DE LA RESTAURACIÓ A LA GUERRA CIVIL (1876-1936)

pàg 80-81, Unitat 10, pàg 194 a 206 i annex Balears12-13-16

annex

LA RESTAURACIÓ I LA SEVA CRISI 1874 -1923

Mª CRISTINA (1885-1902)

ALFONSO XII 1874- 1885

ALFONSO XIII (1902-1931)

Un cop d’estat va acabar amb el Sexenni revolucionari i es va iniciar la Restauració del Borbons (Alfonso XII).

El sistema es basava en la constitució moderada de 1876, el bipartidismo (conservadors de Cànovas del Castillo i liberals de Sagasta) i el seu torn pacífic gràcies al caciquisme i a la corrupció electoral

CAUSES CRISI DE LA RESTAURACIÓ

1. Marginació de partits republicans, nacionalistes, socialistes,carlins...

2. Desastre del 98: Insurrecció independentista a Cuba, intervenció dels Estats Units i derrota. Perdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines. Aparició del regeneracionisme.

3.-Fracas reformisme Maura i Canalejas. - - Setmana Tràgica (1909). Aixecament popular a Barcelona contra la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, va tenir un component anticlerical

La repressió va ser desproporcionada (afusellament pedagog llibertari Ferrer i Guàrdia). Maura va haver de dimitir.

Assassinat Canalejas (1912).

Crisi 1917; econòmica, política i militar

4.- Descomposició final 1917 -1923Governs de concentració, pistolerisme a Barcelona i derrota d’Annual (1921)

PISTOLERISME

Part oficial:22.000 mortsANNUAL

"De frente, marchen los valientes. ¡Viva España! “Ole los hombres con cojones”

Part oficial:22.000 mortsANNUAL

"De frente, marchen los valientes. ¡Viva España! “Ole los hombres con cojones”

2. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1931)Causes: incapacitat govern, creixement moviment obrer i nacionalistes, evitar

responsabilitats Annual.

Visca Espanya i visca el rei! No hem de justificar el nostre acte, que el poble sa

demana i imposa. Assassinats de prelats, exgovernadors, agents de l'autoritat, patrons,

capatassos i obrers; audaços i impunes atracaments; depreciació de moneda; disbauxes de milions de despeses reservades; (…) vils intrigues

polítiques prenent com a pretext la tragèdia del Marroc; incerteses davant d'aquest gravíssim

problema nacional; indisciplina social, que fa el treball ineficaç i nul; precària i ruïnosa producció

agrícola i industrial; impune propaganda comunista; impietat i incultura; justícia influïda per la política;

descarada propaganda separatista. (…) No venim a plorar llàstimes i vergonyes, sinó a

posar-hi remei aviat i radicalment, per a la qual cosa requerim el concurs de tots els bons ciutadans.

Manifest del cop d'Estat, 13 de setembre del 1923.

Desenvolupament: prohibició partits, sindicats, llibertat d’expressió, repressió expecialment d’anarquistes i nacionalistes. Fi del conflicte de Marroc. Intervenció en economia; exposicions internacionals i monopolis estatals com CAMPSA o Telefònica

Fracàs consolidació dictadura: Crisi econòmica, augment oposició republicana, fracàs Unió Patriòtica, pèrdua suport del rei, dimissió de Primo de Rivera substituït per Berenguer.

3. SEGONA REPÚBLICA El 12 d’abril de 1931 a les eleccions municipals per tornar a la Restauració guanyen els partits republicans a la majoria de capitals i el 14 d’abril es proclama la II República. Alfons XIII es va a l’exili.

Les eleccions celebrades diumenge em revelen clarament que no tenc avui l'amor

del meu poble. La meva consciència em diu que el desviament no serà definitiu, perquè sempre he procurat servir Espanya (…).

Trobaria sobradament mitjans per mantenir les meves règies prerrogatives, en eficaç forcejament contra els que les combaten.

Però decididament vull apartar-me de tot el que sigui llançar un compatriota contra un

altre, en fratricida guerra civil. No renunciï a cap dels meus drets (…).

Esper a conèixer l'autèntica expressió de la consciència col·lectiva i, mentre parla la

nació, suspenc deliberadament l'exercici del poder reial i m'apart d'Espanya,

reconeixent-la com a única senyora dels seus destins.

REFORMES: A. POLÍTIQUES; CONSTITUCIÓ 1931 Descentralització; estat autonòmic; Catalunya, Pais Basc.Aconfessionalitat, Sufragi femení

B.- MILITAR. Reducció oficials, tancament Acadèmia General Militar Saragossa, allunyament militars més hostils, creació guàrdia d’assalt.

• C. Religiosa; separació església i estat, matrimonicivil, divorci, supressió pressupost manteniment clero...

Places mestres.

1908-1931 1931-33 1934-35 1936 Fb-jn

10.855

13.580

2.575

5.300

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

D.- EDUCATIVA; construcció d’escoles, biblioteques, missions pedagògiques i augment pressupost,educació laica.

1930: 7 milions d’analfabets.34,5% de la població

E. REFORMA AGRÀRIA, expropiacions terres dels grans d’Espanya i conreades deficientment i lliurades a pagesos.

OPOSICIONS A LES REFORMESA.- Partits de dretes: CEDA, monàrquics, carlins i FE de les JONS (Falange).

B.- Exèrcit; cops d’estat de Sanjurjo (1932) i 1936 que va donar lloc a l’inici Guerra Civil

C.- Església catòlica que majoritàriament va donar suport als

colpistes de 1936

D.- Classes altes, empresaris, terratinentsEntre els quals destaca el mallorquí Joan March que va donar

suport financer als colpistes de 1936.

E.- OBRERISMEUGT; es va radicalitzar per la lentitud de les reformes. Revolució Astúries 1934.ANARQUISTES (CNT-FAI) Defensen la revolució per implantar l’anarquisme, els seus intents (Alt Llobregat 1932 i Casas Viejas 1934) van ser durament reprimits.

ESTRAPERLO Escàndol de corrupció que va suposar la caiguda del goven conservador a 1936.La paraula  ha quedat com a sinònim de comerç il·legal (mercat negre) 

Front Popular Unió dels partits d’esquerra que va guanyar les eleccions a febrer de 1936, va recuperar les reformes del primer bieni.