estratÈgia de seguretat i salut de les illes balears …€¦ · laboral de les illes balears...

ESTRATÈGIA DE SEGURETAT I SALUT DE LES ILLES BALEARS

2015-2020

1


2015-2020

Índex

Pàg.

1. Marc jurídic 3

2. Marc estratègic de la Unió Europea en matèria de salut

i seguretat en el treball 2014/2020 6

3. Objectius de l'Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut

en el Treball 2015-2020 7

4. Objectius de l’Estratègia de Seguretat i Salut

Laboral de les Illes Balears 2015-2020 13

5. Avaluació de l’Estratègia 21

Annex I: Anàlisi perfil sinistralitat Illes Balears 2013 26

Annex II: Anàlisi perfil sinistralitat Illes Balears 2014 33

Annex III: Evolució malalties professionals 2009-2013 35

2


2015-2020

La presentació de l’Estratègia de Seguretat i Salut Laboral de les Illes Balears 2015-2020 representa l'estructuració i ordenació de les actuacions que es realitzaran en l'àmbit de la prevenció durant els propers anys.

Actualment, organismes públics, privats i agents socials gestionen diferents actuacions en matèria de prevenció i salut laboral; la publicació d'aquesta Estratègia permetrà treballar amb coherència i de manera coordinada per aconseguir els objectius comuns.

D'altra banda, la implementació de programes capdavanters, amb els projectes i les actuacions pertinents, requereix un suport econòmic important, així com la conscienciació de tots i una aposta ferma per disminuir les xifres actuals de sinistralitat.

1. Marc jurídic

1.1. Constitució espanyola de 1978

Dret a la vida: Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15).

Principis rectors de la política social i econòmica:• Els poders públics fomentaran una política que garanteixi la formació i

readaptació professionals; vetllaran per la seguretat i la higiene en el treball i garantiran el descans necessari (art. 40.2).

• Es reconeix el dret a la protecció de la salut. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives (art. 43.1 i 2).

1.2. Estatut d'autonomia de les Illes Balears

Salut: Es garanteix el dret a la prevenció i a la protecció de la salut mitjançant un sistema sanitari públic de caràcter universal (art. 25.1)

3

Drets relatius a l'ocupació i el treball: Les Administracions públiques de les Illes Balears impulsaran la formació permanent, l' accés a l'ocupació estable i de qualitat en la qual es garanteixin la seguretat, la dignitat i la salut en el treball (art. 27.1).

1.3. Estatut dels treballadors:

Drets laborals: En la relació de treball, els treballadors tenen dret a la integritat física i a una política adequada de seguretat i higiene (art. 4.2.d).

Seguretat i higiene (art. 19):

• El treballador, en la prestació dels serveis, té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene.

• El treballador està obligat a observar al lloc de treball les mesures legals i reglamentàries de seguretat i higiene.

• L'empresari està obligat a facilitar una formació pràctica i adequada en matèria de seguretat i higiene als treballadors que contracta.

1.4. Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals

Dret a la protecció davant els riscos laborals (art. 14):

• Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball.

• En compliment del deure de protecció, l'empresari ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball.

Equips de treball i mitjans de protecció: L'empresari ha d'adoptar les mesures que calgui perquè els equips de treball siguin adequats per a la feina que s'hagi de fer i convenientment adaptats a aquest efecte, de manera que garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors en utilitzar-los (art. 17.1).

Formació dels treballadors: En compliment del deure de protecció, l'empresari ha de garantir que cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, tant en el moment de

4

la contractació, sigui quina sigui la modalitat o la durada, como quan es produeixin canvis en les funcions que exerceixi o s'introdueixin noves tecnologies o canvis en els equips de treball. (art. 19.1).

Vigilància de la salut: L'empresari ha de garantir als treballadors al seu servei la vigilància periòdica del seu estat de salut segons els riscos inherents al treball (art. 22.1).

Consulta dels treballadors: L'empresari ha de consultar als treballadors, amb la deguda antelació, l'adopció de les decisions relatives a (art. 33.1):

• La planificació i l'organització de la feina a l'empresa i la introducció de noves tecnologies, en tot allò relacionat amb les conseqüències que aquestes puguin tenir per a la seguretat i la salut dels treballadors, derivades de l'elecció dels equips, la determinació i l'adequació de les condicions de treball i l'impacte dels factors ambientals en la feina.

