escola mmm memòria 2013 2014 v 7

Memòria 2013-2014 escola pública maria mercè marçal

mataró

escola maria mercè marçal/memòria curs 2013-2014 2

Aprovat en Consell Escolar de Centre, en convocatòr ia extraordinària, amb data 26 de juny de 2014.


INDEX 1. INTRODUCCIÓ pàg. 6

2. PROJECTES DE CENTRE

2.1. Projecte Escola Inclusiva pàg. 10 2.2. Projecte Escola Acollidora pàg. 14 2.3. Projecte Integral de les Llengües pàg. 16 2.4. Projecte Integral de les Ciències (Matemàtiques) pàg. 18_P 2.5. Projecte Integral de les Ciències (Recerca i experimentació) pàg. 19_P 2.6. Projecte Integral de les Arts pàg. 21_P 2.7. Projecte Integral de Gestió de Recursos pàg. 23

3. TEMES DERIVATS DE LES INSTRUCCIONS DE CURS

3.1. Competències bàsiques_Millorem la metodologia de les àrees instrumentals pàg. 26 3.2. Aprenentatge de la lectura i escriptura pàg. 27 3.3. Atenció a les necessitats educatives dels alumnes / Avaluació de l’alumnat pàg. 28 3.4. Proves d’avaluació externes_Resultats, valoracions i propostes de millora

3.3.1. Proves d’Avaluació Diagnòstica de 2n pàg. 30 3.3.2. Proves d’Avaluació diagnòstica de 4t (5è) pàg. 34 3.3.3. Proves de Competències Bàsiques de 6è pàg. 42

4. DEPARTAMENTS

4.1. Departament d’Orientació i Suport pàg. 56 4.2. Departament de Benestar i Salut pàg. 58 4.3. Departament de Llengües pàg. 61 4.4. Departament de Ciències pàg. 63 4.5. Departament de les Arts pàg. 65 4.6. Departament de Gestió de Recursos pàg. 68

5. COMISSIONS DELEGADES DEL CONSELL 5.1. Comissió Permanent del Consell pàg. 71 5.2. Comissió Econòmica de Centre pàg. 71 5.3. Comissió de Convivència de Centre pàg. 73 5.4. Comissió de serveis, activitats culturals i festes pàg. 73_P


6. ETAPES, CICLES O NIVELLS

6.3. Educació Infantil Cicle dels petits. Qüestions generals pàg. 76 Nivell P3 pàg. 79 Nivell P4 pàg. 83 Nivell P5 pàg. 87

6.4. Educació Primària. Cicle dels mitjans Nivell 1r pàg. 94 Nivell 2n pàg. 103 Nivell 3r pàg. 109

6.5. Educació Primària. Cicle dels grans Nivell 4t pàg. 113 Nivell 5è pàg. 118 Nivell 6è pàg. 126

7. ESPECIALITATS 7.3. Especialista d’anglès pàg. 132 7.4. Especialista de música pàg. 141 7.5. Especialista d’educació física pàg. 146 7.6. Especialista d’educació especial pàg. 153

8. Òrgans de govern i coordinació pàg. 161 9. Serveis Educatius i Complementaris

9.1. EAP pàg. 166_P 9.2. Escola Bressol Els Garrofers pàg. 167_P 9.3. Menjador pàg. 168_P 9.4. Extraescolars pàg. 169_P 9.5. Cessió d’instal·lacions pàg. 170_P

[ _P pendent de rebre, parcialment o en la seva totalitat. ]


1. INTRODUCCIÓ


Aquest document té, principalment, tres blocs, el primer està format pels diferents Projectes del cen tre, dirigits i coordinats pels Departaments

corresponents, el segon seria les propostes de treb all basades en les demandes del Departament d’Ensen yament derivades de les instruccions de curs, on hem inclòs les proves d’avaluació externes de 2n, 4 t (5è) i 6è; i el tercer és el que fa referència al s Cicles, on es recullen les valoracions generals i propostes de millora de cadascú dels nivells i, fin alment, recollim les valoracions presentades pels e specialistes.

Primer bloc, els PROJECTES DE CENTRE:

1. Projecte Escola Inclusiva – Departament d’Orientació i Suport: 1.1. Presentació i aprovació del protocol i materials que permetin la detecció d’alumnes amb necessitats educatives específiques transitòries i permanents.

2. Projecte Escola Acollidora – Depart. De Benestar i Salut: 2.1. Presentació i aprovació del Projecte de Convivència (PCC).

3. Projecte Integral de les Llengües - Depart. de Llengües: 3.1. Presentació i aprovació de les proves inicials i finals de cada nivell de les àrees de llengua catalana, castellana i anglès. 3.2. Presentació i aprovació dels blocs de continguts de 1r a 3r.

4. Projecte Integral de les Ciències – Depart. de Ciències: 4.1. Pla d’Actuació de les Matemàtiques (PAM).

4.1.1. Presentació i aprovació del document d’espai i forma. 4.1.2. Elaboració del document de Lògica, estadística i atzar.

4.2. Pla d’Actuació per a la Recerca (PARE). 4.2.1. Elaboració del document Metodològic base per a la recerca i l’experimentació a l’escola. 2n any.

5. Projecte Integral de les Arts – Depart. de les Arts: 5.1. Elaborar el Pla d’Actuació de l’Expressió Plàstica (PAEP). 2n any.

6. Projecte Integral de Gestió de Recursos – Depart. de Gestió de Recursos: 6.1. Presentació i aprovació del projecte Impuls de la lectura al centre. 6.2. Elaborar i aprovació del Pla d’Actuació de la Biblioteca (PAB).


Segon bloc, demandes del Departament d’Ensenyament: (derivades de les Instruccions de curs )

1. Competències bàsiques. 2. Aprenentatge de la lectura i escriptura . 3. Atenció a les necessitats educatives de ls alumnes. Avaluació de l’alumnat. 4. Proves externes: Avaluacions diagnòstiques de 2n i 5è, i proves de competències de 6è.

1. Aquest segon bloc és, principalment, de caràcter transversal , i així l’estem treballant. Les competències bàsiques són tractades des de l’enfoc que estem donant a l’elaboració de les unitats de programació, per tant, s’hi veu en les propostes de treball a l’aula per a cadascuna de les àrees. Així, al llarg d’aquests darrers cursos hem fet diferents assessoraments – unitats de programació de disseny múltiples, expressió plàstica, matemàtiques i ciències -, per tal d’anar treballant en aquest sentit. Aquest curs, en aquest tema, ha estat centrat en les situacions educatives derivades de l’àmbit de llen gua, és a dir, hem recollit per escrit tot allò que fem, i hem elaborat una proposta coordinada entre els diferents nivells, tenint en compte, com sempre hem fet en la nostra escola, els trets i necessitats més importants de cada grup. Ens referim al dictat (presentació, com treballar-lo, correcció, etc.), la redacció (tipus de proposta, correcció i avaluació), la cal·ligrafia, els murals referencials de lèxic, els deures, etc.,etc. Hem de reconèixer que infantil ha fet la feina, i que primària només ha fet que començar, però tot i així s’ha fet molta feina, sobre tot els nivells, ara caldrà durant el proper curs coordinar, a primària, aquest treball fet. 2. L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, continua sent un dels temes més importants del centre, com ho demostren les diferents valoracions i propostes dels nivells i dels cicles. La nostra intenció era poder treballar dos grans blocs, el primer estaria format per, en infantil, la consciencia fonològica i, en primària, l’expressió escrita. El segon bloc seria l’elaboració d’un Pla per al foment de la lectura, aquest pla en forma part de la demanda del Departament al voltant de la campanya d’Impuls de la lectura al centre. Per aconseguir-ho havíem decidit dedicar les hores destinades a la formació interna a aquests dos grans blocs. Treballaríem en paral·lel les dues etapes durant una part del curs, i més tard faríem un treballar conjunt de traspàs d’informació i materials. Finalment, tal i com es recull en els apartats corresponents d’aquesta memòria, el treball i els resultats han estat irregulars. Infantil han aconseguit el que es proposaven amb la consciencia fonològica, tenen el material i s’està utilitzant. Primària també ha començat a treballar l’expressió escrita, però degut a la manca de temps i al fet de prioritzar l’acabament de temes de matemàtiques i medi, aprofitant els hores de formació interna, ha impossibilitat poder avançar tot el que voldríem en aquest tema. El segon bloc, el Pla de foment de la lectura, ha quedat pendent. Una llàstima, sobre tot si tenim en compte les gran quantitat d’activitats que fan els nivells i que, bàsicament, només caldria recollir-les, valorar-les i coordinar una proposta conjunta. 3. L’atenció a les necessitats educatives dels alum nes. Avaluació de l’alumnat. Malgrat la millora en l’avaluació, és a dir, hem procurat fugir de l’avaluació sancionadora i diagnòstica, i aplicar amb més seny una avaluació correctora i formadora, que ens permeti millorar el nostre treball i el dels nostres alumnes, encara tenim molt per fer, i aquest curs ens hem proposat millorar en l’ús d’estratègies i eines dif erenciades a l’hora d’avaluar els coneixements i competències dels nostres infants. Aquest punt 3 el tornem a proposar de nou. És un tema complexa i difícil, que caldria poder desenvolupar-lo dintre del Pla de Formació de Centre, però ara no es pot fer, hi ha altres temes prioritaris, però es prou important com perquè intentem, tot i que sigui en reunions de cicles curriculars, anar-lo desenvolupant amb acords senzills i concrets, des de les unitats de programació proposades.


4. Avaluacions diagnòstiques de 2n, 4t (5è) i 6è. Recull dels resultats globals de les diferents proves, per àrees i cursos, amb les valoracions i propostes de millora corresponents. En general estem molt contents amb els resultats, sempre per sobre de la mitjana catalana, i tot i que sabem que aquestes proves només són orientatives, ens anima veure que el nostre treball dona resultats.

Tercer bloc, les valoracions i propostes de millora dels cicles.

Les valoracions i propostes de millora dels cicles són el compendi del material recollit dels nivells, i han estat les reunions de cicle les que han permès consensuar unes propostes de millora i, per tant, objectius pel proper curs 2014-2015. Sense oblidar que molta de la feina a fer està dete rminada pel treball proposat pels Departaments i de finit pels diferents projectes que l’escola té engegats, destacaríem alguns dels temes, com són:

1. L’Avaluació: Es demana que l’avaluació sigui un tema transversal del centre i així, al llarg del proper curs vetllar per la correcta aplicació d’una avaluació

formadora en totes les àrees i activitats del centre. 2. L’expressió oral: Vetllar perquè l’expressió oral sigui potenciada en totes les àrees i activitats del centre a partir d’un treball específic ben desenvolupat i

avaluat. També volem que l’expressió oral pugui ser una eina d’avaluació tal, que pugui substituir, en els casos dels alumnes amb necessitats educatives especials, l’expressió escrita en les proves d’avaluació.

3. L’àrea d’expressió plàstica: Tenim l’acord de que al llarg del curs cal fer, entre altres, tres treballs plàstics al voltant de tres idees principals: a partir d’un autor reconegut, a partir d’un contingut de l’àrea de medi, i a un altre des de l’ús dels materials. És important que des del Departament de les Arts es faci una proposta general pel cicles, els quals ja la definiran per nivells, i un seguiment acurat de la realització dels treballs.

4. Seguiment alumnes i comunicació a les famílies : Cal millorar el seguiment dels alumnes, aprenentatge i estat emocional, alhora que cal millorar la comunicació a les famílies aconseguint que la informació sigui constructiva i tingui un correcte seguiment al llarg del curs. Atenció especialment a les sortides, és una bona oportunitat per recollir o contrastar informacions de la pròpia família.

I per acabar...

Aquesta és la nostra darrera memòria de curs, és a dir, la vuitena que presentem a l’aprovació del Con sell Escolar del Centre. Com podreu llegir,

són molts els temes que han quedat oberts, més dels que voldríem, com son els del tercer bloc. Potser , com algunes persones ens deien, hem estat massa ambiciosos, però la necessitat obliga, i un c entre de recent creació necessita elaborar tot un s eguit important de documentació, imprescindible per poder treballar de forma coordinada i eficaç.

Però, també s’ha fet molta feina, i ben feta, només cal llegir les valoracions i propostes de millora dels diferents nivells. Totes les mestres que han

treballat a la nostra escola ho han fet amb entrega i compromís envers el Projecte “marçaler”. I és gr àcies a aquest esforç, que ara podem dir que tenim una escola força consolidada amb una demanda molt i mportant de places cada any.

Gràcies a tots, una vegada més, un any més, mestres i famílies, per la vostra entrega i dedicació,


2. PROJECTES DE CENTRE


2.1. Projecte Escola Inclusiva:

Presentació i aprovació del protocol i materials qu e permetin la detecció d’alumnes amb nees.

ACTIVITATS (extret parcialment del Pla Anual 2013-2014)

Presentació esborrany. Presentació al Claustre per part del Departament d’Orientació i Suport, de la proposta/protocol elaborada a partir del material proporcionat pel Dept. d’Ensenyament i de material propi recollit al llarg dels cursos anteriors.

Formació de grups d’anàlisi i debat. Organitzar diferents grups de mestres per cicles per tal d’analitzar el document i debatre el seu contingut.

Recull de les aportacions dels grups. Els diferents grups entregaran les seves aportacions al Departament d’Orientació i Suport.

Presentació del nou document i aprovació si s’escau . El Departament d’Orientació i Suport elaborarà el nou document a partir de les aportacions dels diferents grups i el presentarà al Claustre i al Consell per a la seva aprovació.

Memòria 2013-2014_Valoracions i propostes de millor a:

D’entrada cal dir que no hem aconseguit el nostre objectiu que era presentar a coneixement, debat i aprovació el document. No hem sabut trobar el moment de fer-ho , potser perquè aquest curs, com mai havia passat, hem treballat i molt amb l’EAP. I cal remarcar que ho hem fet respectant justament l’esquema d’actuació que ens havíem proposat aprovar. Per tant, és evident que, tot i que ja l’hem fet servir, cal, pel proper curs, mantenir el mateix objectiu. Però que hem fet i que ens falta per fer? Hem fet bé les observacions primeres, els que ens permeten detectar els casos NEEs més significatius, però no hem sabut completar les proves de nivell pròpies de l’escola que volíem fer al setembre, en els cursos d’inici de cicle, i al juny en els cursos de final de cicle. Tot i que hem valorat que aquestes últimes podien ser substituïdes per les proves d’avaluació externes del Departament. Ara repassem els diferents blocs:


1. Alumnes amb necessitats educatives transitòries. 1.1. Alumnes d’incorporació tardana

Hem millorat el reforç específic de llengua, actualment les adaptacions en l’atenció directa de l’alumnat per part del personal d’e.e. és més complert. Però cal millorar, tot i la feina feta, el treball que es fa en el reforç bàsic general, millorant les adaptacions de les unitats de programació i els materials que s’utilitzen, com també la proposta dels racons o ambients en els que hi participen. També ens ha faltat millorar la coordinació entre el personal que hi intervé.

1.2. Alumnes amb necessitats cognitives Aquests serien els alumnes que normalment diem de reforç a l’aula ordinària. Potser és amb els que millor hem treballat, doncs també necessiten una adaptació més lleugera, principalment de les instrumentals. Però atenció, cal fer un bon seguiment, més acurat, d’aspectes com els deures, en el nombre d’intervencions orals a l’aula, etc.. Aquests alumnes necessiten un treball de seguiment sistemàtic i un reforç personal i moral important, sinó poden acabar sent alumnes amb un retard més significatiu i més greu.

1.3. Alumnes amb necessitats emocionals Segurament, sense voler, moltes vegades aquests alumnes, si tenen un nivell d’aprenentatge satisfactori, no són prou protegits pel professorat. Cal fer un seguiment acurat, cal observar i detectar, i sobre tot, implicar a la família ràpidament. Després cal fer un seguiment amb informe inclòs.

2. Alumnes amb necessitats educatives permanents 2.1. Alumnes sense dictamen

Tenim alumnes que una observació detallada ens ha indicat la possibilitat d’una necessitat educativa especial, alguns estan a l’espera de la intervenció de l’EAP, però altres, tot i que l’EAP ha intervingut, no poden tenir dictamen o informe d’escolarització, entre altres coses perquè el Departament així ho ha decidit, com per exemple els TDAH, alumnes amb trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Aquests alumnes tenen les seves modificacions curriculars, i en algun cas fins i tot un Pla Individualitzat, per tant, la feina a fer és complexa i laboriosa. En el nostre esquema d’actuació tenim ben delimitades les feines a fer, i durant aquest curs hem tingut resultats irregulars, segons el cas del que es tracti. Pensem que la feina a fer és la mateixa que la de l’alumne amb dictamen o informe. Cal millorar les reunions de nivell, fer-les més sovint i carregades de continguts, però sempre amb un funcionament de deures per fer, és a dir, cadascú a d’aportar a la reunió uns deures encarregades a la reunió anterior: inclusió en les unitats de programació de classe les adaptacions que l’alumne requereix, adaptació dels materials de suport o de referència, adaptació de l’avaluació que correspongui en materials, temps, etc.. Les avaluacions trimestrals dels grups classe van molt bé per fer aquest seguiment del que sempre hem parlat. No queden recollits en aquesta memòria, però si que hi son a les memòries de curs de cada grup classe. Al carpesà de l’aula i del nivell. Cal millorar la coordinació amb el personal de suport extern – metges, psicòlegs, fisio.. – de tal manera que la seva intervenció sigui de més profit. Moltes vegades tenim la sensació de que aquestes reunions només serveixen per a que ells recullin tota la informació possible de l’escola, i no pas per que ells ens aportin gaire a la nostra pràctica docent d’atenció directa de l’alumne. Cal destacar la bona feina que aquest curs ha fet la Ma Jesús Carrillo, psicòloga de l’EAP, doncs hem avançat molta feina que tenim pendent des de feia anys.

2.2. Alumnes amb dictamen El nostre pla d’actuació és igual que per l’apartat anterior, però amb la diferència que, a vegades, el dictamen o informe d’escolarització implica un Pla Individualitzat per l’alumne. Aquest curs s’han elaborat 9 PI. Una barbaritat. Teníem molta feina pendent i gràcies a la col·laboració de l’EAP s’ha pogut avençar molt. Ara cal, pel proper curs, desenvolupar aquests PI, amb el que això representa de coordinació entre nivells, entre el personal que hi intervé en l’atenció directa de l’alumne, per aconseguir una adaptació de les diferents àrees respectant en tot moment, i sempre que sigui possible, la inclusió de l’alumne en el seu entorn proper. Sempre sense oblidar la intervenció imprescindible de la família. En aquest cas cal millorar la periodicitat i seguiment de les entrevistes, així com millorar el registre que es deixa. Aquest registre ha d’arribar a tots els implicats, i convertir-se en una eina de treball més. Per això recomanàvem l’ús de la carta de compromís de l’alumne amb les actualitzacions corresponents i periòdiques.


3. Necessitats educatives del grup classe

3.1. Necessitats cognitives 3.2. Necessitats emocionals

Tal i com diu el nostre pla d’actuació, si les observacions de les mestres juntament amb les proves de nivell, permeten detectar una necessitat prou significativa entre l’alumnat del grup classe, caldrà actuar sobre tot el grup. És a dir, si observem que un nombre significatiu d’alumnes d’un grup classe tenen mancances importants en l’àrea de matemàtiques, caldrà una adaptació curricular de l’àrea, però sobre tot el grup. Si s’observa que un aspecte emocional concret, per exemple, que els alumnes discuteixen sovint entre ells, sense respectar-se, caldrà programar unes activitats que ens permetin treballar aquest problema, però actuen sobre tot el grup classe. Per això el pla contempla la possibilitat de fer servir programes d’habilitats socials, de modificació de conducta, etc.. Durant aquest curs hi ha hagut alguna intervenció grupal, com ha estat el cas de 6è, des de l’àrea d’alternativa.

Esquema Pla d’Actuació Necessitats Educatives_pàgin a següent:


Departament d’Orientació i

Suport – DOS – Coordina:

PROVES NIVELL Final cicle. Juny

Principi cicle. Set.

GRUP CLASSE

anàlisi dels resultats tutor/a+mestre ee +

EAP

OBSERVACIONS Tutor/a+mestre ee Primer trimestre

alumnes amb necessitats educatives transitòries

alumnes amb necessitats educatives permanents

necessitats educatives

del GRUP classe

alumnes d’ incorporació

tardana

alumnes necessitats cognitives

alumnes necessitats emocionals

sense dictamen (transitòries greus)

amb dictamen necessitats cognitives

necessitats emocionals

reforç específic de llengua

reforç bàsic general

reforç àrees instrumentals

reforç bàsic general

programa específic aula ordinària

aula d’acollida + aula ee + DPM aula

DPM aula + racons

programació aula ee + DPM aula + racons

DPM aula + racons

modificació curricular àrees afectades

Programació Individualitzada

PI

programació aula ee

DPM aula + racons + reforç específic

programació aula ee

DPM aula + racons + reforç específic

assessorament EAP assessorament EAP

assistència externa assistència externa

DPM aula

racons + reforços

programa d’habilitats socials PHS

programa de modificació

conductual PMC

Seguiment + Informe trimestral +

Proposta de continuïtat



Seguiment + Informe anexe

(tutor/a)







Seguiment + Informe anexe

(tutor/a)


2.2. Projecte Escola Acollidora: Presentar el Proje cte de Convivència del Centre (PC)


Presentació esborrany. A partir del document elaborat pel Departament a partir del material propi recollit i dels qüestionaris passats, fer una presentació al Claustre i al Consell Escolar en convocatòria oberta a tota la comunitat educativa.

Formació de grups d’anàlisi i debat. Organitzar diferents grups de mestres per cicles i de pares i mares per comissions, per tal d’analitzar el document i debatre el seu contingut.

Recull de les aportacions dels grups. Els diferents grups entregaran les seves aportacions al Departament de Benestar i Salut.

Presentació del nou document i aprovació si s’escau . El Departament de Benestar i Salut elaborarà el nou document a partir de les aportacions dels diferents grups i el presentarà al Claustre i al Consell per a la seva aprovació.

Memòria 2013-2014_Valoracions i propostes de millor a: A partir de l’esborrany del Projecte de convivència, realitzat el curs passat; s’han anat concretant els apartats de :

- Dades del centre i contextualització - Objectius generals - Diagnosi. Punt de partida: què fem a l’escola. - Organització: com ho fem

Ens faltarà concretar els apartats de:

- Planificació. Recursos, responsables i temporalització - Avaluació

A partir de la guia que ens oferia el departament d’ensenyament, i dels diferents apartats que vam analitzar en l’aplicatiu (punts forts, punts febles en el nostre centre); hem especificat les actuacions que realitzem a la nostra escola en quant a:


-valors i actituds: acollida, coeducació, competència social, mediació, educació emocional, educació per la pau, inclusió, educació intercultural

Convé seguir desenvolupant -resolució de conflictes: absentisme, conflictes lleus, conflictes greus -marc organitzatiu: estructura i gestió de recursos, participació, norma, avaluació

Creiem que és necessari seguir desenvolupant el NOFC i reprendre la “carta de Compromís” per a poder seguir elaborant amb coherència el que ens demana el projecte de convivència. Ens hem trobat que hi ha diferents apartats que no hem pogut redactar perquè a la nostra escola no ens hem trobat mai amb les necessites concretes; per exemple, una aula d’acollida; resolució de conflictes greus, absentismes.


2.3. Projecte Integral de les Llengües: Presentació i aprovació de les proves inicials i finals de cad a nivell de les àrees de llengua catalana, castellana i anglès.


Elaboració de les proves inicials i finals de cada nivell de català, castellà i anglès. A partir del material propi que hem fet servir en alguns nivells, i tenint en compte material proporcionat pel Departament... proves de 2n, 4t i 6è.

Formació de grups d’anàlisi i debat. Organitzar diferents grups de mestres per cicles per tal d’analitzar les proves que es proposen.

Recull de les aportacions dels grups. Els diferents grups entregaran les seves aportacions al Departament de Llengües.

Presentació del nou document i aprovació si s’escau . El Departament de Llengües elaborarà el nou document que recollirà la totalitat de les proves per a cada nivell i el presentarà al Claustre i al Consell per a la seva aprovació.

Memòria 2013-2014_Valoracions i propostes de millor a: 1. Projecte Lingüístic de Centre

A fi d’actualitzar la primera part del PLC, s’ha revisat i corregit l’enquesta sobre origen i llengües que parla l’alumnat i s’ha repartit als tutors/es del claustre. S’han recollit quasi totes les enquestes i s’ha fet el buidatge, però no s’ha dut a terme l’actualització perquè ens hem adonat que no tothom havia fet la mateixa interpretació. Ha final de curs ens hem assabentat que aquestes dades estan en el SAGA.

2. Seguiment de les programacions de llengua

- S’han revisat a cicle les graelles de continguts mínims de 1r i 2n de Català i Castellà, i les de 3r i 4t de Català . - S’ha elaborat la graella de continguts mínims de 4t de Català i Castellà . - S’ha elaborat la graella de continguts mínims de Català de 5è . - S’ha enllestit la graella de continguts orals i escrits d’Ed Infantil


- S’ha elaborat la programació vertical d’Anglès de 6è - S’han revisat els documents de Situacions Educatives de Cicle Petits i Mitjans . - S’han revisat totes les graelles de llengua catalana per tal de seqüenciar correctament les diferents TIPOLOGIES TEXTUALS , en les diferents etapes de primària.

3. Avaluacions

No s’ha fet cap tasca relacionada amb aquest apartat. 4. Altres

- S’ha fet una comanda a l’editorial Vicens Vives de materials/jocs didàctics per P5, 1r,2n,3r i 4t, tant de CATALÀ com CASTELLÀ. - S’ha acordat a cicle que es compraran diccionaris per a tots els nivells per poder fer consultes a l’aula durant les sessions de llengua. - S’han penjat unes graelles a la tutoria de primària perquè els mestres puguin apuntar el material de consulta que agafen i que han de retornar a final de curs. - S’ha consensuat la manera d’inventariar el material de consulta que tenim a la tutoria de primària. - S’ha inventariat tot el material didàctic. - L’ inventari dels llibres i material de consulta de la tutoria de primària es farà a final de curs quan tothom hagi tornat els que ha agafat.

Propostes pel curs 2014-2015 1. Projecte Lingüístic de Centre

- A partir de les dades del SAGA es farà l’actualització de la primera part del PLC. No cal fer l’enquesta. Cada curs, només caldrà anar-ho actualitzant amb les baixes i les altes de l’alumnat. - Presentar el document actualitzat a claustre.

2. Seguiment de les programacions de llengua - Cal revisar i debatre a cicle les graelles de 3r i 4t de CASTELLÀ

- Revisar i consensuar les graelles fetes amb les tipologies textuals que es treballen a cada curs de primària, per seqüenciar i decidir com i a quins cursos es fa cada tipologia.

3. Altres

- Revisar a final de curs que tot el material didàctic i de consulta de l’aula de reforç hagi estat retornat.


2.4. Projecte Integral de les Ciències: Presentar el Document de Lògica, Estadística i Atza r del Pla d’Actuació de les Matemàtiques (PAM).


Presentació dels documents: - Lògica, estadística i atzar Presentació en Claustre

Coneixement i debat de la proposta elaborada.

Recull del resultat del debat dels Cicles i elaboració del document definitiu.

Presentar a l’aprovació del Claustre i del Consell Escolar el Pla d’Actuació de les Matemàtiques (PAM), la part feta de Lògica, estadística i atzar.


- Aprovat el document d’Espai i forma on es recullen les principals directrius de la metodologia a portar a terme a l’aula amb els materials recomanats per assolir els continguts. Avarca des de Educació infantil fins a Cicle Superior. Aquest document s’inicia amb un marc teòric on es fonamenta la metodologia. Es va fer a la sessió de grup treball intern. - Una reunió de cicle de primària dedicada a: Resoldre dubtes dels blocs de Numeració i Càlcul, sobretot al professorat nouvingut aquest curs. Es va fer amb tots els mestres de primària i es va parlar molt del quadern. Seguir en aquesta línia de compartir estones de treball i debat sobre el que fem i com ho fem. - Elaborat el bloc de Lògica i Estadística i atzar: seguint el mateix esquema emprat als altres blocs ja realitzats i aprovats. Tenim el document fet per presentar a claustre. - Proposat i comprat el material necessari per poder emprar la metodologia de mates i ciències. Cal acabar de pensar i decidir els materials que han de quedar-se a les aules. Els companys ens han de dir quins són els que fan servir més sovint i farem un pressupost i proposta per al proper curs. Cal fer inventari del material del Departament i del fix de cada aula. Valorem que ha millorat l'ús del full de "préstec" però que encara ha de millorar MOLT.


2.5. Projecte Integral de les Ciències: Elaborar i presentar el Document Metodològic base d el Pla d’Actuació de la Recerca (PARE)_2n any.


Selecció de temes per nivells. Cada nivell començarà amb un tema prèviament definit.

Treball del tema triat. Treballar el tema triat per nivells, respectant en tot moment les orientacions que es donin sobre enfoc competencial, ús dels material, avaluació, etc.,etc.

Recull i valoració dels temes treballats. El Departament farà un recull dels temes treballats i elaborarà una valoració general que presentarà als Cicles i que serà la base per elaborar un document marc sobre el tractament de la recerca a la nostra escola. I que serà la base del futur Pla d’Actuació de la Recerca PARE

Presentació document metodològic. Presentar a l’aprovació del Claustre i del Consell Escolar del document-ideari definitori sobre la recerca a l’escola.


El curs 2012-2013, no es va fer la proposta inicial, que consistia en elaborar un document que, a partir dels materials que fèiem servir de medi, quaderns i altres de propis, fos l’esborrany a partir del qual treballar i elaborar un document metodològic definitiu pel nostre centre. Bé, això no es va fer, però en canvi vam fer un assessorament de ciències a càrrec d’en Jordi Martí, professor de la Universitat de Vic, que ens va permetre poder consensuar una proposta de treball per aquest curs 2013-2014. Implementació de la metodologia de recerca i experi mentació des d’un enfoc competencial. a. Triar un tema per nivell a partir del qual treba llar competencialment i que serà assessorat i avalu at pel propi Departament de Ciències de l’escola: P3. UP la granja / L’arbre amic (la morera) - P4. UP Bitxos / L’arbre amic (el garrofer) - P5. UP Mar Mediterrani L’arbre amic (el plàtan) / Hort S`ha verticalitzat els temes a treballar a tota l’educació infantil referent a medi natural: L’arbre amic / Animals / Aigua / 1r. Com es cauen les dents? - 2n. Plou! Què sentim? - 3r. UP Moviment / Som iguals però diferents / Les aus / Paisatge / Muralles


4t. Com és l’aigua? / Hort - 5è UP Moviment/ Éssers vius: les aus; el món mol·lecular/ Projecte Serralada, el paisatge i els canvis al món rural/ Muralles / Matèria; energia i electricitat / La terra paral·lela La proposta inicial parteix de la llicència d’estudis de la professora Teresa Calveras Esperem que a partir de les propostes tretes de l’assessorament fet, més les ara tenim, podrem, juntament amb la nostra experiència, fer un bon treball que ens animi i ens permeti assolir aquest enfoc competencial tant profitós pels nostres alumnes però que tant de treball ens ha de suposar al professorat. Pensem que la decisió de treure els quaderns de medi ens suposa un plus de responsabilitat més, doncs cal fer un bon treball de seguiment i control dels continguts donats i per donar, així com una bona temporalització i avaluació d’aquests continguts. Tampoc podem oblidar la proposta de l’escola sobre que el català, en bona part, es treballa a l’àrea de medi, així, haurem de tenir en compte els continguts que hem donar i que en tot moment, intentarem treballar-los alhora que fem el currículum de medi. Recordem també la proposta del Departament de Llengües de recollir en una graella la programació vertical de continguts de medi i de català, feina que actualment s’està fent. b. Elaboració d’una valoració general dels temes tr eballats. Caldria que es valorés si cal que es pengin les UP a la carpeta del Departament UP Medi Infantil o Primària o si és millor tenir les graelles on es reparteixen els continguts a l’abast de tothom. En tot cas si que estaria bé que si alguna UP deixa de fer-se fem un “històric” al Departament de Ciències per si en un altre moment es pot recuperar. Si s’ha fet la valoració de les unitats referents a animals i hort no ens ha arribat. c. Elaboració document metodològic marc del futur P ARE Pla d’Actuació de la Recerca de la nostra esco la. Fins que no tinguem la resta acabada no ens veiem fent aquest document que a més pensem que es pot fer a cicles partint d’un document de reflexió.

Aquest torna a ser l’objectiu del prop er curs 2014-2015.


2.6. Projecte Integral de les Arts: Elaborar i presentar el Document Metodològic base d el Pla d’Actuació de l’Expressió Plàstica (PAEP)_2n any.


Selecció de temes per nivells. Cada nivell començarà amb un tema prèviament definit.

Treball del tema triat. Treballar el tema triat per nivells, respectant en tot moment les orientacions que es donin sobre enfoc competencial, ús dels materials, avaluació, etc.,etc.

Recull i valoració dels temes treballats. El Departament farà un recull dels temes treballats i elaborarà una valoració general que presentarà als Cicles i que serà la base per elaborar un document marc sobre la metodologia a l’hora de fer l’exp. Plàstica.

Presentació document metodològic. Presentar a l’aprovació del Claustre i del Consell Escolar.

Memòria 2013-2014_Valoracions i propostes de millor a: Projecte Integral de les Arts (PAEP)_1 any. - Pla d’Actuació de l’Expressió Plàs tica (PAEP). Proposta de treball.

Encara queda pendent l’elaboració del Pla d’Actuació d’Expressió Plàstica (PAEP), esperem poder-lo fer aquest curs. Però alhora us volem presentar una proposta de treball trimestral que consistiria bàsicament en: 1. Treballar un tema de medi, el qual tindria un treball plàstic, com per exemple, una maqueta d’un volcà, un castell o una serralada. 2. Treballar un tema a partir d’una idea o d’un autor. 3. Treballar un tema des dels materials, com per exemple, lletres de diferents tamanys i materials, ampolles i tubs, etc.. 4. En el cas de que tinguem temps, podem fer també un treball des de les tècniques o materials concrets, importants, que no s’hagin fet.

Aquesta proposta de treball parteix de la idea, a l’igual que a Ciències, de posar-nos a treballar des del primer dia, aprofitant els materials de l’assessorament passat i els materials del professor Dimàs Fàbregas, d’aquesta manera el Departament farà un seguiment dels temes treballats, una valoració general i podrà elaborar un document base sobre la metodologia de la plàstica a l nostre centre. Actualment tenim pendent de presentar un document que podríem qualificar d’introductori o definitori de l’àrea, intentarem presentar-lo, pel seu coneixement, debat i aprovació durant el primer trimestre. També tenim fet els continguts bàsics de primària, ens falten els d’infantil que esperem poder-los tenir abans de Nadal.


A veure com ho expliquem. Encara no s’ha elaborat el document que ens permeti la redacció del Pla d’Actuació d’Expressió Plàstica, el PAEP. Tenim, en canvi, uns acords bàsics que si s’haguessin realitzat, és a dir, si s’haguessin desenvolupats a les aules, ara, tindríem prou material, com per engegar un procés de reflexió i debat, que ens permetria poder elaborar el document necessari. És a dir, ara fa dos cursos, vam establir 4 punts bàsics d’actuació: medi, autor, materials i tècniques. Els cursos 2012-2013 i 2013-2014, havien de ser els cursos de la posta en pràctica, i així el proper, 2014-2015, el curs de la seva continuïtat i elaboració del document final. Total, que tot per fer. Volem deixar constància de que han estat molts els nivells que han presentat treballs relacionats amb els punts abans referits, però pocs nivells els han tingut en compte a l’hora de programar la totalitat del treball plàstic anual. S’ha fet feina, molta feina, però de forma irregular, i no en tots els nivells. Per això la proposta pel curs 2014-2015 seria que cada nivell tries, com a mínim, els tres primers punts: medi, autor i materials, i els distribuís per trimestres, presentant una proposta al cicle corresponent a l’iniciar el trimestre. Per exemple: P5. 1r trimestre Miró (autor), com a treball final una escultura; 2n trimestre el cartró (materials), com a treball final una nau espacial; i 3r trimestre els animals (medi), com a treball final una màscara. El Departament de les Arts recollirem totes les propostes, farem una valoració general i us intentarem presentar un document base metodològic, pel seu debat i posterior aprovació si s’escau.


2.7. Projecte Integral de Gestió de Recursos: Prese ntar el Pla d’Actuació de la Biblioteca (PAB)_2n an y.


Presentació al Claustre de l’esborrany del Document d’Animació a la Lectura, base del definitiu PAB juntament amb els continguts d’organització de la biblioteca ja elaborats, presentats i aprovats el curs anterior.

Els cicles analitzen i valoren el document, fent les aportacions que consideren adients.

Recull de les aportacions dels Cicles i elaboració d’un nou document.

Presentació del nou document i aprovació si s’escau .


Aquest curs 2013-2014 encara continuarà obert aquest objectiu de Departament, doncs no s’ha pogut acabar d’elaborar i entregar per a la seva aprovació el PAB de Centre. La proposta és acabar de confegir el Pla d’Actuació de la Biblioteca amb un document d’animació a la lectura que inclourà un seguit de propostes per presentar llibres amb activitats que incideixen a l’aula i un document que faci el seguiment de les diferents pràctiques que es fan amb la biblioteca d’aula els diferents nivells. Una vegada fet aquest document, com els aspectes d’organització i funcionament de la biblioteca ja estat presentats i aprovats, podrem dir que tenim el PAB definitiu. Per tant caldrà optimitzar més i millor els recursos i demanar la col·laboració de tots els membres del Departament per tal d’aconseguir, aquest curs sí, la presentació del projecte. També és veritat que el dia a dia ens ha menjat molt de temps, i que el manteniment de la biblioteca requereix el seu temps – compra, catalogació i arxiu dels llibres nous adquirits, tot i que tenim l’ajuda d’en Víctor, l’administratiu de l’escola, però és evident que cal organitzar-nos millor. Recordem els continguts o àmbits bàsics de treball que incorporarà el document final: 1. Funcionament de la biblioteca:

- Préstec - Arxiu i catalogació - Compres - Conservació


- Adequació d’espais 2. Animació a la lectura:

- Presentació de novetats - La biblio al pati - Maletes temàtiques - Activitats per l’hora de biblio a classe (per nivells)

A les nostres mans tenim el document final elaborat al llarg del curs passat, però no hem estat capaços, per manca de temps i una correcta coordinació, presentar-lo a debat i a la posterior aprovació. Per tant, la proposta pel 2014-2015 serà, tal i com diu la gr aella anterior, presentar a coneixement, debat i ap rovació el document final.


3. TEMES DERIVATS DE LES INSTRUCCIONS DE CURS


3. Objectius derivats de les Instruccions del Depar tament Què fem i què més podem fer? El Departament d’Ensenyament, a través de la Resolució de 21 de juny de 2013 aprova i publica el document per a l’organització i el funcionament de les escoles i dels centres públics d’educació espec ial per al curs 2013-2014, i destaca uns objectius prioritaris del sistema i del projecte educatiu. Aquests objectius donen continuïtat a les demandes i objectius aprovats i publicats l’any anterior. Sempre respectant el nostre projecte propi de centre, hem passat a incorporar-los a la nostra Programació General Anual 2013-2014.

De fet, si llegim atentament la PGC o Pla Anual veurem que el desenvolupament dels nostres projectes d’àrees i molts dels objectius específics dels nivells i dels cicles corresponen a la nostra preocupació per aconseguir treballar a partir de les competències bàsiques, arribar a tenir un bon nivell final de lectoescriptura i atendre amb rigor les necessitats educatives dels nostres alumnes respectant la seva diversitat.

Duran aquest curs 2013-2014 hem mantingut els tres blocs, i també hem mantingut alguns dels objectius del curs passat, creiem que val la pena que hi siguin,

a més, en negreta passarem a concretar els temes nous que hem desenvolupat en cadascú d’ells. De tota manera, als apartats de nivells, cicles, departaments, etc.. en trobareu algunes d’aquestes propostes desenvolupades.

3.1. Competències bàsiques

a. Escriure en les DMP - Disseny de Programacions Múltiples -, les principals competències bàsiques que pretenem desenvolupar en aquella unitat de programació. És important que tinguem clar les competències de cada etapa, així com la seva possible distribució i priorització en cada cicle, nivell i àrea.

Valoració: La gran majoria dels nivells han assolit aquest objectiu procurant reflectir en les seves programacions les competències bàsiques corresponents. Potser el que necessitaríem seria prioritzar aquelles competències per cicles. Tal i com ja tenim fet els continguts de les àrees instrumentals i medi.

b. Incloure en les programacions verticals d’àrea que actualment estan fetes les competències bàsiques que per toquin, d’aquesta manera el professorat

tindrà més fàcil accés a aquesta informació. A l’igual que ens hem acostumat a treballar amb el llistat de continguts cal fer-ho amb el llistat de competències bàsiques, tot i que moltes vegades quan es programa i es determinen les diferents activitats que es proposen ja les tenim en compte, però cal registrar-les.

Valoració: Aquest objectiu està per complir. A veure si durant el proper curs 2014-2015 som capaços de fer-ho.

c. Novetat 2013-2014. Situacions educatives derivad es de l’àmbit de les llengües. Quan fem llengües - catalana, castellana o anglesa -, ens trobem

amb algunes situacions educatives comunes que cal seqüenciar i coordinar entre nivells i cicles. Destaquem, entre altres, els dictats, les redaccions, l’ús de l’agenda, els llibres de lectura, els murals referencials, la cal·ligrafia, els deures, el tipus de correcció, etc.,etc., Com fem el dictat a català? S’ha de fer igual a 2n que a 4t?

Valoració: Principalment Infantil ha esta capaç de fer aquesta feina, ja son uns quants anys que porten fent-lo. Primària ha començat ara, i s’han fet continguts de català, mates i medi. Esperem poder continuar durant el proper curs. Queda molta feina per fer, i potser caldria fixar uns


cicles curriculars determinats, podria ser un un al mes, on el tema fos aquest. Cada nivell portaria la seva proposta i intentaríem coordinar una proposta comuna que ens permeti treballar coordinadament a tots. Aquest curs s’ha parlat de dictats, deures, correccions i altres, però ens ha faltat concretar més la proposta de cada nivell i cicle, i deixar-ho per escrit en un document comú semblant al que té infantil.

3.2. Aprenentatge de la lectura i escriptura. Entre moltes altres coses...

a. E. Primària: Àrees instrumentals – català i mates -, de 3 hores que en dediquem a la setmana per a cada àrea, 2 hores es faran amb 2 mestres a l’aula, la tutora i la tutora del curs paral·lel, aprofitant quan entri al nivell l’especialista d’anglès o de música. Estem parlant d’un reforç de 4 hores per aula. (Veure llibreta horaris).

Valoració: En les memòries de cada grup classe poden llegir que els professorat està molt content amb els resultats obtinguts, i es demana que els horaris no canviïn. La reducció del nombre d’alumnes per atendre juntament amb les adaptacions fetes, provocant que l’ambient de treball sigui més afavoridor i permeti obtenir els resultats finals tant bons que s’obtenen. També cal remarcar que al llarg de la setmana hi ha sessions de tot el grup, però amb dues mestres a l’aula, d’aquesta manera també es pot atendre millor als alumnes amb més dificultats.

b. E. Primària: Utilitzem l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural també per treballar especialment la lectura i l’escriptura. Farem el

Medi en 2 sessions d’1,30h cadascuna, una de les sessions es farà amb dos mestres a l’aula. Aprofitarem aquesta sessió per tenir una cura especial en la lectoescriptura, a més de que serà una sessió ideal amb un reforç extra, per treballar la recerca i el tractament de la informació del tema que toqui. També cal recordar que ens proposem que els textos elaborades a Medi es millorin també en la classe de llengua, sobre tot en la seva part més formal... ortografia, sintaxis, etc. (Veure llibreta horaris).

Atenció, estem parlant d’1,30h de reforç, més les 4 hores d’instrumentals, donant 5,30h de refor ç per aula, és a dir, 11h per nivell.

Valoració: Sempre tenim la sensació de que aquest objectiu, un dels més importants del nostre centre, no sempre acaba complint-se. Realment ens costa treballar-hi tenint en compte aquesta premissa d’utilitzar l’àrea de medi per fer català, o el que seria el mateix, portar a les hores de català feines de medi. Potser fem servir les hores català per fer un treball més sistemàtic de la llengua, i a medi no tenim temps de treballar de forma acurada i sistemàtica la llengua. Potser la solució seria portar els escrits directament a l’hora de català, no? Alguns nivells han començat a fer-ho i els resultats han estat molt satisfactoris, doncs els alumnes han vist complir-.se aquells objectius que sempre ens diuen que són imprescindibles a primària, i que son que un aprenentatge sigui funcional, significatiu i proper.

c. E. Infantil P5 i E. Primària: Farem un seguiment especial d’aquells alumnes que ara passarem a anomenar SEP (Suport Escolar Personalitzat) i que

seran triats en les respectives reunions de nivell amb la participació dels tutors i de l’especialista d’e.e. que serà la persona que coordinarà la feina a fer dintre i fora de l’aula quan convingui. D’aquesta manera ens assegurarem una actuació, seguiment i avaluació el més correcta possible, doncs són, sobre tot a primària, molts mestres els que intervenen i cal una actuació conjunta que afecta a moltes àrees. Per això proposem una actuació interdisciplinar, que repercuteixi evidentment en les àrees instrumentals, sense oblidar una perspectiva de treball competencial. El treball, quan convingui fer-lo fora de l’horari – 12,30 a 13 - , se n’encarregaran el mestre d’e.e. i les mestres que bàsicament fan el reforç al centre, principalment coordinadores de cicle i cap d’estudi, i seran feines de reforç del treball sistemàtic de la llengua i la resolució de problemes.

