escultura quattrocento

Art delArt del Renaixement Renaixement

ESCULTURAESCULTURAQUATTROCENTOQUATTROCENTO

ESCULTURAESCULTURAQUATTROCENTOQUATTROCENTO

David de Donatello David d’Andrea del VerrocchioMaria Magdalena penitent de Donatello

ESCULTURA RENAIXENTISTAESCULTURA RENAIXENTISTA L’escultura és la disciplina artística en què el L’escultura és la disciplina artística en què el

classicisme renaixentista es manifestà de forma classicisme renaixentista es manifestà de forma més primerenca.més primerenca.

Els edificis antics tenien diferent funció als edificis Els edificis antics tenien diferent funció als edificis del Renaixement (dificultat per servir de models).del Renaixement (dificultat per servir de models).

La pintura tampoc oferia models directes, perquè La pintura tampoc oferia models directes, perquè no coneixien les pintures ponpeianesno coneixien les pintures ponpeianes

En canvi, l’escultura grecoromana era abundant i En canvi, l’escultura grecoromana era abundant i responia molt bé a la concepció de la natura com a responia molt bé a la concepció de la natura com a guia i model de l’activitat artística. guia i model de l’activitat artística.

A més, l’escultura gòtica havia evolucionat: era A més, l’escultura gòtica havia evolucionat: era molt més naturalista i caminava cap a l’autonomia molt més naturalista i caminava cap a l’autonomia del marc arquitectònic (seran els models a seguir).del marc arquitectònic (seran els models a seguir).

ESCULTURA RENAIXENTISTAESCULTURA RENAIXENTISTA

MaterialsMaterials: sobretot marbre i bronze; : sobretot marbre i bronze; tècniquestècniques de talla i de talla i fosa. fosa.

TipologiaTipologia: treball tant del relleu com les figures : treball tant del relleu com les figures exemptes. exemptes. RelleusRelleus: es combina el baix, mig i alt relleu (com la : es combina el baix, mig i alt relleu (com la

Columna Trajana)Columna Trajana), aconseguint donar una sensació de , aconseguint donar una sensació de profunditat molt realista. profunditat molt realista.

ExemptaExempta (molt variada): dempeus ( (molt variada): dempeus (DavidDavid de Miquel de Miquel Àngel), eqüestre (Àngel), eqüestre (Il GatamelataIl Gatamelata de Donatello), sedent. de Donatello), sedent.

Composició: Composició: proporcionalitat, relació entre les parts i el proporcionalitat, relació entre les parts i el tot. En el tot. En el CinquecentoCinquecento, , Miquel ÀngelMiquel Àngel sacrifica la sacrifica la proporció en benefici de la monumentalitat (mà de proporció en benefici de la monumentalitat (mà de DavidDavid molt més gran que la resta del cos, transmet gran molt més gran que la resta del cos, transmet gran sensació de força). En general, les figures escultòriques sensació de força). En general, les figures escultòriques del del QuattrocentoQuattrocento tendeixen al realisme, però no són tendeixen al realisme, però no són especialment expressives. En aquest aspecte, també especialment expressives. En aquest aspecte, també veiem la diferència amb Miquel Àngel, les escultures del veiem la diferència amb Miquel Àngel, les escultures del qual destaquen especialment per una forta expressivitat.qual destaquen especialment per una forta expressivitat.

ESCULTURA RENAIXENTISTAESCULTURA RENAIXENTISTA Ritme:Ritme: sensació de moviment diferent en sensació de moviment diferent en QuattrocentoQuattrocento i i CinquecentoCinquecento. .

QuattrocentoQuattrocento: figures no són rígides, però no transmeten una sensació : figures no són rígides, però no transmeten una sensació de moviment molt accentuat, es solen captar en mig de gestos, de moviment molt accentuat, es solen captar en mig de gestos, aconseguint postures molt naturals, que transmeten aconseguint postures molt naturals, que transmeten serenorserenor, de , de vegades amb postures clàssiques (com el “vegades amb postures clàssiques (com el “contrapostocontraposto” del ” del DavidDavid).).

En canvi, les escultures de En canvi, les escultures de Miquel ÀngelMiquel Àngel ( (CinquecentoCinquecento) produeixen ) produeixen una innovació important. Les obres sembla que tenen un moviment una innovació important. Les obres sembla que tenen un moviment interior, en potència, a punt d’explotar, com una ira que està a punt de interior, en potència, a punt d’explotar, com una ira que està a punt de manifestar-se. Això ho aconsegueix esculpint mirades fixes, amb els manifestar-se. Això ho aconsegueix esculpint mirades fixes, amb els músculs molt marcats i tensos, i les venes inflades, reflectint com un alt músculs molt marcats i tensos, i les venes inflades, reflectint com un alt grau d’grau d’excitació interiorexcitació interior..

Color:Color: quasi totes sense pintar (color del material, com el blanc del quasi totes sense pintar (color del material, com el blanc del marbre). Els models eren les escultures conservades de Grècia i Roma, i marbre). Els models eren les escultures conservades de Grècia i Roma, i com havien perdut el color, els escultors renaixentistes pensaven que els com havien perdut el color, els escultors renaixentistes pensaven que els mestres de l’antiguitat deixaven sense pintar les escultures. No serà fins al mestres de l’antiguitat deixaven sense pintar les escultures. No serà fins al segle XIX, principis del XX, quan, amb les noves tècniques, es va demostrar segle XIX, principis del XX, quan, amb les noves tècniques, es va demostrar que les escultures de l’antiguitat estaven policromades. que les escultures de l’antiguitat estaven policromades.

TemàticaTemàtica: la: la més repetida tant en l’escultura exempta com en els relleus, més repetida tant en l’escultura exempta com en els relleus, són els temes són els temes religiososreligiosos, ja que un dels principals clients continua sent , ja que un dels principals clients continua sent l’església. Però també seran importants els l’església. Però també seran importants els retrats retrats i els temes i els temes mitològicsmitològics. .