• L'organització i el desenvolupament de les activitats de protecció de la salut i prevenció dels riscos professionals a l'empresa, incloent-hi la designació dels treballadors encarregats d'aquestes activitats o el recurs a un servei de prevenció extern.

• La designació dels treballadors encarregats de les mesures d'emergència.

• Els procediments d'informació i documentació a què es refereixen els articles 18, apartat 1, i 23, apartat 1, d'aquesta Llei.

• El projecte i l'organització de la formació en matèria preventiva.

• Qualsevol altra acció que pugui tenir efectes substancials sobre la seguretat i la salut dels treballadors.

Drets de participació i representació: Els treballadors tenen dret a participar en l'empresa, pel que fa a les qüestions relacionades amb la prevenció de riscos en el treball (art. 34.1).

5

2. Marc estratègic de la Unió Europea en matèria de salut i seguretat en el treball 2014/2020

2.1. Reptes

Millorar l'historial d'aplicació dels Estats membres, en particular mitjançant el reforç de la capacitat de les microempreses i les petites empreses per posar en marxa mesures efectives i eficaces per a la prevenció del risc.

Millorar la prevenció de les malalties relacionades amb el treball combatent els riscos existents, nous i emergents.

Combatre el canvi demogràfic.

2.2. Objectius

Continuar consolidant les estratègies nacionals.

Facilitar el compliment de la legislació en matèria de salut i seguretat en el treball, en particular per les microempreses i les petites empreses.

Millorar la garantia de compliment de la legislació en matèria de salut i seguretat en el treball pels estats membres.

Simplificació de la legislació vigent.

Gestió de l’envelliment de la mà d’obra, els nous riscos emergents i la prevenció de malalties professionals i malalties relacionades amb el treball.

Millorar la recollida de dades estadístiques i desenvolupar la base d’informació.

Coordinar millor els esforços internacionals i de la UE per gestionar la salut i la seguretat en el treball i col·laborar amb organitzacions internacionals.

6

3. Objectius de l’Estratègia espanyola de seguretat i salut en el treball 2015-2020

3.1. Millorar l'eficiència de les institucions dedicades a la prevenció de riscos laborals

Línies d'actuació:

Potenciar i revalorar les institucions públiques dedicades a la prevenció de riscos laborals i adequar-ne les funcions a les demandes actuals de la societat.

Crear i impulsar mecanismes de coordinació entre les institucions competents en matèria preventiva, tant en l'àmbit laboral, com en el sanitari, educatiu i d'indústria.

Promoure la col·laboració institucional en el desenvolupament de les polítiques públiques preventives.

Potenciar el lideratge de les administracions públiques en la gestió de la prevenció de riscos laborals.

3.2. Potenciar actuacions de les administracions públiques en matèria d'anàlisi, investigació, promoció, suport, assessorament tècnic, vigilància i control de la prevenció de riscos laborals.

3.2.A.Promoció, suport i assistència tècnica


Informar i conscienciar les empreses, amb atenció especial a les pimes i microempreses, sobre la prevenció de riscos laborals i la disponibilitat d'eines oficials que faciliten l'aplicació de la normativa.

Millorar l'accessibilitat i aplicació de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals.

7

3.2.B. Vigilància i control del compliment de la normativa


Adequar la normativa sancionadora i procedimental per infraccions en l'ordre social als canvis normatius produïts.

Desenvolupar actuacions inspectores específiques dirigides a promoure, facilitar i assegurar el compliment de la normativa.

Millorar i potenciar la complementarietat entre les funcions d'anàlisi i assistència, i les de vigilància i control.

Desenvolupar procediments de col·laboració entre les administracions públiques per potenciar accions conjuntes i noves eines d'actuació.

3. 2.C. Incentiu


Fomentar l'excel·lència en la gestió de la seguretat i salut en el treball mitjançant el reconeixement, l’intercanvi i la difusió de bones pràctiques.

Promoure l'estudi i l'eficiència de mesures d'incentiu.

3. 2.D. Sensibilització


Potenciar la sensibilització de la societat en matèria de prevenció de riscos laborals, amb una major implicació dels mitjans de comunicació.

8

3. 2.E. Educació i formació


Consolidar la integració de la formació en prevenció de riscos laborals en les diferents etapes del sistema educatiu.

Dissenyar i potenciar la formació de col·lectius específics.

