1

 

 

 

ESTAT DE SALUT DEL RIU POLOP

Seguiment de la qualitat a través de voluntariat ambiental

(Juliol 2013)

Informe  redactat  per  la  Fundació  Limne  en  el  marc  del  projecte  PARTICIPACIÓ  CIUTADANA  EN  L’ESTUDI  I  LA CONSERVACIÓ DE L’ECOSISTEMA FLUVIAL DEL RIU POLOP AL PARATGE NATURAL MUNICIPAL DEL RACÓ DE SANT BONAVENTURA ‐ ELS CANALONS, en què participen les entitats següents: 

 

  Amb el finançament de:

 

   

 

  2

    

ANTECEDENTS

 

Aquest informe recull les dades aportades pel grups de voluntariat ambiental creats en el marc del  projecte  PARTICIPACIÓ  CIUTADANA  EN  L’ESTUDI  I  LA  CONSERVACIÓ  DE  L’ECOSISTEMA FLUVIAL  DEL  RIU  POLOP  AL  PARATGE  NATURAL  MUNICIPAL  DEL  RACÓ  DE  SANT BONAVENTURA ‐ ELS CANALONS. 

L’aspecte innovador que proposa el projecte se centra en la implicació activa de la ciutadania, creant una xarxa de voluntaris i voluntàries que, a més d’estimar el seu entorn, tinguen ganes de participar de manera activa en el seu coneixement i conservació. 

El voluntaris interessats a aportar dades sobre la qualitat de les aigües reberen una formació a càrrec de tècnics de la Fundació Limne, que els instruïren en l’ús i l’aplicació d’índexs biològics i en la presa de mostres químiques. 

La metodologia d’inspecció de rius fa servir  indicadors fisicoquímics  i biològics, animant a fer una  anàlisi  multiparamètrica.  La  reflexió  i  l’observació  de  diferents  variables  ens  ha  de permetre establir un criteri per a determinar, a nivell de grup de voluntaris o d’entitat, quina és la qualitat del riu, quins problemes té i quines potencialitats podem intuir‐hi.  

  3

PUNTS DE MOSTRATGE

 

 

 

Punt 1  UTM X: 720444 Serpis (partida Pagos)  UTM Y: 4286795       Punt 2  UTM X: 719964  Riquer (desembocadura Serpis) 

UTM Y: 4286800 

12 

  4

PARÀMETRES FISICOQUÍMICS

 

 Els  paràmetres  fisicoquímics  com  a indicadors de qualitat, seguint un símil força conegut, són com una foto, una imatge  del moment precís  en  què  es fa el mostratge.  Els indicadors biològics, d’altra banda, són  com  una  pel∙lícula,  que  integra més informació. 

Els paràmetres fisicoquímics com a indicadors de qualitat, seguint un símil força conegut, són com una foto, una imatge del moment precís en què es fa el mostratge. 

Els indicadors biològics, d’altra banda, són com una pel∙lícula, que integra més informació. 

Serà evident, doncs, que la nostra anàlisi fisicoquímica dependrà molt de la distància envers el vessament o de si fem l’anàlisi quan ja ha passat un temps des de l’impacte contaminant. 

La metodologia emprada pels voluntaris es basa en pastilles reactives per a mesurar pH, nitrats i oxigen dissolt. Les pastilles reaccionen a un volum concret d’aigua  i retornen una valoració colorimètrica que els voluntaris comparen amb una escala per valorar‐ne  la concentració (en mg/l). 

pH

El pH és un rang que va de l’1 al 14 i que ens indica si la nostra aigua és àcida (valors baixos) o alcalina (valors alts). La neutralitat se situa en el valor mitjà de l’escala (7). El pH de les nostres aigües  sol  situar‐se  entre  6,5‐8,5.  Entenem,  doncs,  que  plantes  i  animals  estan  adaptats  a aquest  rang  concret. Qualsevol  situació que provoque un biaix,  ja  siga àcid o bàsic,  causarà repercussions sobre el nostre ecosistema. Situacions de pH àcid, per exemple, poden afectar greument  la fauna piscícola  i es poden trobar citacions de poblacions que han desaparegut a causa d’un increment de l’acidesa en rius. 

Els resultats obtinguts als dos punts mostrejats pels voluntaris d’Alcoi mostraren uns resultats de pH dins els rangs descrit anteriorment: 

Punt 1: 2012 pH 7; 2013 pH 8 

Punt 2: 2013 pH 8 

  5

 

NITRATS

Els  compostos  nitrogenats  es  troben,  de manera  natural,  a  l’aigua:  la  descomposició  de  la matèria orgànica entra dins el cicle del nitrogen. 