Valoració: Gràcies al treball de les tutores i de la mestra d’educació especial, crec que podem dir objectiu complert. Tal i com demostren les graelles de seguiment de l’alumnat d’infantil, mai s’havia fet un seguiment tant acurat i una intervenció i atenció directa tant acurada. Tot i que sabem que ens ha faltat hores per atendre aquests alumnes tal i com haguéssim volgut. La Berta Domingo només dona per 25 hores a la setmana. És veritat que queda molta feina per fer, sobre tot a l’hora de modificar la proposta global del curs que permeti i faciliti la inclusió de tot l’alumnat. Però la feina està començada i les unitats de programació d’infantil així ho demostren.


d. Novetat 2013-2014. Impuls de la lectura al centr e. Tenim elaborat un Pla per al foment de la lectura a la nostra escola. Aquest document ha estat

elaborat pel Departament de Gestió de Recursos i pretén ... " potenciar la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l’educació bàsica; tant per augmentar la competència comunicativa lingüística; com per desenvolupar un bon hàbit lector.” Aquest pla es fonament en tres eixos, cadascun amb els seu objectius i activitats corresponents: Saber llegir, Llegir per aprendre i Gust per llegir. Moltes de les activitats proposades es fan actualment al nostre centre, només pretenem ordenar-les i afegir-ne algunes de noves que completaran la proposta definitiva. Aquest curs 2013-2014 caldrà doncs donar a conèixer, debatre i aprovar si s’escau el document final.

Valoració: Objectiu pendent pel proper curs 2014-2015. Segons el Departament de Gestió i Recursos, responsable d’aquest objectiu, no han pogut o sabut desenvolupar-lo, tal i com estava previst en el Pla Anual 2013-2014.

e. Novetat 2013-2014. L’expressió escrita. El proper curs 2013-2014 serà el tema estrella. Com a continuació del nostre Pla de Formació interna,

treballarem l’expressió escrita en els seus apartats de planificació, producció i revisió. Aquesta proposta ha estat aprovat pel CRP i serà en la modalitat de Taller. Infantil se centrarà sobre tot en la consciencia fo nològica, i primària en l’expressió escrita.

Valoració : Realment no ha estat el tema estrella, entre altres coses perquè hem dedicat la formació a acabar temes que teníem pendents, relacionats amb les matemàtiques i el medi. Per tant, serà el proper curs 2014-2015 quan dedicarem la formació a l’expressió escrita. Tot i que des dels cicles s’han fet coses... deures, dictats, correccions, etc...

3.3. Atenció a les necessitats educatives dels alum nes / Avaluació de l’alumnat

a. Novetat 2013-2014. Desenvolupar el nostre esquem a d’actuació per a la detecció i tractament dels al umnes amb nee esporàdiques o permanents . És bàsic per aconseguir una bona coordinació entre tots els professionals que hi intervenen. Seria el DOS – Departament d’Orientació i Suport – el responsable. En altres centres diuen CAD – Comissió d’Atenció de la Diversitat -. Veure esquema en la pàgina 22.

Valoració: Veure apartat objectius de centre. Pàgina 10 a 13.

b. Novetat 2013-2014. Acció tutorial . Ara que tenim aprovat el PAT – Pla d’Acció Tutorial – creiem que ens servirà per prendre acords per millorar l’atenció

que donem a l’alumnat i a la seva família. Moltes vegades ens cal un seguiment més acurat de l’alumne/a, sobre tot en la seva vessant emocional i relacional, alhora que ens cal millorar l’actuació amb la família – comunicació, actuació i seguiment -, per tal d’assegurar-nos de que el problema hagi estat resolt amb satisfacció per ambdues parts. Evidentment son molts els que fem aquesta feina, però ens cal prendre decisions conjuntes d’escola. Recordem la figura opcional del cotutor que pot exercir el mestre d’e.e. durant els anys que es consideri necessari, per tal d’aconseguir un correcte seguiment per un període llarg de temps – més de dos anys -. I no parlem de nens d’educació especial, parlem d’alumnes, que no reconeix l’EAP, i que presentant simplement un cert retard maduratiu que comporta un retard temporal més o menys important en els aprenentatges bàsiques. Alguns d’aquests i aquestes seran els SEP dels que tant en parlem ara.

Valoració: Tot i que tenim el PAT aprovat tenim la sensació de que no s’ha fet servir. I és una llàstima, doncs pot arribar a ser una bona eina per millorar el nostre treball al voltant de la comunicació, actuació i seguiment dels alumnes i les seves famílies. Segurament calia dedicar-hi alguns cicles i algun claustre a treballar aquest document. Podria ser una proposta pel proper curs 2014-2015.


c. Novetat 2013-2014. Avaluació. Cal que l’avaluació sigui una eina que ens permeti millorar el nostre treball a l’aula, cal que sigui formadora i correctora, sense oblidar l’avaluació inicial que ens permetrà poder programar amb eficàcia els objectius que volem aconseguir. Aquest curs intentarem recollir en cada unitat de programació els criteris d’avaluació que farem servir, però intentarem escriure'ls abans i corregir-los després, abans d’entregar la UP. A més, l’avaluació també ha de ser multinivell , evidentment, com correspon a una proposta d’activitats diversificades – multinivell – que presentem a l’alumne/a. També insistirem en fer servir diferents eines i estratègies a l’hora d’avaluar, no ens podem conformar amb l’escrit, cal fer servir, de forma programada, estructurada i amb un recull sistemàtic, altres eines com són el qüestionari oral, el dibuix, l’esquema, el mapa conceptual, un treball manual, etc.,etc.,

Valoració: S’ha fet molta feina i segurament hem millorat la forma que tenim d’avaluar als nostres alumnes, però hem aconseguit canviar prou els registres avaluatius? Avaluem de diferents formes i maneres, i fem un bon registre ? Respectem a l’hora d’avaluar els diferents nivells i adaptacions curriculars plantejades amb anterioritat? Seria molt important per a tots els nostres alumnes, però sobre tot en sortirien beneficiats els alumnes amb necessitats educatives específiques i especials, transitòries o permanents. Avaluem igual de forma oral que escrita? Reconeixem els resultats per igual? Fem servir formats molt visuals? Etc.etc, Cal repassar les unitats de programació i demanar que així es faci constar. Veure les valoracions de cada grup classe, nivell i cicle. Tothom expressa la necessitat de millorar l’avaluació, és a dir, la proposta inicial a l’alumne i la seva correcció i retorn al propi alumne.


3.4. Avaluacions diagnòstiques de 2n i 5è, i avalua cions competències de 6è. Curs 2013-2014. 3.4.1. Avaluació diagnòstica de 2n_2013-2014.

3.4.1.1. Àrea de llengua catalana_2n

Presentació

1,67

18,00

18,00

40,00

27,00

27,00

58,33

55,00

55,00

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centre

Zona

ST

BaixPre

MigPre

AltPre

Coherència

8,33

30,00

30,00

50,00

45,00

45,00

41,67

25,00

25,00

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centre

Zona

ST

BaixCia

MigCia

AltCia

Cohesió

11,67

30,00

30,00

36,67

45,00

45,00

51,67

25,00

25,00

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centre

Zona

ST

BaixCió

MigCió

AltCió

Lèxic

8,33

15,00

15,00

31,67

25,00

25,00

60,00

60,00

60,00

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centre

Zona

ST

BaixLèx

MigLèx

AltLèx


Valoració i propostes de millora Tot i la bona valoració a nivell estadístic que podem donar del resultat de la prova, on en tots els apartats tenim un bon grup d’alumnes que superen la mitjana establerta, cal tenir en compte algunes consideracions i aspectes que cal anar treballant de cara als propers cursos.

Les dues tipologies que surten a la prova han estat molt treballades a classe, per la qual cosa, pensar que s’ha de treballar més en aquest aspecte no seria just. No obstant, cal dir que els apartats que han sortit més baixos han estat els de la cohesió i la coherència . A nivell de cohesió caldrà treballar més els connectors entre frases, ja que la puntuació si era correcta. En la coherència caldrà treballar més l’ordre narratiu o descriptiu quan s’elabora un text. La situació d’examen els influeix molt i esposen nerviosos.

Ortografia

6,67

18,00

18,00

33,33

27,00

27,00

60,00

55,00

55,00

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centre

Zona

ST

BaixOrt

MigOrt

AltOrt

Total

8,33

25,00

25,00

36,67

45,00

45,00

55,00

30,00

30,00

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centre

Zona

ST

BaixT

MigT

AltT


3.4.1.2. Àrea de matemàtiques_2n

Numeració i Càlcul

10,00

22,25

16,94

31,67

29,62

27,37

58,33

48,12

55,69

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centre

Zona

ST

BaixNC

MigNC

AltNC

Espai i Forma

10,00

35,40

36,59

45,00

30,78

30,65

45,00

33,82

32,77

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centre

Zona

ST

BaixEF

MigEF

AltEF

Relacions i canvi

16,67

47,25

34,47

33,33

15,46

17,48

50,00

37,28

48,05

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centre

Zona

ST

BaixRC

MigRC

AltRC

Estadística i Atzar

0,00

18,79

13,68

21,67

30,06

30,85

78,33

51,16

55,46

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centre

Zona

ST

BaixEA

MigEA

AltEA


Valoració i propostes de millora La valoració es semblant. Aquesta prova té un component que s’ha de tenir en compte i és el de la tipologia d’exercicis. Els continguts que es volen treballar s’han treballat a classe exhaustivament, però el format en que es presenta el que es vol valorar és diferent als formats presentats durant el curs. Per altra banda, cal tenir en compte una cosa de cara a futures edicions: S’ha d’insistir molt en la lectura completa i correcta dels enunciats. Molts dels errors s’han produït per manca d’una lectura acurada dels exercicis. Un bon exemple d’això és el que es presenta en els resultats de numeració i càlcul. Alguns dels resultats es corresponen a la realitat de l’aula, però d’altres no. Això es deu a que uns quants alumnes no van relacionar un exercici amb l’altre, amb la qual cosa el desenvolupament de la major part de

la prova perillava si el primer exercici es feia malament. Els exercicis plantejats, que demanaven un domini de la resolució de problemes, de la comprensió del mecanisme de al multiplicació com a repetició d’un mateix nombre, d’un ús efectiu de les peces monetàries de curs comú, s’han treballat a classe de diferents maneres, però el format en que estava presentada la prova, i el problema que he comentat al principi, la lectura no acurada de l’exercici, han donat peu als resultats obtinguts. El fet que en l’exercici 4 s’obtingui un resultat coherent amb els errors de l’exercici 3 corrobora el que hem dit. Cal treballar més sessions l’ús del rellotge i repassar més sovint l’ordre dels mesos de l’any. En aquest aspecte, cal considerar un detall: On els nens han

fallat més ha estat en l’ordenació dels mesos de l’any, sobretot perquè confonien els mesos de març i maig. Potser si en l’exercici haguessin sortit altres mesos menys semblants fonèticament el nivell d’errors seria menor. L’apartat de numeració i càlcul del tercer apartat presenta una de les dificultats més grosses dels continguts del curs. La comprensió de la resta com a una suma invertida, o la resolució de trios ha estat un dels cavalls de batalla del curs i una tipologia d’exercicis on els nens més errors han tingut. Cal valorar a nivell de cicle com entomar aquest ítem ja que sabíem d’antuvi que seria un dels exercicis on hi hauria més errors. Tot i així la valoració general

no és dolenta, però cal tenir-ho en compte. Deixant de banda els alumnes que tenen certes dificultats en el càlcul, els errors del darrer exercici són més

Mesura

11,67

24,42

21,09

23,33

6,94

7,59

65,00

68,64

71,31

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centre

Zona

ST

BaixM

MigM

AltM

Total

5,00

26,16

18,15

40,00

26,88

27,39

55,00

46,97

54,45

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Centre

Zona

ST

BaixT

MigT

AltT


de comprensió de l’exercici que de matemàtiques. En canvi valorem molt positivament els apartats d’estadística i atzar on els nens saben extreure conclusions d’unes taules. La situació d’examen i la tipologia de l’exercici poden donar peu a una reflexió equívoca del treball fet al cicle. No obstant prenem nota dels errors i seguirem treballant en els aspectes mencionats anteriorment, ja que la desconeixença d’un format no ha de ser motiu d’error.

3.4.2. Avaluació diagnòstica de 5è_2013-2014.


Valoracions i propostes de millora sobre l’avaluaci ó diagnòstica de 5è_2013-2014. Resultats de la prova CATALÀ CASTELLÀ MATEMÀTIQUES 5è A 25 alum

82% alumnes 4-5 no

61% alumnes 10 no

78% alumnes 5 no

5è B 25 alum

92% alumnes 2 no

87% alumnes 3-4 no

92% alumnes 2 no

GLOBAL 47 alum

87% alumnes 6-7 no

75% alumnes 12-13 no

80% alumnes 7 no

CURS PASSAT 24 alum

81% alumnes 4-5 no

87%% alumnes 3-4 no

93% alumnes 2 no

CAT PASSAT 50 alum 25 alum

80%

alumnes 10 no alumnes 5 no

77%


80%


A tenir present que a les dades sobre Catalunya es treballa amb nombres rodons i per tant això afecta la comparativa amb el nombre real d’alumnes que a l’escola no superen la prova! A la vista dels resultats obtinguts podem inferir a lgunes consideracions: A nivell global els resultats obtinguts enguany respecte dels obtinguts a Catalunya el curs passat (no disposem de dades actualitzades) Els alumnes de 5è estan

• Català per damunt de la mitjana • Castellà lleugerament per sota la mitjana tot i que això no afecta al nombre d’alumnes que no superen la prova. • Matemàtiques lleugerament per damunt de la mitjana afectant el nombre d’alumnes que superen la prova.

Comparant els dos grups de 5è El grup A

• Està lleugerament per sobre de la mitjana respecte de la donada per Catalunya el curs passat a català. Tot i així no s’afecta el nombre d’alumnes.


• Està força allunyat de la mitjana respecte de la donada per Catalunya el curs passat a castellà. Un 16% es a dir que té entre 2 i 3 alumnes més que no superen la prova que els de la resta de Catalunya.

• Està força lleugerament per sota de la mitjana respecte de la donada per Catalunya el curs passat a matemàtiques (2%) que no afecta el nombre total d’alumnes que no supera la prova.

El grup B

• Està força més amunt de la mitjana respecte de la donada per Catalunya el curs passat a català (12%) mostrant una reducció en el nombre d’alumnes que no superen la prova. Mentre a Catalunya no la superen 5 de cada 25 alumnes al grup B no la superen 2 alumnes.

• Està força més amunt de la mitjana respecte de la donada per Catalunya el curs passat a castellà (10% mostrant una reducció en el nombre d’alumnes que no superen la prova).

• Està força més amunt de la mitjana respecte de la donada per Catalunya el curs passat a matemàtiques (12% ) mostrant una reducció en el nombre d’alumnes que no superen la prova.

PER ÀREES CATALÀ Comprensió lectora Expressió escrita Global

5è A 65% 92% 82% 5è B 83% 75% 92% Curs passat 87% 75% 84% A la vista dels resultats podem pensar que cal millorar aspectes diferents als dos grups, cosa que haurà de provocar una programació diferenciada de l’àrea per a cada grup. CASTELLÀ Comprensió lectora Expressió escrita

Global

5è A 74% 65% 61% 5è B 75% 83% 87% Curs passat 83% 91% 87% A la vista dels resultats podem pensar que cal millorar aspectes diferents als dos grups, cosa que haurà de provocar una programació diferenciada de l’àrea per a cada grup. MATEMÀTIQUES


Numeració i càlcul

Espai, forma i mesura

Relacions i canvi Global

5è A 52% 65% 96% 78% 5è B 83% 83% 92% 91% Curs passat 91% 87% 100% 93% A la vista dels resultats és evident que el grup A ha de repescar continguts sobre els que se sent insegur. En un primer moment ens va semblar que la diferència podria atribuir-se a manca de decisió per part nostra quan a 4t bamp plantejar com a prioritari el coneixement dels algorismes relatius a numeració i càlcul. Un cop vistos els resultats no sembla que aquest sigui el motiu donat que un els dos grups no mostra més dificultats que els alumnes avaluats el curs passat. Una altra possible causa de les diferències podria atribuir-se a la barreja de grups que va portar a que el grup A tingui 3 alumnes d’incorporació tardana o Ninis (IXXX) i que a més no té alumnes que aconsegueixin resultats excel·lents a les proves, com mostra el següent quadre: Aportació de puntuacions globals en Matemàtiques

5è A 5è B 0 0 0 1 0 1 4 4 1 1 2 9 18 5 10 3 9 27 17 51 total 49 total 61

És evident que al grup B hi ha més aportació de puntuacions excel·lents que al grup A. Bé ja sabeu que als nombres se’ls pot fer dir moltes coses, però totes les que hem fet aquí pretenen trobar desllorigadors que ajudin a millorar els nostres alumnes. Ara toca intentar remuntar el grup A cap a millorar el grup d’alumnes més bons alhora que reforçar el grup “tocat”. Propostes de millora

- Per afrontar directament la problemàtica d’estrès crec que el millor que podem fer és entrenar aquests tipus de situació. Preparar més exàmens i d’aquesta manera que estiguin acostumats a realitzar proves i així gestionar millor el temps, el nerviosisme, etc.

- Prepara textos fragmentats amb preguntes, d’aquesta manera s’acostumaran a buscar les respostes en el fragment o paràgraf adequat. Aquesta mena d’exercicis ajuda especialment aquells alumnes/as que aquest tipus de proves (comprensions escrites) se’ls fa molt llargues i acaben oblidant-se de part de les lectures, etc.

- La predisposició o l’actitud positiva vers la prova tant sols es pot millorar entrenant aquest tipus de situació, d’exàmens. Crec que si des de l’aula els expliquem la importància de revisar, de llegir detingudament, d’estar concentrats al 100% , etc. Situacions com la de no llegir l’enunciat o la apatia per part d’alguns alumnes/as vers la pròpia prova serà menys probable que passi.


3.4.3. Avaluacions competències 6è_2013-2014


Valoracions i propostes de millora_avaluació proves 6è_2013-2014 3.4.3.1. Llengües català i castellà_2013-2014 Fent el buidat dels resultats generals de grup observem CATALÀ Tenen molt bon domini de la competència lingüística

Nivell ALT d’assoliment

9

Tenen bon domini de la competència lingüística

Nivell MITJÀ/ALT

9

Tenen un domini suficient de la competència lingüística

Nivell MITJÀ/BAIX

4

No assoleixen la competència lingüística

Nivell BAIX

3

CASTELLÀ Tenen molt bon domini de la competència lingüística

Nivell ALT d’assoliment

6

Tenen bon domini de la competència lingüística

Nivell MITJÀ/ALT

11

Tenen un domini suficient de la competència lingüística

Nivell MITJÀ/BAIX

4

No assoleixen la competència lingüística

Nivell BAIX

4


Amb els resultats del alumnes, el centre es situa per sobre de la mitjana dels resultats obtinguts a tot Catalunya, i també per sobre del nivell de complexitat de la prova. Pel que fa a castellà, els resultats estan igualats amb la resta de resultats de Catalunya. Analitzant tots els ítems valorats podem concloure que els nostres alumnes tenen resultats més alts en comprensió que en expressió escrita. S’ha avaluat: COMPRENSIÓ LECTORA • Obtenció d’informació • Interpretació de la informació

� D’aquests dos aspectes podem afirmar que els nostres alumnes destaquen amb un nivell ALT- ”identificar les idees rellevants d’un text” ; fet que demostra que tenen una bona pràctica en fer resums i esquemes i en la capacitat d’abstracció de la informació més important d’un text.

�

En canvi, hem de millorar en la competència de “reorganitzar la informació del text”, i “realitzar inferències a partir del context i els coneixements previs” . PROPOSEM confeccionar un pla lector a l’aula; seleccionar un conjunts de contes curts, de diferents tipologies i graus de dificultat; que, juntament amb el material que ens ofereix el “Món Lector”, permetrà sistematitzar la comprensió lectora. A més a més, proposem treballar la comprensió dels textos (des de qualsevol de les àrees d’aprenentatge) a partir de diferents tipus de preguntes: preguntes inferencials, preguntes literals, preguntes interpretatives...

EXPRESSIÓ ESCRITA • Competència discursiva • Competència lingüística

� D’aquests dos aspectes obtenim MOLTS BONS RESULTATS en “l’ús d’un vocabulari apropiat” i en “escrits amb frases ben construïdes i estructurades i amb concordances correctes” . Així que, PROPOSEM que hem de seguir treballant tal i com ja ho estem fent a l’escola. Dedicant temps a tots els processos que intervenen en l’expressió escrita: planificació, elaboració, revisió, re-escriptura. Posant especial atenció a la revisió de les produccions escrites i a l’adequació al tema que es demana.


�

Per altra banda, hem de millorar en “l’aplicació de les normes ortogràfiques” ,en l’aplicació de les normes als seus textos escrits. PROPOSEM seguir treballant l’ortografia aplicant instruments propis: deducció per comparació català-castellà, treballant l’ús de les paraules derivades i primitives, fent associacions de paraules... Però creiem imprescindible dedicar TEMPS a les pròpies produccions. Per estructurar-les correctament, per adequar-se a les demandes dels enunciats, per revisar els errors d’ortografia. El mateix temps que es necessita per millorar la presentació i els aspectes formals dels textos escrits.

Cal tenir en compte un factor no avaluat en aquestes proves: la PREDISPOSICIÓ i l’ACTITUD amb la que s’hi posen els nostres alumnes. Hem obtingut resultats desconcertants d’alumnes que podrien haver millorat els resultats obtinguts. 3.4.3.2. Llengua estrangera_anglès_2013-2014 Fent el buidat dels resultats generals de grup observem ANGLÈS : RESULTATS GLOBALS Tenen molt bon domini de la competència lingüística Nivell ALT 10 Tenen bon domini de la competència lingüística Nivell MITJÀ/ALT 13 Tenen un domini suficient de la competència lingüística

Nivell MITJÀ/BAIX 0

No assoleixen la competència lingüística Nivell BAIX 2 ANGLÈS: RESULTATS PER BLOCS COMPRENSIÓ ORAL Nivell ALT

Nivell MITJÀ/ALT Nivell MITJÀ/BAIX Nivell BAIX

56% 32% 4% 8%

COMPRENSIÓ LECTORA Nivell ALT Nivell MITJÀ/ALT Nivell MITJÀ/BAIX Nivell BAIX

52% 40% 4% 4%


EXPRESSIÓ ESCRITA Nivell ALT Nivell MITJÀ/ALT Nivell MITJÀ/BAIX Nivell BAIX

68% 16% 8% 8%

Amb els resultats del alumnes, el centre es situa per sobre de la mitjana dels resultats obtinguts a tot Catalunya, i també per sobre del nivell de complexitat de la prova. COMPRENSIÓ ORAL • Obtenció d’informació (localitzar, detectar i recuperar informació explícita en un text oral)

ALT: 15 MITJÀ: 9 BAIX: 1 • Interpretació de la informació (realitzar inferències en un text oral)

ALT: 0 MITJÀ: 11 BAIX: 14*

�

Els nostres alumnes mostren en general un bon domini a l’hora de localitzar informació en un text oral. En canvi, hem de millorar en la competència de “realitzar inferències a partir del context i els coneixements previs”. PROPOSEM elaborar un recull de Listenings per dur-los a terme en les sessions de desdoblament del proper curs. Aquest tipus d’exercici treballat amb regularitat ajuda a la comprensió i interpretació de les dades rebudes oralment.

COMPRENSIÓ LECTORA • Obtenció d’informació

- localitzar, detectar i recuperar informació explícita d’un text

ALT: 15 MITJÀ: 8 BAIX: 2


- entendre les idees rellevants d’un text ALT: 23 MITJÀ: 1 BAIX: 1

• Interpretació de la informació

- realitzar inferències a partir del context i dels coneixements previs ALT: 16 MITJÀ: 8 BAIX: 1 - reorganitzar la informació d’un text ALT: 20 MITJÀ: 0 BAIX: 5 - comprendre i interpretar el sentit global d’un text ALT: 18 MITJÀ: 5 BAIX: 2

� Els nostres alumnes mostren en general un bon domini en comprensió lectora. PROPOSEM continuar treballant la lectura de llibres curts en anglès a casa juntament amb un petit plec d’exercicis sobre la lectura que han fet. Per tant, continuaríem fent biblioteca en anglès però reforçant-la amb activitats de comprensió lectora.

EXPRESSIÓ ESCRITA • Competència discursiva: fer un escrit adequat i coherent al que es demana

ALT: 22 MITJÀ: 2 BAIX: 1 • Competència lingüística

- utilitzar un vocabulari adequat ALT: 21 MITJÀ: 3 BAIX: 1 - escriure les frases amb una estructura i ortografia correctes ALT: 8 MITJÀ: 10 BAIX: 7*


� Els nostres alumnes mostren en general un bon domini en expressió escrita. PROPOSEM continuar treballant l’elaboració de textos a fi de millorar l’ortografia. Tal com s’ha fet al llarg del curs, confegir textos de diferents tipologies fent servir models correctes, redactant, revisant i redactant el text final amb els requisits que es demanin (nombre de paraules, informació, format i presentació del text).

3.4.3.3. Àrea de matemàtiques_2013-2014 GLOBAL Tots els alumnes, tret d’un ... assoleixen la competència matemàtica. L’avaluació duta a terme considera que tenen “un bo n domini de la competència matemàtica” els alumnes amb resultats “Alt i Mitjà-Alt”. 36% dels alumnes en el nivell alt (equival a 9 alumnes). 32% (8 alumnes) estan a un nivell Mitjà-alt Aproximadament un 70% Considera que els alumnes amb un nivell Mitjà-Baix tenen “un domini suficient” de la competència matem àtica. 28% (7 alumnes a nivell Mitjà-baix). NO ASSOLEIX 4% ª(1 alumne) ALGUNES CONCLUSIONS Segons el que comunica el Departament d’Ensenyament això suposa que tenim a 17 alumnes (70%) amb bon domini de la competència i resultats per damunt o molt per damunt del llindar de superació. Els 7 alumnes (28%) que tenen un nivell mitjà-baix són indicatius d’un domini suficient de la competència però just dins del llindar de superació. D’aquests alumnes 1 es va incorporar a l’escola a 5è (XX, atesa per una pedagoga externa) i 1 a 6è (TT). 1 té diagnosticat un Dèficit d’Atenció i trastorn del son (PP). 1 fa reforç de fa molts cursos (BB) i mostra estrès davant les proves de mates. 1 (AA) s’han descartat alguns trastorns però fa psicoteràpia i reforç. 2 (ZZ i HH) fan reforç extern d’organització de la feina, l’últim va canviar de lloc i justament li estava anant bé per mates...


L’alumne de nivell baix correspon a un alumne amb dificultats socioculturals, familiars i d’incorporació a 5è. Amb aquest alumne s’ha posat per davant de l’adquisició de coneixements la tasca de socialització. El seu nivell de matemàtiques està per sota del desitjable a l’accés al Cicle de grans. Les poques alternatives que se li han pogut oferir enguany no han estat aprofitades. Dels resultats globals obtinguts se’n deriva una tendència a l’excel·lència prou important que s’havia posat de manifest a les proves diagnòstiques del mateix grup a 5è. Destacar que sembla que ha anat bé el treball de tècniques per superar el bloqueig per estrès. Alumnes que en mostraven i que han remuntat remuntat el seu rendiment són: PP, SS, DD i AA. No ha estat així en el cas de l’XX i la RR. COSIDERACIONS PER BLOCS BLOC Numeració i càlcul Ens situem al nivell de la mitjana en el nivell Alt amb un 32% (8 alumnes) i just per sota en el nivell Mitjà-alt, 24% (6 alumnes). Tenim 2 alumnes més que la mitjana al nivell Mitjà-baix cosa que ens deixa millor respecte del % d’alumnes sense nivell per assolir la competència en aquest bloc (en tenim un l’UU i l’altre la OO incorporada el curs passat) mentre que a Catalunya la mitjana és d’un 15% (=4alumnes). BLOC Espai, mesura i interpretació de dades. Els resultats mostren que tenim menys alumnes que la mitjana tant a la franja alta com a la baixa. El 60% superen amb solvència les proves. Només 1+1 tenen dificultats importants. (UU i OO) BLOC Relacions i canvi Com a les proves d’avaluació diagnòstica que van fer el curs passat els alumnes d’aquest grup mostren millor nivell de raonament lògico-matemàtic que la mitjana catalana. Amb només 1+1 d’alumnes que no superen la prova (8% els mateixos que al bloc anterior) enfront el 14% (que correspondrien a gairebé 4 alumnes de cada 100) a Catalunya. Tenir el 76% d’alumnes als nivells Alt i Mitjà-alt ens ha de portar a mantenir les activitats de lògica pròpies i de les relacionades en els altres grups amb la mateixa o encara major intensitat que fins ara. També abona aquesta línia el fet que hi hagi mencions específiques positives sobre aquest bloc en alguns alumnes. ALTRES CONCLUSIONS Emplaçar-nos a seguir i aprofundir en la línia de treball actual. Augmentar les activitats manipulatives i d’investigació sobre la mesura, la longitud es treballa força, cal ampliar pes i capacitat?. Introduir activitats sobre mesura de temps a les rutines del cicle de grans amb rellotge digital. Mantenir i consolidar les activitats relacionades amb Relacions i Canvi i assegurar-ne els bons resultats.


4. DEPARTAMENTS


4.1. Departament d’Orientació i Suport (DOS) ______________________________________________________________ Objectius Pla Anual 2013-2014

1. Pla d’Actuació per la Inclusió. - Presentar el document pel seu coneixement, debat i aprovació. Esperem trobar el moment. Estem treballant amb moltes iniciatives alhora i cal saber prioritzar les necessitats i demandes reals de l’escola. Ja veurem què fem. Potser un dissabte màgic... amb dinar inclòs de tota la plantilla? 2. Projecte Educatiu de Centre. - Exactament igual, tenim el material però no s’ha fet la presentació del document al Claustre i al Consell. Dissabte màgic? 3. Atenció als alumnes amb necessitats educatives t ransitòries o permanents. 3.1. Proposem un esquema d’actuació (veure esquema de la pàgina 22 ) que ens permeti millorar la detecció i actuació amb els alumnes amb nees. Aquest tema forma part del primer bloc a desenvolupar en aquest curs 2013-2014, és a dir, els Projectes del Centre, i en forma part del Projecte d’escola inclusiva. Creiem que si pactem el compliment de l’esquema al que fèiem referència podrem aconseguir millorar la detecció, actuació i seguiment sobre tot l’alumnat i especialment sobre els alumnes amb nees. 3.2. Crear un model de fitxa de seguiment, de tamany mig DINA4, on els mestres escriguin qualsevol novetat de la que tinguin noticia sobre un dels seus alumnes i després que la deixin sobre una safata que trobaran a la sala de mestres. A veure si així podem tenir al dia les fitxes de nees i altres, que hauria de poder controlar aquest Departament. 3.3. Utilitzar la carta de compromís, especialment amb les famílies d’alumnes amb nees. Deixant molt clar els acords presos i pendents de seguiment. 3.4. No acabar una entrevista amb una família sense que no haguem acordat la següent entrevista de seguiment. 3.5. Millorar la coordinació amb el personal extern de suport... logopedes, psicòlegs, etc... Part d’aquesta feina l’hauria de fer el personal de l’EAP, però està demostrat que quan l’hem feta nosaltres els resultats han estat més satisfactoris, com el cas del nen de P4 i el seu seguiment al CDIAP. Necessitaríem amb les fitxes dels alumnes actualitzades, determinar un calendari d’entrevistes amb aquest personal i no esperar a que ens cridin. A més cal redactar un petit informe del contingut de cada entrevista i arxivar-lo a l’expedient de l’alumne. 3.6. Elaborar les modificacions curriculars i els PI que siguin necessaris involucrant a les tutores i personal de l’EAP. Cal definir el protocol de detecció i actuació, ja ho hem dit en altres apartats d’aquesta memòria i pla anual. Treballem amb unitats de programació múltiples, i quan un alumne no se’n surt amb un dels tres nivells proposats de dificultat, cal fer-li una modificació curricular, amb informe de l’EAP o sense. Segons normativa el director té competències per autoritzar-la i, per tant, l’alumne pot ser avaluat en consonància. Veure l’apartat corresponent al web del Departament d’Ensenyament. De tota manera, estaria bé fer la consulta a inspecció al setembre.

Valoració de la feina feta (Memòria 2013-2014)

1. Pla d’Actuació per la Inclusió. No ha estat possible la presentació del document. No hem sabut trobar el moment oportú per tal de poder dedicar-li el temps necessari pel seu coneixement, debat i aprovació. Queda pendent.

2. Projecte Educatiu de Centre.


Finalment es va poder presentar i aprovar un dels apartats del PEC, el NOFC Normes d’Organització i Funcionament del Centre, a més vam incloure apartats molt significatius com el de tractament de la diversitat, procurant ampliar el seu contingut. Quedarà com a pendent una altra part del PEC, la que anomenem Materials, i que inclou apartats referits a la filosofia o ideari del centre. Esperem que durant el proper curs es pugui fer.

3. Atenció als alumnes amb NEES transitòries o perm anents.

3.1. El seguiment del Pla d’Actuació definit en el nostre NOFC, s’ha seguit sempre que s’hi ha pogut, degut a les nombroses demandes que teníem pendents des dels mestres de l’escola, a més de les demandes pendents de cursos anteriors, per que els diferents alumnes fossin atesos per l’EAP i/o per les mestres d’educació especial. Ha estat difícil prioritzar el llistat d’alumnes quan teníem tants de pendents. Aquest curs, i gràcies a la magnífica feina feta per la Ma Jesús Carrillo, pedagoga de l’EAP hem pogut posar-nos al dia, per tant, a partir del proper setembre podrem començar a treballar amb normalitat. Recordem que el nostre Pla d’Actuació obliga a un itinerari molt concret a l’hora de decidir quin alumne ha de ser atès per l’aula d’e.e. o per l’EAP, així com quines són les mesures que cal adaptar en cada cas... des d’una adaptació curricular fins a un PI Pla Individualitzat. I moltes vegades, per precipitació, per voler atendre a tothom ens hem saltat aquest itinerari. Així, aquest any hem acabat amb 9 alumnes amb PI. No cal imaginar-se la feinada que ens espera al setembre. Cal destacar l’augment de casos amb necessitats especials, com podrien ser els alumnes amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) i amb Dislèxia. Al setembre haurem de decidir, sobre tot en els casos de dislèxia, la necessitat o no de que tinguin un Pla Individualitzat, doncs en alguns casos comença a ser imprescindible per tal de que així, les tutores, puguin reconèixer la qualificació real de l’alumne en totes les avaluacions en les que hi participin. També esperem comptar amb la col·laboració de l’EAP per tal de que alguns d’aquests alumnes tinguin Informe d’Escolarització. 3.2. Fitxa de seguiment . Finalment no hem fet la fitxa. Queda pendent. Durant aquest curs la majoria de les mestres han fet servir el correu electrònic per deixar els avisos o informacions puntuals dels seus alumnes NEEs. Cal valorar la necessitat o no de la fitxa de seguiment o avís. 3.3. Carta de compromís. Un altre objectiu que tampoc hem sabut complir. En aquest cas la proposta era per a que la desenvolupessin les mestres, no s’ha fet, i pel nostre Departament sempre quedarà el dubte de que no hem fet prou. Continuem pensant que es un bon recurs a l’hora de deixar per escrit els acords presos amb les famílies després d’una entrevista. A veure si el proper curs podem convèncer a tothom. Recordem que la normativa així ho estableix. 3.5. Coordinació amb el personal de suport extern. Creiem que aquest curs la millora ha estat notable, també gràcies a la bona coordinació establerta amb la Ma Jesús Carrillo de l’EAP. Recordem que tenim: CSMIJ, CDIAP, EAP, logopedes i psicos privats, Càrites, Creu Roja, Servei Social, ... Sempre hem procurat coordinar-nos per tal de que hi fóssim tots els implicats en l’atenció de l’alumne/a. El fet de que sempre fos en dimecres ha dificultat alguna reunió, però finalment s’ha pogut fer. En la memòria de l’EAP i de l’aula d’ee., es pot llegir quines i quantes reunions i entrevistes s’han fet al llarg del curs. En el que si que cal millorar és en el resum que deixem escrit de la reunió, doncs hem de saber fer-lo arribar a l’expedient de l’alumne/a. Moltes vegades, després d’una reunió, tothom té apunts però només és la tutora la responsable d’escriure el resum per l’expedient, i a vegades, la tutora no ha assistit a la reunió i no queda clar qui es fa responsable. Els resum de l’EAP, per exemple, no els tenim, tot i que més tard passi la informació en el retorn que fa a la tutora. 3.6. Elaborar els Plans Individualitzats que estiguin acordats. Segurament mai de la vida havíem elaborat tants PI, 9 en concret. Però cal actualitzar-los al setembre i fer que siguin aprovats per la inspecció. Diguem que hem fet una bona feina aquest curs, doncs a la nostra jove escola no teníem PI d’elaboració pròpia, però ens queda formalitzar-los i aprovar-los. A més caldrà, al setembre, iniciar una bona coordinació amb els nivells corresponents per tal de poder desenvolupar aquests PI i que es vegin reflectits en les unitats de programació dels nostres alumnes NEEs. Aquest curs s’han tingut en compte però ens sembla que de forma parcial.


4.2. Departament de Benestar i Salut ____________________________________________________________________________ Objectius Pla Anual 2013-2014

1.1. Projecte Escola Acollidora_3 any 1.1.1. Projecte de convivència:

Presentar el document elaborat pel seu coneixement, debat i aprovació al Claustre i al Consell Escolar. Atenció especialment als apartats de Resolució de conflictes i Organització. 1.2. Seguiment dels temes de seguretat, riscos i be nestar. 1.2.1. Temes de seguretat i riscos.

- Poder fer diversos simulacres (possiblement un per trimestre), hauríem de crear possibles situacions reals on els mestres haguessin de triar altres possibles rutes per tal de fer-ho el més real possible. - Tornar a crear la distribució de cursos en el punt de control (simulacre d’incendi). - Al setembre una revisió general de les farmacioles. - Al setembre una revisió general dels espais de l’escola per tal de cercar possibles punts perillosos (com per exemple el sorral)

1.2.2. Temes de benestar.

- Fora bo que iniciéssim l’educació emocional . Comprar els contes previstos i tenir-los en un racó de l’aula. Així com llibres relacionats amb el tema. Quedarem de cara al setembre amb la Carme Paradell per fer un petit assessorament sobre l’educació emocional. - Continuar gestionant xerrades pares, nens i si sorgeix per mestres de temes que interessin. Proposem tot i que sabem que no hi ha personal que hagi una altra persona que pugui gestionar tot el que ens fa dedicar tantes hores, com són xerrades, fruita, ... que no és una excusa sinó una realitat. La burocràcia és lenta. - Continuar amb els programes de promoció de la salut ja engegats i fer el seguiment per a que siguin gestionats de manera correcte oferint als mestres el material i el suport que es necessari per tirar-los endavant. Per una altra banda demanem la col·laboració del claustre i l’ajuda a la coordinació de primària i mestres de primària per poder fer les gestions dels diferents programes (dates, disponibilitat i col·laboració per tirar endavant el nostre projecte d’escola saludable.


Projecte de convivència : A partir de l’esborrany del Projecte de convivència, realitzat el curs passat; s’han anat concretant els apartats de : - Dades del centre i contextualització - Objectius generals


- Diagnosi. Punt de partida: què fem a l’escola. - Organització: com ho fem Ens faltarà concretar els apartats de: - Planificació. Recursos, responsables i temporalització - Avaluació A partir de la guia que ens oferia el departament d’ensenyament, i dels diferents apartats que vam analitzar en l’aplicatiu (punts forts, punts febles en el nostre centre); hem especificat les actuacions que realitzem a la nostra escola en quant a: -valors i actituds: acollida, coeducació, competència social, mediació, educació emocional, educació per la pau, inclusió, educació intercultural Convé seguir desenvolupant -resolució de conflictes: absentisme, conflictes lleus, conflictes greus -marc organitzatiu: estructura i gestió de recursos, participació, norma, avaluació Creiem que és necessari seguir desenvolupant el NOFC i reprendre la “carta de Compromís” per a poder seguir elaborant amb coherència el que ens demana el projecte de convivència. Ens hem trobat que hi ha diferents apartats que no hem pogut redactar perquè a la nostra escola no ens hem trobat mai amb les necessites concretes; per exemple, una aula d’acollida; resolució de conflictes greus, absentismes. Seguretat, riscos i benestar : El coordinador de riscos va presentar en un Claustre l'organització del simulacre. L'hem realitzat tal com estava previst. S'han revisat les farmacioles de l'escola. S’ha començat a elaborar un recull de les dades de les empreses externes que utilitzen el recinte escolar per posar-les en coneixement del Pla d’Evacuació de l’escola. Compliment de la programació de benestar i salut : Hem continuat participant en els diferents programes que s’ofereixen: . A la nostra escola mengem fruita Igual que l’any passat hi ha hagut fruita per tres dies per a tota l’escola. Estem contents del repartiment de la fruita, ja que crea l’hàbit de menjar-ne; i agraïm l’esforç que fan la Magda, la Caty i en Mario a l’hora de distribuir la fruita abans de les 9h. Pel curs vinent no està feta la preinscripció per continuar dins d’aquest programa ja que no ens ha arribat. Programes de salut : Aquest any no s’ha ofertat el programa de prevenció de les càries. Pel que fa a “Pere Flash Telesalut!”: Aquest any s’havia de pagar, i es va decidir no participar-hi. Jornades d’alimentació i salut: Molt positivament per tornar el proper curs. Maleta de contes: Valorem positivament aquesta ajuda externa, què ens va arribar des de la biblioteca Pompeu Fabra, afavoreix tenir un recull temàtic de forma temporal i sense cap despesa afegida. A peu fem salut: A primària totes les sortides que es fan per la ciutat i els parcs propers (forestal, cinc sènies...) es fan a peu. Els infants de parvulari també han fet sortides per Mataró a peu (centre, teatre)


Taller de Sexualitat i afectivitat: Va consistir en 2 tallers i una xerrada per famílies. Es valora molt positivament; tant pel contingut com per la metodologia i recursos emprats. Xerrades formatives per a les famílies Les xerrades que s’han realitzat han estat adreçades bàsicament per a les famílies del cicle de grans: - Per als de 5è i 6è s’ha programat una xerrada amb el psicòleg Benjamí Montenegro - Xerrada dels mossos “internet segura” (després de la xerrada per famílies, vam sol·licitar que es repetís la xerrada per als alumnes de 6è; i tot i que no estava previst, s’han pogut quadrar les agendes – 11/6/2014) Tot i així, considerem que és necessari que hi hagi xerrades programades per a tots els nivells de l’escola. Aquest any, la oferta de xerrades gratuïtes de l’ajuntament no s’han dut a terme; i per això hi ha hagut aquest buit en altres cicles. També s’ha coordinat alguna xerrada per infants din s horari escolar Xerrada “La protecció solar” adreçada als nens i nenes de primer (6 de Juny). * No hi ha proposta per l’any vinent perquè no ens ha arribat res. Amb la feina que costa el poder-nos coordinar, organitzar, planificar,.. pel que fa a aquest apartat, la resposta per part de les famílies no ha estat gaire satisfactòria. Tot i així, valorem positivament que es puguin fer de cara al curs vinent d’altres.


4.3. Departament de Llengües ___________________________________________________________________________________ Objectius Pla Anual 2013-2014

Projecte Lingüístic de Centre Cal revisar i actualitzar el document cada curs per tal d’incloure-hi noves dades sobre: alumnat nou, origen, llengües maternes, metodologia, recursos i altres informacions relacionades amb el treball de les llengües al centre. Seguiment de les programacions de llengua - Cal consensuar les graelles de llengua del Cicle de Mitjans per tal de concretar i graduar els continguts i les activitats correctament. - Cal continuar amb les graelles de continguts mínims de llengua en el Cicle de Grans (4t, 5è i 6è). - Cal enllestir, debatre i consensuar la graella de llengua d’Ed. Infantil. - Cal crear la programació vertical d’anglès per a 6è Ed. Primària. - Cal revisar cada fi o principi de curs els documents de situacions educatives per corregir o afegir possibles canvis que s’hagin anat introduint al llarg del curs. Cal trobar la sessió de cicle per dur a terme aquesta tasca. Avaluació - Es proposa crear una prova inicial i final per a cada curs de llengua catalana/castellana per tal de veure el progrés que l’alumne ha fet al llarg del curs. Aquestes proves s’haurien d’elaborar i consensuar entre tots els mestres que imparteixen llengua al centre. Altres - De cara al curs vinent, caldria comptar amb un/a mestre/a de llengua del Cicle de Grans (4t, 5è i 6è). - Cal comprar materials de llengua castellana per al Cicle de Mitjans (1r, 2n i 3r). - Seria convenient dotar cada classe amb un diccionari de català i de castellà. - Cal inventariar els exemplars de llengua que tenim a l’escola i situar-los en un lloc específic en la tutoria de primària. Els tutors haurien d’anotar els llibres que s’emporten i tornar-los a finals de curs.