Adequar la normativa relativa a la formació en PRL als canvis produïts des de la seva aprovació.

3. 2.F. Informació i investigació


Millorar la coordinació de les activitats desenvolupades per les administracions públiques en matèria de recopilació, anàlisi i difusió d'informació en prevenció de riscos laborals i les d'estudi i recerca en aquesta matèria, configurant un sistema d'informació de qualitat en matèria de seguretat i salut en el treball.

Potenciar i revalorar la Xarxa d'Instituts Públics d'Investigació en Seguretat i Salut en el Treball. Enfortir la cooperació per optimitzar l’R+D+I en seguretat i salut en el treball.

Promoure la generació de coneixement en matèria de seguretat i salut en el treball i millorar-ne l’accessibilitat.

3.3 Promoure, amb la participació dels interlocutors socials i les comunitats autònomes, la millora de les condicions de seguretat i salut en el treball, amb especial atenció a sectors, activitats, col·lectius i empreses de major risc.

3.3.A. Potenciar actuacions de les administracions públiques, en col·laboració amb els interlocutors socials, dirigides a sectors, activitats, col·lectius i empreses de major risc.

9


Impulsar la millora de les condicions de treball en sectors i activitats amb elevats índexs d'incidència d'accidents de treball i malalties professionals.

Promoure la seguretat viària laboral, en cooperació amb la Direcció General de Trànsit, amb l'objectiu de reduir els accidents de trànsit laborals.

Dissenyar i implantar un pla d'acció per a la reducció dels trastorns musculoesquelètics.

Promoure la seguretat i salut de col·lectius específics.

Desenvolupar i difondre metodologies d'avaluació de riscos psicosocials de referència, que permetin millorar el coneixement i la prevenció d'aquests riscos.

Estudiar riscos emergents, les seves causes i l’impacte en la seguretat i salut dels treballadors, en particular els derivats de les noves tecnologies.

3.3.B. Malalties professionals


Millorar i promoure l'estudi i la investigació de malalties professionals, així com la seva detecció i comunicació, amb la màxima d'anteposar la prevenció a la rehabilitació.

3.3.C. Vigilància de la salut


Promoure una vigilància de la salut més eficient.

10

Promoció de la salut: fomentar la cultura de la salut potenciant hàbits saludables a l'entorn laboral.

3.3.D. Gestió de la prevenció a la PIME


Desenvolupar instruments que facilitin i homogeneïtzin la gestió preventiva a les petites empreses amb independència de la modalitat preventiva elegida.

Promoure la integració de la prevenció, especialment a les pimes i microempreses.

Desenvolupar i difondre instruments que facilitin la coordinació d'activitats empresarials.

3.4 Enfortir la participació dels interlocutors socials i la implicació dels empresaris i treballadors en la millora de la seguretat i salut en el treball.

3. 4.A. Participació institucional

3.4.B. Negociació col·lectiva

3.4.C. Suport a les PIMES

3.4.D. Lideratge empresarial i participació dels treballadors


Enfortir el paper dels òrgans consultius i de participació institucional en matèria de prevenció de riscos laborals com a instruments essencials en el diàleg social.

Potenciar la negociació col·lectiva per assolir acords que promoguin la integració de la prevenció de riscos laborals a les empreses i la implicació dels treballadors en el compliment responsable de les seves obligacions preventives.

11

Promoure la integració de la prevenció de riscos laborals a les pimes i microempreses amb una major implicació dels empresaris i treballadors.

Promoure el compromís de la direcció de l'empresa en la gestió de la prevenció i la col·laboració dels treballadors en l'activitat preventiva com a elements clau per a una gestió de la prevenció integrada.

Potenciar la cultura de la seguretat i de la salut a l'empresa.

12

4. Objectius de l’Estratègia de Seguretat i Salut Laboral de les Illes Balears 2015-2020:

Els objectius estratègics són els següents:

1. Reduir la sinistralitat laboral, millorant les condicions de seguretat i salut laboral a les empreses de la nostra comunitat.

2. Desenvolupar una cultura de seguretat i salut laboral en el conjunt de la societat balear.

3. Promoure el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals i la qualitat i eficàcia dels serveis de prevenció.

4. Potenciar la coordinació de les diferents organitzacions i entitats implicades en matèria de prevenció i salut laboral.

