esports d'hivern 28
DESCRIPTION
revista oficial de la federació catalana d'esports d'hivernTRANSCRIPT
ANY
XII •
TEM
POR
ADA
08/0
9 •
NÚ
M.4
ww
w.e
spor
tsdh
iver
n.ca
t
PU
BL
ICA
CIÓ
O
FIC
IAL
D
E
LA
F
ED
ER
AC
IÓ
CA
TA
LA
NA
D
'ES
PO
RT
S
D’H
IVE
RN
MUNDIAL D’ESQUÍ ALPÍ A VAL D’ISÈRE � ISPO MÚNIC: NOVETATS 2009/2010
� ENTREVISTA A KATHRIN ZETTEL � RED BULL PLAYSTREETS �
PARAFINAT I ENCERATGE A L’ESQUÍ DE FONS � I TOTA L’ACTUALITATPVP: 3,5 EUROS
ESPORTS D’HIVERNESPORTS D’HIVERNESPORTS D’HIVERNESPORTS D’HIVERNESPORTS D’HIVERN
patrocinadors col·laboradors
entitats col·laboradores
03
editor i directorPanxo Pi-Suñer Cañellas
coordinador editorialXavier Bautista
cap de redaccióCeles Piedrabuena
col.laboradorsLuciano Acerboni, Fidel Alonso, David Álvarez,
Pako Benguerel, Kim Carreras, Victor Carreras,Joan Cartanyà, Robert Costa, Elisabeth Esporrín,Toni Grases, Nacho Oruezábal, Marcos Pérez de
Rozas, Panxo Pi-Suñer Osés, Israel Planas,Lluís Sala, Marc Sixto, Enrique Ribas
disseny i maquetacióMPD & Arts, Mònica Colomer i Thilo Schlepper
publicitatMarta Faya. Tel.: 932 111 146
Juan Antonio Gómez. Tel.: 934 879 240
administracióMaría Jesús Torres i Jesús Puente
correcció de textosUnió de Federacions Esportives de Catalunya
redacció i publicitatSant Gervasi de Cassoles, 79
08022, BarcelonaTel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911
webwww.esportsdhivern.cat
impressióGraficmon (PRINTED IN SPAIN)
distribucióComercial Atheneum, S.L.
Joventut, 1908830 St. Boi de Llobregat, BarcelonaTel.: 936 544 061 - Fax: 936 401 343
a./e.: [email protected]
preu3,5 Euros, IVA inclòs
copyright© Media Pro Dynamic, S.L.
08022, BarcelonaDipòsit Legal: B-42348-2002
Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els
textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta
revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els
editors. ESPORTS D'HIVERN és una publicació de Media Pro
Dynamic per a la Federació Catalana Esports d'Hivern, i és
lliure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.
Federació Catalana d'Esports d'HivernPresident: Ramon Carreras
Balmes, 191, 5è 1a. 08006, BarcelonaTel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526
www.fceh.cat
editaMedia Pro Dynamic, S.L.Sant Gervasi de Cassoles, 79
08022 BarcelonaTel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911
a/e redacció: [email protected]/e publicitat: [email protected]
Revista membre de l'Associació dePublicacions Periòdiques en Català
Amb la col·laboració de
Seccions006 editorial
008 actualitat
010 notícies
046 competició
064 clubs de la FCEH
065 neu professionals
Reportatges018 ispo 2009: les novetats
024 red bull playstreets:
el freestyle envaeix els carrers
028 esquí de fons: parafines i ceres
034 val d’isère 2009:
campionat del món d’esquí alpí
040 entrevista: kathrin zettel
058 mites i llegendes
Snowboard060 SnowKorner
062 tècnica:
leb frontside 180 a 180 out
ANY
XII
TEM
POR
ADA
08-0
9 / N
ÚM
. 4
sumari
busca’ns online awww.esportsdhivern.cat
06
editorial
Hem de canviar el xip de l’esquí
Estimats amics i amigues,L’any del Centenari de l'Esquí a Catalunya ens està regalant una de les millors temporades deles darreres dècades. Hi ha neu per tot arreu. Podem baixar per on ens agradi més, sense caplimitació amb excepció del que aconselli la prudència i el nostre nivell. Les pistes a les estacionscatalanes estan exuberants de neu, precioses. És un any per gaudir veritablement de les pas-sions que ens són comunes, i ens uneixen esportivament.
Hoquei, mà a mà entre el Barça i el Puigcerdà. Ara que la temporada esportiva ja està forçaavançada, podríem fer un repàs al que donen de si els nostres esports d’hivern, tot posant perendavant que és per a mi un orgull com a president el nivell tècnic, d’eficàcia i esportiu delsesquiadors i esquiadores, surfistes i patinadors i patinadores catalanes. Semblaria que, d’acordamb el temps i les nevades, s’hauran posat d’acord per explotar justament aquesta tempora-da. Començant per l’hoquei, el Futbol Club Barcelona just acaba de guanyar la lliga regular, i totindica que a les finals del play-off es trobaran el Puigcerdà i el Barça.
Joves patinadors amb talent. En patinatge, la parella de ballet de la que forma part Adrià Díaz,patinador català i provinent del nostre Centre de Tecnificació de la Blume, i en individualAlejandro Soler, patinador del Club Gel Puigcerdà, també integrat al grup de tecnificació de pati-natge, ens estan regalant unes magnífiques participacions internacionals, entre elles la de lesFOGES (Jornades Olímpiques de la Joventut). Per altra banda, patinadors com Francesc Palaui Víctor Bustamante ja s’apropen als nivells més alts, tot seguits d’un nodrit grup de patinadorsi patinadores molt joves i amb talent.
Un dels millors equips de surf de neu. En surf de neu som un dels millors equips a la Copadel Món en les disciplines d’estil lliure. Cada setmana sumem meritòries classificacions, entreelles les del mundial de Corea. Precisament, a Corea és on a Molina, acompanyada de les fede-racions, va recollir la bandera de la FIS que haurà d’onejar a la Tossa durant als propers mun-dials de 2011. Entre els i les més joves es varen escollir els representants a les FOGES, i varesultar que han estat tots de Catalunya.
Esperançador futur a l’esquí alpí. En esquí alpí és destacable el fet que per primera vegadaen molts anys l’equip masculí que representava a Espanya va aconseguir classificar a tots elsseus components en les especialitats tècniques en un Mundial. L’actuació del joves esportistescatalans, tant als descens i supergegant com a les tècniques, ha estat un èxit molt meritori, imostra el camí ascendent que ha agafat el nostre esquí masculí. És un camí llarg, però que espresenta amb clares possibilitats de futurs èxits. La selecció estatal als Mundials, tant en
dones com en homes va estar repleta de catalans. Catalans i catalanes de la nova forna-da que clubs i FCEH han anat conduint amb el suport dels centres de tecnificació. L’actua-ció a la Universíada dels equips catalans ha estat força meritòria. El millor de tot i el quemés avala el nostre treball és un fet insòlit fins ara. La selecció espanyola que ens repre-sentarà al Mundial Júnior de Gramisch està formada per dos nois i dues noies, tots ellscatalans: Andrea Jardí, Aura Mengual, Pol Carreras i Kim Salarich. S’ho han guanyat apols, i per primer cop participen a un Mundial Júnior esportistes que no estan integrats ala selecció estatal si no al Centre de Tecnificació de la FCEH Cerdanya. No significa aixòuna mancança per part de la RFEDI, si no que es deu al canvi de política i criteri pel quall’ingrés a les seleccions estatals es produeix en una edat superior, i es deixa als millorsesportistes que es desenvolupin, tranquil·lament, dins els seus centres de tecnificació,compaginant esport i estudis.
Els i les fondistes catalanes pressionen. I he deixat amb tota la intenció del món el fonsper al final. Els i les catalanes pressionen en tots els fronts, però molt especialment dinsla Copa del Món i la Copa d'Europa, on Laura Rogué, que fa pocs dies pujava al podi delsmundials sub-23, ja lidera la Copa d'Europa. Amb les seves contínues victòries és ja la mésdestacada de totes i tots els esportistes de nòrdic de l’Estat.
Destacaria com a esportistes de neu més destacats en els darrers anys a Jordi Font,Queralt Castellet i, ara, Laura Rogué. Estic segur que estan en disposició de lluitar persuperar el currículum d’aquella esportista catalana que està acreditada com la millor delsnostres cent anys d’esports d’hivern. Em refereixo a Conchita Puig.Que estem una mica per darrere d’altres nacions és un fet que no es pot negar. Però calreconèixer que lluitem amb mitjans molt diferents i amb clar desavantatge. Un petit detall,quan escric aquestes reflexions la majoria d’infants europeus disposen d'uns preciososdies de vacances blanques en ple hivern, un fet diferencial que fa que els francesos, elssuïssos i molts altres infants europeus puguin conèixer i experimentar els esports de neu,amb família o amb les seves escoles. Estem parlant d’uns esports que són nacionals ala majoria de països europeus, i que a Catalunya, tot i ser un dels més practicats, ha estattractat com una activitat social i lúdica, com podria ser la d’anar a la platja.Després de cent anys cal canviar el xip de l’esquí. Nosaltres ho estem fent amb l’ajut delsnostres clubs i mitjança molts projectes de futur.
Ramon Carreras, president de la FCEH
Ambi
ent a
l 1r
Trof
eu C
arca
mal
Aud
i Qua
ttro
Cup
de
Baq
ueir
a(F
oto:
Tur
)
actualitat
Conxita Puig, la millorEn una temporada com la present, en què estemcelebrant el Centenari de l’Esquí no es pot passarper alt la tasca pionera que en el seu moment vadur a terme l’esquiadora Conchita Puig(18/01/1953) als anys setanta. Hem canviat desegle i a dia d’avui l’esquiadora d’Aiguafredasegueix sent una de les millors esquiadoresespanyoles i la millor catalana de tots els temps.
Les joves esquiadores catalanes –Aura Mengual,Andrea Jardí o Mireia Clemente– parlen semprede la importància que té per a elles tenir com areferent la granadina María José Rienda. Sensecap mena de dubte, Rienda és el present del’esquí nacional, però també és cert que si giremuna mica la vista enrere ens podem trobar undels majors estímuls que poden tenir les jovesesquiadores catalanes. Un dels millors mirallsen els quals poden veure reflectida la sevaascensió esportiva. Ens estem referint a la tra-jectòria, curta, però intensa, que va tenirl’esquiadora d’Aiguafreda Conxita Puig.
Una de les millorsSense por a equivocar-nos, podem dir queConxita Puig va ser una autèntica pionera del’esquí alpí a l’Estat, en una època en què l’accésa aquesta pràctica esportiva no era fàcil, i on elsnostres representants no ho tenien gens fàcil perpoder lluitar de tu a tu amb els esquiadors de paï-sos amb més tradició alpina. Tot i això, sempre hiha casos excepcionals, i un d’ells és el de ConxitaPuig. El seu nom va començar a sonar i ambforça l’any 1967, quan es va endur la victòria a laTopolini, el Campionat del Món Juvenil, de MonteBadone. Va ser en eslàlom especial, i va deixar atothom bocabadat i es va proclamar la millorespecialista juvenil del món. Així definia la sevaactuació d’ella el periodista Andreu Mercé Varelaa les pàgines d’El Mundo Deportivo: “Amb segu-retat als seus viratges, amb esperit agressiu ales pistes, amb una condició física esplèndida iuna tècnica sorprenent, Conxita Puig ha demos-trat que en esquí de velocitat la porta del triomfno està sempre tancada als espanyols”, per afe-
gir, “la campiona ha sabut aprendre del seu pareuna gran afició per l’esquí, una tècnica molt esti-mable i un estil que dóna enveja contemplar. Si amés afegim que ha heretat una classe que no espot adquirir i una passió innata per la neu, lesbanderes i la competició, veurem que l’esquíespanyol ha tingut en el darrer any a dos cam-pions: Conxita Puig i Aurelio García”.I no anava gens errat Andreu Mercé, ja que elsanys posteriors Conxita Puig va mantenir la sevaprogressió, fins arribar a ser una de les millorsesquiadores del món a la dècada dels anyssetanta. Va estar present en dos Campionats delMón (Val Gardenia 1970 i St. Moritz 1974, assolintdos novens llocs), en uns Jocs Olímpics(Sapporo, va ser la 29 al descens) i en onze pro-ves de la Copa del Món, disputant les disciplinesmés tècniques i assolint com a millor resultat latercera plaça de Schruns, Àustria, al 1973, terce-ra en eslàlom, sense oblidar-nos de les sis victò-ries que va assolir a la Copa d’Europa. Despréses va casar amb el seu entrenador, RolandTissot, que havia estat també entrenador delCANM als anys setanta, i que també era entrena-dor de la selecció francesa i se’n va anar a viurea Megève, on encara resideix, i on encara alsseus 55 anys dóna classes d’esquí. Sorprenc,doncs, que es retirés amb només 21 anys, peròquan se li comenta aquest fet, ella respon ambun català mig afrancesat que “en aquella èpocala trajectòria esportiva dels esquiadors era moltcurta. A dia d’avui sembla estrany que ho deixéstant jove, quan els esquiadors competeixen i ambèxit més enllà dels 35 anys, però aleshores noera tant estrany”.
Sandra, Stefan i MáximeIgual que el seu pare va fer amb ella, la Conxitaha transmès la passió que sent per l’esquí alpíals seus tres fills: la Sandra, l’Stefan i el Máxime,i tots tres ho han fet força bé. La Sandra, com laseva mare, va guanyar la Topolino, i després dediversos anys amb la selecció espanyola i de patiruna sèrie de lesions i problemes ho va deixar perdedicar-se a ser monitora, com la seva mare, i adia d’avui està casada amb el corredor de Copadel Món Andrej Bachleda. El Máxime Tissot ésuna de les joves esperances de França, tot i queja ha disputat 38 curses de la Copa d’Europa i sisde la Copa del Món, mentre que la realitat méspalpable és la de l’Stefan. Estem davant un delsmillors eslalomistes de França, que ja té al seucurrículum dues victòries i sis podis a la Copad’Europa, així com dos segons llocs a la Copa delMón, les dues en eslàlom, a Are 2006 i BeaverCreek 2005. Però, de nou el destí va ser cruelamb la família Tissot i una sèrie de greus lesionsvan apartar a l’Stefan de l’alta competició.-Enguany l’hem tornat a veure als millors estadisi ara treballa per mirar d’assolir el nivell que ja vademostrar fa uns anys.
08
Currículum esportiu
1974 St. Moritz (Suïssa) Mundial Eslàlom 9ª
1973 Schruns (Àustria) Copa del Món Eslàlom 3ª
1973 Chamonix (França) Copa del Món Eslàlom 7ª
1972 Para Loup (França) Copa del Món Eslàlom 7ª
1972 St.Gervais (França) Copa del Món Gegant 9ª
1972 Bad Gastein (Àustria) Copa del Món Eslàlom 6ª
1971 Sestriere (Itàlia) Copa del Món Eslàlom 9ª
1971 Abetone (Itàlia) Copa del Món Gegant 8ª
1971 Mt. St. Anne (Canadà) Copa del Món Eslàlom 6ª
1971 Mt. St. Anne (Canadà) Copa del Món Gegant 5ª
1971 Muerren (Suïssa) Copa del Món Eslàlom 7ª
1971 Oberstaufen (Alemanya) Copa del Món Eslàlom 6ª
1971 Val d’Isère (França) Copa del Món Eslàlom 2ª
1970 Val Gardena (Itàlia) Mundial Combinada 9ª
10
A les mans, SnowlifeA partir d’aquesta temporada ja podràs protegir-te les mans del fred i dels cops amb els guantsd’Snowlife, firma suïssa que ara arriba al nostrepaís de la mà de Giesse Sport. L’empresa suïssava ser fundada al 1979, i al principi fabricaven elsguants amb pell i cuir i folre a sota. Van anar afe-gint diferents materials, fins que el 1983 vanincorporar el Gore-Tex. Els seus productes escaracteritzen per la seva funcionalitat –transpi-rabilitat, escalfor, protecció contra impactes,impermeabilitat…–, la seva comoditat, durabilitati una imatge força encertada. Una imatge que amés es presenta al mercat en una bona relacióqualitat-preu. www.snowlife.ch (04)
A la muntanya, sempre s’ha de vigilarVa sortir a tots els informastius. Va ser portadad’alguns diaris i va aixecar un munt de comenta-ris. Ens estem referint a la desaparició del jovede Mataró de 23 anys Albert P, que es va perdrea l’estació de La Molina a conseqüència del tem-poral que feia i que va passar la nit al ras, gràciesa un petit refugi que es va fer amb la planxa desurf de neu. El noi va ser trobat sa i estalvi en unrefugi d’una zona fora pistes propera al Plad’Anyella, gràcies a què l’helicòpter delsBombers de la Generalitat havia ampliat el radide zona de recerca. Una recerca en què vanintervenir 100 agents, 20 vehicles i un helicòpteri que va suposar un cost de 50.000 euros alsBombers de la Generalitat. Un cop a casa seva,Albert P. Va rebre la factura del seu rescat, quepujava a 50.000 euros i que no va haver d’abonar,ja que ara com ara no s’ha de pagar per ser res-catat. Però, aquesta situació canviarà a partir delproper mes d’octubre, quan sí que es cobraranels rescats per imprudència o negligència evi-dent; raó de més per ser conscient de la perillo-sitat de la muntanya, especialment quanesquiem o surfegem fora pista i quan les condi-cions climatològiques no són les més idònies.Tant en un cas com en un altre, mai està de méstenir les espatlles cobertes, i per això res millorque estar en possessió de la TargeNeu, la targe-ta de serveis i assegurança de la FederacióCatalana d’Esports d’Hivern (FCEH).www.fceh.cat, 93 415 55 44.
01 Segueix el Centenari de l’Esquíal llarg de tot aquest 2009.
Segueix el centenari de l’esquíEl tour del centenari de l’esquí a Catalunya no hafet res més que començar. Si encara no heu gau-dit d’aquest acte, encara esteu a temps. El quesegueix és el calendari que resta de l’exposiciófotogràfica dels cent anys d’esquí a Catalunyaaquest 2009.
Març: ajuntament de Berga, del 26 de febrer al26 de marçAbril: Vielha Val d'Aran, del 3 al 28 d'abrilMaig: Solsona, del 13 al 31 de maigJuny: ajuntament de la Seu d'Urgell, del 5 al 30de junyJuliol: Vall de Núria (pendent de confirmar )Agost: ajuntament de Ribes de Fresser, de l' 1 al30 d'agostSetembre: Castellar del Vallès, de l'1 al 15 desetembreOctubre: Esterri d'Aneu , del 2 al 30 d'octubreNovembre: Lleida, del 5 al 30 novembreDesembre: Camprodon (pendent de confirmar)
Més informació: Centre Excursionista deCatalunya (933 152 311, www.cec.cat) i FCEH(www.fceh.cat, 93 415 55 44). (01)
Digues: PatataaaSi aquest hivern has anat a Vallnord, esperemque sí, i has fet alguna foto que recorda unmoment divertit, la pots penjar a la pàgina web del’estació andorrana –www.vallnord.com–, al’espai del concurs Patataaa, el qual neix ambl’objectiu de recaptar fons per a la FundacióVallnord i per als projectes que desenvolupa afavor dels infants. Amb aquesta acció no nomésfas una acció lloable, ja que amb una mica de sortpots tenir premi. El guanyador s’emportar uncotxe Smart. El segon una càmera rèflex CanonEOS 1000D + 18/55 IS, i el tercer una Canon IXUS860 IS, i els set classificats següents també tenenpremi. Pots votar per SMS, enviant un missatgede text al 7766. www.vallnord.com (02)
Edition Line, de StöckliFacilitat, rendiment i comoditat són els concep-tes que defineixen l’Edition Line d’Stockli.Aquestes qualitats s’apliquen a la construcció detots els integrants de la línia Edition, per mirar desatisfer les exigències dels esquiadors. La prin-cipal característica és la seva excel.lent cons-trucció en sandvitx, la qual permet jugaresquiant sense afectar l’esportivitat i la dinàmicadels esquís. Quatre són els models que s’alineena l’Edition Line. Cross edition –orientat a totesles situacions–, Spirit edition –pensat pel confort,tolerant i fàcil de controlar –, Rotor 70 edition–òptima conducció gràcies al patí de l’esquí– i elStormrider XL edition, confortable i fàcil de con-duir. www.stockli.com (03)
notícies
02 A Vallnord, si dius Patataaapots tenir premi.
03 L’Edition Line d’Stöckli satisfà lesnecessitats de tots els esquiadors.
04A partir de la propera temporada podràs protegir les teves mans amb elsguants Snowlife.
11
06 La Navjacket et protegeixdel fred, de la neu i a més amés fa les funcions de GPS,què més vols?
Èxit dels tests multimarcaAlgunes vegades, quan vas a comprar uns esquís o unes botes, especial-ment si ho fas en una botiga de comfiança i especialitzada, et preguntaràscom és posible que el venedor sàpiga transmetre tant bé les virtuts del’equipació d’esquí. Més enllà de la passió que senti pels esports d’hivern, ide la formació que hagi rebut, enguany les botigues han pogut prendre parten els tests multimarca. Aquests ja feia temporades que es duien a terme aAndorra, i enguany es van ampliar a l’estat. Les cites andorranes han estatGrandvalira, al Tarter, i Vallnord, a Arinsal, i les de l’estat espanyolBaqueira, Masella, Formigal i Sierra Nevada. I les marques presents han
estat: Atomic, Rossignol, Head, Völkl, Salomon, Dynastar, Lange, Blizzard iFischer. I el sistema de funcionament és senzill i fàcil pels botiguers: arri-ben directament al test, on se’ls dóna un forfet i un tiquet per dinar a l’esta-ció, per tot seguit provar tots els esquís que vulguin en l’horari comprésentre les 09.00 i les 14:30 hores. Una experiència la d’aquest hivern quesembla ser que ha deixat a tothom content, ja que la resposta de les boti-gues ha estat bona i d’aquesta forma les distribuïdores poden reduir unapart dels seus costos.
ser exposat a l’equivalent de dos anys d’exposicióa la llum. Hi ha marques com Columbia que sónconscients d’aquesta situació, i que ofereixenpeces amb una capacitat especial per absorbir laradiació UV. Per protegir bé del sol, l’UPF hauriade ser de 30 o superior. The Skin CancerFoundation n’és conscient i per això distingeixamb el seu segell de recomanació les peces deroba i accessoris que, com els Omni-SahdeColmbia, ofereixen protecció eficaç davant delsol. www.skincancer.org (05)
Caçadora d’Oneill amb GPSArriba un a nova era en el món de l’esquí, del surfde neu i de gaudir dels esports d’hivern, ja queO’Neill acaba de treure la Navjacket, una jaque-ta de Gore-Tex d’altes prestacions amb GPSintegrat. El GPS va integrat amb pantalla LCD, ila NavJacket fa servir l’avançada tecnologia denavegació Traker MyWay, per facilitar la navega-ció per una ruta predeterminada a través d’unspunts, waypoints, preseleccionats a les muntan-yes. Al web www.navjacket.com es poden desca-rregar mapes interactius de més de 590estacions d’esquí d’Europa i Estats Units i elsusuaris també poden escollir, compartir i inter-canviar rutes amb altres membres de la comuni-tat en línia de NavJacket’s. El funcionament éssenzill, n’hi ha prou amb connectar el GPS unmòbil amb accés a Internet, podent crear, editari seleccionar rutes i waypoints, i també es pottrobar amics, podent el que el porta seguir alscol.legues amb el GPS en un mapa interactiu quemostra la pantalla del mòbil. I la informació escomplementa amb dades com la velocitat, ladistància recorreguda o l’alçada. Una tecnologiaque es complementa amb les prestacions d’unajaqueta de primera. www.oneill.com (06)
Columbia et protegeix del solNo és que Columbia ara també es dediqui a fercremes solars, sinó que els seus productesd’estiu estan fets a consciència, perquè lesradiacions del sol, cada cop més fortes, espe-cialment a la muntanya, no tinguin un efectenociu sobre la pell. La tecnologia de protecciósolar que fa servir Columbia Sportswear es per-met bloquejar les radiacions UV dolentes, per aquè no agafin la pell i puguis gaudir de més horesde sol sense precaucions. Perry Robins, directorgeneral i president de la Skin Cancer Foundationho té clar: “sempre hem destacat la importànciade les peces de roba amb protecció solar com ainstrument clau dins del nostre arsenal davantles radiacions UV. Són un mètode senzill i evidentde protecció davant el sol que guanya populari-tat”. La capacitat de protecció solar de la robapot mesurar-se i regular-se amb el sistemaFactor de Protecció Ultravioleta (UPF), el qualmesura la protecció davant les radiacions UVA iUVB. Per exemple, un teixit regulat UPF 30absorbeix o bloqueja 29 de cada 30 unitats deUVR (radiació ultravioleta), a banda que hauria demantenir la protecció després de 40 rentades i
05 Aquesta camisa de Columbia et protegeixde la incidència dels raigs solars.
A Baqueira també li donen a l’estil lliureL’estació de la Vall d’Aran és coneguda pel seu grandomini esquiable, per la qualitat dels seus serveis i perla bona neu que sempre tenen, però enguany tambéestà sent notícia pel renovat Snowpark de Beret. Estroba en un marc idoni, el Pla de Beret, a més de 1.850metres d’alçada, sota la mirada de muntanyes com elTuc de deth Dossau o el circ de Baciber. Atès per un per-sona del tot qualificat, que es preocupa pel bon mante-niment del parc, l’Snowpark de Beret consta des de mòduls d’iniciació al’estil lliure, d’una C, 1 rainbow –molt còmode–, 1 pla-baixada, 1 mur-railal final de la ronda i diferents mòduls de fàcil accés i en els quals és fàcilprogressar. És un parc de neu que agrada a tots: des dels riders ques’inicien en l’estil lliure comencen amb saltets de 35 centímetres d’alça-da, als més pro que volen més de deu metres. La gran família Freestyleté el seu punt de trobada al pla de Beret.