El nitrogen, com a nutrient, és beneficiós (en justa mesura) per a les plantes i per al creixement del fitoplàncton. 

Els  rius adés eren  capaços de depurar  l’excés de compostos nitrogenats de manera natural, gràcies a  la seua capacitat autodepurativa. Els augments poblacionals  i el  fort  impacte humà sobre els rius ha forçat, més enllà del que és raonable,  la capacitat autodepurativa d’aquests sistemes naturals. Els humans, doncs, hem contribuït a  l’augment de  les concentracions dels compostos nitrogenats de les nostres aigües a causa de les poblacions urbanes, les indústries o l’activitat agrària. 

Resultats obtinguts als punts mostrejats: 

Punt 1: 2012 5 mg/l; 2013 0 mg/l 

Punt 2: 20 mg/l 

Els valors de nitrat del punt 1 són molt baixos. L’únic que destaca un poc és l’observat al punt 2, tot i això, no és un valor alarmant. Recordem que 50 mg/l és el màxim legal per a l’aigua de consum  en boca.  El perill per  a  la  salut més  important que  es deriva del  contacte  amb  els compostos nitrogenats es deu al  fet que el nitrit pot reaccionar amb amines o amides per a formar compostos nitrosos, molts dels quals són carcinògens potents. La toxicitat del nitrat ve determinada per la seua conversió a nitrit, que pot produir metahemoglobinèmia per oxidació del ferro de l’hemoglobina i reduir la capacitat de transportar oxigen. 

Per prevenir riscos l’OMS fixà, l’any 2004, uns valors guia que no havien de sobrepassar‐se per evitar efectes aguts: 50 mg/l per als nitrats i 3 mg/l per als nitrits. Per a aquests darrers, i amb objecte de pal∙liar els efectes a  llarg termini,  l’OMS va proposar un valor guia de 0,2 mg/l de nitrits. 

 

OXIGEN DISSOLT

Aquest paràmetre ens informa de la quantitat d’oxigen gasós que es troba dissolt a l’aigua. Els voluntaris mesuren tres rangs: 

0 mg/l: Qualitat dolenta, mala oxigenació. 4 mg/l: Qualitat moderada, quantitat mínima per a la vida piscícola. >8 mg/l: Qualitat bona, aigües ben oxigenades. 

A nivells inferiors a 4 mg/l les poblacions de peixos, efímeres i tricòpters començaran a veure’s afectades pel dèficit d’aquest element  i en disminuirà  la densitat. Per contra, observarem un 

  6

augment  d’espècies  amb  pocs  requeriments  d’oxigen,  com  ara  les  sangoneres,  oligoquets, hemípters o alguns dípters. 

Les pastilles  reactives  emprades pels  voluntaris han  indicat que  els  trams de  la  zona  tenen aigües  entre  mitjanament  oxigenades  i  molt  oxigenades,  la  qual  cosa  permet  el desenvolupament de la vida aquàtica. 

Punt 1:  2012  4 mg/l; 8 mg/l 

Punt 2:  2013 4 mg/l 

  7

ÍNDEXS BIOLÒGICS

Com s’ha assenyalat adés,  l’ús de paràmetres químics per si sol no és suficient per a valorar l’estat  de  qualitat  dels  nostres  rius  i  és  precisament  per  això  que,  dins  el  nostre  estudi, integrem un índex biològic basat en macroinvertebrats. 

La bona qualitat  fisicoquímica de  l’aigua no és  l’única condició que ens plantegem assolir:  la bona qualitat biològica ens ha de garantir el bon funcionament de l’ecosistema i el seu estat de salut. 

Tal  com estipula  la Directiva Marc de  l’Aigua de  la Unió Europea, el mostratge  i  l’anàlisi de resultats han de ser  tan heterogenis  i multiparamètrics com siga possible, mirant d’aglutinar tant  els  paràmetres  fisicoquímics  com  els  biològics.  Aquests  últims  solen  basar‐se  en  la presència/absència d’organismes bioindicadors  (macroinvertebrats, algues, macròfits, peixos, etc.). 

Els voluntaris utilitzen els següents índexs biològics: 

MaFLi (índex basat en macròfits)  MaPRi (índex basat en macroinvertebrats)  MaPRiFLi (índex basat en macroinvertebrats) 

MaFLi  és  un  índex  basat  en  la  comunitat  de macròfits.  Per macròfits  entenem  aquells 

organismes  vegetals  aquàtics  fàcilment  identificables  sense  l’ajuda  de  cap  instrument  òptic (lupa  binocular, microscopi...).  Per  tant,  el  genèric  agrupa  algues macroscòpiques,  briòfits, pteridòfits i fanerògames. 

