EM DIC MAGÍ : M – A – G – I

Em dic Magí, si, si jo em dic Magí. Que no teniu cap amic que es digui així? Ja sé que no és un nom molt corrent, però a mi m’agrada molt i estic content que els meus pares decidissin que aquest fos el meu nom quan vaig néixer.

Sóc de Cornellà. Vosaltres també sou tots de Cornella? Vaig néixer a un carrer al costat de la Torre de la Miranda, vaig anar a l’escola amb els meus amics del barri i des de ben petit vaig pensar que el que volia ser de gran era camioner. Sempre m’han agradat els camions. Ni cotxes, ni bicicletes, ni motos, només camions.

I així ha estat. De gran he conduit grans camions, amb els que he voltat per tot el món, portant fusta, menjar envasat, plàstics, ferro i aigua d’un lloc a l’altre. He conegut molts països i molta gent però tenia ganes de tornar a casa meva, a la meva ciutat, a Cornellà, per tornar a veure cada dia el meu carrer, la Torre de la Miranda, el castell, el tren de Can Mercader... i els meus amics.

Fa un any vaig tornar i he tingut la sort de treballar del que més m’agrada, portar camions. Ara porto un dels camions que recullen, cada nit, les escombraries de la ciutat. Quan vosaltres dormiu jo surto amb el meu camió i recullo les escombraries que s’han deixat als contenidors de colors que hi ha per a tota la ciutat. Al matí quan us lleveu els contenidors ja són buits i a punt per a que els torneu a omplir d’escombraries, aquells materials que les vostres famílies ja no necessiten.

Però fa uns dies que em va passar una cosa durant la meva feina de recollir les escombraries que us vull explicar: he conegut al Mag Maginet i us asseguro que no té cap vareta màgica ni cap escombra.

Quan era petit els meus pares, com suposo que fan els vostres, em portaven a deixar la carta pels reis d’Orient al Mag Maginet. Era el moment que la meva mare i el meu pare em deien que m’havien posat de nom Magí perquè volien que fos tant bona persona com el Mag Maginet. Ells de petit també hi havien portat la carta, alguns anys amb una mica de por per si no s’havien portat massa bé, però sempre havien cregut que el Mag Maginet era molt savi i just i que feia servir la seva imaginació i els seus poders només per ajudar a la gent de la ciutat.

Em vaig fer gran i vaig oblidar el Mag Maginet però fa uns dies, fent la meva feina, recollint les escombraries em vaig enfadar molt.

Els carrers estaven molt bruts, totes les escombraries dins dels contenidors estaven barrejades. Al contenidor blau hi havia menjar! El contenidor groc estava ple de papers. Al contenidor marró havia caigut vidre, i a més a més al costat, hi havia bosses d’escombraries trencades fora del contenidor. Cornellà estava més brut que qualsevol altre dia i la meva feina era molt difícil de poder-se fer. Vaig recollir el que vaig poder i durant tota la nit vaig treballar portant les escombraries de cada contenidor al seu destí sabent que seria molt difícil poder reciclar els materials per fer més paper, vidre o plàstic nou.

Molt cansat, quan anava a casa, vaig passar pel costat de la Torre de la Miranda, la estranya casa on els meus pares em van dir, que feia més de 300 anys, que hi vivia el Mag Maginet. La casa des d’on, amb el seu telescopi màgic, veu tot el que fem bé o malament els que vivim a Cornellà.

Hi vaig pujar decidit i enfadat. Si algú podria saber qui havia fet que els carrers estiguessin tant bruts i que les escombraries s’haguessin llençat de qualsevol manera totes barrejades, era ell. No sabia si estaria dormint, però em va obrir la porta. Davant meu va aparèixer el Mag, tal i com jo l’imaginava. Semblava que per ell no havien passat els anys, amb la seva llarga barba blanca que gairebé li tocava els peus, amb la seva túnica blava plena d’estels.

Em va convidar a passar, com si ens coneguéssim de tota la vida i vam pujar escales amunt fins seure al costat del seu gran telescopi màgic. Jo era allà per demanar ajuda al Mag Maginet i només volia saber qui eren els culpables que feien que la meva feina cada dia fos més complicada i els carrers estiguessin bruts.

Però després d’explicar-li el meu problema, el Mag em va dir que no em podia ajudar.

Com que no pots? li vaig preguntar força preocupat. Tu saps qui fa les coses be i qui les fa malament oi? A més, segur que amb la teva màgia em podries ajudar a endreçar les escombraries que la gent tira malament a cada contenidor i així la meva feina em seria més fàcil.

El Mag em va somriure, em va servir una llimonada, i em va mirar. Vam estar una estona sense parlar. Li vaig dir que si ell no ho volia fer que ja ho faria jo de mirar pel telescopi i que així podia veure quines persones tiraven malament les escombraries.

El Mag seguia somrient. Al cap d’una estona em va preguntar què creia que veuria amb el telescopi i si estava segur que hi volia mirar.

Hi tant que vull mirar pel telescopi – vaig respondre. He portat una llibreta per apuntar el nom de tota la gent que ho faci malament.

El Mag em va deixar mirar pel seu telescopi.

Vaig veure molta gent: pares, mares, avis, avies, nens, nenes com tiraven les escombraries i totes ho feien bé: el paper al contenidor blau, el vidre al verd, les restes del menjar al marró, els envasos al groc, i el que ja no es pot aprofitar a aquell de color beix. Els carrers estaven nets, i no hi havia bosses d’escombraries obertes al costat dels contenidors.

No podia ser el que estava veient, aquell telescopi no anava gens bé.

Vaig mirar al Mag Maginet que em va preguntar:

Tu et dius Magí oi?

Si - li vaig contestar.

Doncs Magí - em va dir el mag - el que acabes de veure amb aquest telescopi és veritat. Hi ha molta gent que tira bé les escombraries, cada cop més i cada dia millor. Hi ha molts nens i nenes que ja ho fan a les seves escoles amb els seus mestres, i a casa seva amb els seus pares, germans, tiets i avis. Són molts els que t’ajuden cada dia. Confia amb la gent i mira només els que ho fan bé. Els altres, que no ho fan tant bé, també hi són, però cada vegada són menys.

Saps que vol dir el teu nom Magí? – em va preguntar el Mag – i sense donar-me temps a contestar em va dir que el meu nom volia dir màgia i imaginació.

Tu Magí si que ets un bon mag. Cada dia amb la teva feina, fas desaparèixer una gran quantitat d’escombraries de la ciutat, i això si que és un bon truc de màgia.

Abans de marxar, el mag el va invitar a tornar a mirar pel telescopi les vegades que volgués i que necessités. I li va donar un consell estrany: Per convèncer a la gent a fer les coses bé necessites una mica de màgia, però també una acció que entenguin, un gest que imitin dels altres i molta imaginació.

Voleu ajudar al Magí a fer la seva feina?