Fitxa tècnicaTerreny: Longitud: 550 metres. Amplada: 75 metres. Pendent: 10/20graus. Alçada: 2.000 metres.Continguts parc: Format: slope style. Nivells: tots. Mòduls de neu: 10.Mòduls artificials: 13.Remuntador: telecadira Blanhiblar, de quatre places desembragable.Cota base: 1.839 metres. Cota alta: 2.220 metres. Desnivell: 381 metres.Horari: 09.30 h-16.30 h. Màquina: Pisten Bully 300 Parkbull. Shapers:Diana, Truji, Àlex Cortijo i José Carlos.Conjunt mòduls artificials: Box Mini Rainbow, 8 metres. Box barana P:B.:4x7 metres. Box P (2 nuits): 3 metres. Box P: 5 metres. Box P. 10x1metres. Street: 12 metres. Box B: 6 metres. Box P: 10 metres. Box P.B.:3x5 metres. San Francisco: 3x4x5 metres. C:10 metres. Miniwall: 2x5metres.Més info: http://snowparkbaqueiraberet.blogspot.com
La cuina del centenari de l’esquíEl centenari de l’esquí també s’assaboreix a taula, o com a mínim en unllibre gastronòmic. Els que vareu poder assistir al sopar de gala de lacelebració del centenari a la vall de Ribes ja haureu assaborit uns platsfets específicament per a l’ocasió, i on la neu era la font d’inspiració. Ara,gràcies a Els Fogons de la Vall de Ribes, tots podem cuinar aquests platsa casa nostra, ja que a ‘La cuina del centenari’ en queda constància de laseva elaboració. El llibre dóna a conèixer receptes lligades a la històriade la Vall de Ribes i a la neu. En destaquen la sopa de neu, el bacallà con-fitat amb oli de pi negre i camamil·la, el pollastre dels traginers, el nevatamb cruixent de pedretes de Núria i gerds o les peres al vi. El preu del lli-bre, amb fotografies d’Oriol Molas, és de 20 euros i es pot comprar a lesoficines de turisme de la Vall de Ribes. Més info: www.vallderibes.com,[email protected], 972 727 728.
Vallter milloraUna de les claus de l’exit d’una estació, més enllà de la neu, és el bonfuncionament dels serveis, a Vallter ho saben i per això els han potenciat.Els comences a gaudir tant bon punt arribes a l’estació amb les dueszones d’aparcament , i que vas gaudint a mesura que avança el dia. Desde l’ampliació de la terrassa- solàrium del Frankfurt La Borda, la crea-ció de la xarxa de neu artificial a la zona del Parc Lúdic (Trineus-Tubbys),la col.locació de tanques paravents a la zona de debutants (Morens), a la
zona de Barquins i a lapista del Xalet, fins a lacreació de l’oficinad’atenció al client. Senseoblidar-nos de la novaweb, els 40 professors, eljardí de neu o els 77aspersors de neu quegaranteixen l’esquiabili-tat. www.vallter2000.com
notícies
notíciesPractica el telemarc a GrandvaliraSense arribar a ser una bogeria, la pràctica de latècnica d’esquí més antiga, el telemarc, té unamajor demanda. Cada cop són més els afeccio-nats que volen saber què és i en què consisteix eltelemarc, a Grandvalira són conscients d’aques-ta demanda creixent, i per aquesta raó ofereixenel servei de l’Escola d’Esquí i Surf de neu deGrandvalira. De fet, tant l’Escola d’Esquí i Surf deneu de Grandvalira com les tendes de lloguer dematerial han vist augmentades la demanda demonitors i material per a la pràctica del tele-marc. Tanmateix, al megadomini Andorra potsgaudir de l’amabilitat dels ambaixadors, elscompanys perfectes per a esquiadors d’alt nivellque vulguin descobrir els racons més inèdits delsprop de 200 quilòmetres de pistes esquiables queofereix el domini. www.grandvalira.com
Educació satisfà a les estacionsA altres països funciona i amb molt d’èxit, i d’apli-car-se al nostre país també funcionaria. Ambaquest optimisme han rebut les estacions d’esquíla proposta del conseller d’Educació, ErnestMaragall que els escolars facin una setmana devacances al febrer a la neu, que podria ser del 8al 12 o del 15 al 19. Aquesta iniciativa ha agradati força als hotelers i a les estacions d’esquí. Enaquest sentit, el president de l’Associaciód’Hotelers del Pallars Sobirà, Ramon Aytés, qua-lificava la proposta d’idea brillant, tot recordantque les vacances escolars al mes de febrer jafunciona a altres països, i afirmant que el noucalendari afavorirà el sector de la neu i el turismea les comarques de muntanya. Una opinió quetambé era compartida per la responsable del’escola de Port Ainé, Míriam Messegué, qui veiaamb molts bons ulls aquesta iniciativa: “si lesempreses faciliten aquestes vacances també alspares, aquesta setmana servirà a moltes famíliesper dedicar-la a la neu i a l'esquí, aspecte que nosolament afavorirà a les estacions d'esquí sinó atot el sector turístic de de muntanya”.Una inicia-tiva que ha rebut el suport de la FCEH, de fet“nosaltres vàrem proposar a Ensenyament quecalia fer una promoció especial de l’esquí esco-lar, tot aprofitant el Centenari”, diu RamonCarreras, president de la FCEH.
BREUS
Si en el que resta de temporada d’esquí
vas a algun d’aquests tres restaurants:
La Borda de Pal, la Borda d’Arinsal o el
Racó de la Coma d’Arcalís, no només
gaudiràs de la millor gastronomia, sinó
també d’una exquisida carta de vins i
caves, elaborada per Jean Louis Le Guil i Bertrand Ferré, els
enòlegs de Classic Vins, a preus molt assequibles.
A la seu de POC no només es preocupen per la nostra segu-
retat a l’hora d’esquiar. També pel nostre entorn. Així, un 1%
dels beneficis de les vendes de les BUG Series els destinen
al Institut Permacultura de l’Amazònia. Igual no ens sembla
graire, però més val un 1% que res, oi? www.pocsports.com
Isostar és notícia. No ja pels beneficis que ens aporten al
cos els seus productes energètics, que són notables, sinó
per la publicació de la Guia d’aliments dietètics adaptats a
un intens desgast muscular. www.isostar.com
De mica en mica l’aeroport de la Seu d’Urgell va agafant
forma. En la darrera trobada entre el president de la
Generalitat de Catalunya, José Montilla i Albert Pintat, cap
del govern d’Andorra, Montilla va recordar que “en aquest
moment no és ni aeròdrom”, tot dient que s’ha fet un “pas
important amb l’adquisició dels terrenys” i que ben aviat es
posaria fil a l’agulla amb el pla director.
Neix la primera empresa especialitzada en el manteniment
i la reparació d'esquís i planxes de surf de neu a nivell
nacional. T’adreces a ells i passen a recollir-te el material.
Són Suelas y Cantos. www.suelasycantos.com
Reusch i Gore s’uneixenFins ara només es feia servir en guants per amotoristes, però a partir de la propera tempora-da també s’aplicarà als guants d’esquí. Ensestem referint a la tecnologia X-Trafit, desenvo-lupada per Gore, i que des del 2009 portaran elsguants Reusch. Els beneficis d’aquesta innovaciósón clars: un ajustament perfecte, alta sensibili-tat al tacte, i màxima protecció davant lesinclemències meteorològiques, ja siguin el fred,el vent o la neu. Pot ser que aquestes tres quali-tats es donin com a inherents als millors guants,però no sempre és així. Ara, gràcies a Reusch iGore, sí. www.reusch.com, www.gore-tex.com
Esquia gratis a KitzbühelSegur que si ets un bon afeccionat a les cursesd’esquí alpí, en sentir la paraula Kitzbühel not’has pogut estar i t’has aixecat de la cadira, i non’hi ha per menys, ja que estem davant una delsdescensos més mítics del calendari. Doncs bé,ara podràs lliscar la sola dels teus esquís per lesmateixes pistes que els ‘cracs’ mundials, i a unpreu realment interessant. Tant si has acabatamb les cames ben toves després de tantes jor-nades d’esquí a casa nostra, com si no ha estataixí i vols acomiadar-la per la porta gran, res comesquiar els mesos de març i abril a la joia austrí-aca de Kitzbühel, un lloc idoni per a un viatge
d’esquí a la primavera. 168 quilòmetres de pistesen perfectes condicions, surf de neu-funparksplens d’acció, pistes naturals per trineus, rutesmarcades per esquí i centenar de quilòmetresd’esquí de fons…, i la seva orientació nord-est iles modernes instal.lacions de Kitzbühel fan ques’hi pugui esquiar fins al mes d’abril, i a unspreus força interessants. En el marc delSchnee(s) pass-Zuckerl (pase d’esquí) la regió deKitzbühel ofereix paquets realment atractius,allotjament i forfets inclosos. Fins a final de tem-porada hi ha set nits, amb forfet de cinc o sis diesa escollir, per a persona i a partir de 440 euros enuna pensió de tres estrelles. I amb l’Osterhasen-Zuckerin (oferta conill de Pasqua), a partir del 15de març i fins a final de temporada, tambés’inclou un dia més d’esquí gratuït. Així, doncs,aprofita aquesta oferta, ja sigui de diumenge adimecres o de dijous a diumenge. www.kitzbue-hel.com, [email protected]
BREUS
La nova oficina de Turisme d’Andorra
es troba al número 133 del carrer Pau
Claris, per tant, ja no hi són al World
Trade Centrer, ja que com deia Albert
Pintat, cap del Govern Andorra, “era
una ubicació massa allunyada. Es trac-
ta que Barcelona visualitzi l’oferta turística d’Andorra, afa-
vorint també les relacions amb aquesta ciutat”.
Tierras Polares és una agència de viatges molt especial, en
què la neu i els països nòrdics estan molt presents. En el
seu catàleg trobem des de la travessa d’Spitzberg –espec-
tacular travessa polar amb esquís i trineu a 1.200 km del
Pol Nord– a la Ruta dels Samis –travessa de 100 km, trineu
de rens, ideal per a famílies– fins una proposta d’iniciació
polar a Noruega. www.tierraspolares.es
Reposicionar bé la marca al mercat i situar-la al nivell que
es troba en països com Italià, Franca o Alemanya. Amb
aquesta finalitat Jorcani, s’ha convertit en el nou agent
general de la marca d’ulleres i màscara Smith, propietat
del grup Sáfilo, per a Espanya i Andorra.
Si encara no t’hi has passat aquest hivern, ja trigues. Ens
estem referint a la nova botiga de Cofix a Alp, que va obrir a
principi d’aquesta temporada i que sembla ser que està
funcionant força bé. Es troba en un lloc maco i acollidor. La
decoració del local està força ben aconseguida, amb un
regust rústic molt encertat i al seu interior trobaràs les
millors marques de material dur i tou. Contacte: Plaça
Nova 1, Alp. Tel.: 972 144 167.
notíciesEs constitueix la taula de l’esquíEl Govern va aprovar el 2006 el Pla director de les estacions de mun-tanya, amb l’objectiu de donar suport al turisme de neu, atesa la sevarellevància com a motor econòmic de les comarques pirinenques. Pertal d’impulsar les estacions de muntanya, el Pla preveia un conjuntd’actuacions de modernització de les instal.lacions, promoció del sec-tor i obertura de línia d’ajuts per al període 2006-2011. Una de les líniesd’actuació era la creació d’un canal estable entre el sector de la neu iel Govern català, que facilités la posada en comú d’informació i la ges-tió del propi Pla. Ara, la taula ja s’ha constituït. Està formada per repre-sentants del Departament de Política Territorial i Obres Publiques(DPTOP), del Departament de Medi Ambient i Habitatge, delDepartament d’Innovació, Universitats i Empresa, de l’Institut Català deFinances i de les estacions d’esquí que integren l’Associació Catalanad’Estacions de Muntanya (ACEM); és a dir, representants de Masella,Boí Taüll Resort, La Molina i Vall de Núria (FGC), Lles i Baqueira Beret. Aquesta Taula tindrà com a principal funció servir de lloc de trobadaestable entre l’Administració i el sector privat, per tal d’impulsar eldesplegament del Pla director, el qual s’estructura en quatre estratè-gies, que es desenvolupen en deu programes i 18 accions concretes,amb un pressupost total de 71,4 MEUR. Val a dir, que durant les convo-catòries de subvencions de 2007 i 2008, el DPTOP va concedir més de5,6 milions d’euros en ajuts per a la millora de les instal.lacions, i espreveu que enguany l’import total de les subvencions sumi 3,2 MEUR.Veiem quina ha estat l’aportació els darrers dos anys:
Programa2007 2008
Transport per cable 273.974 161.998Producció de neu artificial 1.223.248 715.798Manteniment d’accessos 584.490 650.000Manteniment vies municipals 300.000 309.000Ajut estacions nòrdiques 700.000 700.000Total 3.081.712 2.536.796
Allarga la temporada al màximTanca els uls i mira de fer memòria, però pocs hiverns havien estat tantbons com aquest per gaudir de la neu i dels esports que en ella s’hipoden practicar. Per aquesta raó s’ha de rebre com a molt bona la notí-cia de l’obertura d’algunes estacions fins els primers dies del mes demaig. Sí, maig, no ens hem equivocat. Això és com a mínim el que enshan comunicat algunes de les nostres estacions, com ara Masella o BoíTäull Resort, però és que la resta ho faran a mitjans d’abril. A més, desde finals del mes de febrer ja funciona el forfet de primavera, el qual etpermet esquiar a un preu molt més econòmic. L’únic és que, donadal’època de l’any que estem, el millor és que comencis a esquiar bend’hora i que exprimeixes al màxim les esquiades, ja que donada lacalor, a mesura que avança el dia l’estat de la neu no és tant bó com aprimeres hores del matí. Però, aquesta realitat no treu la gran oportu-nitat que tenim enguany d’esquiar en molts casos fins el mes de lesflors. Què més podem demanar. En imatge, la Masella amb la Cerdanyaal fons.
Baixa més ràpid entrenant amb Compex WinplateL’entrenament amb plataforma vibratòria està cada dia més de moda. Totstenim un objectiu per complir, i una vida molt atrafegada que fa que cadadia sigui més difícil assolir-lo! Però això té solució amb la nova CompexWinplate. En ella hi trobaràs un programa específic per esquí amb el qualtreballaràs els principals músculs implicats en aquest esport, i per tant,
t’assegures que el treball estarà exclusivament encaminat amillorar el teu rendiment en el teu esport!Aquests són els exercicis que podràs fer en el programa d’Esquí:
Enfortiment de Quàdriceps i Glutis: Tenir uns quàdriceps ben
treballats ens permetrà portar un centre de gravetat ben baix, i
per tant, tenir una millor estabilitat durant els descensos, així
com millorar en els girs i equilibrar el cos davant de possibles
desequilibris.
Enfortiment d’abductors: Els abductors col·laboren
amb glutis i quàdriceps en les accions que hem
comentat. Per tant, és important tenir un equilibri
en el treball d’aquests tres grups musculars.
Enfortiment de la musculatura abdominal: A cap
esquiador se li escapa la gran importància que té
tenir una musculatura abdominal correctament
treballada per tenir un bon rendiment en aquest
esport. La musculatura abdominal treballa com a
centre de gravetat del nostre cos. Per tant, un
abdominal fluix representa una enorme vulnerabi-
litat del centre de gravetat, i això influeix directa-
ment en la pèrdua d’equilibri. Per tant, és
important treballar tant el recte de l’abdominal
com els obliquos de l’abdomen.
Enfortiment de Tríceps i Dorsal: Els pals de
l’esquiador tenen un paper important tant en l’equilibri com en
algunes disciplines en els girs. Per tant, és molt important tenir
ben treballats els dorsals i els tríceps per poder aprofitar bé
aquesta tècnica.
Estiraments d’isquiotibials i d’adductors: Amb la plataforma
vibratòria no només podem aconseguir augmentar la força dels
nostres músculs, sinó que podem fer que aquests guanyin flexi-
bilitat reduint així el risc de lesionar-nos. Degut a la postura que
anteriorment explicàvem, els isquiotibials estan molta estona
escurçats, i pateixen accions molt explosives durant els descen-
sos. Si aquests músculs són poc elàstics és fàcil que
puguin aparèixer ruptures fibril·lars. En canvi, si aquests
músculs tenen una flexibilitat adequada, aquest risc de
lesió disminueix. Pel que fa als adductors, aquest patei-
xen moltíssim en tots els girs que fem. Per tant, és bo que
aquest siguin flexibles per reduir el risc de lesió.
Més info a www.compex-winplate.com
18
Celes Piedrabuena
Tino MorteDeixant de banda aquestes dues evidències, a l’edició2009 de l’Ispo Winter de Munic (la fira d’esports d’hivernmés important d’Europa) va quedar molt clar que les mar-ques han concentrat les seves col·leccions, enfortint elsseus punts clau. Segueixen apostant per les dones, res-pecten més que mai la natura i són més que consideratsamb l’ecosistema, i molts no han pogut resistir de moureel cos al ritme que marca la tecnologia rocker, la qualgaranteix màxima flotabilitat i bona resposta en pista.
Avanç novetats 2009-2010
4FRNTMatt Sterbenz va fundar 4Frnt fa set anys a Truckee, Califòrnia, i encara el mou el
mateix motor: oferir uns bons esquís, basats en les experiències i els desitjos dels
seus riders. Una forma de fer que s’aprecia a tota la col·lecció, però especialment
en el CRJ, el VCT Turbo i el Clic. El primer, el pro model de CR Johnson, arriba en
quatre mesures i calça la tecnologia rocker: màximes prestacions en neu profunda.
S’ajusta el pont (camber) i els radis d’espàtula i cua, eliminant els punts de frega-
ment i augmentant la flotació i la maniobrabilitat en neu verge. Una tecnologia que
també porta el VCT Turbo, edició limitada del pro model de Vincent Dorion, que la
temporada que ve arriba a la seva cinquena edició, amb rocker, però amb menys
pont en el model estàndard. Tots els riders de 4Frnt han anat de mica en mica i si
haguessin tingut al seu abast el model Clic haguessin progressat de faula, ja que
estem davant un esquí total d’estil lliure, pensat pel migtub i el parc, que facilita
l’aprenentatge i a un preu molt interessant.
ARMADALa marca de les tres A segueix tenint com a referència els esquís T-Hall i l’AR6 –el
pro model del Taner seria una mica més flexible– i l’AR6 aniria destinat a una per-
sona que passa moltes hores al parc però que busca una joguina més polivalent–,
però també van molt fort amb l’Alpha. Un esquí de pont invertit, però amb el patí
relativament estret, amb què és molt més fàcil dedicar-se a l’estil lliure. Diuen al
catàleg que amb l’Alpha 1, també hi ha el 2, l’evolució de l’esquí ja ha arribat, i no
els falta part de raó, ja que l’Alpha és especial el miris per on el miris. Primer per-
què a nivell de construcció barreja el cap amb el sandvitx. A sota, al punt de recol-
zament, hi ha la construcció sandvitx plana, la qual dóna una bona adherència a l’hora
d’esquiar, i després comença a pujar l’esquí amb la construcció cap; i la línia de cotes
també és especial. N’hi ha cinc de diferents. Si et pensaves que els esquís d’estil lliu-
re eren molt més rectes, ja pots treure’t aquesta idea del cap. N’hi ha prou amb que
segueixes amb la mirada tot el cantell lateral de l’Alpha.
ATOMICCanvi radical en totes les línies de la col·lecció. Després de la bona acceptació que
està tenint la tecnologia Doubledeck al carrer i els bons resultats a la Copa del Món,
aquesta s’aplica ara als esquís de gegant i eslàlom, de forma que es popularitza en
uns esquís que canvien la cosmètica, amb un look més agressiu, i amb detallets com
el protector metàl·lic a l’espàtula. La línia Drive, polivalents, es potencia amb models
nous i l’aplicació de la Doubledeck, i en la gamma all mountain neix el Nomad Savage.
Un esquí de 94 de patí, en què la fusta és ben visible, que s’ha construït respectant
al màxim el medi ambient, i que, tot i la seva amplada, va molt bé en pista. Una filo-
sofia que queda del tot reflectida amb la bota Renu. És la primera bota cent per cent
ecològica: carcassa i tanques de plàstic reciclat, no es fa servir metall, la beta adhe-
rent és de cotó i el botí està fent amb bambú, buscant la mínima contaminació, man-
tenint prestacions i guanyant en lleugeresa. Segueix apostant per la Hawx,
traspasant aquest motllo als infants i traient uns nous botins asimètrics: amb la part
exterior més tova per esmorteir i l’interior una mica més dur per un tacte més direc-
te al carvejar. Hi ha una gran inversió en dona, amb la Doubledeck, i amb el pont
invertit als esquís de forapista.
BLIZZARDPetites millores i grans millores tecnològiques, sobre aquests dos pilars gira la
col·lecció de Blizzard per a la propera temporada. Es parla d’Hi-Tech Emotions Vol.2,
o, dit d’una altra forma, una continuació clara de les millores que ja has pogut tas-
Sóc rockeri m’agraden les dones
4FRNT ARMADA ATOMIC BLIZZARD
19
tar enguany. És a dir, extensió del sistema IQ –millor càrving, major estabilitat i
adherència i menys cansament–, amb l’afegit de parets laterals als esquí de com-
petició i l’extensió del power frame: prolongació del canal de la fixació cap endavant
i enrere, de forma que la transmissió de la força s’aplica a tot l’esquí. Una suma de
forces que es tradueixen en una gran rigidesa en la torsió de l’esquí i una molt bona
flexibilitat. Mantenen famílies i amplien la línia de dona, amb esquís per a totes les
noies i un nou model de muntanya. I no ens hem d’oblidar de la gamma infantil, una
de les meravelles de la col.lecció. Blizzard ha aconseguit que amb el sistema IQ
l’esquí sigui lleuger i flexi com un d’adult, facilitant l’aprenentatge, podent regulant la
fixació amb una facilitat espectacular.
BLOSSOMAquesta marca familiar i artesanal, segueix fidel a la seva manera de fer: esquís de
taller molt manuals, elaborats seguint una construcció tradicional. Enguany, les úni-
ques novetats les trobaríem a les cosmètiques, ja que les dues línies segueixen ben
clares: la de competició, en eslàlom i gegant, i la línia vintage: l’esquí amb la imatge
de fusta, tenint com a model més representatiu en aquest camp el model que llueix
la flor d’edelweiss. Més novetats: el logo Worldcup lluirà a tots els esquís de com-
peticióció, es fa un esquí amb construcció laminada a un preu més baix, com per
tenir un esquí de taller de primer preu, i surt un nou model de telemarc.
DYNASTAR-LANGEA nivell de tecnologies, més que aportar-ne una de nova, han declinat molt models
de la gamma Contact a l’Autodrive Ultimate Fluid, la qual dóna una major potència i
fluïdesa a les corbes. La línia Race de Dynastar ha patit un fi retoc a nivell de cosmè-
tica i neix un nou esquí de gegant, l’Speed Course Ti, model que té unes prestacions
d’un esquí de competició, però amb una línia de cotes i una geometria que el fan molt
polivalent, dinàmic i esportiu. En la gamma Contact, la de polivalents, afegeixen el
Contact Cross, fins ara en competi i, com en la línia race, en un mateix esquí hi ha
l’opció titanal o amb el sistema fluid. Una familia semblant a la Contact, seria la nova
Booster, que vindria a susbtituir a l’Instinct i que representaria els models bàsics de
Contact: línia de cotes similar a la d’un 4x4, però amb la cua més estreta per major
permissivitat i tolerància. Perfectes per progressar. En forapista, apareixen els
Sultan, buscant major maniobrabilitat en pista, en estil lliure aposten pel joc amb
l’Spin, Supermigtub i Serial. Les noies són un dels punts forts de Dynastar. A
l’Exclusive Fluid li han sortit dos germans grans, l’Elite (race carver de noia, top) i el
Pro (alta gamma, molt d’eslàlom, dur i reactiu). Lange segueix apostant pel crazy
blue a la línia de competi, la qual pateix un retoc estètic, amb la canya negra en
alguns models, i neix la nova gamma Blaster, molt interessant, amb horma de 102
mm, de facill calçat i bones prestacions.
ELAN-DALBELLOArriba la segona generació WaveFlex, que ara també es troba a la família Speedway:
un waveflex que va d’espàtula a cua, incloent-hi el patí. Una gamma, l’Speedway, que
ha variat un xic la geometria dels seus esquís –123/72/102–, mantenint el sistema
Fusion, el que fa que l’esquí sigui més suau i harmònic. Prestacions que recullen els
models 14 o 12, per exemple. L’altra gran novetat: els esquís de competició porta-
ran la tecnologia WaveFlex, a més d’una nova cosmètica i un nou sistema de placa.
