espiadimonis 14

2

SUMARISUMARIEditorialFem de periodistes

Ens interessa als joves ReportatgeAgenda CulturalModa i joventutL’escola en Blanc i Negre

La xARxaVida d’escola

1r cicle d’ESO

2n cicle d’ESO

Batxillerat

Espais d’expressióÀrea de ciències

Àrea social

Àrea humanístic

Àrea artístic

Ho vols saber?Experiències

International Programmes Department

The Mun Experience

La Mediateca recomana...Contactem amb els exalumnes

p3

p4

p4

p14

p16

p17

p20

p22

p23

p23

p24

p25

p28

p28

p29

p30

p31

p32

p34

p34

p35

p36

p38

2

Consell de Redacció:Ricard Coma, Eulàlia París, Marta Turon

Hi han col·laborat:

Max Amela, Adrià Andreu, Helena Ayllón, Jordi Besora, Núria Casado, Marta Castillon, Pilar Coll, Rosa Cols, Ricard Coma, Sandra Díez, Rosa Maria Dos Santos, Raquel Fernández, Ivan Ferrer, Núria Gallardo, Núria Gallifa, Jaume Garcia, Sergi González, Raúl Hernández, Ricard Herrero, Cristina Pérez, Valèria Pisati, Sergi Ripa, Carlota Roca, Alba Rodríguez, Roger Sahuquillo, Guillermo Termis

Disseny, muntatge i maquetació:Marta Turon

Supervisió lingüística:Marta Castillon

Impressió:Gràfiques Icària

Agraïments:

Agraïm als Caps d’Estudis i als professors de cada curs i cicle la seva implicació i,molt especialment, a l’AMPA de l’escola pel seu suport econòmic, sense el qual aquesta revista no hagués estat possible.

3

EDITORIALEDITORIALConfeccionar una revista és un treball d’equip, una labor que exigeix planificació, coordinació, producció i disseny. No resulta fàcil, sumat al dia a dia de l’escola, elaborar una publicació com la que avui teniu entre les mans. És el resultat de l’esforç de molta gent que ha participat amb una il·lusió renovada per fer d’aquest exemplar el primer número d’una nova època de la revista que estrena format i proposta gràfica.

Hem intentat adequar la revista als nous temps, als nous llenguatges, per fer evolucionar la publicació cap una proposta més actual, més visual i més atractiva per als nostres joves i les nostres famílies. Llegiu-la, cuideu-la, i mimeu-la, doncs el número 14 de l’espi@dimonis és la nova aposta de l’escola per fer créixer aquest canal de comunicació que vol recollir i compartir una part de la vida escolar.

Però, per què fem una revista a l’escola? Quins són els objectius que ens mouen? La revista és un bon exemple de projecte compartit. Sense anar més lluny, en aquesta edició han participat alumnes, exalumnes, el PAS(1), professorat de diferents àrees, pares i mares, tots sumant esforços per obtenir un mateix resultat. Però també esdevé una bona excusa per experimentar el treball per projectes, el treball orientat a resultats de producte. En definitiva, la revista és una oportunitat magnífica amb la finalitat que els nostres alumnes exercitin de periodistes i facin del seu talent i competència acadèmica una bona fórmula per despertar vocacions.

Des de la nova direcció de l’escola treballem per fer del nostre projecte educatiu la millor opció per a formar joves preparats acadèmica i humanament. Volem joves amb ganes d’aprendre, amb iniciativa, amb valors, capaços d’assumir els reptes de la vida des del compromís i la responsabilitat. Els nous temps així ens ho exigeixen i l’elaboració de la revista és una manera de donar-ne resposta des de l’escola.

Em queda agrair totes les col·laboracions d’aquest número, que són moltes, però molt especialment el suport de l’AMPA sense el qual avui no podríem tenir aquest exemplar de l’espi@dimonis amb disseny i contingut renovats. Gaudiu-ne com ho hem fet aquells que l’hem vist créixer durant aquest trimestre. Els nostres alumnes us ho agrairan.

(1) Personal d’administració i servei

Ric

ard

Com

a | D

irect

or d

e l’E

scol

a P

ia N

ostra

Sen

yora

3

4

FEM DE PERIODISTES ens interessa als joves

L’ ESO EN PERSPECTIVES Tres alumnes conversen i comparteixen la seva experiència a l’ESOLa Paula, en Joan i l’Adara es reuneixen en una sala amb mi i parlem, en

una divertida conversa, impregnada de bona energia, dels seus records

de l’ESO, a la Escola Pia Nostra Senyora

En Joan és un noi de cabell llarg que, divertit, diu que està molt content d’haver assistit a la Pia durant els seus dos últims anys de l’educació secundària. Venia de l’escola IPSI, on va cursar el primer cicle d’aquesta etapa d’estudiant. Ara, cursa batxillerat audiovisual al nostre centre.

L’Adara porta a l’Escola Pia del carrer Diputació des de 1r d’ESO. És una noia riallera, graciosa i molt sociable que, amb un somriure d’orella a orella, diu que està amb aquesta institució “fins al final”. Acte seguit riu juntament amb els seus companys presents. Ara cursa primer de batxillerat escènic.

La Paula és una noia que, com l’Adara, porta a l’Escola Pia des que va començar l’ESO. De fet, l’Adara i ella recorden nombroses anècdotes d’aquests primers anys. És carismàtica i també sociable, cosa que es veu en el tracte que té amb tots els qui estem amb ella. Estudia el batxillerat científic, però té la intenció de canviar a la modalitat del biosanitari, a partir del segon trimestre.

4

12

3

Raúl Hernández (1r batxillerat)

5


La relació professor-alumne

“Depèn del professor” responen tots tres quasi a l’uníson. Puc corroborar que, en efecte, no hi ha un patró de relacions distants o properes ja que hi ha de tot. La Paula diu que, per exemple, el seu tutor és molt proper i que ella n’està contenta.

La rebuda dels nous

Tots tres afirmen, convençuts, que hi ha gran interès i integració dels alumnes que acaben d’arribar. En Joan, que ho ha viscut de primera mà, diu que es va sentir molt ben acollit i que tothom era curiós i extravertit amb ell, cosa que li va semblar molt positiva i que el va animar molt. L’Adara aprofita aleshores l’oportunitat per donar un exemple. I quin millor que el del propi Joan? “Quan et vaig veure per primera vegada (a en Joan) vaig pensar: Quin noi més interessant!” i aclareix –just després– que hi ha molt d’interès per als alumnes que destaquen per alguna cosa. La Paula afegeix que, encara que no es destaqui, també hi ha integració fàcil, seguit d’alguns exemples

La Integració

El primer en respondre aquesta pregunta és en Joan. S’avança i diu que va ser “molt fàcil, (...) ja que, agafis el grup que agafis, hi ha gent de tots els colors”. L’Adara contesta ràpid, afirmant que, definitivament, hi ha molta diversitat. Afegeix després, però, que primer i segon van ésser una cosa similar a una fase obscura i que, de fet, es portava fatal amb la Paula. Després d’una rialla de la Paula, que recorda divertida aquells anys, tots estem d’acord en què, siguis on siguis, és molt probable que l’escola impliqui relacions molt dràstiques per a bé i per a mal.

Tot i així, l’Adara afegeix que, en aquesta escola, és “especialment fàcil oblidar”, ja que tant les seves diferències amb la Paula com les que hi ha amb altra gent han quedat diluïdes en una anècdota del passat

El Desenvolupament

En ésser preguntats per les relacions a l’escola a mesura que passen els anys, tots tres diuen que, en efecte, ha variat substancialment. La Paula, aquest cop, es decideix a contestar la primera, i explica que “quan (van) arribar a l’escola, hi havia força divisió en els grups”. En Joan assenteix mentre diu que ara es fa molta pinya, tot i que més cap a principi de curs. Quant al nivell acadèmic, segons tots ells, ha resultat més complex, en unes àrees i més senzill, en d’altres. La Paula, alumna del científic, és potser la que més canvi ha notat en el temari comparat amb el de l’ESO, però està d’acord en què el nivell de l’ESO és raonable.

6

FEM DE PERIODISTES

FORMACIÓ PROFESSIONAL A L’ESCOLA.Conjunt de tres entrevistes per tal conèixer com estan organitzats els graus de l’escola però també per saber quina és l’opinió de dos alumnes que cursen el grau mitjà i superior.

P: QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE ELS GRAUS MITJÀ I SUPERIOR?Les diferències són que el grau mitjà es fa abans que el superior i per aquest motiu el grau mitjà és més bàsic que el grau superior.

P: HI HA UN PERFIL DETERMINAT D’ALUMNES ALS QUALS VAN ADREÇATS?

Hi ha dos perfils: el primer perfil és el d’aquells alumnes que s’han cansat de l’ESO i el segon perfil és el d’aquells alumnes que s’han cansat del batxillerat.El perfil d’alumnes del grau superior és el d’aquells que vénen del grau mitjà o els qui vénen del batxillerat i volen pujar la nota per accedir a la universitat.

P: COM ESTÀ ESTRUCTURAT EL CURS?Els cursos de grau mitjà i superior tenen una durada d’entre 1 i 2 anys.Les matèries són aplicades i específiques a cada grau. El grau mitjà són 1400 hores, 990 hores teòriques i 410 hores de pràctiques, mentre que el grau superior són 2000 hores, 1560 hores teòriques i 440 de pràctiques.

