Estepes, praderies i

pampes

•“Estepa” prové del rus que significa extensió coberta d’herba. És utilitzada a Euràsia.•“Prada” prové de “prairie” digna aquelles àrees amb vegetació més extensa. És utilitzada a Amèrica del Nord.•“Pampa” fa referència a una gran extensió sense arbres i és utilitzat a Amèrica del Sud

Etimologia

Localització

Aquest tipus de bioma és caracterísitc de les àrees continentals de latituds mitjanes on les precipitacions resulten insuficients per permetre l'existència de boscos. Les més representatives es localitzen a Amèrica del Nord i Euràsia, la Pampa Argentina, SudÀfrica i Austràlia.

Tenim paisatge de tot tipus. Entre un extrem i un altre les estepes van perdent biomassa progressivament.

Si delimita amb el bosc, observem una densa coberta herbàcia i algun matoll o petit arbre.

En l’altre extrem veiem extensions semidesèrtiques.

ClimaClima continental

Estius càlids, <20ºC i hiverns

força freds >0ºC (Gran

amplitut térmica)

Influència climàtica del mar

nul·la, per la distància

Atmosfera seca i transparent

Precipitacions <450 mm i a l’estiu.

També durant la resta de l’any en

forma de neu, però no són aprofitables

fins el desglaç primaveral.

Aquest clima implica l’existència de dos períodes molt marcats per a les plantes:

Finals pri-mavera i estiuTardor, Hivern, i principi pri-mavera

Creixement, reproducció i

acumulació de reserves. Hi ha bona temperatura i aigua.

Detenció de l’activitat. Temperatures molt

baixes i aigua en forma de neu.

A partir d’aquest climograma, podem

veure un exemple de la climatologia de l’estepa.

Les precipitacions són massa baixes per

l’existència de boscos.

Però l’estiu afavoreix el creixement de plantes

herbàcies. produint molta biomassa.

L’ecologia dels estepes

La vegetació herbàcia

Període vegetatiu

Limitat pels freds hivernals i per la sequera del final d'estiu i tardor

tenen 4 mesos favorables desenvolupar fulles i fruits comporta a la reducció de la gran-

acumular les reserves necessàries dària ( mecanisme molt útil) per superar l’hivern

Com la vegetació ha d'utilitzar la totalitat del temps disponible, la producció de fitomasa fluctua cada any depenent de la meteorologia en una proporció que pot ser d'1 a 6 (s'han mesurat oscil·lacions de 710 a 4500 kg/ha en una estepa pobra meridional).

La flora

• Les gramínees són les més característiques, perquè suporten bé el clima les arrels formen un embull superficial que els permet absorbir l’aigua eficaçment les fulles verticals afavoreixen un creixement ràpid , així quan la tija i les fulles

s’assequen a l’estiu, la planta ja ha finalitzat el seu cicle acumulant reserves en les arrels i disseminant les llavors

La pol·linització s'efectua gràcies al vent pel que no necessiten desenvolupar flors vistoses i la seva reproducció, a més de per llavors, també és possible mitjançant regeneració vegetativa des dels seus rizomes.

Destaquen un grup d’espècies amb estratègies diferents que permeten

que la floració i fructificació s’escaloni en el temps:

• les terófites, que cobreixen molt de pressa els seus cicles vitals i alliberen les seves llavors al

començament de l'estació seca.• les geófitas que superen el període

desfavorable gràcies a les reserves acumulades en els seus bulbs.

Geòfit de la tardor

Foto: vegetació esteparia a l'àrea de Mico Lake (Califòrnia, EUA).

Les estepes i praderies de cada continent presenten les seves

pròpies peculiaritats

Europa oriental i Rússia

Estepa rus a l’hivern Estepa europeu a la primavera

Estepa europeu a l’estiu Estepa europeu a la tardor

• Hi predominen plantes com Senecio, Myosotis, Campanula, Echium o Ranunculus .

• Gerofits com Carex, Pulsatilla, Adonis, Hyacinthus, Iris, Tulipa

Amèrica del Nord• El gradient climàtic és aquí doble: tèrmic en sentit N-S i pluviométrico en

l'I-O però les condicions, en general, són menys severes que a Euràsia i la productivitat i diversitat són majors

Hemisferi sud• les estepes ocupen extensions molt més reduïdes que en el Nord.• La superfície més important és la de la Pampa argentina situada

entre els semidesierts andins i de Patagonia i les formacionstropicals sabanoides o de bosc al nord.

Fauna!!!

Entre la fauna més abundant destaquen els grans herbívors (bisonts,

cavalls, antílops ...), rosegadors (marmotes, gossets de les prades, hàmsters...) i, sobretot, moltes aus (avutardes,

perdius, calandries, aloses, estorninos o, fins i tot, grans corredors com el nyandú sud-americà). 

La diversitat animal és reduïda, no obstant és més rica a l’entron de rius

o aiguamolls. O per exemple, a l’hemisferi sud, on l’estepa limita

amb ambients tropicals.

Adaptacions: • Migracions per fugir del fred o l’escassetat d’aigua.• Mimetisme amb l’entorn. Abunden pelatges ocres o grisencs.• Hivernació en caus subterranis durant l’hivern mantenint un estat de vida latent. Com els rossegadors hipodeus.

Formen grans ramats, com els bisonts.

Poden còrrer a grans velocitats, com el berrendo nord-americà.

En tractar-se d'animals que necessiten desplaçar-se en ramats a través d'amplis espais, la seva presència és difícilment compatible amb

l'agricultura i la majoria de les grans espècies ha desaparegut o manté una població residual posant en perill la conservació d'aquest tipus de

paisatge. Sense els grans herbívors, l'estepa canvia ràpidament de composició i la seva conservació requereix l'adopció de diverses mesures

artificials per mantenir l’ecosistema.

La fauna és molt important per la flora, ja que els hipogeus,

invertebrats com les llombrius, removen el terra i el fertilitzen amb les seves dejeccions. A més a més

mil·lions de bacteris descomponedors permeten la

renovació del cicle de la matèria.

Esther RomeroBeatriz Sánchez

2n Batx B