5. Millorar i promoure l’estudi i la investigació de malalties professionals, així com la seva detecció i comunicació.

6. Sensibilitzar sobre la importància de prevenir els riscos psicosocials.

7. Enfortir el paper dels interlocutors socials i la implicació d’empresaris i treballadors en la gestió de la prevenció de riscos laborals.

8. Promoure la investigació i formació a l'àmbit de la prevenció i salut laboral.

S'elaboraran plans anuals que indicaran els responsables de l'execució de les actuacions, el calendari previst, els indicadors d'avaluació d'objectius i resultats, i es constituiran també grups de treball i comissions de seguiment, control i avaluació. Els interlocutors socials, en la mesura de les possibilitats, participaran en el disseny i desenvolupament de cada una de les línees i accions concretes.

13

Les actuacions previstes en funció dels objectius són les següents:


Actuacions:

1.1. Investigació tècnica d'accidents:

S'investigaran tots els accidents mortals, molt greus i greus, i tots els lleus que per les seves característiques sigui aconsellable investigar.

1.2. Campanyes de prevenció en àrees específiques, prioritzant:

. Reduir l'exposició laboral a agents químics perillosos i, en particular, a agents cancerígens.

. Reduir el consum d'alcohol i drogues a l'àmbit laboral.

. Reduir els trastorns musculoesquelètics.

1.3. Campanyes de tutorització i assessorament tècnic a empreses amb sinistralitat per sobre de la mitjana del seu sector.

1.4. Programa empresa segura, en col·laboració amb les mútues de la seguretat social: empreses amb sinistralitat elevada són assessorades per personal tècnic a càrrec de quotes, amb el suport de la Direcció General.

1.5. Desenvolupar un sistema de reconeixement a les empreses per sinistralitat zero o una gestió exemplar.

1.6. Creació d'un consell tècnic assessor que valori les bones pràctiques preventives a les empreses de les Illes Balears, amb el reconeixement i la publicació de les seves experiències a la pàgina web del Govern de les Illes Balears.

1.7. Panells informatius en empreses de construcció (obres) i indústries “XXXX DIES SENSE ACCIDENT”, cada dia en variarà el nombre.

14

1.8. Promoure l'intercanvi d'experiències positives i bones pràctiques entre empreses, celebrant un Fòrum d'Intercanvi.

1.9. Pla Renove, d'ajuda a petites empreses per a la renovació d'equips de treball obsolets.

1.10. Jornades de sensibilització i compromís amb la salut laboral.

1.11. Promoure la realització de cursos bàsics de prevenció de riscs laborals.

1.12. Assessorament en gestió preventiva a nous emprenedors i emprenedores.

1.13. Promoció de la cultura preventiva en col·lectius de major vulnerabilitat.


Actuacions:

- Àmbit educatiu amb col·laboració de la conselleria competent en matèria d’educació

2.1. Difusió i actualització de la pàgina web del Govern amb material educatiu.

2.2. Formació tècnica en matèria de prevenció a l'alumnat d’FP.

2.3. Xerrades informatives als centres escolars, a càrrec del personal tècnic de la Direcció General.

2.4. Organització de concursos escolars anuals: dibuixos, poesies, cançons i elaboració de vídeos.

2.5. Formació en PRL al professorat i al personal no docent dels centres educatius.

2.6. Acreditació del curs bàsic de prevenció juntament amb el títol superior de FP.

15

2.7. Publicació de guies i materials diversos (DVD de prevenció de riscos laborals dirigit a persones sordes. Guia d'actuació sobre protecció de treballadors i treballadores especialment sensibles).

A l'àmbit dels mitjans de comunicació:

2.8. Difusió de les campanyes de l'Agència Europea, celebració del Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball i de la Setmana Europea per la Seguretat i Salut en el Treball.

2.9. Recollida i publicació digital a la pàgina web de la Direcció General de les publicacions realitzades pels agents socials.

2.10. Potenciar l'ús de les xarxes socials i mitjans de comunicació per difondre notícies, publicacions, entrevistes, etc. relacionades amb la salut laboral.

A l'àmbit de la salut:

2.11. Promoure estils de vida saludable: campanyes d'informació i sensibilització, en col·laboració amb la Direcció General de Salut Pública i Consum.

2.12. Fomentar l'exercici físic adequat a l’inici de la jornada laboral en empreses amb accidents i malalties professionals majoritàriament per trastorns musculoesquelètics.