P: QUINES SORTIDES HI HA DES DEL PUNT DE VISTA LABORAL I ACADÈMIC?

L’oferta acadèmica pel grau mitjà podria ser cursar un grau superior i la sortida laboral que té el grau d’auxiliar d’infermeria, és treballar en hospitals, geriàtrics o centres de salut.

L’oferta acadèmica del grau superior pot ser seguir estudiant una carrera universitària o bé fer un altre grau superior; l’oferta laboral podria ser treballar en laboratoris clínics o en un banc de sang o teixits.

ENTREVISTA 1: ANABEL SESÉ:

Ricard Herrero (1r batxillerat)

Anabel Sesé és llicenciada en biologia i diplomada en magisteri per la universitat de Barcelona. Actualment és la cap d’estudis de formació professional de l’escola, des de l’any 2013

ens interessa als joves

7

ENTREVISTA 3: LAURAEstudiant de grau mitjà d’auxiliar d’infermeria (CAI)

P: QUIN GRAU ESTÀS FENT?

El grau d’auxiliar d’infermeria permet ser auxiliar d’infermeria, ja sigui en hospitals, clíniques dentals o geriàtrics i es basa en l’atenció al pacient.

P: COM ÉS QUE EL FAS?

Des de sempre he volgut fer la carrera d’infermeria i he fet aquest grau, ja que primer volia provar si m’agradava, i d’aquesta manera quan arribi a la universitat tindré dos títols: el de grau mitjà i el de grau superior.

P: COM HI HAS ACCEDIT?

Hi he accedit a través de l’examen de prova d’accés de grau mitjà, ja que quan em vaig inscriure tenia matèries pendents de l’ESO i, com no sabia si podria obtenir el títol, vaig decidir fer aquest examen.

P: QUINES EXPECTATIVES TROBES EN EL MERCAT LABORAL?

Les expectatives que trobo seria treballar en un hospital tot i que és bastant complicat pel fet que hi ha molt poques places i és molt possible que acabi treballant en un geriàtric.

P: QUINES MATÈRIES CURSES?

Les matèries que curso són tècniques bàsiques d’infermeria, odontologia, la psicologia del pacient i després he fet les pràctiques de gener a juny. Quatre hores diàries

ENTREVISTA 2: ARIADNA

Ricard Herrero (1r batxillerat)

FORMACIÓ PROFESSIONAL A L’ESCOLA.

Alumna del Grau Superior de tècnic de laboratori i diagnòstic clínic. 1. QUIN GRAU ESTÀS FENT?

Estic cursant el grau de tècnic de laboratori i diagnòstic clínic que té una durada de dos anys.

2. COM ÉS QUE EL FAS?

Perquè no m’ha arribat la nota per fer la carrera universitària que volia i l’estic utilitzant com a pont per pujar nota i poder accedir a la carrera.

3. COM HI HAS ACCEDIT?

Hi he accedit des del Batxillerat i en aquest cas no he necessitat cap nota de tall per poder entrar en aquest grau.

4. QUINES EXPECTATIVES TROBES EN EL MERCAT LABORAL?

Les expectatives que trobo en el mercat laboral és seguir estudiant la carrera universitària de genètica i treballar en un laboratori.

5. QUINES MATÈRIES CURSES?

Les matèries que curso estan totes relacionades amb el diagnòstic clínic com, per exemple, bioquímica, biologia o microbiologia.Primerament fem una base teòrica per tal de saber el que s’ha de fer quan s’entra en un laboratori i un cop cursada la teoria ja es fa la pràctica relacionada amb el tema que s’està cursant.


8

ESTUDIAR BATXILLERAT A L’ESCOLA.

L’escola disposa de totes les modalitats del batxillerat (científic, social, artístic) i totes les branques que aquestes contenen (científic: biosanitari, tecnològic, social: econòmic, humanístic, artístic: escènic, plàstic, audiovisual).

El pas de l’ESO al Batxillerat és una de les primeres decisions importants per la qual alguns adolescents hem de passar, ja que la decisió només depèn dels nostres interessos i del que farem en un futur.

Alguns alumnes de 1r de batxillerat de l’escola han compartit amb nosaltres els motius pels quals han decidit fer aquest pas, quins interessos hi ha darrere de la decisió, la seva primera impressió que estan tenint...

BATXILLERAT ARTÍSTIC-PLÀSTIC

QUÈ ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA DEL TEU BATXILLERAT?

COM CREIES QUE SERIA EL BATXILLERAT ESCOLLIT I COM HAS COMPROVAT QUE ÉS?

CAP A QUÈ T’ENCAMINARÀ AQUEST BATXILLERAT AL FUTUR?

PER QUÈ BATXILLERAT I NO UN GRAU?

A CLASSE AJUDA QUE TOTS TINGUEU INTERESSOS SIMILARS?

Que faig el que realment m’agrada.

Perquè volia fer el batxillerat artístic, em van informar sobre ell i ho vaig tenir clar.

Sí, perquè l’art és una manera de viure i veure les coses i tots compartim aquesta forma de vida. Ens entenem i hi ha un ambient a la classe que ens permet fer classe.

Me l’imaginava com és.

Per fer graus d’integració social o disseny.

Que a diferència de l’ESO, faig el que vull i em surt de l’interior.

Perquè és el camí més curt cap a la universitat.

Sí, tots tenim una connexió. Crec que tots estem còmodes a classe els uns amb els altres.

És dificil, i me l’imaginava així.

Una carrera universitària de disseny o audiovisual.

8


Núria Gallardo, Raúl Hernández (1r batxillerat)

9

BATXILLERAT ARTÍSTIC-ESCÈNIC BATXILLERAT ARTÍSTIC-AUDIOVISUAL











M’agraden les assignatures que són pràctiques i realitzem fora de l’escola com, per exemple, ball al Memory.

Els companys

Perquè tinc més sortides i perquè sempre s’ha parlat més del batxillerat, per tant estava més assabentat d’ell.

Perquè considero que obre més portes.

Sí, perquè si tots tenim interès per allò que estem fent, l’esforç per atendre a classe serà col·lectiu i la classe funcionarà.

Sí, perquè des de punts de vista diferents defensem un mateix objectiu.

Em pensava que seria més complicat i ho estic portant bé.

Em pensava que seria més difícil tot i que el nivell d’exigència és alt.

Per ser actor, periodista, músic...

Per fer un carrera universitària de publicitat o mitjans audiovisuals.

Que hem començat uns estudis més centrats cap el futur.

Que és més obert, pots escollir les matèries que vulguis fer.

Perquè preferia el batxillerat, penso que et formen més.

Perquè en haver escollit l’audiovisual fem tant fotografia, com dibuix, com vídeo. En els graus s’especialitzen més en un tema, el batxillerat ens proporciona fer els tres

Sí, perquè tots tenim una base comuna, tot i que no vulguem dedicar-nos al mateix i la motivació per fer el que ens agrada ens tira a tots cap endavant.

Sí, perquè podem donar a conèixer coses que els altres no saben i viceversa.

Pensava que no podria tenir temps per fer altres coses que no fossin estudiar, i organitzant-me bé he pogut complementar diverses activitats amb l’estudi.

Pensava que seria més difícil però les matèries optatives i les comunes tenen un nivell més o menys igual.

Per ser actriu.

Una carrera universitària de director de cinema.


10

BATXILLERAT SOCIAL-HUMANÍSTIC BATXILLERAT SOCIAL-ECONÒMIC







PER QUÈ BATXILLERAT I NO UN GRAU? PER QUÈ BATXILLERAT I NO UN GRAU?



M’agrada fer història perquè la trobo interessant.

Que faig les assignatures que interessen per al meu futur.

Perquè encara les idees que tinc sobre el que faré no són definitives i el batxillerat m’obre més portes, el grau se centra més en temes en concret on has de tenir clar el que vols fer.

Perquè és un títol més important i creia que tenia capacitat per treure’m bé el batxillerat.

Sí, perquè tenim més coses en comú i podem resoldre dubtes mútuament.

Sí, ajuda perquè a tots ens interessa el que fem a classe i per tant tots atenem.

Jo creia que seria dur, i en efecte ho és. A l’ESO em resultava més fàcil aprovar, en canvi ara he hagut de fer-me un pla d’estudis.

Sent el batxillerat econòmic pensava que faria moltes matemàtiques, inclús dins de l’economia, però hi ha més teoria que números.

O bé, per fer un grau superior de comerç internacional o per fer una carrera universitària de relacions públiques.

Suposo que per fer una carrera universitària, no sé quina encara.

Que m’he tret de sobre les matemàtiques i faig altres assignatures que m’interessen més, com llatí.

Que les matèries les he pogut triar basant-me en els meus interessos.

Perquè per accedir a la universitat, penso que és una via més ràpida i directa

Perquè el batxillerat té una durada menor.

Sí, ajuda a la relació entre els companys també.

Sí, ens ajuda a treballar perquè tots tenim una vaga idea que allò que fem és el que de veritat ens agrada.

Me l’imaginava tal i com és.

No pensava que s’hauria de treballar tant, però tot i així m’agrada i no em penedeixo de la meva decisió.

Per fer una carrera universitària d’arqueologia, història, dret...

Després del batxillerat aniré a la universitat a de fer administració d’empreses o econòmiques.