El resultat: un esquí més fi, que guanya en grip a la neu i en duresa torsional. Com
tots, a Elan també aposten pel pont invertit –amb el Boomerang t’ho passaràs teta
entre els arbres–, per a l’estil lliure, amb uns esquís molt juganers, i per les dones,
amb tres famílies ben clares: Studio Performance, Studio Free Series i Studio
Recreational, cobrint tot el ventall femení. I pels fanàtics del gran Ingemar Stenmark,
arriba el seu Signature, amb l’última capa en fibra de carbono, que fa que l’esquí sigui
més potent. Un bon esquí de pista, però que val els seus diners. Els esquís vénen
signats per ell i el paquet és complet: esquís, bastons, bossa i un xip antirobatori. I
a Dalbello potencien el sistema Cabrio de tres peces i la categoria Axion, així com la
bota de noia, la Raya, que ara és més rodoneta, lleugera i atractiva, sense deixar-
nos la completa col·lecció d’estil lliure: des de primer preu a la bota pro.
FISCHERVa ser una de les sensacions de la temporada passada i segueixen apostant-hi. Ens
referim al foradet a l’espàtula, que segueix ben present a la línia Race. Enguany li
sumen una inserció en la cua, als RC4 Worldcup. L’orifici ve a ser una supressió de
35 a 40 grams en espátula i de 19 a 20 a la cua, el que fa que l’esquí guanyi en
maniobrabilitat. Els que han ideat aquest any són diferents formules de tapar el fora-
det de l’espàtula, en funció de l’ús que es doni als esquís. La gamma High
Performance segueix igual. Mantenint els tres Progressor, però amb retocs d’imat-
ge. La diversió a pista queda garantida amb la família Sport Performance, amb els
nou Viron, que donen una major adherència gràcies al nou nucli de fusta. Els All
Mountain Performance, ara es diuen Heat i es queden en tres unitats. On amplien i
força, en les noies, amb dues línies: una basada en un esquí més clàssic, amb patins
de 70 a 75, amb un rails que fan l’esquí més lleuger, i amb una gamma de forapis-
ta força completa. En forapista, canvi de look, i un impressionat Watea de 114 de
patí, amb un concepte de navegació de neu, amb quilla i cua d’oreneta. Força atrac-
tiva la col·lecció infantil, seguint els paràmetres dels esquís adults. I si en esquí
segueixen apostant pel hole, en botes es mantenen fidels a la tecnologia Soma-tec,
mantenint la posició natural dels peus i aconseguint un ràpid canvi de cantells, un gir
excel.lent, major grip i seguretat. Segmenten la col·lecció en racing/race, race/high
performance, viron, my style (dona), forapista i infantil. L’aposta per la competi i per
oferir una major resposta a les noies és clara.
BLOSSOM DYNASTAR-LANGE ELAN-DALBELLO FISCHER
20
HEADForça millores a la nova col·lecció de Head. D’entrada, amb una línia race que deri-
va de la que fan servir els pro de la Copa del Món, amb un nou esquí de gegant que
és una meravella i que està en adult i infant. La línia Chip continúa aposten per la tec-
nologia intel·ligent i es concentre en tres models. Podriem dir que la gran novetat
serien les noves col.leccions Icion i Peak. La primera seria l’all mountain pista i es
beneficia del treball de la Torque Turning Technology, sistema que combina una fle-
xió molt suau amb una rigidesa superior en torsió i agafada als cantells. L’Icon TT
80.0 seria el model superior. També és nova la gamma Peak, que es diversifica en
all mountain forapista –es mouen perfectament dins i fora de les pistes. El Peak 78
seria el germà gran– i all mountain touring, amb la més moderna tecnologia, que fa
que els esquís siguin força lleugers. Arriba una nova col·lecció de neu pols especta-
cular i el Jon Olsson de parc i migtub de tota la vida ha estat remodelat, amb cons-
trucció sandvitx i autèntic rendiment twin tip. Sense oblidar-nos de la gran
potenciació en dona, amb esquís per a tots els gustos i tendències. La cirereta al
pastís la posa el nou sistema Railflex en fixacions i la gran col·lecció de botes, amb
la posada al dia i millora de la gamma Edge i les noves Vector, de doble i triple injec-
ció, preparades per ser escalfades, amb un ganxo basat en l’espina de peix, força
efectiu i que aporta un gran confort i una estètica força encertada.
K2A grans trets, fan més de pista la línia all mountain Apache, noi, i T-Nine, noia; man-
tenen l’esperit twin tip que els caracteritza, i incorporen una nova categoría,
Backside, pensada per a tots els que volen fugir de l’estació a la recerca de l’aven-
tura. També incorporen noves tecnologies, com l’Schizofrantic: un fantàstic sistema
que permet als joves fer forapista pel matí i estil lliure per la tarda, gràcies als inse-
rits dels esquís, a la fixata Schizo i a l'espècie de clau que hi ha darrere de la fixació.
Més fàcil, impossible. Com fàcil és moure’s amb els esquís que incorporen la Catch
Free Technology. No deixa de ser un nou disseny del pont, fent servir el cent per cent
del cantell efectiu quan es carveja i facilitant enormement el viratge, així com el con-
trol. Una suma de prestacions que queden reflectides en el nou Apache MSL –esquí
de pista ultra prestacional, el Burnin’Luv en noia –força importants a K2– o el
Hardside dins de la línia Backside, amb el ja esmentat pont invertit: un esquí força
ample, però àgil al viratge.
MOVEMENTThe Freeski Company no s’atura, segueix innovant i pujant-se al carro de les noves
tendències. La gamma d’estil lliure de la propera temporada és la que presentarà
més novetats, representades pel canvi de nom del Joystick, que ara passa a dir-se
El Loco. Cambia el nom i la fabricació: ara és de construcció sandvitx tot l’esquí, molt
més modern, de forma que es guanya en nervi, major rendiment i major rigidesa. Un
esquí apropiat pel parc, amb una protecció d’alumini, quan abans era de titanal. La
resposta de Movement als esquís de pont invertit és el Fly Swatter. Un esquí amplot
que enamora i espanta a l’hora. En comptes de fer el pont invertit, han fet un esquí
que en la seva superfície mitjana queda totalment pla. Un esquí que en neu profun-
da va de pel.lícula, però que també dóna, en teoria, una bona resposta en pista. En
estil lliure, el Jaya canvia el disseny i arriba el nou Source, un esquí ample, però amb
què carvejar en pista és una diversió. I l’excentritat també arriba amb la nova línia
d’estil lliure Zoo. Han fet una producció limitada i consta de quatre models, però quan
els compris els podràs combinar, a un preu més econòmic.
NORDICAResum: s’ha canviat gairebé tota la col·lecció, ampliant algunes gammes i renovant
les fixacions, incidint en què el disseny vagi parell amb els esquís, aplicació d’una
nova temporada de la placa cross balance, integrada dins de la construcció, amb una
regulació fàcil i a l’abast des del primer preu. I, com fins ara, en cada concepte de
patí ofereixen dos diferents construccions: una versió titanal i una de carboni, pels
qui vulguin un esquí més canyero o més light. Concretant, en race, una persona que
busqui un esquí amb prestacions, res com l’Speed Fire Pro o el Firefox en noia, sense
oblidar-nos del Nitrous en la línia Hot Rod, all mountain, i l’aposta de Nordica en la
línia forapista i d’estil lliure. Com tampoc hem d’oblidar el 70è aniversari de Nordica,
que es tradueix en una nova línia d’esquís i botes. I en botes, la principal innovació
és la nova Dobermann, on l’Agressor, gràcies a una placa d’alumini que porta a la
sola agafada amb quatre cargols, optimitza la conducció, ja que l’esquiador ha de fer
menys força i aconsegueix més energia en el gir. Un bota, un sistema, que dóna el
millor de si mateix en neu dura. Es reforça la gamma all mountain, amb dureses de
125 a 75, home i dona, oferint unes bones botes tant en disseny com en presta-
cions.
ROSSIGNOLA nivell d’esquís, els d’Artés concentren totes les famílies. En competició mantenen
el bon nivell, i als esquís de taller els retallen una mica l’espàtula. En la línia Zenith
segueixen apostant per la concentració i aposten clarament pel Zenith 10 i el 9.5,
Avanç novetats 2009-2010
HEAD K2 MOVEMENT NORDICA
ROSSIGNOL SALOMON
21
ampliant la gamma per sota, que és on es fa més volum. En estil lliure, segueixen
fidels la filosofia Seven Artistics Sins (SAS), potenciant enguany la col.lecció, però és
en la línia de dona on van forts, amb la incorporació de nous models amb diferents
cosmètiques. Hi ha dues famílies, l’Attraxion i l’Harmony, i presenten un nou esquí
de competi femení, l’Attraxion XII. A nivell de tecnologia, segueixen confiant en el sis-
tema Mutix –un xassís amb uns braços intercanviables al davant i al darrere que per-
meten modificar el comportament dels esquís–, i aquesta de mica en mica la van
popularitzant a més models i famílies. El Radical R9S seria un esquí pels corredors
exigents i el Zenith 10 una bona joguina pels esquiadors tot terreny. Rossignol
també va fort en botes, amb dues línies: la Sinergy –adreçada a un esquiador mitjà
i on impera la confortabilitat – i la Vita, col.lecció pensada per a les dones i que
segueix els mateixos paràmetres que la Sinergy.
SALOMONAgafa un esquí d’eslàlom i un de gegant. Passa’ls per una batedora i el resultat és
el nou 24hores de Salomon. Un esquí molt polivalent de pista, amb què pots fer virat-
ges curts i amples sense problemes. Els que en saben gaudiran al màxim. Podriem
dir que aquesta és la máxima novetat de Salomon, però és que n’hi ha diverses. Una,
la nova tecnologia Powerline, evolució del Prolink que ja existia a Salomon, que als
esquís de competi va muntat per fora de l’esquí, i als de carrer va integrat a l’esquí.
El benefici del Powerline és el major temps que les extremitats dels esquís estan en
contacte amb la neu. La gamma Aero, la all round, un esquí càrving de pista, ha evo-
lucionat: construcció sandvitx, tot nucli de fusta i amb l’hybrid technology: l’esquí res-
pon al que demana l’esquiador. En all mountain hi ha tres Tornado diferents, tots una
mica més amples, i en esquí lliure sobresurt l’ecològic Shogun, amb la tecnologia
rocker, i amb una agilitat inesperada en pista. Ja en botes, la línia de competi passa
a ser de color blanc, i ha adoptat la tecnologia Custom Shell. Sobresurt l’Impact 10
i la nova SPK d’estil lliure, amb la punta tova perquè els freeskiers no es deixen les
ungles.
SCOTTLa col.lecció de la temporada propera a Scott segueix estan dividida en quatre famí-
lies: all conditions, forapista, estil lliure i dona. Es manté igual de concentrada que
la present campanya, i han renovat la cosmètica de tots els esquís. En all conditions,
els polivalents, l’Aztec perd el prefix Pro i arriben el Wind i el Fire, ambdós amb la
mateixa longitud. Però és en el forapista on hi ha més novetats, amb un Stunt en
tres longituds i les seves respectives cosmètiques, i l’impressionant Crusair, la
màxima novetat d’Scott i que més mirades va concentrar a l’Ispo. El Crusair desta-
ca per fer servir la tecnologia que ells han anomenat Ventury: la neu entra per l’espà-
tula i la comprimeix, per després sortir per la cua, i al comprimir-la s’accelera el pas
de l’esquí. I la col.lecció de noia, amb una imatge força atractiva, suma el model Rosa
de forapista.
STÖCKLIEls suïssos segueixen fidels a la seva filosofia de canviar cada temporada la meitat
de la col.lecció, i de cara al 2009/10 aquest canvi el trobarem en la línia Laser, una
de les seves referències, amb els models SL i SC com a referència, i la Rotor.
Aquesta darrera gamma passa a tenir cinc models, sent uns esquís de forapista,
però amb radis de gir per pista, i amb els models 72 i 74 com a esquís amb major
sortida al mercat, amb la particularitat que el 72 és un twin tip; és a dir, que és aixe-
cat d’espàtula i cua, per la qual cosa diversifica molt el seu rendiment, ja sigui en
pista, migtub o forapista. I, a diferència d’altres marques, segueixen fidels també a
la seva col.lecció d’esquicròs, amb dos models espectaculars, i als esquís d’homes,
qualitat que reflecteix com a pocs la línia Spirit: uns esquís elegants i pocs agres-
sius a l’hora d’esquiar.
VOLANTVolant presentava dues novetats. Al ja habituals i clàssics Platinum, Gold, White
Gold i Silver se’ls ha afegit dos models nous: Luxury i Sportiv. El Luxury seria el refe-
rent de la col·lecció, i tant a aquest com al Platinum se li ha aplicat el honey comb,
un panell d’abella de fibra que fa que l’esquí sigui més lleuger, i destaca la seva trans-
parència, gràcies a la qual s’aprecia perfectament aquest nucli; mentre que a
l’Sportiv, acabat en coure, la fusta interior és ben visible. Ambdues novetats exem-
plaritzen la màxima de Volant: esquís que permetin esquiar al màxim, minimitzant
també l’esforç. Unes sensacions que no estan a l’abast de totes les butxaques.
VÖLKL-TECNICA-MARKERNovetats a dojo. A nivell de tecnologies, les grans novetats són l’aplicació del siste-
ma Bio-Logic per a dona –minimitza el risc de lesió, millorant l’stance, aixecant una
mica la part de dalt i suavitzen les cues, perquè en la fase de conducció no s’hagi
d’estar tant a sobre dels esquís, no s’enganxi la cua i l’esquí tingui certa tolerancia–,
i l’extensió del Power Switch a tres posicions: cruise, dynamic i power. S’ha moder-
nitzat la gamma Tigershark, amb l’arribada del nou 11 Feet –un model més lleuger,
però igual de contundent–, i d’un esquí ultramodern en pista: l’AC30, que es basa en
dos conceptes. Patí ample de 80, calçat amb una fixació de 80, ja que Marker ha
ideat un sistema de fixacions més o menys amples en funció de l’esquí. Apareixen
noves fixacions, com la Speedride, de 75 a 80, la Wideride, per esquís de patí més
gran de 80, o la nova Schizo d’estil lliure, que permet moure la fixació tres centíme-
tres endavant o enrere. I, com no, apliquen la construcció Rocker al backcountry, jib-
bing i freeride. Un rocker constant, sense parts planes ni rectes, basat en la
tecnologia 3d, adaptat al tipus d’esquí. Una manera de fer que s’aprecia en el
Gotama, que tot i tenir un patí de 106, té un rocker força suau. Tecnica vol que els
seus clients puguin trobar tota mena de preus en els seus segments. Apareix una
nova línia, la Phoenix –amb la 110 com a insígnia, el taronja clàssic–, i surt una nova
bota de backcountry. �
SCOTT STÖCKLI VOLANT VÖLKL-TECNICA-MARKER
22
Encara no estem en condicions d’avançar-vos les direc-
trius de la nova col.lecció d’esquís de taller Nava, que
segueix en mans d’X-Esports Grup Professional,
empresa que ara suma la marca de botes japonesa
Rexxam al seu catàleg, on també tenen la nipona On-
yone. Sembla que el rotllo oriental els agrada.
La temporada que ve podràs calçar esquís Armada i
vestir també la seva roba. A l’Ispo, la col.lecció va agra-
dar força, tant pel seu disseny, com pel seu preu, ja
que estarà al voltant dels 300 euros.
Petit canvi de nom a Stöckli, companyia
suïssa que ara passa a anomenar-se
Stöckli Swiss Sport. A nosaltres ens arri-
ben els seus esquís de la mà de Giesse, i
qui sap si en un marge de temps no
massa curt ens arriben també les bicis
Stöckli.
Global Concept. Aquesta és la línia que tenen entre
cella i cella a Movement, i que es tradueix en què els
seus millors models els complementen amb el bastó,
casc i corresponents complements.
Són tant habituals a l’Ispo com la
cervesa del bar. Ens referims a
l’excèntric Glen Plake –impres-
sionant la cresta vermella que
l luia– o al sobri Ingemar
Stenmark. A qui no vam trobar
aquest any van ser les noies Reef.
No sempre es compleixen 70 anys en tan bona forma
com ho està fent Nordica, que per conmemorar aques-
ta fita llança una línia especial d’esquís i botes. Des
d’aquí, felicitats.
L’aposta pel respecte al mediambient i el llançament de pro-
ductes que respecten com mai
l’ecosistema és una constant
en totes les marques: Atomic,
Rossignol, Völkl, Salomon… La
bota Renu és un bon exemple.
La facilitat de treball del nou sistema de fixació Schizoés increïble, per moure la fixació endavant o enrere en
funció de si vols anar de powder o de migtub.
Va rebre tantes o més fotos que
els millors models de qualsevol
col·lecció, i no hi ha per menys, oi?
Petits retocs estètics en la línia race de Dynastar, amb
un blau crazy encara més elèctric, i una petita pastilla
vermella a l’espàtula. Máxima efectivitat per a
Dynastar, que ara compta amb els serveis de DeborahCompagnoni com a ambaixadora dels seus esquís i
botes Lange.
Sempre he cregut en l’evolució de l’espècie i prova
d’això és la implantació del sistema Powerline de
Salomon, que deriva del Prolink que es feia servir a
finals dels noranta. Per cert, la col.lecció la completa-
ven amb la tecnologia Custom Air aplicada als cascos.
Marker va sorprendre a tots amb una col.lecció de
fixacions que s’adapta al patí dels esquís; és a dir, que
pels esquís amples Marker ha dissenyat unes fixacions
amples, amb què, lògicament, es guanya en presta-
cions.
Ispo Winter coopera amb la plataforma NetzwerkWinter per a un major enfocament dels esports
d’hivern, la realització d’un estudi sobre el futur de
l’esquí i el coneixement d’iniciatives pel foment actiu
dels esports d’hivern. www.netzwerk-winter.at
Markus Hefter es va estrenar com a nou director de
l’Ispo Winter. Als seus 38 anys, Markus substitueix al
càrrec Stefan Reschke i amb anterioritat es responsa-
bilitzava del Project Director i dirigia el segment d’out-
door.
Ja hi ha data per a l’edició 2010 de l’Ispo Winter.
S’enredereix una setmana i passa a celebrar-se del 7al 10 de febrer, i d’aquesta forma no coincidirà amb la
fira de Las Vegas, que al 2010 passa a Denver i que
es celebra del 28 al 31 de gener.
‘Briko, a beautiful performance’, sota aquesta frase
es presentava la nova col.lecció de Briko, que va agra-
dar a tots el que la van veure, tant la dels cascos, com
la de les ulleres i màscares. www.briko.com
Companyies com Lafuma, Trezeta, Gronell, Hugo Bess
o Descente ja han confiat en la tecnologia de membra-
nes per un laminat impermeable, tallavent i transpira-
ble d’OutDry, qualitats que tant bé es recullen en els
guants de Mountain Hardwear. www.outdry.com
La Rip Curl Rail Sessions presentada per Renault va
animar la tarda de Munic el 2 de febrer. 24 riders es
van veure les cares en una impressionat rail de deu
metres de longitud.
L’altaveu de l’Ispo Aquesta era la 69 edició de l’Ispo
Winter, que va obrir amb una super-
ficie d’exposició de 185.000 m2,
amb 1.950 expositors, provinents
de 50 països.
De nou el laboratori adidas eyewear va deixar bocaba-
dats a tothom que es va acostar al seu estand: un
laboratori on es deixava constància del laboratori de
proves que fa possible les futures màscares d’adidas.
www.adidas.com/eyewear
El nou casc superventilat, desenvolu-
pat en col.laboració amb el ‘crack’ Jon
Olsson, va ser una de les grans sen-
sacions de Poc, ja que fa servir una
nova horma de construcció exclusiva
de Poc, al costat de la nova màscara Cornea, amb una
lent cilíndrica que dóna un camp de visió inèdit fins ara,
i les proteccions amb el nou material Visco Elastic
Polymer Dough, material vicoelàstic que assoleix
nivells de protecció increïbles. www.pocsports.com
Donada la seva lesió i l’interès
de les marques que la patroci-
nen, Nicole Hosp. No es va
voler perdre la celebració de la
Ispo, i va ser un dels rostres
que més flaixos va provocar.
L’interior i l’exterior de la caravana de Sinner va com-
partir el protagonisme de la firma amb la bona rebuda
que va tenir la seva col.lecció de cascos, ulleres i màs-
cares. www.sinner.eu
Si alguna vegada aneu a Munich, no dei-
xeu de visitar la mega botiga Schurter.Té un munt de plantes, un catàleg d’obli-
gatòria consulta i encara que no compris
ves a passejar.
Jorcani ha sumat una nova referència al seu catàleg, la
marca de roba finlandesa Icepeak. Tenen de tot, satis-
fent totes les necessitats dels afeccionats de la neu i
amants de la natura. www.icepeak.fi
Els guants Gore-Tex són coneguts per la
seva transpirabilitat, propietats tallavent
i impermeabilitat, però a partir d’ara
també ho seran per l seva bona agafada,
una nova qualitat que incorporen gràcies
a la tecnologia X-Trafit, que prové del
món del motociclisme, i que es tradueix en una agafa-
da, una flexibilitat i confort òptims. www.gore-tex.com
Aquí veiem a Cristòfor Cuadres amb
dues noves marques que ja pots tro-
bar a les botigues –els cascos Shredi les proteccions Slytech–, ambdues
abanderades per Ted Ligety.
Avanç novetats 2009/2010
Durant els dies que va durar la Fira es van produïrmoltes presentacions de producte i activitats dirigi-des als professionals, notícies de les quals aquí us enresumim algunes de les més significatives.
24
Els millors ‘new school skiers’ van demostrar a la ciu-tat austríaca de Bad Gastein que són uns bons alum-nes, que estudien tant com poden, que s’apliquencom el qui més i que no necessiten anar al setembreper recuperar cap assignatura pendent: se saben eltemari de l’’slopestyle’ urbà de memòria.
Celes Piedrabuena
Red Bull Photofiles
Red BullPlaystreets
Imagina que un dia després de llevar-te, treus el cap
per la finestra i et quedes glaçat en veure com els
carrers han canviat la seva decoració. Com on abans
dominava el gris de l’asfalt i les patidores voreres, ara
mana el blanc de la neu, i on abans hi havia bancs i pla-
ces, carrers sense més manament que conduir el tràn-
sit ciutadà, ara hi ha instal.lades rampes de neu que
tallen la respiració, wallrides on fins i tot a Spyderman
li costaria mantenir l’equilibri, mòduls i més mòduls
pels quals la sola dels esquís demanarien a crits lliscar
o dobles dubbies espectaculars que gairebé arriben a
l’alçada de la teva finestra. Davant aquest espectacle,
el primer que faries és refregar-te els ulls i donar-te un
copet al cap per veure si la visió que et deparen els ulls
era real o no. Malauradament, aquest espectacle per-
tany al llenguatge dels somnis, una realitat que els
habitants de la ciutat austríaca de Bad Gastein van
poder assaborir fins a quedar empatxats, el passat 16
de febrer.
The best new school skiersL’espectacle va ser batejat amb el nom de Red Bull
Playstreets, i davant del gran espectacle que es repre-
sentava, centenars d’espectadors es van llevar ben
d’hora per agafar el millor lloc i no perdre’s cap detall
de la representació que els millors new school skiers
van escenificar pel centre de la seva ciutat. Tots els
skiers van aixecar un munt d’aplaudiments, deixant ben
calentes les mans d’un públic del tot entregat i que poc
o res té a veure amb la grada impassible que acostu-
ma a haver-hi al Camp Nou; més aviat semblava que
estiguéssim a Anflield. El que més olés va aixecar del
públic va ser el jove de tant sols 16 anys Oscar
Scherlin. Aquest nano va començar molt fort des de
l’inici de la competició, i en totes les seves rondes es
va marcar un switch 9 que va impressionar tant als jut-
ges que van servir en safata el primer triomf interna-
cional per a aquest nen que encara no sap el que és una
màquina d’afaitar. Scherlin, que és un millor especia-
lista en big air que en slopestyle, va realitzar un gran
qualificació i va deixar KO als seus rivals als quarts de
final en totes tres rondes. En les semifinals es va haver
de veure les cares amb Oskari Raitanen, de Finlàndia.
Per als més entesos, Raitanen era un dels màxims
favorits a la victòria final, donada la qualitat dels seus
trucs, l’alçada d’aquests i les bones recepcions, però
el finlandès no va poder fer res davant la determinació
de l’altre Oscar: Scherlin.
El futur és dels jovesA la gran final, el que al capdavall seria el guanyador
final es trobaria a un altre jove esquiador: un vailet de
18 anys, l’australià Russ Henshaw. Amb les piles ben
carregades i segur de les seves possibilitats, Scherlin
va repetir la ronda de la semifinal, marcant-se trucs
com el corner mute 540, mute switch 900 i safety
720 d’una execució perfecta, només una recepció no
gaire bona en la part dels rails donava algunes opcions
al cangur australià. Henshaw va començar la seva
ronda amb una línia molt clara, però d’un nivell de difi-
cultat menor, amb un repertori que incloïa un misty flip
i un gran 720 a la zona dels rails.
Finalment, la victòria va ser per Oscar Scherlin, que va
ser coronat com el millor freeskier del Red Bull
Playstreets i se’n va tornar a casa amb les claus a la
butxaca d’un flamant Suzuki Vitara. �
El freestylepren els carrers de Bad Gastein
Imatge
El freestylepren els carrers de Bad Gastein
Freeskier: Oscar Scherlin. Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.
Freeskier: qualsevol freeskier. Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.
Imatge: Red Bull Playstreets
Freeskier: Oskari Raitanen. Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles. Freeskier: Marlon Holzmann.
Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.
Freeskier: Sammy Carlson. Foto: Richard Walch/Red Bull Photofiles.
Freeskier: qualsevol freeskier. Foto: Richard Walch/Red Bull Photofiles.
26
Freeskier: qualsevol freeskier. Foto: Richard Wakch/Red Bull Photofiles.
Freeskier: Patrick Hollaus. Foto: Nicolas Joly/Red Bull Photofiles.
Freeskier: Oscar Scherlin. Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.
Freeskiers: Russell Henshaw, Oskari Raitanen, Oscar Scherlin.
Foto: flohagena.com/Red Bull Photofiles.
Freeskier: Phil Casaban. Foto: Nicolas Joly/Red Bull Photofiles.
27
28
Josep Maria Combalia i Joan Cartanyà
Joan Cartanyà
Com elegir un tipus decera en funció de les con-dicions atmosfèriques ode la neu? Com parafi-nar? Quins tipus de para-fines existeixen al mer-cat? I de ceres...?
Esquí nòrdic
Preguntes que en aquest article mirarem que quedin
resoltes, si més no, d’una manera genèrica ja que l’art
d’encerar i parafinar és gairebé això: un art amb fona-
ments tècnics. I diem que d’una manera genèrica donat
que es podria escriure un tractat de moltes pàgines
sobre el tema i amb diferents maneres i procediments.
És per això que aquí descriurem els processos més
habituals i genèrics, per tal d’oferir una visió general
del tema, però sense renunciar a esdevenir un breu
tractat pràctic de com procedir en molts dels casos
més habituals.
Un bon parafinant de la sola de l’esquí contribuirà en
bona mesura en el resultat d’una cursa en estil patina-
dor o skating, mentre que la combinació d’un bon para-
finant i un bon encerat ho farà en una d’estil clàssic. És
per això que a més d’una bona forma física i una bona
tècnica cal que tinguem els materials adequats a cada
tipus de neu i de climatologia i això es pot assolir
encertant en la tria de parafines i ceres. Arreu el món
de l’esquí de fons hi ha veritables especialistes en
aquesta tasca, i cada equip sol disposar d’una o vàries
persones per aquesta finalitat. Son els anomenats pre-
paradors d’esquís (skiman i skiwomen).
Decisiu en el resultatUn dels directors tècnics de l’equip nacional italià
d’esquí de fons va afirmar en una ocasió que l’encert en
l’elecció de parafines i ceres pot influir fins a un 20%
en el resultat de cada cursa i, de vegades, és determi-
nant per poder acabar una competició, sobretot en
distàncies llargues. Realment així és, quants casos es
coneixen de quedar-se sense cera en pujades pronun-
ciades i llargues? La resposta: molts més dels que es
voldria, el resultat: haver d’abandonar i tornar cami-
nant o corrent o com es pugui. Així, doncs en primer
lloc, cal distingir clarament entre ceres i parafines, ja
que existeix certa confusió propiciada per l’esquí alpí:
quan l’esquiador alpí aplica substàncies lliscants a la
sola dels esquís es diu que encera, quan en realitat per
als fondistes el que s’està fent és parafinar.
Per tant, en el món de l’esquí de fons, distingim de
manera diàfana la parafina (substància que facilita la
lliscada) i la cera (substància que facilita la retenció).
ParafinesLes parafines són uns productes que s’apliquen a la
sola dels esquís amb la doble finalitat de protegir-los,
evitant el ressecament, i per millorar el lliscament.
Quins esquís cal parafinar?S’han de parafinar tots els esquís: Els de patinador han
de ser parafinats en la seva totalitat de la sola, i els de
clàssic i els d’escates s’han de parafinar per l’espàtula
i per la cua, o sigui només cal deixar sense parafinar la
part central anomenada pont, ja que en aquesta zona
és on es practica l’encerat de retenció en els esquís de
clàssic, o és la zona d’escates dels esquís de passeig.
Quan s’ha de parafinar?Si volem conservar o millorar la capacitat de lliscament
de la sola és necessari parafinar els esquís cada set-
mana durant l’hivern. És recomanable netejar els
esquís i aplicar-hi parafina després del cap de setma-
na per tal que passin l’interval de dilluns a divendres en
bones condicions. Quan arriba el moment d’utilitzar-los
els desparafinem.
Malgrat el que hem dit, en el cas d’esquiadors de com-
petició es parafina cada dia fins al punt que en l’alta
competició es parafina moments abans de la cursa per
tal de millorar el lliscament, tot aplicant-hi la parafina
Parafinat i enceratgeen l’esquí de fons
AProcés de parafinat sense fluor (o base)
29
més adequada en funció de la temperatura de la neu i
de la seva consistència.
Quina parafina hem d’utilitzar?Al mercat hi ha molts tipus de parafines i de diferents
marques. En general i a grans trets, podem distingir
les fluorades de les no fluorades. Dins de les fluorades
en trobem de contingut mitjà de fluor que pot servir
com a única parafina o com a base d’una fluorada
100%, les d’alt contingut de fluor que també pot ser-
vir com a única parafina o com a base d’una fluorada
100% i les 100% fluorades que existeixen en diferents
formats: pols, sòlid o líquid, el més comú és en forma
de pols i que mai s’aplica de forma aïllada sinó que
s’aplica damunt d’una base de parafina no fluorada o
semifluorada ja planxada i polida.
Com que les parafines amb fluor són molt més cares,
les podem utilitzar només en determinades ocasions
especials: curses, marxes... i per anar entrenant cada
dia podem utilitzar les no fluorades, posant molta aten-
ció a les especificacions de temperatura de la neu que
ens senyala el fabricant de la parafina; ja que existei-
xen diferents tipus de parafines en funció de la tempe-
ratura de la neu. En el cas de les parafines no ens hem
de fixar en el color i sí en les especificacions de l’eti-
queta del producte.
Malgrat això no sempre la gamma més baixa, és a dir
la de parafines no fluorades, és la menys efectiva, en
condicions de baixa humitat llisca de millor manera un
esquí parafinat sense fluor que amb fluor.
També podem trobar altres modalitats menys utilitza-
des, però útils en certs casos molt concrets com les
grafitades que funcionen molt bé en dies molt secs i
ventosos carregats d’electricitat estàtica.
En definitiva i resumint els tipus de parafines que tro-
bem al mercat solen ser (de més a menys cost):
-Fluor 100%. El format més comú, és en forma de pols
i mai s’aplica de forma aïllada sol aplicar-se damunt
una base no fluorada o semifluorada ja planxada, ras-
cada i polida. El format líquid, que sol ser en pots
d’esprai, sol utilitzar-se per modificar el parafinant just
abans de la cursa si les condicions meteorològiques
han sofert canvis respecte a les previsions. El format
sòlid és una bona opció per curses de curta durada
tipus esprint.
-Alt contingut de fluor (sovint indicades com HF). És
sòlida en forma de bloc i cal fondre-la per la seva apli-
cació, pot servir com a parafina única o com a base
d’una fluorada 100%.
-Baix contingut de fluor (sovint indicades com LF). És
sòlida en forma de bloc i cal fondre-la per poder-la apli-
car, pot servir com a parafina única o com a base d’una
fluorada 100%.
-Sense fluor. És sòlida en forma de bloc i cal fondre-la
per aplicar-la, serveix com a única parafina i no com a
base de fluorades, ja que quan sol funcionar bé, no fun-
cionen les fluorades.
-Altres. Parafines grafitades que utilitzarem pel man-
teniment de la sola o per dies secs i ventats. Silicones
que solen combinar-se amb parafines per neus molt
humides. Olis especials que també solen aplicar-se en
dies de neu molt humida damunt de la base ja parafi-
nada, rascada i polida.
Quins altres materials o estris necessitarem?-Banc de parafinar, n’hi ha de molts tipus però cal com
a mínim que sigui estable, també solen vendre brides
de subjecció per col.locar en taules convencionals o de
càmping que tinguem.
-Planxa, en trobarem de moltes marques i tipus però
és molt convenient que disposin de regulador de tem-
peratura.
-Rasqueta de canals, que solen anar dins les caixes
dels tubs de cera tova (klister).
-Rasqueta de sola, és una rasqueta de plàstic o meta-
crilat rectangular que ens ajudarà a eliminar la parafi-
na sobrant de la sola
-Raspall de mà, n’hi ha de moltes dureses i material,
n’hi ha de metàl·lic, de niló o de pèl de cavall. Sovint sol
utilitzar-se els de pèl més dur per a les primeres pas-
sades i els de pèl fi per a les passades finals. Mentre
que el raspall de pues metàl.liques s’utilitza per nete-
jar la sola de l’esquí junt amb els dissolvents.
-Raspalls rotatius, s’utilitzen amb un mànec que els
suporta collat a una màquina rotativa o de foradar,
també amb diferents dureses i material de pè, solen
utilitzar-se per accelerar els processos de raspallat i
sobretot en parafines fluorades.
-Dissolvent, per netejar ceres i altres residus de la sola
de l’esquí abans del parafinant.
-Fibertex o draps de seda (o retalls de mitja), per
donar un acabat fi i treure les restes en acabar el para-
finant.
-Suro, que pot ser per aplicar a mà o mitjançant el dis-
positiu rotatiu, per estendre el fluor líquid o sòlid.
B
Procés de parafinat amb fluor pols
30
Esquí nòrdic
Com es parafina en cas de parafina única o de base?1. Es col·loca l’esquí ben subjecte en un cavallet o banc
de treball amb la sola cap a munt.
2. Es neteja la sola amb un drap i dissolvent si és
necessari.
3. Es deixa la sola ben seca.
4. Amb una planxa d’encerar (planxa elèctrica sense
forats) es fon la parafina i es deixen caure les gotes a
sobre de la sola de l’esquí.
5. Es planxa la superfície de manera que la parafina
líquida cobreixi tota la sola. S’ha de vigilar de no entre-
tenir-se massa per tal de no cremar la parafina i menys
la sola.
6. Es deixa refredar l’esquí. Si no s’ha d’esquiar en
aquell moment és preferible deixar els esquís amb la
parafina fins al dia de ser utilitzats. En cas contrari que
s’hagin de menester en aquell mateix dia, cal posar-los
a l'exterior en un lloc fred per tal que la parafina se soli-
difiqui del tot.
7. Es torna a posar l’esquí al cavallet o banc de treball,
amb la sola a munt i ben subjecte.
8. Amb una rasqueta de canals, que aconseguirem en
adquirir els tubs de cera, netegem el canal i les vores.
9. Agafem un bloc de plexiglàs o rasqueta de fibra plàs-
tica i rasquem la sola des del davant fins al darrera, de
manera que vagi saltant la parafina sobrant tot vigilant
que no rasquem la base de l’esquí. Només ha de que-
dar parafina en els porus de la sola.
10. Passem el raspall de plàstic en el mateix sentit pri-
mer amb raspall de pues dures i després amb un de
pues toves per polir i de seguida veurem com lluu la
sola dels esquís.
11. Després podem passar de nou el raspall dur en
ziga-zaga i de dalt a baix afinant després amb el tou.
12. Si volem podem passar, finalment un drap fi, una
mitja de seda o fibertex per acabar de treure la pols i
deixar-los ben lluents.
Com es parafina en cas de parafina 100% fluoradaen pols damunt la parafina de base?1. S’estén la pols de fluor de manera igualada i uniforme.
2. Es passa la planxa de manera ràpida taponant
(xafant la sola) al llarg de l’esquí per dissoldre la pols.
3. Es planxa a poc a poc i de dalt a baix amb una tem-
peratura aproximada de 150º (tot i que cal seguir les
instruccions de cada fabricant de parafina).
4. Una vegada uniformitzada la capa de fluor cal deixar
que es refredi uns 20 minuts, tot depèn de la tempe-
ratura ambient, si fa força fred es pot disminuir aquest
temps.
5. Es torna a posar l’esquí al cavallet o banc de treball,
amb la sola a munt i ben subjecte.
6. Raspallar primer amb raspall de niló, després amb
raspall semidur i finalitzar amb raspall tou.
7. Passar fibertex per polir.
8. Una altra opció seria després del planxat del punt 4,
raspallar amb un raspall dur i tornar a planxar per tor-
nar a seguir el procés pel punt 4.
Com es parafina en cas de parafina 100% fluoradasòlida damunt de la parafina de base?(una bona opció per esprints)
1. Escalfar la sola de l’esquí amb aire calent o bufador,
però vigilant que la flama no toqui la sola i la cremi.
2. Rascar el bloc sòlid de fluor al llarg de la sola.
3. Escampar amb suro rotatiu (o a mà) fins que ho
vegem uniforme.
4. Raspallar amb raspall tou
5. Polir amb fibertex o drap de seda.
Com es parafina en cas de parafina 100% fluoradalíquida damunt la parafina de base?(una bona opció per afinar el parafinant just abans de
la cursa)
1. Escalfar la sola de l’esquí amb aire calent o bufador,
però vigilant que la flama no toqui la sola i la cremi.
2. Estendre el líquid al llarg de la sola de l’esquí, però
en fragments de 20 cm.
3. Escampar amb suro rotatiu (o a mà) fins que canviï
a blanc i fer els altres 20 cm de sola, repetint el pro-
cés 2 i 3 fins acabar la sola.
4. Escampar de manera lineal amb el suro de dalt a
baix.
5. Deixar uns 20 minuts abans d’utilitzar-lo.
C
D
Procés de parafinat amb fluor sòlid
Procés de parafinant amb fluor líquid
FABRICANTS DE CERES I PARAFINES
DRAGONSKI www.dragonski.com
HOLMENKOL www.holmenkol.com
MAPLUS www.maplus.it
REX www.rexskiwax.com
RODE www.rodeskiwax.no
SKI-GO www.ski-go.com
SOLDA www.soldaskiwax.com
STAR www.starwax.com
START www.startskiwax.com
SWIX www.swixsport.com
TOKO www.toko.ch
VAUGHTI www.vauhtispeed.fi
31
CeresLes ceres utilitzades en l’esquí de fons són unes
substàncies que tenen per finalitat la retenció. És a dir
evitar que l’esquí retrocedeixi en una pujada.
Quins esquís cal encerar?Només s’enceren els esquís de clàssic.
Els esquís de passeig amb escates no s’han d’encerar
ja que les escates fan la funció de la retenció.
Quina zona s’ha d’encerar?Quan comprem uns esquís de clàssic hem de tenir en
compte no només la llargada de l’esquí, que ha de ser
proporcional a l’alçada, sinó també el seu grau de rigi-
desa, que vindrà condicionat pel nostre pes i pel nos-
tre nivell d’esquí. En aquest sentit és del tot important
adquirir-los en un establiment que disposi de personal
expert. El venedor expert, apart d’aconsellar-vos sobre
l’esquí que us cal escollir, us marcarà la zona d’ence-
rat, que es correspon en aquella part del pont que aixa-
fem quan carreguem tot el pes en un sol esquí.
Quan s’ha d’encerar?Els esquís de clàssic s’han d’encerar cada dia que
s’hagin d’utilitzar. Per això és del tot necessari netejar-
los cada dia al’acabar l’esquiada.
Com es netegen?1. Es col·loca l’esquí ben subjecte en un cavallet o banc
de treball amb la sola cap a munt.
2. Es rasca la cera amb una rasqueta de plàstic.
3. Es neteja bé la zona d’encerat amb drapets o paper
higènic i dissolvent especial.
4. S’eixuga totalment la sola de l’esquí.
Quin tipus de cera utilitzarem?A l'igual que passa amb les parafines, també hi ha
ceres fluorades –que utilitzarem per la competició- i
ceres sense fluor que farem servir quotidianament.
Independentment de la marca de ceres que utilitzem,
la primera elecció que hem de saber fer, i és fonamen-
tal no equivocar-se, és la següent: tub o pot.
Si la neu està transformada cal posar tub. Si la neu no
està transformada cal posar pot.
Com sabem que la neu no està transformada?Diem que la neu no està transformada si ha caigut
recentment i segueix fent fred. També pot fer dies que
ha nevat i la neu no ha perdut les seves característi-
ques morfològiques: neu solta, poc densa i seca –costa
fer boles-. Se la coneix també per neu pols.
Per tal que la neu es mantingui sense transformar cal
que la temperatura no superi els 0º C.
A casa nostra no és molt freqüent poder esquiar gai-
res dies seguits amb neu pols.
Com sabem que la neu sí que està transformada?Si puja la temperatura, es fon una petita part de la neu.
Amb el fred posterior, sobretot de la nit, es congela de
nou la barreja de neu aigua, modificant-se la forma dels
grans: són més rodons i s’enganxen entre ells.
La neu transformada pot presentar diferents graus:
neu dura, neu primavera, etc.
La segona elecció serà: quin tub o quin pot?Per tal d’evitar gaires errors, cal saber la temperatura
de la neu, clavant-hi un termòmetre i mirar el cel per
tal de saber la humitat de l’ambient. Si el cel està ras
la humitat serà baixa, per contra si està molt tapat de
núvols la humitat serà alta.
Els tubs i els pots, siguin de la marca que siguin, vénen
amb un codi de colors que va del verd com a tempera-
tura més freda, passant pel blau, viola, rosa, vermell,
groc, etc. Però a més, en cada un s’especifica la tem-
peratura adequada. A més podem trobar pots o tubs
de cera específics per aplicar com a primera capa de
base.
És molt important tenir present que si la humitat és
alta, cal considerar la temperatura de la neu com si fos
un o dos graus més.
Com s’aplica el pot?Si hem elegit pot, perquè la neu és pols, hem de seguir
els següents passos:
1. Estendre a la zona d’encerat una capa de pot base.
Si no tenim pot base podem utilitzar per fer de base el
més fred que tinguem –verd o blau-.
2. Escampem amb el suro per que quedi uniforme.
3. Apliquem el pot escollit.
4. Tornem a passar el suro.
5. Repetim els apartats C i D, dos, tres o quatre vega-
des, en funció de les hores que vulguem esquiar.
Com s’aplica el tub?1. Estendre a la zona d’encerat una capa de tub que
faci de base. Pot ser un tub específic, o un de molt
fred: verd o blau.
2. La cera de base és molt dura i és difícil d’escampar
amb la mà. Es recomana utilitzar una planxa calenta, o
una espàtula de ferro escalfada al foc. Mai utilitzarem
la planxa de parafinar per encerar.
3. Esperem que es refredi la base i després apliquem
el tub escollit.
4. Escampem amb la mà la cera. En cas que no
s’hagués refredat la base cometríem l’error de barre-
jar les dues ceres.
5. Si tenim previst esquiar molta estona, podem afegir
una nova capa de cera. �
E
F
Procés d'encerat amb cera de pot
Zona d'encerat aproximada en funcióde la llargada total de l'esquí
Procés d'encerat amb cera de tub (klister)
32
Publirreportatge
La importància de l’aigua a la neu
Els nostres cossos eliminen aproximadament doslitres i mig d’aigua al dia, tenint en compte tambél’evaporació que provoquen la transpiració i la pròpiarespiració. La reposició d’aquesta quantitat d’aiguaque es perd sense adonar-nos-en és vital perque undia de neu no es converteixi en un dia de maldecaps.
Aigua de Veri
Amb la pràctica d’esports a la neu aquest efecte és
encara més acusat i és per aixó que hem de reomplir
de nou d’aigua el nostre cos, tot i que la sensació de
set no es faci evident per les baixes temperatures.
L’aigua és la responsable d’ajudar al cos a que no
s’escalfi, però quan es practica l’esquí, l’snow i qualse-
vol esport en general, aquesta s’evapora en majors
quantitats degut a la sudoració.
Una hidratació insuficient pot provocar problemes
musculars o freqüències cardíaques anormals que
aminorin el rendiment, fins al punt de poder quantificar
que un 2 % de deshidratació es pot traduïr en un 20
% menys de rendiment.
Si vols gaudir i donar el millor de tu mateix, només
podràs aconseguir-ho estant a ple rendiment, i és per
aquest motiu que el nostre consell és hidratar-seabans, durant i després de cada esforç físic, sense
esperar a sentir la necessitat de beure quan tenim set.
Una aigua de puresa excepcional i rica en minerals com
és l’aigua de Veri pot garantizar-te una major hidrata-
ció, tenint en compte que els seus bicarbonats natu-
rals ajuden a lluitar contra l’acidesa produïda per
l’esforç muscular. Segueix el nostre consell d’hidrata-
ció i gaudiràs més i millor de l’esport! �
34
Marcat per la dificultat tècnica de les pistes i pelcaprici del temps, els Campionats del Món de Vald’Isère ja són història. Han estat uns mundialsmemorables, on ha passat de tot, on les medalleshan estat molt lluitades i repartides, i on LindseyVonn ha seguit ampliant el seu currículum esportiu.
Celes Piedrabuena
Atomic, Fischer, Head,
Doug Haney/US Ski Team,
Red Bull, Salomon, Völkl
L’esquí alpí, la competició alpina, es troba en un
moment dolç. Les curses del que portem de Copa del
Món ja ho havien demostrat i al Mundial de Val d’Isere
s’ha constatat aquesta tendència a l’alça. Els esquia-
dors i esquiadores cada cop són més populars, no en
deixen de sortir de novells que posen en entredit el
rànquing dels millors especialistes. Les curses,
seguint les normes de seguretat que marca la FIS,
cada cop són més espectaculars i els afeccionats
agraeixen més que mai aquesta posada en escena.
Tant qui té l’oportunitat de veure les curses in situ,
Memorable!Mundial d’esquí alpí a Val d’Isère
com els que les han de veure per televisió. I el Mundial
de Val d’Isere no ha estat una excepció. L’organització,
tot i els problemes interns que va patir al llarg dels
darrers dos anys, va aconseguir tirar endavant una
gran competició: espectacular en alguns casos, polè-
mica en altres i sorprenent en moltes ocasions.
Rècord de participacióFeia 47 anys que el Campionat del Món d’esquí alpí no
es deixava veure per terres franceses, i el cert és que
l’espera va valer la pena, ja que hi ha hagut rècords en
tots els camps. Han pres part 70 nacions, xifra fins
ara mai assolida, amb un total de 382 participants, al
llarg de tots els dies de competició, és a dir, del 3 al
15 de febrer, tot i que les canviants condicions mete-
orològiques han fet treballar més del compte als orga-
nitzadors dels Mundials, així com els preparadors
tècnics dels esquiadors, quan no als mateixos corre-
dors, que en molts casos han hagut de fer gala d’una
capacitat de concentració màxima. Com màxima ha
Carlo Janka. Or al gegant i bronze al descens.
35
Mundial d’esquí alpí
estat la resposta dels afeccionats, la prova van ser els
32.000 espectadors que es van desplaçar fins l’esta-
ció francesa el 9 de febrer, dia laborable, per gaudir en
directe el descens femení i la supercombinada mascu-
lina. En total, es calcula que han estat més de
260.000 els espectadors que han estat fidels els tret-
ze dies de la competició, sent la jornada de l’eslàlom,
amb 42.000 espectadors, la que més públic va con-
gregar. Quin goig!
Lindsey Vonn, què granHavien de ser els seus Mundials. Totes les mirades
estaven posades en ella i la nord-americana Lindsey
Vonn no ha defraudat als seus afeccionats, als que
l’admiren per la seva qualitat a l’hora d’esquiar i els que
l’admiren per la seva bellesa. Realment, l’esquiadora
de Rossignol ho té tot. Va marxar de Val d’Isere amb
un somriure d’orella a orella, però que, tot i haver acon-
seguit l’or al supergegant i la combinada, sembla
increïble que un tall al dit quan obria una ampolla de
cava li impedís disputar el gegant i l’eslàlom. Segons
com es miri, sembla de broma i n’hi ha per estirar-se
els cabells, però també és cert que Vonn va tenir la
sort que les proves de velocitat estiguessin programa-
des les primeres del calendari, ja que si hagués patit
aquest incident després de les cites tècniques, igual no
tindria ara dos ors. I si no s’hagués saltat una de les
portes en l’eslàlom de la combinada s’hagués fet amb
el seu tercer or, però les curses són com són.
Les altres dos grans protagonistes femenines han
estat la jove Lara Gut i l’austríaca Kathrin Zettel. Gut,
a qui molts ja veien amb un munt de medalles penjades
al coll abans que comencés el Mundial, ja va demostrar
del que era capaç sent sisena al supergegant que obria
els Campionats del Món, per després assolir dues pla-
tes, en la supercombinada i en el descens, i després de
veure com Vonn li treia l’or de les mans en el darrer
moment. No va tenir tanta sort en el gegant, on no va
acabar. L’austríaca Zathriin Zettel podria haver estat
l’altre gran nom femení de Val d’Isere, però la sort li va
donar l’esquena en el darrer moment. En la supercom-
binada va demostrar que les proves de velocitat no se
li donen tant malament, va fer el quart millor temps, i
en l’eslàlom va estar superlativa, aconseguint així el
seu primer i únic or de Val d’Isere. Al gegant, després
de ser la millor a la primera màniga, va tenir problemes
a la segona i es va haver de conformar amb la sisena
plaça i en l’eslàlom no va acabar la segona màniga.
L’altra esquiadora que va trepitjar podi més d’un cop va
ser la finlandesa Tanja Poutiainen, amb dos bronzes, al
gegant i a l’eslàlom. Cap altra esquiadora va repetir
metall, i això que hi havia candidates. Una de les
esquiadores que més destacava a les travesses prè-
vies era l’alemanya Maria Riesch, però la de Head es
va haver de conformar amb l’or de l’eslàlom. Els altres
metalls van ser per Marie Marchand-Arvier (França),
plata al supergegant, i Andrea Fischbacher (Àustria),
bronze. Elisabteh Goergl (Àustria) va ser bronze a la
supercombinada, Nadia Fanchini (italià) al descens,
Kathrin Hoelzl (Alemanya) or al gegant, Tina Maze
(Eslovènia) plata en la mateixa disciplina i Sarka
Zahrobska (República Txeca) plata en l’eslàlom. Fora
de les fotos es van quedar esquiadores de les que
s’esperava bastant més com Julia Mancuso –porta un
any per oblidar–, Maria Riesch –probablement el seu
últim Mundial–, Anja Paerson –no oblidarà aquests
Mundials– o Dense Karbon, cara i creu aquestes dues
últimes temporades.
Protagonisme per Janka i SvindalSi en noies les curses van ser emocionats, en nois van
ser per tirar coets, especialment les proves de veloci-
tat i en l’eslàlom que tancava els Mundials. A la prova
reina, perquè posava la pell de gallina veure com bai-
xaven els esquiadors per la Bellevarde, a la velocitat
Lindsey Vonn. Or al descens i al súper gegant.
36
Mundial d’esquí alpí
Aksel Lund Svindal.Or a la combinada i bronze al súper gegant.
Didier Cuche.Or al súper gegant i plata al descens.
Paul de la Cuesta.
Elisabeth Goergl.Plata al descens i bronze a la combinada.
Benjamin Raich.Plata al gegant, cinquè al súper gegant.
Guillem Capdevila.
Els nostres il·lusionenAl veure baixar a Paul de la Cuesta i Ferran Terra per la Bellevarde tenia un doble senti-
ment. Un sentiment de patiment i un sentiment de voler que fessin bé les coses. No sem-
pre es té l’oportunitat de veure dos catalans al descens d’un Mundial, i al final Paul va ser
26è i Ferran 28è. Ambdós van acabar el descens, la qual cosa té molt de mèrit, ja que als
15 segons de la cursa ja agafaven els 140 km/h i cal considerar que a l’Estat no hi ha pista
de descens. Al gegant van participar quatre espanyols, quelcom realment excepcional, per
la qual cosa la FIS va felicitar a la RFEDI. Malauradament Diego Jiménez es va lesionar
greument, mentre Ferran Terra va fer el 33è i Guillem Capdevila el 48è. Terra es va que-
dar a 30 centèsimes de la segona màniga i Paul de la Cuesta va guanyar la primera màni-
ga de la classificatòria, sobre una pista que estava molt difícil, com ho demostra el fet que
normalment el tall per a la segona màniga està entre 2” i 2.50”, i aquí va estar en 5.28”.
En eslàlom, en Guillem va fer una molta bona classificatòria, però sortia amb el dorsal 73
i la pista estava complicada. Va fer una baixada dins del temps per entrar a la segona
tanda, però es va enganxar i va fer un cavallet. En noies, Andrea Jardí no es va classificar
pel gegant, i la Mireia Clemente no va poder acabar el gegant ni l’eslàlom. Leire Morlans
va signar com a millor resultat el 28è en el descens –no va acabar el súper gegant ni la
combinada–, i la millor va ser Carolina Ruiz: 14ª al supergegant i 19 al descens. Igual hi
ha qui pensi que amb aquests resultats no es va enlloc, però cal pensar que els nostres
esquiadors eren molt joves, que vam ser un dels pocs països, quatre, que va classificar
els seus quatre corredors al gegant. Per tant, cal donar-lis el suport i el reconeixement
perquè assimilin l’experiència i la pressió que suposa un gran esdeveniment com uns
Mundials, tot esperant que en breu puguin assolir millors resultats.
37
que anaven, com havien de lluitar per conduir els
esquís per allà on volien i traçar els viratges pel lloc
correcte, i a l’eslàlom, perquè mai havia vist una prova
com aquesta, en la que els esquiadors queien amb la
mateixa velocitat que unes fitxes de dominó.
Però, abans d’aquesta desfeta final, Didier Cuche
(Suïssa) va demostrar que l’edat no és cap problema
per fer-ho bé, i als seus 34 anys es va convertir en
l’esquiador de més edat en fer-se amb un or, el del
supergegant, on Peter Fill (Itàlia) va assolir la plata i
Aksel Lund Svindal (Noruega) el bronze. A punt va estar
Cuche de repetir l’or al descens, però va haver de cedir
davant la destresa de John Kucera. El cowboy cana-
denc va tenir la sort de sortir quan la pista estava
millor, tant per la qualitat de la neu com per les condi-
cions de visibilitat, i va penjar-se un or un xic inexper-
ta. A la mateixa prova, Carlo Janka (Suïssa) començava
a treure el cap amb el bronze. On va haver-hi una emo-
ció màxima va ser en la supercombinada. Svindal es va
treure l’espina del descens, onzè, i va fer el millor
temps a la cita més veloç. El dubte estava en saber si
podria mantenir l’avantatge en l’eslàlom. Julien
Lizeroux (França) no va intentar, però no va poder pis-
par l’or al noruec –vuitè millor temps a l’eslàlom– i es
va haver de conformar amb la plata. La sorpresa va ser
el bronze del croata Natko Zrncic-Dim.
Restaven les proves tècniques i molts eren els candi-
dats a la victòria. Carlo Janka va fer una gran primera
màniga al gegant que li va valer l’or i Benjamin Raich
(Àustria) –de qui s’esperava una mica més– es va
haver de conformar amb la plata, i el mateix podem dir
de Ted Ligety (EUA), bronze. L’eslàlom tancava els
Mundials de Val d’Isere i ni el millor guionista podria
Manfred Pranger.Or al eslàlom.
Kathrin Hoelzl.Or al gegant.
Hermann Maier.Sisè al descens i dotzè al súper gegant.
Tanja Poutiainen.Bronze al gegant i a l’eslàlom.
Carolina Ruiz.Catorzena al súper gegant i donovena al descens.
Maria Riesch.Or a l’eslàlom.
38
Ecos de Val d’IsèreSuïssa ha encapçalat el rànquing de medalles, amb sis, segui-
da d’Àustria amb cinc i els Estats Units amb tres.
Potser s’esperava una mica més d’ell, però Ted Ligety va sor-
tir de Val d’Isere amb a medalla de bronze penjada al coll.
Feia molts anys que donades les condicions meteorològiques
s’havia de suspendre una competició, tal com va passar a Val
d’Isere, ja que no es va poder disputar la competició per
equips. De fet, des de 1970 no papava res semblant.
Feia 47 anys que els Campionats del Món d’esquí alpí no viat-
javen fins a França, i aquest cop a Val d’Isere han estat impres-
sionats.
Han estat uns Mundials rècord, en participació –382 espor-
tistes de 70 països-, i en públic assistent a una prova: 42.000
el dia masculí, que es diu aviat.
Els organitzadors van vendre els Mundials com un ‘Face to
face’, ja que a una banda se situaven les curses masculines
–Bellevarde–, i al davant les femenines, a la Solaise, i el millor
és que la visió des de la meta era molt bona.
John Kucera ha fet història. Als seus 24 anys es converteix en
el primer canadenc en aconseguir una medalla d’or en uns
Campionats del Món. El cowboy canadenc ja prepara els Jocs
Olímpics de Vancouver de 2010.
Els mundials d’esquí alpí ja no tornaran a ser mai els mateixos,
ja que Hermann Maier ha decidit no disputar-ne cap més. Als
37 anys, l’austríac està apurant les seves últimes participa-
cions a la Copa del Món, tot i que igual el veiem als Jocs
Olímpics de Vancouver. No ho descarteu.
Bode Miller –que va donar més espectacle amb les seves cara-
vanes que a les pistes– va tornar a parlar massa. D’una banda
desmereixent l’or de Kucera i després acusant a Cuche de ser
un esquiador conservador. Didier no va entrar al joc.
Després d’estar força
temps aturada, la
nord-americana Resi
Stiegler ha tornat. La
darrera cursa que va
disputar va ser el 28
de desembre de
2007!
Per cert, Didier Cuche va fer història al ser l’esquiador més
veterà en guanyar un or. Ho va fer al descens, amb 34 prima-
veres.
Sempre es cometen errades, i coma mostra la que es va donar
en el descens, quan Michael Walchhofer va haver de baixar
dos cops, ja que l’austríac estava competint quan els jutges
decidien suspendre parcialment la cursa. Els assistents de
sortida no es van assabentar i Michael no es va assabentar,
fins que va veure una bandera groga a la baixada! Si això passa
a La Molina ens haguessin dit de tot. Desconcentrat, finalment
Walchhofer només va poder ser novè, i li van anular el segon
descens!
La lesió d’esquena que va patir dies abans de la cita de Val
d’Isere, a Garmisch-Partenkirchen, Alemanya, van impedir al
croata Ivica Kostelic prendre part a cap cursa. Desitgem que
el líder de la Copa del Món torni abans que finalitzi la tempo-
rada.
A casa nostre vàrem poder veure les curses per Teledeporte i
per Eurosport. Personalment, crec que no hi ha color i que la
cadena de les estrelles, en especial els seus comentaristes,
habituals a la Copa del Món, ho fan molt bé. No puc dir el
mateix de Teledeporte i els seus comentaristes, en especial
Blanca Fernández Ochoa. Les seves paraules no van agradar
massa.
Lindsey Vonn podia haver fet història. Ja l’ha fet, amb dos ors,
però sinó arriba a tenir un eslàlom tant accidentat de la com-
binada –va estar a punt de caure dos cops i al final es va sal-
tar una porta– i no es talla el dit –no va poder córrer les proves
tècniques– encara podria haver sumat més ors.
Mundial d’esquí alpí
haver escrit un final millor. Millor, per la incertesa que
el va presidir. Cap dels a priori favorits van assolir un
bon resultat. Va haver-hi un munt de caigudes, algunes
al primer pal! Manfred Pranger (Àustria) va saber cal-
mar els nervis i fer-se amb un or més que merescut,
per davant d’un Julien Lizeroux que sumava una altra
plata. Lizeroux va demostrar tenir una gran personali-
tat, i l’escuder de França va fer la feina de l’actor prin-
cipal, Grange, que no va estar gens encertat. El bronze
va ser de nou una sorpresa, i va anar a parar al cana-
denc Michael Janyk.
On era Bode Miller?Us preguntareu si m’he descuidat de Bode Miller.
Doncs, no, però el cert és que la participació del nord-
americà als Mundials de Val d’Isere ha anat en con-
sonància del que portàvem de Copa del Món:
decebedora. ‘The quiet man’ va ser incapaç de finalit-
zar tres de les cinc proves i el millor resultat que va
aconseguir va ser el vuitè lloc del descens. Per oblidar.
“Els resultats han estat decepcionants, però la forma
d’esquiar no”, deia l’esquiador de Rossignol, però des-
prés del seu paper es van disparar els rumors que fins
i tot parlaven de retirada. Pel bé de l’esquí alpí espe-
rem que no, ja que als seus 31 anys Bode Miller enca-
ra ens hauria de donar moltes alegries. Les mateixes
que esperaven els molts i molts afeccionats des-
plaçats fins a Val d’Isere i els que van seguir les cur-
ses per la tele. Però, la vida segueix, i la competició
alpina també. A la Copa del Món encara li resten unes
quantes curses i tot està per decidir, mentre a
Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) ja comencen a
treballar per acollir la 41a edició dels Campionats del
Món. La cita, del 6 al 20 de febrer de 2011. �
Ferran Terra.
LA MÀXIMAPROFESSIONALITAT
EN CINC BOTIGUESAL VOSTRE
SERVEIESPECIALISTESEN:• ESQUÍ• SNOWBOARD• MUNTANYA• TÈXTIL
• Tallerd'esquís i botes
• Lloguerd'esquís,snowboards,snowblade,raquetes de neu
• Preus especialsper corredors,clubs, federats
• Material per ala competició
• Esquí test
BARCELONASKI CENTER
DIPUTACIÓ, 374-378 | TEL. 932 329 113
GIRONAAKILIA
RIU GÜELL, 14 | TEL. 972 221 926
PUIGCERDÀINTERSPORT PUIGCERDÀ
CADÍ, 5 | TEL. 972 882 035
SORTINTERSPORT SORTCOMTES DE PALLARS, 40 | TEL. 973 620 657
LA MOLINABODY SPORT
PISTA LLARGA | TEL. 972 892 069
Kathrin Zettel“La tecnologia millora el nostre rendiment”
Té cara de no haver trencat mai un plat, però és molt més llesta imúrria del que sembla. Sense fer gaire soroll, Kathrin Zettel(05/08/1986) ha fet de la modèstia com a persona i de la regulari-tat com a esportista les seves millors armes. És una gran domina-dora de les disciplines tècniques i de seguir la progressió que estàmantenint, enguany podria fer-se amb el seu primer globus de vidre.
Celes Piedrabuena
Toni Grases
41
De fet, en el que portàvem de temporada en el moment
d’escriure aquestes línies que ara amb tanta atenció
estàs llegint, Kathrin Zettel ja sumava tres victòries en
la disciplina de gegant, aconseguides a les estacions
de Cortina d’Ampezzo, Semmering i Sölden. Una sèrie
de triomfs que li fan encarar el que resta de tempora-
da amb optimisme, fins al punt que, tot i que ho diu
amb la boca petita i amb un to de veu força fluix, com
si t’estigués explicant un secret a l’orella, es veu capa-
citada per guanyar el títol de gegant de la Copa del
Món. El just premi per a una talentosa esquiadora que
va debutar a la World Cup, el 13 d’abril de 2004, a
Sestriere, Itàlia, en la modalitat d’eslàlom, la qual en
principi era la seva especialitat preferida. La que millor
se li donava en teoria, però el creixement esportiu i els
resultats són els que determinen la traça que han de
seguir les soles de tots els esquiadors i esquiadores,
grans i petites.
Kathrin, vas tenir un gran inicide temporada amb la victòriaa Sölden. T’ho esperaves?Sí, vaig començar molt bé,
guanyant la primera prova i tot era perfecte. Després
a Levi ja no em van anar tant bé les coses, però no em
puc queixar del que portem de temporada, tot i que he
de seguir millorant.
A Sölden vas fer una cursa perfecta.Perfecta? No, però va estar força bé, això sí.
Renoi, si que ets exigent.(Riu) ho sóc.
Ara resta un quart de tem-porada, com t’agradaria quefinalitzés?Mira, un dels objectius que tenia clars a principi de
temporada era guanyar la general de gegant. La tem-
porada va començar de forma perfecta. No em puc
queixar, però també s’ha de dir que els resultats no
vénen sols, que he entrenat molt i molt dur per acon-
seguir el que estic aconseguint.
Sembles una noia constant, que se sap refer de les situa-cions complicades, com la lesió que vas patir la tempora-da passada.
Com ho saps! Suposo
que et deus referir a
quan em vaig trencar
la cama el mes de
març de la passada temporada. Va ser realment dur,
sobretot no va ser gens fàcil a nivell de mentalitat, però
ara em trobo bé, forta, i espero seguir aconseguint
bons resultats.
Disputes gairebé la mateixa quantitat de curses de gegantcom d’eslàlom, quina disciplina t’agrada més?
Les dues m’agraden
força. També m’agrada el
supergegant, però no puc
dedicar-m’hi com m’agra-
daria.
I si haguessis de triar?Igual et sorprèn, però prefereixo les disciplines de velo-
citat. He entrenat tant les disciplines tècniques que
trobo a faltar el risc i l’emoció de la velocitat.
I això que no tens gaire bon record de les curses de velo-citat, oi?Correcte, ja que la cama me la vaig trencar fent super-
gegant. Però, no ho puc amagar, m’agrada anar ràpid.
Consideres el descens perillós?Alguns cops sí, però si et trobes bé i estàs forta et
dóna una gran sensació de llibertat.
Vas debutar a la Copa del Món amb 18 anys. Com va anar?Consideres que és una bona edat per donar el gran salt?Sí, recordo que aquell any ho vaig fer molt bé a la Copa
d’Europa –on té tres victòries i 15 podis en 41 cur-
ses–. Vaig tenir una temporada perfecta i em vaig clas-
“La força fa que els noissemblin millor esquiadors”
“Els 18 anys és una edat perfecta per debutar a la Copa del Món”
Entrevista
L’adaptació de Zettel a les proves tècniques ha estat espectacular.
42
sificar per a la Copa del Món. Crec que el primer any a
la Copa del Món va ser molt important per a mi, i trobo
que els 18 anys són una edat perfecta per fer el salt.
Com recordes aquelles primeres curses a la màxima com-petició?No sé. Pensa que per a mi va ser molt difícil, ja que tro-
bava a faltar moltes coses i vaig tenir alguns proble-
mes d’adaptació, però tinc bons records d’aquell inici.
De fet, és normal que tot no sigui arribar i moldre, had’haver-hi un període d’adaptació.Probablement, però també s’ha de dir que hi ha un salt
molt important entre la Copa d’Europa i la Copa del
Món, i la prova és que a algunes noies els costa molt
trobar-se còmodes a la Copa del Món, quan ho han fet
molt bé a la competició europea.
On has millorat més en tots aquests anys?Crec que quan vaig començar era molt bona en eslà-
lom, però ara mateix la meva millor disciplina és el
gegant.
Quina mena d’esquiadora ets?Sóc una esquiadora força tècnica, però també crec que
les noves tecnologies ens ajuden força en el nostre ren-
diment. Per exemple, la nova tecnologia que ha aplicat
Atomic enguany als esquís, em refereixo al Double
Deck, t’ajuda a ser millor. En el meu cas, haig de dir
que cada setmana tinc material nou a la meva disposi-
ció, i està bé saber que gràcies a ell, pots millorar.
Afortunadament pel teu país, no paren de sortir bones ibons esquiadors, els feu en sèrie?No, no (riu). Crec que hi ha vàries claus. Una és que
tenim molt bons entrenadors. L’altre és que tenim
unes grans muntanyes i pot ser la tercera seria que
disposem del millor material. En la barreja de tot això
pot estar la clau.
Des de fora es veu que ets una esquiadora força tècnica,que tens una molt bona línia.Pot ser, però jo intento anar tant ràpid com puc. A
vegades aquest desig no és possible. En el desenvolu-
pament d’una cursa intervenen molts factors i totes
intentem ser les millors.
Deies que sempre tenies l’oportunitat de calçar-te materialnou, quants esquís tens?Uf! No ho sé. De botes, per exemple, tinc dos parells
d’esquís, un per a les proves tècniques i altre per a les
de velocitat. D’esquís no ho sé exactament, però en
tinc molts.
Sobre quina neu prefereixes lliscar?És diferent, la neu gelada és com patinar, però depèn
de les condicions.
Parles amb els esquís?No, no els hi parlo mai (riu).
Tens alguna mania a l’hora d’iniciar una cursa o d’encararuna competició?No. Realment faig el que m’agrada, el que sento a cada
moment.
Com deies abans, totes les noies busqueu quedar millor dela resta. Aquesta rivalitat, afecta les relacions personals?No crec, com a mínim en la meva opinió. Crec que en
general la resta de noies són molt maques. Cadascuna
Més personalNom i cognoms: Kathrin Zettel
Any de naixement: 05/08/1986
Signe del zodíac: Lleó
Alçada: 167 cm
Pes: 60 kg
Estudis: Va estudiar economia i va treballar dos
anys com a comercial
Club d’esquí: Goestling-Hochkar
Esquís, botes i fixacions: Atomic
Guants: Reusch
Bastons: Komperdell
Casc i màscara: Uvex
Aficions: l’ordinador, les motos –especialment la
moto de muntanya–, i la música.
Pàgina web: www.kathrin-zettel.at
Club de fans: www.kathrin-zettel-fan.at.tt
Color preferit: el blau
Número predilecte: el vuit
El dia perfecte: qualsevol dia
que em desperti pel matí i em
trobi bé.
Un llibre: no tinc gaire temps
per llegir.
Entrevista
“La tecnologia DoubleDeck d’Atomic m’haajudat a ser millor”
L’eslàlom és una de les disciplinesque més li agrada, tot i que
enguany se li resiteix la victòria.
43
té la seva vida i els seus problemes, però el grup està
bé. Jo no tinc problemes amb cap d’elles.
Les noies doneu un bon espectacle a les curses, peròcreus que se us reconeix l’esforç igual que als nois?No, ells són més forts. Tenen més força i a vegades per
aquesta raó semblen millors. En algunes ocasions i en
alguns casos, penso que tècnicament ells estan per
davant de nosaltres. Jo miro de fixar-m’hi i aprendre.
Et fixes en algun en particular?M’agraden diversos esquiadors, però especialment la
tècnica de Jean Baptiste Grange.
Ja ha nevat molt, però recordes els teus inicis a l’esquí?I tant que en fa d’anys! Va ser prop de casa dels
meus pares, al poble austríac de Göstling, quan tenia
dos anys, i als sis ja vaig disputar la meva primera
competició.
Per començar tant jove, teníeu tradició familiar a l’esquí acasa teva?No, la veritat és que no. Jo vivia en una granja, i els
meus pares són pagesos i no tenen ni tenien temps per
a l’esquí. El que passa és que molt a prop tenim bones
opcions per esquiar. Recordo que m’agradava, que vaig
anar a una bona escola d’esquí, amb bons esquiadors.
Vaig veure que m’agradava. Volia dedicar-m’hi i aquí
estic.
Ets jove però ja has voltat per mig món, amb quina estacióet quedes?M’agraden moltes i de molt diferents, que siguin tècni-
ques i que pugui anar ràpid, amb això em conformo.
Creuem els dits. Enguany pots aconseguir el teu primerglobus de vidre, vas primera en gegant, et veus capacita-da per ser la millor en totes les disciplines.Igual d’aquí a uns anys puc intentar l’assalt a la general
de la Copa del Món. Ara crec que puc guanyar el gegant,
i aquest és el meu objectiu, però encara resta molt.
Passes molts nervis abans d’una competició important, oets tant tranquil·la com sembles ara mateix?Per sort, dormo bastant bé.
I tens moltes manies a l’hora de menjar?No gaires. Per esmorzar acostumo a menjar pa, mel i
cereals. I per dinar el que hi hagi al menú. No tinc pro-
blemes.
Quan acabi aquesta temporada, on t’agradaria anar devacances?No ho sé, però el que tinc clar és que si vaig a algun
lloc serà on no hagi d’agafar molts avions, ja que en el
decurs de la temporada ja n’agafo prou, i és molt més
dur i cansat del que la gent es pensa. Em conformo
amb quedar-me al meu poble. Els meus pares tenen
una bonica finca rural, a una quatre quilòmetres als
afores de Göstling, i per a mi és el lloc perfecte per
descansar, relaxar-me i agafar forces de nou.
I com et veus el dia de demà...? Casada, amb fills…Igual em caso o no, això no ho sé, però el que sí sé,
és que vull tenir fills, però per això encara em falta
una mica. Ja veurem a veure que ens depara el
temps. �
Evolució esportivaPunts totals DH SL GS SG KB
Temp. Rànquing Punts Rànquing Punts Rànquing Punts Rànquing Punts Rànquing Punts Rànquing Punts
2009 4 775 - - 5 280 1 369 30 24 2 102
2008 13 558 - - 9 192 6 249 23 57 11 11
2007 11 568 - - 8 257 7 206 31 45 11 11
2006 7 872 49 16 4 399 6 314 30 58 6 6
2005 36 196 - - 23 95 18 98 - - - -
*a data 5 de febrer de 2009
Kathrin Zettel va debutar a la Copa del Món a l’edat de
18 anys, concretament el 13 de març de 2004 a
Sestriere, Itàlia, en la modalitat d’eslàlom. El seu pri-
mer podi va trigar un any: Aspen, Estats Units, on va
ser tercera en gegant. Amb anterioritat, havia disputat
41 curses de la Copa d’Europa, on va aconseguir 15
podis i tres victòries. El 5 de febrer sumava 96 parti-
cipacions a la Copa del Món, amb 21 podis i cinc victò-
ries: tres aquesta temporada (Cortina d’Ampezzo,
Itàlia; Semmering, Àustria; i Sölden, Àustria), i dues al
2006, a Semmering de nou i a Aspen, Estats Units;
totes elles en gegant. Tot i ser una especialista en
gegant, no va tenir tanta sort als Jocs Olímpics de
Sestriere, al 2006, on va ser setena al gegant, no va
acabar l’eslàlom i va ser quarta a la combinada.
“Els resultats no vénensols. Jo he entrenat
molt dur”
L’entesa entre Kathrin Zettel i els seus esquís és total.Fan un gran equip.
Celes Piedrabuena
Atomic i Eric Spiess/Red Bull Photofiles
No afluixa i és incombustible. La temporada passada
va ser l’esquiadora més completa i es va endur el
Globus de Vidre del descens. Per ara, Lindsey Vonn no
només manté els mateixos números que al 2008, sinó
que els ha millorat. El seu rendiment ha anat a més,
tant en les proves ràpides, on ja era i és habitual, com
en les proves tècniques. Va finalitzar el rànquing de la
Copa del Món 2007/2008 com a la 13a millor esquia-
dora de gegant i la 32a d’eslàlom, i enguany és la 10
del gegant i la segona! de l’eslàlom, sense deixar de
banda el tercer lloc del supergegant i el segon de la
combinada. La fam de victorià de la guapa i introverti-
da esquiadora de Rossignol sembla no tenir límit i
podríem estar davant una temporada històrica.
L’esquiadora que en la general la segueix en la seva
amiga Maria Riesch, actual líder de l’eslàlom. El seu
cas és curiós, ja que ha millorat força en totes les dis-
Aguantaran Lindsey i Ivica el liderat?
ciplines –en eslàlom, descens i gegant, no pas en
supergegant–, però sembla ser que no acaba de rema-
tar la feina. La temporada passada es va proclamar
campiona en supergegant i enguany podria repetir la
resta en eslàlom, la qual cosa parlaria de la seva poli-
valència. La disciplina més renyida és la de gegant, on
Kathrin Zettel avantatja Tanja Poutiainen per un punt, i
ambdues poden encara millorar força en la general; i
en supergegant la italiana Nadia Fancini es veu asset-
jada per la suïssa Fabienne Suter.
Torna el major IvicaEs va endur el Globus de Vidre d’eslàlom al 2002. Han
passat ja set anys, però l’esquiador de Zagreb torna al
camí dels èxits, sempre i quan els seus problemes
d’esquena el deixin rendir al màxim nivell. A data 27 de
febrer lidera la general i és el segon millor eslalomis-
ta. A priori ho té millor que el seu perseguidor, Jean-
Baptiste Grande, líder en eslàlom, ja que el francès
només disputa les proves tècniques i per tant no seria
fàcil que és fes amb la general. A priori, dos dels
esquiadors amb més números de sortir victoriosos de
l’assalt a la corona de millor esquiador de la Copa del
Món són Benjamin Raich i Aksel Lund Svindal, tercer i
quart respectivament, ja que la distància no és tant
gran i ambdós són força polivalents. L’austríac és el
líder del gegant i d’endur-se el Globus de Vidre s’apro-
paria als seus millor anys, 2006 i 2005, quan es va
endur tres Globus de Vidre. El noruec té el títol de
supergegant a l’abast i no se l’ha de descartar donada
la seva classe. Un títol que ara com ara té Hermann
Maier. Qui li havia de dir a Herminator. Tant de bo tan-
qui la que podria ser la temporada del seu comiat amb
un nou títol. Per sempre, Maier. Més estreta és la
distància en el descens, que a hores d’ara està en
mans de Michael Walchhofer, que d’aconseguir-lo bai-
xaria del lloc més alt del podi a l’esquiador que les dues
darreres temporades li ha pispat la cartera: el suís
Didier Cuche que de ben segur no afluixarà fàcilment la
corda. �
Lindsey Vonn
Benjamin Raich
Copa del món d’esquí alpí
Després dels Mundials de Val d’Isere, els millorsesquiadors alpins han de canviar el xip i centrar-se enel que resta de Copa del Món, que no és poc.Lindsey Vonn i Ivica Kostelic afronten l’últim terç dela temporada com a líders de la general, davant lafam i la tenacitat de la resta dels seus rivals.
46
competicióEsquí de fons- Marxa BeretMés de 1.100 participants a Era Marcha BeretÈxit de la 30a edició d'Era Marcha Beret, que vacomptar amb 1.172 inscrits i on els guanyadorsde la nova distància màxima, 42 km, van ser elsfrancesos Baptiste Cazaux, que corre pel clublocal Vital Dent Aran i Marielle Bigot. Una de lesnovetats a nivell esportiu era que aquest any eraCampionat d'Espanya de llargues distàncies,dins del calendari federatiu, i els guanyadors encategoria sènior van ser Cynthia Martínez(UHRTE) i Javier Gutiérrez (SOLVA).
Gran ambient a la 30a edició de la festa més mul-titudinària de l'esquí de fons d'Espanya, celebra-da el diumenge 1 de febrer. Era 30 Marcha Beretva registrar 1.172 inscripcions, 50 més que lapassada edició, moltes d'elles d'esquiadors real-ment joves, que corrien la distància mínima de 10km. Les institucions que organitzen l'esdeveni-ment, com el Conselh Generau d'Aran, BaqueiraBeret, l'ajuntament de Naut Aran i la FederacióCatalana d'Esports d'Hivern (FCEH), veuen ungran futur en aquesta clàssica. Els generososgruixos de neu que presentava al Pla de Beretvan permetre un traçat impecable en les tresdistàncies possibles de 10, 21 i 42 km. La baixadaa Montgarri va ser una realitat per les duesdistàncies de més recorregut, obligant alsesquiadors a afinar la seva tècnica en el descensi fer-ho bé en les pujades de tornada a Beret.
La Euroloppet en el punt de miraEl director d'Era Marcha Beret, Rafa Sanmartí, vadestacar la implicació de les institucions i tambéla gran quantitat de voluntaris de la Val d'Aranque fan possible aquest esdeveniment. Sanmartítambé va elogiar l'esforç dels equips tècnics deBaqueira Beret, que van estat tota la nit marcantl'extens circuit perquè els participants trobessinel millor traçat possible. El director d'aquesta30a edició va comentar que el pas de 30 km coma distància màxima als 42 km d'aquest any res-ponia al desig dels organitzadors d'entrar a laEuroloppet, el circuit de llargues distàncies mésimportant d'Europa i que està en el calendari dela FIS. El president de la FCEH, que ha competiten la prova de 10 km, va destacat la bona coordi-nació entre totes les entitats organitzadores, aixícom l'extrema il.lusió amb la que s'impliquen elsorganismes locals i els esquiadors de la Vald'Aran que fan possible l'esdeveniment.Carreras ha volgut tenir un record pel granesforç organitzador que en el seu dia va realitzarel Club Esquí Terrassa (CET) per tal que EraMarcha fos una realitat.
Domini dels francesos Cazaux i Marielle Bigoten la distància reina Els vencedors en els acabats d'estrenar 42 kmvan ser el francès, però corredor de l'equiparanès Vital Dent Aran, Baptiste Cazaux i la sevacompatriota Marielle Bigot, ja habitual de lacursa. El primer va marcar 2:11:47 i Bigot2:54:14. En dones, la segona en el podi va ser la
catalana i corredora del Vital Dent Aran MarionaAubert, amb un crono de 2:55:53, i tercera va serl'aranesa Dolors López amb 3:03:39. El segon enhomes va ser l'andorrà de la FAE FrançoiseSoulier, amb 2:14.16 i Javier Gutiérrez del SOLVAva entrar tercer amb 2:15:09.
L'aranès Ruben Cassenh i la francesa MathildeCoste guanyen els 21 kmLa francesa Coste va arribar a meta amb untemps de 1:43:24, seguida de la navarresa delUHRTE Cyntia Martínez, que va marcar 1:46:20, ila tercera a passar per línia d'arribada va ser lacatalana Alba Sunyer, marcant 1:53:16. Enhomes, amb Cassenh el Vital Dent Aran va acon-seguir el triomf en la distància mitjana, al marcarl'aranès un temps de 1:12:29, seguit de MarcosHernández (Sabika) amb 1:19:05, i el tercer alpodi amb 1:19:38 ha estat Oscar Jorba (CEFUC).
La ceretana Berta Morral i el francès NathanCarrere vencedors dels 10 kmLa fondista del CEFUC Berta Morral va guanyarla distància més curta amb un crono de 35:22,seguida de la basca Maialen López (IRUNG) amb36:51, i tercera va ser l'aragonesa Berta Vigomarcant 37:10. En homes, el gal Nathan Carrere(Val d'Azun) va ser el més ràpid al marcar 32:22,li va seguir Raul Rapun (Mayencos) amb 33:21 i vatancar aquest podi Adrein Puig amb 33:48.
Campionat d'Espanya de Llarga Distància En categoria cadet la guanyadora dels 10 kmBerta Morral (CEFUC) i Marcos Hernández(SABIKA) van ser els campions d'Espanya. Enjúnior Maria Cristina Aleu (Mayencos) i Oier Goñi(UHRTE) i en sènior Cynthia Martínez (UHRTE) iJavier Gutiérrez (SOLVA) van ser els vencedorsen sengles categories. Lourdes Irazusta (UZTUR)i Francisco Sorbet (RNCAL) es van proclamarcampions d'Espanya en veterans.
Sprint Salomon a Arties el dissabte Un total de 37 participants (24 homes i 13 dones)arribats des de França, Andorra, Catalunya,Aragó i Andalusia van prendre el dissabte la sor-tida al 7è Sprint Salomon, celebrat a Arties. Laràpida cursa, modalitat olímpica, és l'avantsalad'Era Marcha Beret en cada edició. Els rivals esmesuren en un circuit de 425 metres de longitudcompletant dues voltes a l'esprint. A l'èxit de par-ticipants es suma també l'èxit de públic, ambmés de 300 persones que van gaudir d'aquestacompetició tan explosiva i tècnica. En categoriamasculina es van confirmar els pronòstics ambla victòria del vigent campió i corredor de Copadel Món, el corredor andorrà de la FAE FrançoiseSoulier, mentre que en categoria femenina lajoveníssima Yaiza Barajas, de 14 anys, va donar lasorpresa adjudicant-se la prova a la qual dónanom Salomon, sota l'organització de la FederacióCatalana d'Esports d'Hivern, el Conselh Generaud'Aran, l'Ajuntament Naut Aran i Baqueira Beret.www.marchaberet.comEsquí alpí-28è Derbi Internacional Ciutadans
L’Era Marxa Beret va registrar 1.172 inscripcions,50 més que la passada edició.
Foto: Foto Tur.
Ramon Carreras, president de la FCEH, no esva perdre la Marxa Beret. Va participar en ladistància de 10 km. Foto: Foto Tur.
Més de 200 participantsEl Derbi Internacional de Ciutadans de LaMolina, cursa FIS amb molta tradició, emmarca-da dins la Copa del Món ciutadana d’esquí alpíArnold Lunn, es va dur a terme el penúltim capde setmana de febrer, va aplegar 200 esquia-dors i la jove Aura Mengual va encadenar duesvictòries seguides.
Aquesta cursa internacional, organitzada per laFederació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) iLa Molina, amb el suport de LMCE, va comptaramb esportistes espanyols, andorrans, francesosi italians, i les curses van ser patrocinades pelPatronat de Turisme de Girona. La selectiva pistadel Roc Blanc de La Molina va ser l’escenari deles curses.
Doble triomf d’Aura MengualLa catalana Aura Mengual va guanyar el gegantdel dissabte, on participaven 70 esquiadores,amb un temps de 1:41:08. La va seguir la tambécatalana Marta Badia, amb 1:43:39, i tercera alpodi va ser la francesa Amelie Mazuir, amb 1:43:44. En homes, amb 120 esquiadors inscrits, el vence-dor va ser l’italià Gianmarco Menin, 1:41:15. El va seguir l’incombustible Oriol Dot amb 1:41:34, i ter-cer va ser el jove Eduard Font, que va marcar 1:41:35. En el tècnic eslàlom de diumenge Aura Mengualva repetir victòria, fent un temps de 1:37:25 seguida de la francesa Amelie Mazuir amb un ajustat1:37:67, i tercera va ser Marta Carbonell, amb 1:38:37. En homes, el primer classificat va ser el catalàPol Rocamora,1:34:32, seguit de l’itàlia vencedor del gegant Gianmarco Menin amb 1:35:07, i tercer vaentrar Lorenzo Urieta amb un crono de 1:36:12.
Podi d’Aura Mengual a CaspoggioL’esquiadora de La Molina Club d’Esports (LMCE) va tenir un inici d’any esplèndid, i prova d’aquest altrendiment el trobem en el primer lloc que va a conseguir a l’eslàlom FIS d’Ala di Stura o a la terceraplaça del supergegant de Caspoggio, també a Itàlia. Cursa on cal destacar també la 13a posició del’esquiadora Marta Badia.
47
www.fceh.cat
Múixing-Campionat de CatalunyaQualitat i quantitatEl 10 i 11 de gener es va celebrar el V GranPremi Port Ainé de Múixing i Canicross a l’esta-ció d’esquí Gran Pallars Portainé Lleida
Un total de 20 múixers en categoria masculina ifemenina van participar a principis de gener alsCampionats de Catalunya de múixing sobre neua Port Ainé, on es va competir amb una quanti-tat i qualitat de neu excel·lents. La sortida tenialloc a 2.100 metres, davant l’Hotel Port Ainé, i elcircuit de 8,5 Km es va convertir en un magníficrecorregut on els màxims protagonistes erenels gossos. El Campionat de Calalunya, compe-tició que formava part de la Lliga Catalana, vaser un èxit d’organització per part del Clupd’Esquí Port Ainé Pallars (CEPP), amb el suportde la pròpia estació.
GuanyadorsMúixing. SM2: Joan Josep Diaz Gabaldá (CEPP). 4S (quatre
gossos): Lluis Puinsola Solé (Gos Blanc). 4N (quatre gossos
nòrdics): Joan Antoni Martínez Priors (F.C.S.S). 6S (sis gos-
sos): Santiago Fernández Nina (F.C.S.S). 6N (sis gossos
nòrdics): Lázaro Martínez Solsona (F.C.S.S). Infantils: Josep
Mª Massó Llinars (C.A.E.I).
Canicròs. CHS: Daniel Martínez (A.E.M). CDS: Olivia
Guerrero (A.E.M). CHVA: Toni Ferre (A.E.M.CC).
Aura Mengual (LMCE) va tenir un cap de setmana rodó i va guanyar l’eslàlom i el gegant. A sota, podi de l’eslàlom masculí, amb Pol Rocamora primer, l’italià Gianmarco Menin segon, a l’esquerra de la foto, i Lorenzo Urieta com a tercer classificat. Foto: Marcos Pérez de Rozas/www.photoski.net
Hoquei gelEls dos equips catalans, finalistes de la LNHH 2008-09FC Barcelona i CG Puigcerdà disputaran a par-tir del proper 7 de març la final del play-off peltítol de la Lliga Nacional dHoquei Gel 08-09,després d’imposar-se en les semifinals a laSAD Majadahonda i al Aramón CH Jaca respec-tivament.
L’equip aragonès va poder igualar l’eliminatòriadurant la nit del dissabte amb una victòria a lapròrroga a la pista de gel del CG Puigcerdà per3-4, després d’acabar amb 3-3 els 60 minutsreglamentaris. En el partit definitiu, disputat elprimer dia de març per la tarda, l’equip ceretà vamatar l’eliminatòria amb un contundent 9-3,forjat especialment en un segon període que vaacabar amb 6-0 al seu favor. Els barcelonistes,per la seva banda, no van tenir problemes peraconseguir el seu passaport per a la final a dospartits amb un còmode triomf davant l’equipmadrileny per 8-2. A més, l’equip d’hoquei gel del FC Barcelona varebre el títol de campió de la Lliga RegularTranspirenaica 2008-09.
El Club Gel Puigcerdà jugarà la final de la lliga davant el F.C. Barcelona. Foto: Eduard Palomares.
Esquí alpí- Campionats d’Espanya de TelemarcTítol per Raquel BlauEl penúltium cap de setmana de febreres van celebrar els Campionatsd’Espanya de Telemarc a l’estació deBaqueira Beret en categoria júnior isènior, amb una excel·lent organització.
Sota el sol espectacular que brillava al’estació de Baqueira es va disputar laprova de gegant i clàssic delsCampionats d’Espanya de Telemarc,organitzats per la Real FederaciónEspañola de Deportes de Invierno(RFEDI), la Federació Catalana d’Esportsd’Hivern (FCEH) i l’estació de Baqueira
Beret. A la cursa, que es va disputar a l’estadi de Beret, pista amb un desnivell de 300 metres que pre-sentava unes condicions impecables, hi van participar més de 30 telemarkers. El primer lloc de laclassificació absoluta de gegant en dames se’l va endur la catalana Raquel Bau, seguida de la tele-marker de la Rioja Sonia Poderós i la navarresa Itsaso San Martín. En homes, el primer lloc del podide gegant va anar a mans de l’esquidor madrileny que corre per la FCEH, Tomás Testillano. El segónlloc se’l va endur el català Pol León i tercer va ser l’aragonès Javier Martín. En clàssic van repetirTomás Testillano i Pol León primer i segon, i el tercer lloc va ser pel català Daniel Oliver.
competicióEsquí alpí- Campionats Universitaris a XinaMireia i Guillem progressenEls esquiadors catalans Mireia Clemente iGuillem Capdevila van participar en les provesde súper gegant, gegant i eslàlom delsCampionats Universiade que van tenir lloc aDaguokui Skiing Field, Yabuli, Xina, del 20 al 27de febrer.
Guillem Capdevila, del Club d’Esquí Terrassa(CET), va inicar la participació catalana en aques-ta Mundials Universitaris disputant el passat 22de febrer la prova de super gegant, on va quedaren el 24è lloc de la classificació amb un tenps de1:27.89. Mireia Clemente, del Club d’Equí Girona(GNA) per la seva banda, va escalar fins a la 10aposició amb un temps de 1:29.96 i esgarrapant61.34 valiosos punts FIS. El dies 24 i 25 de febrerva ser el torn del gegant on Clemente va obtenirel 12è lloc de la taula, marcant el temps de2:20.63 i sumant 31,30 punts FIS, i Capdevila vaacabar la prova en la 19a posició aturant el cronoen 2:13.82 i aconseguint 36.02 punts FIS. La últi-ma prova va ser l’eslàlom amb la 17a posició pera Capdevila amb un temps de 1:37.22 i obtenint33.47 punts FIS. L’esquiadora gironina no vapoder finalitzar la segona màniga.
Pol León, en imatge, es va proclamar subcampió d’Espanya. Foto: Foto Tur.
Esquí de fons - Copa d’EuropaLaura Rogué guanya a SchiltarioLa fondista catalana va sumar un nou èxit al pujar a dalt detot del podi en la prova de 5 km estil clàssic del minutourde Schiltario, i es col.locava primera de la general de laCopa d’Europa.
Amb aquest, ja són sis els podis que ha aconseguit la joveesquiadora catalana aquesta temporada, que amb només22 anys i els èxits esportius que acumula sembla estar dipo-sada a deixar la seva marca en l’esquí de fons català. Laparticipació a la Copa d’Europa era molt important pelsobjectius de la fondista catalana, i el viatge que va fer des dela República Txeca, on s’estaven disputant els Campionatsdel Món d’esquí de fons, va valer la pena. En l’esprint, la pri-mera de les tres proves del minitour, Orgué va quedar en10è lloc, aconseguint una bonificació de 30 segons per a lasegüent cursa. El dissabte va disputar la prova de 5 km estilclàssic enduent-se el primer lloc després d’una cursaimpecable, marcant un temps de 0:16:29.7. El diumenge vaser el torn de la darrera prova del Minitour, els 10 km estillliure, on va quedar en tercera posició, aturant el crono en0:30:23.5. Amb aquests resultats, Laura Orgué escalava daltde tot de la classificació general de la Copa d’Europa, amb746 punts.
www.fceh.cat
Laura Orgué es troba en un gran momentde forma. A la dreta, dalt de tot del podi
d’Schiltario. Fotos: RFEDI.
Esquí alpí-Centenari de l’esquíFesta a Rasos de Paguera Del 27 de febrer a l’1 de març Rasos de Peguerai Berga es van vestir de festa per acollir unseguit d’actes per commemorar els 100 anys del’esquí a Catalunya.
La festa va començar amb l’exposició fotogràfica‘100 anys d’esquí a Catalunya’, que proposava unrecull cronològic en imatges pel centenari del’esquí a casa nostra, exposició que en el queresta de temporada viatjarà per tot el territoricatalà. A més a més, també es va dur a termeuna taula rodona per tractar diferents aspectesdels esports de neu. El 28 de febre , uns carriletsturístics, amb esquiadors d’època, van fer el viat-ge de Manresa fins al Pla de Campllong, repro-duint una esquiada segons els costums seguitsfins a meitat del segle XX. A la tarda va haver-hiuna excursió fins el Xalet-Refugi de Rasos dePeguera, i un cop es va fer fosc es va fer unaencesa de foc, amb vi calent per a tothom. I ja eldiumenge, al refugi dels Rasos de Peguera, es vadur a terme una esquiada retro. El plat fort va serel fet d’agafar l’històric telesquí portàtil delsRasos, així com una desfilada d’esquiadorsd’epoca. www.rasos100desqui.cat
Entrevista Ander Mirambell, atleta d’skeleton“A la mínima, acabes a l’hospital”Sempre li dic que és el meu heroi, i estic segurque no m’equivoco. Ander Mirambell és tot unexemple de dedicació i constancia en un esportcom l’skeleton, amb poca tradició a casa nostre,amb poca repercussió als mitjans, i en el que esjuga la vida a cada revolt. Ara és un dels fixes ala Copa del Món, i el seu nom i cognoms ja tenenun prestigi dins del seu esport.
En el moment d’escriure aquestes línies l’AnderMirambell ja havia donat per finalitzada la tempo-rada, en la que ha acabat com el 23è millor espor-tista de la Copa del Món i en la que al Campionatdel Món de l’especialitat va assolir la 27a posició.Uns resultats que el satisfan: “la millora en elmeu pilotatge és notable i això significa que poc apoc podem estar al davant”. De moment, mantéintacte el somni de ser als Jocs Olímpics deVancouver 2010.
Com vas preparar la temporada?Aquesta temporada ha estat molt dura, ja quevam augmentar les hores d’entrenament al’estiu, en el decurs del qual també vaig haver depreparar-me els exàmens de setembre. Va sermassa llarg, i en alguns moments ja tenia ganesde plegar. A partir del mes d’octubre ja m’hepogut centrar més en els entrenaments, tot i quela concentració de Letònia i la d’Innsbruck vanser molt dures. Vaig arribar a fer 50 baixades en12 dies, descansant per canviar de país, ambdobles i triples sessions d’entrenament. El millorde molts dies, era quan anaves a dormir.Què ha canviat enguany?Fora de casa moltes coses, a casa meva conti-nuem treballant de forma amateur, sense tenirels recursos necessaris per poder ser un profes-sional de l’skeleton. A la Copa del Món estan elsmillors del món, i cada país ha de guanyar-se laplaça. Aquest any, França va perdre la plaça enfavor nostre. Aquí tot va molt més ràpid. Elserrors t’envien a l’última posició i el canvi de pas-
sar de Copa de Europa a Copa del Món, sensepassar per la Copa Intercontinental, és molt dur.Potser és una errada. Ho veurem a final de tem-porada. Un altre exemple de la competitivitat quehi ha, és que al vestidor la gent no es parla. Lesmirades són contundents i hi ha una professiona-litat tremenda. Molts esportistes tenen cotxesamb el seu nom, gent que els prepara els trineu odos i tres entrenadors que els donen diferentsinformacions en cada baixada. Aquí tot ha de serperfecte. Un pilot per entrar en el top 10 necessi-ta anys i anys d’experiència. Per exemple, els ger-mans Dukurs porten 7-10 anys competint. Elsprimers anys a la Copa del Món mai passaven eltall dels 20 millors, i ara són autèntics ‘cracks’.Quina pista t'agrada més i quina odies i per què?No odio cap pista, ja que totes poden ser moltperilloses i et poden enviar a l’hospital en qualse-vol distracció. Per triar la que més m’agrada fariaun ‘mix’ de diverses: la dificultat d’Altenberg ambl’Omega i el Krazel, la situació geogràfica del’única pista del món natural –que transcorreentre el bosc– Sant Moritz, i la de la ciutatd’Innsbruck, on tot va començar. Em queda perconèixer Vancouver i els seus 135-140 km/h.Jo et veig i se’m posen els pèls de punta. Et con-sideres un heroi?Els herois són les persones que fan coses d’unaaltra galàxia, com un metge al salvar la vida o tor-nar la vista a una persona. O aquelles personesque arriben a un accident i salven els ferits.Aquests són els herois. Per mi també són unsherois aquells que lluiten contra malalties com elcàncer i altres: aquests són autèntics ‘cracks’.Em considero un esportista diferent, que no té elsmateixos recursos que els altres esportistes i queha d’utilitzar valors com la voluntat, sacrifici,il·lusió, ganes, constància… per intentar igualar eldèficit de professionalitat.Com et veuen la resta de rivals?A la Copa d’Europa fa uns anys es reien de mi, ifeien conyes sobre com era. Ara, em respectenmolt. Em truquen per demanar informació im’estudien en cada baixada. A la Copa del Mónporto la L i sóc com un fantasma, ja que quasi béningú es preocupa dels meus resultats, demoment. Ara em toca aprendre i millorar.Quina és la teva millor i la pitjor qualitat?La pitjor, en tinc moltes, jo diria que fer més delque realment puc fer. El fet de creuar la barreradel límit en moltes situacions pot tirar la feina demesos per terra o pot semblar que sigui egoista inomés pensi amb els meus objectius/problemes.La millor, la il.lusió per les coses i intentar noperdre el somriure per molt difícil que sigui lasituació, i, si no, que li diguin al metge que em vaatendre a Alemanya després de trencar-me laclavícula i la broma que li vaig fer tot i la situaciótan dura.
50
competició
Ander crea escolaSi ja era d’aplaudir el fet de tenir un corredord’skeleton com l’Ander, encara ho és més lapresència aquest any de Maria Montejano. Labarcelonesa va debutar a la Copa d’Europad’Skeleton, disputada a Winterberg, a principisde desembre, aconseguint una meritòria 18aposició. Era la seva segona cursa en aquestadisciplina i va sorprendre a tothom amb la sevaactuació, ja que en la primera mànega va acon-seguir la 14a plaça, a una velocitat de 120 km/h.La Barcelona corredora d’skeleton té 22 anys,va tenir la primera presa de contacte ambaquest esport el passat mes de novembre alcurs de l’Escola de Pilots d’Innsbruck, Àustria, icom l’Ander prové del món de l’atletisme.
L’Ander a la finestra de l’apartament aKönigssee, Alemanya, abans de disputar la prova de la Copa del Món.
María Montejano s’ha enamorat de l’skeletongràcies a la tasca de l’Ander Mirambell.
51
www.fceh.cat
Esquí alpí-1r Trofeu GER-Circuit Audi QuattroCup d’AlevinsEls alevenis I i II prénen BoíEl 25 de gener es va disputar a Boi Taüll el 1rTrofeu GER, un gegant que forma part delCircuit Audi Quattro Cup d’Alevins, amb lacol·laboració d’Aigua de Veri i Atomic.
En el trofeu, organitzat de forma excel·lent pelclub GER (Grup d’Empreses Ribagorçanes) hivan participar nens i nenes dels clubs de Lleida iTarragona, entre els quals van destacar elsesportistes del CAEI, CEVA i també l’aragonèsMAYENCOS, que van pujar al podi en les dife-rents categories. Els alevins I i II van haver detreballar fort, ja que el traçat preparat per l’orga-nització va ser molt apretat, i exigia als esquia-dors moure’s ràpid i lliscar a temps, ja que elpendent de l’estadi era molt pronunciat. En unacursa qualificada pels entrenadors com llarga iveloç, els millors van ser Mikel Linacisoro(Mayencos) en Alevins I Homes, Patrícia Miquel(CAEI) en Alevins I Dames, Borja Sabugal (CAEI)en Alevins II Homes i Ana Iriondo (CEVA) enAlevins II Dames.
Isidre Sans (ACEC) va ser el millor en Alevins IHomes. Foto: Toni Grases/www.photoset.es
Esquí alpí-Trofeu Floquet de NeuMés de 100 alevinsUn total de 106 esquiadors de la categoria aleví,de primer i segon any, van protagonitzar la cin-quena edició del Floquet de Neu.
Gran ambient el que es va viure a Gran Pallars-Port Ainé amb motiu de la cinquena edició delTrofeu Floquet de Neu –que paral·lelament esdisputava al Trofeu Espot, obert a totes les cate-gories, i que va congregar un total de 84 partici-pants, en eslàlom i gegant–. Aingueru Garai(CAEI) i Ana Iriondo (CEVA) van ser els guanya-dors en Alevins II, mentre que ens Alevins I hovan ser Isidre Sans (ACEC) i Elsa Maristany(CAEI) en Alevins I; en una jornada on vuit de les12 places possibles de podi van ser pels repre-sentants del club CAEI, que va estar representata Port-Ainé per un total de 50 joves corredors.
Els de la dreta són els com-
ponents del nou
Grandvalira Team Alpí. La
presentació de l’equip va
tenir lloc a la pista
Paniquera de Grandvalira-
Soldeu, i l’equip el formen
14 corredors, dividits en
dos equips: A i B.
www.grandvalira.com
Després de quatre llargs
dies de competició va
finalitzar la Copa del Món
IPC de discapacitats, que
va començar el dia 12 de
gener. Van ser quatre
proves, dos gegants i dos
eslàloms, en els quals els
100 millors esquiadors de 16 països en categories de defi-
cients visuals, cadira i dempeus van demostrar el seu
nivell en el difícil estadi Supermolina. Cal destacar els dos
ors de Jon Santacana, i els dos bronzes i una plata d’Anna
Cohí.
El 28 de febrer es va presentar a l’Arxiu Comarcal de la
Cerdanya el llibre ‘50 anys: Club Gel Puigcerdà’, en
presència de la família de Sebastià Bossom, ex jugadors,
socis i simpatitzants del CGP. El llibre mostra en 224 pàgi-
nes la història del club. El trobareu a les llibreries de
Puigcerdà al modic preu de 15 euros.
La patinadora Sònia
Lafuente, la sisena
més jove de les 41
participants, van fina-
litzar 23a al Campionat
d’Europa Sènior de
patinatge sobre gel de
Helsinki, Finlàndia.
Javier Fernández, a la
foto amb la Sònia, va finalitzar 11è.
“La pedrera d’avui està molt viva”.
Aquestes van ser les paraules de
María José Rienda després de
l’entrega de premis de la prova
puntuable per a la Copa
d’Andalusia d’alevins que porta el
seu nom, qui també va dir que
“m’agrada molt la il.lusió amb què
competeixen els més petits i espero que no la perdin mai”.
Vallnord va acollir del 27 al 31 de gener la 17a edició del
Trofeu Borrufa amb més de 26 països inscrits i 170 partici-
pants. La primera jornada va ser una combi-race i un
gegant d’infants II, i la segona va donar pas a un súper
gegant, a la nova pista La Portella del Mig, i la tercera va
consistir en un eslàlom i un gegant d’infants I.
Ferran Terra, integrant de
la RFEDI, va aconseguir el
millor resultat en Copa
d’Europa en l’edició
d’aquesta competició que
va tenir lloc a La Molina a
principis de febrer. Van
competir més de 60
esquiadors i el millor va
ser l’austríac Philipp
Schoerghofer.
BREUS
Ana Iriondo (CEVA) es va endur la victòriaen Alevins II Dames. Foto: Toni
Grases/www.photoset.es
52
competició
Esquerra: Meritxell Duran. A la dreta: Marc Sallés.
Foto: MarcosPérez de Rozas/
www.photoski.net
Esquí alpí-1ª Fase dels Campiontas d’Espanya Infantils IIEls catalans, amb notaMés de 200 esportistes van competir als Campionats d'Espanya Infantils II d’esquí alpí a LaMolina, on es va gaudir d’una plàcida meteorologia i d’una qualitat de neu excepcional.
Des del divendres 16 de gener i fins al diumenge 18 els 200 millors esquiadors infantils II de totl'Estat es van donar cita als estadis de La Molina per a disputar la primera fase dels Campionatsd'Espanya. El divendres es va portar a terme el supergegant a la pista de Torrent Negre, un traçatfàcil molt adient per a grans lliscadors, i dissabte i diumenge a l’estadi de Roc Blanc. Després deles tres curses, les millors noies van ser Júlia Bargalló (CAEI), que va sumar 410 punts, seguida deNúria Pau (LMCE) amb 389 i Eli Samper (CAEI), que va obtenir 377, les tres de la FederacióCatalana d’Esports d’Hivern (FECH). En nois, el primer va ser Juan del Campo (CEVA) amb 405, elsegon amb més punts va serIgnasi Martorell (MLEC) amb380, i el tercer Joaquim Salarich(ECC) amb 364 punts. Tots trestambé formen part de la FCEH.La cursa va estar organitzadaper la FCEH, l'estació de LaMolina i el club LMCE.
Esquí alpí-8è Trofeu MarmotaDeclaració d’intencionsEl tercer cap de setmana de gener va tenir llocla vuitena edició del Trofeu Marmota a Vallter.Es va disputar en les categories alevines I i II ennois i noies, en la modalitat de gegant.
Samantha Mcclellan (ECC) en alevines I dames,Pol Aguila (LMCE) en alevins I homes i Anna Oller(CANMC) en alevines II dames i Albert Ortega(LMCE) en alevins II homes van ser els granstriomfadors de la vuitena edició del TrofeuMarmota, el qual va servir de constatar el bonmoment pel qual passa el planter de l’esquícatalà. Pel que fa merament als resultats, totesles victòries van ser molt ajustades, a excepcióde la de Samantha Mcclellan, que va superar aAriadna Moreno (CANMC) per més d’un segon imig. Pol Aguila (LMCE) va apurar més el seutriomf, 49.07 pel 49.32 de Joan Gorgues (LMCE),que va ser segon. En alevines II, Anna Oller vaaconseguir un temps de 45.15, pel 45.19d’Eugènia Mateu (ECC) que va ser segona.Finalment, Albert Ortega (LMCE).
Classificacions
Alevins I Dames. 1.Samantha Mcclellan (ECC), 49.39.
2.Ariadna Moreno (CANMC), 51.97. 3.Arola Rabassa (BELL-
VER), 52.63. 4.Julia Vergés (LMCE), 52.94. 5.Laura Solà
(SCC), 54.84.
Alevins I Homes. 1.Pol Aguila (LMCE), 49.07. 2.Joan
Gorgues (LMCE), 49.32. 3.Max Tunsch (CEMT), 50.48. 4.Oriol
Masia (LMCE), 51.09. 5.Marc Graell (CANMC), 51.15.
Alevins II Dames. 1.Anna Oller (CANMC), 45.15. 2.Eugenia
Mateu (ECC), 45.19. 3.Glòria Costa (CANMC), 46.84.
4.Georgina Sulé (LMCE), 46.89. 4.Marta Hernández (CEAC),
46.89.
Alevins II Homes. 1.Albert Ortega (LMCE), 44.31. 2.Òscar
Morató (CEMT), 45.58. 3.Andrés Fornesa (CEAC), 45.99.
4.Jordi Jardí (CEMT), 46.02. 5.Miquel Verdaguer (ECC),
46.07.
competicióEsquí alpí-Campionats d’Espanya MàstersNúria torna a la máxima competicióLa Vall de Núria va ser l’escenari dels Campionats dEspanya màstersd’esquí alpí (homes i dames), que es van celebrar el tercer cap de set-mana de febrer a la pista la Pala Bèstia, en el que suposava el retornd’aquesta estació a la competició d’alt nivell.
El dissabte 14 de febrer va tenir lloc la prova de gegant, on es van veureles cares els esquidors i esquiadores veteranes, de més de 30 anys, eldiumenge va ser el torn de l’eslàlom. Totes dues proves es van diputara la pista la Pala Bèstia, amb un desnivell de 288 metres i que darrera-ment s’havia eixamplat uns metres per tenir l’homologació pertinentper acollir-hi proves de competició FIS i d’altres esdeveniments, comés el cas d’aquests Campionats d’Espanya Màsters d’Esquí Alpí, quesuposen el retorn de la competició d’alt nivell a les pistes de Vall deNúria. Entre els 86 participants en la competició estatal no hi van faltarcorredors de diferents federacions com l’aragonesa, la de Castella iLleó i la de Madrid, i entre la nombrosa representació catalana van des-tacar noms mítics com Bulbena, Comas i Joaniquet, esquiadorss nas-cuts els anys 28, 33 i 35 respectivament. Maria Carbajo i JordiAlcubierre varen obtenir els millors temps absoluts en les dues moda-litats.
A dalt, tots els màsters i a sota, JordiAlcubierre. Foto: Marcos Pérez de
Rozas/www.photoski.net
Esquí alpí-1r Trofeu Carcamal AudiQuattro Cup de BaqueiraEls alevins omplen BaqueiraEl primer cap de setmana de març vatenir lloc la primera edició del TrofeuCarcamal Audi Quattro Cup deBaqueira, que va organitzar la FCEH aBaqueira-Beret. La cursa, destinadaals alevins, es va disputar a l’Stadiumde Beret en la modalitat de GS per a lacategoria d’Alevins I i d’Alevins II. A lacompeti va haver-hi uns cent corre-dors. Després es va realitzar l’entregade trofeus a l’àrea de meta de Beret.
Classificacions
Alevins 1 Dames.1a.Carmela Olmo (CAEI.
2a.Elsa Maristany (CAEI). 3a.Ana Vidaor (CAEI).
Alevins 1 Homes. 1r.Dani Larriu (CAEI).
2n.Isidre Sans (ACEC). 3r.Adrià Pérez (CAEI).
Alevins 2 Homes. 1r.Pol Salvat (CAEI). 2n.Marc
Montes (CEVA). 3r.Aingeru Garai (CAEI).
Alevins 2 Dames. 1r.Marta García (CEVA).
2n.Inés Maristany (CAEI). 3r.Ana Iriondo (CEVA).
Clubs. 1r.CAEI. 2n.CEVA. 3r.ACEC.
Esquí de fons- Marxa de l’ArpFesta a Tuixent La VansaMés de 150 fondistes van participar a la Marxa l’Arp a Tuixent-La Vansa.
La cursa va estar marcada per la nevada que va caure, que va fer queles condicions de neu fossin difícils per encertar la millor opció d’ence-ratge. Per la neu i per la boira que hi havia a la part més alta de l’esta-ció.
10 km homes.1r.Òscar Jorba (CEFUC). 2n.Marcel Sangenís (BELLVER). 3r.Bernat
Galceran (PEC).
20 km homes.1r.Rubén Casseny (VITALDENT-ARAN). 2n.Jeremie George (SC Nordic
66). 3r.Sébastien Duc (Nordic 66)
10 km dones.1a.Montse Álvarez (CEFUC). 2a.Sara Cabo (CEFUC). 3a.Sandra
Varela(CEFUC).
20 km dones.1a.Aloma Combalia. 2a.Laia Aubert. 3a.Marta Folch.
Foto: Tur
competiciócompeticiócompeticióEsquí alpí-Trofeu Francesc ViladomatBona jornada d’esquí a Pas de la CasaEl passat diumenge 25 de gener va tenir lloc ales pistes de Grandvalira-Pas de la Casa, elTrofeu Francesc Viladomat en especialitat degegant i eslàlom, proves que formen part delCircuit Català d’esquí alpí.
Juvenils I i II i sèniors es van veure les cares alTrofeu Francesc Viladomat, trofeu que formapart del 26è Circuit Català d’esquí alpí. La com-petició, que es va haver d’ajornar el dissabte pelfort vent que bufava, finalment es va poder dis-putar el diumenge amb baixes temperatures,però sota un sol enlluernador. Les curses vantenir lloc a l’estadi Francesc Viladomat, de 175metres de desnivell, havent de superar a la pri-mera màniga 51 portes i 55 a la segona. Sobreneu dura i a una temperatura que oscilava entreels -5ºC i els -8ºC, Aura Mengual (SPA) va teniruna jornada molt exitosa en l’eslàlom, ja que vasuperar fàcilment a la resta de rivals, aconse-guint els dos millors temps de les dues màni-gues. L’andorrana Gemma Oliveras va sersegona i Cristina Garcia (SPA), tercera. Enhomes, l’incombustible Oriol Dot no ho va tenirtant fàcil com l’Aura, però també va ser el milora les dues mànigues. Segon va ser Pol Rocamorai tercer Eduardo Puente, ambdós de la FCEH.
Miriam Nart es va quedar a les portes d’entrar al top ten. Foto: Marcos Pérez de Rozas/www.photoski.net
www.fceh.cat
Esquí alpí-Campionats Espanya Infantils IIGran Pallars amb els alevinsPort-Ainé va acollir durant dos dies la celebra-ció dels Campionats d’Espanya Infantils II.
Grans curses les que es van viure a Gran Pallarsamb motiu de la segona fase dels Campionatsd’Espanya Infantils II, que es va disputar en lesmodalitats de gegant i eslàlom homes i dames.Les victòries, a nivell de clubs, van estar moltrepartides. Així, en gegant homes, el millor va ser
Àlex Puente (CAEI), i en dames Núria Pau(LMCE). Ja en eslàlom masculí, el guanyador vaser Ignacio Ondategui (FORMI) de la federacióaragonesa. El primer català, i segon classificat,va se Juan del Campo (CEVA). I, en eslàlom feme-ní, la millor va ser la representant del CAEI EliSamper.
Núria Pau (LMCE)Foto: Toni Grases/www.photoset.es
Esquí fons-9a Marxa PuigcerdàCursa de nivell126 corredors van protagonitzar la 9a edició dela Marxa Puigcerdà, puntuable per a la CopaCatalana de l’especialitat.
La cursa es va disputar a l’estació de la Quillane,Capcir, en les distàncies de 5, 12 i 25 km en estillliure i clàssic. Totes les distàncies van estarmolt disputades, en una gran jornada d’esquí defons. En estil lliure, els guanyadors van serAristide Belgue, Cerni Cairat (FAE) i XavierCadena (UEU) en homes, i Marta Cester (CAEI),Sandra Varela i Aloma Combalia (UES) en lesdistàncies de 5, 12 i 25 km respectivament. I enestil clàssic, els millors van ser Bernat Galceran(PEC), Òscar Jorba (CEFUC) i Ruben Cassenh enhomes, i Marta Cester (CAEI), Berta Borral iAloma Combalia (UES) en les distàncies de 5, 12i 25 km respectivament. www.esquidefons.org
En imatge, podid’estil clàssic 5
km homes, ambBernat Galceran
(PEC) com a guan-yador. Foto: CAEI.
58
Mites i llegendes urbanes
Al cap d’alguns esquiadors volten una sèrie de con-ceptes erronis que no porten enlloc. Tot seguit usrecordem quatre idees fallides, així que si ets dels quicreu que hi ha un esquí per a la cama dreta i un altreper a la cama esquerra, segueix llegint.
Una de les llegendes, de les conviccions més errònies,
fa referència a l’existència d’un esquí dretà i un
esquerrà, quan els esquís serveixen indistintament
per un peu o l’altre, ja que són idèntics, idèntics en
construcció i en geometria. No hi ha res que els faci
ser dretà o esquerrà. Tot i això, en el seu temps
aquesta idea sí que tenia la seva raó de ser, ja que
quan els esquís eren tallats d’una sola peça de fusta,
sí que s’establia aquesta diferenciació, ja que cada
esquiador té una forma concreta d’esquiar que feia
que els esquís en qüestió agafessin uns vicis i es tre-
ballessin més d’unes parts que d’unes altres.
Antigament, l’esquiador de competició col.locava
totalment el pes sobre el cantell intern de l’esquí
extern respecte la direcció del viratge. Per tant,
aquest cantell havia d’estar molt més afilat que l’altre
per permetre la rotació de l’esquí sense que s’enca-
rrilés. Els esquís eren més llargs. Un cop afilats els
cantells es procedia a arrodonir la part de les espàtu-
les i de les cues, i sempre es deixava més espai afilat
a una banda que a l’altre, per tal que l’esquí girés
millor i no s’enganxés al cantell. Com a conseqüència
Mites i llegendes urbanes
Celes Piedrabuena
Toni Grases, Fischer
Amb l’asessorament
de Marc Gombau
Marc Gombau, d’El Taller
d’aquesta diferenciació l’esquí amb ànima de fusta
s’adaptava a l’esquiador.
Aquest càstig a dia d’avui no es produeix, i per molta
canya que se li doni a un esquí, aquest no es transfor-
marà com a conseqüència de la metodologia d’esquiar
de cada persona. Hi ha qui no fa cas d’aquesta igualtat
i sempre es calça els esquís en la mateixa posició, i per
no confondre’s diferencia l’esquí de la dreta i de
l’esquerra amb un adhesiu, per exemple de la botiga on
s’ha comprat el material. Però, aquesta metodologia
és més dolenta a la llarga que beneficiosa a la curta, ja
que castigarem de forma excessiva els cantells inte-
riors, escurçant la vida dels esquís, ja que quan els
duem al taller del preparador d’esquís (skiman) haurà
de treballar-los força. Per tant, no li doneu gaires vol-
tes i quan trepitgeu la pista llanceu els esquís damunt
la nau, i tal com caiguin us els calceu.
La diferenciació entre dreta i esquerra tant sols la tro-
baríem en dos casos en concret. Un és quan els esquís
eren asimètrics –a dia d’avui ja no n’hi ha– i l’altre en
els esquís d’eslàlom, quan els competidors els
col.loquen les ungles a l’espàtula. Només en aquests
dos casos, existeix l’esquí dret i l’esquerre.
Afluixar les fixacionsUna altra de les creences errònies entre molts esquia-
dors fa referència a la necessitat d’afluixar les fixacions
un cop cabi la temporada. Probablement els qui ho fan
és perquè es pensen que és bo per les molles que por-
ten dins , però com diu Marc Gombau, d’El Taller, “si
veiessin com són les molles que hi ha a dins de les fixa-
cions ni s’ho plantejarien. Ja que són dues molles molt
grans. No cal afluixar-les, a no ser que les tinguis al
màxim de la seva potència, que tinguis la força al límit
que doni la fixació, a leshores sí que les hauríem d’aflui-
xar una mica”. Però, en cas de no fer-ho, no passa res.
L’únic realment important és mantenir les fixacions
netes, que no els entri ni terra ni porqueria, ja que així
treballaren bé.
Les botes de les ciaturesEn el tema de botes hi va algunes idees establertes equí-
voques, però una de les més esteses fa referència a les
criatures. Hi ha alguns pares que tenen la mania de com-
prar-los una bota més gran del que els toca, ja que així
s’estalvien canviar-les a la propera temporada, però així
l’únic que fan és desvestir un sant per vestir-ne un altre.
La canalla, com la resta d’esquiadors, han de calçar una
bota del seu número, i no una més gran per estalviar-se
canviar-les quan els creixi el peu. Primer, perquè si un
esquiador, tingui l’edat que tingui, porta una bota que no
és la seva no podrà transmetre correctament les forces
a l’esquí, més encara si li protegim el peu amb un mitjó
gruixut, ja que el peu li ballarà dins de la bota, i per tant
la seva progressió no serà la desitjada. El cert és que les
marques no donen moltes solucions en aquest punt,
però sempre hi ha idees pràctiques, com la del model
Chameleon de Roxa, que s’estira tres números amb un
senzill mecanisme.
Encerar els esquísEls esquiadors que llisquin habitualment les seves soles
per les pistes trepitjades tenen en major o menor mesu-
ra el costum d’encerar els esquí, amb el convenciment
que així esquiaran millor i de forma més eficaç. Una
pràctica que alguns col.lectius no tenen massa interio-
ritzada, per exemple, els practicants de l’esquí de mun-
tanya. En Marc ens comenta que més vegades de les
que fora necessàries es troba amb aquesta circumstàn-
cia, quan si enceressin els esquís les pells de foca
s’enganxarien i desenganxarien perfectament, i a l’hora
de baixar esquiant es tindria un major control de la situa-
ció i la resposta dels esquís seria la desitjada. Hi ha qui
creu que si encera els esquís li costarà col.locar i treu-
re la pell de foca, però per facilitar aquesta maniobra n’hi
ha prou amb una bona raspallada i amb què el procedi-
ment d’enceratge hagi estat el correcte. �
El Taller: www.eltaller.info i tel. 93 322 92 14
Reportatge
Els practicants d’esquí de muntanya han d’encerar els seus esquís igual que els afeccionats a l’esquí alpí.
Amb aquests esquís sí ques’havia de diferenciar entre
dreta i esquerra
60
Nitro Park PartyAlejandro Menéndez pels seus frontflips al wallri-de. Mateo Caicoa pel risc de donar-li als mòduls a200 per hora, Nicolás Menéndez per no deixar de‘patejar’ i tirar-li a tot al llarg de cinc hores. LauraViña per tirar uns 270 s de la mort. Miguel Mazariopel seu estil ripant al parc i els seus combos alplanter. Luis Sanz perquè molt probablement vaser el millor jibber del dia. Òscar Bueno com amillor freeskier i les quatre noies amateurs quevan protagonitzar la Nitro Park Party van ser lestriomfadores. La festa va tenir lloc a l’estació dePajares i van congregar gairebé 150 riders. (01)
Open Global Rider a PuigmalDesprés del 8è Mufló Ceretà, el 21 de febrer vatenir lloc la segona prova de l’Open Global Riderde la FCEH, forapista on els surfistes van donar-ho tot sota el vent que bufava a l’estació dePuigmal. En infantil, 21 van ser els riders , d’entre10 i 15 anys. Els dotze millors van passar a la final.Àxel Saperas (CEMT) va guanyar, i va estar acom-panyat al podi per Mauro Borras (CEMT) i EnricFernández, del ECPCGR de Pas de la Casa. Elforapista en júnior-sènior va ser al Roc delsIsards, amb uns 400 metres de desnivell. Elsriders podien escollir entre tres zones sortint delmateix punt. La dificultat de la prova va quedarpalesa al veure com Marcos Llorente, gran fora-pista, es va quedar fora de la final. El guanyadorva ser Marc Nova. Xavier Capdevila, entrenador detecnificació de boardercross, va ser segon. Va feruna línia ràpida i neta, però va caure. ClimentReventós va ser el tercer. Els podis van ser vestitsper les marques Amplid i Atomic i per la begudaenergètica Monster. www.fceh.cat (02)
El nou half pipe de La Molina s’estrenaEl cap de setmana del 28 de febrer i 1 de març esvan disputat a La Molina dues proves FIS de halfpipe, una d’elles com a Campionats de Catalunya,en la que era una provade foc de cara a la Copadel Món LG Snowboard FIS del 12 al 15 de març.El pipe amb imponents parets de sis metres i migd’altura, que van permetre als riders volar ambmolt d’aire, va veure els triomfs de Rubén Vergés–segon va ser Carles Manich i tercer Torner– i dela polaca Joanna Zajac. Segona va ser la petitadels Manich i tercera Gemma Tornet. QueraltCastellet només va competir el dissabte, ja que eldiumenge volaba al Múndial Júnior. (03)
BREUS
01 150 riders van gaudir del bon ambient quesempre caracteritza la Nitro Park Party.
