PROCESSOS DE FABRICACI:

Extrusi o emmotllament per aire a pressi. 7. Emmotllament per injeccio. 8. Emmotllament per termoconformat. 9. Premsat. 10. Calandratge.

11. EXTRUSI O MODELATGE PER AIRE A PRESSI: Un mbolo o pistn de inyeccin semueve rpidamente hacia adelantey hacia atrs para empujar el plstico ablandado por el calor a travs delespacio existente entre las paredesdel cilindro y una pieza recalentaday situada en el centro de aqul.Esta pieza central se emplea, dada la pequea conductividad trmica de los plsticos, de forma que la superficie de calefaccin del cilindro es grande y el espesor de la capa plstica calentadaes pequeo . 12. EMMOTLLAMENT PER INJECCI: s un procs semicontinuque consisteix a injectar unpolmer o cermic en estatfos (o ahulado) en un motlletancat a pressi i fred, atravs d'un orifici petitanomenat comporta.En aquest motlle el material es solidifica, comenant a cristal.litzar en polmers semicristalinos. La pea opart final s'obt en obrir elmotlle i treure dela cavitat la pea modelada. 13. EMMOTLLAMENT PER TERMOCONFORMAT: s un procs de fabricaci de lmines o pel lcules termoplstiques. Concretament, s ms que un procs de manipulaci, on la lmina o pel lcula de plstic adopta la forma del motlle, i s'obt la pea acabada. La lmina o pel lcula s'escalfa en un forn fins a la seva temperatura de treball, desprs s'estira sobre un motlle i es refreda. La primera generaci de mquines de termoconformat incorporava normalment escalfadors tipus caloria-barra, similars als elements de calefacci que es troben en els forns elctrics de cuina convencionals. 14. PREMSAT: El processat de plstics amb una premsa requereix un producte semielaborat capa de fluir quan s'escalfa i endurir quan es refreda. Quan es tracta de material en plaques, ha de ms ser autoportant durant la crrega del motlle. Aquests materials susceptibles de ser premsats, tant de matriu termoestable com termoplstica, tenen un contingut cada vegada ms gran de fibres i millors caracterstiques mecniques. 15. CALANDRATGE: s un procs de conformat que consisteix en fer passar un material slid a pressi entre rodets de metall generalment calents que giren en sentits oposats i es tallen amb una fulla per a obtenir la mida desitjada. La finalitat pot ser obtenir lmines de gruix controlat o b modificar l'aspecte superficial de la lmina. 16. PROCS DE RECICLATGE DE PLSTICS: s un procs fisicoqumic o mecnic que consisteix a sotmetre a una matria o un producte ja utilitzat a un cicle de tractament total o parcial per obtenir una matria primera o un nou producte. Tamb es podria definir com la obtenci de matries primeres a partir de deixalles, introduint de nou en el cicle de vida i es produeix davant la perspectiva de l'esgotament de recursos naturals, macro econmic i per eliminar de forma efica les deixalles.