ESCULTURAESCULTURA

ESCULTURA QUATTROCENTOESCULTURA QUATTROCENTO

Quattrocento: Quattrocento: Segle XV FlorènciaSegle XV Florència

Arquitectura:Arquitectura: Filippo Filippo BrunelleschiBrunelleschi Leon Battista Leon Battista AlbertiAlberti

EsculturaEscultura Lorenzo Lorenzo GhibertiGhiberti:: Portes del Portes del

Paradís Baptisteri de Florència Paradís Baptisteri de Florència (F66)(F66)

Donato di Nicolo “Donato di Nicolo “DonatelloDonatello”:”: David (F67)David (F67)

Andrea del Andrea del VerroVerrocccchhioio: : Condottiero Colleone (F68)Condottiero Colleone (F68)

PinturaPintura MasaccioMasaccio Fra AngFra Angèèlicolico Alessandro o Sandro Alessandro o Sandro BotticelliBotticelli

ESCULTURA DEL ESCULTURA DEL QUATTROCENTOQUATTROCENTO

• Gran naturalisme.

• Interès per l’home i la seva anatomia, el moviment corporal i la seva relació amb l’espai.

• Les mides o proporcions, es fixen en un cànon entre nou i deu caps.

• Apronfundiment i perfeccionament dels coneixements i mitjans tècnics.

• Tendència al monumentalisme.

• Com a recurs s’utilitzen els esquemes compositius, geomètricament simples.

David d’Andrea del Verrocchio

Florència. Inicis del segle XVFlorència. Inicis del segle XV És la ciutat capdavantera a nivell econòmic, cultural i És la ciutat capdavantera a nivell econòmic, cultural i

artístic entre totes les ciutats italianes .artístic entre totes les ciutats italianes . El govern de la ciutat encarrega escultures per a la El govern de la ciutat encarrega escultures per a la

Catedral, per al seu Baptisteri de Sant Joan i per a Catedral, per al seu Baptisteri de Sant Joan i per a l’església d’Orsanmichele.l’església d’Orsanmichele.

El El 14011401 els mercaders del gremi tèxtil organitzen un els mercaders del gremi tèxtil organitzen un concurs (considerat l’inici de la plàstica renaixentista) concurs (considerat l’inici de la plàstica renaixentista) per ornamentar el Baptisteri amb una porta de per ornamentar el Baptisteri amb una porta de bronze més. Fins llavors només havia decorada una bronze més. Fins llavors només havia decorada una de les tres grans portes previstes, decorada per de les tres grans portes previstes, decorada per Andrea PisanoAndrea Pisano entre 1330 i 1337. entre 1330 i 1337.

Competiren molts d’artistes: Fillippo Brunelleschi, Competiren molts d’artistes: Fillippo Brunelleschi, Lorenzo Guiberti i Jacopo della Quercia (Brunelleschi i Lorenzo Guiberti i Jacopo della Quercia (Brunelleschi i Ghiberti competiran en Ghiberti competiran en 14181418 en la cúpula de Santa en la cúpula de Santa Maria dei Fiore).Maria dei Fiore).

El Sacrifici d’Isaac. El Sacrifici d’Isaac. La versió de La versió de Filippo Brunelleschi.Filippo Brunelleschi. Era el tema Era el tema obligat amb el qual participaven els obligat amb el qual participaven els

concursants.concursants. És la solució més És la solució més

naturalista i naturalista i violenta. L’àngel violenta. L’àngel subjecta Abraham, subjecta Abraham, que agafa pel coll a que agafa pel coll a l’aterrit Isaac.l’aterrit Isaac.

Concessions Concessions clàssiques: un altar clàssiques: un altar romà, per al romà, per al sacrifici; un jove sacrifici; un jove s’intenta llevar una s’intenta llevar una espina.espina.

La versió guanyadora del concurs: La versió guanyadora del concurs: la de LORENZO GHIBERTI.la de LORENZO GHIBERTI.

L’obra sembla un quadre L’obra sembla un quadre animat: Els personatges animat: Els personatges omplen la superfície i omplen la superfície i accentuen el relleu.accentuen el relleu.

La figura d’Isaac, fosa per La figura d’Isaac, fosa per separat, està inspirada en els separat, està inspirada en els nus clàssics, amb un escorç nus clàssics, amb un escorç bastant forçat, i damunt d’un bastant forçat, i damunt d’un pedestal amb relles pedestal amb relles d’inspiració romana.d’inspiració romana.

Els criats i l’ase encaixen Els criats i l’ase encaixen millor en el conjunt que en la millor en el conjunt que en la versió de Brunelleschi (obra versió de Brunelleschi (obra menys pesada).menys pesada).

LORENZO GHIBERTI LORENZO GHIBERTI (1378-1455)(1378-1455)

- Escultor, orfebre, arquitecte, escriptor. Interessat en els ideals humanistes, tal com demostra en la seva obra Il Comentari, on tracta d’establir per a l’escultura unes regles basades en l’òptica i en la teoria de les proporcions.

- Les dues grans etapas de l’evolució artística de Ghiberti estan marcades per les dues portes que va modelar i va fondre per al baptisteri de Sant Joan en Florència (enfront de la façana principal de la catedral de Santa Maria dei Fiore).

- 20 anys per a les primeres portes i 20 anys per a les segones.

EsculturaEscultura Lorenzo Lorenzo GhibertiGhiberti

Portes Portes Nord Nord del del BaptisteriBaptisteri de Sant de Sant Joan.Joan.

Portes del Paradís,Portes del Paradís, FlorènciaFlorència (fitxa 66)(fitxa 66)..

