els reis catòlics. primera part

36
ELS REIS CATÒLICS. Primera part Lourdes Escobar. 2n d’ ESO

Upload: lourdes-escobar

Post on 20-Jul-2015

450 views

Category:

Education


0 download

TRANSCRIPT

ELS REIS CATÒLICS. Primera partLourdes Escobar. 2n d’ ESO

L’any 1469 es van casar Isabel, germanastra del rei de Castella, i Ferran, fill del rei d’Aragó, que posteriorment serien coneguts com a Reis Catòlics.Aquests matrimoni responia a interessos polítics: per una banda, Aragó tenia nombrosos problemes amb la corona francesa i, per tant, necessitava una aliança important que li permetés frenar les aspiracions franceses ; per altra banda, Isabel necessitava un dels grans regnes de la península com aliat per tal d’assolir el tron castellà.

L’any 1474 va morir Enric IV, rei de Castella, i Isabel va ser coronada ràpidament pels seus aliats. La corona portuguesa, que donava suport a Joana, la filla il·legítima d’Enric IV, va reaccionar començant un conflicte militar amb els partidaris d’Isabel. L’any 1479 es va posar fi a aquesta guerra amb la victòria del bàndol d’Isabel.

L’any 1479, després de la mort del seu pare, Ferran es va convertir en rei de la Corona d’Aragó. Aquell mateix any Isabel va ser reina de Castella, després de vèncer una guerra civil que l’havia enfrontada a la seva neboda Joana.

La unió va ser només dinàstica, cada regne va mantenir les seves fronteres, la moneda, els impostos, les lleis i les institucions pròpies.

La monarquia dels Reis Catòlics va reforçar el poder reial llevant poder especialment als nobles però també a la burgesia. Per això es diu que es tractava d’ una monarquia autoritària.

al poder reial

Formats per juristes i professionals escollits i pagats pel rei . El poder dels nobles disminueix com a assessors reials.

Hisenda

Perseguir malfactors i criminals

Amb les conquestes del Regne de Granada (1492) i del Regne de Navarra (1515), els Reis Catòlics van unir tots els territoris peninsulars sota la seva corona i iniciaren l’ expansió cap al Mediterrani i l’ Atlàntic.

Política d’ expansió

El 1490 l’exèrcit castellà assetjava Granada. Dos anys més tard, el 1492, la ciutat esva rendir, i el mateix Boabdil va entregar les claus de l’Alhambra als Reis Catòlics.

Les condicions de la rendició establien que la població musulmana mantindria les sevesllibertats i propietats. També que podria continuar amb la seva religió i els seuscostums.

Conquestes en el Mediterrani:

Regne de Nàpols (1505)Melilla (1497)Orà i Bugia (1509)

La incorporació de les Illes Canàries va ajudar molt a l’expansió marítima. La situació geogràfica d’aquestes illes les convertia en una escala indispensable en la ruta a Amèrica.

El descobriment d’Amèrica l’any 1492

La unitat religiosa. L’expulsió dels jueus i els musulmans A causa de les revoltes i atacs contra els

jueus a finals del segle XIV, un nombreimportant de jueus s’havia convertit alcristianisme. Aquesta conversió no s’haviafet per motius de fe, sinó per por i perpoder tenir una vida més segura itranquil·la. Així que molts conversoscontinuaven practicant rituals i costumsjueus en privat.

Els Reis Catòlics van demanar al papa elspoders per poder crear un tribunal de lainquisició. Així l’any 1478 va començar unadura repressió contra els conversos. L’any1492 un decret expulsava tota la poblaciójueva.

Els anys posteriors a la conquesta deGranada les autoritats cristianes vanmantenir els pactes que s’havien fet amb lapoblació musulmana. L’any 1501 es va ferpúblic un decret que significava l’expulsiódels musulmans de la Corona de Castella.Part de la població musulmana va decidirconvertir-se al cristianisme, mentre qued’altres van marxar al nord d’Àfrica.

Bateigs de població musulmana. Baixrelleu de la Capilla Real de Granada.

La InquisicióLa Inquisició pretenia garantir el predomini dela fe cristiana i la correcta aplicació de la sevadoctrina. Per açò perseguia els heretges i elsconversos i els sotmetia a judicis públicsanomenats actes de fe.

Preparatius

– Convocatòria (tres o quatre setmanes abans)

– Preparació de l'escenari.

– Processó de la creu verda (la nit anterior aldia de l'acte de fe)

Desenvolupament

– La processó (a primera hora del matí)

– El jurament

– Missa d'obertura amb sermó

– Lectura de les sentències

(ocupava una bona part del dia)

– Abjuracions, absolucions i processó alcrematori

– Missa de clausura

– Execució dels condemnats

Activitats posteriors

– Compliment de la resta de sentències

La Inquisició

Els inquisidors cercaven entot moment la confessió i elpenediment dels acusats iper aconseguir-ho esrecorria a la tortura. Uncop s’aconseguia laconfessió es dictava lapena, que podia ser uncàstig lleu (el pagamentd’una multa o humiliacionspúbliques) o més greu (anara la presó o ser cremat a lafoguera).

Europa en temps dels Reis Catòlics

Política exterior

Aliances matrimonials:

AnglaterraSacre ImperiPortugal

Isabel i Manuel I de Portugal

Juan i Margarita d’ Àustria

Juana i Felip d’ Àustria

Maria i Manuel I de Portugal

Catalina i Enric VIII d’Anglaterra

La mort d’Isabel l’any 1504 va donar lloc a un període d’incertesa i rivalitats per accedir a la regència de Castella. Les lleis no permetien a Ferran heretar-ne el tron. Per tant, es va proclamar reina la seva filla Joana, que estava casada amb Felip el Bell, fill de l’emperador romanogermànic. Tant Ferran com Felip van argumentar que Joana no estava capacitada per governar a causa del seu delicat estat mental.

Felip el Bell Joana la Boja

Felip va aconseguir la regència, però va morir jove i Ferran va passar a governar en nom de Joana, que romania tancada al castell de Tordesillas.

Més endavant Ferran també va morir i Joana va heretar tots els regnes dels Reis Catòlics (Castella, Aragó, Granada, les Canàries, Navarra, les Índies Occidentals, etc.), que després van passar a mans del seu fill Carles, que també va heretar els territoris del seu pare i va formar un gran imperi.

Amb el seu fill, Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, s’instaura la dinastia

dels Àustries.

LA DINASTIA DELS ÀUSTRIES

Carles d’Habsburg i Isabel de Portugal