El  mostratge  és  senzill  i,  en  la  majoria  de  casos,  es  determina  directament  al  camp.  Els voluntaris determinen a quin dels quatre grups de qualitat es troben els macròfits identificats. 

La pertinença a un o a un altre grup de qualitat determina l’estat de salut del riu. 

Aquest índex és una simplificació de l’Índex de Macròfits (IVAM) elaborat pel Centre Regional d’Estudis de l’Aigua. 

El punt 1 durant el 2012 donà bon resultat per a aquest índex, mentre que en el 2013, tant el punt 1 com el 2 han aportat un resultat més baix, per sota del què estableix la Directiva Marc de  l’Aigua,  la qual cosa  indica que  les comunitats de macròfits no troben el seu òptim en els trams mostrejats, a causa de la contaminació o d’altres paràmetres.  

Punt 1: 2012 Sa; 2013 Malalt 

Punt 2: 2013 Malalt 

  8

MaPRi és un índex basat en macroinvertebrats aquàtics, terme que defineix tot un conjunt 

de  larves d’insectes, petits gasteròpodes, crustacis, etc. que viuen al riu  i que, a  través de  la seua presència o absència, ens ajuden a definir quin és l’estat de qualitat de les nostres aigües. Això es deu al fet que certes espècies són poc tolerants a la contaminació, mentre que d’altres poden viure a totes bandes, amb independència de la qualitat del riu, per ser molt tolerants. 

Per tant, si en la mostra es troben espècies poc tolerants a la contaminació, es determina que l’estat de salut del nostre tram és òptim. 

En  contrast  amb  l’anterior  índex,  aquest mostra molt bons  resultats  al punt 1, en què  s’ha observat la presència de macroinvertebrats que indiquen bona qualitat de les aigües. 

Punt 1: 2012 Sa; 2013 Molt Sa 

Punt 2: 2013 Malalt 

Aquesta  controvèrsia envers  l’índex de macròfits no és  tal,  ja que  l’apreciació de  la qualitat ecològica ha de  tenir  voluntat multiparamètrica,  és  a dir, que  ens hem d’aproximar des de diferents grups, ja que cadascun n’indica uns requeriments i unes carències. 

MaPRiFLi és, també, un  índex basat en macroinvertebrats. La diferència amb  l’anterior 

és que té en compte la riquesa taxonòmica de cadascun dels grups per establir la puntuació de la qualitat del riu. 

Aquest índex ens modula l’anterior i ens ajuda a tenir una perspectiva diferent. Si bé l’anterior índex mostra una qualitat molt elevada, ja que s’observen famílies que puntuen alt, MaPRiFLi analitza el nombre de famílies diferents de cadascun dels grups de macroinvertebrats trobats. 

Després d’aplicar  la modulació per riquesa  taxonòmica, obtenim que el punt 1  té molt bona qualitat, mentre que el segon s’ha determinat com a “malalt”, un nivell a mig camí entre els nivells de més qualitat (sa i molt sa) i els de qualitat baixa (greu i molt greu). 

Punt 1: 2012 Molt Sa; 2013 Molt Sa 

Punt 2: 2013 Malalt 

  9

QUALITAT DEL BOSC DE RIBERA

 

Els  boscos  de  ribera  tenen  importants  i  sòlides  funcions  dins  el  complex  entramat  de l’ecosistema fluvial,  ja que són part d’intercanvis amb els ecosistemes que el voregen, a més de ser reservoris de biodiversitat. 

El bon o mal estat dels boscos de ribera ens modula  l’estat ecològic general de  l’ecosistema fluvial. 

No en tenim prou mostrejant els paràmetres fisicoquímics i els macroinvertebrats: l’anàlisi de l’estat  del  bosc  de  ribera  ha  de  ser  una  peça  clau  per  a  la  determinació  de  l’estat  de l’ecosistema  fluvial.  També  s’ha  observat,  tenint  en  compte  els  resultats  d’altres  anys,  que assolir el seu bon estat és un dels grans reptes que s’han d’afrontar. Els humans hem ocupat espais  inundables  i  hem  criminalitzat  el  bosc  de  ribera  per  l’amenaça  d’inundacions  i avingudes.  

Açò ha fet que tradicionalment es tinga una visió negativa de  la presència de vegetació dins  i fora  del  caixer  del  riu,  concepte  que,  des  de  la  Fundació  Limne,  volem  anar  corregint  i matisant. 

Per a fer l’anàlisi del bosc de ribera es fa servir l’índex de Qualitat de Ribera Simplificat‐QRISI, una adaptació de l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera‐QBR. 