Lorenzo GhibertiLorenzo GhibertiLes portes Nord del Baptisteri de Les portes Nord del Baptisteri de

FlorènciaFlorència

Realitzades entre 1404 i 1424. Dividides en 28 apartats Realitzades entre 1404 i 1424. Dividides en 28 apartats quatrilobulats amb 28 escenes de la vida de Jesús.quatrilobulats amb 28 escenes de la vida de Jesús.

- Encara mostren una vinculació amb els fonaments del gòtic, pels marcs lobulats.

- Però la perfecció anatòmica dels personatges, el paisatge del fons i les perspectives arquitectòniques, que donen fons a les escenes, anuncien l’arribada d’una nova estètica: El Renaixement.

GhibertiGhibertiPortes Nord del BaptisteriPortes Nord del Baptisteri

2 dels 28 panells de marc gòtic 2 dels 28 panells de marc gòtic quatrilobulat amb els temes de quatrilobulat amb els temes de

L’L’AnunciacióAnunciació ii El El baptisme de baptisme de JesúsJesús..

GhibertiGhiberti

Panells de les Portes nord del Baptisteri amb Panells de les Portes nord del Baptisteri amb escenes de la vida de Jesús (escenes de la vida de Jesús (Oració a l’HortOració a l’Hort i i

Tempesta al llac de Tiberíades). Tempesta al llac de Tiberíades). Detall d’una cara Detall d’una cara entre els medallons.entre els medallons.

GhibertiGhibertiLes Portes del ParadísLes Portes del Paradís (1425-1452) (1425-1452)

Deu panells d’estructura quadrada amb Deu panells d’estructura quadrada amb

temes bíblics.temes bíblics.

Lorenzo Ghiberti. Portes del Paradís. Baptisteri. 1425-1452. Florència (general)

Lorenzo Ghiberti. Portes del Paradís. Baptisteri. 1425-1452. Florència (general)

- Els seus relleus adquiriren la plenitud amb aquestes segones portes, encarregades el 1425, per al mateix baptisteri, i acabades el 1452;es pot observar clarament l’evolució.

- Fou tal la mestria i tan gran la seva repercussió popular, que van rebre el nom de Portes del Paradís.

- El 10 compartiments rectangulars comporten un espai més gran que a l’obra anterior, i permeteren uns espais més amplis, on els personatges es poden moure amb elegància, i on es pot graduar el relleu per aconseguir més profunditat.

GhibertiGhiberti. . Portes del ParadísPortes del Paradís. . Història d’Esaú i Jacob, Història d’Esaú i Jacob, ii Sacrifici Sacrifici

d’Isaac.d’Isaac.

- La tècnica escultòrica d’utilitzar diferents nivells de relleu crea, també, il·lusió de perspectiva.

- Les portes del battisteri tingueren molta importància com escola, on es formaren molt d’escultors toscans, durant 40 anys.

- Els marcs arquitectònics esdeven un element clau de la representació per a crear perspectiva.

- Mitjançant la utilització dels mètodes pictòrics (les regles de la perspectiva) es crea un espai en al qual es desenvolupa l’acció.

GhibertiGhibertiUn dels deu panells de la Porta del Un dels deu panells de la Porta del

ParadísParadís

Josep i els seus germansJosep i els seus germans. . Els Els relleus tenen un marcat efecte pictòric relleus tenen un marcat efecte pictòric

i il·lusionista.i il·lusionista.

Lorenzo Ghiberti

Portes del Paradís (baptisteri)

Florència (1425-1452). Detall Josep i els seus germans.Josep i els seus germans.

PORTES DEL PARADÍS

(Baptisteri de Florència, detall Josep i els seus Josep i els seus

germansgermans)

LORENZO LORENZO GHIBERTIGHIBERTI

GhibertiGhibertiPortes del ParadísPortes del Paradís

- - Josué entra victoriós a Jericó duent Josué entra victoriós a Jericó duent l’arca de l’aliança.l’arca de l’aliança.

- El rei jueu Saül dirigeix el seu exèrcit.- El rei jueu Saül dirigeix el seu exèrcit.


Retrats que l’artista incorpora a les portes i Retrats que l’artista incorpora a les portes i

figura de profeta.figura de profeta.


Detall del Rei Salomó i de la Reina Detall del Rei Salomó i de la Reina de Saba.de Saba.

CAÍN I ABEL

- Foren molt admirades.

-Miquel Àngel: “Són dignes de ser les Portes del Paradís”.

- Comparar el mateix tema, en les dues portes, permet observar les diferents solucions estètiques de Ghiberti, abans i després de la irrupció en l’escena artística del jove Donatello.

- La presentada al concurs de 1401 continua la tradició gòtica: mateixa profunditat del relleu en totes les figures i aquestes no varien de proporcions en funció de la llunyania.

El sacrifici d’Isaac

Relleu guanyador del concurs (porta nord

del baptisteri)

- Els elementes paisagístics divideixen el relleu en diagonal i separen l’escena del sacrifici de la imatge dels dos criats i l’ase (ruc), que han trasportat la llenya pel sacrifici.

- Però no creen l’element il·lusori coherent amb el desenvolupament de l’acció.

El sacrifici d’Isaac

INNOVADOR:

- Cossos d’un gran naturalisme, sobretot el de Isaac.- Altar inspirat en els relleus romans amb estilitzacions vegetals.- L’àngel talla el pla del relleu quasi en vertical, i la seva posició sembla sortir-se del relleu i avançar.- Els personatges adopten actitud coherents amb el paper que tenen en l’escena.

El sacrifici d’Isaac Portes del Paradís (porta est, 70 x 79 cm

COMPOSICIÓ: Moments successius de la història d’Abraham.

- Sara a la porta de la tenda.

- Abraham suplica els àngels, que li transmeten la notícia del sacrifici.