1. Projecte Lingüístic de Centre


A fi d’actualitzar la primera part del PLC, s’ha revisat i corregit l’enquesta sobre origen i llengües que parla l’alumnat i s’ha repartit als tutors/es del claustre. S’han recollit quasi totes les enquestes i s’ha fet el buidatge, però no s’ha dut a terme l’actualització perquè ens hem adonat que no tothom havia fet la mateixa interpretació. Ha final de curs ens hem assabentat que aquestes dades estan en el SAGA. 2. Seguiment de les programacions de llengua - S’han revisat a cicle les graelles de continguts mínims de 1r i 2n de Català i Castellà, i les de 3r i 4t de Català . - S’ha elaborat la graella de continguts mínims de 4t de Català i Castellà . - S’ha elaborat la graella de continguts mínims de Català de 5è . - S’ha enllestit la graella de continguts orals i escrits d’Ed Infantil - S’ha elaborat la programació vertical d’Anglès de 6è - S’han revisat els documents de Situacions Educatives de Cicle Petits i Mitjans . - S’han revisat totes les graelles de llengua catalana per tal de seqüenciar correctament les diferents TIPOLOGIES TEXTUALS , en les diferents etapes de primària. 3. Avaluacions No s’ha fet cap tasca relacionada amb aquest apartat. 4. Altres - S’ha fet una comanda a l’editorial Vicens Vives de materials/jocs didàctics per P5, 1r,2n,3r i 4t, tant de CATALÀ com CASTELLÀ. - S’ha acordat a cicle que es compraran diccionaris per a tots els nivells per poder fer consultes a l’aula durant les sessions de llengua. - S’han penjat unes graelles a la tutoria de primària perquè els mestres puguin apuntar el material de consulta que agafen i que han de retornar a final de curs. - S’ha consensuat la manera d’inventariar el material de consulta que tenim a la tutoria de primària. - S’ha inventariat tot el material didàctic. - L’ inventari dels llibres i material de consulta de la tutoria de primària es farà a final de curs quan tothom hagi tornat els que ha agafat. Propostes pel curs 2014-2015 1. Projecte Lingüístic de Centre - A partir de les dades del SAGA es farà l’actualització de la primera part del PLC. No cal fer l’enquesta. Cada curs, només caldrà anar-ho actualitzant amb les baixes i les altes de l’alumnat. - Presentar el document actualitzat a claustre. 2. Seguiment de les programacions de llengua - Cal revisar i debatre a cicle les graelles de 3r i 4t de CASTELLÀ - Revisar i consensuar les graelles fetes amb les tipologies textuals que es treballen a cada curs de primària, per seqüenciar i decidir com i a quins cursos es fa cada tipologia. 3. Altres


- Revisar a final de curs que tot el material didàctic i de consulta de l’aula de reforç hagi estat retornat.

4.4. Departament de Ciències ___________________________________________________________________________________ Objectius Pla Anual 2013-2014

Matemàtiques:

-Aprovar el document d’Espai i forma on es recullen les principals directrius de la metodologia a portar a terme a l’aula amb els materials recomanats per assolir els continguts. Avarca des de Educació infantil fins a Cicle Superior. Aquest document s’inicia amb un marc teòric on es fonamenta la metodologia.

-Resoldre dubtes dels blocs de Numeració i Càlcul, sobretot al professorat nouvingut aquest curs. És molt important aquesta transmissió per tal que la línia sigui cada vegada més sòlida.

-Elaborar el bloc de Lògica i Estadística i atzar: seguint el mateix esquema emprat als altres blocs ja realitzats i aprovats.

-Decidir i comprar el material necessari per poder emprar la metodologia, així com decidir quins materials han d’estar a cada una de les aules com a material fix, d’utilització freqüent.

Ciències:

-Seguir elaborant la programació lineal de 1r a 3r de primària i de 4t a 6è, per tal de veure tots els continguts que es realitzen a cada curs i promoció, i evitar repeticions innecessàries, així com no oblidar-nos de cap contingut marcat pel currículum.

-Decidir i comprar el material necessari per portar a terme les noves UP de medi.


1. Matemàtiques

- Aprovat el document d’Espai i forma on es recullen les principals directrius de la metodologia a portar a terme a l’aula amb els materials recomanats per assolir els continguts. Avarca des de Educació infantil fins a Cicle Superior. Aquest document s’inicia amb un marc teòric on es fonamenta la metodologia.


Es va fer a la sessió de grup treball intern. - Una reunió de cicle de primària dedicada a: Resoldre dubtes dels blocs de Numeració i Càlcul, sobretot al professorat nouvingut aquest curs. Es va fer amb tots els mestres de primària i es va parlar molt del quadern. Seguir en aquesta línia de compartir estones de treball i debat sobre el que fem i com ho fem. - Elaborat el bloc de Lògica i Estadística i atzar: seguint el mateix esquema emprat als altres blocs ja realitzats i aprovats. Tenim el document fet per presentar a claustre. - Proposat i comprat el material necessari per poder emprar la metodologia de mates i ciències. Cal acabar de pensar i decidir els materials que han de quedar-se a les aules. Els companys ens han de dir quins són els que fan servir més sovint i farem un pressupost i proposta per al proper curs. Cal fer inventari del material del Departament i del fix de cada aula. Valorem que ha millorat l'ús del full de "préstec" però que encara ha de millorar MOLT.

2. Ciències

- En procés seguir elaborant la programació lineal de 1r a 3r de primària i de 4t a 6è, per tal de veure tots els continguts que es realitzen a cada curs i promoció, i evitar repeticions innecessàries, així com no oblidar-nos de cap contingut marcat pel currículum. Decidir i comprar el material necessari per portar a terme les noves UP de medi.

Propostes pel proper curs 2014-2015: A l'espera de la plantilla definitiva. Proposem que segueixi havent una persona de cada cicle. Proposem com a responsable del Departament a l'Agnès per tal que hi hagi continuïtat.


4.5. Departament de les Arts ____________________________________________________________________________________

Objectius Pla Anual 2013-2014

Projecte Integral de les Arts (PAEP)_3 any. Pla d’Actuació de l’Expressió Plàstica (PAEP). Prop osta de treball. Encara queda pendent l’elaboració del Pla d’Actuació d’Expressió Plàstica (PAEP), esperem poder-lo fer aquest curs. Però alhora us volem presentar una proposta de treball trimestral que consistiria bàsicament en: - Treballar un tema de medi, el qual tindria un treball plàstic, com per exemple, una maqueta d’un volcà, un castell o una serralada. - Treballar un tema a partir d’una idea o d’un autor. - Treballar un tema des dels materials, com per exemple, lletres de diferents tamanys i materials, ampolles i tubs, etc.. - En el cas de que tinguem temps, podem fer també un treball des de les tècniques o materials concrets, importants, que no s’hagin fet. Les programacions del centre - Recollir, trimestralment, les programacions d’expressió plàstica del centre. Ordenar-les i gravar-les en la carpeta T del servidor del centre. - Analitzar les programacions d’expressió plàstica del centre i fer un informe que ens permeti millorar el nostre treball, sempre tenint en compte el nostre ideari d’escola: Propostes diversificades segons nivells, treball cooperatiu sempre que sigui possible, reflexió crítica, avaluació formadora, etc. Sense oblidar el treball per competències propi de l’àrea, que ha de quedar recollit en la programació final. - Estaria bé, que dins la comissió hi hagués una persona de cada cicle o de primària i d’infantil, per poder fer un recull més acurat de les activitats ja que no sempre arriba tota la informació i queden aspectes a comentar. - Tot i que s'està fent la programació de plàstica, és important poder fer una bona conjunció amb les àrees de música i psicomotricitat i veure-ho més globalitzat, sobretot en les representacions de teatre i la cantata. Es podrien crear tres blocs: Programació i realització de les festes escolars. - Elaborar la proposta general de cadascuna de les festes populars que celebrem a l’escola i presentar-la al Claustre i al Consell. - Fer el seguiment de les festes i les valoracions finals amb les propostes de millora corresponents. - Mantenir i millorar la implicació de tots els mestre en les festes. Millorar la comunicació amb els mestres que arriben nous. Millorar la comunicació amb el departament d’arts. Concretar les tasques entre les àrees de festes i arts.

Valoració de la feina feta (Memòria 2013-2014) Projecte Integral de les Arts.


Pla d’Actuació de l’Expressió Plàstic a (PAEP)

El Pla d’ Actuació d’ Expressió Plàstica (PAEP) d’educació infantil, elaborat a partir dels materials recollits durant el tercer trimestre del curs 2010-11 s’ ha anat revisant cada any i modificant segons les programacions establertes ja que la programació i l’orientació de la plàstica a infantil no ha variat gaire. Durant aquest curs hem dedicat més temps a l’elaboració del PAEP de primària que a la revisió del d’infantil.

- Com a departament no hem revisat les programacions d’expressió plàstica del centre ni hem fet un informe que ens permeti millorar el nostre treball, sempre tenint en compte el nostre ideari d’escola: Propostes diversificades segons nivells, treball cooperatiu sempre que sigui possible, reflexió crítica, avaluació formadora, etc. Sense oblidar el treball per competències propi de l’àrea, que ha de quedar recollit en la programació final

- Hem buscat activitats i materials plàstica a aquells qui m'ho han demanat .

Cal recordar que en el pla anual hi ha reflectits els nostres compromisos i objectius, que son els següents:

• Objectius. Proposta de treball. Està en procés l’elaboració del Pla d’Actuació d’Expressió Plàstica (PAEP) d’educació primària. Esperem poder-lo acabar el proper curs.

1. Treballar un tema de medi, el qual tindria un treball plàstic, com per exemple, una maqueta d’un volcà, un castell o una serralada. 2. Treballar un tema a partir d’una idea o d’un autor. 3. Treballar un tema des dels materials, com per exemple, lletres de diferents mides i materials, ampolles i tubs, etc.. 4. En el cas de que tinguem temps, podem fer també un treball des de les tècniques o materials concrets, importants, que no s’hagin fet.

Seguiment de les programacions d’expressió plàstica del centre.

1. A infantil s’ha fet un seguiment de les programacions plàstiques. A primària no s’ha pogut portar a terme per causes diverses. 2. Comença a definir-se el departament d’arts, sobretot pel que fa a les festes, però pel que fa a les programacions, encara queda feina per fer. 3. Està en marxa l’elaboració dels objectius de fer una programació transversal que inclogui primària. I que permeti preveure amb antelació els dies de

decoració i el treball previ que s’ha de fer a l’aula amb els nens. 4. Pel que fa a la decoració de l’escola, s’ha millorat respecte l’ any passat, però encara falta el compromís de tothom a l’hora de portar a terme la decoració

general, sobretot dels de primària.

5. Hem de tenir en compte que el temps dedicat a la decoració dels diferents espais, treu temps a l’elaboració dels documents. Coordinació amb el departament de festes.

1. Aquest any s’han respectat les tasques del departament d’arts i això ha comportat trobar-nos només quan s’iniciava la preparació d’una nova festa.


Propostes de millora_Curs 2014-2015

Àrea de plàstica: Recordem que és important poder fer una bona conjunció amb les àrees de música i psicomotricitat i veure-ho més globalitzat, sobretot en les representacions de teatre i la cantata. Seguir treballant per consolidar els blocs marcats:

− Activitats plàstiques per treballar tècniques i autors concrets. − Activitats plàstiques d’expressió i creació personal. − Activitats plàstiques de creació de decorats i ambientació de passadís. (Treball en les diferents àrees, medi, mates llengua, música....) Qualsevol àrea

curricular per potenciar la creativitat. Sempre es treballa tot però en cada una d’elles es remarca més un aspecte. Departament d'arts: Millorar la implicació de tots els mestre en les festes. Millorar la comunicació amb el departament d’arts. Concretar les tasques entre les àrees de festes i arts.


4.6. Departament de Gestió de Recursos ___________________________________________________________________


Biblioteca S’ha d’aprovar, per claustre i per consell escolar, el Pla de la lectura i el document d’Impuls de la lectura del centre Funcionament de la biblioteca : Proposem un seguit de mesures que creiem indispensables per un bon funcionament de la biblioteca (tenint en compte que no es pot fer el préstec a casa de llibres de la biblioteca si no hi ha una persona dedicada a aquesta tasca): - Fer una neteja IMPORTANT del fons de la biblioteca. hi ha molts llibres que estan esparracats, trencats, fets malbé... - Seleccionar les donacions. Ja que hi ha molts llibres repetits, ... - No centralitzar a la biblioteca alguns dels llibres. Per exemple, els llibres de parvulari, els libres de col·leccions per aprendre a llegir... Creiem que és més adequat que passin a formar part del material propi de l’aula. - A la biblioteca hi hauria d’haver, sobretot, novetats, llibre bons, llibres de lectura per plaer, i llibres de coneixements. - Veiem mot important seguir comprant llibres de coneixements. Després de la tasca feta d’anàlisi dels continguts que es treballen a medi, proposem fer un buidat de temes i adquirir llibres de coneixements relacionats amb aquesta matèria. Recursos - Cal fer efectiva l’adquisició de la pissarra digital. - Realitzar el curset de formació en pissarra digital i impulsar les sessions de domini tecnològic de les TIC relacionades amb l’escola. - Instal·lar al pis superior de la biblioteca els ordinadors recollits d’infantil, després de netejar-los i actualitzar el seu programari.

Valoració de la feina feta (Memòria 2013-2014) 1.- Pla de gestió de la biblioteca Durant aquest curs cal dir que hem tingut poques sessions, degut a festes, altres reunions, canvis de dates, incidències informàtiques. Aquest fet, sumat a les tasques de manteniment de la biblioteca, han motivat que la part més administrativa hagi estat deixada de banda. Així, el pla de gestió de la biblioteca està elaborat, però no l’hem presentat al claustre. Potser es podria fer l’any vinent a principis de curs. 2.-Seguiment de les instal·lacions del centre


S’han comprat i instal·lat les pissarres digitals a totes les aules de primària. No s’ha fet un curset per dominar el programari . S’ha demanat a l’empresa a veure si ens feien al menys una sessió. Aquest any hi ha hagut moltes incidències informàtiques que han perjudicat la feina del departament. Per altra banda la biblioteca sempre la hem trobat mal endreçada, la qual cosa feia que es tingués que perdre molt de temps en posar-la en condicions. S’han fet les intervencions de les incidències i s’ha posat a disposició del claustre un full on apuntar els problemes que puguin tenir les màquines. Hem fet neteja de llibres esparracats i obsolets, donant-los de baixa. Hem canviat de nivell els llibres que així ho necessitaven. Hem dut a terme les tasques de classificació i ordenació dels diferents volums comprats aquest any. S’han col·locat al pis superior de la biblioteca els ordinadors vells. Però el seu estat és tan dolent que treballar amb ells es fa molt difícil. Per altra banda en aquest espai han anat a parar els pitjors ordinadors de l’escola, aquells que en realitat necessiten anar a la deixalleria. S’ha posat a punt el RAC per a que les incidències de xarxa siguin les menors possibles. Veiem que la cosa ha funcionat. 3.- Blog i web de l’escola Hem deixat de banda la web de l’escola perquè el protocol del programa és feixuc i poc clar. Per altra banda el protocol de blogger permet oferir els avantatges d’una pàgina web, amb apartats fixos. La comissió ha dedicat part del seu temps a fer entrades. Aquest curs hem vist una lleugera relaxació a l’hora de penjar entrades a la web per part dels tutors. En algunes ocasions ha tingut que ser la comissió la que ho ha tingut que fer. ( cal dir que s’havia ofert aquesta possibilitat un cop arrencat el curs) No s’ha trobat el moment per fer una mena de curset tecnològic als mestres. Potser l’any vinent es podrien dedicar algunes sessions a ensenyar alguns trucs o filmar alguns tutorials per ensenyar-ho. 4.- Biblioteca del pati Pocs nens llegeixen els llibres de la biblioteca del pati. El que si que fan és jugar en aquest espai. És un lloc prou consolidat i agradable on els nens tenen un comportament força correcte. Propostes de millora_2014-2015 1.- Cal presentar al claustre i aprovar el document de pla de gestió de la biblioteca. 2.- Cal fer alguna cosa: sigui curset o sigui tutorials per a que la majoria del claustre pugui ser funcional a l’hora de fer una entrada al blog o penjar un àlbum de fotos. Si això es veu inviable, caldria buscar una solució en al que la comissió s’encarregués de fer les entrades, però amb una estructura prèviament preparada pels tutors. 3.- Continuar arreglant les incidències informàtiques del dia a dia. 4.- Separar els armaris per cicles de tal manera que la ubicació dels diferents volums sigui més fàcil i afavoreixi que els llibres no es barregin. Això farà que els nens puguin saber quin és l’espai on han d’agafar els llibres més adients a la seva edat... 5.- Conscienciar a la comunitat educativa d’endreçar els llibres al seu lloc quan es retornen, ja que així la futura comissió podrà dedicar-se a altres funcions. Reflexió final Potser biblioteca i informàtica haurien d’estar separats, ja que una cosa treu hores de l’altra.


5.COMISSIONS DELEGADES DEL CONSELL


5.1. Comissió Permanent del Consell __________________________________________________________________________


- Proposem la creació, de nou, d’aquesta comissió, procurant que en el primer Consell del mes de setembre siguin triats els seus membres. - Establir un calendari mensual de reunions, com per exemple, el primer dijous de mes, i així poder establir un pla d’actuació i treball amb caràcter mensual. - Mantenir la publicitació pública de l’ordre del dia del Consell. - Penjar un resum dels temes tractats i dels acords presos al mini-blog del centre, amb el vist i plau de la Comissió Permanent.


No s’ha fet res. Cal parlar amb l’AMPA i veure la manera de que es pugui formar. Sobre tot per veure si així podem dinamitzar i potenciar el Consell Escolar. Segurament seria ideal que estigués formada pel mateix representant de l’AMPA en el Consell, no?

Funcions:

1. Elaboració conjunta de l’ordre del dia del Consell. 2. Fer extensiu aquest ordre del dia entre els membres de la Junta de l’AMPA. 3. Fer un seguiment més acurat del Pla Anual. 4. Fer un seguiment més acurat de les avaluacions de final de trimestre.

5.2. Comissió Econòmica de Centre _____________________________________________________________________________ Objectius Pla Anual 2013-2014

Economia de centre pel curs 2013-2014: Pressupost escola + material + sortides i colònies + llibres. - Reunir mensualment aquesta comissió mixta, formada per mares, pares i mestres, per tal de fer el seguiment de l’execució dels diferents aspectes econòmics del centre, reunits, per primera vegada, sota el control d’una sola comissió. - Elaboració dels estats de comptes trimestrals de cadascuna de les partides.


- Elaboració del balanç econòmic a final d’any per presentar al desembre de 2012. - Elaboració del pressupost anual per presentar al gener del 2014.

Material de centre. - Coordinar les demandes i compres de material amb la col·laboració de les coordinadores de cicle.

- Ordenar, classificar i inventariar el contingut del magatzem de material amb la col·laboració de les coordinadores de cicle. Sortides i colònies.

- Vetllar pel seguiment comptable – estat de comptes, facturació, etc., - i el compliment pressupostari d’aquesta partida de sortides i colònies, no per la seva organització que correspon a les coordinadores de cicle.

Llibres. - Vetllar pel seguiment comptable – estat de comptes, facturació, etc., - i el compliment pressupostari d’aquesta partida de llibres, no per les demandes i compres que corresponen al Departament de Recursos.

+ les funcions delegades per les instruccions de curs. Valoració de la feina feta (Memòria 2013-2014)

Economia del centre.

Aquest curs a l’escola ja hem funcionat a ple rendiment amb el nou sistema de pagaments on line i pel caixer de la pròpia escola. Els resultats son molt satisfactoris, doncs ens ha facilitat molt la gestió comptable i a les famílies la comoditat de poder fer efectiu els pagaments a qualsevol hora de les 8 a les 20h. Ara tenim més fàcil el control dels impagats, així com les quantitats per nen o per família. A més, la secretaria del centre ja no pateix aquelles aglomeracions de mestres carregades de bosses amb diners d’alumnes per pagar una sortida. Ara, l’escola no toca diners, i les famílies fan efectius els pagaments de forma electrònica. També hem canviat d’entitat bancària, hem deixat La Caixa Laietana o Bankia, pel Banc de Sabadell, doncs les condicions són més econòmiques i des del primer dia van apostar per la nostra proposta de gestió i pagaments. Tot i que que l’oficina ens queda lluny de l’escola, estem satisfets de la gestió i tracte rebut. De tota manera ens proposem, durant el proper curs, aconseguir una rebaixa en la despesa que paguem per moviment. Creiem que ara el banc ja ens coneix i sap el moviment que generem i segurament és el moment de negociar una rebaixa.

Material del centre. L’escola va creixent i manca personal que cooperi en aquestes tasques de compra, rebuda i classificació del material, seguiment i control inventari, seguiment i control econòmic, recollida de noves demandes, etc.,etc., Actualment és la secretària del centre la que fa aquesta tasca, cal proporcionar-li un ajut i augmentar-li les hores que hi dedica.

Sortides, colònies i llibres.

El mateix, feina ben feta, i al dia. La comissió només vetlla pel compliment de la gestió econòmica, però cal afegir gent a l’execució de la feina, no només al seguiment i control. O ampliem el personal o donem més hores a secretaria. Podem veure algunes reflexions sobre aquest punt a les valoracions dels cicles. Part del problema ha quedat resol durant el present curs, gràcies al nou servei de gestió i pagaments instal·lat. Pensem que no es toquen diners, tot està gestionat telemàticament, i els llistats de pagaments són automàtics.


5.3. Comissió de Convivència de Centre ______________________________________________________________________


Pla de Convivència de Centre. - Participar en l’elaboració del Pla de Convivència de Centre en la fase de debat i aportacions, que coordinarà el Departament de Benestar i Salut, dintre del futur Projecte d’Escola Acollidora. - Coordinar el recull d’aportacions fetes per les famílies de l’escola. - Elaborar un resum de les aportacions més significatives i presentar-lo a debat per la seva aprovació.

Seguiment incidències del centre. - Vetllar perquè el seguiment de les incidències del centre es resolguin consensuadament i no s’acabin convertint en problemes de difícil solució.

- Vetllar per a que les aportacions, demandes o queixes de les famílies, tinguin ressò, es parlin i es trobi la millor solució per a tothom. - Fer coincidir bimensualment les reunions de la Comissió de Convivència el mateix dia que la Comissió Permanent del Consell, per tal d’optimitzar temps i recursos.


Pla de Convivència de Centre. Veure la memòria del Departament de Benestar i Salut.

Seguiment incidències del centre. La Comissió no s’ha vist obligada a reunir-se per causa d’una incidència. Potser hem tingut molta sort, i quan hem tingut algun tipus d’incidència entre l’alumnat o amb alguna família, s’ha pogut resoldre gràcies a la intervenció de les tutores o de l’equip directiu. Val a dir també que des del Departament d’Orientació i Suport - DOS -, s’han fet tasques d’orientació i assessorament davant d’un conflicte generat per causes conductuals o caracterològiques. Recordem a principi de curs, anomenar els representants de mestres i famílies, en el primer Consell Escolar que es convoqui.

5.4. Comissió de serveis, activitats culturals i fe stes ___________________________________________________ Objectius Pla Anual 2013-2014

Activitats i serveis complementaris. - Participació.


Un any més ha estat el director el representant del centre en les diferents comissions de serveis, com son menjador, extraescolars i festes. Tot i que en aquesta última han participat també mestres del Departament de les Arts de l’escola. Segurament és millor que sigui l’equip directiu el que participi d’aquestes comissions, doncs es tracten temes de gestió – econòmics i cessions d’espais - on la responsabilitat és de la direcció del centre. De tota manera estaria bé que la feina fos repartid a entre tots els membres de l’equip directiu. A més, estem a l’espera de que la direcció dels SSTT Serveis Territorials del Maresme-Vallès Oriental es comuniqui, finalment, de qui seran les competències finals del servei de menjador. Aquesta decisió pot significar canvis en la gestió d’aquest servei, ara i en el futur. Doncs ens podem trobar davant d’un model empresarial que haurà d’exercir el director del centre. Ja en pararem. - Presa de decisions. És molt important que s’aixequin actes de totes les reunions a les que s’hi assisteix. Cal que, després, el Consell Escolar estigui ben informat. Una proposta podria ser que en aquestes comissions hi participessin membres ele ctes del Consell . Pensem que el Consell només aprova la proposta d’activitats i preus, però no té cap coneixement del seguiment que després en fem. Estem parlant de possibles incidents, canvis en la cessió d’espais, etc.,etc., . - Seguiment de les ajudes. Aquesta feina la fan personal de l’empresa Esplais Lúdics, responsable del monitoratge, i un membre de l’AMPA., una feina ben feta, però que no arriba al Consell Escolar. Cal solucionar aquest fet. Trimestralment, o quan arribin les ajudes, cal pres entar al Consell un informe detallat, i demanar la seva aprovació . No pot ser que aquest tema quedi fora del control del Consell, tot i que, fins ara, la responsabilitat sigui de l’AMPA, que és l’entitat contractant. Activitats culturals i festes. Mantenir i millorar la implicació de tots els mestre en les festes. Mantenir i tenir present la comunicació amb els mestres que arriben nous. Millorar la comunicació amb el departament d’arts en referència a les propostes de decoració comunes. Propostes de millora dels diferents cicles de cara a les festes de l’escola: Plantejar la presentació dels treballs en els diferents espais comuns i com queden recollits finalment. Una forma seria en format digital i que es retornin als alumnes el format paper.


Pendent d’entrega


6. ETAPES, CICLES O NIVELLS


6.1. Educació Infantil _________________________________________________________________________________________

Cicle dels petits. Qüestions generals __________________________________________________________


Àmbit curricular - Continuar treballant per millorar els suports visuals de les UP. - Per aquest curs 2013-2014 el Cicle d’Educació infantil es proposa com a feines prioritàries les següents: * Iniciar-nos en la tria del llistat de continguts a avaluar (informe SAGA) * Revisar el document Situacions Educatives 1 i 2 al setembre i introduir situacions educatives noves i dinàmiques de funcionament o treball. * Continuar el tema de l’Educació Emocional * Continuar UP La Natura en la mateixa línia de treball. * UP El Cos continuar millorant-la però amb l’enfoc global de les àrees com s’ha fet aquest curs. * UP L’ Aigua Continuar millorant l’UP a nivell experimental i introduir algun conte per donar-li forma i conjunt. * Plàstica : intentar resoldre el punt del treball d’autors que tant ens està costant amb ajuda del Departament d’arts. Àmbit organitzatiu * Durant el període d’adaptació que els infants de P3 puguin tenir el pati de sorra per jugar-hi tots sols. Un cop acabat el període d’adaptació cal que les mestres de P3 estiguin repartides a dalt i a baix * Proposem que P5 i 1r tinguin més reunions de coordinació durant el curs, no només la que es fa en finalitzar el curs per fer - El traspàs del grup. * Millorar les entrades al blog d’alguns nivells. * Continuar fent les demandes a la Biblioteca Pompeu Fabra de carpetes temàtiques. * Fer un aula polivalent allà on estaven els racons de joc, on hi hagin taules i cadires i prestatgeries per guardar materials.


1. Àmbit curricular

- Continuar treballant per millorar els suports visuals de les UP. P3: Està tot fet. S'ha ampliat la Up de La caputxeta vermella, una iaia ha fet més màscares. S'ha començat a fer la imatge dels contes de la Biblioteca, està pendent continuar.


P4: S'ha fet material nou, sobretot al primer trimestre. Amb la Rinxols d'or es va comprar moltes coses: mobiliari, cases, disfresses, etc. El material de Sant Jordi i el del Nom de la classe, està guardat tot junt i marcat. * Falta posar la veu de la pel·lícula de Sant Jordi P5: Ja estava tot fet, no s'ha hagut de fer gairebé res de nou. S'ha fet molt material de suport pels nens/es que feien E.E. El tercer joc de consciència fonològica queda per l'aula d'EE. - Per aquest curs 2013-2014 el Cicle d’Educació infantil es proposa com a feines prioritàries les següents: • Iniciar-nos en la tria del llistat de continguts a avaluar (informe SAGA) . No s'ha fet i de moment no es veu la necessitat de fer-ho. • Revisar el document Situacions Educatives 1 i 2 al setembre i introduir situacions educatives noves i dinàmiques de funcionament o treball. Es va treballar

a l'inici de curs primer per nivells i després es va posar en comú al cicle. • Continuar el tema de l’Educació Emocional. Aquest any s'ha afegit un racó nou, el rellotge emocional que ha funcionat molt bé. També s'han afegit contes

d'Ed. Emocional a la bossa de contes. • Continuar UP La Natura en la mateixa línia de treball.

P3: S'ha observat la Morera i s'ha fet el dibuix al natural però no s'ha fet cap més activitat i tampoc la U.P P4: No s'ha fet. P5 enviarà la seva que servirà de mostra. P5: Està feta.

• UP El Cos continuar millorant-la però amb l’enfoc global de les àrees com s’ha fet aquest curs. Molt bé. Tots els nivells l'han treballat molt bé. • UP L’ Aigua Continuar millorant l’UP a nivell experimental i introduir algun conte per donar-li forma i conjunt. Tant a P4 com a P5 ha quedat molt curta,

no s'ha pogut treballar com el curs passat, a P3 s'ha treballat bé. • Plàstica : intentar resoldre el punt del treball d’autors que tant ens està costant amb ajuda del Departament d’arts. P3 i P4 no ha treballat l'autor, P5 si que

ha treballat l'autor i ha demanat sovint ajuda al departament d'Arts. També ha fet alguna sessió de plàstica amb música.

Propostes de millora pel curs 2014 -2015

• Tornar a reprendre les UP d'aigua i intentar treballar-les com fa dos cursos. En principi es podrà fer degut a que el calendari ho permetrà a diferencia d'aquest curs.

• Plàstica: P4 i P3 haurà de treballar com P5, els autors. Disposar de pantalles digitals, són molt útils en la visualització de les obres dels autors. • Unitat transversal de la Natura, P3 i P4 està pendent de fer-la. • Es proposa continuar fent la UP Soldadet de plom en les mateixes dates però fent també assajos a la classe per tal de deixar el gimnàs disponible als de

primària per assajar l'obra de Sant Jordi. 2. Àmbit organitzatiu

• Durant el període d’adaptació que els infants de P3 puguin tenir el pati de sorra per jugar-hi tots sols. Un cop acabat el període d’adaptació cal que les mestres de P3 estiguin repartides a dalt i a baix. Ha anat molt bé.

• Proposem que P5 i 1r tinguin més reunions de coordinació durant el curs, no només la que es fa en finalitzar el curs per fer el traspàs del grup. Aquest curs s'ha fet una reunió conjunta P5 i cicle inicial per treballar el treball de consciència fonològica, i va anar molt bé.

• Millorar les entrades al blog d’alguns nivells. A P4 no ha acabat de funcionar el fer entrades al blog, han hagut problemes tècnics, personals i de temps. • Continuar fent les demandes a la Biblioteca Pompeu Fabra de carpetes temàtiques. A P3 i a P4 no s'ha considerat necessari fer aquesta demanda en

canvi P5 si que n'ha fet ús. • Fer un aula polivalent allà on estaven els racons de joc, on hi hagin taules i cadires i prestatgeries per guardar materials.


Propostes de millora pel curs 2014-2015

• Durant el període d’adaptació que els infants de P3 puguin tenir el pati de sorra per jugar-hi tots sols. Un cop acabat el període d’adaptació cal que les mestres de P3 estiguin repartides a dalt i a baix

• Proposem que P5 i 1r tinguin més reunions de coordinació durant el curs, no només la que es fa en finalitzar el curs per fer el traspàs del grup. Es poden tractar altres temes com: racons de treball, aspectes matemàtics,... Els traspàs d'alumnes queda pendent per fer-lo al setembre.

• Demanar al departament de Recursos un curs per recordar com es fan les entrades al blog i com es fan àlbum Picassa i pissarres digitals. Tothom hauria de saber, és una feina feixuga.

• S'ha modificat l'ordre de les unitats d'anglès de P5 per tal que coincideixin amb les de la classe. S'haurà de vetllar perquè es portin a terme en l'ordre adequat. L'especialista no serà la mateixa.

3. Planificació d’UP del Cicle d’Educació Infanti l pel curs 2014-2015

Veure carpeta de coordinació, carpetes de nivell o P (carpeta de coordinació). 4. Sortides i colònies

P3: 26 de març Cosmocaixa - 24-28 de febrer Ca l'Arenas- Autoretrat - Abril Cabaret Patufet P4: 6 de març Museu Blau - 17 d'octubre Zoo - Abril Cabaret Patufet P5: 24 d'octubre Jardí botànic - 13 de març Arenys de mar - 23,24,25 de febrer Ca l'Arenas- Onades

Els tallers de Ca l'Arenas s'han de reservar al setembre. 5. Materials de matemàtiques

Després d'una llarga discussió, i recordant acords presos en cicles de cursos anteriors, s'acorda fer un inventari del material de matemàtiques d'Infantil al setembre i que aquest material comprat exclusivament amb diners del cicle d'Infantil quedaran a Infantil

6. Precs i preguntes

La majoria de membres del cicle considera que la Montse B tutora de P5 aquest any, hauria de quedar-se a P5 el curs vinent ja que és un curs potent i és fa necessari fer un traspàs en el dia a dia.


Nivell P3 . ________________________________________________________________________________________________________________ 1. ÀMBIT ENSENYAMENT-APRENENTATGE: GESTIÓ DEL CURRÍ CULUM 1.1. Àrea de Intercomunicació i llenguatges ( lleng uatge verbal )

1.1.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets.

- El llenguatge verbal ha estat present en tot moment amb activitats com: contes amb imatges, llibres, titelles, llistats, amb converses a la rotllana, visualització a l'ordinador: d' imatges, contes, vídeos, activitats jclic, poemes, cançons... i en les diferents situacions educatives. Un moment que ens ha anat molt bé per treballar vocabulari ha estat l'estona de l'esmorzar: verbalitzar el que portaven, el que més els agradava, el tastet de les fruites,... I a les Unitats de Programació hi ha un gran ventall d'activitats lingüístiques que han donat peu a fer racons de llengua. Les representacions dels diferents contes també ha tingut un paper molt important. Així com desprès del pati amb una sessió de ¾ d’hora concreta per afavorir la llengua. - A la bossa de contes s’han introduït contes relacionats amb l’educació emocional i això ha estat un gran encert. - Hem anat a la biblioteca de l’escola quinzenalment i hem explicat contes cada setmana. El fet de fer el llibre de llibres a P-3 per Sant Jordi garanteix l’explicació, visualització, dramatització, ... d’un gran ventall de contes. De temàtica variada. - La Susana ha reforçat a aquells nens/es que mostraven dificultats d’expressió i comunicació els dilluns al matí uns 20 minuts aproximadament. Ha anat molt i molt bé garantir aquest reforç per fer avançar a aquests infants en l’adquisició de vocabulari i la incorporació de la llengua vehicular de l’escola.

1.1.2. Propostes de millora.

Seguir amb la mateixa dinàmica.

- A l’aula s’han deixat contes específics per la bossa de contes i alguns per explicar per l’activitat de llibre de llibres.

1.2 . Àrea de Descoberta de l’entorn ( llenguatge m atemàtic )


- Hem pogut dur a terme els objectius i continguts proposats. El reforç ha facilitat realitzar moltes d'aquestes activitats en els racons de manera sistemàtica i eficient. Les activitats han estat les adients i s'han anat adaptant segons les dificultats de cada nen/a. El caire manipulatiu, experimental, d'observació que li donem a les diferents activitats matemàtiques es poden traslladar en qualsevol moment a l'aula (racons de matí, la sessió de matemàtica dins l'horari,...). - S’ha utilitzat el cuc de boles per al comptatge i la descomposició de nombres.


- S’ha utililitzat un nou material: LINK, POLICUBI i CUGOLINO. Molt interessant. Aquest últim trimestre ens hem atrevit amb la representació del que han creat amb el Link i el Policubi. S’han fet racons de treball amb varies sessions. És molt important que prèviament els infant juguin i coneguin el material per tal d’anar més enllà. Amb el cugolino únicament s’ha jugat. La representació no és necessària.

1.2.2. Propostes de millora. Seguir amb la mateixa dinàmica.

1.3. Àrea de Descoberta de l'entorn 1.3.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets.

- A cada Unitat de Programació hi ha una part científica on aprofitem per manipular, observar, experimentar amb diferents matèries (Fruites, gelatina, xocolata, fang, ...) i utilitzem la conversa amb un abans, un durant i un desprès per a fer reflexionar dins de les seves possibilitats. - Hem observat la morera del pati de baix i hem fet el dibuix. Així com el dibuix al natural de la mimosa. - Sempre que hem pogut hem sortit pel barri, al bosc del Nord i/o al parc del barri. Hem anat al Jardiland. -Utilització de les safates d’experimentació. Molt interessant. Atraient per aquells infants que mostren dificultats. - Experimentació amb diferents elements: fang, magrana, gelatina, sorra, aigua,...

1.3.2. Propostes de millora. - Seguir amb la mateixa dinàmica.

1.4. Àrea d’expressió musical 1.4.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets.

- A l'aula hem anat reforçant, de la forma més similar possible al que feia la Cristina a música, les cançons, cantarelles i danses. i ens ha funcionat molt bé. - Els instruments musicals de l'aula tenen un paper molt important i als nens/es els hi agrada. Hem fet de músics i els hem tingut com a racó de matí lligat amb el cançoner d'aula.

1.4.2. Propostes de millora. - Continuar amb la mateixa dinàmica. - Ens agradaria tenir instruments a l'aula de millor qualitat ja que es fan malbé de seguida.

1.5. Àrea d’expressió plàstica 1.5.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets.

- Hem emprat diferents tècniques i materials plàstics. - El cavallet el vam introduir des del primer trimestre. Els nens/es poden anar a estones lliures i durant els racons de matí al llarg del curs. - El racó d'acolorir facilita el domini del traç, utilitzar els colors propis dels elements, limitar l'espai,.. i té molt d'èxit dins dels racons que fem al matí.


Continuar amb la mateixa dinàmica.

1.6. Àrea de Descoberta d'un mateix (psicomotricit at ) (veure la memòria de l’especialista) 1.6.1. Valoració dels objectius i continguts proposats i finalment fets. 1.6.2. Propostes de millora.


1.7. Descoberta d'un mateix


- La Unitat d'en Pau i la Magdalena i el Protagonista de la setmana faciliten el poder treballar amb profunditat el cos. Així com, la música i la psicomotricitat. - Cada setmana han fet el dibuix del protagonista fent-nos conscients de cada part del cos. I a finals de cada trimestre s'ha fet el dibuix de la figura humana d'un mateix (Sóc jo). - És important anar recordant els hàbits i rutines als infants. - El treball d’educació emocional dut a terme a l’aula i a l’escola garanteix una bona descoberta d’un mateix.


Seguir la mateixa dinàmica.

1.9. Altres... 1.9.1. Valoració dels objectius i continguts proposats i finalment fets. 1.9.2. Propostes de millora.

2. ÀMBIT ORGANITZATIU: AGRUPAMENTS, METODOLOGIA, ES PAIS, HORARIS 2.1. Agrupaments... reforços, desdoblaments, racons, treball cooperatiu, ....

2.1.1. Valoració fent referència concreta a quan s’ han utilitzat.

- A P-3 hem tingut a la Susana com a reforç durant tot el curs. Ha dut a terme alguns dels racons de treball de llengua i matemàtiques (dins o fora de l'aula segons la necessitat de l'activitat) alternant els dos grups en diferents dies (dos dies a un aula i els altres dos a l'altre). I el Dilluns ha estat el comodí per fer tasques varies dins de l'aula o per reforçar aquell grup que més ho necessitava. - Pel que fa als desdoblaments de Psicomotricitat i música han anat molt bé. Si en algun moment una de les dues especialistes no ha pogut dur a terme l'activitat, les mestres tutores les hem entomat a la sala o a l'aula amb el grup corresponent. - Pel que fa al tercer grup desdoblat ( Llenguatge verbal), tal com varem dir el curs anterior, cada tutora amb els seus ja que es fa un treball més individualitzat i acurat. - El desdoblament de plàstica en mig grups és fantàstic.

2.1.2. Propostes de millora

Seguir en la mateixa dinàmica. 2.2. Metodologia/didàctica

2.2.1. Valoració fent referència concreta a la meto dologia emprada i a l’àrea on s’ha fet servir. Hem tingut en compte el treball de les diferents àrees, treballar individualment, en petit grup, gran grup, per racons, manipular, experimentar, observar, explorar... Hem fet desdoblaments de plàstica, música, psicomotricitat i llenguatge verbal.


Cal dir, que a les Unitat Didàctiques ha hagut una adaptació (PIE) pels nens amb n.e.e. Ens hem centrat bàsicament amb la part plàstica i psicomotriu intentant que anessin adquirint llenguatge.


La metodologia emprada ens ha funcionat molt bé 2.3. Espais i horaris

2.3.1. Valoració fent referència a l’ús dels espais i horaris utilitzats. - L'ús dels espais ha estat bé. Hem utilitzat la sala petita per fer alguns racons de treball, la sala de racons de joc per racons de joc i alguna vegada per racons de treball, la biblioteca cada setmana alternant els grups on hem mirat, explicat i buscat contes per a l'aula i inclús el pati ens ha servit per fer grafismes al terra, camins, jocs i diferents activitats matemàtiques lligades amb la geometria i la numeració amb la xarranca. - Hem pogut respectar l'horari proposat a inici de curs ja que ens ha funcionat molt bé.


o Ens agradaria disposar d’una pantalla digital a les aules. 2.4. Aula i/o espais d’ús ... mancances, arranjaments pendents,...

Tot bé. Tot i així, a p-3 B el desaigua de la pica de la classe no està ben encaixat i perd aigua així com el desaigua de la pica del W.C.


Nivell P4 . ________________________________________________________________________________________________________________ 1. ÀMBIT ENSENYAMENT-APRENENTATGE: GESTIÓ DEL CURRÍ CULUM 1.1. Àrea de Intercomunicació i llenguatges ( lleng uatge verbal )

1.1.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Hem pogut portar a terme tots els continguts i objectius proposats per aquest curs El llenguatge verbal ha estat present en tot moment amb activitats com: contes amb imatges, llibres, titelles, llistats, amb converses a la rotllana, visualització a l'ordinador: d' imatges, contes, vídeos, poemes, activitats jclic,... I a les Unitats de Programació hi ha un gran ventall d'activitats lingüístiques que han donat peu a fer racons de llengua. S’ha treballat molt el llenguatge verbal de les diferents unitats utilitzant diferents suports visuals i vivencials. La dramatització del conte de Sant Jordi ha estat una bona eina d’aprenentatge i d’expressió oral on els infants imiten estructures de frases, amplien vocabulari i s’expressen amb el moviment. A la U.P. del cos, hem treballat també el vocabulari fent classificacions i relacions amb les paraules. El poema ens ha servit de guia per anar treballant cada part. La U.P de l’aigua molt experimental i divertida, treballant la gota Carlota que els encanta. Imiten les frases i la cantarella. Els desdoblaments per fer racons de llengua, malgrat que aquest últim trimestre han estat una mica estroncats, i els altres moments destinats al treball sistemàtic de la llengua, el treball de les rutines... han ajudat, durant tot els curs a treballar la llengua tant oral com escrita d’una manera sistemàtica i això ha fet que tinguéssim bons resultats .


Intentar no perdre el treball en mitjos grups



En general bé, hem pogut treballar de manera experimental i verbal. Destaquem la importància de la representació dels contes, esdevé un treball divertit i enriquidor per als infants. En treball del cos no es pot oblidar la importància de treballar de forma experimental ( classificacions, tocar-nos la cara per parelles, mirar-nos al mirall, estampar el peu, les mans.... ) i plàstica, però tampoc la part del llenguatge verbal que implica l’adquisició de vocabulari, el reconeixent d’un mateix i la millora de l’esquema corporal.

1.3. Àrea de llengua anglesa (veure la memòria de l ’especialista)


1.3.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. 1.3.2. Propostes de millora.

Els ha encantat fer anglès i han après molt. S’ho han passat molt bé i han mostrat molt d’interès.

1.4. Àrea de matemàtiques 1.4.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. .

Hem pogut dur a terme els objectius i continguts proposats. El reforç ha facilitat realitzar moltes d'aquestes activitats en els racons de manera sistemàtica i eficient. Les activitats han estat les adients i s'han anat adaptant segons les dificultats de cada nen/a. El caire manipulatiu, experimental, d'observació que li donem a les diferents activitats matemàtiques es poden traslladar en qualsevol moment a l'aula (racons de matí, la sessió de matemàtica dins l'horari,...). Aquí em torno a referir una altre vegada al desenvolupament de les U.P., els desdoblaments per fer racons de matemàtiques, i els altres moments destinats al treball sistemàtic de les matemàtiques, han ajudat, durant tot els curs a treballar aquesta area d’una manera eficient i sistemàtica i a i això ha fet que d’aquí també tinguéssim bons resultats. La incorporació de nous materials més manipulatius com el “polycubi, el cugolino, els link” també ha estat una cosa que hem valorat molt interessant positivament. El treball de càlcul mental i resolució de problemes abans de psicomotricitat continuem valorant-lo positivament. També valorem positivament el treball de descomposició de nombres amb les bossetes i les casetes.


Que a mesura que l’economia ho permeti hi vagi havent material manipulatiu en cada nivell. Mantenir els treballs de racons i mitjos grups que permeten treballar molt tranquils.

1.5. Àrea de ciències (Medi)

1.5.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. A cada Unitat de Programació hi ha una part científica on aprofitem per manipular, observar, experimentar amb diferents matèries i utilitzem la conversa amb un abans, un durant i un desprès per a fer reflexionar.

El medi també l’hem fet en desdoblaments i al poder treballar en grups reduïts, hem pogut fer un treball més individual i eficient . Hem fet diverses sortides al parc del nord tant per veure insectes i altres “bitxos” com per fer una visita al garrofer, el nostre arbre amic. Ens va fallar la sortida del segon trimestre a conseqüència de les repetides pluges que ens van anar fent ajornar la sortida i al final no la varem fer. Les safates d’experimentació són tot un èxit. I el treball del cos, encara que breu, molt intens i profitós. La U.P. de l’aigua l’estrella d’aquest trimestre.


1.6. Àrea d’expressió musical 1.6.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets.

A la classe s’han cantat, ballat i repassat les cançons treballades a l’aula de música. També hem escoltat audicions i hem tocat el instruments lliurement i dirigit. Hem repassat amb els instruments de vent els ritmes marcats en els cartronets preparats per la Cristina. I també hem cantat d’altres cançons. La carpeta de música no s’ha utilitzat gaire a la classe de la Toneta, no l’han trobat gaire pràctica.


1.6.2. Propostes de millora. Instruments nous per la classe. 1.7. Àrea d’expressió plàstica

1.7.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Hem fet racons de matí relacionats amb la plàstica com són:

• Acolorir • Dibuix lliure • Cavallet de pintura • Racó creatiu

Tots aquest racons solen ser molt engrescadors i els hem valorat molt positivament Pel que fa taller de plàstica, han anat tot lo bé que podien anar, em modelat, fet collage, pintura, dibuix al natural...

Hem treballat totes les tècniques i materials. Les activitats plàstiques realitzades han guardat relació amb les UP treballades. 1.7.2. Propostes de millora. Poder fer servir, com a tercera aula, una aula on hi hagi aigua.

1.8. Àrea d’educació física (veure la memòria de l’ especialista)

1.8.1. Valoració dels objectius i continguts proposats i finalment fets. 1.8.2. Propostes de millora.

1.9. Altres...

1.9.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Els racons de grafisme amb el reforç quinzenal se la Sandra ha estat molt bo. Els reforços de la Berta, Arantza, Susana, Sandra i Magda creiem que els hem aprofitat al màxim el bon desenvolupament de qualsevol de les àrees.



2.1.1. Valoració fent referència concreta a quan s’ han utilitzat. Com ja hem fet referència en punts anteriors, ens ha anat molt bé l’organització horària que ens ha permès tenir reforços, desdoblaments racons... . hem intentat aprofitar-los i optimitzar-los al màxim. A P-4 hem tingut a la Susana i a la Magda com a reforç durant tot el curs. Han dut a terme alguns dels racons de treball de llengua i matemàtiques (dins o fora de l'aula segons la necessitat de l'activitat) alternant els grups per tal que tots els nens i nenes treballessin amb totes les mestres en algun moment o altre. La Berta i l’Arantza com a reforç i EE també han estat aprofitades per fer un treball més específic de detecció i actuació individual. Important per un treball eficient el fer dos mitjos grups d’una classe quan l’altre està a música o psicomotricitat. També hem disposat del reforç quinzenal de la Sandra a l’hora de fer grafisme i que ens ha permès fer un bon treball eficient i sistemàtic.



2.2. Metodologia/didàctica 2.2.1. Valoració fent referència concreta a la meto dologia emprada i a l’àrea on s’ha fet servir.

Pel treball de les U.P. hem intentat treballar-les apropant-les al màxim a les experiències personals dels nostres nens i nenes, unir-les a les seves emocions i sentits portant-les al terreny de l’experimentació i observació constants.

Hem tingut en compte el treball de les diferents àrees, treballant individualment, en petit grup, gran grup, fent racons, manipulant, experimentant, observant, explorant ... En molts moments hem fet desdoblaments de mitjos grups.

Cal dir, que en algunes feines hi ha hagut algunes adaptacions i ampliacions per aquells que ho necessitaven.


La metodologia emprada ens ha funcionat molt bé. 2.3. Espais i horaris

2.3.1. Valoració fent referència a l’ús dels espais i horaris utilitzats. L'ús dels espais ha anat força bé. Hem utilitzat la sala petita i la de racons de joc per fer alguns racons de treball Aquest curs, la biblioteca ha estat desaprofitada ja que, sovint, quan hi anàvem ens trobàvem algun altre grup de primària treballant a la part de dalt i no podíem fer el que estava planejat, al final han estat contades les vegades que hi hem anat. El pati i l’escola ens ha servit per treballar temes d’espai i forma.


Tenir en compte el horari de la part de baix de biblioteca no és compatible amb l’horari de la part de dalt ja que es molesten mútuament.

2.4. Aula i/o espais d’ús ... mancances, arranjaments pendents,... En general tot força bé.

El lavabo de P-4: La temperatura de l’aigua de la banyera pot arribar a ser molt alta i ara molts nens i nenes arriben a l’aixeta i crec que és un perill potencial. D’alguna manera es podria baixar la temperatura de sortida de l’aigua?. Que fantàstic seria tenir pissarres digitals!


Nivell P5 . ________________________________________________________________________________________________________________ 1. ÀMBIT ENSENYAMENT-APRENENTATGE: GESTIÓ DEL CURRÍ CULUM Valoració dels objectius i continguts proposats i finalment fets. Especificar, principalment, els objectius i continguts que han quedat pendents. Propostes de millora. 1.1. Àrea de llengua

S'han treballat tots els objectius i continguts que es reflexa en les Ups, el recull de racons de llengua i grafisme. Expressió oral. S'ha treballat:

• dins del protagonista de la setmana, • de les converses dels diferents temes, • recollida d’idees i opinions, • dins la resolució de conflictes • en racons de llengua • i en les diferents situacions educatives.

Racons de grafisme : Hem seguit la programació que tenim i ens ha funcionat molt bé. Hem acabat tots els grafismes, ens hem assegurat de que tothom tingui les eines per posar el seu nom amb lletra lligada. Hem dedicat una sessió a la setmana. Quinzenalment eren racons de grafisme i quinzenalment era la fitxa.

Consciència fonològica :

Ho hem treballat en mig grup , un cop per setmana en combinació amb l’anglès. La seqüència que hem seguit ha estat:

1. Introducció dels fonemes aparellats. Primer les vocals i després les consonants. Consciència de la realització del so ( posició de la llengua,... ajuda a observar i corregir possibles problemes de logopèdia). Fer un recull en DIN3 de paraules de l’aula que contenien els sons treballats. La continuïtat d’aquest treball es fa amb la presentació de la caixa dels sons que s’acaba de completar amb els objectes que els nens/es porten de casa.

2. Material Pere ( vocals) i material CREDA (per les consonants), amb tot allò que comportava: vocabulari, la posició de so dins de la paraula ( inici-mig-final).

3. Fitxa de consciència fonològica. Amb els diferents formats ( retallar imatges i classificar-les, dictats muts,..)

Al primer trimestre es va treballar les vocals i durant el segon i el tercer trimestre diferents parelles de consonants.

La primera proposta d’horari era fer mig grup d’anglès amb la resolució de problemes, vam valorar la necessitat prioritzar el treball de consciència fonològica, ja que les matemàtiques queden molt reforçades ant en les rutines com en la descoberta, en racons de matemàtiques, en la sessió de càlcul mental.


Valorem molt positivament els treball fet a consciència fonològica, Escriptura :

Al fer un fort treball de consciència fonològica es veu reflectit en l’escriptura espontània individual. La seqüència d’aprenentatge de l’escriptura sempre hem tingut en compte el nivell del grup de nens/es que es treballava al racó (hem fet fins a 5 nivells i proporcionant l’ajuda i el material que necessitava cada grup).

Material:

Dictats muts, fitxes contextualitzades que els permetia escriure espontàniament i cadascú al seu nivell, treball de la frase a partir dels contes (confegir, ordenació i ampliació frases), jocs de llengua (penjat, sopa de lletres, encreuat...), material de la consciència fonològica adaptat per treballar l’escriptura. Què hem treballat? els noms i cognoms amb lletra de pal i lligada, la paraula, la frase.

Lectura :

Al fer un fort treball de consciència fonològica es veu reflectit en la lectura individual. La seqüència d’aprenentatge de la lectura sempre hem tingut en compte el nivell del grup de nens/es que es treballava al racó (hem fet fins a 5 nivells i

proporcionant l’ajuda i el material que necessitava cada grup). Què hem treballat? els noms amb lletra lligada i lletra de pal, suports visuals, vocabulari, frases i contes.

Biblioteca :

Una sessió setmanal a l’aula on s’han introduït els contes que es treballen a les Ups, també hem introduït els rodolins i les endevinalles i s’ha fet el treball de les normes de la biblioteca de l’aula, com les de l’escola. Aquest any no ens han concedit la visita a la biblioteca Antoni Comas , però recomanem que es faci.

Bossa de contes :

Funciona molt bé, a més, hi ha nens/es que és l’únic llibre que fullegen. Els treballs fets del Soldadet de Plom van anar a casa i es va compartir amb les famílies.

Propostes de millora.

- Continuar amb la mateixa dinàmica de treballar per nivells (dins dels racons de llengua) ja que així es pot proporcionar el suport necessari a cada nen/a, ja que aquest any els nivells eren molt diferents.

- Continuar amb els jocs de llengua, endevinalles, rodolins, poemes, contes. - Continuar millorant els suports visuals. - Valorem molt positivament el treball de Consciència fonològica. - Ens ha funcionat molt bé el reforç d'EE per fer el dins l’horari de racons de llengua per atendre el nivell més baix de lecto-escriptura. - Valorem molt positivament el fet que dintre de la bossa de contes hi hagi una bona tria de contes d’educació emocional. - Valorem molt positivament que el reforç del racons de llengua el faci una altra tutora del nivell.

1.2. Àrea de matemàtiques

S’han treballat tots els objectius proposats en les ups. i la carpeta de racons i desdoblaments de matemàtiques.


Numeració i càlcul Estem contentes del treball fet en aquest apartat. S’ha d’aprofitar el treball de la numeració del dia a dia (calendari, llista) i relacionar-ho amb la recta numèrica. Fer un treball sistemàtic amb la recta numèrica per conèixer els nombres i les seves grafies, la posició, l’ordre. El cuc de boles l’hem fet fins a 30 i que ens hem donat que tenir un cuc de 10 boles ajuda operat ( afegir i treure) i l’hem confegit. Aquest any hem fet moltes activitats de descomposició de nombres fins el 9 i això ha ajudat a operar, paral·lelament hem treballat el joc de la caseta ( amb números més petits de 9 i això ha ajudat a operar). Hem seguit les propostes del quinzet ( del 3 al 5 ). Valorem que caldria començar per mig del dossier del tres i seguir fins el 5 .

Espai i forma

S’ha treballat durant tot el curs de forma molt experimental (tan a nivell plàstic, corporal i relacionant-lo amb objectes de la vida quotidiana). S’ha començat a treballar aquest any les simetries (en els diferents trimestres) i els mosaics que han funcionat molt bé i queden molt ben lligades amb les up. Continuar representant el que es construeix (fustes, bambouchi, circuits,...)

Mesura

També es relaciona molt bé amb les Ups (alçada, pes, sabates). Seria positiu tenir una capsa amb un recull d’unitats de mesura no estàndards, proposats pels nens/es)

Estadística

Hem fet un treball sistemàtic a partir del temps, aniversaris, alçada, pes, sabates. S’ha fet servir l’estadística per fer votacions i ens ha funcionat molt bé. Hem incorporat fitxes amb la fotografia de la gràfica de cada classe.

Lògica

El quadre de doble entrada per registrar el contes de la bossa de contes ens ha funcionat molt bé i els nens/es s’han sabut situar molt bé. S’han de treballar més els patrons amb material, ja que aquest any s’ha treballat poc i més en paper.


- El cuc de boles l’hem fet fins a 30 i que ens hem donat que tenir un cuc de 10 boles ajuda operat ( afegir i treure) i l’hem confegit. - Caldria començar per mig del dossier del tres i seguir fins el 5 . - Seria positiu tenir una capsa amb un recull d’unitats de mesura no estàndards, proposats pels nens/es). - Recomanem que es treballi en mig grup, al menys , una sessió setmana i amb la mateixa línia pedagògica. I que el reforç es pugui fer entre els tutors del nivell.

1.3. Àrea descoberta de l'entorn

Aquest any dins de la descoberta de l'entorn hem treballat: l'arbre amic, l'hort, la mongeta, el mar, l'aigua, les ombres. Estem contentes del treball fet en tots els temes menys en el treball de l'hort que no ens ha funcionat per motius desconeguts, aquest any enlloc de - plantar llavors hem plantat planters que ens han donat els nens de quart i no ha funcionat. L'alternativa va ser anar a visitar l'hort d'en Dídac. Hem fet l'UP de la Natura perquè el que havia fet era només el recull. Hem experimentat amb diferents materials: farina, sorra, fang, aigua i espuma d'afaitar.


Hem fet moltes observacions directes i dibuix.

Propostes de millora. - Proposem el treball de la planta a partir de la mongeta en el segon trimestre (comprar algun test transparent per deixar alguna planta a la classe i fer el seguiment ) i deixar el treball de l’hort per els nens i nenes de primària. Consolidar el treball de la planta amb el planter de diferents llavors (mongeta, cigró i llenties).

- No plantar moniatos que costa molt que creixin. - Proposem les sortides: jardí botànic, l’hort d’en Dídac, Jardiland. - Comprar alguns contes per treballar l'aigua. 1.4. Àrea d’expressió musical (veure especialista)

Valoració dels objectius i continguts proposats i finalment fets. Propostes de millora.

1.5. Àrea d’expressió plàstica

S'han treballat diferents tècniques i diferents materials. Hem treballat materials de descoberta a través de la plàstica (farina, fang, sorra, pintura...) Hem treballat plàstica relacionada amb les Ups. Hem treballat diferents autors a partir de: formes geomètriques (Kandinsky, Paul Klee, Miró), cos (el retrat: Picasso, Klimt, Miró i Arcimboldo) Hem ofert diferents models d' il·lustradors per dibuixar llops, cabretes... Hem treballat la simetria dins la plàstica (observació de retrats, el cos...) Hem fusionat el llenguatge musical i el llenguatge plàstic ( mural de les onades, el ninot de neu...)

Propostes de millora. - Continuar amb les sessions de plàstica de mig grup. Perfecte que els reforços se’ls puguin fer entre les mateixes tutores.


El treball dels hàbits és molt important i cal tenir-los presents davant de qualsevol altre continguts. Establiment de normes del grup i recull escrit dins un espai visible dins l’aula.

L’educació emocional que hem fet aquest curs la valorem molt positivament pel treball de les relacions, la resolució de conflictes, autoconeixement.. Hem afegit contes dins la bossa de contes i hem treballat el racó de l’acord i el rellotge emocional. Recull de la figura humana que es fa des de P3 és fantàstic per veure tota l’evolució del dibuix i de reconeixement d’un mateix.

Propostes de millora. - Continuar comprant contes nous que ens ajudin a treballar alguns temes emocionals: gelosia, pors, mort, separacions... Comprar alguns contes per treballar el cos.

1.7. Psicomotricitat (veure especialista)



Reforços : matemàtiques, descoberta i llenguatge plàstic de mig grup. La qual cosa valorem molt positivament. El reforç de l’aula d’educació especial sessió sistemàtica després del pati: al llarg del curs ha estat molt bé,hi ha hagut una bona adaptació de les UP

treballades. Però el nivell del grup de reforç no ha estat homogeni i per tant els nens i nenes amb menys dificultats no han pogut desenvolupar tant les seves habilitats i capacitats.

Valorem positivament el reforç d’educació especial en els racons de llengua. El reforç d'EE una sessió per grup ens ha ajudat a treballar l’expressió oral. El reforç d'EE una sessió divendres tarda tots tres grups de P5, nens que calia reforçar una miqueta l'expressió oral.

Racons (llengua i grafisme): ens han funcionat molt bé. Treball cooperatiu : bàsicament s’ha treballat dins dels racons lliures del matí. Propostes de millora - A p5 valorem molt positivament els reforços de mig grup en les àrees mates, llengua, plàstica i descoberta igual de positiu és la qualitat del reforç si ve d'una tutora del nivell. Molt important a P5. - Combinació reforços: Psico / plàstica, anglès/ consciència fonològica, música/racons llengua, mates/biblioteca. - Creiem que el treball cooperatiu s'ha treballat poc. 2.2. Metodologia/didàctica

2.2.1. Llengua: Es fa un treball sistemàtic de grafisme, de treball de la frase a partir dels contes, de vocabulari que surten a les ups... És un treball molt repetitiu en que els nens/es fàcilment adquireixen la dinàmica de treball. Amb el treball de lecto-escriptura fem molts jocs de llengua, sopa de lletres, penjats, rodolins, endevinalles, etc. Donem a cada nen les eines, el material i el suport necessari perquè cada nen treballi al seu ritme i al seu nivell. Les feines que oferim acostumen a estar contemplades mínim dos nivells i quatre si és a racons. El treball de la consciència fonològica amb la caixa dels sons amb objectes de la vida quotidiana propers als infants. Dins del treball que fem de vocabulari tenim cartronets penjats a la cartellera amb la seva imatge o material corresponent. (suports visuals)

2.2.2. Mates :

Hem fet servir una metodologia molt manipulativa, dinàmica, diversa, experimental, d'activitats molt properes, derivades per la motivació dels nens/es i lligades amb l'entorn més proper.

2.2.3. Descoberta de l’entorn:

Hem partit sempre dels seus coneixements previs i hem treballat de manera molt experimental, proper a la realitat del nens, lligat molt amb les matemàtiques i la plàstica. La manera de treballar ens permet fer moltes prediccions i comprovacions de tot el processos que hem treballat: el mar , els peixos, amb la sal, plantes , plàtan ... Hem experimentat amb diferents materials de forma manipulativa veien els canvis en funció de la manipulació dels materials i amb l'interacció amb altres materials i/o objectes.


Propostes de millora

Llengua. Tot el que es treballi de manera sistemàtica té un bon resultat fins i tot per aquells nens/es que la seva comprensió no és bona.

Mates. Continuar amb la mateixa dinàmica. Descoberta de l’entorn. Estem contentes amb els canvis introduïts en aquesta àrea, i proposem continuar treballant en la mateixa dinàmica. 2.3. Espais i horaris

Espais : molt bé tots els espais, la sala de mestres no és molt adequada. Horaris : molt bé amb les petites modificacions dels primers dies.

Propostes de millora - Continuar amb l’horari d’aquest curs. - Dotar les classes de parvulari amb pissarres digitals com es va acordar en el claustre


6.2. Educació Prim ària . ____________________________________________________________________________________


Cicle dels mitjans ________________________________________________________________________________________________

Nivell 1r ___________________________________________________________________________________________________________________ 1. ÀMBIT ENSENYAMENT-APRENENTATGE: GESTIÓ DEL CURRÍ CULUM Valoració dels objectius i continguts proposats i finalment fets. Especificar, principalment, els objectius i continguts que han quedat pendents. Propostes de millora. 1.1. Àrea de llengua catalana

1.1.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. • S’han pogut portar a terme els objectius i continguts proposats. • Moltes de les activitats estaven relacionades amb els temes treballats a medi. • S’han penjat a la classe cartells amb les paraules de més dificultat i cartells amb les normes d’ortografia. • S’ha fet el préstec de llibres setmanalment amb la fitxa de biblioteca de deures. A l’hora de biblioteca donaven l’opinió i/o l’explicaven sempre de forma oral i llegien un fragment en veu alta. • Una de les sessions setmanals de llengua catalana s’ha fet per racons. • Al 3r trim. s’ha portat a terme el racó de consciència fonològica, del qual fem una valoració molt positiva.

• En l’expressió escrita s’ha aplicat el codi de correcció acordat que s’ha anat introduint progressivament (només 4 símbols: _ , , / , ) i s’han adaptat molt bé. • A alguns alumnes se’ls ha anat donat al llarg del curs alguna petita feina extra a fi de millorar el traç i la grafia d’algunes lletres. • Valorem molt positivament l’activitat iniciada al 3r trim.:la llibreta “Els meus escrits” on cada alumne, quan té una estona a l’entrar, quan acaba les feines... explica el que vol, sentiments, emocions, històries reals o inventades, opinions... no per ser corregit sinó pel plaer d’escriure. Ha estat un èxit. • Setmanalment s’han treballat lectures amb exercicis de comprensió, malgrat tot encara hi ha alumnes que mostren algunes dificultats per comprendre de forma autònoma el que llegeixen.


Proposem que la fitxa de biblioteca que s’emporten de deures no sigui setmanal. Cada llibre que llegeixen no té perquè anar amb la fitxa. Continuar a 2n, com a racó, amb el treball de consciència fonològica iniciat a 1r . Insistir molt en el treball de lectura i comprensió. Continuar a 2n amb l’activitat: la llibreta de “Els meus escrits” De les tipologies textuals proposades per treballar a quest curs, la carta només s’ha fet llegida, per tant proposem que sigui aquesta tipologia de les primeres que es treballin per escrit a 2n el proper curs.


1.2. Àrea de llengua castellana

1.2.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. • Objectiu principal: treballar l’expressió oral i adquirir vocabulari. • Totes les sessions s’han començat amb jocs orals de vocabulari i una estona de conversa. • S’han fet petites representacions, diàlegs, explicacions... • La majoria de continguts s’han treballat en relació amb les unitats de medi. • S’han treballat diferents tipologies textuals, especialment poemes i cançons. • S’ha confegit un llibre fet pels alumnes “Animales imaginarios”


Valorem positivament que el mestre de castellà sigui el de català, així s’eviten repeticions. Proposem que, del llibre de biblioteca que s’emporten setmanalment, algun sigui en castellà per aquells alumnes que més dificultat tenen en aquesta llengua per que no la parlen a casa (tot i que són pocs).

1.3. Àrea de llengua anglesa


Aquest curs s’ha seguit la programació prevista, exceptuant una unitat (“Welcome to town”), que s’ha substituït per una altra relacionada amb el tema de carnestoltes “cats”. La última unitat no s’ha pogut fer per manca de temps, doncs al tercer trimestre s’han perdut bastants sessions d’anglès. Els continguts treballats s’han assolit generalment sense dificultat. Es valoren molt positivament els desdoblaments d’una de les sessions d’anglès. S’han pogut fer i aprofundir en moltes activitats que, en gran grup, són difícils d’aconseguir.

1.3.2. Propostes de millora. Seria interessant poder enregistrar i publicar més activitats al bloc de l’escola per a poder mostrar què es fa a l’aula d’anglès, ja que les activitats són bàsicament orals i queda poca constància en forma de fitxa o treballs que es puguin posar a l’àlbum.



• S’han fet tot els continguts establerts. • El càlcul mental es va començar a fer al 2n trim. setmanalment, però es va valorar de fer-ho esporàdicament perquè de les tres sessions de

matemàtiques una era per racons, l’altra per fer el quadernet i destinar la 3ª només al càlcul mental ens treia de fer altres activitats necessàries. • S’han fet moltes activitats manipulatives amb material divers durant tot el curs, però especialment de forma intensa abans de començar els quaderns fet

que ha facilitat la comprensió de les activitats que se’ls demanava. D’ entre tos els materials, el més utilitzat pels alumnes amb resultats més òptims han estat els multilinks i el panell numèric.

• Els quaderns de matemàtiques s’han treballat en el desdoblament d’anglès (45 minuts) i com a racó en el 3r trim. • S’han fet molts problemes matemàtics, resolts utilitzant diferents estratègies pròpies.


• Alguns continguts s’han treballat en relació a les unitat de medi: aproximació, pes i euros (les botigues), alçada (el cos, les plantes, els animals), cossos geomètrics (les cases), estadística (les dents, la família, el temps meteorològic) i algunes activitats han estat relacionades amb la plàstica (cossos geomètrics, simetries, ...

• No hem treballat la calculadora 1.4.2. Propostes de millora.

Proposem que a 1r i 2n hi hagi una capsa amb multilinks per a cada classe, només tenim una per tot el cicle inicial i, malgrat que està molt ben compartida, sovint és insuficient.

Treballar el càlcul mental, no de forma sistemàtica setmanalment, sinó un cop al mes i com a racó. Valorem molt positivament el desdoblament d’anglès per treballar les matemàtiques. Treballar els quaderns de matemàtiques també coma racó, des del 1r trim.

1.5. Àrea de ciències

1.5.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Temes treballats: - Les dents. Els cos. Els sentits. L’ alimentació. - La família - El carrer. Les cases. Les botigues. Els oficis. - Els materials. Reciclatge. - Els animals. Els cucs de seda. - Les plantes. Hem plantat patates i mongetes. S’han fet els objectius i continguts proposats. Metodologia de treball: - Els temes d’ aquesta àrea s’han treballat transversalment a castellà, matemàtiques i especialment a plàstica i català. - Recerca d’informació - Confecció d’una racó - biblioteca amb els llibres i materials que els alumnes portaven de cada tema que es treballava. - Exposició oral de treballs i conclusions. - Murals - Treballs en grup - Paraules clau - Us de les TIC - Observacions, experiments,...


Continuar amb la mateixa metodologia. La valoració és molt positiva. Aniria bé tenir a l’aula llibres de medi per poder llegir i/o consultar. ( un per parella, per exemple)

1.6. Àrea d’expressió musical

1.6.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Des de l’àrea d’expressió musical es treballen diferents actes seqüenciat per nivells que defineixen l’activitat musical de l’escola. Dins la seqüenciació temporal tenim: 1r Musiquetes


A part d’aquestes activitats, la música està molt lligada a les festes tradicionals i amb les continguts treballats a les diferents àrees, sobretot l’àrea de medi. Els continguts de l’àrea com l’expressió, la interpretació, la creativitat i el llenguatge musical pròpiament dit, es treballen a través de la cançó i la interpretació instrumental. En el cicle de mitjans 1r i 2n es treballa molt a nivell sensorial i manipulatiu. En tots els nivells es valora molt l’actitud, l’interès i la participació.


A nivell de tots els cursos: És important poder mantenir les dues sessions encara que siguin de durada més curta, ja que quan la sessió coincideix en dies de festa, colònies, sortides etc... poden passar 15 dies sense cap sessió de música. Millorar les entrades al blog ja que no sempre es mostra totes les activitats que fan els alumnes i atenent que no tenen llibre ni quadernet només es veu en els concert que es fan i hi ha molta feina que no es mostra. Fer un millor recull de les fotografies dels actes i posar-les al blog. Fer entrades amb les cançons que treballen els alumnes per què puguin estudiar i repassar les cançons. Fer la redistribució de l’espai amb armaris per guardar tots els instruments i valorar tenir els de plaques a la segona classe de música ja que són molt més utilitzats pels alumnes de cicle petits i mitjans 1r i 2n. 3r només els utilitza el primer trimestre ja que desprès comença amb el flabiol. A més són més grans i poden anar a buscar els instruments amb més facilitat que al inrevés.

1r: Mantenir els horaris i la participació en l’activitat de musiquetes tot valorant el tema del preu de les entrades. Millorar el tema del blog penjant més sovint les activitats que fan que són moltes i no queden prou reflectides: instrumentacions , danses, cançons. Realitzar més activitats amb instruments de plaques, el fet de tenir dues classes i que aquests instruments estiguin guardats en una d'elles no ha de ser motiu per no fer-ne ús. Continuant fent un concert intern a petita escala amb els nens i nenes d'infantil i cicle inicial l'última setmana de curs. Tots dos grups es mostren molt treballadors i participatius. Són xerraires però saben fer silenci de seguida i mantenir l'atenció quan la situació ho requereix. Han participat de gust en totes les activitats proposades i la gran majoria han assolit tots els objectius programats. Els aspectes de llenguatge musical són els que han costat més assolir als alumnes amb més dificultats.


1.7.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. S’han fet els objectius i continguts proposats. S’han treballat amb materials diversos: material de rebuig, de la natura, teles, papers de diferents tipus i textures... i diferents tècniques amb ceres, pintures, aquarel·les, papiroflèxia, retallat, dibuix, estampació, modelatge amb plastilina, ...

No s’ha fet el fang per manca de temps. Les sessions d’hora i mitja es fan curtes i moltes activitats s’allarguen més d’una sessió. Valorem molt positivament la relació que ha tingut la plàstica amb totes les àrees i festes. Els treballs de plàstica es donaran als alumnes a final de curs en una cartolina gran plegada. 1.7.2. Propostes de millora.

Cal treballar més la tècnica del retallat, doncs alguns alumnes no retallen gens bé. Fer el fang dins de les primeres activitats del proper curs a 2n, perquè no ens ha donat temps.

1.8. Àrea d’educació física


A nivell general , crec que s’han treballat i aconseguit els objectius més imprescindibles a cada nivell. A 1r, 2n i 3r s’han prioritzat els següents blocs:


- Cos: Imatge i percepció: Coneixement d’un mateix en relació a la lateralitat i nocions topològiques bàsiques (dalt, baix .... o barreja de les dues: al cantó dret i al darrera); reconèixer els dos cantons i la posició de les seves parts. - Qualitats físiques bàsiques i Habilitats Motrius Bàsiques: Ampliar al màxim l’abecedari motriu dels alumnes perquè siguin capaços de resoldre un mateix problema de diferents maneres (salts, girs, desplaçaments i control d’objectes amb mans i peus). - Activitat física i Salut : Ajudar als nens/es a poder coneixes millor a partir d’activitats o jocs de resistència que afavoreixin regular l’esforç d’un mateix i establir rutines perquè de cara al futur hi hagi més possibilitats que tinguin hàbits saludables. Tot i que a tercer s’hagin prioritzat els mateixos blocs, no es comparteixen els mateixos objectius i continguts. - Cos: Imatge i percepció : Ampliar els coneixements de cicle inicial per aplicar-los en funció dels objectes, companys o del nostre entorn més proper. Per poder-ho fer, es necessita que tinguin molt assolida la seva dreta i esquerra. - Qualitats físiques bàsiques i Habilitats Motrius Bà siques : Partir de la variabilitat de moviments treballada a cicle inicial (fer una cosa de diferents maneres) per proposar tasques cada cop més específiques de les mateixes habilitats perquè els alumnes puguin resoldre tasques cada cop més concretes i complicades. Així, poc a poc ens anirem aproximant a les exigències dels esports individuals a cicle superior. A nivell més concret, fer constar que no s'han pogut treballar tots els blocs de continguts propis de l'àrea a cap dels grups de 1r, 2n i 3r. A 3r per falta de temps i a 1r i 2n perquè fan l'activitat de piscina i durant la meitat del curs, cada grup ha tingut una sessió setmanal a l'àrea. Es valora positivament l'activitat perquè amplia la base de moviments però també es crítica perquè en la majoria de centres esportius no la fan mestres d'Educació Física que tenen en compte el currículum i moment evolutiu dels alumnes per treballar les habilitats d'una manera més general; tal i com es recomana a cicle inicial. Ens ha faltat temps per acabar de treballar el bloc dels jocs i no s'ha treballat el d'expressió corporal per falta d`hores. (Aclarir, que quan el currículum d'Ed. Física es refereix a expressió corporal, no és solament l’apartat de balls i danses sinó l’expressió del propi cos en relació amb els altres d’una manera més lliure que quan es fa teatre. Quan es diu que la música i el teatre ja treballen la part de l’expressió corporal que l’Educació Física li tocaria, no hi acabo d’estar d’acord perquè la nostra àrea permet que els alumnes juguin amb la mirada, treballin la posició del cos quan ens comuniquem i expressin missatges a partir de les seves sensacions i moviments, sense utilitzar la veu.)

A nivell general no he tingut cap tipus de problema amb cap dels grups. Tots els alumnes són molt educats i tenen bons hàbits i rutines; a més a més tenen bona disposició cap a l'Educació Física. Va anar molt bé que a principis del primer trimestre, dediques un parell de sessions a fer hàbits, mostrar la meva manera d'organitzar les sessions i d'enregistrar les faltes de respecte cap als companys/es o cap a mi (si escoltaven i respectaven les poques normes de funcionament). Això ha fet que la resta del curs poguéssim treballar amb normalitat i no tinguéssim cap mena de problema. Ens hem entès força bé! Si parlo més concretament, a segon i primer hi ha alumnes que no acaben d'encaixar amb la resta d'alumnes del mateix grup. A part de tenir dificultats per seguir les activitats de la classe, tenen grans dificultats per relacionar-se. En RR que en totes les uniats didàctiques proposades ha estat lluny i he tingut d’anar-li adaptant les activitats, i en JJ i l'AA que no ha faltat que adaptés les activitats però si que a l’hora de tractar amb els altres tenen manca d’habilitats socials.


2. ÀMBIT ORGANITZATIU: AGRUPAMENTS, METODOLOGIA, ES PAIS, HORARIS

2.1.Resposta de l’alumnat davant l’organització del grup-classe (tallers, racons, desdoblaments, reforços, ...).

No hi ha hagut cap tipus de problema i s'han adaptat a les diferents maneres d’organització que he anat proposant. En funció de la unitat didàctica s'han proposat activitats en gran grup, petit grup, racons ..... i no hi ha hagut problema. Ha calgut una explicació i posada en funcionament, però passada una o dues setmanes, s'han adaptat correctament a l'organització.

2.2. Resposta de l’alumnat en relació als procedime nts i estratègies que se li plantegen (aspectes metodològics).

Igual que quan estic a l'aula, no puc dir que només he utilitzat un mètode d’ensenyament a cada sessió. Normalment començo les sessions amb comandament directe perquè vull que els objectius de la sessió i activitats quedin clars però a l’hora de proposar les tasques s’intenta que els nens aprenguin a partir de la resolució de problemes (és diu el que han d’aconseguir i ells s’organitzen) o assignació de tasques (a part de dir l’objectiu es marquen unes pautes). Si he d’argumentar-me, dic que el primer és necessari per l’ordre i pel control dels alumnes i els altres dos donen qualitat a l’ensenyament si es saben aplicar (s’intenta) perquè fan pensar i construir aprenentatges. A part d'aquesta barreja d'estils, intento fomentar l'autonomia a través de la responsabilitat d'observar a un company/a i dir-li si aconsegueix o no l'objectiu (molt clars i concrets). Intento fer-ho d'una manera molt senzilla i amb poca responsabilitat a 1r i gradualment més complexa a 2n i 3r. Intento que col·laborin a l’avaluació. També menciono que acostumo a fer dubtar als alumnes quan troben les respostes perquè provin, intentin o canviïn la solució al problema. Intento en cada una de les sessions partir de la mateixa manera. - Passar llista i mirar si porten la samarreta. - Presentar la sessió amb l'objectiu i les seves parts (joc d’escalfament, part principal i estiraments o tornada a la calma) i les seves activitats. - Gestionar les parts de la sessió sense un paper determinant, per tal d’afavorir que les seves respostes motrius no es vegin condicionades pel propi mestre i la seva actuació. - Quan crec que és necessari fer un tancament de la sessió. 1r A i B Aquest curs ha anat molt bé, hem pogut treballar les unitats proposades a principi de curs (sabent que no podríem fer tots els blocs de l'àrea). Tot i això, la unitat del joc ha quedat una mica curta per la durada del tercer trimestre. La resposta de l'alumnat en relació als coneixements ha estat bona. El moment del curs amb més dificultats i dubtes generals ha estat quan hem treball la lateralitat. Vam acabar el primer trimestre i alguns alumnes dubtaven. Com que encara queda un any per acabar de consolidar-la, no pateixo.

2.3. Propostes de millora.

- En general tinc la sensació que l’escola no creu que l’àrea sigui imprescindible. Si de veritat ho sigues, potser en Mario i jo hauríem tingut algun moment per poder-nos coordinar dins l’horari; com tothom, i no fer-ho de pressa i corrents en els dijous de pati quan tenim nens que acaben feines o fan deures que no han acabat. Però per altra banda, ho entenc. Comprenc que a la ciutat de Mataró hi ha una aposta molt forta per les activitats de música. Alguna àrea ha de pagar les incoherències del departament!


- Sempre és millor fer dues que una per evitar que quan hi ha festes, activitats festives o altres, els alumnes no es passin 15 dies sense - samarretes vestuari - Que cada curs de primer tingui una hora assignada el gimnàs. - Que quan hi hagi pati després del patí els alumnes portin i deixin la samarreta al vestuari per no perdre temps i les famílies recullin els fills/es a la pista; d'aquesta manera no haurem d'entrar a les classes.

2.4. Altres...

2.4.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. -Racó de “Parlo i escolto”: Iniciat a P-5, s’ha continuat fent i, especialment al 1r trim. va anar molt bé. Cada cop l’han anat necessitant menys. - Alternativa: En aquesta sessió setmanal es tractaven temes propers als alumnes i/o que havien sorgit aquells dies: la por, la mort, coses de nens i coses de nenes?, el respecte, fem les coses bé a casa?, els amics... Sempre s’ha partit d’un conte que ha donat peu a una conversa. En algunes sessions també s’ha fet un dibuix amb alguna frase. Aquesta sessió d’alternativa també s’ha utilitzat de vegades per acabar feines, fer àlbums...


Pensem que estaria bé mantenir el racó de “Parlo i escolto” , especialment per 1r Les sessions d’alternativa han estat molt positives i es podria continuar amb una dinàmica semblant a 2n.

2.5. Agrupaments... reforços, desdoblaments, racons, treball cooperatiu, ....

2.5.1. Valoració fent referència concreta a quan s’ han utilitzat. El reforç d’una segona mestra a l’aula s’ha utilitzat per fer racons, desdoblaments i atenció individualitzada o en petit grup donant prioritat als alumnes que presentaven més dificultat.

Racons

- Els racons s’han fet amb dues mestres a l’aula. - L’agrupació dels alumnes per fer els racons s’ha fet, principalment, en funció del nivell, però també en funció de l’activitat.

- Racons de català (una sessió setmanal). Al llarg del curs s’han fet els següents racons: expressió escrita, fitxa d’ortografia, lectura i comprensió lectora, sopa de lletres, ordenar frases, dictat mut, separació de síl·labes, confegir paraules i/o frases amb la pissarra magnètica (només alumnes amb més dificultat), consciència fonològica, racó d’ordinador (les frases, els plurals i dictat visual de paraules). - Racons de matemàtiques (una sessió setmanal). Al llarg del curs s’han fet els següents racons: Kapla, Creator, problemes, numeració i càlcul, trios amb pedres de colors, racó d’ordinador (activitats diverses), quadern, collarets (sèries), càlcul amb Multilinks, descomposició (fustes).

Reforç - Reforç de català:

• Lectura individual sistemàtica de tos els alumnes. 1r i 2n trim. • Dictat en petit grup pels alumnes que presentaven més dificultat . Ajuda de la pissarra de lletres magnètiques. (fora de l’aula). 1r trim. • Determinades activitats amb dues mestres a l’aula.

- Reforç de matemàtiques:

• Centrat, especialment, en aquells alumnes amb més dificultat.


• Activitats manipulatives en petit grup o dins del gran grup paral·lelament (s’han fet tant fora com dins de l’aula).

Desdoblaments • A català en les lectures i exercicis de comprensió lectora. • A matemàtiques en algunes activitats manipulatives, resolució de problemes i quadern.

Treball cooperatiu

S’han fet molts treballs en grup especialment a medi i plàstica. Han evolucionat molt favorablement en aquesta manera de treballar. Valoració positiva.


La valoració de tots aquests agrupaments és molt positiva, doncs ha permès atendre aquells alumnes amb més dificultat d’una manera més personalitzada i s’han pogut treballar determinades activitats de forma més eficient en reduir el nombre d’alumnes. Proposem continuar, si és possible, amb aquest reforç.

D’ entre totes aquestes formes d’agrupament eficients i necessàries destaquem el desdoblament de la sessió d’anglès de la tarda. Aniria molt bé poder tenir el proper curs aquest desdoblament.

Valoro especialment la feina ben feta de les persones que han fet reforç a la meva aula (Candelària i Mamen).

2.6. Metodologia/didàctica

2.6.1. Valoració fent referència concreta a la meto dologia emprada i a l’àrea on s’ha fet servir. • Metodologia envers els agrupaments:

• Castellà, medi i plàstica: S’ha treballat sense reforç. • Racons, reforços i desdoblaments són agrupaments que s’han fet servir només a català i matemàtiques. • Els treballs en parelles s’han fet a català, castellà, medi, matemàtiques i plàstica. • Els treballs en petit grup s’han fet a català, matemàtiques i especialment a medi i plàstica. • A racons s’han distribuït els alumnes en funció del nivell, destinant la persona de reforç a atendre, principalment, el racó dels alumnes

amb més dificultat o un racó concret. • En tots els reforços s’ha donat prioritat als alumnes amb més dificultats

• Deures:

• Setmanals: llibre de lectura i fitxa de biblioteca. Es donaven el divendres i es recollien a l’altre divendres,1r A i els dimarts 1r B. • Esporàdics: - Enquestes, recerca d’informació, ... relacionats amb medi. • Lectures • Fitxes d’ortografia.


Continuar amb la mateixa metodologia Valorar si cal donar la fitxa de biblioteca cada setmana.


Al 3r trim. s’han fet els quaderns de matemàtiques com una activitat més a l’hora de racons a més de la sessió de desdoblament amb l’anglès. La valoració és molt positiva i proposem fer-ho així ja des del 1r trim.

2.7. Espais i horaris

2.7.1. Valoració fent referència a l’ús dels espais i horaris utilitzats.

• Les sessions de piscina (2n i 3r trim) han fet perdre el reforç corresponent a aquest horari, així com una sessió de català.

• 1r A: En l’horari inicial de curs les dues sessions de castellà estaven posades després del pati, l’estona és molt curta (45 minuts que en realitat són 30, amb les entrades i sortides) i les activitats s’allarguen. Per aquest motiu es va canviar l’hora de biblioteca del dimarts de 9 -10h per una de castellà. La valoració ha estat positiva.

• Els espais utilitzats han estat: la pròpia aula, l’altre aula de 1r (desdoblaments), passadís, biblioteca i sala d’informàtica.

• La instal·lació de la pissarra digital ens ha permès fer més activitats a l’aula, evitant desplaçaments. S’ha utilitzat diàriament per diferents activitats i la valoració, per descomptat, és molt positiva.


En la mesura que sigui possible, deixar una sessió de castellà d’1 hora.

2.8. Aula i/o espais d’ús ... mancances, arranjaments pendents,... A cap aula de 1r funciona l’aparell per veure DVD. En els diferents temes treballats a medi els aules han portat vídeos per veure tot el grup i pujat a

l’aula d’informàtica.

• Revisar aixeta de l’aula (aula 1r A)

• Recol·locar l’embolic de cables que va generar la instal·lació de la pissarra digital, no tant per estètica, que també sinó per seguretat.


Nivell 2n __________________________________________________________________________________________________________________ 1. ÀMBIT ENSENYAMENT-APRENENTATGE: GESTIÓ DEL CURRÍ CULUM Valoració dels objectius i continguts proposats i finalment fets. Especificar, principalment, els objectius i continguts que han quedat pendents. Propostes de millora. 1.1. Àrea de llengua catalana


• El fet d’haver passat de curs amb el grup, ha afavorit que s’hagin pogut portar a terme els objectius i continguts establerts. Segon ha estat realment una continuació de primer i no hi ha hagut problema per assolir els objectius marcats.

• Tots els continguts i objectius que ens hem proposat en aquesta matèria han estat donats, tot i que no tothom els ha assolit al 100%

• Les activitats han estat sempre molt relacionades tant amb les sortides que es feien com amb els temes de treballats a medi, o amb les vivències personals o amb les festes de l'escola.

• Hem iniciat el sistema de correcció establert en el cicle,. Penjant a la paret cada un dels símbols per ajudar als nens a l’hora de repassar i corregir els treballs. Això ha permès millorar l’ortografia treballada.

• De les grafies treballades segon, veiem que la J/G i la LL encara costen molt, també la doble RR. Creiem que cal insistir, perquè potser la causa principal, és el nombre tan elevat de famílies castellano-parlants, i aquests sons costen molt.

• Seguin els consells, dels companys que van fer segon l’any anterior, hem fet el dictat quinzenalment. La valoració és molt positiva.

• A les sessions de biblioteca, s’ha fet el préstec de llibres, donant llibertat als nens per escollir, prioritzant la motivació davant el saber més o menys llegir. Hem demanat a les famílies que col·laboressin i llegissin amb els seus fills. Els deures de biblioteca han estat, una fitxa senzilla de treball (diferents models), en alguna ocasió hem donat festa de fitxa i hem prioritzar el plaer de llegir.

• A partir del segon trimestre hem iniciat els racons de llengua. Aquests eren 4, consciència fonològica, lectura, escriptura i dictat. Hem repartit el grup e dos i cada grup ha fet dos racons. Això ha permès poder controlar més els racons i millorar l’atenció als alumnes.