11

BATXILLERAT CIENTÍFIC-TECNOLÒGIC BATXILLERAT CIENT´ÍFIC-BIOSANITARI











La tecnologia. Fer química al laboratori.

Perquè amb el títol del batxillerat tinc més opcions d’entrar a la universitat, a part d’accedir-hi abans.

Perquè a l’hora de buscar feina o entrar a la universitat és més ben valorat i des de sempre m’ho han venut com que està més ben vist.

Sí, ens ajudem entre tots.

Sí, i el fet que hi hagi competència m’impulsa a superar-me.

És més complicat del que pensava i m’està costant.

Pensava que seria més dur, em veia estudiant cada dia moltes hores i és difícil, però no tan exagerat.

Per fer enginyeria a la universitat.

Per anar a la universitat, potser per fer medecina.

La tecnologia. M’agrada que els professors em segueixin ajudant, tot i que han canviat la seva postura des de l’ESO, ara són més estrictes.

És un cami més curt per arribar a la universitat i té més prestigi.

Perquè el grau té un valor inferior al batxillerat.

Sí, però hi ha més competència entre tots.

Sí, tots col·laborem perquè la classe funcioni a més ens ajudem entre nosaltres.

Pensava que hauria de treballar i estudiar molt i he de treballar i estudiar molt.

Creia que seria molt difícil i no podria fer altra cosa que estudiar, tothom m’ho pintava així però tot és ficar-s’hi.

Per estudiar arquitectura a la universitat.

Per fer una carrera a la universitat de Canàries (ja que a Barcelona no hi és aquesta carrera) per fer ciències del mar i del medi ambient, per ser biòloga marina.


12


ESQUEMA D’ESTUDIS ACTUAL A CATALUNYA

EducacióPrimària

dels 6 als 11 anys

EducacióSecundària Obligatòria

(ESO)dels 12 als 16 anys

Batxillerat(dels 16 als 18 anys)

CientíficSocial

HumanísticArtístic

Estudis Universitaris

de Grau

MàstersUniversitaris

Altrespossibilitats

formació no regladaensenyaments artísticsaltres esports i idiomes

Cicles Formatius

de Grau Mitjà(CFGM)

(a partir del 16 anys)

Cicles Formatius

de Grau Superior(CFGS)


Títol deGraduatEscolar Selectivitat

Prova Majorsde 25 anys

Curs d’accés al CFGS

o Prova d’accés

Curs d’Accésal CFGM

o Prova d’accés

EducacióInfantil

dels 3 als 5 anys

Programes de QualificacióProfessionalInicial (PQPI)

* En color els estudis que s’ofereixen des de l’Escola Pia Nostra Senyora (EPNS)

13


EducacióPrimària

dels 6 als 11 anys

EducacióSecundària Obligatòria

(ESO)dels 12 als 16 anys

Batxillerat(dels 16 als 18 anys)

CientíficSocial

HumanísticArtístic

Estudis Universitaris

de Grau

MàstersUniversitaris

Altrespossibilitats

formació no regladaensenyaments artísticsaltres esports i idiomes

Cicles Formatius

de Grau Mitjà(CFGM)


Cicles Formatius

de Grau Superior(CFGS)


Títol deGraduatEscolar Selectivitat

Prova Majorsde 25 anys

Curs d’accés al CFGS

o Prova d’accés

Curs d’Accésal CFGM

o Prova d’accés

EducacióInfantil

dels 3 als 5 anys

Programes de QualificacióProfessionalInicial (PQPI)

14

El 19 de novembre a les 20.0h, s’estrenà, al Teatre Nacional de Catalunya, al TNC, Somni d’una nit d’estiu , una obra de Shakespeare.

Un estudiant de periodisme, Ivan Ferrer, va anar a l’estrena, convidat per en Carles Ollé. Una oportunitat per veure els moviments de l’escenari i, així, iniciar la recerca d’informació per al reportatge. Després de la funció, va poder parlar amb algun dels actors i fer una entrevista al director, Joan Ollé.

Reportatge

Somni d’una nit d’estiu de ShakespearePreparació d’una representació teatral

Valèria Pisati, G

uillermo Term

is, Ivan Ferrer (1r batxillerat)

SOMNI D’UNA NIT D’ESTIUde William Shakespeare

Sinopsi de l’obra:

La celebració del casament entre el duc d’Atenes i la reina de les Amazones és imminent. Tota la ciutat està de festa, excepte Hèrmia i Lisandre, dos enamorats que semblen condemnats a separar-se perquè el pare de la noia vol casar la seva filla amb un altre jove. La mateixa nit en què un grup d’artesans es reunirà al bosc per assajar una tragèdia en honor de les esposalles reials, la parella d’enamorats també s’endinsarà en aquests paratges per intentar fugir de les imposicions socials, però els seguirà Demetri, el pretendent oficial de la noia que, al seu torn, serà perseguit per Helena, la seva antiga promesa que continua bojament enamorada d’ell. Mentrestant, el rei i la reina de les fades es barallen per un jove patge que cadascú vol al seu costat. L’enfrontament ferotge entre aquests dos esperits de la naturalesa provocarà el desconcert en el grup d’artesans, alhora que tindrà unes conseqüències incontrolables sobre les relacions dels quatre joves enamorats.

Els ciutadans, quan anem al teatre, emprem el teatre des del punt de vista de l’espectador i ens hem d’imaginar què deu passar darrere de l’escenari: corredisses, presses, canvis de decorat, preparar-se per sortir a escena... Fer el reportatge sobre aquesta obra de teatre ens permet tenir una perspectiva diferent, ben nova per a nosaltres.

Aquell dia, tremolàvem de nervis i no ens podíem imaginar que coneixeríem en Joan Oller i, encara menys, que veuríem com els actors professionals preparen la creació d’una representació teatral. Va ser magnífic, impressionant, va ser un somni fet realitat. Vam mantenir-nos apartats i observant, com si fóssim directors de teatre, el treball dels actors professionals. Vam conèixer en Joan Oller, el director. Un home intel·ligent, ple d’història i d’imaginació. Cada paraula que deia als actors era pura bogeria que, al final, es convertia en una obra d’art. L’entrevista va ser seriosa però vam arribar a la conclusió que encara que ens digués poques paraules ens transmetia un gruix de sentiment i estima per a la seva vocació. Va ser un dia magnífic. Un dia on teníem la imaginació i l’emoció a “flor de pell”.

14

FEM DE PERIODISTES

15

Reportatge

Joan Ollé és actor i director de teatre. Professor de l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha format part de l’equip de direcció artística del Teatre Lliure. Actualment està en plena temporada i a punt d’estrenar Somni d’una nit d’estiu, al Teatre Nacional de Catalunya. Li podem fer una entrevista a casa seva, al costat de l’emblemàtic Els Quatre Gats.

Parlem amb Joan Ollé i FreixesDirector de l’obra Somni d’una nit d’estiu Un tast de la conversa amb Joan Ollé

Reporter: Què és el que més t’agrada de Barcelona?

Joan: Els bars, un lloc on veus passar gent, on pots fumar els teus cigarros i prendre alguna cosa amb els amics.

Reporter: Actor o Director?

Joan: Realment i en el fons, director. Actor ho he sigut però tinc la necessitat de dirigir.

Reporter: Fàcil de dirigir una obra al TNC?

Joan: Tu què creus? Molta responsabilitat, nervis i errors... Gens fàcil.

Parlem amb una de les actriusVictòria PagésReporter: Ara que ja has acabat l’obra, cansada?

Victòria: Hola guapu, si amb ganes d’arribar a casa

Reporter: Vius a prop del TNC?

Victòria: No! Visc per Diagonal! Vinc amb el bicing.

Reporter: Que moderna!

Victòria: Què et penses tu? Au va! Pregunta’m.

Reporter: Personatge complicat?

Victòria: No molt. En Joan aquest cop ha sigut bo.

Reporter: No ho és?

Victòria: A estones... Ja saps com és en Joan.

Reporter: Doncs sí... Bons companys a escena?

Victòria: Sí! Alguns molt joves! Com en Pau Viñals!

Reporter: En Puck! Bon personatge no?

Victòria: Sublim! Marxo que tinc pressa! Adéu!

Reporter: Adéu!

15

FEM DE PERIODISTES

16

El Saló de l’Ensenyament 2015 serà un saló especialitzat en ajudar els estudiants alhora de triar la carrera professional que volen cursar. El Saló de l’ensenyament té una gran tradició, no en va aquest any celebrarà la seva vintena edició i prova d’aquesta importància, és que aquest any es preveu la presència de 175 expositors.

Fa més d’una dècada que Primavera Sound organitza espectacles musicals que fan furor entre els amants de la música popular urbana. Un macro esdeveniment musical que el recordaràs per sempre. Garantit! Vés-hi i gaudeix del millor pop, rock i les tendències més underground de la música ball.

Agenda Cultural

PRIMAVERA SOUND 2015 SISTER ACT SALÓ DE L’ENSENYAMENTFira d’orientació acadèmica i professional

música teatre educació

Finalment, un musical ple de frescor, ritme desbordant i espectacular posada en escena, Sister Act, al Teatre Tívoli de Barcelona. No et perdis aquesta comèdia musical. El preu és assequible, tot i el treball i l’esforç realitzat per tots els actors. Aprofita-ho, val la pena!

Dates: Del 28 al 30 de maig del 2015Recinte: Parc del Fòrum, BarcelonaPreus: Abonament 145€

Dates: Fins el 29 de març del 2015Recinte: TeatreTívoliPreus: Des de 25 euros

Dates: Del 18 al 22 de març del 2015Recinte: Fira de Barcelona (Montjuïc)

NO ET QUEDIS A CASA! Descobreix com respira Barcelona a través d’una Agenda Cultural.Tots necessitem desconnectar de la rutina estudiantil. És indispensable. No et quedis a casa estirat al sofà! Assabenta’t de totes les activitats que t’esperen i corre a veure, a conèixer, a descobrir i a viure!

Roger Sahuquillo i Max Amela (1r batxillerat)

La 36na edició de la Marató de Barcelona està oberta a atletes de qualsevol nacionalitat, federats o no. El recorregut és de 42.195 km. I si no et veus en cor, sempre pots anar a gaudir d’un ambient esportiu i festiu a la Sortida i l’Arribada a l’Avinguda Reina Maria Cristina.

El Circuit de Barcelona-Catalunya serà l’escenari del 59è FÓRMULA 1 GRAN PREMIO DE ESPAÑA PIRELLI 2015 del 9 a l’11 de maig, la cinquena prova de la temporada i la primera en disputar-se en territori europeu.

MARATÓ POPULAR DE BARCELONA 2015

FÓRMULA 1: GRAN PREMI D’ESPANYA

esport esport

Dates: 15 de Març 2015 a les 8.30 hSortida: Avgda. Reina Maria CristinaWeb: zurichmaratobarcelona.es

Dates: Del 8 al 10 de Maig 2015Recinte: Circuit de Barcelona-Catalunya, Montmeló.Preu: Entre els 40 i 200€ depenent de la localització.

16

FEM DE PERIODISTES

17

Et condiciona la moda ?Actualment, la moda influeix molt en els joves ja que, possiblement, és la seva manera d’expressar-se. L’estil que triem per vestir-nos és reflex de la nostra personalitat i ens permet identificar-nos amb el nostre grup. Des de periodisme, interessats en aquest tema, fem una enquesta als alumnes d’entre 13 i 16 anys, que es troben a l’escola, per saber la influència que la moda exerceix sobre la joventut.

Mostrem els resultats:

L’ alumnat de l’escola opina

PREGUNTA 1 : Quina importància dónes al vestuari?Aquesta pregunta, tot i que ja ens suposàvem la resposta, vam decidir-la de fer per veure la diferència que hi havia entre els dos sexes i perquè vam creure convenient fer-la la primera per anar situant al lector.

MOLTA POCA GENS

NOIA NOI

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Els nois que donen molta importància al vestuari són un 67,3%, mentre que en el cas de les noies és un 86%.

Es pot veure clarament que, per a les noies, la moda és més que una simple peça de roba i que, per a elles, anar vestides d’una manera o d’una altra és rellevant.

Cap noia deixa de banda la moda com no és el cas dels nois, ja que un 5% no mostra cap interès.

Raquel Fernández, Sergi Ripa, Carlota Roca (1r batxillerat)

17

FEM DE PERIODISTES moda i joventut

18

FEM DE PERIODISTES

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

PREGUNTA 2 : Quant de temps dediques a triar el vestuari o a arreglar-te?De tota la vida, la noia acostuma a trigar més en arreglar-se o vestir-se però, tot i això, volíem saber, i vam creure, que era interessant preguntar el que dedicaven els joves d’avui en dia.

- D’UNA HORA UNA HORA + D’UNA HORA

NOIA NOI

moda i joventut

PREGUNTA 3 : Amb quina freqüència compres roba o vas de botigues (aproximadament)?Una altra qüestió que vam trobar interessant que sortís a l’enquesta és el temps utilitzat per anar a les botigues o grans superfícies per anar a mirar les peces de roba recent sortides del mercat o bé per passar el temps fent alguna cosa que li atrau.

Es pot veure perfectament que cap dels dos sexes dedica molt temps a vestir-se ja que la majoria tarden menys d’una hora, tot i que un 38% de noies triga aproximadament una hora, en canvi, els nois solament un 7,5%.

Només quan ésnecessari 1-2 cops al mes 3-4 cops al mes 1-2 cops al trimestre

NOIA NOI

1 o més cops a la setmana

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Hi ha una gran diferència a l’hora

del temps emprat per comprar roba ja

que un 42,7% dels nois, menys de la meitat, en

compren únicament quan en necessiten, contràriament,

només un 16% de noies van de compres quan els cal. L’altra part

dels nois hi va aproximadament un cop a la setmana, en canvi, les noies, dos o tres.

19

PREGUNTA 4 : Quant gastes en roba al mes, aproximadament?Vam veure convenient preguntar sobre els diners invertits en roba al mes ja que la majoria de joves és en el que inverteixen més dels seus estalvis per poder vestir-se a la moda

- 20 euros entre 20 i 60 euros entre 60 i 100 euros més de 100 euros

NOIA NOI

heretem dels germans

Com ja deuen saber, la majoria de noies gasten més diners en roba que els nois al mes. Un cop havent fet l’enquesta hem pogut comprovar que un 50% de les noies pot arribar als 100 euros com a mínim al mes, mentre que els nois, només un 30% hi arriba.

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

CONCLUSIÓ:En aquests resultats podem observar que les noies prioritzen més el tema de la moda en el seu dia a dia, és a dir, ho tenen molt en compte a l’hora d’invertir el seu temps i diners en això, tot i que els dos gèneres donen importància a aquest factor.

FEM DE PERIODISTES moda i joventut

20

L’ESCOLA EN BLANC I NEGRE

Any rere any l’Escola Pia Nostra Senyora ha evolucionat com a institució i escola. Tot i així, el pas de nous alumnes cada any ens proporciona idees més fresques sobre què millorar. Aquí tenim alguns comentaris dels alumnes de l’ESO.

negatiu positiu

INSTAL·LACIONS• Posaria més bancs al pati per no seure a terra.

• No m’agraden els seients de la sala d’actes, són incòmodes.

• Crec que hi hauria d’haver lavabos en els vestuaris.

CLASSE• A les classes, hi fa molta calor a l’estiu, es podrien

posar ventiladors.

• Que no puguem sortir al passadís entre classes.

• El so del timbre.

INSTAL·LACIONS• M’agrada el laboratori i el taller.

• M’agraden els grafittis del pati, el fan molt acolorit.

• Trobo bona idea el que hi hagi dues escales que evitin l’acumulació d’alumnes.

CLASSE• Que hi hagi taquilles a dins de les classes.

• Que l’escola estigui actualitzada amb la tecnologia (intranet, projector, agenda digital...)

• En general, les classes són espaioses i es pot treballar bé.

Núria Casado, Raül Hernández, Ricard Herrero (1r batxillerat)

L’alumnat opina...

20

FEM DE PERIODISTES l’alumnat opina

21

positiu

ORGANITZACIÓ• Que hi hagi totes les modalitats del batxillerat, per un

futur m’agrada.

• Que els professors atenguin els alumnes en temes extraescolars i intentin ajudar.

• La varietat de projectes i la participació en ells de tots els alumnes.

• La llibertat amb què pots anar vestit.

• La localització de l’escola.

• El mètode d’ensenyament.

HORARIS• M’agrada que tinguem tardes lliures, encara

que només siguin dues.

• És un descans que hi hagi dies que entrem a les 9.

SOCIAL • M’agraden els professors, els companys,

tot.

• Trobo molt positiva la integració i la simpatia que hi ha.

• L’ajuda dels professors i la seva dedicació.

• Hi ha companyonia.

• A l’escola, els professors i la psicòloga ens poden ajudar molt.

negatiu

ORGANITZACIÓQue el color de les parets del menjador sigui tan apagat.

Que no es puguin escollir optatives des de 1r de l’ESO.

Que no sortim de convivències fora de l’Estat espanyol en tota l’ESO.

L’uniforme d’educació física és molt calorós i incòmode, s’hauria de canviar el teixit de la samarreta.

HORARISM’agradaria tenir més temps de pati.

No m’agrada que, a vegades, tinguem una hora per dinar.

21

l’alumnat opinaFEM DE PERIODISTES

22

Eina que facilita el treball a l’escola, i a casa, per als alumnes que tenen dislèxia, TDA-H o qualsevol trastorn d’aprenentatge. A través d’una proposta de tecnologia multisensorial aquesta aplicació facilita l’aprenentatge a tots aquells que aprenen de diferent manera. Perquè no tots fem el mateix procés d’aprenentatge. Integratek també aporta aplicacions de gran utilitat per a tots els alumnes: mapes conceptuals, correccions ortogràfiques, traduccions simultànies, etc.

http://www.integratek.es

Si tens pensat anar a passar el dia, el cap de setmana o les vacances a la Garrotxa, has de contactar amb www.funtrack.cat , el web que t’ofereix rutes guiades a peu, en bicicleta i a cavall, tant per a famílies com per a escoles o grups. Funtrack és una iniciativa de l’Escola Pia d’Olot, que a través dels estudiants del cicle de Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural, ofereix un servei professional de qualitat als seus usuaris i facilita als estudiants una experiència d’aprenentatge-servei que reverteix en l’adquisició de la seva competència professional. Si vas a la Garrotxa, sigues “funtrack”.

L’elefant que et farà la vida més fàcil en la gestió de les teves reunions. Aquesta app està disponible per a ordinadors de sobretaula, tabletes i smartphones. Permet instal·lacions simultànies que t’ajudaran a treballar amb qualsevol dispositiu mòbil tenint la informació en tots els punts de treball alhora. La potència d’aquest recurs és que de forma molt intuïtiva pots convertir els teus apunts en un espai on tens notes de veu, fotografies que il·lustren, documents de text adjunts o qualsevol altre recurs audiovisual. Evernote també és una eina indicada per confeccionar apunts 2.0 de les diferents matèries. Posa un elefant a la teva vida!

La xARXa

Què estàs buscant? A prop d’aquí és una app de l’Ajuntament de Barcelona que t’ofereix un servei de geolocalització perquè sàpigues sempre quins serveis tens prop d’on et trobes, com aparcaments, restaurants, cinemes, parades de taxi, museus, biblioteques, parcs, teatres o bicing i punts wifi, etc. Molt recomanable per trobar el que busques a prop teu.

A PROP D’AQUÍ INTEGRATEK

FUNTRACK EVERNOTE

Espai per compartir recursos, eines i altres racons de la xarxa

22

23

CRÒNICA DEL PARC DE L’ORENETA

Vida d’escola | ESO

Sortida de convivència a 1r d’ESO

El dia dos d’octubre, els de primer vam fer la primera excursió del curs. Vam anar al parc de l’Oreneta per conèixer-nos millor i agafar-nos més confiança. Vam sortir de l’escola cap a un quart de deu i, abans de marxar, ens vam fer una fotografia tots junts a la porta de l’escola. Vam anar caminant fins a la Plaça Catalunya, on vam agafar els Ferrocarrils Catalans fins a arribar a la nostra parada. Vam baixar i no vam haver de caminar gaire per arribar a l’entrada del parc. Vam anar a una zona on hi havia un sorral i altres atraccions. Vam aprofitar aquest lloc per esmorzar i jugar una estona. Ens vam divertir moltíssim. Més tard, vam seguir pujant fins arribar a una esplanada plena d’arbres. Uns van jugar a ping-pong; d’altres, van anar a un espai del parc una mica arbrat i per últim, un grup va començar a jugar a “la bandera”. Tots ens ho vam passar molt bé. Al cap d’una estona, uns quants vam descobrir una granja de ponis. En tornar, les professores van començar a preparar el pica-ica i ens van cridar per dinar. Tots vam anar-hi corrents. Després de dinar, vam continuar jugant fent la nostra fins que es va fer l’hora de marxar.

Cap de nosaltres volia tornar a l’escola, però ja s’havia fet tard. Vam desfer el camí de l’anada fins arribar, altra vegada, als Ferrocarrils que ens portarien a la Plaça Catalunya i, d’aquí, a l’escola. Objectiu aconseguit! Vam passar una bona estona mentre ens coneixíem.

Alb

a R

odríg

uez

i Hel

ena

Ayl

lón

(1r E

SO

A)

23

24

LA CLASSE DE CIÈNCIES, A ARENYS DE MAR

Vida d’escola | ESO

Un dia prop del mar

Ser

gi G

onzá

lez

(2n

ESO

)

El dilluns 6 d’octubre hi havia programada una sortida de ciències naturals a Arenys de Mar. Ens vam trobar a l’escola a les 8.30 i vam anar agafar el tren a la plaça Catalunya.

Després d’un trajecte vorejant la costa vam arribar a Arenys de Mar. Un cop allà vam esmorzar en un parc i després els monitors de l’activitat ens van dividir en dos grups. Mentre un dels grups va anar a fer un mini dossier, l’altre grup vam agafar una llanxa motora que ens va portar fora del port i un cop en alta mar l’activitat va consistir en mirar la profunditat de la llum mitjançant un disc metàl·lic, recollir mostres de plàncton que prèviament havíem conegut al laboratori de l’escola i llavors vam tornar al port i vam fer una classe on vam completar el mini dossier.

Més tard vam anar a l’espigó per agafar mostres de vida marina i quan vam acabar, els monitors ens van explicar les característiques d’alguns animals marins i, fins i tot, ens els van deixar tocar.

Hi havia:

CRANCS

ALGUES

LAPES

ERIÇONS

Després els vam retornar al mar.

La següent activitat va consistir en aprendre a distingir els diferents tipus de vaixells i barques de pesca.

Finalment vam anar a dinar a la platja i com que feia molt bon dia ens vam poder banyar. Va ser un dia molt interessant i divertit.

Cap a les cinc de la tarda vam arribar a l´escola.

24

25

FEM DE VULCANÒLEGSEl dia vint d’octubre les classes A i B de tercer d’ESO vam passar el dia fora perquè vam ser “vulcanòlegs per un dia”. L’objectiu era analitzar el volcà del Croscat, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

En arribar, ens van presentar als qui serien els nostres guies experts durant l’excursió i ens vam organitzar per grups. Cada grup va seguir la monitora fins a un lloc tranquil, en el meu cas, enmig d’un camí on cada cop que sèiem venia un cotxe, o sigui, que de tranquil, no gaire! Vam seure a terra i vam analitzar a fons la nostra situació amb un mapa i una brúixola i algun foli per fer activitats, orientar-nos i trobar el volcà del Croscat que estava situat just darrere nostre.

Quan vam acabar l’activitat, la nostra monitora ens va mostrar el camí fins al cràter del volcà i, mentrestant, ens anava fent explicacions. Vam continuar caminant i, després d’aturar-nos en una font, vam seguir camí amunt.

Vam observar i analitzar material del volcà a través d’una activitat i vam tenir una visió general de l’atmosfera. Ens trobàvem davant del con volcànic, intentant representar en un full el que vèiem. Estàvem fent una observació directa.

Per finalitzar l’itinerari, vam aturar-nos en una zona absolutament recoberta de roques que va crear el volcà, després de la seva explosió. Vam analitzar les roques que anàvem trobant. L’activitat anava acompanyada d’una explicació per part de la nostra guia. Després, vam tornar a trobar els altres grups per fer el viatge de retorn a l’escola. Va ser molt interessant i ara, amb tota la informació recollida, tocarà de treballar-la a la classe de naturals.

Sandr

a Díez

(3r E

SO)

25

26

CONFERÈNCIA FRANCESC-MARC ÀLVARO

Vida d’escola | Batxillerat

Divendres 31 d’octubre va visitar l’escola el periodista i escriptor Francesc- Marc Álvaro amb la finalitat de fer una conferència als alumnes de segon de Batxillerat. El tema central era la situació política actual de Catalunya. Per tal d’arribar-hi, va realitzar una síntesi de la història més contemporània de Catalunya.

Es va remuntar al catalanisme d’inicis del segle XX, on els objectius principals eren aconseguir autogovern dins d’Espanya (competències en educació, economia...) i modernitzar Espanya (seguir models més europeus i innovadors). Va fer referència a la Mancomunitat de Catalunya

(una Generalitat embrionària) amb Enric Prat de la Riba com a president, que va estar vigent fins el 1923. També va fer referència a altres fets i institucions històriques, com la IIa República espanyola, el 1931, que va comportar l’exili del rei Alfons XIII, i l’Estatut d’Autonomia de 1932, que va durar fins el 1936 quan, amb la Guerra Civil, s’acabà la república i l’autonomia. Aleshores, es va instaurar la dictadura franquista, del 1939 (final de la Guerra Civil) al 1975, amb la mort de Francisco Franco.

També va parlar de l’any 1978, quan s’elaborà la Constitució espanyola, i de 1979 quan va sorgir un nou Estatut d’Autonomia, que va retornar a Catalunya l’autogovern (sense separar-se d’Espanya).

Amb el temps, ens va explicar en Francesc-Marc Àlvaro, que la societat va patir una transformació amb l’augment de la immigració i els avenços tecnològics. Els polítics apostaven per un Nou Estatut, que es va aprovar l’any 2005 amb Pasqual Maragall com a President de la Generalitat. Alguns sectors i partits (com el PP) no acceptaven aquest Estatut i van presentar un recurs al Tribunal Constitucional (TC), una mena “d’àrbitre” que, després de quatre anys, va dir que no era vàlid. Els catalans van perdre competències i això va comportar frustració i l’inici d’un xoc de legitimitats entre la societat catalana i el TC.

I així, fins avui, quan el mes de setembre es va aprovar al Parlament la consulta, però el TC la va suspendre. No obstant això, el Govern de Catalunya va dir que es faria una consulta a mode d’enquesta, que permetria saber què vol la gent. Segons l’opinió del conferenciant, estem vivint un conflicte democràtic, un canvi de mentalitat i del concepte de sobirania, i Catalunya vol votar. A més, es creu que la independència serà una eina per viure millor.

Per concloure, el periodista va respondre algunes preguntes i tota la promoció de 2n de batxillerat es va fer una foto amb ell per recordar el dia.

És interessant fer aquest tipus d’activitats perquè els alumnes puguem estar al corrent del que passa avui en dia, i està bé per sortir de la quotidianitat. És a dir, aquestes conferències no es fan gaire sovint i és on podem aprofitar per aprendre més sobre temes que no tractem a les assignatures. Va ser una experiència molt enriquidora de la qual podem extreure que la situació actual de Catalunya i de la societat en general demana uns canvis per a la millora de l’Estat i de la qualitat de vida dels ciutadans.

Cristina Pérez (2n batxillerat)

26

27

MAR I CEL , DEL PAPER A L’ESCENARICom alumnes de literatura catalana, l’any passat vam tenir l’oportunitat de llegir i comentar Mar i Cel d’Àngel Guimerà, un dels escriptors més importants de la Renaixença.

L’obra gira al voltant de l’amor prohibit entre Saïd, un morisc, i Blanca, una cristiana, en el moment en què els musulmans segresten un vaixell de cristians que es dirigien a Barcelona.

Des de l’escola ens van informar que s’estava organitzant una sortida voluntària al Teatre Victòria per anar a veure l’obra, i ja que ens havíem endinsat en el text, no vam dubtar en veure en escena tot allò que havíem llegit.

L’actual reposició es basa principalment en innovacions tecnològiques ja que, en comparació amb la primera representació del 1988, es veu una clara evolució escenogràfica, tant en el vaixell com en els mitjans audiovisuals.

El director, Joan Lluís Bozzo, juntament amb la companyia Dagoll Dagom, que enguany ha complert quaranta anys, són prou fidels al text original, ja que l’adaptació incorpora alguns canvis, i l’orquestra es compenetra a la perfecció amb les veus d’uns cantants que compten amb un bon control vocal.

El rigor mostrat per l’equip tècnic fa que el text i la interpretació es fusionin creant un espectacle unificat i ple d’emocions. Per això, ens agradaria recomanar a tots els interessats en el teatre anar a alguna de les representacions que resten.

Adrià

Andreu

i Núr

ia Gall

ifa (2

n Batx

illera

t)

28

NOMBRES“On hi hagi un nombre, hi ha bellesa” (Poveio)

Cada dia i a tothora, des que ens llevem fins que anem a dormir, convivim amb els nombres.Dia a dia, a casa, al carrer o en la natura, els nombres hi són presents, estan en molts àmbits de la nostra vida.I entre els nombres, n’hi ha alguns que són ben “curiosos”, aquí en tens alguns.

Un nombre és PERFECTE quan la suma dels seus divisors, sense comptar ell mateix, dóna el mateix nombre. Una altra manera de dir-ho seria que un nombre perfecte és amic de si mateix.

Exemple: 28

Divisors de 28: 1, 2, 4, 7, 14 i 28

Suma dels divisors de 28, sense comptar ell mateix: 1 + 2 + 4 + 7 + 14 = 28

NOMBRE PERFECTEDos nombres naturals són AMICS, si la suma dels divisors d’un d’ells, sense comptar ell mateix, dóna l’altre, i viceversa.

Exemple: 220 i 284

Divisors de 220: 1, 2, 4, 5, 10, 11, 20, 22, 44, 55, 110 i 220

Suma dels divisors de 220 (sense comptar ell mateix): 1 + 2 + 4 + 5 + 10 + 11 + 20 + 22 + 44 + 55 + 110 = 284

Divisors de 284: 1, 2, 4, 71, 142 i 284

Suma dels divisors de 284 (sense comptar ell mateix): 1 + 2 + 4 + 71 + 142 = 220

NOMBRES AMICS

TERNA PITAGÒRICATres nombres naturals formen una TERNA PITAGÒRICA si verifiquen el teorema de Pitàgores.

Exemple: 3, 4 i 5

32 + 42 = 9 + 16 = 25 = 52

Exemple: 5, 12 i 13

52 + 122 = 25 + 144 = 169 = 132

ESPAI D’EXPRESSIÓ àrea de CIÈNCIES

Jordi Besora | Professor de Matemàtiques

28

29

ESPAI D’EXPRESSIÓ àrea de SOCIALSPilar Coll i Jaume Garcia | Professors de filosofiaFotografia de Blanca Arias. 1r Batxillerat

En començar el curs de 1r de batxillerat, els nostres alumnes es troben amb moltes diferències en relació els cursos anteriors, una d’elles és la matèria de filosofia; mai abans havien cursat una assignatura que se li assembli i és una opinió molt generalitzada que els coneixements impartits no tenen cap relació amb la seva vida real ni les seves preocupacions existencials, una matèria teòrica allunyada de la realitat i pròpia d’un grup de “xalats” que viuen a dalt d’un núvol.

Per contrarestar aquestes sensacions, a moltes escoles, s’utilitza la fotografia per il·lustrar conceptes i exemples filosòfics.

Les finalitats d’aquest exercici, que fem periòdicament, són molt variades però potser les detallades a continuació són les més importants:

Estimular un exercici força més complex del que aparentment sembla, explicar un concepte abstracte a partir d’una plasmació pràctica.

Fomentar la creativitat dels nostres alumnes (l’originalitat i la destresa tècnica són importants).

Facilitar la comprensió i interiorització de determinats conceptes filosòfics més enllà de la memorització mecànica, de fàcil oblit.

Contribuir a vincular la matèria amb les preocupacions i amb la vida quotidiana dels alumnes.

Demostrar que no sempre l’estudi és una activitat mecanicista, memorística i sacrificada.

Contribuir a generar una interacció dels alumnes i les seves famílies (en molts exercicis no es pas infreqüent l’aparició d’actors familiars, o la contribució de tots a l’hora de donar idees de com realitzar l’exercici).

Fotografia filosòfica

Com a exemple, aquestes són algunes de les fotografies del primer exercici fet. Els alumnes havien de respondre amb una instantània fotogràfica i un breu text aclaridor a la següent pregunta “Què és la filosofia?”

Gaudiu-les!

123456

Eduard Suñé. 1BAT

Oriol Martínez. 1BAT

Laila Vellet. 1BAT

2929

30

ESPAI D’EXPRESSIÓ àrea d’Humanitats

Marta Castilon | Professora de llengua i literatura catalana

Sant Jordi a l’Escola

Preparació d’un acte col·lectiuAmb l’arribada del mes d’abril, arriba també la primavera de les roses i els llibres, de les últimes novetats literàries, del llibre més venut i de la celebració dels jocs florals arreu.

L’escriptor Jaume Cabré afirma que l’escriptura i la lectura són elements ordenadors dels nostres mons, de les nostres emocions i dels nostres pensaments. I amb aquest esperit i aquesta actitud volem animar els nostres alumnes a viure l’experiència de

la celebració de Sant Jordi a la nostra escola perquè és un dels esdeveniments on participem tant els professors com els alumnes, tot composant un mosaic de poemes, música, pintura i dansa.

És un moment en què els alumnes poden viure en primera persona l’experiència de ser escriptors i, alhora, tenir l’oportunitat conèixer algun escriptor de renom, de poder dialogar amb ell, de conèixer la seva experiència, de les dificultats i les facilitats en el procés creatiu, de

saber si realment un escriptor neix o es fa, etc. Cada any hem gaudit escoltant novel·listes com Isabel-Clara Simó, Vicenç Villatoro, Imma Monsó, Màrius Serra o poetes com Enric Casasses, Manuel Forcano o Josep Pedrals.

Escriure i llegir literatura formen, sovint, un cercle. La literatura neix, en definitiva, d’un joc a dues bandes: la voluntat del qui escriu i les expectatives del qui llegeix.

Us animem a formar part d’aquest cercle!

30

31

Sant Jordi a l’Escola

ESPAI D’EXPRESSIÓ àrea d’ArtísticMaragda Cuscuela | Professora de dibuix

Dibuixem la figura humana

Edgar Duch. 2BAT. Exercicis lliures figura humana

Patrícia Caton. 2BAT. Exercici lliure a llapis basat en el treball sobre anatomia

Paula Lozano. 2BAT

31

32

Ho voleu saber?

Un exalumne de l’escola, David Rodriguez Torres de la promoció 2003-2009, ha creat un videojoc, Puzzle Tile, que ja està disponible a Google Play. És un joc gratuït de Connecta 3 on l’objectiu és netejar el taulell en un nombre limitat de moviments. Hi ha un total de 112 nivells disponibles, dividits en 7 mons.

Felicitats David per haver aconseguit aquest èxit!!

A l’escola tenim nou laboratori de ciències naturals. Hem remodelat tot l’espai, hem dotat de nous instruments i hem fet l’espai molt més acollidor i professional. Els nostres estudiants d’ESO, Batxillerat i Formació Professional podran ampliar els seus coneixements amb les noves pràctiques que desenvoluparem gràcies a disposar de nous equipaments. Perquè a la nostra escola apostem per la pràctica de laboratori!

L’escola ofereix un itinerari de formació professional de la branca sanitària. Pots estudiar un grau mig de Cures auxiliars d’infermeria, en acabar pots fer un curs d’accés a grau superior i pots completar els teus estudis amb un grau superior de Laboratori de diagnòstic clínic. Aquests estudis estan pensats per qualificar-te en el sector sanitari i accedir a un lloc de treball a través de la xarxa d’empreses de l’escola, on realitzaràs les teves pràctiques professionals. Però si encara vols seguir estudiant, podràs fer-ho en algun dels graus universitaris afins a aquest sector professional. Estudiar FP és estudiar professió.

Laboratori de ciències naturals

FP Sanitària

Vols jugar?