- El sacrifici aturat per l’acció de l’àngel.

INNOVADOR:

- Els elements del paisatge no es limiten a separar escenes, sinó que composen un escenari creïble.

- Diferent tipus de relleu, i mides de les figures en funció de la distáncia a l’espectador, aixó pretén ressaltar el drama de l’anunci diví (en 1r pla), per sobre del sacrifici (darrer pla i baix relleu).

CONCLUSIÓ:

- Recursos pictòrics: Reducció de la proporció de les figures amb la tècnica de la persectiva i la indefinició que comporta la llunyania.

- Recurs típicament escultòric: Diferents tipus de relleu.

- Recursos que havien estat utilitzats per Donatello en el relleu de Sant Jordi i el Drac (1420), esculpit al pedestal de l’estàtua de Sant Jordi (Església d’Orsanmichele, Florència).

SANT JORDISANT JORDI(1417-1420):(1417-1420):“maduresa o “maduresa o

plenitud”plenitud”

- L’escultura està realitzada per a ser col·locada en l’exterior, cosa per la qual té un punt de vista frontal.

DONATELLO DONATELLO

GhibertiGhibertiEstàtua de Estàtua de Sant MateuSant Mateu

Fornícula d’Fornícula d’OrsanmicheleOrsanmichele

- Les 14 fornícules, que hi ha - Les 14 fornícules, que hi ha al voltant de l’església al voltant de l’església quadrada (abans era un quadrada (abans era un graner) d’ORSANMICHELE, graner) d’ORSANMICHELE, varen ser adjudicades als varen ser adjudicades als principals gremis de principals gremis de Florència per a què les Florència per a què les farcissin d’estàtues de santsfarcissin d’estàtues de sants

Nanni di BancoNanni di BancoQuatre Sants Coronats (1414-1418) Quatre Sants Coronats (1414-1418)

Església d’Orsanmichele.Església d’Orsanmichele.

El desig de cada El desig de cada gremi de superar el gremi de superar el que feien els altres, que feien els altres, va fer que aquest va fer que aquest temple es convertís temple es convertís en el mostrari de en el mostrari de l’escultura l’escultura renaixentista del renaixentista del Quattrocento.Quattrocento.

Nanni di BancoNanni di BancoEls Quatre Sants CoronatsEls Quatre Sants Coronats i i Sant Lluc Sant Lluc

DONATELLO (1386-1466)DONATELLO (1386-1466)Va ser deixeble de Va ser deixeble de Lorenzo GhibertiLorenzo Ghiberti. .

Primera obra important: Primera obra important: Sant JordiSant Jordi per per a una fornícula d’Orsanmichele.a una fornícula d’Orsanmichele.

EsculturaEscultura Donato di Niccolo “Donato di Niccolo “DonatelloDonatello””

Cantoria de la catedral de FlorènciaCantoria de la catedral de Florència David David (en bronze(en bronze,fitxa 67),fitxa 67)

Sant MarcSant Marc, Sant Pere, Sant Joan Evangelista, Sant Pere, Sant Joan Evangelista Sant JordiSant Jordi Profeta Habacuc Condottiero Condottiero GatGatttamelataamelata Maria Magdalena penitentMaria Magdalena penitent

EsculturaEscultura- Ghiberti i altres artistes representaren un - Ghiberti i altres artistes representaren un camí constant d’anada i tornada entre la camí constant d’anada i tornada entre la tradició gòtica i les innovacions classicistes. tradició gòtica i les innovacions classicistes.

- El pas cap a l’estatuària monumental - El pas cap a l’estatuària monumental exempta el donarà un artista florentí, 10 exempta el donarà un artista florentí, 10 anys més jove que Brunelleschi i Ghiberti.anys més jove que Brunelleschi i Ghiberti. Donato di Niccolo di Betto Bardi Donato di Niccolo di Betto Bardi

““DonatelloDonatello”” David (en bronze)David (en bronze) Condottiero Condottiero GattamelataGattamelata

DONATO DI NICCOLO, “Donatello”DONATO DI NICCOLO, “Donatello”

- És un dels grans escultors del Quattrocento.

- Sent més interès per la figura humana aïllada que per les grans composicions de caràcter pictòric i narratiu. Representarà la figura humana de molt diverses edats i actituds, i recuperà la figura exempta.- Cerca la veracitat en la representació del cos humà, cosa per la qual s’interessa per l’anatomia, el moviment corporal i les relacions espacials.

- La mida o proporció es fixa en un cànon d’entre nou i deu caps.

- La representació de l’home nu constitueix un tema primordial.

(1386-1446)

DONATELLO (1386-1466)DONATELLO (1386-1466)Combina la serenitat i l’equilibri Combina la serenitat i l’equilibri

harmònic de l’estatuària clàssica amb harmònic de l’estatuària clàssica amb una gran expressivitat, que l’allunya del una gran expressivitat, que l’allunya del concepte de bellesa idealitzada (David).concepte de bellesa idealitzada (David).

Gran domini dels diversos materials Gran domini dels diversos materials (pedra, marbre, fusta i bronze), i també (pedra, marbre, fusta i bronze), i també de la tècnica d’escultura exempta i del de la tècnica d’escultura exempta i del relleu. Així mateix, va treballar els temes relleu. Així mateix, va treballar els temes més variats, com el retrat eqüestre i les més variats, com el retrat eqüestre i les imatges religioses.imatges religioses.

ESCULTURA DEL QUATTROCENTOESCULTURA DEL QUATTROCENTO

DonatelloDonatello Cantoria Cantoria (tribuna de (tribuna de

cantors, 1433-1439) de la cantors, 1433-1439) de la Catedral de Florència.Catedral de Florència.

- Representació de l’home en la seva Representació de l’home en la seva etapa infantil.etapa infantil.