L’índex QRISI es divideix en tres blocs que puntuen tres conceptes diferents: 

Estructura (l’aspecte general: si el bosc és dens o no, si és una plantació humana, etc.). 

Connectivitat (puntuem com el nostre bosc comunica amb els ecosistemes que té, o hauria de tenir, al seu voltant). 

Continuïtat (puntuem com el nostre bosc es perllonga a través del tram: si és un cinturó verd continu, si té clarianes, etc.). 

Cadascun  del  blocs  té  una  puntuació  concreta  i  la  suma  d’aquestes  ens  dóna  un  rang  de qualitat que ens determina l’estat del marge que estem observant. 

L’índex QRISI determina tres nivells de qualitat: “ben conservat”, “amb alteracions importants” i “qualitat dolenta”. Els resultats observats a Alcoi donen el següent: 

Punt 1:  2012 Alteracions Importants; 2013 Alteracions Importants 

Punt 2:  2013 Alteracions Importants 

Observant les dades, resulta evident que, encara que en alguns trams puga millorar la qualitat química  i/o  biològica,  el  bosc  de  ribera  encara  presenta  alguns  problemes  que  han  de  ser abordats,  precisament  perquè  la  seua  millora  també  condiciona  la  millora  en  la  qualitat 

  10

química i biològica. No es tracta de millorar la qualitat paisatgística i morfològica dels nostres rius, que  també,  sinó d’ajudar  la capacitat autodepurativa dels  rius, que milloraria un poc,  i d’ajudar les comunitats animals, que millorarien molt. 

  11

L’APOSTA PEL VOLUNTARIAT

 

Al marge dels dos grups d’inspecció esmentats als apartats anteriors, s’ha donat formació a un gran nombre de gent en el marc d’aquest projecte participatiu. 

S’han  lliurat materials d’inspecció  a  cinc  grups més en  constitució, que esperem que  vagen sumant‐se als que ja realitzen les inspeccions de manera periòdica.  

En el  transcurs del projecte  s’han  fet diverses  conferències  i  tallers pràctics  amb una doble finalitat: 

Donar formació addicional als integrants de grups d’inspecció.   Divulgar  entre  la  població  general  els  valors  i  les  potencialitats  dels  ecosistemes aquàtics del municipi d’Alcoi. 

A més, s’ha suscitat  interès a  la comarca: veïns de poblacions veïnes, com  l’Alqueria d’Asnar, Cocentaina... s’han interessat per les activitats formatives d’aquest projecte i han començat a organitzar grups d’inspecció al seu municipi. 

Les activitats formatives relacionades directament amb  l’estudi de  la qualitat de  l’aigua foren les següents:  

 

Curs d’Inspectors de Riu

Durant el mes de setembre de 2012 vam realitzar el Curs d'Inspector de Rius, que va consistir a donar a conèixer entre  la ciutadania d’Alcoi  la metodologia proposada perquè ella mateix es constituïra en grups d’inspecció i, de manera periòdica, analitzara la qualitat de l’aigua des del punt  de  vista  fisicoquímic  i  biològic,  i  fera  propostes  de mesura  basant‐se  en  els  resultats obtinguts, si escau. 

 

Jornada “Bioindicadors dels Nostres Rius”

Fou un taller pràctic realitzat el 6 d’octubre de 2012  i que consistí a donar  les claus bàsiques per a identificar els macroinvertebrats del riu. Són una peça fonamental en la determinació de l’estat  ecològic  d’un  riu,  per  la  qual  cosa  es  va  trobar  convenient  fer  aquesta  formació específica. 

La  formació  es  va  fer  directament  al  camp,  capturant  mostres  i  fent  les  primeres identificacions.  Posteriorment  els  assistents  es  desplaçaren  a  l’Estació  Científica  de  la  Font Roja, on, amb  l’ajuda de  les  lupes binoculars, es va  indagar més en  la determinació de certes famílies i espècies. 

  12

Al  marge  de  les  jornades  esmentades,  se’n  feren  per  a  donar  formació  accessòria  en  la identificació de  la  fauna del  riu. Si bé no està directament  relacionat amb  la qualitat de  les aigües, una major diversitat ens indica que el nostre ecosistema, o els circumdants, presenten unes condicions òptimes per a la vida. 

A més, conèixer què tenim al voltant enriqueix  l’experiència del voluntariat  i contribueix a  la seducció ambiental del projecte i a la divulgació dels valors del Paratge Natural Municipal. 

