Escultura del Quattrocento italià

Florència. Inicis del s. XV.

• És la ciutat capdavantera a nivell econòmic, cultural i artístic entre totes les ciutats italianes .

• El govern de la ciutat encarrega escultures per a la Catedral, per al seu Baptisteri i per a l’església d’Orsanmichele.

• El 1401 els mercaders del gremi tèxtil organitzen un concurs per ornamentar el Baptisteri amb una porta de bronze més. Havia de tenir quatre, i ja n’hi havia fetes dues, realitzades per Andrea Pisano entre 1330 i 1337.

El Sacrifici d’Isaac. La versió de Brunelleschi. Era el tema obligat amb el

qual participaven els concursants.

• És la solució més naturalista i violenta. L’àngel subjecta Abraham que agafa pel coll a l’aterrit Isaac.

• Concessions clàssiques: un altar romà, per al sacrifici; un jove s’intenta llevar una espina.

La versió guanyadora del concurs: la de GHIBERTI.

• L’obra sembla un quadre animat: Els personatges omplen la superficie i accentúen el relleu.

• La figura d’Isaac, fusa per separat, està inspirada en els nus clàssics.

• Els criats i l’ase encaixen millor en el conjunt que en la versió de Brunelleschi.

Ghiberti. Les portes Nord del Baptisteri de Florència, realitzades entre 1404 i 1424.

Ghiberti. Portes Nord del Baptisteri. Dos dels 28 panells de marc gòtics

quatrilobulats amb els temes de L’Anunciació i El baptisme de Jesús.

Ghiberti. Panells de les Portes nord del Baptisteri amb escenes de la vida de Jesús (Oració a l’Hort i Tempesta al llac de Tiberíades). Detall d’una cara entre els medallons.

Ghiberti. Les Portes del Paradís (1425-1452) . Deu panells d’estructura

quadrada amb temes bíblics.

Ghiberti. Portes del Paradís. Història d’Esaú i Jacob i Sacrifici d’Isaac.

Ghiberti. Un dels deu panells de la Porta del Paradís.Josep i els seus germans. Els

relleus tenen un marcat efecte pictòric i il.lusionista.

Ghiberti. Portes del Paradís. Josué entra victoriós a Jericó duguent l’arca de l’aliança.-

El rei jueu Saul dirigeix el seu exèrcit.

Ghiberti. Portes del Paradís. Retrats que l’artista incorpora a les portes i figura de

profeta.

Ghiberti. Portes del Paradís. Detall del Rei Salomó i de la Reina de Saba.

Ghiberti. Estàtua de Sant Mateu. Fornícula d’Orsanmichele.

• Les 14 fornícules que hi ha al voltant de l’església quadrada (abans era un graner) d’ORSANMICHELE varen esser adjudicades als principals gremis de Florència per a que les farcissin d’estàtues de sants.

Nanni di Banco. Quatre Sants Coronats (1414-1418). Església d’Orsanmichele.

• El desig de cada gremi de superar el que feien els altres, va fer que aquest temple es convertís en el mostrari de l’escultura renaixentista del Quattrocento.

Nanni di Banco. Els Quatre Sants Coronats i Sant Lluc.

DONATELLO (1386-1466). Va ser deixeble de Ghiberti. Primera obra

important: Sant Jordi per a una fornícula d’Orsanmichele.

Donatello. Dues obres per a Orsanmichele. Sant Marc i Sant Pere.

Donatello. Detall del Festí d’Herodes (Pila baptismal del Baptisteri de Siena .1423-1427) i

Anunciació (1430) de la Santa Croce de Florència.

Donatello. Sant Joan Evangelista (esculpit per a la Catedral de Florència).

Donatello. Profetes per a les fornícules de la Catedral de Florència. Jeremíes i

Habacuc.

Donatello. Cantoria de la Catedral de Florència.

Donatello. Detall dels “putti” que corren. (Relleu de la Cantoria).- Cap de Sant Joan

Baptista (Museu de la Catedral de Florència).

Donatello. David

• Primer nu en bronze després de l’època clàssica.

• El cos és expressiu des de tots els angles.

• El cos adolescent manifesta un altiu posat.

Donatello. David. Museu del Bargelo. Florència.

El jove David es mostra desafiant, amb els seus membres relaxats, després de l’esforç físic realitzat per a vèncer al gegant Goliath.

Ens recorda a la vegada als déus Hermes i Eros.

Donatello. El Condottiero Gattamelata (Pàdua).

• Estàtua d’Erasme da Narni, soldat de fortuna venecià de malnom “moix o gat de mel”. Retrat idealitzat inspirat en el Marc Aureli romà.

• Característiques: senzillesa, sobrietat i dignitat.

Donatello. Púlpit de San Lorenzo (Florència).

Donatello. Púlpit de San Lorenzo. Detalls dels relleus de bronze. Crist amb la Creu,

Crucifixió i Resurrecció.

Donatello. Detalls dels relleus dels púlpits de San Lorenzo. Oració a l’Hort.- Davallament del cos de Crist. Gran força expressiva i sentiment religiós

profund.

Donatello. Maria Magdalena.

• Realitzada en fusta per al baptisteri de Florència.

• És una imatge de tosca fesomia, mística i introvertida, que reflecteix la llibertat creativa i interpretativa del darrer Donatello.

Jacopo della Quercia (1375-1438). Com Brunelleschi tampoc no va tenir èxit en el concurs de 1401 per a les portes del Baptisteri.

És autor de la Tomba d’Hilària del Carretto.

Luca della Robbia.Cantoria de la Catedral de Florència.

Luca della Robbia. Detall dels músics i dels nins que canten i ballen de la Cantoría

de la Catedral de Florència.

Luca della Robbia. Cor de nins (detall Cantoria).- Terracuita vidriada de la Verge

amb el Nin.

Luca della Robbia i després els seu fill Andrea s’especialitzen fent medallons i timpans de

terracuita vidriada policromada, especialment de blanc i blau.

Luca della Robbia. Medalló d’un “putto” de l’Hospital dels Inocents.- L’altre medalló és

d’Orsanmichele.

Luca della Robbia. Timpà de la Resurrecció de la Sagristia de la

catedral de Florència.- Verge amb el Nin i Àngels.

Verrocchio. Incredulitat de Sant Tomàs (Fornícula d’Orsanmichele).-

David.

Verrocchio. El “Condottiero” Bartolomeo Colleoni. Venècia. Ferotge

realisme.

Dos gran retratistes del Quattrocento: Desiderio de Settignano (Retrat de dama)

i Benedetto da Maiano (Retrat de Pietro Mellini).