• Els racons han funcionat molt bé, proposem continuar-los. • Els reforços a l’aula, molt importants per poder arribar als nostres alumnes. • L’any passat es va proposar l’entrada de pares a l’aula per fer racons i no se’n va parlar més. Ho podríem tornar a mirar?



• A segon el castellà agafa més força i tot i que té una part molt oral també introdueix la part escrita. Hem seguit les activitats del curs anterior però també n’hem introduït alguna de nova.

• S’han treballat les normes ortogràfiques bàsiques tot fent petites feines, escrivint frases o petits textos. La veritat és que s’han espavilat força, tot i que en ocasions barregen les dues llengües i els hi has de recordar. 1.2.2. Propostes de millora.

• Potser caldria reforçar una mica més les normes per tal d’evitar que barregin tant les dues llengües. • Posar cartells a l’aula de les normes que en castellà canvien.

1.3. Àrea de llengua anglesa


Aquest curso els nens i nenes de segon han canviat de mestra d’anglès, el que ha comportat un període d’adaptació que ha estat satisfactori. S’ha pogut desenvolupar la programació segons la previsió, s’han assolit els objectius proposats a la programació i el grau d’assoliment dels continguts és positiu en general. S’han fet alguns canvis en les unitats de programació, ampliant o reduint els continguts i les activitats, segons els casos. També s’ha modificat l’ordre d’execució d’algunes de les unitats, en un intent d’ordenar-les segons un nivell de dificultat creixent. Per manca de temps, s’ha suprimit una de les unitats (“My class”) i la unitat de teatre s’ha canviat completament per una nova proposta: “We’re going on a bear Hunt”. Es valoren molt positivament els desdoblaments d’anglès. D’aquesta manera s’ha pogut atendre de forma més personalitzada als alumnes en l’aprenentatge de la llengua, a banda d’haver pogut desenvolupar activitats difícils d’aconseguir en gran grup. Els grups dels desdoblaments s’han fet segons el nivell de matemàtiques dels alumnes. Aquests grups han coincidit bastant amb els nivells d’anglès, de manera que han quedat grups bastant homogenis. Això ha permès reforçar i treballar més intensivament els continguts amb el grup amb més dificultats en l’aprenentatge de la llengua. De cara al curs vinent, ja que els alumnes es barrejaran, cal valorar amb els tutors/es si és convenient tornar a fer la divisió seguint aquest criteri.

1.3.2. Propostes de millora .

Reestructurar la programació, de manera que es passarà una unitat de primer a segon i viceversa (“The mixed-up chameleon” i “Brown bear”, respectivament). Suprimir la unitat de “My class” de segon i aprofitar-ne els materials per a reforçar la unitat dos de tercer, que treballa els mateixos continguts.


Preparar nous materials per introduir la lectoescriptura al tercer trimestre de segon per tal que els alumnes es familiaritzin i comencin a treballar la llengua estrangera a nivell escrit abans de començar tercer. Tot i que s’han enregistrat forces activitats, les publicacions al bloc no han estat moltes. Caldria fer més entrades al bloc, doncs és la manera de donar a conèixer el que es fa a l’aula d’anglès, ja que la gran majoria de les activitats que es fan no queden en format paper per a posar a l’àlbum.



• Aquest any hem començat repassant molt la numeració, per tal de poder estar segurs que les basses eren fermes i així poder introduir amb seguretat la centena. S’ha treballat molt la resolució de problemes i l’estadística.

• Els dijous a la tarda hem fet una sessió de racons, que vam iniciar al segon trimestre. Aquests racons es distribuïen de la següent manera: dos de fitxes i força autònoms: càlcul i problemes i dos de mòbils (diguem-ne més lúdics), tangram, geoplà, joc de nombres, kapla... durant aquests dos últims mesos hem establert el racó de quadernet per aquells nens que anaven més fluixos.

• Hem introduït breument la multiplicació, però no s'han estudiat les taules. Saben com es fan, conèixer el mecanisme, però quan un problema o exercici precisa d'aquesta operació ho fan d'un altra manera, recorren si és necessari a les taules que tenen a l'agenda.

• Hi ha nens que tenen moltes dificultats per fer-se seu qualsevol tipus de sistema de resolució d'operacions que no sigui mecànic. De fet fins i tots, aquests sistemes es converteixen en mecànics. 1.4.2. Propostes de millora.

• Començar els racons de matemàtiques des del primer trimestre. • Demanar als que van més avançats que ajudin als companys. • Potser estaria bé penjar tutorials d'operacions a la web per que a casa els hi puguin donar un cop de mà.



• L’any anterior es van elaborar les unitats de medi i això ens ha permès tenir una guia a l’hora de preparar les activitats. També és veritat que algunes activitats han estat modificades, fins i tot alguna unitat ha estat refeta de nou per adaptar-la al nou grup classe.

• Hem continuat amb la metodologia de l’any anterior, perquè creiem que és molt beneficiosa per el s alumnes. S’han elaborat murals, mapes conceptuals,treballs en petit grup i experimentacions.

• Hem continuat el treball de la llibreta científica, fent les nostres anotacions. • Un grup reduït de nens, ha fet el medi amb en Pere. • Unitats treballades:

-L’aigua: els sentits. -El nostre cos, òrgans principals.


-El bon vianant. -Projecte del cargol. -Els animals i les plantes. -Els cavallers: projecte de les colònies.


• Continuar el reforç de medi, en la mida del que sigui possible. • Continuar treballant amb la mateixa metodologia. • Intentar buscar alguna sortida més de medi, per tal de treballar els temes sobre el terreny.

Fer el planter abans perquè no tindrem temps de collir 1.6. Àrea d’expressió musical

1.6.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets .

Valorar el fem dansa, ja que l’activitat en si és molt engrescadora però aquest any ha estat marcada per l’espai, ja que es feia a l’aire lliure i el temps no ha acompanyat. A més és un curs que ja prepara les danses per l’obra de teatre de carnestoltes. La sortida a l’auditori està molt ben valorada i s’ha lligat amb el parc Joan Brossa, per tant és important la seva continuïtat. En general les dues sessions del matí han donat per molt i s’han assolit els objectius proposats pel curs. És un grup que es mostra molt insegur alhora de cantar, s’esperen molt a que la Martina Gallemí canti, hi ha nenes que mostren molt bones capacitats per la música, però es mostren molt insegures i no expressen tot el que podrien. Hi ha alumnes que encara són molt infantils, l’Aïna, en Marc M., la Davinia, però van assolint correctament els continguts de l’àrea. En aquest grup també hi ha alumnes que han de treballar la coordinació el curs vinent, però el que més dificultats mostra és l’Aleix.




Aquest any hem anat seguint la proposta de l’any anterior, tot i que també hem introduït alguns canvis.

Hem treballat els materials de rebuig: construcció dels nans. Treballs de pintura: dibuix d’estiu. Treballs relacionats amb medi: senyals, cos, esquelet. Treballs plàstics: bossa de transport àlbum, treball de carnaval, màscara, treball de la pau, mural de tardor. Treballs de llengua: el còmic. Treball del fem dansa. hem treballat alguns artistes plàstics: les pintures relacionades amb el temps i la tècnica del dripping de Jackson Pollock.


• Establir finalment una programació més acurada, on quedi reflectit el que s’ha fet.




Aquest curs ha anat molt bé, hem pogut treballar les unitats proposades a principi de curs (sabent que no podríem fer tots els blocs de l'àrea). Tot i això, la unitat del joc ha quedat una mica curta per la durada del tercer trimestre. La resposta de l'alumnat en relació als coneixements ha estat bona. El moment del curs amb més dificultats i dubtes generals ha estat quan hem treball la consolidació de la pròpia lateralitat. Com que no s’havia fet un bon treball l’any anterior (només feien una hora setmanal i un trimestre no en van fer perquè anaven a piscina). Els alumnes amb mancances són: XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX.


- Que cada curs de primer tingui una de les dues hores assignades al gimnàs. - Que quan hi hagi pati després del patí els alumnes portin i deixin la samarreta al vestuari per no perdre temps i les famílies recullin els fills/es a la pista; d'aquesta manera no haurem d'entrar a les classes. - Allargar una mica la unitat del cos:imatge i percepció si cal per afiançar la pròpia lateralitat.


2.1.1. Valoració fent referència concreta a quan s’ han utilitzat. Reforços: a part de l'equip d'en Pere, s'han fet reforços puntuals quan hem vist que les activitats o el nivell així ho requerien. El fet de comptar amb noies de pràctiques ens ha fet molt fàcil aquesta feina. Desdoblaments : Sempre que érem dos mestres a l'aula hem fet aquest tipus d'agrupament: a llengua per millorar la lectura, la correcció, la comprensió. A mates per fer activitats diferents quan el material era escàs i per poder corregir a l'hora de fer quadernets, Racons : Un cop a la setmana en llengua i un altre a mates. Amb els de llengua hi havia dues persones, ja que la correcció és més laboriosa. A mates ho fèiem els dijous a la tarda, amb activitats interessants, però dues més feixugues i dues més manipulatives. S'intentava que sempre fossin feines que podien fer amb molt poques explicacions. Per exemple si es feia un racó del quadernet, feien unes pàgines on el treball fos senzill d'entendre. Treball Cooperatiu: hem fet molts treballs d'aquest caire a l'àrea de medi, a castellà i a català.

2.1.2. Propostes de millora Esperem tenir un horari com aquest l'any vinent.


2.2.1. Valoració fent referència concreta a la meto dologia emprada i a l’àrea on s’ha fet servir.


Hem intentat que el treball de llengua i en definitiva de totes les àrees sigues molt vivencial. Sempre partint del que sabien i anant allà on els seus interessos els portessin. La manipulació, l’experiència personal, les sortides, les pròpies vivències han estat el motor d'on han sortit totes les activitats.



2.3.1. Valoració fent referència a l’ús dels espais i horaris utilitzats. 2.3.2. Propostes de millora

2.4. Aula i/o espais d’ús ... mancances, arranjaments pendents,...


Nivell 3r ___________________________________________________________________________________________________________________ 1. ÀMBIT ENSENYAMENT-APRENENTATGE: GESTIÓ DEL CURRÍ CULUM

Valoració dels objectius i continguts proposats i finalment fets. Especificar, principalment, els objectius i continguts que han quedat pendents. Propostes de millora.

1.1. Àrea de llengua catalana

1.1.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. La gran part dels continguts proposats (de la graella de tercer) s’han pogut treballar satisfactòriament i eren adients per la seva edat. A nivell de tipologia de text, s’han treballat totes les propostes excepte l’entrevista; es podria haver aprofundit més amb la faula i la llegenda. A nivell de fonètica i lèxic s’ha fet la gran part de continguts i de manera concreta ha faltat alguna consonant (x/ix i h).

1.1.2. Propostes de millora. - Treballar amb més intensitat la síl·laba tònica i la seva posició dins la paraula (última, penúltima i avant penúltima). - Vocals obertes i tancades. - Tot i que s’ha treballat l’ortografia cal seguir-la estudiant. - A l’apartat de lèxic hi ha continguts que durant aquest curs s’han decidit que es farien a quart: comparació. S’ha deixat de fer els oficis i establiments (acabats amb –ista o –es). - A gramàtica tot i haver treballat els pronoms personals de manera indirecta, els hi cal saber el nom del concepte. També manquen les contraccions treballades indirectament (amb articles i determinants). - Pensem que és molt important treballar la comprensió lectora però es fa avorrit amb el llibre del món lector. Creiem que els textos que hi ha al món lector no tenen un interès directe amb el que es treballa a la classe. Permeten treballar les 4 tipologies que surten però de manera independent.


1.2.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Com que no hi havia uns continguts establerts com a català, s’ha fet a partir dels llibres de text de les editorials i les unitats didàctiques fetes d’altres anys. Tots els continguts s’han treballat, si no a castellà a català, per no solapar-nos i així poder treballar-los tots ja que amb dues hores de castellà és impossible poder-ho fer. S’ha renovat totes les fitxes de castellà ja que trobava que eren “antiquades” i poc atraients pels nens/es i gairebé tot el que s’ha preparat ha estat amb el fil conductor de les bruixes, molt motivador per ells/es.

1.2.2. Propostes de millora. Seguir treballant amb el llibre de “Las brujas” de Roald Dalh ja que ells s’engresquen molt i més si les fitxes tracten d’elles. Llegir gairebé cada dia un capítol des de principi de curs fins el final i fins i tot sortir algun dia que fa sol al pati i llegir-ho allà. Final de curs posar la pel·lícula de les bruixes. Caldria que un mateix curs no fes sempre castellà després del pati ja que com que només es fan dues hores de castellà, no s’aprofita prou el temps.


1.3. Àrea de llengua anglesa 1.3.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets.

Durant aquest curs s’ha pogut desenvolupar la programació prevista, a excepció de la última unitat (unitat 6) que no s’ha pogut fer per manca de temps. En aquest curs els alumnes de tercer s’han trobat amb dues novetats, un canvi de metodologia respecte als cursos anteriors (llibre de text amb quadernet, la introducció de la llengua escrita de forma més sistemàtica, l’hàbit dels deures i d’estudi) i una nova mestra d’anglès, fet que ha comportat un període d’adaptació que ha consumit tot un primer trimestre. Un cop superada l’adaptació i agafat un bon ritme de treball, s’ha pogut avançar de forma més àgil i satisfactòria en els continguts. El objectius proposats s’han assolit sense dificultats i el nivell dels aprenentatges a nivell general és alt, doncs es tracta d’un grup amb una molt bona base de la llengua estrangera a nivell oral. Hi ha alguns alumnes que presenten dificultats específicament a nivell escrit (alumnes amb dificultats específiques en la llengua escrita) i d’altres, nouvinguts al centre, als quals els ha suposat un problema no tenir la mateixa base que els seus companys. Es valoren molt positivament els desdoblaments d’una de les dues sessions setmanals. Treballar amb mig grup permet reforçar el treball de la llengua, especialment l’aspecte oral, amb propostes i activitats on es pot fer un seguiment i un reforç més exhaustiu dels alumnes

1.3.2. Propostes de millora. Donada la dificultat que suposa la introducció de la llengua escrita, fora interessant avançar-la i començar-la de forma més progressiva a segon. D’aquesta manera, el període d’adaptació a la nova metodologia es podria escurçar en el temps, fet que permetria incorporar a les unitats més activitats de lectura i comprensió lectora.


1.4.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Alguns dels objectius que es tenien proposats per 3r durant el curs, el departament de matemàtiques els va destinar a 4t. Per exemple la multiplicació i divisió per més d’una xifra; és per això que no s’han treballat.


Tot i que la resta de continguts han estat treballats, es podria haver aprofundit més amb el creator (han faltat els tetraedres). Les gràfiques només s’han fet fins a 30 elements i s’hauria d’haver fet fins a 60. Cal seguir treballant taules perquè tot i que entenen el concepte, molts no les tenen assolides i memoritzades totes. Això repercuteix a les reparticions.

La majoria no ha arribat a acabar els 3 quadernets de matemàtiques com es pretenia. 1.5. Àrea de ciències

1.5.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. S’han aconseguit els objectius proposats a l’àrea de medi. Va anar molt bé que a inicis del segon trimestre, ens diguessin que no s’havia de fer la part de continguts de les muralles perquè es feien a 4t (l’any anterior es van fer).

1.5.2. Propostes de millora. Al primer trimestre pensem que la nostra tasca hauria estat molt millor si haguéssim conegut el funcionament de primària i concretament el medi de tercer. Pel projecte del paisatge (el primer), recomanem canviar activitats perquè van ser massa teòriques i poc pràctiques, creiem que es podria concloure elaborant maquetes amb plastilina per distingir els diferents elements de manera procedimental. A partir de llavors, hem tingut el compte els diferents projectes elaborats l’any anterior i ens han funcionat. Tot i això, hem aportat el nostra gra de sorra variant i canviant forces activitats i sessions mantenint els objectius d’aprenentatge.


De cara l’any vinent, es recomana fer servir més habitualment la llibreta petita, on els alumnes facin reflexions sobre els diferents experiments.


1.6.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. És el segon any que s’ha iniciat el flabiol a l’escola. La valoració és molt positiva, els alumnes se l’han fet seu i han superat les dificultats inicials que implica l’aprenentatge d’un instrument. També estan molt motivat per trobar-se amb altres escoles i tocar conjuntament. Cal millora les entrades en el blog per mostrar més aquest treball i d’altres que fan. Les sessions de mati i tarda han anat molt bé per l’inici de l’instrument, ja que el primer any sempre demana més temps per assolir la tècnica bàsica. En general han respectat molt bé el material i han fet els seu instrument d’assaig amb molt de cura.


És un grup amb moltes ganes d’aprendre, li agrada parlar i participar. Es mostren obert i expressius i, en general, els agrada superar-se. Han assolit bé les rutines de classe, respecten el material. Es relacionen bé entre ells i es respecten. En general no mostren dificultats per l’àrea. Els alumnes que presenten més dificultats serien l’Abel T. tot i que va assolint els continguts es mostra molt insegur i li costa la coordinació entre els dos instruments. A més destaco a l’Albert P, ja que li costa mantenir l’atenció en el que s’està fent, fa molt gestos amb la cara i amb el cos i li costa la coordinació dels dos instruments treballats.

1.7. Àrea d’expressió plàstica 1.7.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets.

S’han aconseguit els objectius proposat a l’àrea d’expressió plàstica. Tots els continguts que proposa el departament d’arts s’han fet però canviant les activitats proposada en anys anteriors ja que quan vaig intentar-ho trobar em va costar molt i vaig canviar la programació. Tots els nens i nenes han estat molt motivats i els hi ha agradat totes les activitats proposades. És una assignatura molt motivadora per ells i sobretot si els hi proposes reptes.


Preparar una programació o un document on quedi molt clar que s’ha fet a cada moment a l’assignatura o marcar amb més claredat que fa cada curs per no solapar-se amb cap i no repetir activitats.


1.8.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Aquest curs ha anat bé i hem pogut treballar la majoria d’unitats didàctiques (sabent que no podríem fer tots els blocs de l'àrea). Tot i això, la unitat del joc ha quedat una mica curta per la durada del tercer trimestre. No he pogut fer la U.D d’habilitats gimnàstiques i salts d’alçada amb matalàs elàstic perquè necessitava el gimnàs i les espatlleres i amb un dels grups de 3r, no tenia aquest espai assignat. Al principi amb els dos grups, em vaig quedar sorprès perquè molts alumnes no sabien diferenciar amb certesa entre la seva mà esquerra i dreta i altres dubtaven. Quan els hi feia una pregunta, canviaven o s’equivocaven. També es va eliminar una unitat didàctica de les habilitats motrius perquè no es podia entrar al gimnàs i es va allargar la de llançaments, xuts de precisió i equilibris dinàmics.

1.8.2. Propostes de millora. - Que com a mínim s’arribi a l’acord que durant un trimestre es pugui utilitzar durant un temps concret el gimnàs amb els grups de tercer. - Treballar les habilitats gimnàstiques a 4t perquè durant aquest curs no les han pogut treballar.


- Seguir amb una sessió d’1,30 per intentar que a 4t hi hagin dues sessions de dues hores i així equilibrar una mica els cicles. 2. ÀMBIT ORGANITZATIU: AGRUPAMENTS, METODOLOGIA, ES PAIS, HORARIS 2.1. Agrupaments... reforços, desdoblaments, racons, treball cooperatiu, ....

2.1.1. Valoració fent referència concreta a quan s’ han utilitzat. Teníem 4 hores de reforç setmanal que valoro de manera molt útil i positiva. Els desdoblament han anat molt bé per poder estar de manera més personalitzada amb els alumnes, sobretot a matemàtiques als que més els hi costa ha estat de gran ajuda.

2.1.2. Propostes de millora Només demano que tot i la reducció d’hores que hi haurà l’any que ve dins de la mesura que es pugui aquestes hores es mantinguin donen un qualitat molt preuada i necessària a l’ensenyament actiu de l’aula. El grup de quadernet de racons ha de canviar el funcionament perquè no es perdin els continguts dels altres racons.


2.2.1. Valoració fent referència concreta a la meto dologia emprada i a l’àrea on s’ha fet servir. La variació dins l’horari de les diferents metodologies per mi és el més important, els nens/es no se’n poden avorrir i sempre troben alguna cosa que els motiva n’hi ha per tots els gustos. Els racons solen ser el que més agrada i en ressalto sobretot d’utilització de materials didàctics i no tant del paper, encara que puguin deixar reflectida la tasca feta.

2.2.2. Propostes de millora Animo a fer 4 hores de racons i només 3 com fèiem. La comprensió lectora m’ha semblat pobre amb el llibre Món Lector.


2.3.1. Valoració fent referència a l’ús dels espais i horaris utilitzats. Molt correcta.

2.3.2. Propostes de millora 2.4. Aula i/o espais d’ús ... mancances, arranjaments pendents,...

Les aules em semblen ben distribuïdes i complertes, més mobiliari destorbaria.


Cicle dels grans _________________________________________________________________________________________________

Nivell 4t ____________________________________________________________________________________________________________________ 1. ÀMBIT ENSENYAMENT-APRENENTATGE: GESTIÓ DEL CURRÍ CULUM Valoració dels objectius i continguts proposats i finalment fets. Especificar, principalment, els objectius i continguts que han quedat pendents. Propostes de millora. 1.1.Àrea de llengua catalana

1.1.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. S'han complert els objectius proposats durant el curs i s'han treballat els continguts plantejats però a vegades no s'han pogut treballar amb la calma i profunditat necessària que ens hagués agradat per motius de temps. Per exemple: quan vam fer l'audiovisual dels playmòbils ens hagués agradat fer partícips als nens de tot el muntatge, és a dir gravacions, introducció al power point, fotografia d'imatges,etc. Es té ben seqüenciada tota la part de gramàtica i ortografia. La distribució dels textos que s'han de treballar dins de l'expressió escrita s'està acabant d'enllestir des del departament de llengua. S'han passat les proves diagnòstiques i els resultats en general han estat bons, tret d'aquells alumnes que tenim identificats amb dificultats de llenguatge específiques. Estem contentes de veure els fruits de tota la feina feta aquest curs i els anteriors. La majoria de textos tenen a veure amb els continguts treballats a medi. El quadern del món lector el valorem positivament però proposem poder utilitzar-lo al llarg de dos cursos. Moltes vegades no s'han pogut dur a terme sessions de llengua de racons perquè han fallat els portàtils, les connexions, etc L'enfocament que s'ha fet de la llengua ha estat força global, és a dir, a partir dels textos llegits o escrits s'han treballat els diferents blocs sistemàtics. El projecte d'expressió oral també es valora molt positivament.

1.1.2. Proposta de millora

Aquest curs a diferència de l’anterior no s’ha seguit la lectura d’un llibre per part de la mestra de manera sistemàtica, però si de manera esporàdica i sobretot de fragments de llibres diferents indistintament català i castellà.

Es proposa, a mesura del que sigui possible continuar amb aquesta activitat, ja que esperona als alumnes a llegir el llibre del qual s’han llegir fragments i a gaudir de la lectura a aquells que els costa. Es proposa també de disposar d'unes tablets per treballar amb més autonomia tasques específiques de qualsevol àrea.

1.2.Àrea de llengua castellana


1.2.1. Es valora positivament el fet de que la tutora imparteixi el castellà al seu grup classe, ja que d’aquesta manera s’eviten duplicitats i es poden fer comparacions o treballar un mateix contingut al mateix temps amb les dues llengües. L'altre proposta seria fer el castellà a la classe paral·lela perquè els nens tinguin clar el referent de la llengua que toca. 1.3. Àrea de llengua anglesa (veure la valoració de l’especialista)



1.4.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Els continguts de l’àrea de matemàtiques s’ha treballat principalment a partir de la resolució de problemes de la vida real on els alumnes s’hi veien involucrats de manera directe. Són exemples: aprofitar una visita al centre de la ciutat en època de rebaixes per veure els diferents descomptes i quan suposava estalviar si comprem en època de rebaixes. Veure la quantitat d’aigua que gastem a casa i si està per sobre o per sota de la mitjana de la resta d’habitants de Catalunya La metodologia emprada ens ha anat molt bé ja que ens ha permès establir un diàleg entre el grup classe, fer estimacions abans de resoldre el problema i buscar diferents estratègies per poder-lo solucionar. Hem treballat el quadernet del 3 x 6 durant els desdoblaments de llengua anglesa cosa que ha permès una atenció més individualitzada al alumnes que ho necessitaven. Els alumnes que han acabat els quadernets marcats per a 4t curs se’ls ha proporcionat els quadernets de matemàtiques de la M.A Canals on es fa un repàs d’exercicis de tots els blocs. S’ha passat la prova diagnòstica de matemàtiques al segon trimestre i la de competència matemàtica aquest tercer trimestre. Fent l’anàlisi de les proves efectuades ens hem adonat que cal incidir molt més en:

o La diferenciació entre perímetre i superfície i saber-ne calcular l’àrea i el perímetre tant de figures regulars com irregulars o Operar amb nombres decimals

Valorem molt positivem els resultats de les proves, ja que normalment les proves diagnòstiques es passen a cinquè i les de competències bàsiques a sisè. Els resultats negatius que s’han donat, corresponen als tres alumnes que ja havíem identificat com a alumnes que tenen dificultats en l’àrea.

1.4.2. Propostes de millora. Caldria poder disposar a cada aula de materials essencials per treballar numeració i càlcul i no haver-los d’anar a buscar cada vegada, especialment multilinks i blocs base 10.

Continuar passant les proves tant les diagnòstiques ( 2n trimestre) com la de competències bàsiques (3r trimestre). 1.5. Àrea de ciències

1.5.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Creiem que ha estat un encert la manera en què es va plantejar treballar el coneixement del medi tant natural com el social. Els alumnes han pogut vivenciar d’una manera molt directe continguts tant de caire natural com social. Han après a partir de l’observació directa, de les sortides que hem anat fent durant el curs i les posteriors posades en comú, relacionar diferents temes i finalment poder exposar davant dels companys el què han après. Les experimentacions proposades han ajudat a aprendre fer conjectures abans de l’experiment, a observar i a treure’n conclusions. Els alumnes han agraït molt aquesta part i n’han gaudit molt.


Continuar amb aquesta metodologia 1.6. Àrea d’expressió musical


1.6.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Des de l’àrea d’expressió musical es treballen diferents actes seqüenciat per nivells que defineixen l’activitat musical de l’escola. 4t Obra de teatre amb interpretació musical i trobada de flabiols a Mataró. A part d’aquestes activitats, la música està molt lligada a les festes tradicionals i amb les continguts treballats a les diferents àrees, sobretot l’àrea de medi. Els continguts de l’àrea com l’expressió, la interpretació, la creativitat i el llenguatge musical pròpiament dit, es treballen a través de la cançó i la interpretació instrumental. A partir de 3r i del cicle de grans es valora tant la teoria com la pràctica vocal i instrumental. En tots els nivells es valora molt l’actitud, l’interès i la participació.


És important poder mantenir les dues sessions encara que siguin de durada més curta, ja que quan la sessió coincideix en dies de festa, colònies, sortides, etc... poden passar 15 dies sense cap sessió de música. També mirar que les sessions d’un mateix grup no sigui coincident entre dilluns i divendres com ha esta el cas aquest any de 5è A Millorar les entrades al blog ja que no sempre es mostra totes les activitats que fan els alumnes i atenent que no tenen llibre ni quadernet només es veu en els concert que es fan i hi ha molta feina que no es mostra. Fer un millor recull de les fotografies dels actes i posar-les al blog. Fer entrades amb les cançons que treballen els alumnes per què puguin estudiar i repassar les cançons. La dificultat és que hi ha músiques treballades que tenen drets d’autor i és més complicat posar-les al blog, es podria mirar de fer un blog intern que només poguessin accedir els alumnes de cicle de grans.

El segon any de flabiol ha donat molt de si i els alumnes han millora’t molt. La participació com a músics en les danses de la castanyada ha estat molt

positiva i cal buscar altres festes perquè aquests alumnes i els més grans puguin tocar i fer ballar als més petits de l’escola. Aquest any no s’ha fet sortida al Palau de la Música ja que era el mateix espectacle que es feia a Mataró, però queda pendent que aquest grup visiti aquest emblemàtic edifici. La activitat musical la Cobla 2.0, cal mantenir-la tant sigui al palau com a Mataró ja que té una gran qualitat.

És un grup divers amb alumnes que destaquen molt pels dos extrems, amb gran facilitat per la música i l’instrument i al contrari amb serioses dificultats de coordinació i de memòria per retenir les posicions treballades. A més en general el grup expressa verbalment aquestes dificultats i costa que admetin la diversitat. Classifiquen qui pot i qui no pot. En general és un grup que parla i expressa el que pensa. Sempre disposat a dialogar, preguntar i qüestionar les activitat el que a vegades fa que les classes s’allarguin més del que hauria de ser. Normalment respecten els materials d’aula i les activitat que es realitzen. Alumnes amb dificultats: En XX, lXX, XX, en JXX, en XX i la XX, mostren dificultats de coordinació en els dits i els costa recordar les posicions treballades, a més de coordinar els dos instruments. A més en XX, sempre té una pregunta per fer i li costa mantenir una atenció continuada. En XX. es col·lapsa molt i quan se li demana directament que toqui o que respongui a una pregunta es tanca i es manté en silenci. l’XX es mostra molt insegur i li costa participar directament de les activitats.



Es valora molt positivament la visita-taller a la Fundació Vila Casas. Seria interessant seqüenciar aquest tipus de visites al llarg de tota l'escolaritat., de manera que poguessin veure tot un ventall de diferents possibilitats artístiques (pintura, escultura, etc)



1.8.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Els alumnes d’aquesta classe els ha passat igual que l’altre quart, però la diferència es que han anat més tard en tot, és a dir, al principi de curs no varem tenir cap tipus de problema i va ser a partir del segon trimestre que els problemes van anar sortint, en general aquest problema ha sigut sempre femení. En el tercer trimestre ha fet una millora molt gran i hem acabat el curs, amb molt bona cohesió en general, crec que la feina a la classe amb la resta de mestres i el temari concret d’aquest trimestre ens ha permès arribar a cohesionar el grup. Aquest curs ha anat molt bé, hem pogut treballar correctament totes les unitats que ens havíem proposats. La introducció de noves formes a treballar a resultat força bones. Els nens han entès el funcionament en gran grup, en petit grup o per estacions. Crec que ha sigut un encert total la manera com ens hem plantejat cadascuna de les sessions i penso que ells així ho han viscut. També aquest any hem introduït dues sessions “diferents”, la cursa final d’orientació al parc del nord i el dia sobre rodes. (què per motius d’horaris no s’ha pogut realitzar al final....) Crec que la sessió d’orientació va donar bon resultat, tot i què en el grup B, la cursa d’orientació els va costar una mica. Coses a millorar no hi ha gaires, l’únic a mencionar seria, poder adaptar una mica més les unitats on hem treballat esports, expressió corporal i capacitats condicionals, ja què sempre hi havia uns quants que patien més i no acabaven de sortir-se'n. Per últim un dels aspectes que aquest any no he realitzat, per decisió pròpia, ha sigut la valoració personal de cada sessió, vaig deixar de fer-la ja que vaig veure que perdíem molt de temps i que les sessions son curtes i com també s’havien de dutxar no volia fer les sessions més curtes. L’any passat vaig acabar per deixar de fer-ho per altres motius, aquest any no m’ho vaig plantejar i el resultat és que les sessions es fan millor i més llargues, estem acabant de practicar cap a les 16:16 per tant tenen poc més de 9 minuts per la dutxa i el resultat ha estat molt bo, ja que generalment tots acaben en aquest temps o una mica més. Per tant, seguiré treballant igual aquest tema.

Els aspectes que han funcionat molt bé, han sigut l’assoliment de les pròpies unitats, especialment la unitat de jocs pre-esportius i el circ (Acrosport), crec que el fet que hagi resultat tant positiu és molt engrescador ja què l’educació física de cicle superior tenen com a element clau aquest tipus d’unitat. Penso que entendre el funcionament d’aquest blocs farà molt més fàcil la transferència en el proper curs.

1.9. Altres... 1.9.1. Valoració dels objectius i continguts proposats i finalment fets. 1.9.2. Propostes de millora.


2.1.1. Valoració fent referència concreta a quan s’han utilitzat. Durant tot el curs s'han anat treballant diferents agrupaments depenent de les activitats a fer i majoritàriament s'han fet grups homogenis. 2.1.2. Propostes de millora

Continuar en aquesta línea de treball. 2.2. Metodologia/didàctica

2.2.1. Valoració fent referència concreta a la metodologia emprada i a l’àrea on s’ha fet servir. S'ha emprat una metodologia diversa: vivencial, manipulativa, funcional a llengües, etc. 2.2.2. Propostes de millora Continuar com fins ara, no treballant específicament una única metodologia.

2.3. Espais i horaris 2.3.1. Valoració fent referència a l’ús dels espais i horaris utilitzats.


S'ha pogut anar als diversos espais que estaven programats i es planteja la possibilitat d'una aula d'informàtica específica. 2.3.2. Propostes de millora Sempre que sigui possible fer l'educació visual i plàstica en divendres tarda.

2.4. Aula i/o espais d’ús Al poder disposar de pissarres digitals, no hi ha hagut necessitat de utilitzar altres espais. També ha anat molt bé per poder presentar applets per treballar algun concepte matemàtic al grup classe i fer-ho molt més entenedor, utilitzar eines com el diccionari i ensenyar com utilitzar-lo a casa i buscar informació per treballar qualsevol tema de medi i ensenyar a llegir-lo i extreure les principals idees i explicar-les amb les seves pròpies paraules i no fer el tant conegut ‘recorta-pega’.


Nivell 5è ___________________________________________________________________________________________________________________ 1. ÀMBIT ENSENYAMENT-APRENENTATGE: GESTIÓ DEL CURRÍ CULUM Valoració dels objectius i continguts proposats i finalment fets. Especificar, principalment, els objectius i continguts que han quedat pendents. Propostes de millora. 1.1. Àrea de llengua catalana


Hem distribuït l’àrea en tres grans grups: expressió oral; expressió escrita, i treball sistemàtic de la llengua. Entenem que la lectura es treballa transversal, per això no ha tingut un pes específic dintre d’aquesta àrea. Des de medi hem fet moltes lectures de textos de diferents tipologies, i hem aprofundit en la comprensió lectora. A més a més, amb l’ajuda del llibre de lectures del “món lector”, creiem que aquest àmbit de la llengua ha quedat molt ben desenvolupat.

Pel que fa a l’expressió escrita; al llarg del trimestre hem treballat mitjançant imatges: còmic, fotografies etc. També hem utilitzat expressions com les proposades a les competències bàsiques i proves diagnòstiques, expressions escrites a partir d’una frase triada pel mestre/a. Es corregia, utilitzant el codi de correcció, i es retornava al nen perquè revisés els seus propis escrits i els corregís. En acabat, la següent setmana, es tornava a revisar els textos. Un altre de les eines per treballar l’expressió escrita ha estat la pròpia Cantània, el reescriure el text, manipular-lo, etc. Ens ha permès fer una expressió escrita diferent.

Creiem que ha estat una bona estratègia per aconseguir que els alumnes es fixessin en aquelles paraules que habitualment escriuen; i que sovint escriuen malament.

Tot i així, com que ha costat molt que milloressin, aquest últim trimestre hem fet dictats en les hores de reforç de la Marta. En aquestes sessions fèiem els dictats i els corregien per parelles, un cop estaven corregits, parlaven dels errors. Quan veiem quins eren els principals errors els apuntaven en una tira de paper. Al final de trimestre van fer dictats tants sols amb les paraules de les tires, d’aquesta manera hem volgut ajudar-los a fixar els principals errors i que moltes vegades eren generalitzats en tot el grup.

Utilitzant aquests tres recursos hem aconseguit una gran millora, de tots els alumnes, quant a l’expressió escrita. Fins i tot hem aconseguit que tinguin “la necessitat” d’escriure correctament. El fet que acabin el curs preguntant com s’escriuen les paraules “amb una s o amb dues?”, mostra que l’interès ha canviat molt i que el nivell d’errors ortogràfics i d’estructura també ha disminuït molt.

Quant al préstec de llibres de la biblioteca d’aula, s’ha fet cada vegada que acabaven un llibre. Fins al tercer trimestre, cada alumne tenia creat un document amb processador de textos, on ha anat anotant les dades dels llibres que s’ha llegit; i n’ha fet un resum i ha especificat el tema. Al tercer trimestre, hem canviat la metodologia de treball i cada alumne ha agafat un full de fitxa de biblioteca, hi ha fet la fitxa del llibre manualment.


L’expressió oral aquest trimestre s’ha treballat en gran part a partir de la Cantània. Hem estudiat l’obra sencera a l’aula, cada nen sabia perfectament la major part del text. Vam analitzar-lo, retallar-lo, valorar-lo i això en gran grup ens ha permès fer un bon treball d’expressió oral. Aquesta tasca l’hem treballat en molts moments del trimestre ja que aprofitàvem estones lliures o moments d’impàs per donar-li una ullada, parlar-ne, etc...

Pel que fa a l’expressió oral, durant el curs, l’hem fet en el dia a dia, amb la presentació dels temes de medi, quan explicaven els ambients de treball, sobretot en el segon i tercer trimestre. Cada setmana hem utilitzat l’hora (pràcticament sempre) d’alternativa per parlar sobre el món en el que viuen, hem reflexionat sobre les diferents problemàtiques que hi ha a la societat avui en dia i sobre temes que a ells els importava o conflictes personals propis. Crec que el pes de l’expressió no ha estat tant gran com m’hagués agradat, però crec que el fet de reflexionar sempre que es donava la situació els permet estar connectats amb el seu entorn.

I últim, en les sessions de treball sistemàtic que hem fet aquest any s’ha treballat lèxic, ortografia, gramàtica. Hem estructurat els unitats dels conceptes més amplis als més concrets. Per exemple, hem començat amb un anàlisi de text. Identificant les frases. Reconeixent les parts d’una oració. Centrant-nos en els nuclis. I a partir d’aquest treball exhaustiu, hem treballat les categories gramaticals, els temps verbals... Aquesta feina la varem fer en els primers dos trimestres, i ho fèiem quan la Marta ens feia el reforç, d’aquesta manera ho ella s’emportava els alumnes/as amb més necessitat o ho feia jo. Penso que aquestes sessions van anar molt bé, per consolidar gran part del treball sistemàtic de cinquè.

Penso que aquest darrer trimestre se’ns ha quedat molt curt i això ha repercutit que no hem pogut ampliar tant com haguéssim volgut, tot i això la sensació al final de curs és que hem arribat fins on hem pogut.

Tenint en compte que són un grup molt visual i poc verbal, potser un treball de fixació de paraules referencials i d’ús comú vaig decidir utilitzar des de l’inici de curs, com ja teníem el curs passat.


Fer un treball més extens d’expressió oral. Acaben el curs amb una maduresa suficient per moderar debats, per expressar les seves opinions en públic, i per valorar les seves pròpies intervencions. Així, treballs ens els que han d’arribar a acords; o visionats de cintes amb les seves pròpies produccions, els poden fer millorar molt.

Pel que fa a expressió escrita, seguir amb la sistematització pot afavorir que no oblidin tot el que han après fins ara. Treballar amb textos fragmentats, o refer textos, pot ser un bon aprofundiment de la feina feta.

Quant a l’ortografia, no és necessari aturar-se en els aspectes que no assoleixen; el fet de tenir garanties d’èxit és més eficaç que treballar i treballar conceptes que no entenen. A més a més, la llengua vehicular a casa no hi ajuda. Per tant, s’ha d’aprofitar al màxim les seves capacitats de memòria. Creiem que un treball de vocal neutra, de plurals, o de s sordes i sonores, amb l’objectiu que ells les identifiquin a l’hora d’escriure és una tasca repetitiva que no els produeix cap efecte. Valorem començar el treball de la Cantània molt abans i així poder no arribar a l’estrès de veure que el temps se’t tira a sobre i no arribes. Si el tractament del text de la cantània es comença a fer molt abans, segur que la sensació és diferent i el resultat serà igual o millor.



Totes les unitats de castellà les hem començat amb una comprensió lectora i una expressió escrita. Aquest ens servien de punt d’inici per anar introduint els diferents temes tractats de: gramàtica, ortografia, lèxic, expressions... Aquestes lectures ens han permès per poder establir un fil conductor


amb la unitat, ja què moltes vegades hem utilitzat els diferents textos per poder parlar d’algun altre aspecte curricular. Per exemple hem treballat un poema de la Gabriela Mistral i ens ha servit per parlar de la mètrica i de la rima. Per tal de poder controlar la seva ortografia a totes les unitats hem realitzat: o una expressió escrita (a vegades lliure, a vegades marcada) o un dictat (durant el curs hem deixat de preparar-los). Hem pensat que era la manera de donar un pes a la ortografia i així assegurar-nos de poder anar registrant i valorant com s’anava assolint cadascun dels elements lèxics i ortogràfics treballats a l’aula. Des de l’àrea de llengua castellana li hem donat molta importància a la ortografia, la fonètica, el lèxic i la gramàtica. Hem treballat des de normes ortogràfiques conegudes a profunditat: els plurals, j/g, la v/b, la n/m, la ch, la y/ll, la ñ.... O gramaticalment aspectes com els determinants, els noms (tipus de noms), adjectius, verbs (formes verbals), diferencies amb el català, nombres cardinals i ordinals, masculí i femení. Les expressions, de tot tipus (text descriptiu, instructiu, etc.) ens han servit per plantejar diversos temes recurrents durant el curs: els adjectius, diminutius i augmentatius, sinònims i antònims, accions, derivacions i famílies lèxiques... Aquest elements són els que ens permeten escriure de forma rica i variada. Així ho hem volgut transmetre als nens i nenes per tal de millorar la seva expressió escrita i oral. L’expressió oral l’hem treballat en el dia a dia quan parlàvem dels diferents temes realitzats durant el curs. Hem utilitzat poesies per millorar la seva capacitat de recitar i aprendre’s un text diferent. La metodologia per treballar la llengua castellana ha sigut sempre en gran grup, hem treballat mitjançant la pissarra i materials elaborats pels mestres. Creiem que no a tots els nens i nenes els ha anat bé aquesta metodologia, ja què quan et dediques aquells que tenen més dificultats els altres es queden una mica despenjats i a vegades han tingut dubtes que hem resolt un cop estàvem corregint els exercicis, i no durant l’elaboració d’aquest.


La proposta de millora potser seria tenir un reforç, encara que tant sols fos una hora a la setmana, per tal de poder donar un millor reforç aquells alumnes/as que més ho necessiten, pensem que no sempre arribem a donar una bona instrucció a tots els nens i nenes. Si aquesta metodologia canvies estem segurs que el rendiment seria encara més alt. Hi ha molt nens i nenes que tenen poca fluïdesa de lectura en castellà i potser els ajudaria fer lectures de nivells diferenciats pels diferents alumnes durant el curs.

1.3. Àrea de llengua anglesa (veure la valoració de l’especialista)


1.4. Àrea de matemàtiques (pendent)




A cinquè les ciències es treballa en el primer i tercer trimestre des de les naturals i al segon des de la social, aquesta distribució ha estat d’aquest curs, no vol dir que sempre sigui la mateixa.


Ciències Naturals Les unitats plantejades han estat: - Les Aus: A partir dels ocells diamants, vam fer l’observació directa. Aquesta observació ens va permetre anar més enllà i vam estudiar els trets diferencials de les aus: becs, plomatge, urpes, etc. Aquest projecte creiem que no s’ha pogut acabar ja que no vam poder observar el cicle reproductiu, no es va donar la situació que veiéssim la reproducció. - Terra paral·lela: durant el curs em pogut veure i aprendre els moviments de la terra mitjançant la unitat de la terra paral·lela, aquesta consistia en aprendre a situar-nos a nivell cardinal i de coordenades, un cop vam tenir clar això, vam fer un paral·lelisme amb un planetari i així vam poder estudiar la inclinació de la terra en cadascuna de les èpoques de l’any. - St. Martí de Mata: Vam fer un treball de geologia, aprofitant la classe in situ de la Mariona vam aprendre l’estructura del terra i com els materials que hi trobem estan situats. També vam aprendre perquè el sòl de St Martí de Mata és profitós per plantar raïm, etc. Aquesta activitat la vam completar a l’aula amb treball de recerca i d’observació. - Observació amb Microscopi: Vam estudiar l’ús dels microscopis, les parts d’aquest, etc. Un cop ens varem situar en com funcionava i per a que serveix vam fer diverses pràctiques d’observació, aquestes pràctiques les vam completar en parlar de les estructures d’allò que observàvem i de perquè era important saber aquestes estructures. - Mescles i Solucions: Vam plantejar un tema des de la diferència entre mescla i solució, els vam fer buscar informació, els vam donar informació perquè cerquessin tot allò que els pogués ajudar a obtenir una resposta. Un cop vam tenir clar que era cada cosa, vam decidir enfocar la unitat des de l’experimentació i observació directa, vam plantejar diversos experiments on poguessin veure que era una mescla i una solució, el resultat va ser molt bo, i el grau de motivació per part del grup va ser molt alt. Ciències Socials Prehistòria i Història: Aquesta gran unitat va començar a finals del primer trimestre i ens ha portat fins a principis del tercer trimestre. Per encetar el tema els vam plantejar que busquessin que volia dir història i quina era la seva pròpia història i de la família (arbre genealògic). Un cop tots van tenir clar que era vam introduir la prehistòria. Cada època o etapa de la història el vam plantejar des de la recerca d’informació, els resums, esquemes, etc... Per fer-ho vam utilitzar molts suports: llibres, articles, suports digitals: Vídeos del que qui com, sota terra, etc. Amb els suports, la informació obtinguda i les classes elaboràvem entre tots un esquema i un full resum que els ha servit per preparar-se els diferents exàmens fets durant el curs. Per acabar amb la unitat i amb el suport de la Mireia (noia de pràctiques), vam crear la línia del temps. Vam aprofitar la llargada del passadís i part del passadís cap a la biblioteca per anar introduint els elements estudiats durant el curs, que ens marquen els diferents moments de la història i les diferents etapes d’aquesta. Aquest projecte de la línia del temps ens ha servit com a avaluació final.


Creiem que s’ha de deixar establert quins temes d’història s’han de fer per cinquè i sisè. Al final de curs, em pogut valorar que potser la història és molt temari i caldria deixar-ho ben distribuït en els dos cursos.




Des de l’àrea d’expressió musical es treballen diferents actes seqüenciat per nivells que defineixen l’activitat musical de l’escola. Dins la seqüenciació temporal tenim: 1r Musiquetes 2n Fem dansa 3r Trobada de flabiols a Mataró 4t Obra de teatre amb interpretació musical i trobada de flabiols a Mataró. 5è Cantània: Rambla llibertat. Interpretació conjunta amb altres escoles de la ciutat i representació teatral interna. A part d’aquestes activitats, la música està molt lligada a les festes tradicionals i amb les continguts treballats a les diferents àrees, sobretot l’àrea de medi. Els continguts de l’àrea com l’expressió, la interpretació, la creativitat i el llenguatge musical pròpiament dit, es treballen a través de la cançó i la interpretació instrumental. En el cicle de mitjans 1r i 2n es treballa molt a nivell sensorial i manipulatiu, a partir de 3r i del cicle de grans es valora tant la teoria com la pràctica vocal i instrumental. A 6è Es treballa la música dins el món, diferents estils musicals, la música i el cinema i la música i les TIC, sense deixar de banda la instrumentació amb la flauta. En tots els nivells es valora molt l’actitud, l’interès i la participació.

: La participació a la Cantània ha estat molt positiva, els alumnes se l’han fet seva i la participació de les famílies, tot i que al principi no va ser gaire bona, finalment va estar a l’alçada de l’activitat. Es fa una valoració molt positiva. Els alumnes s’han engrescat molt, els comentaris dels alumnes com de les famílies han estat molt positius. És important que el curs vinent es pugui mantenir el nombre d’hores. Relacionar l’obra de teatre amb la Cantània ha sumat esforços pel bé dels nens i també es valora positivament tot i l’esforç que ha comportat pels alumnes ja que era repetir dues vegades una activitat.




Al llarg d’aquest curs hem fet activitats plàstiques utilitzant les tècniques i els materials coneguts pels alumnes. Però hem volgut anar un pas més enllà i fer un treball utilitzant les noves tecnologies, mitjançant el programa d’elaboració d’una mà de contes. Aquest trimestre hem enfocat la plàstica amb la creació dels decorats que anàvem a utilitzar per realitzar la Cantània. Primer els nens i nenes vam buscar les possibles escenes i van anar apuntant quin decorat creien que era més convenient i un cop vam tenir les propostes de tots, vam triar quins faríem. Al final vam decidir fer els decorats mòbils i vam pensar que pintant-ho era més visual i fàcil ( a més de que vam pensar que així es podria tornar a fer servir en obres futures). Amb aquesta feina vam poder donar ús a la vessant del volum de plàstica. Durant el curs hem treballat la vessant creativa mitjançant entre d’altres el projecte dels personatges, aquests projecte consisteix en recrear un personatge a partir d’ells mateixos, primer fent un dibuix del seu personatge, que ha de sortir de la seva pròpia personalitat i desprès portar-ho a escala. Aquest projecte serveix per vincular la plàstica a altres àrees, com les matemàtiques per l’escala o com l’educació emocional, ja què amb aquest projecte podem veure com es senten ells o com es veuen, ja que un nen/a amb una personalitat gran es dibuixa gran i al inrevés. Tot el treball vinculat a les noves tecnologies l’hem fet amb el programa de dibuix d’una mà de conte, els projectes creats han estat per fer les portades del primer i tercer trimestre. Hem pogut valorar la evolució de les seves produccions i l’ús de les tècniques que el programa permet. Aquesta feina els ha donat un aprenentatge a part de les pròpies tècniques sinó també dels traspàs d’una idea feta en paper a un suport digital. Aprofitant les colònies i el treball de l’edat mitjana hem treballat les tipografies, començant per la Carolina que vàrem treballar a Ripoll fins a les lletres gòtiques. Aquesta feina va estar enfocada des de medi i plàstica paral·lelament, així vam poder veure la feina dura de fer cal·ligrafia i la importància de la mecànica i tècnica. Creiem que la tasca final, el punt de llibre, els va agradar molt per l’ús dels materials diferents, la tinta i les plomes.


Per tal de lligar les tipografies vam aprofitar per introduir altres tipografies actuals de marques conegudes, aquesta feina va derivar en treball dels logotips, aprofitant l’esperit d’investigació dels propis nens vam acabar copiant logotips (que tinguessin tipografies característiques) que es va treballar amb la tria lliure dels materials i suports. Per últim vam fer un treball al segon trimestre d’il·lustradors, aquest consistia en copiar l’estil d’art i el suport i materials de diferents autors proposats, el que van fer era inventar-se una obra d’art que seguís la línia de l’autor, el projecte els va engrescar molt i per això vam decidir utilitzar aquest projecte per posar-lo a la portada de l’àlbum del segon trimestre.


El fet de tenir dues hores ha resultat profitós per poder treballar amb tranquil·litat, però potser les sessions s’han fet massa llargues ja que depenen la feina pensada per la sessió em tingut la sensació que amb menys temps també haguéssim fet el mateix.



Aquest curs ha anat molt bé, hem pogut treballar correctament totes les unitats que ens havíem proposats. Les diferents formes a treballar resulta força bones. Els nens han entès el funcionament en gran grup, en petit grup o per estacions. Crec que ha sigut un encert total la manera com ens hem plantejat cadascuna de les sessions i penso que ells així ho han viscut. Aquest any hem centrat l’educació física en la pràctica de diferents esports: Handball i bàsquet. Tots dos esports ens han servit per introduir les modalitats esportives dintre de l’àrea d’educació física. Com sempre passa la rebuda dels diferents continguts explicats en el curs no han estat la mateixa per part de tots els alumnes/as. Tot i això els resultats han estat força bons i hem pogut acabar el temari plantejat per el curs de cinquè. Coses a millorar no hi ha gaires, l’únic a mencionar seria, poder adaptar una mica més les unitats on hem treballat esports, expressió corporal i capacitats condicionals, ja què sempre hi havia uns quants que patien més i no acabaven de sortir-se'n. Per últim un dels aspectes que aquest any no he realitzat, per decisió pròpia, ha sigut la valoració personal de cada sessió, vaig deixar de fer-la ja que vaig veure que perdíem molt de temps i que les sessions son curtes i com també s’havien de dutxar no volia fer les sessions més curtes. L’any passat vaig acabar per deixar de fer-ho per altres motius, aquest any no m’ho vaig plantejar i el resultat és que les sessions es fan millor i més llargues, estem acabant de practicar cap a les 16:16 per tant tenen poc més de 9 minuts per la dutxa i el resultat ha estat molt bo, ja que generalment tots acaben en aquest temps o una mica més. Per tant, seguiré treballant igual aquest tema.

Els aspectes que han funcionat molt bé, han sigut l’assoliment de les pròpies unitats, especialment les unitats esportives, el bàsquet i el handball. Crec que això m’ha anima a esperar una molt bona educació física a sisè. Crec que la part complicada que és la presentació d’un nou esport la tenen més que adquirida en general. Per tant penso que entendre el funcionament d’aquest blocs farà molt més fàcil la transferència en el proper curs.


Crec que a cicle superior calen més hores d’educació física, en general crec que la educació física a l’escola queda curta i una sola sessió amb dutxa no és suficient. Penso que al final de curs no es fa les hores que calen, em de pensar que al ser tant sols una per setmana si passa alguna cosa queden molt enlaire els continguts a treballar i s’ha de triar-ne uns i altres deixar-los pendents o eliminar-los. I penso que no és una solució bona ni justa per la pròpia matèria.



2.1.1. Valoració fent referència concreta a quan s’ han utilitzat.

En el primer trimestre ens vam organitzar molt amb gran grup, fent els reforços quan disposàvem de la mestra de reforç, però en general vam treballar sempre en gran grup, vam valorar que els propis nens i nenes no estaven preparats per treballar per ambients. Amb aquesta metodologia vam poder preparar les proves diagnòstiques amb certes garanties i el temari per primer també va quedar força assolit. Els nens i nenes amb NEE rebien contacte directe amb el mestre, sempre que la sessió ho permetés, que cal dir era en poques ocasions. El gran grup aquest sistema metodològic no els suposava cap problema (estaven acostumats del curs anterior). En el segon trimestre vam canviar el gran grup per agrupaments (ambients), vam valorar que madurativament estaven preparats per treballar multidisciplines mitjançant els ambients, el resultat ha estat força bo, la feina del segon trimestre va ser molt gran, aprofitant la llargada del trimestre, vam veure que havíem de treure el màxim profit al trimestre, i així ho varem fer. Vam aprofitar per fer un bon treball de medi i llengua i ho completàvem amb algun contingut de mates (que feien sobretot sense grans ajudes del mestre). Així vam treballar a les hores que estàvem sense reforç, a les que disposaven del reforç de la Marta aprofitàvem per fer el treball més sistemàtic de la llengua, les normes, la escriptura, el verb i tot el que l’envolta, en definitiva, aprofitàvem aquestes dues sessions per donar-li una profunditat sistemàtica a la llengua. Quan ella era a l’aula a vegades ens quedàvem els dos mestres a la mateixa aula o un dels dos s’emportava el petit grup i així facilitava aquells nens i nenes amb més dificultats per tal d’anar més enllà i poder resoldre els problemes de forma més individualitzada. Les hores de medi les hem treballat de diferents maneres, o en gran grup a partir d’un concepte plantejat pel mestre o en petit grup quan s’havia de treure conclusions o fer experimentacions diverses, això pel que fa la part de naturals. La part social, l’hem enfocat a partir de diversos punts inicials, un vídeo (sota terra, etc...), lectura dels apunts d’algun llibre, etc. Aquest plantejament per tant ens implicava que els grups havien de ser o tota la classe o en petit grup. Durant el curs hem aprofitat molt el reforç de la Marta (dimarts a les 9-10), per treballar l’experimentació o la recerca d’informació, en ocasions dividíem el grup en tres o la majoria de vegades ella preparava les pràctiques d’experimentació i feia passar grups, com amb el tema de la terra paral·lela o les observacions amb el microscopi. A l’àrea de llengua castellana la forma d’agrupació ha estat gran grup, com ja hem comentat en el punt 3, la llengua castellana l’hem treballat cada tutor independentment i no hem tingut cap tipus de reforç. A l’àrea de matemàtiques s’ha fet sempre amb dues mestres que han treballat pel grup de maneres diferents: amb mig grup; amb grups de sis, amb gran grup, o fent reforços individuals. Això només a 5è A, el B no ha tingut cap reforç a mates tret del desdoblament amb anglès. Caldria tenir-ho present i si cal compensar el proper curs per tal d’ajudar els alumnes amb dificultats. Sempre s’ha tingut en compte el continguts a treballar. A l’hora de presentar els continguts, i d’introduir reptes per aprendre, i gestionar les intervencions dels nens, sempre s’ha fet de manera conjunta. Quan s’han fet tasques manipulatives i d’experimentació s’ha treballat en grup petit. Quan s’ha treballat quadernet o repàs d’estratègies de càlcul s’ha treballat en grup gran i la Carme ha fet reforços individuals. A l’àrea de plàstica, tot i que inicialment ho fèiem en gran grup amb el tutor sol, el suports constant amb la Carme ens ha permès anar més ràpid en les pràctiques de plàstica i per tant millorar les propostes que els presentàvem als alumnes durant el curs de cinquè.


Segurament una proposta seria tenir més hores de reforç, a vegades no hem pogut aprofitar-les i ho hem notat.


2.2. Metodologia/didàctica 2.2.1. Valoració fent referència concreta a la meto dologia emprada i a l’àrea on s’ha fet servir.

La metodologia que hem utilitzat ha estat molt variada. Els dijous teníem hora de desdoblament de mates, en funció dels continguts a treballar, hem utilitzat metodologies diverses. El que valoro molt positivament és que la Carme m’ha explicat com s’havien de plantejar les diferents situacions a resoldre i així com ho feia amb el grup el resultat sortia bé. A la resta d’hores de mates les han realitzat la Carme i un dia tenia el reforç de la Marta. A català, per fer la part d’expressió ho hem fet a partir d’un text per analitzar-lo, d’una imatge per marcar el tema o una fotografia, o l’inici d’un text que ells havien de continuar. En el treball d’expressió oral, hem deixat que els alumnes fessin una gestió de les intervencions ja que les activitats les portaven a terme els alumnes, pel que fa als dictats, generalment se’ls han corregit entre ells, i la correcció de deures...que s’ha fet per part dels mestres. Aquesta àrea no es presta a treballar-la de manera experimental, per tant, la intervenció del mestre per anar conduint els aprenentatges i normes ortogràfiques, introducció de nou vocabulari... és molt gran. Pel que fa a medi, hem partit de les idees prèvies que tenien els alumnes. A partir d’aquestes, ells han buscat informació i nosaltres l’hem complementat amb els llibres de consulta d’aula, o amb fotocòpies. Com ja he explicat abans, s’ha treballat en gran grup o en petit grup, segons la necessitat del moment. S’ha fet una primera lectura de la informació de la que es disposava; després s’han fet resums i esquemes. Cal remarcar que la part d’història ens ha permès abordar els diferents punts de maneres molt diverses i variades. La resta d’àrees les hem fet de manera expositiva.


La manera de treballar les matemàtiques ha estat molt adequada, crec que la manera de treballar la llengua ha estat molt encertada perquè hem pogut abordar la part de la llengua sistemàtica de manera fàcil i ordenada i per tant crec que els ha ajudat a millorar.


2.3.1. Valoració fent referència a l’ús dels espais i horaris utilitzats. Els espais sempre han estat els mateixos, les dues aules de cinquè i quan estava buida l’aula de sisè. Quan la Marta ha fet reforç hem anat a la seva classe. Tot i això, la majoria de moments o de sessions s’han realitzat dintre del mateix espai de tutoria.

Pel que fa als horaris els dos tutors estem contents amb l’horari que hem tingut aquest curs. Tot i què les tardes per part meva han quedat molt enlaire ja què no estat mai a l’aula i els possibles problemes del meu grup em quedaven lluny.


Va molt bé poder disposar d’una aula on fer els reforços en petit grup. I poder estar dos mestres a les àrees instrumentals. Per formació doble, d’alumnes i paral·lels. Així, sempre s’utilitza la mateixa metodologia als dos grups.

2.4. Aula i/o espais d’ús ... mancances, arranjaments pendents,...

Pel que fa a l’aula com espai físic no tenim cap demanda, els dos tutors creiem que el que necessitàvem estava a l’aula.


Nivell 6è ___________________________________________________________________________________________________________________ 1. ÀMBIT ENSENYAMENT-APRENENTATGE: GESTIÓ DEL CURRÍ CULUM 1.1. Àrea de llengua catalana

1.1.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Continguts treballats de “treball sistemàtic”:

-les variants dialectals del català -identificació de les diferents categories gramaticals:

. nom . verb (anàlisi de temps, mode, persona, nombre, formes no personals, verbs impersonals – frases impersonals) . determinants (articles, demostratius, possessius) . estructura de la frase (SN i SV) . components del SN i les relacions que s’hi estableixen (complements del nom) . components del SV i les relacions que s’hi estableixen (C.Directe, C.Indirecte, C.C.Lloc, C.C. Temps, C.C. Manera) . pronoms febles

Altres continguts treballats: -ortografia (repàs de totes les normes conegudes – sobretot utilitzant la deducció per comparació català-castellà, treballant l’ús de les paraules derivades i primitives) -expressió escrita (còmic, auca, pregó, textos narratius, textos periodístics, l’entrevista) -expressió oral (treball fet sobre els invents que han revolucionat la història i els seus inventors)

Aquest curs hem acabat el temari amb tota la programació que ens havíem planificat.


-Valoro molt positivament la sistematització de l’expressió escrita. Reivindico la llibreta de textos escrits. Textos que els nens escriuen, es revisen i han de reescriure fixant-se bé en no cometre nous errors. -També valoro molt positivament el treball sistemàtic de dictats que hem fet al llarg del tercer trimestre. Amb la intenció de recrear simulacres de proves de CB els dictats que fèiem eren tots dictats preparats des del departament (dictats en línia http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.1ab5a94fef60a1e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=cafcc6b00f309110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cafcc6b00f309110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default) -Valoro MOLT POSITIVAMENT fer el treball sistemàtic a partir de les estructures comunes català-castellà (els nens no eren conscients que aprenien “determinants i determinantes” alhora. -Considero que tota l’àrea de català ha estat molt ben temporalitzada, ja que s’ha “posat nom” a totes aquelles paraules que els nens ja feien servir espontàniament sense plantejar-se “quin tipus de paraula eren”. A més a més, a través del català sistemàtic s’han entès moltes de les faltes d’ortografia que els nens cometen. He prioritzat iniciar el tema dels pronoms febles abans de les competències bàsiques com una qüestió ortogràfica, i les substitucions i l’anàlisi morfosintàctic l’hem deixat per després. I ha anat GENIAL. En aquesta àrea hem anat avançant continguts a mesura que han estat madurativament preparats per assolir-los. Ha estat una bona elecció espaiar els continguts.


-Valoro EXCEL·LENTMENT i demano que es mantingui, el treball d’expressió oral. Ho valoro positivament tant per l’ús de les noves tecnologies, com per la gestió del temps que han fet els alumnes en la preparació del treball, com les ajudes que han anat sol·licitant i l’aprofitament que n’han fet, com la qualitat dels treballs acabats... -He deixat força abandonada la biblioteca d’aula. Els llibres no eren gaire macos, i el seguiment que vaig fer de les lectures que feien els nens no va ser sistemàtic, per tant, tampoc m’aportava massa informació. He de trobar una estratègia millor i una manera de fer-la més útil. SERÀ CONVENIENT dotar les biblioteques d’aula amb més exemplars, ja que per als dos sisens serà insuficient el fons que hi ha a l’aula. Pel que fa a la biblioteca, i als moments de lectura, valoro positivament els 15 min de lectura diaris al matí i a la tarda, però sóc conscient que a 6è es necessita temps per a treballar rutines i anar tancant aspectes que van quedant, així que si no es repeteix la metodologia i s’hi dóna l’enfoc de pla lector, millor. -S’ha de treballar més tipologies textuals.


1.2.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. HEM GESTIONAT L’ÀREA A PARTIR DELS CONTINGUTS DE CATALÀ. Així, hem treballat: -identificació de les diferents categories gramaticals:

. nom . verb (sense fer-ne anàlisi) . determinants (articles, demostratius, possessius) . estructura de la frase (SN i SV) . components del SN i les relacions que s’hi estableixen (complements del nom) . components del SV i les relacions que s’hi estableixen (C.Directe, C.Indirecte, C.C.Lloc, C.C. Temps, C.C. Manera)

Altres continguts treballats: -ortografia (repàs de totes les normes conegudes – sobretot utilitzant la deducció per comparació català-castellà, treballant l’ús de les paraules derivades i primitives) -expressió escrita (poesia, teatralitzacions)


Cal treballar i reprogramar tota l’àrea, ja que falta fer més expressió oral, i treballar molt més la comprensió lectora; quasi bé no hem llegit textos en castellà. Només els de les proves de CB i els d’articles de diari.

Tant a català com a castellà hem aprofitat diverses sessions per a fer simulacres de les proves de competències bàsiques. I més aquest any que s’ha introduït la nova manera d’anotar respostes al full.

1.3. Àrea de llengua anglesa (veure memòria especia listes)


1.4. Àrea de matemàtiques (pendent d’entrega)

1.4.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. A la sessió d’avaluació es comenta que amb les CB es va acabar el temari del curs. Que no sap ben bé quins alumnes suspendran l’àrea, però que esperarem a tenir els resultats de les CB per a acabar-los de definir. La mestra comenta que cal aprofundir en geometria i en alguna tasca més mecànica; és a dir, en la part comprensiva que porta implícita aquesta mecànica, per exemple, la multiplicació/divisió de fraccions.


Es preveu que a les pre-avaluacions de principi de curs de l’institut els resultats siguin molt negatius, però el pronòstic és que se’n surtin a final de curs. Pel que fa als quadernets, no s’emportaran el 18. Han anat molt pautats amb el 16 i el 17 i abans d’arribar al 18, cal un treball d’autonomia. ... A data d’avui sabem que els resultats de les proves d’avaluació externa han estat molt positius... Veure l’apartat d’aquesta memòria corresponent a les proves d’avaluació externes.



1.5.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Continguts treballats: -Geografia del territori: Catalunya i Espanya -Distribució territorial: Catalunya i Espanya -Dibuix tècnic (tot i que no és temari de primària, ens ha anat molt bé treballar-lo per poder desenvolupar el projecte de les casetes de pessebre) -Eines i màquines -L’electricitat i els Circuits elèctrics -Sexualitat i Afectivitat -Història Edat Mitjana -Història Edat Moderna -Història Edat Contemporània - NO L’HEM ACABAT AMB CONDICIONS

Continguts que ens han quedat pendents de treballar: -relacionar l’estudi de la geografia del territori i la distribució de comarques/províncies amb la distribució de població, el sector serveis. -fer estudi del clima: començant pel propi. -estudi de la Terra. En un principi aquest tema era transversal, i estava programat a través de “La Terra Paral·lela”, però no ha tingut continuïtat ni hem sabut donar-li un sentit ni fer-nos-el nostre. Així que no l’hem fet i han quedat uns continguts que cada any, a 5è s’inicien, però que no s’acaben (donat que és un projecte intercicle) -Acabar el PROJECTE TEMPERATURES


-XERRADA/TALLER Ajuntament de Mataró. -PROJECTE TEMPPERATURES- cal no deixar “caure en l’oblit” aquest projecte. Ja que és una feina que implica l’ús de tecnologies. És un recull diari de les temperatures i les dades atmosfèriques (temp, pressió, atmosfera) de la nostra ciutat. Amb aquestes dades es genera un gràfic mensual. Així, en acabar el curs, o quan es decideixi tancar el projecte, es té una visió anual del temps de la ciutat. Amb aquestes dades, es troben les relacions entre temps atmosfèric i pressió atmosfèrica (s’entén perquè plou o perquè fa sol), i es determina el clima de la regió. Així, amb el registre diari, es fan 2 grans temes curriculars de l’àrea de ciències. -CAL REFER tota la unitat de HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA. No m’he organitzat bé i no he fet la unitat tant a fons com les altres. Tenim molt de material, molt interessant, que no hem utilitzat. I, revisar totes les unitats d’història moderna; ja que la recerca de fonts no s’acaba mai, i hem aconseguit nous materials per treballar els continguts i millorar, encara més, les unitats.


Convé com aquest any, i si és possible, temporalitzar les sortides de manera que ens coincideixin amb els continguts que es treballen. Ja que ens afavoreixen la comprensió dels continguts.

A més a més, proposo tenir llibres divulgatius, novel·les (no llibres de text editats) dels diferents temes d’història que es treballen (tipus “l’Altes Furtiu”, “Olor de colònia”...). Ja que aporten una nova manera de llegir història. No només amb el llibre de text, i mitjans audiovisuals, sinó també amb vivències personals ja siguin reals o fantàstiques però que estiguin ben contextualitzades.

Valoro molt positivament portar dos temes oberts i treballar-los en paral·lel (com ha estat el cas de Cat/Esp política i física). Ja que he observat que hem anat molt estressats, però l’objectiu assolit ha estat doble. Per una banda l’aprenentatge, i per l’altra banda la gestió dels documents i el seu temps.

1.6. Àrea d’expressió musical (veure memòria especi alistes)



1.7.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets. Hem treballat, tal i com estava programat a través d’un projecte de ciències, un projecte d’autor (Carles Bros), i a través de tècniques.

A més a més, tal i com correspon a cicle superior; s’ha fet un treball exhaustiu de les tecnologies i la comunicació audiovisual. 1.7.2. Propostes de millora.

Tal i com he dit anteriorment, cal refer i revisar el projecte de la pel·lícula; ja que convé canviar-li el format per al curs següent, i aprofitar tot el material que tenim a la nostra disposició.

I cal millorar les unitats realitzades. Ja que n’hi ha hagut algunes que no han tingut contextualització i “han caigut” en el sense-sentit.

1.8. Àrea d’educació física (veure memòria especial istes)


1.9. Altres... 1.9.1. Valoració dels objectius i continguts propos ats i finalment fets.

PROJECTE MÚSIQUES d’ENTRADA- ha estat un projecte molt bo. Però convé compartir la feina. En ser un sol grup s’ha fet pesat, tot i que cada trimestre s’hagin tocat músiques diferents i que cada setmana recaigués el càrrec sobre diferents nens. Penso que en ser 50 alumnes es farà més amè; ja que el projecte és atractiu i engrescador però es fa pesat. PROJECTE PEL·LÍCULA- com ja he valorat anteriorment, no l’he temporalitzat bé. Tenia molt material per poder-lo treballar bé i a fons, i tinc la sensació que no l’he treballat prou bé. S’ha de refer i aprofitar tot el material que tenim per fer el projecte en òptimes condicions. PROJECTE CASETES DE PESSEBRE- recomano TORNAR-LO A FER. Donat que seran 25 alumnes més, s’haurà de buscar una alternativa a l’espai. Però proposo que se segueixi fent per tots els continguts que es treballen, no només de ciències, sinó de treball cooperatiu, d’objectiu comú, d’interrelació amb companys de 1r... i proposo que cada any es faci una peça de fusta (mdf), que sigui propietat de l’escola i que serveixi per anar fent-nos nostre el pessebre. S’hi poden introduir canvis: un molí amb motor que giri les aspes, un pou amb un motor que faci pujar l’aigua... i anar introduint variacions, sempre amb el mateix tema però que faci úniques les peces que es confeccionin.



Els continguts i projectes del 3.9.1 2. ÀMBIT ORGANITZATIU: AGRUPAMENTS, METODOLOGIA, ES PAIS, HORARIS 2.1. Agrupaments... reforços, desdoblaments, racons, treball cooperatiu, ....

2.1.1. Valoració fent referència concreta a quan s’ han utilitzat. Els reforços s’han utilitzat a les àrees de mates i de llengua. Els de llengua han estat molt positius ja que hem pogut treballar en petit grup la comprensió lectora. I els de matemàtiques s’haguessin optimitzat millor si els continguts haguessin estat ben temporalitzats, ja que així haguéssim pogut fer un contínuum amb l’atenció a donar al grup petit.

Pel que fa als desdoblaments d’anglès, han estat excel·lents, ja que han permès de treballar llengua i matemàtiques en petit grup.

L’àrea de medi ha estat la única que hem pogut treballar amb una metodologia de treball cooperatiu; tot i que per temari, la història no es presta gaire a ser manipulativa. Hem de donar un altre enfoc a l’àrea per a poder optimitzar els nostres propis recursos.

2.1.2. Propostes de millora Seguir amb els desdoblaments d’anglès, i amb uns reforços ben plantejats des de l’inici; si convé amb material paral·lel adequat amb antel·lació

2.2. Metodologia/didàctica 2.2.1. Valoració fent referència concreta a la meto dologia emprada i a l’àrea on s’ha fet servir. La dinàmica, la sistematització i el rendiment dels alumnes d’aquest sisè han fet molt fàcil i eficaç qualsevol metodologia que haguem pogut utilitzar.

Tot i així, ens ajudarà molt de cara als cursos propers, tenir el primer material ja muntat i les UP pensades, ja que podrem millorar i adequar els continguts als diferents nivells que ens puguem trobar a l’aula.


Ajudaria molt a aquests alumnes que estan a cursos alts, poder tenir una carpeta classificadora per poder organitzar-se millor i no “descontrolar” els temes que anem portant i desenvolupant el paral·lel.


2.3.1. Valoració fent referència a l’ús dels espais i horaris utilitzats. Tot excel·lent 2.3.2. Propostes de millora

2.4. Aula i/o espais d’ús ... mancances, arranjaments pendents,... Tot excel·lent. Si es poguessin tenir les motxilles a fora, millor. Els nens a aquesta edat ja paren molt de bulto.


7. ESPECIALITATS


7.1. Especialista d’Anglès _________________________________________________________________________________________ Valoració de la feina feta (Memòria 2013-2014) 7.1.1. Educació Infantil_P5

Valoració dels objectius i continguts proposats i f inalment fets S’han treballat tots els objectius proposats a les UPS d’anglès, al mateix temps que els continguts. De fet, s’ha ampliat una de les UPS (zoo animals) introduint el tema que s’estava treballant en els continguts generals de P5, d’aquesta manera s’ha treballat al mateix temps en català i anglès el tema dels animals aquàtics. Cal destacar que treballar amb mig grup ha permès poder fer tot tipus d’activitats com ara representacions o escenificacions de contes i cançons, així com activitats a la pantalla digital.


És molt recomanable seguir treballant en petit grup, d’aquesta manera ens assegurem que tots els alumnes tenen la seva estona per expressar-se en anglès i el tipus de didàctica que es pot portar a terme, és molt més dinàmica i atractiva. Per altra banda, cal dir que tot i que en general el funcionament del curs ha estat satisfactori, és a dir, els temes escollits i la manera de treballar-los són els adequats perquè també es treballen amb la llengua materna, proposo de cara el curs vinent coordinar les UPs generals de P5 amb les d’anglès. Els continguts que es treballen fer-los de forma simultània en les dues llengües.

7.1.2. Educació Primària_1r

Valoració dels objectius i continguts proposats i f inalment fets. - S’han desenvolupat 7 de les 8 unitats previstes en la programació per aquest curs. - Ha quedat pendent la última unitat per manca de temps. - S’ha substituït una unitat de programació (“Welcome to town”) per una altra relacionada amb el tema de carnestoltes d’enguany “Cats”. - S’han refet algunes de les unitats, canviant/ampliant/reduint activitats. - S’ha treballat i anat a veure l’obra de teatre “Cinderella”. - S’han dut a terme les sessions de desdoblament amb mig grup en unes de les dues sessions setmanals.


- Continuar amb una sessió setmanal de desdoblament. - Enregistrar més activitats i publicar-les al bloc de l’escola.

Agrupaments... reforços, desdoblaments, racons, treball cooperatiu, ....

- Aquest curs els alumnes de primer han tingut dues sessions setmanals, una d’1h i una altra de 45 minuts. - 1rA: Dimarts de 15 a 16.30h DESDOBLAMENT AMB MIG GRUP i divendres de 9 a 10h GRAN GRUP. - 1rB: Dilluns de 15 a 16.30h DESDOBLAMENT AMB MIG GRUP i divendres de 10 a 11h GRAN GRUP.


Es valoren MOLT positivament les sessions amb mig grup ja que permeten fer i aprofundir en moltes activitats que, en gran grup, són difícils d’aconseguir.


Continuar amb una sessió de desdoblament setmanal. Metodologia/didàctica

- S’ha treballat una programació basada en la literatura infantil, essent el fil conductor de cada unitat un conte popular o tradicional de la literatura infantil anglesa. A partir dels contes, s’han fet activitats orals (cançons, diàlegs, jocs de vocabulari, una manualitat...).


- Continuar treballant amb aquesta programació, sense llibre de text. - Substituir la unitat 1 (“The mixed-up chameleon”) per la unitat “Brown bear, brown bear, what do you see?”

Espais i horaris

- Aquest curs les sessions s’han desenvolupat a les aules d’anglès. - Les sessions matinals han resultat ser més productives que les de la tarda.


- Continuar amb les dues sessions setmanals, una amb desdoblament. - Continuar disposant de dues aules d’anglès, si és possible. Es valora molt positivament poder desenvolupar les sessions a les aules d’anglès, on l’espai és adequat i prou ampli per a treballar la tipologia d’activitats proposades en les unitats, a més de ser un entorn condicionat per a l’aprenentatge de la llengua estrangera.

Aula i/o espais d’ús ... mancances, arranjaments pendents,...

Aquest curs s’ha fet el següent: 1rA: Aula d’anglès tot el grup i sessions de desdoblament a la segona aula d’anglès (obrador). 1rB: Aula d’anglès totes les sessions.

7.1.3. Educació Primària_2n

Valoració dels objectius i continguts proposats i f inalment fets. - S’ha desenvolupat el temari previst, exceptuant la última de les 8 unitats per manca de temps. - S’ha suprimit la unitat de “My class”, atès que els continguts es tornen a treballar a la segona unitat de tercer i es poden incloure-hi les activitats. - S’han refet algunes de les unitats, canviant/ampliant/reduint activitats. -S’ha reestructurat l’ordre d’execució d’algunes de les unitats de la programació. - S’ha treballat i anat a veure l’obra de teatre “Cinderella”. - S’ha canviat la unitat de teatre per una nova proposta “We’re going on a bear hunt”. No s’ha pogut treballar aquesta unitat amb prou profunditat per manca de sessions en el tercer trimestre (setmana santa tardana, setmana cultural, colònies...). - S’han dut a terme les sessions de desdoblament amb mig grup en unes de les dues sessions setmanals.


Propostes de millora - Continuar amb una sessió setmanal de desdoblament. - Enregistrar més activitats i publicar-les al bloc de l’escola. - Substituir la unitat “Brown bear, brown bear, what do you see?” per la de “The mixed- up chameleon”. - Preparar nous materials per introduir la lectoescriptura al tercer trimestre de segon per tal que els alumnes es familiaritzin i comencin a treballar la llengua estrangera a nivell escrit abans de començar tercer.


- Aquest curs els alumnes de segon han tingut dues sessions setmanals d’una hora. 2nA: Dilluns i dijous de 11.30 a 12.30h DESDOBLAMENT AMB MIG GRUP i dimecres de 9 a 10h GRAN GRUP. 2nB: Dilluns de 10 a 11h i dimarts de 11.30 a 12.30h DESDOBLAMENT AMB MIG GRUP i dimecres de 10 a 11h GRAN GRUP.

Els grups dels desdoblaments s’han fet segons el nivell de matemàtiques dels alumnes. Aquests grups han coincidit bastant amb els nivells d’anglès, de manera que han quedat grups bastant homogenis. Això ha permès reforçar i treballar més intensivament els continguts amb el grup amb més dificultats en l’aprenentatge de la llengua.

Es valoren molt positivament els desdoblaments d’anglès. D’aquesta manera s’ha pogut atendre de forma més personalitzada als alumnes en l’aprenentatge de la llengua, a banda d’haver pogut desenvolupar activitats difícils d’aconseguir en gran grup.


Continuar amb una sessió de desdoblament setmanal.

Metodologia/didàctica - La programació treballada està basada en la literatura -infantil, essent el fil conductor de cada unitat un conte popular o tradicional de la literatura infantil anglesa. A partir dels contes, s’han fet activitats orals (cançons, diàlegs, jocs de vocabulari, una manualitat...).


- Continuar treballant sense llibre de text i amb propostes didàctiques lúdiques i creatives. - Introduir la lectoescriptura de forma més sistemàtica en el darrer trimestre.

Espais i horaris

- Aquest curs les sessions s’han desenvolupat íntegrament a les aules d’anglès. Propostes de millora

- Continuar amb les dues sessions setmanals, una amb desdoblament. - Continuar disposant de dues aules d’anglès, si és possible. Es valora molt positivament poder desenvolupar les sessions a les aules d’anglès, on

l’espai és adequat i prou ampli per a treballar la tipologia d’activitats proposades en les unitats, a més de ser un entorn condicionat per a l’aprenentatge de la llengua estrangera.


Aquest curs s’ha fet el següent: 2nA: Aula d’anglès tot el grup i sessions de desdoblament.


2nB: Aula d’anglès totes les sessions i sessions de desdoblament a la segona aula d’anglès (obrador). 7.1.4. Educació Primària_3r

Valoració dels objectius i continguts proposats i f inalment fets. - No s’ha desenvolupat el temari previst per a aquest curs en la seva totalitat. - S’han finalitzat cinc de les 6 unitats didàctiques del llibre de text Surprise 3 i la unitat de l’obra de teatre “Billy Banjo”. - S’han dut a terme les sessions de desdoblament amb mig grup. En aquestes sessions s’ha treballat especialment l’expressió oral i s’han aprofitat també per treballar de forma més individualitzada la lectoescriptura.


- Continuar amb una sessió de desdoblament. - Continuar desenvolupant activitats d’expressió oral en els desdoblaments. - Introduir més materials de lectura i comprensió lectora. - Ampliar la unitat 2 amb els materials de la unitat “My class”, suprimida a segon.


Aquest curs els alumnes de tercer han tingut dues sessions setmanals d’una hora: 3rA: Dilluns de 9 a 10h i dimarts de 10 a 11h DESDOBLAMENT AMB MIG GRUP. Dijous de 10 a 11h GRAN GRUP 3rB: Dimarts de 9 a 10h i dimecres de 11.30 a 12.30h DESDOBLAMENT AMB MIG GRUP. Dijous de 9 a 10h GRAN GRUP Es valoren molt positivament els desdoblaments d’una de les dues sessions setmanals. Treballar amb mig grup permet reforçar el treball de la llengua, especialment l’aspecte oral, amb propostes i activitats on es pot fer un seguiment i un reforç més exhaustiu dels alumnes.


Continuar amb una sessió de desdoblament.

Metodologia/didàctica -Aquest curs hem treballat amb el llibre de text Surprise 3. Els alumnes realitzen les activitats escrites de l’Activity Book tant a l’escola com a casa. A més, s’han fet fitxes per reforçar els continguts. -S’ha introduït l’hàbit dels deures d’anglès - S’ha fet servir el bloc com a vincle a activitats de reforç i ampliació lligades al temari-

Propostes de millora - Continuar fent llibre d’exercicis a casa i a l’escola - Continuar fent les fitxes de reforç i ampliació del llibre - Ampliar el temari amb més activitats de lectura i comprensió lectora. - Continuar fent servir el bloc com a eina per a treballar l’àrea a casa.

Espais i horaris

Totes les sessions han estat matinals.


Propostes de millora - Continuar amb les dues sessions setmanals, una amb desdoblament. - Continuar (sempre que sigui possible) treballant en sessions de matí.


Totes les sessions s’han desenvolupat íntegrament a l’aula d’anglès. Els controls s’ha realitzat a les aules dels grups per poder-los fer amb les taules separades individualment.

7.1.5. Educació Primària_4t

Valoració dels objectius i continguts proposats i f inalment fets. - S’ha finalitzat pràcticament la totalitat del temari de 4t. S’han treballat les 7 unitats didàctiques del llibre de text Surprise 4 i la unitat de l’obra de teatre “Billy Banjo”. - S’han dut a terme les sessions de desdoblament amb mig grup. En aquestes sessions s’ha treballat especialment l’expressió oral i s’han aprofitat també per treballar de forma més individualitzada la lectoescriptura. El criteri per a la distribució dels grups de desdoblament ha estat el nivell de llengua. - S’ha treballat de manera informal la comprensió lectora a través de la música. Hem començat cada sessió escoltant un tema actual proposat pels alumnes amb els subtítols en anglès.


- Continuar amb el projecte de música i de biblioteca. - Continuar amb una sessió de desdoblament totalment necessària per treballar L’ESCRIPTURA. - Treballar més sistemàticament la lectura i la redacció de petits textos (projectes) a la sessió de desdoblament.

Agrupaments... reforços, desdoblaments, racons, treball cooperatiu, .... - Aquest curs els alumnes de 4t han tingut dues sessions setmanals (1h30’+1h):

4tA : Dilluns de 9 a 10h i dimecres de 9 a 10h DESDOBLAMENT AMB MIG GRUP. Dimarts de 15 a 16:30h GRAN GRUP 4tB : Dilluns de 10 a 11h i dimarts de 10 a 11h DESDOBLAMENT AMB MIG GRUP. Divendres de 15 a 16:30h GRAN GRUP

- Es valoren molt positivament els desdoblaments d’una de les dues sessions setmanals. Treballar amb mig grup permet reforçar el treball de la llengua, especialment l’aspecte oral, amb propostes i activitats on es pot fer un seguiment i un reforç més exhaustiu dels alumnes.


- Continuar amb una sessió de desdoblament. La sessió de divendres tarda ha coincidit sovint amb sortides i/o festes. S’ha intentat equilibrar els dos cursos 4tA i 4tB fent els dimarts tarda 45 minuts cada grup a fi de tenir dues sessions. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració de les tutores amb l’especialista.

Metodologia/didàctica

- Aquest curs hem treballat amb el llibre de text Surprise 4. Els alumnes realitzen les activitats escrites de l’Activity Book tant a l’escola com a casa. A més, s’han fet TOTES les fitxes de reforç i d’ampliació que acompanyen el llibre. -S’ha continuat amb l’hàbit dels deures d’anglès d’una sessió per l’altra i el control amb l’agenda de la feina que es fa a casa. - S’ha fet servir el bloc com a vincle a activitats de reforç i ampliació lligades al temari-


Propostes de millora - Incloure més activitats al bloc d’anglès i més regularment. - Continuar fent el llibre d’exercicis a casa i a l’escola - Continuar fent les fitxes de reforç i ampliació del llibre - Ampliar el temari amb més activitats de lectura i comprensió lectora. - Continuar fent servir el bloc com a eina per a treballar l’àrea a casa.

Espais i horaris 4t A Dimarts tarda: aula d’anglès tot el grup; Dilluns i dimarts de 10 a 11h: aula d’anglès en desdoblament mig grup

4t B Divendres tarda: aula d’anglès tot el grup; Dilluns de 9 a 10h: aula d’anglès en desdoblament i dimecres de 9 a 10h: obrador d’anglès en desdoblament


Les sessions matinals amb mig grup s’han rendibilitzat molt i molt. Poder treballar una hora sencera amb mig grup es tradueix en un treball acurat i exhaustiu a l’hora que individualitzat.


Els controls s’ha realitzat a les aules dels grups per poder-los fer amb les taules separades individualment. 7.1.6. Educació Primària_5è

Valoració dels objectius i continguts proposats i f inalment fets. -Durant aquest curs s’ha pogut desenvolupar la programació prevista, a excepció de l’últim bloc de continguts (unitat 5 i 6 del llibre) que no s’ha pogut fer per manca de temps. - S’han dut a terme les unitat 0->4 del llibre de text i d’activitats (EXPLORERS 5) amb totes les fitxes de reforç i ampliació que les acompanyen. - S’han dut a terme les sessions de desdoblament amb mig grup. En aquestes sessions s’ha treballat l’expressió oral i l’escriptura. En el cas de 5èA els grups en desdoblament han estat heterogenis, és a dir, alumnes amb diferents nivells de llengua. Donat que els grups han funcionat bé des de la primera sessió, no s’ha fet cap canvi. En canvi, en el cas de 5èB la distribució dels grups desdoblats s’ha fet per nivell donat el decalatge tan gran dins del mateix grup-classe (nivell mitjà-alt: 14/nivell baix: 10)

- S’ha fet biblioteca a casa el 3r trimestre. Cada setmana els alumnes s’han emportat un llibre de lectura en anglès + CD amb l’ objectiu de treballar la comprensió lectora i fomentar el gust per la lectura en anglès.

- S’ha treballat de manera informal la comprensió lectora a través de la música. Hem començat cada sessió escoltant un tema actual proposat pels alumnes amb els subtítols en anglès.

- S’ha iniciat el treball del diccionari com a eina indispensable per a l’elaboració i comprensió de textos. S’han donat lectures per preparar a casa i posteriorment llegir individualment a la mestra.

Propostes de millora .


- Acabar el darrer bloc de contingut de 5è al primer trimestre de 6è. Per tant, acabar l’EXPLORERS 5 al setembre. Per aquest motiu, es recolliran els llibres i romandran a l’escola fins que quedin totalment enllestits.

- Donat que s’han perdut moltes sessions d’anglès per festes, sortides, celebracions... intentar en la mesura que sigui possible que es puguin recuperar per tal de que NO quedi TOT un bloc de contingut per acabar. Això suposa una sobrecàrrega per al curs següent.

- Continuar amb el projecte de música i de biblioteca.

- Continuar amb una sessió de desdoblament totalment necessària per treballar L’ESCRIPTURA.

- Treballar la lectura i redacció de petits textos (projectes) a la sessió de desdoblament.


- Aquest curs els alumnes de 5èA han tingut 2 sessions setmanals (2h 30’): Dimecres 15 a 16.30h GRAN GRUP. Dijous 9 a 11h DESDOBLAMENT AMB MIG GRUP Es valoren MOLT positivament les sessions amb mig grup ja que permeten el treball més individualitzat amb l’alumne i activitats d’expressió oral i escrita en petit grup.

El fet de tenir les dues sessions en dies consecutius no és gaire adequat. S’hauria d’intentar separar-les amb algun dia pel mig per poder donar deures. S’ha hagut de “retallar” deures perquè eren per al dia següent.

En el cas de 5èB s’ha fet el següent: Dijous de 15 a 16:30h GRAN GRUP Dimarts i Divendres 11.30 a 12:30 DESDOBLAMENT AMB MIG GRUP

Les sessions en dijous tarda i divendres matí han estat en general força irregulars al llarg del curs, donat que moltes de les festes, celebracions i ponts cauen en divendres. S’ha intentat compensar la sessió per tal d’equilibrar els grups 1 i 2 i també per anar al mateix ritme que l’altre 5è, però no ha estat gens fàcil i ens ha quedat molta feina per fer.


- Continuar amb una sessió de desdoblament a ser possible consecutives en horari. - Fer un treball més exhaustiu de lectura (entonació/pronunciació/comprensió) i d’escriptura (fan moltes errades per manca d’atenció).

Metodologia/didàctica

Aquest curs hem treballat amb el llibre de text EXPLORERS 5, nou per a l’alumnat. En general el llibre té un enfoc més competencial i globalitzat. Per tant, es presenta als alumnes molts aspectes gramaticals amb nom i cognom. Hi ha un canvi de metodologia respecte als cursos anteriors (llibre de text amb quadernet llarg, la introducció de la llengua escrita de forma sistemàtica, l’hàbit dels deures i d’estudi,…) i projectes escrits que han de presentar oralment. Un cop superada l’adaptació i agafat un bon ritme de treball, s’ha pogut avançar de forma més àgil i satisfactòria en els continguts. El objectius proposats s’han assolit però ha estat necessari invertir moltes hores per sistematitzar aspectes gramaticals nous. El nivell de comprensió en general és bo, doncs es tracta d’un grup amb una molt bona base de la llengua estrangera a nivell oral. Hi ha alguns alumnes que presenten dificultats específicament a nivell escrit (alumnes amb dificultats específiques en la llengua escrita) i d’altres, nouvinguts al centre, als quals els ha suposat un problema el no tenir la mateixa base que els seus companys.


Propostes de millora Per manca de temps, no s’han pogut realitzar més activitats de lectura i comprensió lectora Donada la dificultat que suposa la llengua escrita i alguns aspectes gramaticals que es presenten a 5è, seria interessant invertir més sessions dedicades a l’escriptura.

Espais i horaris

5è A Dimecres tarda: aula d’anglès tot el grup . Dijous de 9 a 11h: obrador d’anglès en desdoblament mig grup 5è B Dijous tarda: aula d’anglès tot el grup. Dimarts i divendres 11:30 a 12:30h: aula d’anglès en desdoblament


Quant a l’horari, intentar que les 2 sessions d’anglès setmanals no es facin en dies consecutius.

Aula i/o espais d’ús ... mancances, arranjaments pendents,... Cap comentari. 7.1.7. Educació Primària_6è

Valoració dels objectius i continguts proposats i f inalment fets. - S’ha desenvolupat el temari previst per a aquest curs en la seva totalitat.

- S’han finalitzat les 7 unitats didàctiques del llibre de text, el dossier de fitxes de reforç i d’ampliació i el dossier de proves de competències bàsiques de cursos anteriors. - S’han dut a terme les sessions de desdoblament amb mig grup. En aquestes sessions s’ha treballat l’expressió oral i la redacció de textos de diferents formats. - S’ha fet biblioteca a casa a partir del 2n trimestre. Cada setmana els alumnes s’han emportat un llibre de lectura en anglès + CD amb l’ objectiu de treballar la comprensió lectora i fomentar el gust per la lectura en anglès. - S’ha treballat de manera informal la comprensió lectora a través de la música. Hem començat cada sessió escoltant un tema actual proposat pels alumnes amb els subtítols en anglès. - S’ha treballat l’ús del diccionari com a eina indispensable per a l’elaboració i comprensió de textos. - S’han treballat les festes tradicionals (Halloween i Christmas) i el grup de 6è va ser responsable d’organitzar la gimcana per a la festa de Halloween.


- Continuar amb el projecte de música i de biblioteca. - Continuar amb una sessió de desdoblament. - Continuar organitzant la festa de Halloween per al Cicle de Grans. - Elaborar un projecte de teatre per a les sessions de desdoblament on els alumnes puguin recrear situacions quotidianes en anglès. - Treballar més sistemàticament l’elaboració de textos de diferents gèneres i formats a la sessió de desdoblament.

Agrupaments... reforços, desdoblaments, racons, treball cooperatiu, .... - Aquest curs els alumnes de 6è han tingut 3 sessions d’1h setmanals:

Dimarts 9 a 10h GRAN GRUP - Dimecres 10 a 11h GRAN GRUP - Divendres de 9 a 11h DESDOBLAMENT AMB MIG GRUP Es valoren MOLT positivament les sessions amb mig grup ja que permeten el treball més individualitzat amb l’alumne i activitats d’expressió oral i escrita en petit grup.


En el cas del grup de 6è els grups han estat HETEROGENIS, és a dir, s’ha barrejat alumnat amb diferents nivells de llengua i estils d’aprenentatge. Propostes de millora

Continuar amb una sessió de desdoblament.

Metodologia/didàctica Aquest curs hem treballat amb el llibre de text EXPLORERS 6, nou a l’escola. En general el llibre és adequat, coherent i els alumnes saben treballar-hi perfectament ja que la metodologia és continuació de l’Explorers 5 treballat a 5è EP. El temari és repetició i ampliació del temari de 5è, de manera que s’han donat molts exercicis per fer a casa que després s’han corregit a l’aula.


- Continuar fent llibre d’exercicis a casa i a l’escola - Continuar fent les fitxes de reforç i ampliació del llibre - Continuar treballant les competències tant amb el llibre de text com amb models de CCBB de cursos anteriors.

Espais i horaris

- Aquest curs hem treballat més i més eficientment amb les 3 sessions al matí. La sessió dels dimecres havia de tenir lloc a l’aula de 6è per problemes d’espai i aquesta sessió sovint s’ha reduït a 45 minuts amb el canvi de mestra i assignatures.

Propostes de millora - Continuar amb les 3h setmanals, una amb desdoblament. - Continuar (sempre que sigui possible) treballant en sessions de matí.


Aquest curs s’ha fet el següent: Dimarts de 9 a 10h: a l’aula d’anglès tot el grup. Dimecres de 10 a 11h: a l’aula de 6è tot el grup Divendres de 9 a 11h: a l’obrador d’anglès amb mig grup

Sempre que hi ha control de l’assignatura cal anar a l’aula del grup per poder separar taules. Donat que aquest curs s’han instal·lat pissarres digitals a tota la primària, el llibre de text i el software necessari ha estat instal·lat també a tots els espais on es fa classe anglès.


7.2. Especialista de Música _________________________________________________________________________________________


3.1. Àmbit organitzatiu

• Mantenir els desdoblaments de música a P3 com a mínim. • Vetllar perquè es perdin el mínim de classes de música ja que només es fa una sessió a la setmana. • Penjar totes les cançons treballades al blog (sempre que hi hagi una versió enregistrada de qualitat) • Penjar les activitats instrumentals dels alumnes ja que no sempre hi ha un concert per mostrar-ho. • Mantenir les dues sessions de música a primària, sobre tot amb els alumnes que fan instrument i Cantània.

3.2. Àmbit d’ensenyament – aprenentatge

• Fer les modificacions pertinents de les unitats de programacions en el moment que es realitzen i no deixar-les pel final de curs. • Fer petites mostres de les cançons treballades instrumentalment a la resta de companys mitjançant un petit concert a final del 2n i 3r trimestre.

• La proposta de millora per 4t seria poder fer dues sessions encara que només fossin d’una hora, a més el curs vinent de 4t farà flabiol i la logística demana un cert temps de preparació. També es proposa fer la construcció el tamborí de l’alumne en aquest curs ja que a 5è són més autònoms però no disposen del temps necessari ja que tenen la recollida de diners pel viatge de 6è i la Cantània. És important que aquesta activitat quedi relacionada amb les altres àrees com medi, matemàtiques i plàstica.

• Realitzar la construcció del tamborí a 4t relacionant-lo amb altres àrees com plàstica, matemàtiques i medi. • Reformular les activitats de moviment de 2n una possibilitat i no fer tantes danses en l’obra de teatre o bé que el pes del fem dansa passi a l’àrea d’educació física. • En la festa de la revolta dels nans es podrien construir un parell de més grans i més consistents per acompanyar als alumnes en els seus actes. No cal que siguin en gran format ja que l’objectiu és

que el portin els mateixos alumnes. • Millorar el treball sistemàtic de les audicions a tota primària. • La proposta pel curs de 6è seria fer un musical o una obra de teatre amb parts de música, com a cloenda de les obres de teatre de l’escola. Aquest, hauria de ser un recull de les vivències i

experiències dels nens dins l’escola i transmetent-les a través de les cançons i els balls. També dins del projecte de medi, Mataró entre muralles es podria concertar una visita a l’orgue de Santa Maria.

• Cal valorar les sortides musicals a Barcelona perquè no coincideixin amb activitats o proves importants i deixar el tercer trimestre lliure d’aquestes i lligar-les amb altres produccions artístiques com el parc Joan Brossa, la fundació Vila Casa o el museu Miró.

Valoració de la feina feta (Memòria 2013-2014) Educació Infantil

Valoració dels objectius i continguts proposats i f inalment fets. Els continguts de l’àrea com l’expressió, la interpretació, la creativitat i el llenguatge musical pròpiament dit, es treballen a nivell sensorial i manipulatiu, a través de la cançó i la interpretació instrumental. Gairebé totes les unitats de programació de música estan molt relacionades amb les unitats didàctiques que es treballen a l’aula, és per això molt important la coordinació de les tutores de cada nivell amb la mestra especialista. S’han pogut portar a terme totes les unitats programades tot fent petites modificacions i adaptacions de les activitats. Aquest curs no s’han perdut tantes sessions de música a P5, ja que no han coincidit les classes el mateix dia i divendres, si s’ha perdut alguna s’han pogut compensar amb una altre setmana o amb una altre classe del mateix nivell. la música està molt lligada a les festes tradicionals En tots els nivells es valora molt l’actitud, l’interès i la participació.


Propostes de millora. A nivell de tots els cursos: És important poder mantenir els horaris, especialment el desdoblament de P3, després del pati és una sessió curta però el fet de ser menys alumnes permet aprofitar la sessió i que l’actitud dels nens i nenes sigui més adequada. P4 i P5 ha de continuar tenint com a mínim una sessió però llarga. Continuar fent petites mostres musicals al llarg del curs entre els nivells i un concert intern al final de curs juntament amb Cicle Inicial. Millorar les entrades al blog, cada unitat de programació hauria d’anar acompanyada d’una entrada al blog amb les cançons i audicions treballades, un seguit de fotos i una breu explicació del que s’ha estat treballant. Intentar que les obres de teatre escollides per nivell que es fan fora de l’escola treballin algun aspecte musical o portar algun espectacle pròpiament musical al centre com es va fer el curs passat. Continuar fent un recull fotogràfic de les activitats realitzades a l’aula de música amb una breu explicació, ja sigui per trimestres o anual, que es pugui incloure a l’àlbum.

Educació Primària Valoració dels objectius i continguts proposats i f inalment fets .

Des de l’àrea d’expressió musical es treballen diferents actes seqüenciat per nivells que defineixen l’activitat musical de l’escola. Dins la seqüenciació temporal tenim: 1r Musiquetes 2n Fem dansa 3r Trobada de flabiols a Mataró 4t Obra de teatre amb interpretació musical i trobada de flabiols a Mataró. 5è Cantània: Rambla llibertat. Interpretació conjunta amb altres escoles de la ciutat i representació teatral interna. A part d’aquestes activitats, la música està molt lligada a les festes tradicionals i amb les continguts treballats a les diferents àrees, sobretot l’àrea de medi. Els continguts de l’àrea com l’expressió, la interpretació, la creativitat i el llenguatge musical pròpiament dit, es treballen a través de la cançó i la interpretació instrumental. En el cicle de mitjans 1r i 2n es treballa molt a nivell sensorial i manipulatiu, a partir de 3r i del cicle de grans es valora tant la teoria com la pràctica vocal i instrumental. A 6è Es treballa la música dins el món, diferents estils musicals, la música i el cinema i la música i les TIC, sense deixar de banda la instrumentació amb la flauta. En tots els nivells es valora molt l’actitud, l’interès i la participació.

Propostes de millora. A nivell de tots els cursos: És important poder mantenir les dues sessions encara que siguin de durada més curta, ja que quan la sessió coincideix en dies de festa, colònies, sortides etc... poden passar 15 dies sense cap sessió de música. També mirar que les sessions d’un mateix grup no sigui coincident entre dilluns i divendres com ha esta el cas aquest any de 5è A Millorar les entrades al blog ja que no sempre es mostra totes les activitats que fan els alumnes i atenent que no tenen llibre ni quadernet només es veu en els concert que es fan i hi ha molta feina que no es mostra. Fer un millor recull de les fotografies dels actes i posar-les al blog. Fer entrades amb les cançons que treballen els alumnes per què puguin estudiar i repassar les cançons. La dificultat és que hi ha músiques treballades que tenen dreta d’autor i és més complicat posar-les al blog, es podria mirar de fer un blog intern que només poguessin accedir els alumnes de cicle de grans.


Fer la redistribució de l’espai amb armaris per guardar tots els instruments i valorar tenir els de plaques a la segona classe de música ja que són molt més utilitzats pels alumnes de cicle petits i mitjans 1r i 2n. 3r només els utilitza el primer trimestre ja que desprès comença amb el flabiol. A més són més grans i poden anar a buscar els instruments amb més facilitat que al inrevés. Les carpetes de música de 3r a 6è de 30 fulls queden petites, hauran de ser de 40.

1r: Mantenir els horaris i la participació en l’activitat de musiquetes tot valorant el tema del preu de les entrades. Millorar el tema del blog penjant més sovint les activitats que fan, que són moltes i no queden prou reflectides: instrumentacions , danses, cançons. Realitzar més activitats amb instruments de plaques, el fet de tenir dues classes i que aquests instruments estiguin guardats en una d'elles no ha de ser motiu per no fer-ne ús. Continuant fent un concert intern a petita escala amb els nens i nenes d'infantil i cicle inicial l'última setmana de curs.

2n: Valorar el fem dansa, ja que l’activitat en si és molt engrescadora però aquest any ha estat marcada per l’espai, ja que es feia a l’aire lliure i el temps no ha acompanyat. A més és un curs que ja prepara les danses per l’obra de teatre de carnestoltes. La sortida a l’auditori està molt ben valorada i s’ha lligat amb el parc Joan Brossa, per tant és important la seva continuïtat. En general les dues sessions del matí han donat per molt i s’han assolit els objectius proposats pel curs. 2n A és un grup amb alumnes que presenten dificultats molt concretes per l’aprenentatge, en RR i en JR es mostren molt participatius però els continguts de cançó no s’han avaluat de la mateixa manera que als altres alumnes. És un grup que li agrada participar, està molt dividit en grups de nens i nenes, a les nenes els agrada molt manar i disposar i els ha costat posar-se d’acord en el moment de les activitats o de les danses, sempre volien tenir raó. Hi ha un grup de nens molt concret que els costa molt la expressivitat i la creació, finalment he hagut de modificar alguna metodologia perquè arribessin a entendre els conceptes donats, però al llarg del trimestre s’han mostrat més participatius. Els alumnes que més dificultat presenten són, en RR ja que tot just ara comença a cantar les cançons senceres, fins ara només feia la tornada, però ha millorat molt i segueix les dinàmiques proposades. Balla i participa de les activitats d’instrumentació. Tot i així de cara la curs vinent caldrà parlar amb la família del tema del flabiol, ja que és un treball de psicomotricitat fina i agilitat i primer hauria de fer altres activitats per agafar confiança i seguretat. En canvi pot fer tot el treball de percussió amb el tamborí. Tret d’en RR, hi ha altres alumnes que els costa la situació espacial i la coordinació i que caldrà treballar a tercer. La ... .... .... 2n B És un grup que es mostra molt insegur alhora de cantar, s’esperen molt a que la MM canti, hi ha nenes que mostren molt bones capacitats per la música, però es mostren molt insegures i no expressen tot el que podrien. Hi ha alumnes que encara són molt infantils, XXX, en XXX., la XXXX, però van assolint correctament els continguts de l’àrea. En aquest grup també hi ha alumnes que han de treballar la coordinació el curs vinent, però el que més dificultats mostra és XXX.

3r: És el segon any que s’ha iniciat el flabiol a l’escola. La valoració és molt positiva, els alumnes se l’han fet seu i han superat les dificultats inicials que implica l’aprenentatge d’un instrument. També estan molt motivat per trobar-se amb altres escoles i tocar conjuntament. Cal millora les entrades en el blog per mostrar més aquest treball i d’altres que fan. Les sessions de mati i tarda han anat molt bé per l’inici de l’instrument, ja que el primer any sempre demana més temps per assolir la tècnica bàsica. En general han respectat molt bé el material i han fet els seu instrument d’assaig amb molt de cura. 3r A: És un grup molt participatiu, que li agrada investigar i preguntar, però és molt xerraire i a vegades a costat mantenir l’atenció. Són respectuosos amb l’àrea i amb els companys, però a vegades els costa admetre els diferent ritmes d’aprenentatge. No sempre saben esperar quan es fan explicacions individuals. En general els costa mantenir el silenci en les audicions, parlen fluix entre ells per fer comentaris del que escolten. Caldrà continuar treballant aquest hàbit el curs vinent. Els alumnes que presenten dificultat en l’àrea són principalment la PP i en BB la resta va assolint els continguts.


La PM mostra seriosos problemes de coordinació motriu amb els dits, li costa molt coordinar-los, per tant si a més, ha de picar el tamborí és col·lapsa, així que es va fer una valoració per separat, poc a poc ha d’anar assolint aquesta coordinació. En BB va coordinat força bé els dits però li costa mantenir l’atenció el que fa que no sàpiga quan ha de començar o acabar i toqui al seu temps que no sempre coincideix amb el de la resta. S’està treballant amb la família per quan ha de repassar les cançons de flabiol. 3r B: És un grup amb moltes ganes d’aprendre, li agrada parlar i participar. Es mostren obert i expressius i, en general, els agrada superar-se. Han assolit bé les rutines de classe, respecten el material. Es relacionen bé entre ells i es respecten. En general no mostren dificultats per l’àrea. Els alumnes que presenten més dificultats serien l’AC tot i que va assolint els continguts es mostra molt insegur i li costa la coordinació entre els dos instruments. A més destaco a l’AF ja que li costa mantenir l’atenció en el que s’està fent, fa molt gestos amb la cara i amb el cos i li costa la coordinació dels dos instruments treballats.

4t: El segon any de flabiol ha donat molt de si i els alumnes han millora’t molt. La participació com a músics en les danses de la castanyada ha estat molt positiva i cal buscar altres festes perquè aquests alumnes i els més grans puguin tocar i fer ballar als més petits de l’escola. Aquest any no s’ha fet sortida al Palau de la Música ja que era el mateix espectacle que es feia a Mataró, però queda pendent que aquest grup visiti aquest emblemàtic edifici. La activitat musical la Cobla 2.0, cal mantenir-la tant sigui al palau com a Mataró ja que té una gran qualitat. 4t A: És un grup amb ganes d’aprendre i molt motivat per l’àrea, els agrada entomar reptes i saben treballar. Al llarg del curs s’han mostrat molt participatius, saben respectar el material de l’aula i els instruments, sobretot els de l’escola. Alumnes amb dificultat: No hi ha alumnes que calgui destacar per greus dificultats en l’aprenentatge, ja que tots posen moltes ganes i van assolint els continguts mínims, però si que caldrà tenir presents a la CC pel tema de coordinació ja que encara li costa tocar els dos instruments a l’hora i no acabar de retenir les posicions del flabiol, en Johnny que mostra dificultats a l’hora de cantar i de la coordinació dels dits per tocar el flabiol. Li falta agilitat. A part d’aquesta alumnes , cal destacar a l’FF i en BB per la seva passivitat, van assolint els continguts ja que no tenen dificultats però la seva actitud no el ajuda a millorar. Mostren dificultats en la expressivitat i en la creació. 4t B: És un grup divers amb alumenes que destaquen molt pels dos extrems, amb gran facilitat per la música i l’instrument i al contrari amb serioses dificultats de coordinació i de memòria per retenir les posicions treballades. A més en general el grup expressa verbalment aquestes dificultats i costa que admetin la diversitat. Classifiquen qui pot i qui no pot. En general és un grup que parlar i expressa el que pensa. Sempre disposat a dialogar, preguntar i qüestionar les activitat el que a vegades fa que les classes s’allarguin més del que hauria de ser. Normalment respecten els materials d’aula i les activitat que es realitzen. Alumnes amb dificultats: En XX, l’XXX, l’XXX, en XXX, en XXXX, i la XXX, mostren dificultats de coordinació en els dits i els costa recordar les posicions treballades, a més de coordinar els dos instruments. A més en XX, sempre té una pregunta per fer i li costa mantenir una atenció continuada. En XX. es col·lapsa molt i quan se li demana directament que toqui o que respongui a una pregunta es tanca i es manté en silenci. l’XX es mostra molt insegur i li costa participar directament de les activitats.

5è: La participació a la Cantània ha estat molt positiva, els alumnes se l’han fet seva i la participació de les famílies, tot i que al principi no va ser gaire bona, finalment va estar a l’alçada de l’activitat. Es fa una valoració molt positiva. Els alumnes s’han engrescat molt, els comentaris dels alumnes com de les famílies han estat molt positius. És important que el curs vinent es pugui mantenir el nombre d’hores. Relacionar l’obra de teatre amb la Cantània ha sumat esforços pel bé dels nens i també es valora positivament tot i l’esforç que ha comportat pels alumnes ja que era repetir dues vegades una activitat. 5è A: És un grup que ha millorat molt a nivell d’atenció i participació en les activitat, És mostra molt més receptiu als aprenentatges i amb més ganes de col·laborar en les activitats proposades. Mantenen més temps el nivell d’atenció i fan intervencions i observacions més encertades. En general és un grup amb alumenes amb dificultats de coordinació i atenció. Els costa portar un ritme regular, a més en ser més nens i que nenes i amb veus greus els costa afinar,


l’activitat de la Cantània els a ajudat a prendre consciència de la veu, les seves característiques i la seva importància. Són grups que es basen molt en la experiència pels seus aprenentatges, fins que no ho han viscut no ho integren com a propi. Alumnes amb dificultats: En general a nivell de contingut tots van assolint els continguts mínim de l’àrea. En BB. acaba d’arribar i encara no a assolit els continguts però posa interès i es mostra motivat. Li costa verbalitzar paraules o cantar frases molt llargues i tot just comença a treballar les posicions de la flauta del a mà esquerra. 5è B: És un grup que ha millorat la seva atenció, mostren una actitud més receptiva per l’àrea i per les activitats. Mantenen més temps l’atenció i les seves intervencions són encertades i adient. Comencen a no tolerar intervencions fora de lloc i ja no riuen de les gracies fora de lloc d’alguns alumnes. En general respecten els materials de l’aula. És un grup que ha anat agafant un bon nivell però el fet de tenir les dues sessions en dilluns i divendres a provocat que es descompenses força amb l’altre grup de 5è i que hagi hagut de fer un esforç extra d’aprenentatge ja que no han disposat de tantes sessions. Alumnes amb dificultats: En general tots els alumnes han assolit els continguts mínims. L’BB mostra dificultats però li costa molt admetre l’error i té molt poca tolerància quan s’equivoca, el que provoca que no ho torni a intentar. En GG es mostra molt inconstant en els seus aprenentatges, va fent però es mostra absent i molt poc participatiu. L’OP, es mostra molt reservat i sempre intenta passar desapercebut, atenent que l’àrea demana expressivitat i creació no sempre gaudeix de les activitats, però en general participa.

6è Ha quedat pendent la proposta del musical ja que finalment s’ha triat la proposta de fer una pel·lícula. Dins la sortida Mataró entre muralles es podria concertar una visita a l’orgue de Santa Maria j que aquest any no s’ha pogut contactar amb la persona responsable. La resta d’activitats proposades han esta dutes a terme correctament i es fa una bona valoració. L’aparta de tecnologia amb la gravació de cançons ha tingut molt bona acceptació per part dels alumnes. Es pot anar incorporant un micro de millor qualitat a l’aula. A l’inici de curs amb la proposta del flabiol, s’havia inclòs en els objectius de música la construcció d’un instrument de percussió semblant al tamborí però un cop iniciat el curs i veient la gran quantitat d’activitats que havien de fer els alumnes de 5è i 4t en altres àmbit no es va du a terme. La proposta de millora seria fer la construcció del tamborí a 6è. Ara que aquest curs ja ha passat una primera etapa, es podria fer. És important que aquesta activitat quedi relacionada amb les altres àrees com medi, matemàtiques i plàstica. El grup en general s’ha mostrat molt motivat per l’àrea. La cançó és la que ha costat més treballar ja que els feia vergonya i els costava cantar, per això s’ha treballat més l’instrument. El treball de tecnologia els ha motivat molt i ha estat a través d’aquesta activitat que s’ha pogut continuar cantant. Els hàbits de treball dins l’àrea s’han anant treballant però no sempre amb els resultats esperats, hi ha alumnes que els ha costat treballar en grup, posar-se d’acord o treballar amb els documents que se’ls ha donat, en canvi altres han treballat correctament assolint els objectius proposats del treball. Alumnes amb dificultats: En PP, és el que en general ha mostrat més dificultat dins l’àrea ja que mostra dificultats amb la interpretació del instrument i en la teoria treballada. L’XP Mostra una actitud passiva i li costa admetre les seves dificultats. Distorsiona les classes i li agrada provocar fent sons o comentaris fora de context.


7.3. Especialista d’Educació Física ______________________________________________________________________________


3.1. Àmbit organitzatiu:

- Més hores d’educació física per cicle mitjà i superior, hauríem d’arribar a les dues hores setmanals, ja què aquest any cursos com 5è (dilluns) han perdut les seves sessions i han estat molts dies sense fer classe d’educació física, cal dir però, que el fet de la dutxa va molt bé per les tardes. Per tant, se que no té solució però crec que s’ha de tenir en compte.

- La Piscina s’hauria de fer intensiva a finals de curs, es perden moltes sessions amb primer i segon i crec que és ridícul, aquest any no han fet més de 13 sessions per curs... - Si el mestre d’educació física l’any vinent ha de fer de tutor, crec i seria molt convenient que les tutores de primer i segon portin als nens i nenes al gimnàs per tal de no perdre classe. Ja

què aquest any no s’ha fet... - Per no perdre classe i no afectar a altres grups una possible solució és que les sessions d’educació física siguin desprès del pati. - Intentar que les dutxes i els polsadors dels wc estiguin arreglats durant tot l’any, ja què aquest curs ens hem vist minvats per culpa d’ells.

3.2. Àmbit ensenyament-aprenentatge:

- Crec que s’ha de seguir la mateixa línia, continuar amb les unitats fetes, adaptar aquelles sessions que no varen sortir del tot bé. Canviar jocs i exercicis poc motivadors. - Seguir amb les rutines ja apreses, els nens i nenes saben perfectament el funcionament de l’aula i això ens ajuda molt per tant seguirem amb elles. - Disposar de més material, ja sé que el pressupost és el que hi ha, però destinar sols 200 euros per material per l’educació física de tota l’escola crec que és ridícula al igual que per

psicomotricitat, tant sols cal que us fixeu en els preus de les revistes per entendre aquesta demanda, aquesta demanda es de sempre s’ha de contar que ja tenim un 6è... - I tot i que ja ho he dit, més hores de educació física, no destinem totes les que podríem fer a nivell curricular, per lo menys amb cicle mitjà i superior.

Valoració de la feina feta (Memòria 2013-2014) 1. Educació Infantil ( Àrea d’educació física i psi comotricitat) 1.1. Valoració dels objectius i continguts proposa ts i finalment fets.

- He de reconèixer que aquests curs m'ho he passat més bé fent la psicomotricitat, tot i utilitzar les mateixes U.P. que el curs passat, i que són les mateixes per P3, P4 i P5, em sembla que hem millorat.

- Aquest curs a part de deixar que els nens descobrissin i juguessin amb el material proposat, s'ha fet un treball de conscienciació d'aprendre a

compartir, a relacionar-se, a tolerar-se,....

- S'ha programat dins la mateixa unitat uns racons més dirigits on els nens havien de fer una sèrie d'activitats concretes, saltar, botar la pilota...

- A diferència del curs passat també s'han introduït el circuits, joc molt pautat i que tots han de fer el mateix i en un ordre establert. Aquest tipus d'activitat tot i ser molt pautada ha sigut molt ben acceptada per part dels nens, han gaudit molt realitzant-la.

- La unitat del Cos que el curs passat només es va realitzar a P5, aquest curs s'ha fet a tots tres nivells.

- També s'ha introduït material que el curs passat no es va utilitzar, la barra d'equilibri, les roques, els pals i cons per saltar...


- Un altre cosa nova d'aquest curs a sigut que a P4 i P5 hem utilitzat els 5 minuts últims de la sessió a fer relaxació, tot escoltant una música tranquil·la. A P3 les sessions són més curtes i no donava temps

- Tot i les casuístiques de cada grup els nens s'ho passant molt bé a la sala, tant que a vegades es pensen que només venen a jugar i més d'una vegada m'he hagut de quadra i posar-me molt seriosa, sobretot amb els més grans perquè respectin les normes de la sala, de joc i sobretot de recollida. 1.2. Proposta de millora: No es una proposta de millora sinó de continuïtat:

- Fer la Psicomotricitat de P3 en desdoblaments. - Continuar amb la mateixa dinàmica i U.P. tot i que són repetitives de cada any, els nens s'ho passant molt bé i cada any descobreixen coses noves. - Continuar fent el recull fotogràfic de les sessions per posar-ho a l'àlbum dels nens.

Com a proposta de millora:

- Posar a la paret de la sala un mirall de dimensions considerables, ajudaria a fer segons quines activitats sobretot durant l'època de Carnaval que aquest any hem realitzat la sessió de disfresses i maquillatge a la sala.

- Intentar fer més entrades al blog 2. Educació Primària_ 1r, 2n i 3r (Educació Física) 2.1. Resposta de l’alumnat davant l’organització d el grup-classe (tallers, racons, desdoblaments, reforços, ...).

No hi ha hagut cap tipus de problema i s'han adaptat a les diferents maneres d’organització que he anat proposant. En funció de la unitat didàctica s'han proposat activitats en gran grup, petit grup, racons ..... i no hi ha hagut problema. Ha calgut una explicació i posada en funcionament, però passada una o dues setmanes, s'han adaptat correctament a l'organització.


Igual que quan estic a l'aula, no puc dir que només he utilitzat un mètode d’ensenyament a cada sessió. Normalment començo les sessions amb comandament directe perquè vull que els objectius de la sessió i activitats quedin clars però a l’hora de proposar les tasques s’intenta que els nens aprenguin a partir de la resolució de problemes (és diu el que han d’aconseguir i ells s’organitzen) o assignació de tasques (a part de dir l’objectiu es marquen unes pautes). Si he d’argumentar-me, dic que el primer és necessari per l’ordre i pel control dels alumnes i els altres dos donen qualitat a l’ensenyament si es saben aplicar (s’intenta) perquè fan pensar i construir aprenentatges. A part d'aquesta barreja d'estils, intento fomentar l'autonomia a través de la responsabilitat d'observar a un company/a i dir-li si aconsegueix o no l'objectiu (molt clars i concrets). Intento fer-ho d'una manera molt senzilla i amb poca responsabilitat a 1r i gradualment més complexa a 2n i 3r. Intento que col·laborin a l’avaluació. També menciono que acostumo a fer dubtar als alumnes quan troben les respostes perquè provin, intentin o canviïn la solució al problema.

Intento en cada una de les sessions partir de la mateixa manera. - Passar llista i mirar si porten la samarreta. - Presentar la sessió amb l'objectiu i les seves parts (joc d’escalfament, part principal i estiraments o tornada a la calma) i les seves activitats.


- Gestionar les parts de la sessió sense un paper determinant, per tal d’afavorir que les seves respostes motrius no es vegin condicionades pel propi mestre i la seva actuació. - Quan crec que és necessari fer un tancament de la sessió.

2.3. Resposta de l'alumnat en relació als resultats , referits a coneixements (continguts)

1r A i B Aquest curs ha anat molt bé, hem pogut treballar les unitats proposades a principi de curs (sabent que no podríem fer tots els blocs de l'àrea). Tot i això, la unitat del joc ha quedat una mica curta per la durada del tercer trimestre. La resposta de l'alumnat en relació als coneixements ha estat bona. El moment del curs amb més dificultats i dubtes generals ha estat quan hem treball la lateralitat. Vam acabar el primer trimestre i alguns alumnes dubtaven. Com que encara queda un any per acabar de consolidar-la, no pateixo.

2.4. Propostes de continuïtat o millora:

- Que cada curs de primer tingui una hora assignada el gimnàs. - Que quan hi hagi pati després del patí els alumnes portin i deixin la samarreta al vestuari per no perdre temps i les famílies recullin els fills/es a la pista; d'aquesta manera no haurem d'entrar a les classes. > 2n A i B Aquest curs ha anat molt bé, hem pogut treballar les unitats proposades a principi de curs (sabent que no podríem fer tots els blocs de l'àrea). Tot i això, la unitat del joc ha quedat una mica curta per la durada del tercer trimestre. La resposta de l'alumnat en relació als coneixements ha estat bona. El moment del curs amb més dificultats i dubtes generals ha estat quan hem treball la consolidació de la pròpia lateralitat. Com que no s’havia fet un bon treball l’any anterior (només feien una hora setmanal i un trimestre no en van fer perquè anaven a piscina). Els alumnes amb mancances són: XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX. > 3r A i B Aquest curs ha anat bé i hem pogut treballar la majoria d’unitats didàctiques (sabent que no podríem fer tots els blocs de l'àrea). Tot i això, la unitat del joc ha quedat una mica curta per la durada del tercer trimestre. No he pogut fer la U.D d’habilitats gimnàstiques i salts d’alçada amb matalàs elàstic perquè necessitava el gimnàs i les espatlleres i amb un dels grups de 3r, no tenia aquest espai assignat. Al principi amb els dos grups, em vaig quedar sorprès perquè molts alumnes no sabien diferenciar amb certesa entre la seva mà esquerra i dreta i altres dubtaven. Quan els hi feia una pregunta, canviaven o s’equivocaven. També es va eliminar una unitat didàctica de les habilitats motrius perquè no es podia entrar al gimnàs i es va allargar la de llançaments, xuts de precisió i equilibris dinàmics.

- Que com a mínim s’arribi a l’acord que durant un trimestre es pugui utilitzar durant un temps concret el gimnàs amb els grups de tercer. - Treballar les habilitats gimnàstiques a 4t perquè durant aquest curs no les han pogut treballar. - Seguir amb una sessió d’1,30 per intentar que a 4t hi hagin dues sessions de dues hores i així equilibrar una mica els cicles.

3. Educació Primària_ 4t, 5è i 6è (Educació Física) 3.1. Resposta de l’alumnat davant l’organització d el grup-classe (tallers

Per parlar dels grups classes o faré en general. Crec que per sort (per mi) la matèria de la educació física és de les més estimades per tots els nens i nenes, això m’ha permès poder treballar sempre amb bones condicions i sobretot amb molt bona predisposició per part dels alumnes/as. Cal dir però, que hi ha a totes les classes uns quants nens i nenes que no els agrada gaire i per això i com a repte personal he intentat que al final de curs canviessin d’opinió. El que faig per poder agradar més aquesta part de la població de cada classe. El primer que faig és intentar combinar els continguts entre ells de manera que a cada trimestre puguin realitzar sessions diferents de temes diferents que els permeti tenir un ventall més gran de pràctiques que els agradi. Aquesta metodologia l’he pogut utilitzar en els dos primers trimestres, ja que en el tercer al ser tant curt he fet tant sols un tema amb cada un dels cursos (5-6 sessions com a màxim).


Penso que el nivell físic dels nens i nenes de l’escola és molt heterogeni, hi ha una gran diferència entre aquells que practiquen algun esport de forma externa a l’escola, d’aquells que només fan activitat física a l’escola (un cop per setmana). Cal dir, que per sort per la matèria que tant m’estimo, cada dia hi ha més alumnes/as d’aquesta escola que practiquen esport fora de l’escola (bàsquet, futbol, handbol, voleí, atletisme, waterpolo, natació, arts marcials, gimnàstica esportiva, etc...). Es tant variat que, sobretot en els cursos superiors on gran part de l’educació física es realitza a partir de diferents esports, els resulta fàcil d’aprendre i viuen les sessions de forma molt activa.

Per últim vull remarcar que una sessió per classe queda curta, per molts motius, el principal que una hora trenta menys la dutxa queda en hora quinze o hora vint i crec que és totalment insuficient per assolir tots els continguts del currículum o jo sóc incapaç de poder-los incloure tots. A part ha de quedar clar que una sessió a la setmana no és real, ja què es perden moltes sessions per festes, sortides etc. I aquestes sessions no es recuperen mai, a diferencia d’altres especialitats si es recuperen, però el fet que el mestre d’educació física sigui també tutor no permet aquestes possibles modificacions. Per tant penso que s’ha de fer un plantejament d’escola i valorar si volem nens passius o volem nens actius, ja que com he dit abans continua havent un gran sector dels alumnes/as que no realitzen cap sessió externa a l’escola d’activitat física.

4t A De l’inici de curs fins al final, el grup ha anat evolucionant, al principi es mostrava pocs lligams entre ells i se’ls havia de cridar l’atenció amb certa freqüència, sobretot quan havien de fer practiques amb grup, poc a poc això anat solucionant-se i a partir del segon trimestre van començar a moure’s millor com a grup, en el tercer trimestre aquesta millora ja era tant evident que no puc parlar de millora sinó de una millora actitudinal que es en si mateix una nova actitud grupal. 4t B Els alumnes d’aquesta classe els ha passat igual que l’altre quart, però la diferència es que han anat més tard en tot, és a dir, al principi de curs no varem tenir cap tipus de problema i va ser a partir del segon trimestre que els problemes van anar sortint, en general aquest problema ha sigut sempre femení. En el tercer trimestre ha fet una millora molt gran i hem acabat el curs, amb molt bona cohesió en general, crec que la feina a la classe amb la resta de mestres i el temari concret d’aquest trimestre ens ha permès arribar a cohesionar el grup.

Els cinquens no han patit cap tipus de problema de cohesió, el problema de relació sempre és a nivell particular d’algun alumne/a que no acaba d’estar amb bona sintonia amb la resta, però són casos molt puntuals: XXXXXXXXXXXX. I a l’altre classe sobretot: XX, XX. Els problemes sorgits durant les sessions els hem anat solucionant a mesura que han aparegut, per tant , no podem dir que a cinquè tinguin masses problemes de cohesió de grup.

6è Té alguns conflictes interns que, com la Marta ha explicat a les avaluacions del curs, són difícils de veure a simple vista, perquè són per sota ma i amb males intencions. Per sort pel grup de sisè la meva matèria els encanta en general i la seva predisposició és màxima cap a ella i per tant no perden el temps en barallar-se entre ells ni fent-se comentaris que puguin ferir. L’únic problema del curs ha sigut la evolució negativa del XX que ha acabat per ser desagradable, cal dir que fins a finals del segon trimestre no ha exclatat i per tant la resta de curs va ser un més. Aquest últim trimestre cal dir que ha estat insuportable fins al punt que el mestre d’educació física ha hagut de fer de parella d’ell sempre per tal que estigués ben lligat.

Nosaltres hem treball de diverses maneres, gran grup mitjançant un joc o exercici, de forma individual fent exercicis concrets, petits grups que els anomenem estacions, aquesta última manera de organitzar m’ha servit per poder practicar diferents continguts a la vegada i donar més importància a un sol contingut. Penso que aquest funcionament els resulta molt útil perquè com ja el coneixen és molt fàcil aprofitar el màxim el temps de pràctica.

Cal dir que les sessions les fem sempre de manera molt vivencial i divertida, a partir de jocs o formes jugades. Penso que funciona, que els exercicis mecànics repetitius no són sempre la millor opció i les pràctiques jugades permeten valorar molt directament els continguts i objectius a treballar en cadascuna de les sessions plantejats.


Per tant, la manera d’organitzar el grup en educació física sempre ha estat la mateixa amb els diferents nivells als quals entro a fer classe.


Al igual que la organització, la metodologia és la mateixa pels cinc cursos als quals faig classe. L’educació física que m’ha agrada treballar no es lliga sols a un sol mètode d’explicar o de portar la sessió, depenen del contingut o objectiu a treballar crec que s’ha d’utilitzar un o un altre, en educació física van des del més estricte on el mestre és el que pren totes i cadascunes de les decisions a una metodologia molt més lliure i experimental. Aquestes són principalment Comandament directe, assignació de tasques, lliure elecció, passant per l’autoavaluació i la avaluació recíproca...

Intento en cada una de les sessions partir de la mateixa manera. - Passar llista. - Presentar la sessió i les seves parts (joc d’escalfament, part principal i estiraments o tornada a la calma) i les seves activitats. - Gestionar les parts de la sessió sense un paper determinant, per tal d’afavorir que les seves respostes motrius no es vegin condicionades pel propi mestre i la seva actuació. - Una valoració general de la sessió, pros i contres i possibles millores. - Dutxa

3.3. Resposta de l'alumnat en relació als resultats , referits a coneixements (continguts)

4t A i B Aquest curs ha anat molt bé, hem pogut treballar correctament totes les unitats que ens havíem proposats. La introducció de noves formes a treballar a resultat força bones. Els nens han entès el funcionament en gran grup, en petit grup o per estacions. Crec que ha sigut un encert total la manera com ens hem plantejat cadascuna de les sessions i penso que ells així ho han viscut. També aquest any hem introduït dues sessions “diferents”, la cursa final d’orientació al parc del nord i el dia sobre rodes. (què per motius d’horaris no s’ha pogut realitzar al final....) Crec que la sessió d’orientació va donar bon resultat, tot i què en el grup B, la cursa d’orientació els va costar una mica. Coses a millorar no hi ha gaires, l’únic a mencionar seria, poder adaptar una mica més les unitats on hem treballat esports, expressió corporal i capacitats condicionals, ja què sempre hi havia uns quants que patien més i no acabaven de sortir-se'n. Per últim un dels aspectes que aquest any no he realitzat, per decisió pròpia, ha sigut la valoració personal de cada sessió, vaig deixar de fer-la ja que vaig veure que perdíem molt de temps i que les sessions son curtes i com també s’havien de dutxar no volia fer les sessions més curtes. L’any passat vaig acabar per deixar de fer-ho per altres motius, aquest any no m’ho vaig plantejar i el resultat és que les sessions es fan millor i més llargues, estem acabant de practicar cap a les 16:16 per tant tenen poc més de 9 minuts per la dutxa i el resultat ha estat molt bo, ja que generalment tots acaben en aquest temps o una mica més. Per tant, seguiré treballant igual aquest tema.

Els aspectes que han funcionat molt bé, han sigut l’assoliment de les pròpies unitats, especialment la unitat de jocs pre-esportius i el circ (Acrosport), crec que el fet que hagi resultat tant positiu és molt engrescador ja què l’educació física de cicle superior tenen com a element clau aquest tipus d’unitat. Penso que entendre el funcionament d’aquest blocs farà molt més fàcil la transferència en el proper curs.

5è A i B Aquest curs ha anat molt bé, hem pogut treballar correctament totes les unitats que ens havíem proposats. Les diferents formes a treballar resulta força bones. Els nens han entès el funcionament en gran grup, en petit grup o per estacions. Crec que ha sigut un encert total la manera com ens hem plantejat cadascuna de les sessions i penso que ells així ho han viscut. Aquest any hem centrat l’educació física en la pràctica de diferents esports: Handball i bàsquet. Tots dos esports ens han servit per introduir les modalitats esportives dintre de l’àrea d’educació física. Com sempre passa la rebuda dels diferents continguts explicats en el curs no han estat la mateixa per part de tots els alumnes/as. Tot i això els resultats han estat força bons i hem pogut acabar el temari plantejat per el curs de cinquè.


Coses a millorar no hi ha gaires, l’únic a mencionar seria, poder adaptar una mica més les unitats on hem treballat esports, expressió corporal i capacitats condicionals, ja què sempre hi havia uns quants que patien més i no acabaven de sortir-se'n. Per últim un dels aspectes que aquest any no he realitzat, per decisió pròpia, ha sigut la valoració personal de cada sessió, vaig deixar de fer-la ja que vaig veure que perdíem molt de temps i que les sessions son curtes i com també s’havien de dutxar no volia fer les sessions més curtes. L’any passat vaig acabar per deixar de fer-ho per altres motius, aquest any no m’ho vaig plantejar i el resultat és que les sessions es fan millor i més llargues, estem acabant de practicar cap a les 16:16 per tant tenen poc més de 9 minuts per la dutxa i el resultat ha estat molt bo, ja que generalment tots acaben en aquest temps o una mica més. Per tant, seguiré treballant igual aquest tema.

Els aspectes que han funcionat molt bé, han sigut l’assoliment de les pròpies unitats, especialment les unitats esportives, el bàsquet i el handball. Crec que això m’ha anima a esperar una molt bona educació física a sisè. Crec que la part complicada que és la presentació d’un nou esport la tenen més que adquirida en general. Per tant penso que entendre el funcionament d’aquest blocs farà molt més fàcil la transferència en el proper curs.