- Pren les figures dels “putti” del Pren les figures dels “putti” del paganisme antic i els dóna un sentit paganisme antic i els dóna un sentit cristià, convertits en joves que ballen en cristià, convertits en joves que ballen en honor a Déu.honor a Déu.

CANTORIA (1433-1439): CANTORIA (1433-1439): “infància”“infància”

CANTORIA DE LA CATEDRAL DE FLORÈNCIACANTORIA DE LA CATEDRAL DE FLORÈNCIA

DonatelloDonatello

- Detall dels “putti” que corren - Detall dels “putti” que corren (Relleu de la (Relleu de la Cantoria). Cantoria).

- - Cap de Sant Joan BaptistaCap de Sant Joan Baptista (Museu de la (Museu de la Catedral de Florència).Catedral de Florència).

SANT JORDISANT JORDI(1415-1420):(1415-1420):“maduresa o “maduresa o

plenitud”plenitud”

- L’escultura està realitzada per a ser col·locada en l’exterior, cosa per la qual té un punt de vista frontal i cert condicionament del marc arquitectònic.

SANT JORDISANT JORDI

- Cap aixecat i mirada - Cap aixecat i mirada il·luminada per la fe, ideal il·luminada per la fe, ideal del cavaller cristià.del cavaller cristià.

- S’alça sobre un basament, - S’alça sobre un basament, decorat amb un relleu de la decorat amb un relleu de la seva victòria sobre el drac.seva victòria sobre el drac.

- Diuen que el David de - Diuen que el David de Miquel Àngel té una cara Miquel Àngel té una cara semblant. semblant.

DonatelloDonatelloDues obres per a Dues obres per a OrsanmicheleOrsanmichele

Sant Marc Sant Marc i i Sant PereSant Pere

Escultures que encara marquen una dependència, totes elles, Escultures que encara marquen una dependència, totes elles, del marc arquitectònic, perquè estan fetes per a ocupar una del marc arquitectònic, perquè estan fetes per a ocupar una

fornícula, que imposa un punt de vista únic, és a dir, per a ser fornícula, que imposa un punt de vista únic, és a dir, per a ser vistes frontalment.vistes frontalment.

Sant Jordi

(c. 1417)

Sant Marc

(1411-13)

DAVID DAVID (1430):(1430):

“adolescènc“adolescència”ia”

Museu de BargalloMuseu de Bargallo DONATO DI NICCOLO DONATO DI NICCOLO

““Donatello”Donatello”

DonatelloDonatello DavidDavid

Estàtua que assoleix total autonomia Estàtua que assoleix total autonomia respecte a l’arquitectura. És l’exemple més respecte a l’arquitectura. És l’exemple més evident de la nova estatuària.evident de la nova estatuària.

Una bella estàtua exempta de mida Una bella estàtua exempta de mida natural. Primer nu en bronze, després de natural. Primer nu en bronze, després de l’època clàssica, que suposa la recuperació l’època clàssica, que suposa la recuperació de la idea de bellesa humana com a tema de la idea de bellesa humana com a tema escultòric (en aquest sentit, és equiparable escultòric (en aquest sentit, és equiparable als Adam i Eva de Massaccio a la Capella als Adam i Eva de Massaccio a la Capella Brancacci). Es romp amb el món medieval.Brancacci). Es romp amb el món medieval.

Inspirada en un tema mitològic: David, jove Inspirada en un tema mitològic: David, jove pastor de Betlem al servei del rei Saül. En pastor de Betlem al servei del rei Saül. En una batalla contra els filisteus, s’ofereix una batalla contra els filisteus, s’ofereix voluntari per enfrontar-se al gegant Goliat, voluntari per enfrontar-se al gegant Goliat, que mata amb la pedra de la seva fona i, que mata amb la pedra de la seva fona i, després, li talla el cap. Posteriorment, després, li talla el cap. Posteriorment, destronaria al rei Saül i es convertiria en rei destronaria al rei Saül i es convertiria en rei d’Israel; la Bíblia el considera el primer d’Israel; la Bíblia el considera el primer avantpassat conegut de Crist.avantpassat conegut de Crist.

El cos adolescent manifesta un altiu posat, El cos adolescent manifesta un altiu posat, de gran elegància i de suaus formes. Cos de gran elegància i de suaus formes. Cos expressiu des de tots els angles.expressiu des de tots els angles.

DonatelloDonatello. . David. David. Museu Nacional de Museu Nacional de Bargello. Florència.Bargello. Florència.

- El jove David es mostra - El jove David es mostra desafiant, amb els seus desafiant, amb els seus membres relaxats, membres relaxats, després de l’esforç físic després de l’esforç físic realitzat per a vèncer al realitzat per a vèncer al gegant Goliath.gegant Goliath.

- Ens recorda, a la - Ens recorda, a la vegada, als Déus vegada, als Déus Hermes i Eros.Hermes i Eros.

Donatello. David. 1440. Museu del Bargello. Florència

- Se’l representa com un jove camperol.

- Com a primer nu del Renaixement, tan sols du capell i botes.

- Amb expressió pensant i cap inclinat, acaba de vèncer a Goliath, i es recolza en la seva cama dreta, mentre el peu esquerre es troba sobre el cap de Goliath, que acaba de tallar.

DAVID

- La postura del cos és inestable, amb el peu esquerre endarrerit i la cama torçada; també els braços dibuixen línies sinuoses: l’esquerra forma un angle per tal de reposar la mà en el maluc, mentre que la mà dreta se separa del cos per agafar la gran espasa que forma una línia paral·lela a la cama contrària.

- Aquest moviment del cos perpet a Donatello marcar la musculatura i dotar la figura de David d’un gran diamisme contingut.

- Donatello utilitza el contraposto i la corba que recorda l’ideal de Praxíteles.

David deDonatello

-

- La suavitat del modelatge del cos li dóna un aire de fragilitat, per tal d’accentuar el contrast amb el gegant, que acaba de matar amb la seva pròpia espasa.

- El poderós cap barbat de Goliat, als peus de l’heroi, posa el contrapunt a l’expressió serena i digna del futur rei d’Israel i avantpassat de Crist.

- David es va convertir en el símbol de la victòria de la pacífica Florència, sobre l’agressiva Milà.

Cofat amb el capell típic del camperol Toscà.

DAVID (vers el 1430). RESUM:DAVID (vers el 1430). RESUM:

Museu de Bargello, Florència.Museu de Bargello, Florència. Primera escultura exempta i nuaPrimera escultura exempta i nuades de l’Antiguitat clàssica.des de l’Antiguitat clàssica. Recull els valors de la joventut, Recull els valors de la joventut, la bellesa idealitzada, l’elegància la bellesa idealitzada, l’elegància i la serenitat.i la serenitat. Mirada penetrant i serena Mirada penetrant i serena del personatge.del personatge. Modelatge de les formes.Modelatge de les formes. Absència de dramatisme.Absència de dramatisme.

DonatelloDonatello als relleus va utilitzar el “schiacciatto”, que accentua la als relleus va utilitzar el “schiacciatto”, que accentua la sensació tridimensional, mitjançant lleugeres variacions en la profunditat sensació tridimensional, mitjançant lleugeres variacions en la profunditat del relleu, dels diferents plans de la composició, i arriba, fins i tot, a del relleu, dels diferents plans de la composició, i arriba, fins i tot, a enfonsar les línies, per sota del pla, en els elements més llunyans de la enfonsar les línies, per sota del pla, en els elements més llunyans de la composició.composició.

- Detall del - Detall del Festí d’Herodes, Festí d’Herodes, Pila baptismal Pila baptismal del Baptisteri de Siena (1423-1427). del Baptisteri de Siena (1423-1427).

- I - I Anunciació (1430) de Anunciació (1430) de la Santa Crocela Santa Croce de de FlorènciaFlorència..

Donato di Niccolo “Donatello”Donato di Niccolo “Donatello”

Púlpit de Sant Llorenç (Florència)Púlpit de Sant Llorenç (Florència)

DonatelloDonatelloPúlpit de Sant LlorençPúlpit de Sant Llorenç

Detalls dels relleus de bronze. Detalls dels relleus de bronze. Crist amb la Creu, Crucifixió iCrist amb la Creu, Crucifixió i Resurrecció.Resurrecció.

DonatelloDonatello Detalls dels relleus dels púlpits de Sant Detalls dels relleus dels púlpits de Sant

Llorenç. Llorenç. Oració a l’HortOració a l’Hort.- .- Davallament del cos Davallament del cos de Crist. de Crist.

Gran força expressiva i sentiment religiós Gran força expressiva i sentiment religiós profund.profund.

DonatelloDonatello. . Sant Joan EvangelistaSant Joan Evangelista (esculpit per a la (esculpit per a la Catedral de Florència).Catedral de Florència).

- Representa l’home en - Representa l’home en edat més avançadaedat més avançada. Hom diu que és un . Hom diu que és un clar precedent del Moisés de Miquel Àngel.clar precedent del Moisés de Miquel Àngel.

- A la seva obra, Sant Joan Evangelista, i les quatre estàtues dels - A la seva obra, Sant Joan Evangelista, i les quatre estàtues dels profetes Sant Joan Baptista, Habacuc, Jeremies i Abdies, esculpides profetes Sant Joan Baptista, Habacuc, Jeremies i Abdies, esculpides per als nínxols del campanar de la catedral de Florència, mostra per als nínxols del campanar de la catedral de Florència, mostra una gran expressivitat, i són exemple del vessant dramàtic de la una gran expressivitat, i són exemple del vessant dramàtic de la seva escultura.seva escultura.

““senectut o vellesa” senectut o vellesa”

PROFETA HABACUC

Profeta Habacuc, Il Zuccone

(1425)

• Força expresiva

• Exemple del vessant dramàtic de la seva escultura.

• Tracta amb naturalitat els plecs dels vestits.

DonatelloDonatello. . ProfetesProfetes per a per a les fornícules de la Catedral les fornícules de la Catedral

de Florència. de Florència. Jeremies Jeremies i i Habacuc.Habacuc.

- Nou tipus de profeta que s’allunya de la iconografia medieval.

- No se’l representa com un home poderós i barbut, sinó en senectut, d’expressió dramàtica, com si dugués tot el dolor del món.

- Donatello mostra més interès per l’expressió que per la bellesa.

- Capacitat per modelar els cossos i mostrar la força interior dels personatges amb actituds serenes i contingudes.

Donatello. Sant Jordi ““maduresa o plenitud”maduresa o plenitud”

DonatelloHabacuc ““senectut senectut o vellesa”o vellesa”

Pàdua Pàdua Plaça del SantPlaça del Sant

1r Retrat eqüestre 1r Retrat eqüestre del Renaixement.del Renaixement.

CONDOTTIEROGATTAMELATA

(1443-1453)

Donato di Niccolo “Donatello”Donato di Niccolo “Donatello”El Condottiero Gattamelata El Condottiero Gattamelata

(Pàdua).(Pàdua). Estàtua d’Erasme da Estàtua d’Erasme da

Narni, soldat de fortuna Narni, soldat de fortuna venecià, de malnom venecià, de malnom “moix o gat de mel”. “moix o gat de mel”.

Retrat idealitzat, Retrat idealitzat, inspirat en el Marc inspirat en el Marc Aureli romà.Aureli romà.

Característiques: Característiques: senzillesa, sobrietat i senzillesa, sobrietat i dignitat.dignitat.