2.13. Motivar les empreses a instaurar programes de control mèdic als seus empleats: obesitat, colesterol, sucre, etc., així com potenciar la pràctica d'esport i el condicionament de gimnàs en empreses amb un nombre elevat de treballadors.

16

3. Promoure el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals i la qualitat i eficàcia dels serveis de prevenció.

Actuacions:

3.1. Vigilar el compliment de la legislació en matèria de seguretat i salut (campanya dirigida a gestories i assessories, i a ETT) i impulsar actuacions de vigilància i control de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

3.2. Promoure la millora en la qualitat de les actuacions dels serveis de prevenció aliens, propis i mancomunats. Campanya de revisió de requisits establerts. Control del compliment i qualitat de serveis. Campanya d'adequació territorial.

3.3. Comprovació del manteniment de requisits d'entitats auditores.

3.4. Promoure la implicació i responsabilitat de les empreses i dels treballadors en el compliment de les seves obligacions preventives i l'adopció de procediments segurs i saludables. Campanya informativa.


Actuacions:

4.1. Col·laboració amb la Direcció General de Trànsit per treballar conjuntament en la seguretat viària a les nostres Illes, mitjançant:

Campanyes específiques de sinistralitat vial.

Sessions informatives a empreses del sector.

Promoció de plans de seguretat viària a les empreses integrats als plans de prevenció.

Informació del nombre d’accidents de trànsit i vianants laborals als panells informatius lluminosos de carreteres.

17

Fomentar la realització de plans de mobilitat vial a les empreses i polígons industrials i/o comercials.

4.2. Col·laboració amb l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene al Treball per a la implementació del Programa Prevencion10.es i Prevencion25.es.

4.3. Col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears per a la realització de pràctiques de l’alumnat del Màster de Prevenció de Riscs Laborals a la Direcció General de Treball i Salut Laboral.

4.4. Participació en diferents grups de treball i comissions a l’àmbit nacional i autonòmic.

5. Millorar i promoure l’estudi i la investigació de les malalties professionals, així com la seva detecció i comunicació.

Actuacions:

5.1. Millorar el sistema de comunicació de malalties professionals, mitjançant:

− Un circuit de comunicació de malalties professionals amb l’objectiu d’augmentar-ne la detecció i notificació.

− La creació de la Unitat de Salut Laboral i la dotació de recursos tècnics i humans.

− La capacitació del personal sanitari per detectar malalties professionals.

− L’estudi de les malalties professionals més significatives a les Illes Balears: freqüència, causes i prevenció.

− Accions dirigides a la reincorporació de treballadors que hagin patit un accident laboral i/o malaltia professional i li restin lesions o incapacitats.

18

− Oferir solucions a les empreses, especialment a les petites, per a la reubicació de treballadors declarats no aptes o aptes amb restriccions per la vigilància de la salut.

− Promoure una vigilància de la salut més eficient.

− Fomentar la cultura de la salut, potenciant hàbits saludables a l’àmbit laboral.


6.1. Atenció individualitzada i resolució de conflictes de caràcter psicosocial a treballadors i empreses.

6.2. Promoure bones pràctiques preventives en matèria de riscos psicosocials a les Illes Balears.

6.3. Realitzar jornades de sensibilització dirigides a càrrecs intermedis, així com tallers d’habilitats directives, de gestió d’equips, lideratge i gestió de conflictes.

7. Enfortir el paper dels interlocutors socials i la implicació d’empresaris i treballadors en la gestió de la prevenció de riscs laborals, mitjançant:

7.1. La participació dels agents socials en el disseny i la planificació de les mesures previstes en aquesta Estratègia.

7.2. La seva col·laboració en activitats divulgatives i de investigació.

7.3. Desenvolupament de programes de sensibilització, informació i formació a empresaris i treballadors.

7.4. Facilitar recursos a les organitzacions empresarials i sindicals perquè continuïn les tasques d’informació, assessorament i formació, dirigida a la progressiva implicació i compromís d’empresaris i treballadors amb la seguretat i salut laboral.

19

7.5. Promoure el compromís d’empresaris i treballadors amb la seguretat i salut laboral a través de la negociació col·lectiva.

8. Promoure la investigació i formació a l’àmbit de la prevenció i salut laboral.

Actuacions:

8.1. Creació de l’Observatori de Salut Laboral, que permetrà analitzar les dades de sinistralitat i malalties professionals i promoure estudis i investigacions.