Amb aquest objectiu es feren les següents activitats formatives: 

Jornada formativa “Seguiment i Identificació de Mamífers Carnívors”

L’1 de desembre de 2012 es va portar a terme aquesta jornada formativa, encarada a conèixer millor els rastres (petjades, excrements, caus, restes de menjar, etc.) que ens poden indicar la presència de mamífers a la zona de mostratge. 

En aquest  cas,  fou  la Universitat d’Alacant  l’encarregada de  seguir  i  identificar els mamífers carnívors d’Alcoi, i mostrar als voluntaris la metodologia que cal utilitzar per a aconseguir‐ho, per tal que pogueren inscriure’s. 

 

Jornada “Seguiment d’Ictiofauna i Rèptils”

El seguiment d’ictiofauna  i rèptils realitzat al racó de Bonaventura es va  realitzar el dia 4 de maig  amb  la  col∙laboració  d’Antonio  Pradillo,  expert  en  peixos  i membre  de  la  brigada  del projecte  Trachemys.  La  xerrada  es  va  fer  al  voltant  de  les  espècies  de  tortugues  exòtiques presents a la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, amb voluntat de conscienciar la ciutadania d’Alcoi sobre la problemàtica de la seua alliberació al medi. 

Al marge, es col∙locaren  trampes amb esquer a diversos  tolls del  riu Polop per a estudiar  la població de peixos de la zona.  

La participació ciutadana ha  sigut molt positiva. En  total hi assistiren 25 voluntaris entre els quals  hi  havia,  a més  a més,  interès  de  formar  grups  d’inspecció  al  riu  Polop  per  a  fer  un seguiment continuat de la ictiofauna. 

A les trampes es van capturar 30 bagres (Squalius pyrenaicus), única espècie que es va trobar, però hem de destacar que es tracta d’una espècie autòctona al nostre territori. 

Les  trampes estan dissenyades perquè  també entren  tortugues, però no es va  capturar  cap exemplar. 

 

  13

Jornada “Seguiment d’Amfibis i d’Ictiofauna”

El seguiment d’amfibis es va realitzar el dia 1 de juny a unes fonts properes al riu Polop.  

Amb els salabres es capturaren i identificaren les larves d’amfibis (cabuts) de dins de les fonts amb unes claus dicotòmiques.  

S’aprofità per a fer un nou estudi de la població de peixos.  

En aquest cas, participaren 22 ciutadans entre adults i xiquets, i es capturaren peixos (bagres, un gran nombre d’exemplars)  i amfibis  (una gran quantitat de cabuts de gripauet, Pelodytes punctatus; comadró, Alytes obstetricans, i un exemplar de cabut de gripau pintat, Discoglossus sp). A més a més, poguérem observar diferents larves d’insectes emprats per a calcular índexs biològics  de  la  qualitat  de  les  aigües  (efemeròpters,  anisòpters,  ditíscids  i  gèrrids)  i  també estats juvenils d’odonats a punt de realitzar la metamorfosi a parotet.  

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  14

CONCLUSIONS  

 

L'educació  ambiental  és  un  excel∙lent  procés  que,  satisfactòriament  enfocat,  programat, executat i avaluat en els distints grups i sectors de la nostra societat, pot estimular l'acció per a la  prevenció  i  la  protecció.  És  a  través  de  l'educació  ambiental  com  s'aconsegueix  que  la societat prenga  consciència del medi ambient  i  s'hi  interesse, de manera que adquirisca els coneixements, les actituds, les aptituds, la motivació i la voluntat necessaris per a millorar les condicions i problemes ambientals. 

La  Fundació  Limne  vol  fer un pas més endavant  i  apostar per un model de  voluntariat que aproxime la ciència a la ciutadania, per tal d’obtenir dades més fidels i rigoroses amb l’objectiu d’involucrar  la  societat  en  la  gestió  compartida  dels  nostres  ecosistemes  aquàtics.  Resulta evident que  fer participar voluntaris carregats de motivació en projectes que generen dades que no són preses en compte genera a la llarga certa desafecció. 

Per aquest motiu, es considera  fonamental per  tal de millorar  i protegir el patrimoni social  i ambiental dels ecosistemes aquàtics del terme municipal d’Alcoi, el següent: 

• Aproximar la ciutadania d’Alcoi als seus ecosistemes aquàtics per tal que coneguen els seus valors socials i ambientals.  

• Crear i dinamitzar grups de voluntaris compromesos a aportar dades científiques sobre l’estat de conservació dels ecosistemes aquàtics. 

• Millorar els coneixements específics dels voluntaris per tal que puguen desenvolupar de manera mes rigorosa i fiable les seues tasques. 

• Promoure  un  acord  de  custodia  fluvial  per  tal  d’organitzar  accions  de  millora  i conservació, com ara la restauració del bosc de ribera.