GATTAMELATA, Pàdua (1445-1453)GATTAMELATA, Pàdua (1445-1453)Primera estàtua en honor d'un guerrer de tot el món modern.Primera estàtua en honor d'un guerrer de tot el món modern. Es va erigir en honor del condottiero de la república vèneta, Erasme de Es va erigir en honor del condottiero de la república vèneta, Erasme de

Narni.Narni. Estilísticament està relacionada amb l'escultura romana, perquè està Estilísticament està relacionada amb l'escultura romana, perquè està

inspirada en l'escultura eqüestre de Marc Aureli.inspirada en l'escultura eqüestre de Marc Aureli. Serenitat del genet i del cavall, malgrat representar-lo en marxa, que Serenitat del genet i del cavall, malgrat representar-lo en marxa, que

constitueixen una unitat harmònica, visualment remarcada per la constitueixen una unitat harmònica, visualment remarcada per la continuïtat amb el bastó de comandament i l’espasa, que tracen una continuïtat amb el bastó de comandament i l’espasa, que tracen una línia diagonal que uneix cavall i cavaller . línia diagonal que uneix cavall i cavaller .

El retrat del personatge traspua la psicologia del representat, que El retrat del personatge traspua la psicologia del representat, que mostra una expressió abstracta, però conscient de la seva difícil missió mostra una expressió abstracta, però conscient de la seva difícil missió en defensa de la ciutat a què serveix (exaltació del guerrer en defensa de la ciutat a què serveix (exaltació del guerrer humanista).humanista).

El rostre és el d'un home avançat en anys. No es tracta, en aquest cas, El rostre és el d'un home avançat en anys. No es tracta, en aquest cas, d'una representació realista de les autèntiques faccions del condottiero d'una representació realista de les autèntiques faccions del condottiero sinó, més bé, d'una maduresa conquistada amb els anys. A l'heroi jove sinó, més bé, d'una maduresa conquistada amb els anys. A l'heroi jove i, físicament, perfecte de l'Antiguitat Clàssica, li substitueix llavors la i, físicament, perfecte de l'Antiguitat Clàssica, li substitueix llavors la consciència de l'home racional: l'heroi modern, representat en el seu consciència de l'home racional: l'heroi modern, representat en el seu ser simplement home.ser simplement home.

Detall del rostre i la seva expressió

Maria Magdalena penitent (1456-57)

Sacrifici d'Isaac

(c. 1418)

Donato di Niccolo Donato di Niccolo “Donatello”“Donatello”

Maria Magdalena penintentMaria Magdalena penintent Realitzada en fusta per al Realitzada en fusta per al

baptisteri de Florència.baptisteri de Florència.

Una anciana amb arrugues i Una anciana amb arrugues i llàgrimes als ulls. El llarg cabell li fa llàgrimes als ulls. El llarg cabell li fa de vestimenta.de vestimenta.

És una imatge de tosca fesomia, És una imatge de tosca fesomia, mística i introvertida, que reflecteix mística i introvertida, que reflecteix la llibertat creativa i interpretativa la llibertat creativa i interpretativa del darrer Donatello.del darrer Donatello.

Jacopo della Quercia (1375-1438)Jacopo della Quercia (1375-1438)

Com Brunelleschi tampoc va tenir èxit en el Com Brunelleschi tampoc va tenir èxit en el concurs de 1401 per a les portes del concurs de 1401 per a les portes del

Baptisteri. Baptisteri.

És autor de la És autor de la Tomba d’Hilària del Tomba d’Hilària del CarrettoCarretto..

Lucca dellaLucca della RobbiaRobbia

CantoriaCantoria de la Catedral de de la Catedral de FlorènciaFlorència

- - De temperament molt distint a Donatello, representa l’aspecte De temperament molt distint a Donatello, representa l’aspecte amable de la vida.amable de la vida.- Aquesta cantoria contrasta per la seva serenitat amb el dinamisme - Aquesta cantoria contrasta per la seva serenitat amb el dinamisme de la Cantoria de Donatello.de la Cantoria de Donatello.

Lucca della RobbiaLucca della Robbia

Detall dels músics i dels nins, que Detall dels músics i dels nins, que canten i ballen, de la canten i ballen, de la Cantoria de la Cantoria de la

Catedral de FlorènciaCatedral de Florència..


Cor de ninsCor de nins (detall Cantoria, Florència). (detall Cantoria, Florència).Terracuita vidriada de la Terracuita vidriada de la Verge amb el Verge amb el

Nin.Nin.

- Della Robbia estendrà la tècnica de la ceràmica vidriada, amb figures dolces sobre fons blau i algunes notes de color en els vegetals (a vegades apareixen floretes).

- Normalment són representacions de la Verge amb el Nin.

- Autor dels relleus que decoren la Capella Pazzi de Brunelleschi.


I després els seu fill Andrea, tots dos I després els seu fill Andrea, tots dos s’especialitzen fent medallons i timpans de s’especialitzen fent medallons i timpans de

terracuita vidriada policromada, especialment terracuita vidriada policromada, especialment de blanc i blau (per exemple, els “putti” que de blanc i blau (per exemple, els “putti” que

ornamentent el pòrtic de l’Hospital dels ornamentent el pòrtic de l’Hospital dels Innocents de Florència, de Filippo Bruneleschi).Innocents de Florència, de Filippo Bruneleschi).


Timpà de laTimpà de la Resurrecció Resurrecció de la de la Sagristia de la catedral de Sagristia de la catedral de

FlorènciaFlorència

Verge amb el Nin i ÀngelsVerge amb el Nin i Àngels

Luca della Robbia Relleus de fang vidriat

ANDREA DEL VERROCCHIOANDREA DEL VERROCCHIO

- Andrea di Francesco di Cione (era el seu nom vertader) es va iniciar en l’orfebreria junt a Giuliano Ve-rrocchi, de qui va adoptar el nom, perquè Verrochio era el seu protegit. Es va formar en el taller de Donatello.

