1

2

Índex:

Història d’Empúries. Urbanisme i arquitectura: espais públics i

espais privats. Abastament de l’aigua en l’antiguitat. El

cas d’Empúries.

3

Territoris grecs

4

L’expansió grega pel Mediterrani:

Apoikíai: trasllat de casa sense cap mena de relació de dependència, que és el que porta implícit el terme “colonització”.

5

Raons de l’expansió:

Conjunt de fenòmens interrelacionats: Socials i demogràfiques: terrenys poc

fèrtils i de dimensions reduïdes. Enfrontaments en els estaments

aristocràtics: exiliats polítics. Intencions comercials.

6

Característiques de l’expansió focea: Cronologia: s’inicia més tard (s. VII aC). Es basa en els emporions i no en colònies

de poblament: recerca d’estany. Se situa al sector més occidental del

Mediterrani. Empúries marca el seu extrem.

7

Expansió focea:

8

Massàlia (maqueta)

9

Focea actual:

10

Púnics, fenicis i etruscs:

11

Evolució dels indígenes:

La influència de la cultura focea va ser un element que condicionà l’evolució dels indígenes, donant lloc al naixement de la cultura ibèrica: els pobladors íbers de l’Empordà pertanyien a la tribu dels indiketes.

12

Distribució de les tribus íberes:

13

Hinterland colònies focees:

Hinterland difícil: pocs recursos agrícoles Base econòmica: les activitats que es

desenvolupen al mar com la pesca, comerç i pirateria.

Presència propera d’un riu: utilització com a port i via de penetració cap a l’interior.

14

Hinterland d’Empúries:

Petit illot a prop del riu Fluvià (St. Martí d’Empúries): Palaià Polis.

Badia de Roses esdevé un refugi per als vaixells que creuen el golf de Lleó.

Posteriorment crearen un nou sector: la Néa Pólis.

15

Mapa ciutat antiga d’Empúries:

16

Mapa ciutat actual d’Empúries:

17

Relació amb el regne de Tartessos: Les relacions dels foceus amb Tartessos

són molt importants durant el s. VI. La funció inicial d’Empúries era la d’una

parada en la ruta entre les ciutats de Massalia i Mainake (simple factoria).

18

Empúries i Mainake:

19

Ceràmica massaliota:

20

Fragments ceràmica massaliota:

21

Nova muralla:

22

L’arribada de l’exèrcit romà:

L’any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, l’exèrcit romà comandat per Cneus Corneli Escipió desembarca al port d’Empúries amb l’objectiu de tancar el pas a les tropes cartagineses.

El primer xoc entre púnics i romans va tenir lloc a prop de la ciutat de Cesse. L’èxit va ser romà.

23

Segona guerra púnica

24

La romanització:

El 195 aC, Marc Proci Cató instal·la un campament militar, embrió de la ciutat romana.

En època d’August, les ciutats grega i romana es van unir físca i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae.

25

Decadència:

Malgrat la importància comercial d’Empúries, ciutats com Gerunda, Barcino i Tàrraco varen anar adquirint cada cop més importància.

S’han apuntat diversos motius i tots ells tenen a veure amb el mateix procès de romanització.

26

La Via Augusta:

La construcció de la Via Augusta lluny d’Empúries, eix vertebrador i organitzador del territori, determina el seu progressiu declivi.

27

Empúries: porta d’entrada

Cal retenir una idea clau: Empúries va ser la porta d’entrada de la cultura grega, primer, i després de la cultura romana.

28

Urbanisme d’Empúries

Ciutat de caire hipodàmic que presenta dos carrers principals que s’entrecreuen (nord / sud i est / oest).

29

Traçat hipodàmic:

30

Espais públics:

Zona de temples. Stoà, agorà i macellum (mercat). Escullera

31

Zona de temples:

Zona que troba el visitant un cop creuada la muralla de pedres ciclòpies.

Àrea de terrasses dedicada a usos terapèutics i religiosos.

32

Zona de temples:

33

Stoà - agorà

Es construeix en el punt d’intersecció dels dos carrers principals.

Desenvolupament de la vida política, social i comercial.

34

Macellum:

35

Escullera:

Datada en el curs del segle I aC. Té unes dimensions de 82 metres de longitud, 6 m. d’amplada i 6,50 d’alçada.

36

Escullera:

37

Espais privats:

Tabernae. Arquitectura domèstica:

Casa de peristil (tradició grega)Casa d’atri (tradició romana)

38

Tabernae:

Destinades a una activitat comercial, tendeixen a ocupar el front del carrer. Estructures molt reduïdes, d’una sola habitació, com a màxim dues.

39

Tabernae

40

Arquitectura domèstica:

Les cases tant gregues com romanes s’organitzen al voltant d’un pati que és el que aporta llum i ventilació. Per tant no existeixen finestres a la part que dóna al carrer.

41

Casa de peristil:

Organitzada a partir d’un pati envoltat de columnes (peri + stilos). Cases de planta quadrangular dividida en quatre habitacions, una de les quals és un pati que està rodejat per les altres tres.

42

Casa de peristil:

43

Casa de peristil:

44

Casa d’atri de tradició romana

L’atri és la part més important i central de la casa, el qual era un pati parcialment cobert on existia un forat central, compluvium que al terra es corresponia amb una petita bassa, impluvium, destinada a recollir l’aigua de la pluja.

45

Casa d’atri romana:

46

Mosaic impluvium

47

Abastament d’aigua:

Els grecs prefereixen l’aigua en moviment, perquè l’aigua estancada està subjecta a putrefacció.

48

Les cisternes.

Malgrat aquesta malfiança, l’aigua de les cisternes es consumia.

Moltes de les característiques constructives d’aquestes estructures intenten aconseguir un control estricte de l’aigua i de la seva conservació.

49

Millorar la qualitat de l’aigua:

50

Estanqueïtat de les cisternes

Morter:CalçAiguaMaterial inert: sorra o gravaOpcionalment es podia afegir: cendres o

fragments de ceràmica.

51

Cisternes d’Empúries

67 cisternes:42 cisternes a la Neàpolis25 cisternes a la ciutat romana.

Cisternes elíptiques:SimplesCompostes

Cisternes rectangulars.

52

Cisternes d’Empúries:

53

Cisternes d’Empúries

54

Cisternes d’Empúries: