esquema treball uniÓ europea
DESCRIPTION
Esquema del procès de formació i ampliació dela Unió Europea.TRANSCRIPT
ESQUEMA HISTÒRIA UNIÓ EUROPEA - TEMES 17 (2.5), 19 (1.3 i 2.2) i 20 (1.1 i 2.1)
TRACTAT/ ESDEVENIMENT
ANY ESTATS IMPLICATS ACORDS OBJECTIUS PROBLEMES
OECE 1948 Membres receptors Pla Marshall
Administrar els ajuts rebuts del Pla de Recuperació Europea
Administrar els ajuts rebuts del Pla de Recuperació Europea
Els que comportava la postguerra (infraestructures destruïdes, caiguda de la demanda, poca oferta, caiguda demogràfica,...)
CECA 1951 França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg i RFA
Creació d’un mercat comú d’aquests dos materials bàsics per al desenvolupament industrial
Creació d’un mercat comú d’aquests dos materials bàsics per al desenvolupament industrial i d’un espai de presa de decisions comunes entre estats.
TRACTAT DE ROMA 1957 França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg i RFA
Creació de la CEE i de la EURATOMEstabliment d’institucions de rang superior, supranacionals.
Creació d’un mercat comú amb lliure circulació de mercaderies, treballadors, serveis i capitals.Unificació de les legislacions dels països membresElaborar un pla de política econòmica comuna pels sectors clau (agricultura pesca, energia, educació, medi ambient)Desenvolupament comú de l’energia nuclear
Context de decreixement i crisi entre finals dels 60 i inicis dels 70 (crisi del petroli) que posa damunt la taula la necessitat de col·laborar en matèria d’estimulació de la formació i l’ocupació (creació del Fons Social Europeu) i en investigació, desenvolupament i medi ambient davant la incapacitat de les economies nacionals d’afrontar soles aquests reptes.
1
ESQUEMA HISTÒRIA UNIÓ EUROPEA - TEMES 17 (2.5), 19 (1.3 i 2.2) i 20 (1.1 i 2.1)
FONS SOCIAL EUROPEU 1960 CEE Assignació de fons per a l’ocupació i la formació professional
Combatre l’atur regional estimulant la lliure circulació de treballadors i establir legislacions comunes en matèria de seguretat social (igualar condicions de l’estat del benestar)
Diferències en el nivell de vida i fluxos desiguals de migració.
ACTA ÚNICA EUROPEA 1986 França, , Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, RFA Regne Unit, Irlanda, Dinamarca i Grècia.
Creació d’un mercat interior integrat i cooperació en investigació, tecnologia, medi ambient i millora de les estructures polítiques europees.
Ídem Limitació pel que fa el nombre de membres, encara petit, i pel que fa les seves competències.
TRACTAT DE MAASTRICHT
1992 França, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, RFA, Espanya i Portugal (L’Europa dels 12)
També anomenat de la Unió Europea:Revisió dels objectius del Tractat de Roma
Ampliar les competències a qüestions de política exterior (defensa i seguretat) i desaparició de fronteres internes i unificació monetària.
Reticència a la lliure circulació de persones per part de la població, divergència de criteris econòmics i financers entre membres (Europa de les dues velocitats), independència de decisió dels estats membres no sotmesos a obligatorietat.
2
ESQUEMA HISTÒRIA UNIÓ EUROPEA - TEMES 17 (2.5), 19 (1.3 i 2.2) i 20 (1.1 i 2.1)
ACORDS DE SCHENGEN 1985-1990
França, Dinamarca, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, RFA, Espanya i Portugal
La lliure circulació de persones i la supressió dels controls fronterers entre els estats signants
Dinamitzar la lliure circulació dels ciutadans europeus tant per estudis com per feina.
Reticència d’alguns països membres de la UE per protegir les seves fronteres de fluxos migratoris, tant interns com externs.Manca de polítiques consensuades sobre com controlar les fronteres externes de la Unió (crisis migratòries)Dificultat per establir uns criteris educatius comuns estandarditzats (Pla Bolonya)
TRACTAT DE NIÇA 2001 França, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, RFA, Espanya i Portugal
Reformar les institucions europees i ampliar la unió fins els 27 membres.
Redistribuir de nou el poder després del fracàs d’Amsterdam, establint clarament quines competències quedaven en mans dels països i quines en mans de la Unió, tenint en compte, a més a més les noves incorporacions.
L’ampliació de l’Europa dels 15 a la dels 27, acollia els països que antigament havien estat en l’òrbita oriental i que encara arrossegaven un fort retràs en matèria econòmica, d’agricultura i pesca, tecnològica, investigació, polítiques referents al medi ambient, legislació laboral i social, atur, formació,...
3
ESQUEMA HISTÒRIA UNIÓ EUROPEA - TEMES 17 (2.5), 19 (1.3 i 2.2) i 20 (1.1 i 2.1)
TRACTAT DE ROMA 2004 França, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, RFA, Espanya, Portugal, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia i República Txeca.
Signar i ratificar el nou text constitucional de la Unió.
Que tots els estats membres signessin de forma individual, mitjançant ratificació parlamentària o referèndum nacional, el nou text que substituïa la constitució anterior del Tractat de Roma.Assignar un nou càrrec: el representat europeu d’exteriors
La negació de França i Holanda en sengles referèndums, la manca de voluntat política de fer el referèndum d’altres països, encara hi ha països que no han posat data als seus referèndums o ratificacions: Dinamarca, Irlanda, Polònia, Portugal, Regne Unit, la República Txeca i Suècia. 18 dels estats membres sí que l’han ratificat en diferents processos.
TRACTAT DE LISBOA 2007 França, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, RFA, Espanya, Portugal, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca, Romania i Bulgària.
Ampliació del nombre de diputats al Parlament.Acceptació de les iniciatives legislatives populars com a via per a presentar noves lleis.Creació del SEAE i de la figura de l’Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat
Millorar el funcionament de les institucions, democratitzar-ne els funcionament, acostar-la als ciutadans i dotar la Unió de major representació i més capacitat de decisió i presència en Afers Exteriors.
La suspensió de la Constitució fa que la resta de tractats estiguin en fals, la concentració del moviment migratori en els països meridionals.
4
ESQUEMA HISTÒRIA UNIÓ EUROPEA - TEMES 17 (2.5), 19 (1.3 i 2.2) i 20 (1.1 i 2.1)
UNA BREU DESCRIPCIÓ DELS PRINCIPALS PROBLEMES I REPTES DE LA UNIÓ ACTUALMENT:
5