8.2. Col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears per promoure investigacions i estudis a l’àmbit de la salut laboral.

8.3. Jornades, tallers i cursos de formació en matèria de prevenció de riscos laborals i salut laboral.

20

5. Avaluació de l’Estratègia de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020

L’avaluació, el seguiment i el control de les mesures previstes en aquesta Estratègia es duran a terme en el Grup de Treball creat a tal fi pel Consell de Salut Laboral.

El Grup de Treball elevarà les seves conclusions al dit Consell perquè les aprovi; el qual elaborarà el Pla d’Actuació, que indicarà els responsables de l’execució de les activitats, el calendari i els indicadors rellevants per a l’avaluació del grau de compliment de les mesures, així com els recursos materials, tècnics i econòmics necessaris.

Amb la finalitat de facilitar aquest seguiment, s’elaborarà una memòria anual que reculli les diverses actuacions i mesures executades, amb l’avaluació i els indicadors de resultats, sent els indicadors d’avaluació per objectius els següents:


Indicadors d’avaluació:

− Nombre d’accidents investigats.

− Nombre d’empreses tutoritzades i assessorades.

− Nombre de qüestionaris de qualitat analitzats per veure el grau de satisfacció de les empreses assessorades.

− Nombre d’empreses assessorades a través del Programa Empresa Segura.

− Nombre de panells informatius col·locats.

− Nombre de jornades i tallers dirigits a comandaments intermedis.

21

− Nombre de participants i comandaments intermedis formats.

− Import econòmic destinat al Pla Renove i nombre d’empreses beneficiades.

− Nombre de cursos bàsics de prevenció realitzats i nombre de participants.

− Nombre de persones immigrants assessorades i formades.

− Nombre de persones discapacitades formades i assessorades.

− Nombre de qüestionaris de qualitat i anàlisi del grau de satisfacció dels participants.



− Nombre de nous documents incorporats a la pàgina web.

− Nombre de visites a la pàgina.

− Nombre d’alumnes d’FP formats en PRL.

− Nombre de xerrades informatives.

− Nombre d’acreditacions del curs bàsic de PRL.

− Nombre de guies publicades.

− Nombre de campanyes difoses.

− Nombre d’aparicions en els mitjans de comunicació (ràdio i TV).

− Nombre de campanyes relacionades amb “vida saludable”.

22

3. Promoure el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals i la qualitat i l’eficàcia dels serveis de prevenció.


− Nombre d’informes jurídics elaborats.

− Nombre de reunions de treball de caràcter jurídic.

− Nombre de sessions informatives i formatives dels serveis jurídics en matèria de legislació i salut laboral.



− Nombre de convenis de col·laboració signats.

− Nombre de campanyes i sessions informatives de seguretat viària.

− Nombre de panells informatius d’accidents de carreteres.

− Nombre d’empresaris atesos dins el Programa Prevencion.10 i Prevencion.25

− Nombre d’alumnes del Màster de prevenció en pràctiques.

5. Millorar i promoure l’estudi i la investigació de malalties professionals, així com la seva detecció i comunicació.


− Nombre de cursos de formació dirigits a personal sanitari.

− Nombre de participants a aquests cursos.

23

− Nombre de qüestionaris de qualitat de la formació.

− Nombre d’estudis sobre malalties professionals.

− Creació d’un grup de treball en matèria de vigilància de salut.

− Nombre de campanyes realitzades.



− Nombre de persones i empreses ateses en el Servei de Psicosociologia de la Direcció General.

− Nombre de campanyes específiques en aquest àrea.

− Nombre de jornades realitzades.

7. Enfortir el paper dels interlocutors socials i la implicació d’empresaris i treballadors.


− Nombre de grups de treball i comissions amb les respectives reunions de treball.

− Nombre de reunions de treball amb els agents socials.

− Nombre d’activitats divulgatives realitzades conjuntament amb els agents socials.

24

8. Promoure la investigació i formació a l’àmbit de la prevenció i salut laboral.


− Nombre d’actuacions realitzades en el si de l’Observatori de Salut Laboral.

− Nombre de recerques i estudis realitzats conjuntament amb la Universitat de les Illes Balears.

− Nombre de jornades, cursos i tallers realitzats.

− Nombre de participants.

− Nombre de qüestionaris de qualitat i anàlisi del grau de satisfacció dels participants.