32

33

FP SanitàriaL’escola ha firmat un conveni de col·laboració amb la Fundació Educativa Xinesa. Aquesta fundació es dedica a promoure la cultura, la llengua i l’escriptura xinesa a la comunitat que resideix a Barcelona i rodalies. Els caps de setmana, prop de 500 alumnes d’origen xinès es troben a les nostres instal·lacions per fer la seva pràctica educativa. Per a l’escola suposa poder explorar nivells de col·laboració com, per exemple, oferir extraescolar de xinès, incorporar una optativa de llengua xinesa o disposar de beques per fer estades educatives a Beijing.

Aquesta activitat de la Fundació Educativa Xinesa és oberta a nens i nenes, i joves, d’edats compreses entre els 3 i 16 anys que vulguin aprendre l’idioma xinès sigui quina sigui la seva nacionalitat i procedència.

La Fundació Educativa Xinesa Vespres CientíficsEls Vespres científics són una activitat extraescolar i familiar que oferim a tothom: alumnes, pares i mares, professorat, exalumnes, amics de l’Escola Pia i veïns de districte.

Es fan a la nostra escola els divendres i es basen en experimentar de manera interactiva els conceptes més clàssics i actuals de la ciència, fent-la comprensible per a tothom. Una manera diferent d’entendre les qüestions científiques de forma molt planera.

Per a més informació :

Web Escola Pia Nostra Senyora:http://nostrasenyora.escolapia.cat

Blog dels Vespres científics:http://dimensiociencia.wikispaces.com/

notícies

33

Alumnes de l’escola exposen a l’Espai Jove de Fontana

LLUM I TRAÇ és una exposició organitzada, dissenyada i il·lustrada per un grup de joves de segon de batxillerat artístic amb col·laboració del punt JIP i l’Espai Jove La Fontana.

LLUM I TRAÇ neix de la necessitat de concloure el treball acadèmic per part d’aquests estudiants i així poder mostrar les seves creacions en un espai públic. A través de la imatge, els dibuixos i la fotografia, els joves plasmen les seves expressions internes i inquietuds i, a partir d’aquestes, en neix l’exposició presentada.

L’exposició estarà oberta del 23 de gener al 8 de febrer de 2015 a l’Espai Jove de Fontana, Gran de Gràcia 190-192. Entrada lliure.

Marta Segura i Josep Maria Valls, professors de Química de l’Escola Pia Nostra Senyora i responsables del Centre de Recursos Pau Martí, han guanyat una Menció Honorífica en el concurs estatal “Ciencia en Acción” dels dies 3,4 i 5 d’octubre. Enguany aquesta trobada s’ha celebrat al Cosmocaixa de Barcelona. L’stand d’aquests dos professors es titulava” El Mol, el pack de sustancia pura”, en la secció de “Demostraciones de Química”.

33

34

INTERNATIONAL PROGRAMMES DEPARTMENT - WHAT’S UP?Aquest començament de curs el Departament de Programes Internacionals de l’escola ha estat enfeinat amb les següents activitats:

Sessions preparatòries per als delegats del MUNOGEls 10 alumnes de 2n de batxillerat que van assistir al MUNOG (Model United Nations of Goldberg) a Alemanya van continuar la preparació engegada el curs passat. En aquestes classes van assajar sobretot la part oral de la feina feta a l’estiu i van començar a debatre entre ells en anglès formal. Una bona manera d’anticipar el que es trobarien en els comitès.

The Gunilla ProjectUn any més, i aquest ja és el quart, la primer setmana de novembre ens hem trobat amb els alumnes i professors de l’Öckerögymnasieskola de Suècia, que arriben a Barcelona per mar. Aquesta escola té la peculiaritat que embarca els seus alumnes en diferents travessies a bord del T/S Gunilla, un veler imponent de 3 pals. És per això, que quan passen per la ciutat fent la ruta del Mediterrani aprofitem per fer un dia d’activitats conjuntes en anglès amb 22 alumnes de 1r de batxillerat. Amb la col·laboració del Museu Marítim, comencem amb uns ice-breakers i tot seguit fem una gimcana fotogràfica per la ciutat. En acabar, pugem al vaixell, on ens expliquen la vida a bord i ens quedem a dinar. Tot una experiència!

The Virtue ProjectAquest any hem començat aquest projecte nou, organitzat per la Universitat de Goteborg, i que s’ha fet coincidir amb l’arribada del vaixell Gunilla. El Virtue Project és un projecte de ciències, que hem compartit amb els alumnes suecs i que s’ha dut a terme a la Universitat Pompeu Fabra. Els 19 alumnes de Biologia de 1r de batxillerat de l’escola van ser els encarregats de fer un matí de treball al laboratori en anglès amb els companys suecs per observar i analitzar què hi havia a la superfície d’uns discs (tipus CD), que havien estat submergits a l’aigua del Port del Barcelona des del passat juliol. Els resultats es van comparar amb els discs que havien portat des de Suècia el dia abans i els discs que un submarinista havia extret de la quilla del Gunilla. Seguidament, hi va haver una degustació de menjars del mar d’aquí i de Suècia, i la jornada va acabar amb una visita al vaixell. Va ser una recreació d’un entorn de treball científic que els nostres alumnes es poden trobar en un futur pròxim, ja sigui fent un Erasmus a l’estranger o treballant en un laboratori amb científics d’altres països.

Coming soon...• Preparació dels 6 delegats de 4t d’ESO per assistir a

Sessió Regional del European Youth Parliament (de finals de novembre fins a gener).

• Reunió informativa per als alumnes de 1r de Batxillerat que vulguin participar en els projectes MUN d’aquest curs i el curs vinent (desembre)

• Càstings per als alumnes de 1r de Batxillerat interessats en assistir als MUNs (desembre)

• Participació a la Sessió Regional del European Youth Parliament a Barcelona (gener)

34

35

Convertir-te en l’ambaixadora de Malàisia, Iran, Mèxic o Austràlia...ser el delegat d’Egipte, Suïssa, Sudan o Brasil, en definitiva, passar d’alumne de Batxillerat a diplomàtic d’un MUN (Model United Nations)... Aquest és el repte!Des de fa 6 anys, l’escola ofereix als alumnes de Batxillerat la possibilitat de participar en aquests projectes internacionals, ja sigui a Alemanya o a Romania, on se simulen les Nacions Unides i se’n recreen les sessions de treball. A MUNOG i a MUNOB, els nostres alumnes juntament amb alumnes d’arreu del món representen països que mai no poden ser el seu, i discuteixen temes de caire social, econòmic...en anglès per trobar-hi solucions.

Encuriosits per la crida i l’experiència, amb ganes de millorar l’anglès, posant-se a prova a ells mateixos o simplement fent “un acte de fe” que t’ha aconsellat el professorat o algun company més gran que hi ha participat, any rere any, alumnes i més alumnes es presenten a les proves de selecció que fem a l’escola per poder accedir a una d’aquestes places.

Un cop aconseguit el passaport diplomàtic, la preparació fins a arribar al MUN és llarga i intensa, però necessària per poder estar al nivell que es demana i gaudir al màxim...hi ha moments de dubtes, incerteses, pors i nervis, però els valents que accepten el repte viuran una experiència personal que malgrat totes les explicacions prèvies, és difícil de transmetre!

Perquè hi ha un abans i un després d’un MUN, tant per als delegats i delegades com per als MUN-Directors, escoltem algunes veus de les dues delegacions MUN d’aquest 2014. Ells més que ningú ens poden dir com ho han viscut: Honourable Delegates, you have the floor.

“Realment el MUNOG m’ha canviat, m’ha fet mirar el món de manera diferent, m’ha fet entendre la realitat, m’ha donat l’esperança que jo puc fer alguna cosa important i m’ha fet conèixer més a mi mateixa.” Sra. Pia Callís, Ambaixadora de Mèxic al MUNOG 2014.

“MUNOB és una hòstia a la cara! El món real, realment davant dels teus ulls.” Sra. Carla Palet, Delegada d’Austràlia al MUNOB 2014

“Estic segura que el MUNOG, una experiència única i indescriptible, marcarà per sempre les nostres vides. Ha aconseguit que ens adonem de la crua realitat però sobretot ens ha ajudat a proposar opcions per solucionar-la.” Sra. Paula Del Amo, Delegada de Brasil al MUNOG 2014

“No trobo paraules per expressar la felicitat que tinc ara mateix, perquè aquesta experiència no es pot explicar, s’ha de viure.” Sr. Joan Mor, Delegat d’Iran al MUNOB 2014

“L’experiència MUNOG és, sense cap mena de dubte, una de les millors de tot el meu període escolar, on aprens, coneixes gent d’altres països, madures i t’ho passes genial. MUNOG is Love.” Sr. Leon Guallart, Delegat d’Egipte al MUNOG 2014

“Una setmana plena d’emocions que no sé descriure amb paraules. És un record que perdurarà per sempre en el meu cor.” Sra. Georgina De la Ossa, Delegada de Sudan al MUNOB 2014

“Experiència inoblidable, coneixement de temes sobre el nostre món, pànic escènic superat, autonomia completa, màxima preparació prèvia, saber improvisar en qualsevol moment. Gent de diferents cultures i països diferents però amb un fi comú, intentar “salvar el món, en el qual vivim”. Sra. Júlia Led, Delegada de Malàisia al MUNOG 2014

“Ha sigut una oportunitat INCREÏBLE i que agraeixo infinitament haver pogut tenir.” Sra. Anna Barrachina, Ambaixadora de Sudan al MUNOB 2014

“He descobert que la meva vida és molt més gran del que em pensava. MUNOG és indescriptible. No hi ha paraules que quedin a l’alçada de l’experiència.” Sra. Mònica Pascual, Ambaixadora d’Egipte a MUNOG 2014

“Repetiria l’experiència totes les vegades possibles.” Sra. Nelia Garcia, Delegada d’Iran al MUNOB 2014.