02 L’Open Global Rider de Puigmal va tenir lloc després del 8è Mufló Ceretà. Foto: CAEI.
03 El pipe de La Molina ja s’ha estrenat i araespera rebre la Copa del Món LG SnowboardFIS. Foto: Vicky Volpini/Fotoneu.
La Molina vibra amb la IV Malamute ChallengeFrança va guanyar la Malamute Challenge by Salomon Snowboards. 'Allez les Bleus! era el càntic quemés es repetia a la pista de l'Estadi i Fontcanaleta de La Molina. Era el crit de guerra de la jove França,liderada pel surfista Jean Jacques Roux, que afrontava la Malamute amb ambició i va acabar ficant-s’hoa la butxaca. Estratègia i trucs perfectament executats a les rondes decisives. Aquestes van ser les clausde la victòria de França en aquesta quarta edició de La Malamute que, de nou, va elevar el llistó d'e-xigència amb uns mòduls tan espectaculars per al públic com exigents per als riders. El quintet francèses va fer amb el xec de 5.000 euros després de sumar 159,7 punts. En segona posició es va classificar laselecció espanyola (139 punts) encapçalada per Igor Domínguez, mentre que la "squadra" italiana lide-rada per Nicola Borell es va haver de conformar amb el tercer lloc (122 punts). A més dels 5.000 eurosde premi, La Malamute repartia també enguany punts per als circuits Winter Single Session (WSS) i TTR,el circuit de referència mundial.
La Snowpark-Art de Boí va sortir rodona. El temps va acom-
panyar, i els riders de l’estació lleidatana i de Völkl van tenir
una gran actuació. El dj Guimont es va encarregar de la
música i el millor han estat les creacions que van quedar
dibuixades als mòduls i que molt probablement hagis ja gau-
dit si hi vas ser.
El parc de neu d’Arinsal va
obrir la temporada d’esde-
veniments amb la Park
Party de Vallnord. Hi van
prendre part un total de 61
riders amateurs, els quals
van haver de superar els
diferents salts i mòduls
realitzats per l’equip de
l’estació andorrana i els shapers d’ASP. També, pros com
Igo Domínguez, Joseph Malo o Luka Melloni es van sumar a
la festa.
Sembla ser que a Vallter s’han posa’t les piles. Una de les
principals novetats per aquesta temporada és el flamant
parc de surf. Està situat a la part baixa de l’estació, al costat
de la pista verda de Morens II i a sobre del Jardí de Neu.
Compta amb dos mòduls, tres a cada línia: una verda per a
debutants i una de vermella per a experimentats.
www.vallter2000.com
Per si encara no t’havies adonat, Reef ha canviat dse web per
aquest any. Ara els trobaràs a www.europe.reef.com, i si hi
entres trobaràs tots els detalls de la marca californiana:
productes, notis, info d’esdeveniments, vídeos, noies, nois…
El rider de Quiksilver Markku Koski va fer-se amb la victòria
al Campionat del Món d’Snowboarding disputat a Gangwon.
Corea. L’or el va aconseguir en la modalitat de big air, des-
prés d’una final en la que va deixar a tothom bocabadat a
l’incloure un cab 1080 i un backside rodeo 900. www.quiksil-
ver.com
Fidel Alonso, rider de Boí Taüll i colo.laborador de la revista
que tens entre mans, va fer segon a la primera competició
del Circuit Nacional d’Snowboard WSS, cita puntuable per a
la World Snowboarding Federation i el Tour Mundial
d’Snowboard TTR.
El team Vans d’Espanya ens presenta el seu darrer fixatge.
Es tracta del madrileny Juan ‘Polan’ Polanco de 19 anys,
especialista en rails i amb un enorme potencial. Polan tindrà
com a companys de festa riders com Marc Salas, Cristian
Ordóñez, Merlín Balfour, Àlex Martín… www.vans.es
El llegendari rider de la marca O’Neill, Jeremy Jones, ha
renovat el seu contracte amb O’Neill JJ, que hi ha estat els
darrers nous anys, i ha renovat, atenció, per cinc més.
www.oneilleurope.com
61
Grup de Tecnificació Surf de NeuAula de futurs campionsUn dels Centres de Tecnificació de la FederacióCatalana d’Esports d’Hivern (FCEH) és el de surf deneu de la Cerdanya, on joves surfistes poden com-paginar els seus estudis i els seus progressosesportius, amb la idea d’arribar el dia de demà a seruns bons esportistes.
Un dels problemes que pateixen els joves espor-tistes de neu és la compaginació dels estudis ambla pràctica i perfeccionament de l’esport. D’unabanda, perquè aquesta compaginació no és genysfácil, i de l’altra, perquè aquests joves valors sem-pre necessiten un bon programa d’entrenaments,que estigui ben planificat i coordinat per unes per-sones responsables. La FCEH compta amb dife-rents Centres de Tecnificació i un d’ells és el desurf de neu que es troba a la Cerdanya. Hi són elsjoves Gemma Torner (CEMT), Roger Cortes(ECLLIVIA), Oriol Fargas (CEMT), Quim Hortal(CEMT), Climent Raventós (CEMT) i NicolauValverde (ECLLIVIA). Tots ells són joves d’edatscompreses entre els 14 i els 18 anys, i treballenfort per arribar algun dia dalt de tot del seu esport.Per assolir els exits i per tenir la trajectòria espor-tiva que, per exemple, tenen en Jordi Font, els ger-mans Vergés, Rubèn i Isaac, o Queralt Castellet. Tots sabem que quan un és jove, per més determi-nació que tingui, necessita d’una certa direcció,dels savis consells dels que més en saben, i peraquesta raó el Centre de Tecnificació de laCerdanya està format per un bon grup de profes-sionals: Manel Borràs com a coordinador tècnic,Seth Aranda com a assessor, Santi Corral comentrenador de neu, Álvaro Rance com a prepara-dor físic i Ramon Homs com a tutor. Durant elsmesos d’hivern, més concretament del gener al’abril, els joves esportistes d’elit tenen un progra-ma diari bastant dur, en el que no falta de res. Elmatí el dediquen a fer entrenaments de velocitat oestil lliure, ja sigui a La Molina, la Masella o a algu-na de les estacions de les Neiges Catalanes. En eldesenvolupament tècnic d’un esportista, mésencara quan és jove, no tot ha de ser treball pràc-
tic, també n’hi ha, i força, de treball físic, el qual esdur a terme al poliesportiu de Puigcerdà, i les ses-sions preoperatòries es complementen amb eltreball de vídeo a l’Alberg Mare de Déu de lesNeus, que és on els nois i noies estan interns. I noens hem d’oblidar dels estudis, fonamentals enl’edat d’aquests joves valors de l’esport català. Noels abandonen mai, ni quan el seu programad’entrenaments està tant ple que fa vessar elcabàs, ni quan han d’anar amunt i avall a la recer-ca de les competicions que millor se’ls ajusta. Elsestudis són bàsics, i de la seva supervisió enaquest gran estada que suposa la concentració ala Cerdanya els mesos d’hivern s’encarreguen elstècnics de l’Acadèmia System. Parlem de mega-estada, perquè en el decurs de l’any també hi hadiferents estades, al novembre, juny i juliol.
Molts són els candidatsMolts són els joves que en llegir aquestes líniessegur que ensenyen la revista als seus pares perdir-los que volen formar part d’aquest selectegrup. Però, tot, fins i tot la feina de periodista quetothom veu com molt bonica i fàcil, té els seusperòs. Hi ha uns criteris de selecció i un seguit denormes de conducte. Els criteris de selecció sónclars, es trien els nois i noies en funció dels resul-tats esportius, de les aptituts personals, així comde la seva actitud i disciplina. I dins del dia a dia, del’agenda de treball i de compromisos, els jovesinterns han de complir les normes establertespels entrenadors, preparador físic i pel tutor,assistir als entrenaments obligatoris, respectarels horaris i mostrar una bona predisposició. Està clar que només amb talent no es va enlloc, ique si a algun jove talent del surf de neu se’l selec-ciona per formar part del Grup de Tecnificació deSurf de Neu. Ningú hi va per la força. Per tants’han de seguir unes mínimes normes de com-portament, sinó seria ‘Can Pixa’ i ha de quedarclar que sense treball, constància i sacrifici no esva enlloc, ni en el terreny personal ni en el terrenyprofessional.
Queralt Castellet, en alçaBona collita la que està tenint engunay la surfistade Sabadell Queralt Castellet. La rider d’Atomic,una de les millors especialistes del món al pipe,ha guanyat ja dues proves FIS a Avoriaz i ho estàfent força bé a la Copa del Món, sense oblidar-nosde la sisena plaça del Mundial de Corea. Una sise-na plaça que amb una miqueta més de sort podriahaver millorat, ja que va passar a la final com lamillor del seu grup. Però, a l’hora de la veritat vatenir una actuació desigual. Amb una primeramànega millor que la segona, en què al frontside5 va anar una mica baixa i això li va fer perdrealçada. El pipe se li va fer curt i no va poderdemostrar tot el que porta dins, però, en elmoment d’escriure aquestes línies encara li res-taven tres de les cites més importants: el MundialJúnior, la Copa del Món de la Molina i elCampionat d’Espanya, tot recordant la Copa delMón. www.atomicsnowboarding.com (04)
Èxit total del 5è Atomic Night FeverNi la forta ventada va poder amb l’empenta de lacinquena edició de l’Atomic Night Fever, que, comés tradició, va tenir lloc a l’aparcament de Soldeu,Grandvalira. La prova es va disputar en la modali-tat d’Expression Session; és a dir que els riderstenien una hora per fer tantes passades com vol-guessin, primer desafiant un primer mòdul ambun calaix subjectat per una excavadora Bobcat,per seguidament enllaçar amb un calaix-plasituat dalt d’un camió. Bryan Longley va ser elmillor surfista , i darrere seu es va classificarRandolph Dutrieux i Merlín Balfour, segon i tercerrespectivament. www.atomicsnowboarding.com
04Fo
to:O
liver
Kra
us
62
LebFrontside180 a 180out.
Tècnica
LebFrontside180 a 180out.Les noves tendències ila imaginació fan que elsurf de neu no tinguil ímits. SnowparkDivision va instal·laraquest mòdul a laMolina en motiu de laMalamute Challenge deSalomon. Va serincreïble!
Israel Planas, Demostrador nacional
La Molina
Gerad Freixas
A l'entrada del trampolí de mortals (kick) s'havia de
mesurar molt bé la velocitat, per tenir-ne suficient per
arribar just a sobre el mòdul, però no passar-se.
Tampoc podíem anar massa justos, perquè després es
corria el risc de caure dintre del gap. Per poder entrar
bé al truc, també hem d'anticipar bé la rotació amb els
braços i les espatlles, que ens ajudaran a equilibrar-
nos i tenir control en l'aire.
Com que sortim de switch és important assegurar-se
bé que caiguem a sobre del mòdul del nostre costat bo,
perquè així ens serà més fàcil encadenar tota la
seqüència.
En la fase de recepció a la caseta, estarem molt pen-
dents amb la mirada de la distància on caiguem.
Només així, podrem estirar o encongir les cames,
segons ens convingui per poder lliscar per sobre el teu-
lat mantenint en tot moment l'estabilitat i el control. És
el moment per preparar-se també per fer el backside
o rails 180 anticipant les espatlles.
En la fase final, intentarem fluir al màxim, ja que arri-
bem amb molta velocitat i es tracta de deixar-nos
caure suaument com si es tractés d'un petit stepdown.
Felicitats Gerard!
*Agraïments: Atomic, Salomon, Nike 6.0,
Bollé, Master Craft, Romantincs.es,
Hurley Clothing, Aknamara.com
63
Nom i cognoms: Gerard Freixes i Tarragona
Sponsors: Snowpark Division, Imperium snowboards, Flux bindings, Dragon Optical, 32 Boots,Dakine Backs, Ripezone weard
Local: Snowpark DivisionMillor spot: Snowpark Division ParksMillor maniobra: construir parksL'snowboard en una paraula: Salut
64
CLUBS FCEHDelegació central
Asociación Española deMushers (AEM)Joan d’Àustria, 5, baixos 108225 Terrassa(Barcelona)Tel. / Fax: 93 780 57 50
Barcelona Curling Club(BCC)Modolell, 57, àtic 2a08021 BarcelonaTel.: 607 83 38 89
Club d'Atletisme Calella(CACSB)Pistes d'AtletismeApartat de Correus 2208370 Calella (Barcelona)Tel. / Fax: 93 769 02 48
Club Alpí Falcó (CAF)Duran i Sors, 69 bis08201 Sabadell (Barcelona)Tel.: 639 33 17 41Fax: 93 726 86 09
Centre Excursionista deCastellar (CASTE)Colom, s/n (Ateneu)08211 Castellar del Vallès(Barcelona)Tel. / Fax: 93 714 73 05
Club d'Esquí Alpí Sabadell(CEAS)Avda. de la Concòrdia, 39-41, 5è 3a08206 Sabadell (Barcelona)Tel. / Fax: 93 717 64 11
Club d’Esquí Berguedà(CEB)Pio Baroja, 6, baixos08600 Berga (Barcelona)Tel. / Fax: 93 821 16 74
Centre Excursionista deCatalunya (CEC)Paradís, 10, principal08002 BarcelonaTel.: 93 315 23 11Fax: 93 315 14 08
Centre ExcursionistaTerrassa (CET)Sant Llorenç, 1008221 Terrassa (Barcelona)Tel.: 93 733 38 04 Fax: 93 788 30 30
Club Mushing L'Obac (CMO)Maestrat, 9, entl. 2a08225 Terrassa (Barcelona)Tel.: 637 56 31 32
Club Muntanyenc SantCugat (CMSC)Rambla del Celler, s/n08172 Sant Cugat del Vallès(Barcelona)Tel.: 93 674 53 96 Fax: 93 675 05 68
Club d'Esquí La Coma(COMA)Carles Riba, 2, 1r 1a08190 Sant Cugat del Vallès(Barcelona)Tel.: 629 73 89 10Fax: 93 589 41 05
Centre QuitxallaExcursionista de Puig Reig(CQUIE)Les Abelles, 3008692 Puig Reig (Barcelona)Tel.: 93 829 01 66
Club de Cúrling Esportingl’Olla (CSO)Sagrera, 2308186 Lliçà d’Amunt(Barcelona)Tel.: 93 841 65 10
Drac Esquí Club (DRAC)Pere Aldavert, 408230 Matadepera(Barcelona)Tel. / Fax: 93 730 06 00
Entitat Cultural Gos Blanc(ECGB)Lleida, 917410 Sils (Girona)Tel.: 972 875 128Fax: 93 876 13 63
Futbol Club Barcelona(FCB)Arístides Maillol, s/n08014 BarcelonaTel.: 93 496 36 00Fax: 93 496 37 91
Club d’Esquí Granollers(GRAN)Casal de l’EsportGirona, 5008400 Granollers(Barcelona)Tel.: 93 879 36 80
Club d'Esquí Port delComte (PC)Santa Isabel, s/n25282 Sant Llorenç deMorunys (Lleida)Tel.: 973 49 23 75
Reial Automòbil ClubCatalunya (RACC)Diagonal, 68708028 BarcelonaTel.: 93 495 50 00 Fax: 93 495 55 52
Unió Caravanista deCatalunya (SEUCC)Aragó, 416, 1r 3a08013 BarcelonaTel.: 93 245 05 00
Ski Camp Club (SKICC)Apartat de Correus 8808197 Valldoreix (Barcelona)Tel.: 607 785 429
Agrupació Sant JordiEmpleats Caixa EstalvisCatalunya (SJ)Diputació, 188, baixos08011 BarcelonaTel.: 93 453 80 27Fax: 93 453 32 62
Club d’Esquí Solsona (SOL)Casal de Cultura, local 2725280 Solsona (Lleida)Tel.: 608 73 52 17 Fax: 973 48 38 75
Unió ExcursionistaCatalunya - Mataró(UEC-M)Nou, 2908301 Mataró (Barcelona)Tel.: 629 824 376 Fax: 93 797 23 68
Unió ExcursionistaCatalunya-Sants (UEC-S)Jocs Florals, 5108014 BarcelonaTel.: 93 332 54 94 Fax: 93 331 10 12
Unió Excursionista deSabadell (UES)Salut, 14-1608202 Sabadell (Barcelona)Tel.: 93 725 87 12Fax: 93 725 05 90
Delegació occidental
Club d’Esquí i MuntanyaVall de Boí (BOÍ)Edifici Isard, Esc. D baix 1aEl Pla de l’Ermita25528 Taüll (Lleida)Tel.: 676 200 400
Club Esquí Vall de Cardós(CARDÓS)Racó, s/n25570 Ribera de Cardós(Lleida)Tel.: 973 62 30 26Fax: 973 62 31 73
Club d’Esquí de FonsUrgellet Cerdanya (CEFUC)Apartat de Correus, 5225700 La Seu d’Urgell(Lleida)Tel.: 973 35 17 62
Centre Excursionista Lleida(CEL)Comerç, 2525007 LleidaTel.: 973 24 23 29Fax: 973 23 44 97
Club d'Esquí Nòrdic deL’Arp (CENA)Carretera de l'Arp, s/n25717 Tuixent (Lleida)Tel. / Fax: 93 721 93 48
Club d'Esquí PortainéPallars (CEPP)Avda. Flora Cadena, 6 25594 Rialp (Lleida)Tel. / Fax: 973 62 12 09
Club d’Esquí Pobla deSegur (CEPS)C/ de la Font, s/nApartat de Correus 4425500 La Pobla de Segur(Lleida)Tel.: 699 304 030Fax: 93 457 46 66
Club Pirinenc Andorrà(CPA)Terra Vella, 2Andorra La VellaTel.: 00 376 82 28 47Fax: 00 376 86 74 67
Club Espot Esquí Club Vallsd’Àneu (EEC)Major, 77-79, baixos25580 Esterri d’Àneu(Lleida)Tel. / Fax: 973 62 61 56
Federació Andorranad’Esports de Gel (FAEG)C/ Major, Edifici Cal MetgeAD 100 Andorra La Vella
Grup Empresa Ribagorçana(GER)Avda. Victoriano Muñoz, s/n25520 El Pont de Suert(Lleida)Tel. / Fax: 973 69 04 72
Global Club EsportiuPallars (GLOBAL)Carretera Berradé, s/n25597 Espot (Lleida)Tel.: 973 62 40 58Fax: 973 62 40 63
Club d'Esquí Les Heures(HEURES)Passatge Pompeu, 225006 LleidaTel.: 973 23 59 86Fax: 973 72 76 29
Torb Esquí Club (TORB)Ctra. Tavascan, km 9’5Tel.: 650 494 819Fax: 934 56 90 01
Delegació oriental
Banyoles Esquí Club(BANY)Pl. Miquel Boix (local ACB)17820 Banyoles (Girona)Tel.: 619 763 048
Bisaura Esquí Club (BEC)Mestre Quer (PavellóMunicipal), Ap. Correus 3408580 Sant Quirze deBesora (Barcelona)Tel.: 619 76 30 48
Club d'Esquí Bellver(BELLVER)Torre Sant Josep, s/n25720 Bellver de Cerdanya(Lleida)Tel.: 973 51 00 16
Club Alpí La Molina (CALM)Edifici Catalunya, local 117537 La Molina (Girona)Tel.: 659 076 909
Club Alpí Núria Masella-Cerdanya (CANMC)Av. Pirineus, 2317520 Puigcerdà (Girona)Tel.: 972 14 05 79Fax: 93 265 85 45
Club d'Esquí Alpí Pirineus(CAP)Esglèsia, s/nEdifici Cèrvol Blanc17537 La Molina (Girona)Tel.: 93 330 30 08
Setcases Esquí Club(CASES)Jesús, s/n17867 Setcases (Girona)Tel.: 972 13 60 89
Cerdanya Club d’Esquí(CCE)Puigpedrós, 7, B-217520 Puigcerdà (Girona)Tel.: 972 89 22 99
Club Esquí Alpí Ceretà(CEAC)Major, 50Àrea de Joventut del’Ajuntament de Puigcerdà17520 Puigcerdà (Girona)Tel.: 972 14 07 74Fax: 972 88 30 32
Club Esportiu MasellaTeam (CEMT)Avda. Peu de Pista, s/n17538 Masella (Alp)Tel.: 972 14 40 00 Fax: 972 89 00 78
Centre Excursionista deRipoll (CER)Passeig de Sant Joan, 117500 Ripoll (Girona)Tel.: 972 70 07 59
Esquí Club Cim (CIM)C/ Ganduxer, 10, 6 2a, esc A08021 BarcelonaTels.: 93 727 83 68i 606 36 57 14
Club Gel Puigcerdà (GPUIG)Apartat de Correus 10517520 Puigcerdà (Girona)Tel. / Fax: 972 88 18 27
May Luengo Esquí Club(MLEC)Apartat de Correus 20817520 Puigcerdà (Girona)Tel.: 972 14 50 00Fax: 972 14 50 02
Manlleu Esquí Club (ECM)Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r08560 Manlleu (Barcelona)Tel.: 93 851 14 06
Club Esquí Lúdic i TècnicCerdanya - Masella (ELIT)C/ Nord, 2717538 Alp (Girona)Tel.: 627 59 15 46Fax: 972 14 43 30
Club Esquí Figueres (FIG)Pella i Forgas, 317600 Figueres (Girona)Tel.: 972 50 95 11 Fax: 972 67 24 17
Club d’Esquí Fontalba(FON)Passeig Taga, 517534 Ribes de Freser(Girona)Tel. / Fax: 972 72 90 75
Grup ExcursionistaCampdevànol (GEC)Puigmal, s/n17530 Campdevànol(Girona)Tel.: 972 71 21 71
Grup Excursionista iEsportiu Gironí (GEIEG)Plaça del Vi, 717004 GironaTel.: 972 20 29 46 Fax: 972 20 50 88
Club d’Esquí Girona (GNA)Plaça del Vi, 417004 GironaTel.: 972 20 38 02 Fax: 972 21 47 26
Club d'Esquí Llívia (LLIVIA)Poliesportiu FòrumC/ de l’Esport, s/n17527 Llívia (Girona)Tel.: 972 14 61 00 Fax: 972 14 62 96
La Molina Club d’Esports(LMCE)Av. Supermolina, s/nEdifici Pla del Roc17537 La Molina (Girona)Tel.: 972 89 21 41Fax: 972 89 21 37
Esquí Club Mega Neu(MEGA)Edifici Pla del Roc,Avda. Supermolina, s/n17537 La Molina (Girona)Tel.: 972 14 50 62
Freestyle Club Ski & SnowLa Molina (FCSS)Xalet Pista Llarga, s/n17537 La Molina (Girona)Tel.: 972 89 22 99
Club d’Esquí Puigcerdà(PEC)Apartat de Correus 3217520 Puigcerdà (Girona)Tel.: 972 88 00 93Fax: 972 14 00 96
Club PoliesportiuPuigcerdà (PPUIG)Apartat de Correus, 1117520 Puigcerdà (Girona)Tel.: 972 88 02 43 Fax: 972 88 19 79
Ski Club Camprodon (SCC)Ctra. de Molló, km 11’300(Pavelló Llandrius), desp. 217867 Camprodon (Girona)Tel.: 972 74 08 84Fax: 972 74 07 37
Club Esportiu La SurferaGironina (SG)Calvé, 4717200 Palafruguell (Girona)Tel.: 651 40 61 15Fax: 972 61 22 48
Club d’Esquí Torelló (TEC)Apartat de Correus 14708570 Torelló (Barcelona)Tel.: 93 859 35 41Fax: 93 859 10 26
Voltregà Esquí Club (VCE)Bisbe Morgades, s/n08512 Sant Hipòlit deVoltregà (Barcelona)Tel.: 93 857 04 31Fax: 93 851 22 56
Club d’Esquí Vic (VIC)Apartat de Correus 12908500 Vic (Barcelona)Tel.: 93 886 00 13
Delegació Val d'Aran
Ainhoa-Copos Skiclub(ACEC)Edifici Elurra25539 Betren (Lleida)Tel.: 606 951 147
Associació ExcursionistaMontanha Aran Club (MAC)Santa Creu, 1225598 Salardú (Lleida)Tel.: 973 64 41 86
Club Aranés d'Esportsd’Iuern (CAEI)C/ Arnals, 7, baixos25530 Vielha (Lleida)Tel.: 973 64 20 57Fax: 973 64 24 09
Club d'Esquí Val d’Aran-Vielha (CEVA)Apartat de Correus 825530 Vielha (Lleida)Tel.: 973 64 02 15Fax: 973 64 28 19
Club Esports de Gèu Vald'Aran (CEGVA)Palai de GèuAvda. Garona, 33Apartat de Correus 8625530 Vielha (Lleida)Tel.: 649 31 11 46Fax: 973 64 28 75
Secció Esportiva de l'Escolad'Esquí Aran Aneu (SCEE)Santa Creu, 5525598 Salardú (Lleida)Tel.: 973 64 60 83
neu professionals
TARGENEUCaigudes?Accidents?Problemes?
Prou de mals de cap!
FEDERA'T!BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIAFEDERAT
Cognom � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � Cognom � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �
Nom � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � DNI � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �
Adreça � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �
Codi Postal � � � � � � � � Població � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �
Telèfon � � � � � � � � � � � Data de naixement � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �
Número de TargeNeu temporada anterior � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �
DADES DEL COMPTE BANCARI
Caixa o Banc � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �
Codi entitat � � � � � � � � Oficina � � � � � � � � � � � DC � � � � � Núm� compte � � � � � � � � � � � � � � � �
Nom del titular del compte � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �
DNI � � � � � � � � � � � � � � Signatura � � � � � � � � � � � � � � � � � � �
�
Més informació: Federació Catalana d'Esports d'HivernC/ Balmes������è �a | ���� BarcelonaTel�: ����� ��� | Fax: �� �� ��www�fceh�cat | a/e: info@fceh�org
TARGENEU� euros
TARGENEU FAMILIA: � euros cadascun dels
tres primers membres � euros a partir del �rt
TARGEFONS: � euros
TARGEGEL: � euros