Així mateix, podran elaborar-se informes o estudis específics sobre actuacions concretes que permetin avaluar la seva execució i divulgar els resultats.

En finalitzar la vigència de l’Estratègia es realitzarà l’avaluació global, amb la finalitat d’analitzar els resultats i extreure conclusions que puguin servir de base per a redactar la següent Estratègia.

25

Annex I

Anàlisi del perfil sinistralitat Illes Balears 2013

El nombre total d’accidents amb baixa durant el 2013 va ser de 12.693, 12.635 es qualificaren com a accidents lleus (99,54 %), i només 55 com a greus (0,43).

Els accidents de treball que no varen causar baixa, varen resultar 14.701, i accidents in itinere 1.913, dels quals 34 greus (1,77 %).

Sense variar els perfils de la forma de l’accident i el tipus de lesió, a l’illa d’Eivissa hi ha major nombre d’accidents amb baixa 1.795 que sense baixa 1.521; amb relació a les altres illes. Això sembla indicar que, en formes d’accidentar-se i patologies similars, es donen més baixes a l’illa d’Eivissa que a les altres.

Els accidents de treball relacionats amb infarts, accidents cerebrovasculars o desmais es duplicaren en un any, al 2012 va haver-hi 6 accidents i al 2013 se’n notificaren 13. D’aquests, el 63,13 % han estat homes i el 36,87 % dones. El major nombre d’accidents ocorren entre els 30 i els 44 anys (44,78 %).

ACCIDENTS I ACTIVITATS EMPRESARIALS

Les activitats més afectades són:

Hotels i allotjaments similars (15,48 %)

Restaurants i llocs de menjar (5,53 %)

TOTAL 21,01 %

Activitats hospitalàries (5,40 %)

Administració pública i de la

política econòmica i social (5,43 %)

26

Activitats de neteja (3,06 %)

Comerç al detall de productes no

especialitzats (3,78 %)

TOTAL 17,63 %

Construcció d’edificis (7,27 %)

S’observa que el major nombre d’accidents amb baixa pertany als sectors de serveis (48,68 %) i hoteleria (25, 455).

TIPOLOGIA I CAUSES DELS ACCIDENTS

La tipologia de l’accident ha estat majoritàriament per:

Sobreesforços físics (trauma psíquic, exposició a radiacions, renou, llum i pressió): 44,80 %

Xoc contra o sobre un objecte immòbil: 23,97 %

Les lesions més habituals han estat:

Ferides, lesions superficials 30,49 %

Dislocacions, torçades 55,44 %

I la part del cos majorment afectada

Esquena, columna: 21,10 %

Membres superiors: 34,48 %

Membres inferiors: 28,62 %

27

Dins de les diferents formes en què succeeixen els accidents laborals, la majoria es produeixen dins el codi 70, en el qual es cataloguen tots els relacionats amb sobreesforços 44,80 % i el 23,97 % són produïts per cops i caigudes, la resta de codis únicament abasten el 31,24 %.

ACCIDENTS PER MUNICIPIS I NACIONALITAT

Els municipis de les illes més afectats per accidents laborals són:

Palma 5.217 (41,10 %)

Eivissa (capital) 860 (6,78 %)

Calvià 754 (5,94 %)

Sant Josep 363 (2,86 %)

Santa Eulària 358 (2,82 %)

Maó 301 (2,37 %)

Segons la nacionalitat dels accidentats:

Espanyols 84,97 %Sudamericans 6,10 % (Argentina 1,02 %; Colòmbia 1,27 %; Equador 1,46 %)Africans 3,3 % (Marroc 2,36 %)

28

ACCIDENTS I CARACTERÍSTIQUES DELS CONTRACTES

Segons el nombre de la plantilla de les empreses, hi ha més accidents a empreses d’1 a 24 treballadors, el 37,22 % (4.724) i a empreses de 100 a 499 treballadors, el 22,37 % (2.840).

Segons l’antiguitat en l’empresa, el 26.91 % dels accidents es produeix en persones contractades entre 6 dies i tres mesos, possiblement a causa de la manca de formació i de destreses i habilitats; els accidents en els qui duen més de tres anys a l’empresa es relacionen amb l’excessiva confiança i la feble percepció de risc.

Segons el tipus de contracte, el 62,24 % dels accidentats tenia contracte indefinit, mentre que el 37,52 % temporal i, d’aquests, el 31,56 %, de durada determinada a temps complet.

