els trobadors
DESCRIPTION
PP tema 35: els trobadorsTRANSCRIPT
TEMA 35
Les fonts i els orígens de la literatura occidental
La Bíblia
Els clàssics grecollatins
Context històric
Edat Mitjana
Caiguda de l’Imperi Romà (s. IV) fins al Renaixement (s. XVI)
Territoris dividits en comptats
Organització social i política: feudalisme
Feudalisme
Fonts i origen de la literatura
• Autors i filòsofs clàssics– Ovidi, Ciceró, Horaci i Virgili– Plató, Aristòtil i Sèneca
• Primers textos– El llibre del jutge (s. XII)– La cançó de Santa Fe (s. XI)– Les Homilies d’Organyà (s.XII)– La Bíblia de Ripoll (s. XI)– La bíblia de València (s. XV)
Lírica trobadoresca
Naixement, esplendor i ocàs
• Inici al segle XI a les corts d’Occitània, aviat passa a Catalunya ja que els territoris compartien:– Proximitat geogràfica– Interessos culturals, polítics i econòmics
• Dos segles d’esplendor fins que tingué lloc la Croada Albigesa
• 1229 Tractat de París
Mapa de trobadors
• 350 trobadors• 24 catalans• Més de 2000
composicions• Homes de lletres,
també senyors feudals, clergues
• Manutenció pel seu treball
Característiques
• Primera vegada que s’escriu poesia culta en llengua vulgar
• Esquema mètric diferent al llatí
• Temàtica, l’amor d’un home vers una dona
• Cantada fins el s. XIII
Trobadors i joglars
• Poeta que composava poesies en occità, destinades a ser cantades
• Transmetien les peces dels trobadors– Joglars de gesta– Joglars de lírica
Temàtica
• Amor cortès o fin’amors– Amor adúlter entre una dama
casada i un trobador
– Trobador mostra el seu desig
• Donar a conèixer les seves idees o expressar la seva opinió
Fin’amors RELACIÓ FEUDAL AMOR CORTÈS
Gèneres
• Vers– Balada – Dansa
• Contingut– Cançó – Sirventès– Plany fúnebre o Planh– Alba– Pastorel·la
• Diàleg entre trobadors– Tensó o debat– Partiment– Tornejament – Cobla
Estil i versificació
• Els trobadors estudiaven el Trivium i el Quadrivium degut a la complicació tècnica dels poemes
• Escola senzilla: trobar lleu o pla
• Escola hermètica: – Trobar clus: sobrecàrrega de conceptes– Trobar ric: complicació de la forma
Mètrica
• Rima– Masculina – Femenina
• Línea o unitat mètrica Bordó
• Estrofa– Cobles unisonants– Cobles singulars– Cobles dobles
Trobadors destacats de la lírica catalana
• Guillem de Cabestany
• Guillem de Berguedà
• Cerverí de Girona o Guillem de Cervera
• Ramón Vidal de Besalú
Guillem de Cabestany
• Finals del s. XII• Amor cortès
Lo dous cossireque.m don'Amors soven,dona, .m fai direde vos maynh ver plazen
El dolç neguitque em dona amor sovint,dona, em fa dirde vós molts versos agradables.
Guillem de Berguedà
• 1130-1196• Vescomte de Berguedà• Es conserven 31 poesies, la
majoria són sirventesos• Estil planer i expressiu• Estrofisme original, domini del
vers• Matà a Ramon Folc III de
Cardona, fou desposseït del títol de vescomte
Cerverí de Girona
• Segona meitat s. XIII
• 119 composicions de caràcter variat
• Estil: trobar ric
• Baralles entre Jaume I i els seus fills
• Canvi social a la Catalunya feudal
Ramon Vidal de Besalú
• 1196-1252• Començà com a joglar,
es formà al castell de Mataplana
• Poesies líriques, 3 narracions extenses
• Razós de trobar: primer tractat de poètica en llengua romànica
• Castia gilós
Dels trobadors a Àusias March
• S. XIII desprovençalització de la lírica
• Llengua occitana s’omple de catalanismes
• Nova concepció de l’amor
• Visió renovada dels continguts
• Es mantenen formes i estils de la lírica medieval
CONTEXT HISTÒRIC: la burgesia catalana ascendeix fent trontollar les estructures del feudalisme. Tot i això, les manifestacions culturals giren al voltant de la Cort