- A més, d’un gran escultor va ser un destacat pintor i, des de 1465, dirigí un dels tallers més importants de Florència, on es formaren Leonardo da Vinci i Sandro Botticelli. Encara que es conserven molt poques obres pictòriques del seu taller. La seva major activitat la va dedicar a l’escultura en bronze, marbre i terracuita.

- Un tret del Renaixement és l’abundància de representacions eqüestres de mides al natural, i una de les seves obres n’és una de les més representatives: El Condottiero Colleone.

(1435-1488)

EsculturaEscultura Andrea del Andrea del VerrocchioVerrocchio

CondottieroCondottiero

Bartolomé de ColleoniBartolomé de Colleoni ( (fitxa 68fitxa 68). ). Altura: 396 cm. Bronze. Venècia.Altura: 396 cm. Bronze. Venècia.

David.David.

- Les seves obres més conegudes són un David de 1475 i l’estàtua eqüestre del Condottiero Colleoni, fosa en 1481.

- Ambdues són rèpliques de les dues estàtues famoses de Donatello, i un intent d’emular el seu mestre, encara que es poden observar, fàcilment, les diferències d’estil: un major refinament de l’escultura de Verrocchio enfront d’una major intensitat heroica i grandesa de Donatello.

Andrea del Verrocchio. Condottiero Colleone. 1478-1488. Venècia

Estàtua eqüestre que supera en força i vigor a la de Donatello.

- En 1478 Verrocchio començà l’estàtua eqüestre del Condottiero Colleoni, que havia mort tres anys abans.

- L’obra va ser encarregada per la República de Venècia i després de la seva mort va ser acabada per Alessandro Leopardo, que va fer els darrers retocs en 1495.

- És el primer intent de representar el cavall amb una de las pates en l’aire.

- L’obra, forjada en bronze daurat, es troba erigida sobre un pedestal de marbre en el Camp San Zanípolo, en Venècia.

- Cal destacar la magnífica plasmació del moviment.

- Front al moviment pausat i unidireccional del Gattamelata, destaca el dinamisme del Colleoni de Verrochio.

- El cap del cavall gira cap a un costat, mentre el genet es posiciona amb rapidesa sobre la muntura amb les cames tenses i rectes; torça el cos amb tensió i gira el cap en un contrapunt, que unifica la relació entre cavall i genet.

- Si en l’estàtua de Donatello predomina l’estatisme, en aquesta hi ha un dinamisme més verídic, la qual cosa és un tret general de tota l’obra de Verrocchio, també en pintura.Andrea del Verrocchio. Condottiero Colleone. 1478-1488. Venècia

- La paraula Condottiero designava els caps de les moltes bandes de mercenaris, que existiren en els segles XIV i XV, i Bartolomeo Colleoni n’era un de molt popular a Venècia.

- El cavall de Verrocchio s’apropa més als de l’antiguitat, segueix el model establert pels cavall de Sant Marc i Marc Aureli, però la seva musculatura marca més els nervis, atorgant gran èmfasi a la representació.

Andrea del Verrocchio. Condottiero Colleone. 1478-1488. Venècia

Andrea del VerrocchioAndrea del VerrocchioEl “Condottiero” Bartolomeo Colleoni El “Condottiero” Bartolomeo Colleoni

VenèciaVenècia

Ferotge realisme.Ferotge realisme.

VerrochioCondottiero

Colleoni- El genet amb casc i armadura, sembla animat per una energia ardent, a la par que continguda.

- L’estàtua destaca per l’expressió en el rostre de Colleoni, que denota una observació cuidadosa, i que reflecteix un comandament dur i sever.

- El gest del rostre reflexa potència, una expressió exagerada de fúria i angoixa a la vegada, es reflecteix en el coll i la mandíbula tensa del genet.

- La figura de Colleoni presenta una actitud desafiant, d’enorme força expressiva.

- Però, malgrat la seva gallardia, l’heroi mostra una actitud de turment per la incertesa del seu destí, podrà sobreviure a l’empresa?

Rostre de Colleoni

-Verrocchio amb la l’estàtua eqüestre del Condottiero va saber captar la vitalitat del personatge i, a la vegada, la força efímera de la vida.

Andrea del Verrocchio

Condottiero Colleone

(1478-1488). Venècia

Andrea del VerrocchioAndrea del Verrocchio

- Incredulitat de Sant Tomàs- Incredulitat de Sant Tomàs (Fornícula (Fornícula d’Orsanmichele).d’Orsanmichele).

- - David.David.

EsculturaEscultura Andrea del Andrea del VerrocchioVerrocchio

DavidDavid

- Amb expressió d’alegria, du una llarga espasa amb la que acaba de tallar el cap de Goliath.

- Presenta una expressió més segura que el David de Donatello.

- L’escultura va ser encarregada per Lorenzo i Giuliano de Mèdici en 1476.

- El David és més jove i va vestit amb modèstia, en contrast amb un provocatiu David de Donatello.

- Els trets fisonòmics presenten una bellesa un poc més gòtica, idealista, més a prop de l’esperit de Ghiberti que de l’innovador Donatello.

Andrea del Andrea del VerrocchioVerrocchio

DavidDavid

Dos gran retratistes del Quattrocento: Dos gran retratistes del Quattrocento:

Desiderio de Settignano Desiderio de Settignano (Retrat de dama)(Retrat de dama)

i i Benedetto daBenedetto da Maiano Maiano (Retrat de Pietro Mellini, (Retrat de Pietro Mellini, també autor del Palau Strozzi).també autor del Palau Strozzi).

escultura quattrocento

Education