6è Aquest curs ha anat molt bé, hem pogut treballar correctament totes les unitats que ens havíem proposats. Les diferents formes a treballar resulta força bones. Els nens han entès el funcionament en gran grup, en petit grup o per estacions. Crec que ha sigut un encert total la manera com ens hem plantejat cadascuna de les sessions i penso que ells així ho han viscut. Aquest any hem centrat l’educació física en la pràctica de diferents esports: Atletisme, Ultimate, Shoot-ball i Bàdminton. Com sempre passa, la rebuda dels diferents continguts explicats en el curs no han estat la mateixa per part de tots els alumnes/as. Tot i això els resultats han estat força bons i hem pogut acabar el temari plantejat per el curs de cinquè. Coses a millorar no hi ha gaires, l’únic a mencionar seria, poder adaptar una mica més les unitats on hem treballat esports, expressió corporal i capacitats condicionals, ja què sempre hi havia uns quants que patien més i no acabaven de sortir-se'n. Per últim un dels aspectes que aquest any no he realitzat, per decisió pròpia, ha sigut la valoració personal de cada sessió, vaig deixar de fer-la ja que vaig veure que perdíem molt de temps i que les sessions son curtes i com també s’havien de dutxar no volia fer les sessions més curtes. L’any passat vaig acabar per deixar de fer-ho per altres motius, aquest any no m’ho vaig plantejar i el resultat és que les sessions es fan millor i més llargues, estem acabant de practicar cap a les 16:16 per tant tenen poc més de 9 minuts per la dutxa i el resultat ha estat molt bo, ja que generalment tots acaben en aquest temps o una mica més. Per tant, seguiré treballant igual aquest tema.

Els aspectes que han funcionat molt bé, han sigut l’assoliment de les pròpies unitats, especialment les unitats esportives, de Ultimate i Shoot-ball. M’ha agradat molt la rebuda que van tenir els nens i nenes cap aquest esports ja que no són gens coneguts i per tant m’agrada que entengui que l’esport no és tant sols jugar a futbol. Crec que la part complicada que és la presentació d’un nou esport la tenen més que adquirida en general. Per tant penso que entendre el funcionament d’aquest blocs farà molt més fàcil la transferència en el proper curs.

3.4. Propostes de continuïtat i millora

4t A i B Aquest trimestre hem pogut realitzar correctament tots els objectius i continguts que tenia pensats pels dos grups de quart, com a proposta de millora demanaria tenir dues hores amb cada grup, tinc clar que és difícil que no pot ser però estaria molt content de poder disposar de dues hores amb tots els grups.

5è A i B Crec que a cicle superior calen més hores d’educació física, en general crec que la educació física a l’escola queda curta i una sola sessió amb dutxa no és suficient. Penso que al final de curs no es fa les hores que calen, em de pensar que al ser tant sols una per setmana si passa alguna cosa queden molt enlaire els continguts a treballar i s’ha de triar-ne uns i altres deixar-los pendents o eliminar-los. I penso que no és una solució bona ni justa per la pròpia matèria.


6è Crec que a cicle superior calen més hores d’educació física, en general crec que la educació física a l’escola queda curta i una sola sessió amb dutxa no és suficient. Penso que al final de curs no es fa les hores que calen, em de pensar que al ser tant sols una per setmana si passa alguna cosa queden molt enlaire els continguts a treballar i s’ha de triar-ne uns i altres deixar-los pendents o eliminar-los. I penso que no és una solució bona ni justa per la pròpia matèria.

La principal proposta de millora és i serà sempre la mateixa, més hores d’educació física, estem fent les mínimes que al final de curs, esta per sota de la legalitat, per culpa de sortides i altres, per tant crec que hauríem de poder fer les hores que toquen. Valorar que l’escola és un espai de salut i per tant els hi hem d’ensenyar a viure la vida activament, crec que es podria fer les coses més bé i millor si se li pogués dedicar més hores a la especialitat de d’educació física. Espero i desitjo que poc a poc es vagi regulant aquesta situació i no quedem tant despenjats.

Un altre proposta de millora seria combinar els espais millors, crec que psico pot tenir un espai propi (com es la sala de jocs al costat de P3) i d’aquesta manera els especialistes d’educació física poder disposar del gimnàs amb més facilitat, hi ha molts continguts que es treballen millor en el gimnàs ja que per espai i materials resulta més còmode. Crec que el gimnàs és un espai que aquest any no hem pogut utilitzar i penso que no potser que coincidim tres mestres en un dia de pluja i un hagi d’anar a una tutoria per manca d’espais, quan tenim una sala dissenyada expressament per fer la psicomotricitat.

· No es fa una bona coordinació en hores de pati. Potser un cop o dos al mes deslliurar-nos de fer departament ..... no ho sé, però crec que el més just seria trobar alguna solució.

Per tant i per acabar, la millora seria en definitiva que valorem més l’educació física, és molt important per l’educació i donar-li tant poca importància des de l’escola no em sembla la millor de les opcions.


7.4. Especialista d’Educació Especial _________________________________________________________________________


1. Educació Infantil BERTA: Aquest curs hem organitzat l’educació especial entre dos grups: els alumnes de reforç on s’han intentat atendre als alumnes amb necessitats educatives i els alumnes amb necessitats educatives específiques que s’ha procurat atendre’ls, una hora a la setmana, en un grup de sis, fent activitats més manipulatives i de llenguatge oral. Els grups de reforç s’han centrat, bàsicament, a P.5, perquè és on s’havien detectat i s’han observat més necessitats d’aprenentatges i de comportament. El nombre d’alumnes per grup ha oscil·lat entre 4 a 6 alumnes com a màxim. Sempre s’han anat reorganitzant, en funció, de les demandes de les tutores que són les qui tenen més dades per detectar qualsevol tipus de dificultats: d’atenció, de parla, de llenguatge verbal, de raonament lògic... Hem intentat, que a les reunions de nivell o amb cada tutora, coordinar-nos per parlar, gairebé cada quinze dies, dels alumnes amb necessitats educatives per tal de millorar-ne l’atenció. Aquesta dinàmica per organitzar els grups, ha estat beneficiària per ajudar a atendre les necessitats individuals de cada infant. Cal dir, que en el grup de n.e.e hi ha assistit, dos alumnes, que eren d’aula d’Acollida. S’ha fet així, per qüestió de no disposar d’hores per realitzar activitats més específiques d’aprenentatge de la llengua catalana. Per evitar etiquetatges, diferències i rebuig, a alguns alumnes, s’han anat canviant els grups de reforç, a mesura que s’ha pogut. Els grups de reforç dels alumnes de P. 4 s’han centrat a reforçar la llengua oral per tal de millorar la competència comunicativa dels alumnes. Per aconseguir aquesta millora són imprescindibles una bona coordinació de tot l’aparell bucofonador i un bon control respiratori. Per això, mitjançant, la creació del racó, d’en buf i de la llengua, hem pogut treballar les Pràxies detectades a alguns alumnes. Dedicàvem un sessió a la setmana, desprès dels racons de joc. La mestra de reforç se’n portava la meitat del grup. També hem dedicat algunes sessions a reforçar el lèxic dels contes explicats a classe.

El segon trimestre, els grups de reforç de P.4, s’han hagut de reduir perquè no s’ha disposta de dues persones de reforç. En una reunió de coordinació es va decidir que la mestra d’educació especial juntament amb les tutores, organitzessin grups reduïts per atendre, només aquells alumnes amb més necessitats educatives.

ARANTZA:

Durant els mesos de maig i juny les agrupacions de P5 han estat enfocades majoritàriament dins l'horari a fer un reforç als nens que necessiten un seguiment de l'adult més específic o aquells que han presentat dificultats sobretot en el procés de lectoescriptura. Les sessions de després del pati han estat destinada als alumnes d'educació especial (XXXXXXXXi) i també al XXXXXXXXXXXX.

A P4A les sessions de reforç han estat enfocades a treballar l'expressió oral (aprofitant la UP del cos), a avaluar ítems concrets tant de matemàtiques com de llengua i a observar problemes de dicció.

A P4B hem aprofitat per treballar el vocabulari del cos amb els alumnes amb més dificultats en expressió oral i en l'adquisició dels coneixements.

A P3 únicament hi ha hagut un reforç a l'hora de plàstica.


Cal destacar que totes les intervencions han estat pactades amb les tutores i sempre s'han relacionat amb les activitats i unitats de programació portades a terme a l'aula.

Propostes de millora (Arantza): * Les agrupacions dels alumnes d'educació especial (l'hora de després del pati) no ha afavorit a aprofitar al màxim aquesta estona i treure'n tot el suc possible a cada alumne. Els nivells han estat molt descompensats i dins de cada sessió no hi ha temps material per atendre a totes les necessitats que es generen. Caldria fer grups més homogenis (encara que impliqués agafar a nens de nivells diferents) per poder treballar segons la necessitat real de l'alumne i treure el màxim profit possible.

* L'acompanyament de la vetlladora amb XXX ha ajudat en alguns moments puntuals a controlar-lo ja que s'enfada amb facilitat. Personalment, m'ha ajudat que la vetlladora estigués present ja que el fet d'incorporar-me a final de curs ha fet que en alguns moments lXXX tornés a provar límits, però considero que a les estones d'educació especial on el grup és tan reduït (màxim 6 nens) no cal que la vetlladora estigui present i aprofitar així aquestes hores per un altre alumne. Amb això no dic que se li treguin hores a XXXX, ni molt menys, sinó tenir en compte no assignar-li la vetlladora en hores d'educació especial.

Arantza: El grup de P5 d’EE està format per 5 nens fixes (XXXXXXXXXXXXXXXXXXX). Mantenen una bona relació entre ells però apareixen conflictes constants durant la sessió. Hi ha tres nens amb molta manca d’habilitats socials (XXXXXXXXXXXXXXXXXXX) i qualsevol decisió d’un ocasiona la reacció de l’altra i comença la disputa i la baralla amb molta facilitat. Cal tallar ràpidament les petites discussions i els petits conflictes per evitar que la situació se’ls descontroli ja que a aquests nens els hi costa molt desenfadar-se.

Resposta de l’alumnat davant l’organització del gru p-classe (tallers, racons, desdoblaments, reforços, ...).

En quant a horari Berta: L’horari d’atenció s’ha intentat revisar cada trimestre a les reunions d’avaluació o de coordinació de cicle, procurant escoltar totes les demandes, preocupacions... de les mestres tutores. Però com sempre no s’ha arribat a tot per falta de temps i de recursos humans. De cara l’any vinent seguiria mantenint la flexibilitat horària, per tal aprofitar, dinamitzar... al màxim els recursos humans que disposarem.

Arantza: La majoria de les hores de l'especialista estan destinades a P5 ja que les necessitats de les aules així ho requereix i l'exigència del nivell també. El fet de ser tres grups implica haver de repartir més les hores i en conseqüència menys hores per alumne amb necessitats. Això l'any vinent ja no passarà i es podran atendre millor altres alumnes que també són susceptibles de l'atenció de l'especialista. Considero que les tres aules de P5 han quedat molt compensades dins l'horari. En quant a l’organització del grup, valoro molt la possibilitat d’oferir a aquests nens unes hores de reforç en petit grup ja que és la única manera on poder atendre les seves necessitats tan específiques. En gran grup es perden sovint i no poden seguir la feina autònomament (excepte XX; XX; XX que la tutora ha vist un canvi important pel reforç que reben d’EE).

Resposta de l’alumnat en relació als procediments i estratègies que se li plantegen (aspectes metodològics).

Arantza: Totes les activitats proposades han estat dins d’un context proper, mantenint la relació amb les unitats de programació treballades a l’aula però sempre adaptades a les necessitats i característiques de cada nen. He potenciat molt la part vivencial, experimental i manipulativa de totes les activitats i de


tant en tant s’ha fet un recull al paper, però sempre com a activitat final. Hem potenciat molt la part plàstica durant la unitat didàctica del cos tot fent incidència en el vocabulari i l’expressió oral. Els alumnes han gaudit tant de les sessions com de les activitats

Resposta de l'alumnat en relació als resultats, ref erits a coneixements (continguts)

Arantza: Jo només puc valorar els darrers dos mesos de curs però he observat com han incorporat el vocabulari treballat, les cançons del cos, les estratègies proposades per resoldre senzills problemes matemàtics…però amb tot i això no hem d’oblidar les mancances que presenten aquests nens i que no han assolit els continguts proposats del curs.

Propostes de continuïtat i millora

- He trobat que les hores d'EE estan totes concentrades a última hora del matí i els nens arriben molt cansats. Es podria tenir en compte de cara al curs vinent que aquestes hores siguin per nens que necessitin reforç i no pels casos més greus d'educació especial, sempre que sigui possible. - Continuar oferint hores d’atenció de l’especialista a aquests alumnes però en grups més homogenis.

ESPAIS: BERTA: Durant el curs, s’han utilitzat diferents aules per impartir els reforços. Bàsicament hem estat a l’aula d’educació especial d’infantil i a l’aula de tutoria de primària quan no hi havia la Carme del CREDA.

Les dues aules són adequades per atendre 10 alumnes, asseguts al terra, per fer activitats orals i de 6 a 8 alumnes per fer activitats més manipulatives, grafomotrius ... a les taules. En ocasions ens hem quedat a fer el reforç dins l’aula ordinària perquè l’activitat ho requeria.

ARANTZA:

Les sessions que es porten a terme a l'aula d'ee2 funcionen molt bé perquè és un espai recollit on tot hi haver poques cadires pots estar amb mig grup en rotllana assegut a terra i disposes de material per treballar. El problema ve quan es necessiten taules i cadires per més de 6 alumnes i s'ha de recórrer a un altre espai (sovint la sala de mestres) amb els inconvenients de desplaçaments, materials...

Els dimecres ha estat el pitjor dia en quant a espai es refereix ja que al matí ocupava l'aula d'ee2 la MªJesús de l'EAP i a la tarda les àvies lectores. I l'aula de la tutoria de primer també està ocupada per la Carme del CREDA...així que sovint hem hagut de voltar buscant un espai lliure...no obstant SEMPRE hem trobat algun espai disponible per treballar encara que fos a la biblioteca o en un racó del passadís. El problema és el temps perdut fent "excursions".

-Entrevistes amb les tutores.

Durant tot el curs hem assistit a les entrevistes dels alumnes amb ne i nee, si la mestra tutora, ho ha cregut convenient. La nostra presència els ha ajudat a reafirmar o d’informar sobre: El comportament dins i fora de l’aula de l’alumne; Parlar del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’infant (continguts assolits o no assolits, si presenta dificultats de comprensió lectora, etc); Mostrar les adaptacions curriculars; Explicar les mesures metodològiques individuals; Comentar com el veiem emocional... és a dir de tots els temes relacionats amb l’evolució acadèmica i personal de l’alumne.

- Comissió de festes.


Està a la comissió de festes quan teníem reunió d’EAP, no ha estat adequat perquè no hem pogut assistir, en gairebé cap, de les reunions d’aquesta comissió. Això ha comportat que les altres mestres ens haguessin de tornar a explicar el que s’havia parlat, que en moments determinats disposessin de poca ajuda... Per això seria convenient canviar el dia de reunió d’EAP o no posar-nos com a membres de cap comissió.

- Observacions als alumnes ne o nee. Les observacions han estat indirectes. No hem disposat d’hores d’observació. Però, no ha calgut establir cap horari perquè les observacions individuals les he anat fent, dia a dia, dins i fora de l’aula. De cara el curs vinent seria interessant registrar aquestes observacions en alguna graella per tal que no es perdi cap informació i per crear un arxiu dels alumnes atesos. Aquest any ho he anat anotant en una llibreta i al final he recollit tota la informació amb un quadre.

- Elaboració de PI. Aquest any s’ha aprovat un model de PI pels alumnes nee. S’ha intentat establir un horari perquè cada tutor juntament amb el mestre/la mestra, l’omplis; Però no ha estat possible per diversos motius. D’una banda per falta de temps per reunir-nos. D’altra banda per la poca funcionalitat que té aquesta programació si no va acompanyada de adaptacions metodològiques, de material, de fitxes... Esperem que, a principi de setembre, puguem elaborar un bon PI amb les respectives adaptacions,anteriorment nombrades, perquè tothom se’n beneficiï.

- Demandes d’EAP. Sempre que les tutores ho han necessitat les he ajudat a fer les demandes de l’EAP perquè sempre van més carregades de feina. Com que els hi ha anat bé l’any vinent seguiria oferint aquesta ajuda.

- Reforç de plàstica. El primer trimestre el reforç de plàstica s’ha fet per poder fer tres grups d’alumnes de les dues classes; així poder treballar amb grups més reduïts per assegurar una bona atenció individualitzada. El segon trimestre s’ha disposat de dues persones per fer reforç. Aleshores la mestra d’educació especial, cada quinze dies canvia de classe; així mentre feia plàstica anava observant els infants que presentaven alguna dificultat. Disposar d’una altra persona ha ajudat tan a les mestres tutores com per tenir més hores d’observació.

- Acollida dels alumnes de P.3. Durant un mes he estat com a mestra de suport de P.3 per assegurar una bona acollida als nous alumnes de l’escola. És una bona mesura tot i que les mestres tutores troben que s’hauria d’augmentar els dies de reforç perquè cada vegada es troben amb més infants amb molt poca autonomia. Penso que el curs vinent, si s’observa que els grups P.3 són poc autònoms o hi ha alumnes amb nee que requereixin atenció més individualitzada, allargar, el reforç de la mestra d’educació especial a P.3, uns dies més.

- Adaptacions de fitxes i material. A mesura que ha estat possible hem ajudat a proporcionar material i elaborar material. L’any vinent seguiria proporcionant-lo; d’aquest manera ens assegurem que tots els alumnes (els ne, nee i la resta) rebin l’atenció individualitzada que necessiten. A P.5 s’ha intentat programar multi nivell. S’han tingut en compte, principalment, tres nivells.

Coordinacions EAP + MEE.


Cada dimecres els dos mestres d’educació especial hem tingut reunió amb la psicopedagoga, per revisar i parlar dels alumnes amb nee i ne, ja diagnosticats o pendents de diagnòstic o d’observar. Sempre s’ha intentat atendre totes les demandes fetes dels tutors/es. També hem intentat mantenir un ordre d’alumnes més prioritaris d’observació i d’atenció. Tots/totes els/les mestres han estat informats/des, via email o personalment, de totes intervencions (reunions, observacions, proves diagnòstiques,ect) dels alumnes que hem atès o han quedat per atendre. Arantza: Les coordinacions de l'EAP i els MEE són necessàries per portar un seguiment exhaustiu de tots els alumnes atesos i anar avançant en les possibles intervencions.

CAD

Un cop el mes, aproximadament, hem assistit a les reunions de la comissió d’atenció a la diversitat per tal d’informar de tots els casos a les coordinadores de cada cicle. En aquestes reunions s’ha anat avaluant: l’estat dels Pis, l’atenció individualitzada,... També s’ha anat informant de totes les reunions fetes, amb serveis externs com el CDIAP, amb els/les tutors/es, famílies, psicopedagogues i psicòlogues particulars.


Arantza: Resum de les propostes de millora comentades anteriorment.

• Les agrupacions dels alumnes d'educació especial (l'hora de després del pati) no ha afavorit a aprofitar al màxim aquesta estona i treure'n tot el suc possible a cada alumne. Els nivells han estat molt descompensats i dins de cada sessió no hi ha temps material per atendre a totes les necessitats que es generen. Caldria fer grups més homogenis (encara que impliqués agafar a nens de nivells diferents) per poder treballar segons la necessitat real de l'alumne i treure el màxim profit possible.

• L'acompanyament de la vetlladora amb l'XXX ha ajudat en alguns moments puntuals a controlar-lo ja que s'enfada amb facilitat. Personalment, m'ha ajudat que la vetlladora estigués present ja que el fet d'incorporar-me a final de curs ha fet que en alguns moments XXX tornés a provar límits, però considero que a les estones d'educació especial on el grup és tan reduït (màxim 6 nens) no cal que la vetlladora estigui present i aprofitar així aquestes hores per un altre alumne. Amb això no dic que se li treguin hores a XXX, ni molt menys, sinó tenir en compte no assignar-li la vetlladora en hores d'educació especial.

• He trobat que les hores d'EE estan totes concentrades a última hora del matí i els nens arriben molt cansats. Es podria tenir en compte de cara al curs vinent que aquestes hores siguin per nens que necessitin reforç i no pels casos més greus d'educació especial, sempre que sigui possible.

• Haver de compartir l’espai d’EE2 amb altra gent (EAP, avis lectors…) ens ha obligat a buscar espais lliures per tota l’escola.

2. Educació Primària

2.1. Detecció i actuació: Durant aquest curs 2013-2014, i gràcies a la col·laboració de la Ma Jesús Carrillo de l’EAP, hem millorat molt respecte a altres cursos anteriors. El nombre d’alumnes detectats que acabat amb diagnòstic ha estat espectacular. Només alumnes amb Pla Individualitzat han estat 9. La nostra proposta de detecció i seguiment d’alumnes amb nee ha estat molt útil, tot i que encara necessitem millorar en el traspàs d’informació i agilitzar les demandes que es fan a l’EAP. De tota manera, i tenint en compte que durant aquest curs s’ha fet molta feina, podem preveure que el proper curs podrem funcionar amb normalitat i actuar seguint els criteris establerts en el nostre pla de treball. (Veure graella resum dels casos detectats i atesos pel nostre departament i que ha estat validat per la CAD). Llegir també la memòria del DOS Departament d’Orien tació i Suport de l’escola.


[ També hem de resoldre el seguiment familiar que fem, sobre tot quan intervé el mestre d’e.e. i altres professionals d’atenció externa. Cal fer un seguiment acurat de cada cas i quan acabem una entrevista marxar amb la data de la següent. Cal també tenir actualitzada la fitxa de cada alumne atès , a vegades, les tutores no fan un bon traspàs de la informació. El proper curs tindrem unes fitxes per omplir que es tindran a les aules i que en tot moment es podran deixar en una safata a la sala de mestres, llavors, el mestre d’e.e. les podrà recollir. ] Aquest paràgraf ja el teníem al Pla Anual anterior, esperem que el proper curs es pugui complir aquest objectiu de millora. Gràcies al treball de l’EAP s’han detectat molts casos que teníem pendents, però ara caldrà desenvolupar les modificacions i PI que han estat proposats. Caldrà establir un bon calendari de reunions sinó serà impossible poder fer la feina prevista. També cal destacar els acompanyaments que s’han fet d’alumnes al CDIAP i al CSMIJ, això ens ha permés tenir un contacte directe amb el personal d’atenció extern i poder, així, fer arribar la nostra opinió. A més, les famílies s’han sentit acompanyades en tot moment i hem aprofitat per parlar del seu fill d’una forma més natural i propera.

2.2. Coordinació EAP i altres:

Realment estem molt contents amb el treball fet amb l’EAP. Per primera vegada hem tingut una persona que s’hi ha implicat en la nostra feina i que ha sabut aportar l’orientació que necessitàvem. Sabem que encara ens queda feina per fer, per exemple, els alumnes amb dislèxia, que cal aclarir el seguiment i proposta de modificació que necessiten, però en definitiva s’ha fet molta feina. El fet de que aquest curs hagi estat el primer que hem sigut dos mestres d’educació especial ens ha ajudat molt, sobre tot perquè hem pogut atendre als nens i nenes d’infantil. On no hem pogut arribar tal i com voldríem és a l’alumnat de 4t, 5è i 6è. La coordinació entre nosaltres no ha estat la que voldríem, però crec que hem sabut compartir materials i espais. Esperem durant el proper curs poder organitzar-nos millor, sobre tot tenint en compte que caldrà una bona coordinació entre nosaltres i les tutores per tal de poder desenvolupar correctament els PI que ara tenim. La coordinació amb el CSMIJ i CDIAP ha estat molt pobre, com sempre, ens ha faltat temps i la possibilitat de poder-nos veure més sovint. També ens hem de queixar de les dificultats que tenim per aconseguir un diagnòstic o un informe del nen o de la nena atesa.

1.3. Atenció directa a l’alumnat: 1.3.1. Cicle Mitjans_ 1r.

La feina ha estat centrada en la lectoescriptura. He atès a un total de 13 alumnes. A primer els resultats han estat força bons, tot i que tenim dos casos complicadets que esperem millorin el proper curs. Moltes vegades, quan la immaduresa s’ajunta amb possibles dislèxies evolutives o de l’aprenentatge el que necessitem és temps, i treball clar. De tota manera cal insistir en el treball coordinat amb la família i amb la tutora. Aquests alumnes necessiten, principalment, un treball molt sistemàtic, unes rutines clares i sobre tot molt de carinyo. Normalment la seva autoestima és molt baixa i necessiten guanyar en confiança i seguretat. I crec que aquest curs les coses s’han fet molt bé. Aquest curs ha estat el primer que no hem posat deures, m’ha semblat que les famílies pressionaven massa als nens, i he preferit esperar-me fins ben bé final de curs. Hem d’entendre que fins que no son capaços de llegir les famílies no saben com ajduar-los. A segon si que en posarem. Durant el proper curs tindrem dos casos complicats que ens passarà a segon, dos alumnes amb un PI, que caldrà desenvolupar coordinament amb les tutores corresponents. Cal que tinguin un entorn d’aula ajustat a les seves necessitats... distància pissarra, distancia mestra, materials, murals referencials, etc.,

1.3.1. Cicle Mitjans_2n. La resposta ha estat molt diferent d’un grup a l’altre. Casualment he atès a tres alumnes d’un grup i a sis de l’altre. En general son alumnes amb retard d’aprenentatge, però cal destacar que en tres casos tenim diagnòstic, i en dos tenen un PI. Aquests alumnes necessiten un treball enfocat com si estiguéssim davant d’una dislèxia, per tant, cal que tothom vagi coordinat. Les orientacions s’han repartit, com cada curs, i tot i que crec que no s’han seguit del tot i en totes les àrees, caldrà insistir-hi el proper curs. Necessitem materials molt visuals, i si fem servir textos que siguin molt estructurats


en la seva presentació. Crec que hem treballat molt, però ens ha faltat més hores de coordinació entre nosaltres, amb les programacions al davant i amb una elaboració de materials que fos més determinant. Jo espero poder col·laborar més el proper curs i dedicar-hi les hores que ara tenia a direcció. Atenció als PI que haurem de desenvolupar el proper curs, dos a segon i un que passa a tercer. Caldrà establir una bona agenda o jo tampoc podré atendre’ls a tots. Cal que tinguin un entorn d’aula ajustat a les seves necessitats... distància pissarra, distancia mestra, materials, murals referencials, etc.,

1.3.3. Cicle Mitjans_3r.

Aquest curs l’atenció directa a tercer ha millorat molt respecte al curs anterior, llàstima que durant aquest breu tercer trimestre, no ha pogut ser, com podreu llegir a l’apartat 1.3.4. dels altres. De tota manera, malgrat els bons resultats, ens ha quedat un cas, especialment, per millorar. Esperem que durant el proper curs, hi hagi millor coordinació i treball conjunt i puguem aconseguir que aquesta alumna estigui millor atesa. Ara té un PI que caldrà desenvolupar el proper curs. El tema dels deures no s’ha solucionat fins aquest trimestre. Aquests alumnes tenen dificultat en organitzar-se i a més son lents, total, que tenien una acumulació desastrosa i caòtica de feines per acabar, a més dels deures que les tutores els hi posaven. Finalment ens vam poder entendre i darrerament els mestres els recollien o no deixaven que s’emportessin feines per acabar a casa, només algunes molt concretes de tant en tant. El proper curs cal, des del primer dia, marcar els regles del joc, i alumnes i famílies han de saber com seran els deures, amb quina periodicitat es posaran i quina distinció farem amb les feines per acabar. Darrerament la situació havia millorat també perquè els mestres recollien els deures porten un control estricte de les entregues. També tinc la impressió de que no s’han fet les adaptacions curriculars de llengua que la programació que jo vaig entregar exigia. Caldrà el proper curs fer reunions de nivell amb el professorat, si més no mensualment, per fer un correcte seguiment de la programació i de l’execució de la mateixa. Recordem que la programació que jo reparteixo sempre és amb les orientacions corresponents i que son aplicables a qualsevol àrea. Cal que tinguin un entorn d’aula ajustat a les seves necessitats... distància pissarra, distancia mestra, materials, murals referencials, etc.,

1.3.4. Altres

Al tercer trimestre es van incorporar al nostre dos alumnes, germans, de risc social – SSCD – i una alumna d’origen asiàtic procedent del seu pais d’origen. Aquesta situació ens va obligar a modificar els horaris i els grups d’atenció directa. Els resultats amb els dos germans creiem quehan estat bons. Hem pogut treballar bé amb ells i han col·laborat en tot moment. Els mateirals que s’han fet servir han estat adaptacions de llengua catalana corresponent a un o dos nivells inferiors a l’edat que tenen. En canvi, amb la nena asiàtica, la feina no ha avançat prou, tot i que estem parlant d’una situació complexa i amb poc temps per treballar-hi. Però el desconeixement de la llengua ha estat difícil de superar, cal, evidentment, molt més temps. S’han fet servir els materials LIC proposats pel Departament, però no hem sabut, sobre tot per manca d’experiència, elaborar-li una proposta global que li servís també per a l’aula ordinària. Al setembre caldrà posar-se en contacte amb el servei LIC i demanar assessorament.


8. ÒRGANS DE GOVERN I COORDINACIÓ


8.1. Consell Escolar ____________________________________________________________________________________________________


Dinamització del Consell Escolar.

- La Comissió Permanent del Consell cal recuperar-la i aconseguir que el Consell anomeni una persona que, juntament amb un mestre, ens permetria preparar millor els ordres del dia. I així millorar també la relació de temes a tractar en el Consell i en les reunions de l’AMPA que es fan cada mes. - Aconseguir que els representants de les famílies i de l’AMPA en el Consell, i també els responsables de comissions de l’AMPA, assisteixin al Consell i expliquin tot allò que ens afecta a tots.

- Penjar al mini_blog de l’escola un resum dels principals temes tractats i els seus acords. Podríem penjar l’acta del Consell sense noms. - Serà difícil reduir el nombre de temes a tractar en el Consell si no ens reunim més sovint. Podríem augmentar el nombre de consells a celebrar si també augmenta la participació. - Mantenir la dinàmica d’aquest curs el proper curs, aconseguint resoldre els temes més funcionals i informatius, però amb el representant del Consell en la Comissió.


Volíem dinamitzar el Consell Escolar, i em sembla que no ho hem aconseguit. Ni hem creat la Comissió Permanent, ni que augmenti la participació de les famílies, al contrari, ara només hi assisteixen els membres assignats, i han deixat de venir la resta de persones que hi assistien amb normalitat. Els temes acostumen a ser els mateixos, continuem publicitant-los amb temps, al blog i a les portes d’entrada del centre. Cal fer un altre plantejament. Cal que la participació augmenti. Però què cal fer? Fins i tot la participació va ser mínima durant l’últim Consell, que va ser en el que es van presentar els resultats de les avaluacions trimestrals i les avaluacions diagnòstiques del Departament. Una idea podria ser enviar per correu un resum de l’acta del Consell, però evidentment no crec que augmenti la participació, només la informació. També podríem canviar l’hora del Consell i fer que un representant de cada comissió de l’AMPA hi assisteixi, però em sembla que l’AMPA tampoc té gent per formar aquestes comissions.

8.2. Claustre _________________________________________________________________________________________________________________


Dinamització del Claustre

- No tenim cap proposta nova per aquest curs, només continuar amb la dinàmica engegada el curs passat. Potser recordar que hem de fer més claustres curriculars on poder aprovar els documents que ja tenim elaborats, com són Pla de Convivència, Projecte Educatiu (alguns capítols), Situacions educatives d’infantil, etc.,etc.

Aspectes rellevants pel curs 2013-2014

- Acollida. Cal millorar l’acollida dels professorat nou, mantenint la xerrada d’inici de curs, però millorant l’acompanyament que ara es fa d’una manera improvisada, i fer-ho creant la figura del mestre o de la mestra acompanyant, la qual tindria com a objectiu explicar el dia a dia del centre, potser si fixem aquesta idea podríem aconseguir que es fes d’una manera regulada i que ens permetés resoldre dubtes o malentesos. Normalment podria ser l’acompanya del nivell o si les dues són noves, la coordinadora del cicle. Una manera efectiva es potenciant que la gent aporti idees de l’escola anterior, demostrant-li, sempre que sigui possible, que son ben acollides i utilitzades en la pràctica. - Ús del Pla Anual . Sembla difícil, però aquest curs ens proposem tenir un exemplar a cada reunió de cicle, claustre i consell, de tal manera que formi part del dia a dia del centre. També ajudaria que es fes referència, sempre que sigui possible, a l’hora de presentar un tema, anotant la pàgina del document corresponent al marge del títol en l’ordre del dia. Per exemple, ordre del dia, proposta de ciències a cicle mitjà, i en parèntesi posar la pàgina concreta del pla anual on es fa referència a aquest tema.



Els Claustres han estat com sempre, massa informació i poc debat. Cal millorar aquest aspecte, tot i que segurament obligarà a augmentar el nombre de reunions. Potser si que hem fet més cicles curriculars, sobre tot durant els darrers mesos, però després no hem sabut traslladar als Claustres aquesta necessitat del debat, de l’intercanvi d’opinions i idees. Els cicles decideixen massa, només fan que portar al Claustres els temes decidits, i així, quan volem coordinar temes ha de ser l’equip directiu qui faci la feina, doncs a vegades algunes decisions dels cicles són contradictòries des del punt de vista global, d’escola. Necessitem que els cicles siguin dinamitzadors, que aportin idees i opinions al debat, no que siguin petits regnes de taifes que provoquen que el debat desaparegui del Claustre. Hem d’intentar portar temes més oberts i no tancats, i promoure el debat col·lectiu. Si la gent hi participa, la gent hi col·laborarà amb més ganes. El Pla d’Acollida del professat novell. Vam fer la xerrada de principi de curs, i les mestres acompanyant han fet molt bona feina, però aquest curs hem tingut un cas que els dos paral·lels eren novells, i això ha dificultat molt l’adaptació. També cal afegir que la persona que feia de coordinador, jo mateix, no vaig fer la feina correctament, doncs havia d’haver previst la necessitat que tenien de ser informats amb temps i en tot moment, sobre tot d’aspectes organitzatius bàsics que es donen al llarg del curs... festes, muntatge d’àlbums, etc.. Sobre tot quan a tercer els dos paral·lels eren novells. Ús del Pla Anual. Sembla una batalla perduda. Ningú, o quasi ningú, pensa en fer servir aquest document tant important. Hauríem d’entregar trimestralment a cada nivell, departament, especialista, etc.. la seva part corresponent als seus objectius de curs. Moltes vegades observes que a l’hora de fer valoracions o propostes de millora no tenen el document present. Ens costa molt treballar amb documentació de caràcter organitzatiu. Hem d’aprendre a treballar sobre documentació anterior per tal d’elaborar l’actual i posterior.

8.3. Equip de Coordinació ____________________________________________________________________________________________ (Director, Cap d’Estudis, Coordinadores de Cicle).


- Reunió setmanal de l’equip . Cal millorar les reunions respectant l’horari i procurant aplaçar la resta de demandes. Però segurament haurem de continuar perfilant l’ordre del dia de la reunió abans i fora d’hores, intentant aconseguir que cada responsable de cadascú dels temes arribi a la reunió amb una proposta clara d’actuació, així, guanyarem en efectivitat. - Nou equip de coordinació. Aquest curs proposem organitzar-nos en tres cicles, petits, mitjans i grans, amb tres coordinadores, per tant, haurem d’anar amb compte a l’hora de programar les reunions de cicle, sobre tot les curriculars. Cal convocar als Departaments i coordinadament amb ells, proposar el treball a fer en els cicles i els nivells. De fet han de ser els Departaments els que, tenint en compte el Pla Anual, dissenyin les actuacions a fer al llarg del curs, i és l’equip de coordinació el que ha de saber programar i temporalitzar aquestes actuacions en la programació mensual que entreguem a tot el professorat. - Aconseguir que en totes les unitats de programació es faci constar les activitats individuals i les de caràcter cooperatiu, per tal d’assegurar-nos una futura avaluació de la implementació del treball cooperatiu. - Metodologies actives i competències bàsiques . Fer un seguiment especial, a través de l’anàlisi de les unitats de programació, de les activitats proposades a les aules per constatar el grau competencial de les mateixes. És a dir, realment les activitats que els nostres alumnes fan a les aules, tant individuals com en grup, permeten desenvolupar un bon nivell competencial, o són més aviat de caràcter rutinari, memorístic i poc funcional? - Carta de compromís . Sobre el model base que ja tenim, actualitzar la carta amb els acords presos a cada entrevista o reunió que tinguem amb la família. És important que la família s’endugui els acords presos, per escrit. A més, així podrem facilitar el posterior seguiment i compliment o no, per part de la família, l’alumne/a o el professorat.



Reunió setmanal de l’equip. Aquest curs a les reunions de coordinació del dilluns al matí ha faltat el director, doncs el seu horari de classes no li permetia assistir-hi. En canvi a la tarda si ha estat possible. Les reunions han estat profitoses, hem sabut coordinar els temes que després es tractaven en els cicles, i hem sabut retornar la informació a través de les actes de cicle. Tot i que el cicle de mitjans ho ha fet de manera irregular. Nou equip de coordinació. El plantejament de tres cicles ha estat correcte i ha donat bons resultats, però el fet de que el director i la cap d’estudis haguessin de fer de coordinadors per la baixa de les dues coordinadores establertes en un principi, ha dificultat la tasca i ha provocat, sobre tot en el cicle de mitjans, que fossin les tutores les que s’havien d’espavilar a l’hora de coordinar aspectes organitzatius, com són festes o sortides. Al coordinador de mitjans, també director, li ha faltat temps i dedicació. Però en canvi els temes curriculars si que han estat ben coordinats en els tres cicles, tot i que els resultats definitius no ha estat el mateix en els tres cicles. Potser el cicle de petits ha sabut millor que els altres dos completar la feina proposada. Els continguts treballats els podeu trobar en els apartats corresponents a cada cicle i nivell. Els cicles mitjans i grans, han d’aprendre a ser més ordenats i sistemàtics a l’hora de treballar amb documentació del centre... graelles de continguts, unitats de programació, programació de racons, etc.,etc. Metodologies actives i competències bàsiques . La proposta era fer un seguiment especial, a través de l’anàlisi de les unitats de programació, de les activitats proposades a les aules per constatar el grau competencial de les mateixes. És a dir, realment les activitats que els nostres alumnes fan a les aules, tant individuals com en grup, permeten desenvolupar un bon nivell competencial, o són més aviat de caràcter rutinari, memorístic i poc funcional? Hem de reconèixer que aquesta feina no ha estat feta, tot i que era un dels objectius que teníem com a equip. Quedarà pendent pel proper curs 2014-2015. Carta de compromís . Sobre el model base que ja tenim, ens proposàvem actualitzar la carta amb els acords presos a cada entrevista o reunió que tinguem amb la família. És important que la família s’endugui els acords presos, per escrit. A més, així podrem facilitar el posterior seguiment i compliment o no, per part de la família, l’alumne/a o el professorat. Aquest objectiu tampoc s’ha treballat per part d’aquest equip, tot i que han estat alguns nivells els que si ho han fet. Però com equip no hem sabut trobar el moment de fer-ho. Recordem que també és un dels objectius de centre. L’ús de la carta de compromís ha de ser important i útil, però no hem sabut com fer-la servir, és a dir, cal refer-la cada vegada que tenim entrevista, en els casos més significatius, i després quedar amb la família per a que la signi, això o la refem davant de la família directament a l’ordinador. Bé, la realitat és que ha quedat pendent.


8.4. Equip de Gestió _____________________________________________________________________________________________________ (Director, Secretària, Administratiu)


- Gestió administrativa. Cal establir una correcta programació de feines a fer, així com assignar aquestes feines als responsables corresponents. També cal elaborar una temporalització de tasques concreta, que ens permeti poder treballar de forma anticipada a les diferents demandes que hi ha al llarg del curs. Exemple: beques i ajudes, matriculació, etc. Cada tema ha d’estar desglossat en tasques i responsables. - Gestió econòmica. Mantenir la feina feta fins ara i el seu compliment, bàsicament en mans de la secretària del centre. També cal fer un ampli seguiment del nou sistema de pagament instal·lat, per tal de que es vagin introduint totes les millores necessàries. - Tancament de la comptabilitat. Tenint en compte que aquest curs 2013-2014 serà l’últim curs d’aquesta direcció caldrà engegar el protocol de tancament de la comptabilitat del centre. Cal parlar amb els SSTT i que ens assessorin correctament.


Gestió administrativa. Tot i la bona feina feta, doncs creiem que les tasques que corresponien s’han fet quan tocava i sense errades, no hem estat capaços d’elaborar un llistat de feines per setmanes i mesos. Si que tenim els llistats del SAGA, però hagués sigut interessant incorporar un llistat propi del centre amb detall, és a dir, recollint tots els inconvenients que ens hem trobat. Per exemple, que cal fer amb les beques de menjador, quan i com s’abonen els tiquets al nou caixer, etc.. Segurament era qüestió d’apuntar-lo tot com una mena d’agenda i ara, a final de curs, fer un resum cronològic ben documentat. Em sap greu, haguéssim facilitat la feina al nou equip directiu. Era la nostra intenció aquest últim curs, però l’augment d’hores de classes, la coordinació d’un cicle i, per acabar, l’absència de l’administratiu durant més dues setmanes, ha provocat una alteració considerable del ritme normal del funcionament de l’equip. Recordem que quan parlem de gestió administrativa no només ens referim al SAGA, també tenim els ajuts de menjador, material escolar, educació especial i altres – Càrites, Creu Roja ... - . Gestió econòmica. Es nota l’experiència que donen els anys, i si a sobre li afegeixes hores de feina, els resultats han de ser positius. També cal reconèixer que el nou sistema de pagament hi ha ajudat molt. Ara quasi no toquem diners, i gràcies a la gestió que permet el nou sistema podem tenir una comptabilitat al dia molt efectiva i transparent. Al llarg del curs ens hem mantingut en el pressupost aprovat i no ha calgut fer gaires modificacions pressupostàries. A destacar la forta inversió que ha suposat la compra - amb la col·laboració de l’AMPA - de 13 pissarres digitals per les aules. Ara quedarà pendent les aules d’infantil. Tancament de la comptabilitat. Tenint en compte que aquest curs 2013-2014 serà l’últim curs d’aquesta direcció hem engegat el protocol de tancament de la comptabilitat del centre. Això ha suposat l’elaboració d’una acta de traspàs i el canvi de signatures del Banc de Sabadell.


9. SERVEIS EDUCATIUS I COMPLEMENTARIS


9.1. EAP_______________________________________________________________________________________________________________________

Memòria curs 2013-2014. Pendent de rebre.


9.2. Escola Bressol Els Garrofers __________________________________________________________________________________

Objectius: - Treballar la continuïtat educativa dins l’àmbit escolar - Establir lligams de col·laboració dins el cicle 0-6 - Potenciar la col·laboració i el respecte entre els nens i les nenes de diferents edats - Donar a conèixer, ajudar a comprendre i apreciar el seu entorn immediat - Potenciar la pertinença al grup - Aprendre a compartir vivències

Pla de treball:

De Escola Maria Mercè Marçal a E.B. Els Garrofers

De E.B. Els Garrofers a Escola Maria Mercè Marçal

Castanyada

Sant Simó -Nens i nenes de 2-3 van a veure la obra de teatre que representen els nens i nenes de primària (27 d’octubre 15,30?)

Santa Cecília -Nens i nenes de l’escola van a l’escola bressol a cantar les cançons de Tardor

Nadal -Nens i nenes de 2-3 van a escoltar el concert de Nadales -Nens i nenes de 2-3 visiten la decoració i el pessebre

2n trimestre -Nens i nenes de P3 van a veure la representació d’un conte

-Nens i nenes de 2-3 comencen a visitar la biblioteca

Carnaval -Nens i nenes de 2-3 van a veure la desfilada de disfresses i les danses de carnaval

Sant Jordi -Nens i nenes de 2n i 3r de Primària van a explicar contes a petits grups de 2-3

-Nens i nenes de P3 van a fer una audició

Juny -Nens i nenes de 2-3 van a visitar les aules de P3 i P4 “una escola de nens grans”


9.3. Menjador _______________________________________________________________________________________________________________



9.4. Extraescolars _________________________________________________________________________________________________________



9.5. Cessió d’instal·lacions ____________________________________________________________________________________________ (Fetes efectives sempre després de l’autorització corresponent de l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Mataró). 9.5.1. Associació de Veïns Camí de la Serra - Gimnàs. Dilluns i dimecres de 19.15 a 20.45: Curs d’Ioga. Responsable: .........

- Gimnàs. Dimarts i dijous de 18.30 a 20 i dissabtes de 10 a 14: Majorets. Responsable: ............. 9.5.2. Associació de Pares i Mares de l’escola

- Pistes. Dijous de 19.30 a 21.00: Futbol. Responsable: Miguel López López. 9.5.3. Escola Municipal de Música

- Aula de Música 1. Divendres de 12.30 a 13.30: Música i moviment. Roser Ramos. - Aula de Música 2. Divendres de 17.15 a 18.15: Música i moviment. Laia Rovira.


escola mmm memòria 2013 2014 v 7

Documents