espais festius. festcat'12
TRANSCRIPT
A=bxhV=Bxh
SobreFestaEspais festiusFerran Farré
La festa necessita un espai físic on desenvolupar-se
públicprivat
comunitari
de qui és l’espai públic?
qui decideix com ha de ser?
què s’hi pot fer? I què no?
Els diferents usos de l’espai públicL’ús protocol·lari marcat per la tradició, els costums o determinades dinàmiques que hom ha assumit.
Benedicció d’animals al carrer Balmes de Barcelona per Sant Antoni. El Viacrucis vivent de Sant Hilari Sacalm. Les celebracions del Barça a canaletes
És inqüestionable aquest ús?
L’ocupació transgressora deliberada, ja sigui en la forma, en el contingut o en el temps
Vestit de ganxet per a l’Acollidora a Hospitalet. Una colla de practicant del 'knitting' fan un vestit per a l’escultura més emblemàtica de la ciutat.
Una intervenció d’aquest tipus degrada l’espai públic i atenta contra el seu valor simbòlic?
L’ús espontani i divers, individual o en grup, d’espais que a priori està pensat per altres usos
Una colla de persones d’origen equatorià, es reuneixen en un parc públic per fer una celebració familiar i una barbacoa
Cal considerar-ho un nou ús? Un ús alternatiu? O una adaptació cultural?
Dialèctica festa/espai/públic/ciutadania
Les necessitats pròpies de la festa en si, determinades per la seva pròpia naturalesa, la tradició o les adaptacions a cada temps, es confronten amb les condicions de l’espai, la compatibilització amb altres usos, la seva capacitat d’adaptació, manteniment o regeneració. Així com les normes reguladores.
Un correfoc pel casc antic de qualsevol ciutat. Genera talls de circulació, retirada de cotxes per la grua, fa soroll per damunt dels decibels permesos, provoca cremades...La revetlla de sant Joan a la platja de Sitges. Dispositiu de seguretat especial, alerta per incendis, neteja posterior de la platja...
La festa està per damunt de les seves conseqüències?
El gaudi i la participació del públic, respectant les seves necessitats, mantenint els costums o incorporant noves conductes
Els correfocs i les activitats pirotècniques, estan subjectes a una nova normativa, que posa molt èmfasi en la seguretat del públic/espectadors.
La seguretat de la gent ha de condicionar el desenvolupament de la festa?
La incidència sobre la ciutadania que no participa de manera directa en la festa, ja sigui en el seu desenvolupament o en les conseqüències posteriors.
Un concert a l’aire lliure o una festa major a la plaça de la vila, ocupa l’espai i desplaça els seus usos habituals (passeig, joc d’infants, etc), genera sorolls i brutícia. Els veïns de la plaça es queixen.
Cal tenir en compte la tolerància de la gent en el disseny de la festa?
Significació de l’espai a través de la festa
La recuperació d’espais en desús, ja sigui per l’obsolescència o pel simple pas i evolució del temps
La Fira d’Art de Salàs; uns espais singulars, nascuts per a la realització de fires de bestiar, agafen un nou sentit arran de la celebració d’un esdeveniment artístic.
La reutilització d’espais, malmet la seva memòria?
L’apropiació de nous espais, fruit de canvis urbanístics, de creixement, de noves consciències, etc
El Dr Music Festival al Pallars Sobirà, visibilitza la comarca, aporta riquesa... i malmet altres coses.
És lícit instrumentalitzar la festa?
La creació de tradicions, comença sempre en un moment donat, tot i que normalment se’n perd la memòria
El Pi de les Tres Branques, passa de representar la Santíssima Trinitat a ser lloc d’excursionisme per acabar sent un símbol nacionalista.
Es poden induir processos de significació o cal deixar que aflorin naturalment?
La transformació de l’espai com a festa
Disfressar l’espai o transformar-lo, com a objectiu principal de la festa.
Els carrers de la Vila de Gràcia a Barcelona o les falles de València, una competició per la originalitat, la creativitat... on la tècnica hi juga un paper.
L’amateurisme és un valor, o cal qualificar les actuacions amb professionals?
Actuar sobre l’espai, seguin pautes de tradició
les Enramades d’Arbúcies: 500 anys, reconeixement institucional i molts canvis al llarg del temps tant tècnics com en el contingut i el desenvolupament.
L’adequació dels mitjans i les tècniques, desvirtua la festa o la fa millor?
Reconstruir o re-inventar l’espai, quan es tracta de donar vida a una festa, més enllà de possibles cànons i ortodòxies
El mercat medieval de Castelló d’Empúries. Una “tradició” de 20 anys, transforma tota la població, amagant aspectes moderns que malmeten la reconstrucció.
La festa es pot permetre llicències històriques?