“Deixa’m dir-te que si tens l’oportunitat de participar en un projecte així, no t’ho pensis dues vegades! Fes-ho!” Sra. Cesca Gasull, delegada de Suïssa al MUNOB 2014

THE MUN EXPERIENCE

(fragments trets dels blocs de MUNOB 2014 i MUNOG 2014, que us convidem a llegir des del web de l’escola – Programes Internacionals)

Rosa Cols | Responsable de Programes Internacionals

35

36

La mediateca recomana ...

LIAO, Jimmy. Ojalá pudiera formular un deseo. Barbara Fiore, 2014

LOWRY, Lois. L’home dels records. Camp a través, 2014.

SUTCLIFFE, William. El mur. Una faula moderna. Grup 62/Fanbooks

Si, una vez reunidas las siete bolas de dragón, invocaras al dragón Shenlong, ¿qué le dirías?

Si tuvieras una lámpara mágica que te concediera lo que le pidieras, ¿qué deseo formularías?

Parece que tenemos muchos sueños por realizar, pero si tuvieras la oportunidad de formular un deseo, ¿cuál sería?

Recomanem aquest àlbum del Jimmy Liao perquè és un meravella per a grans i petits, amb unes il·lustracions magnífiques i un text amb un to irònic que no et canses de rellegir.

La història comença en un lloc anomenat “la comunitat”, una utopia on tot és aparentment perfecte, tot el món diu la veritat, tot el món té una feina determinada, una parella triada, fins i tot els fills han estat triats.

Jonàs és un membre de la Comunitat exactament un Onze, a punt de convertir-se en un Dotze a la cerimònia de desembre. És un dia molt important per a Jonàs i la resta d’Onzes, perquè és el moment que els és assignat l’ofici per a la resta de la seva vida. Jonàs serà l’escollit per ser el nou home dels records, un càrrec molt especial… que li farà veure la realitat en la qual està vivint.

Molt recomanable!!!

En Joshua explica les seves peripècies d’una forma tendra i alhora insolent. Perd la pilota en territori prohibit, un lloc militaritzat, vigilat, on sempre li han dit que hi ha un enemic brutal i implacable. Un lloc sense nom que fa pensar, sense dubtes ni concessions, en la Palestina ocupada.

Un relat carregat de tensió que descriu com la dominació, la mentida i la intransigència poden transferir el sentiment d’odi. Una novel·la que fa pensar i reflexionar, alhora que ens endinsa en una història inusual i commovedora, vista amb els ulls d’un nen que s’atrevirà a anar més enllà del mur.

Rosa Maria Dos Santos | Responsable de la Mediateca

36

37

Els alumnes que

estan fent el crèdit “Descobrim la mediateca”

preparen una guia de viatge i per fer-ho han de cercar diferents tipus

d’informació com ara mapes, llocs turístics, dades pràctiques a l’hora de planificar un viatge,

imatges i, per complicar-ho una mica més, hauran de planificar un circuit... realitzable! Podreu visitar amb nosaltres Nepal, Sidney, Mikonos, o fer una

ruta de vins, una ruta pels parcs temàtics de Florida i fins i tot anar a Legolàndia.

Estan molt engrescats dissenyant la seva guia perquè la volem digitalitzar i

compartir al blog de la mediateca.

Aquest any els alumnes de segon d’ESO viatgen pel món...

37

38

Quan vas començar a estudiar periodisme, et veies on ets ara? T’esperaves arribar més lluny o eres més pessimista?

Tens somnis, però mai no saps on arribaràs. No m’imaginava fent la feina que faig que, per sort, és la que m’agrada. Jo només pensava en escriure i explicar a la gent allò que pensava que m’agradava fer.

Com va ser la teva primera experiència en el món del periodisme?

El primer article que vaig publicar era una

crònica d’un partit de la lliga regional entre l’Europa i el Prat al Mundo Deportivo, el diari on treballo actualment. Em vaig sentir ple de satisfacció en veure que els meus somnis començaven a plasmar-se.

Quan va néixer aquesta il·lusió de ser periodista?

Quan era petit jo volia ser arquitecte. Les dues coses que feia millor eren veure futbol i dibuixar. M’agradava comentar i retransmetre els partits i el meu pare em reconeixia que ho feia molt bé. Em vaig

adonar que volia ser periodista entre els dotze i tretze anys. Hi havia un professor a l’escola que ens estimulava a fer allò que volíem i sabent que jo començava a sentir una atracció pel periodisme i m’hi volia dedicar, em donar una oportunitat per poder començar. Abans del primer article al Mundo Deportivo, el primer document que es va publicar en nom meu va sortir al Diari Barcelona, un diari que ja no existeix. Vaig enviar una carta al director i me la van publicar.

Exalumne de l’Escola Pia Nostra Senyora, treballa al Mundo Deportivo des de 1987, després d’un breu aprenentatge a La Vanguardia. El 1994 passa a informar sobre el Barça. Ha tingut el privilegi d’informar del Barça. Tots aquests anys, ha viscut en directe el Barça, situat en el Camp Nou i ha viscut les finals de Champions, de Copa, de Supercopes i del Mundial de Clubs.

En Joan Poquí, periodista del Mundo Deportivo

CONTACTEM AMB ELS EXALUMNES

39

Quina és la rutina d’un periodista?

En un diari es poden treballar molt gèneres de periodisme. Hi ha la notícia, el reportatge, la investigació, etc. Les tasques de producció d’un diari t’ocupen tot el dia. Si no has de cobrir cap roda de premsa ni entrevistar ningú, el que fem és documentar-nos. Informar-nos per estar al dia de tot allò que passa, o bé per preparar reportatges a llarg termini.

Hi ha hagut alguna entrevista que t’hagi marcat?

Va haver-n’hi una que em va doldre ja que la vaig fer a una persona que es va morir en poc temps. Es tracta d’un futbolista que es deia Basora, del Barça de les cinc copes. El meu pare l’admirava molt, i em va fer gràcia entrevistar-lo. El fet és que setmanes després va morir, no perquè sigui el personatge més important que he entrevistat. He tingut la sort d’entrevistar a jugadors com Messi, Ronaldinho, Mourinho...

Creus que l’ofici de periodista està recompensat econòmicament?

El periodisme és una feina molt vocacional. Amb això vull dir que t’ha d’agradar molt per fer-la. És una feina que exigeix sacrificis i exigeix una disponibilitat horària molt

extensa. Mai no saps en quin moment sorgirà una notícia o una entrevista. Requereix estar més pendent del que passa que de la teva vida. El salari que tens mai no recompensarà tants sacrificis. Per això diem que el periodisme és una professió vocacional.

Com creus que han afectat les xarxes socials a la professió de periodisme?

Han afectat canviant el model informatiu. Els diaris electrònics han fet disminuir la facturació de diaris de paper però aquest fet també ha tingut una part positiva i és que han ajudat que tinguem ràpid accés a la informació.

Has treballat mai a la televisió?

Mai no he elaborat un programa però sí que participo en tertúlies. Ara mateix, per exemple, col·laboro amb TV3.

T’agradaria treballar en un altre diari?

Vaig estar a punt d’anar-me’n al Marca. No m’hagués importat canviar en un passat, però ja porto 27 anys al Mundo Deportivo i se m’ha covat l’arròs.

A l’hora d’acabar els estudis, què busques i com busques?

És important trobar-se amb oportunitats, que són escasses, i estar preparat per

assolir-les. S’han de fer sacrificis perquè comences a treballar. En cas que no t’arribi l’oportunitat l’has d’anar a buscar tu. Com per exemple gravar un programa de ràdio fet per tu i portar-lo a diverses emissores.

Tens algun referent?

Tots tenim algun referent, els meus eren Juan José Castillo que segurament no el coneixereu perquè era el director del Mundo Deportivo de fa molt anys i Andrés Estronys era el que feia les cròniques del Barça i l’Espanyol al Mundo Deportivo fins que es va jubilar. Jordi Basté és una bèstia, viu molt intensament la professió i aquest que és més actual, i que el podeu conèixer, també l’admiro.

Un consells per aquests alumnes de l’optativa de periodisme?

Les oportunitats són escasses com ja he dit abans, ara no us ho sembla perquè viviu en un món fals però, a l’hora de sortir, les coses no són tan fàcils. Si a l’escola apreneu una metodologia del treball quan sigueu periodistes aquesta metodologia l’aplicareu en el vostre treball i és important tenir-la ben assolida.

Alumnes de Periodisme

40

ESPI@DIMONIS núm. 14 _ Febrer 2015Revista interna de l’Escola Pia de Nostra Senyora

C/ Diputació, 277 _ 08007 BarcelonaTel_ 93 488 1 1 66 Fax_ 93 487 60 38Adreça electrònica _ [email protected]_http: //nostrasenyora.escolapia.cat

espiadimonis 14

Documents