COMPARATIVA AMB ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES

Segons les dades obtingudes a escala estatal i en comparació amb les diferents comunitats autònomes, les Illes Balears són la comunitat amb un major nombre d’accidents amb relació al nombre de treballadors en actiu des del 2003 al 2012, excepte el 2005, en què va ser la segona.

En canvi, la nostra comunitat té les baixes per accident laboral de menys durada de tot l’Estat, amb una mitjana de 29,21 dies, la meitat que, per exemple, la província de Lugo, que té la durada de baixa laboral més llarga, amb 58,58 dies; la mitjana estatal és de 34,36 dies, la qual cosa indica que la majoria dels accidents laborals a la nostra comunitats són lleus.

En la gràfica següent es pot observar que la durada mitjana de les baixes es manté al llarg del temps, i no resulta afectada per la variació dels accidents laborals ni per les diferents plantilles actives dels anys estudiats.

29

ANÀLISI PER SECTORS I ILLES

El major nombre d’accidents de treball en la nostra comunitat es correspon amb els sectors d’hoteleria i serveis, on hi ha un major nombre de població en actiu, amb relació als altres sectors productius: agricultura, indústria i construcció.

Amb relació a les altres comunitats autònomes i amb dades del 2013, el 85,12 % de la nostra plantilla activa pertany als sectors de serveis i hoteleria (de 329.283 persones en actiu, 280.276 treballen en aquests sectors), i ocupa la nostra comunitat la cinquena posició de l’Estat Espanyol quant a població activa en aquest sector.

En dades globals i absolutes de totes les illes, el major nombre d’accidents amb baixa pertany al sector de serveis (48,68 %) i a hoteleria (25,45 %), un total del 74,13 %. Amb relació als altres sectors: agricultura el 2,21 %, indústria el 9,76 % i construcció el 13’48 %.

Si les dades es desglossen per illes, el tant per cent d’accidents amb baixa és el següent:

30

Hoteleria Serveis

Mallorca 23,06 % 49,49 %

Menorca 27,24 % 45,01 %

Eivissa 31,92 % 43,29 %

Formentera 37,50 % 33,93 %

Quadre 1.

Si analitzam les dades de 2013 per índex d’incidència (nombre d’accidents laborals*100.000/plantilla activa) i per illa, s’observa que Mallorca té un índex mitjà de 326,30; Menorca 320,10 i Eivissa 404,06. En els mesos estivals, la xifra es dispara, sent les dades de màximes: Mallorca (juliol-392,90), Menorca (juliol-438,37) i Eivissa (juliol-558,18). Les tres illes coincideixen el mes de juliol amb el major nombre d’accidents/plantilla activa.

Si analitzam les dades de 2013 per sectors i índex d’incidència (mitjana) tenim els resultats següents: agricultura, 460,98; indústria, 528,04; construcció, 616,71; hoteleria, 253,89, i serveis 255,30. S’observa que en els sectors de construcció i indústria s’obtenen els índexs d’incidència més alts, mentre que en hoteleria i serveis són els més baixos. Això significa que, amb relació al nombre de treballadors en actiu, es produeixen menys de la meitat d’accidents en hoteleria que, per exemple, en construcció, o que el nombre d’empleats en hoteleria i serveis és tan elevat que disminueix l’índex d’incidència d’accidents laborals.

A les illes d’Eivissa i Formentera són més freqüents els accidents en hoteleria que a Mallorca i Menorca.

Sense variar els perfils de la forma de l’accident i el tipus de lesió, a Eivissa existeix un major nombre d’accidents amb baixa (1.795) que sense baixa (1.521), igual que a Formentera (amb baixa, 56; sense, baixa 34). Les altres illes tenen la relació inversa: Mallorca, amb baixa, 9.837, sense baixa, 12.092; Menorca, amb baixa, 771, sense baixa, 905. Això

31

sembla indicar que, en formes d’accidentar-se i patologies similars, es donen més baixes a Eivissa i Formentera que a les altres dues illes.

MODEL ESTACIONAL

Es destaca la nostra activitat estacional, ja que el percentatge d’accidents de maig a octubre és de 62,78 %. Els accidents ocorren entre les 9 i les 13 hores; els dies més accidentats de la setmana són els dilluns (20,46 %) i els dimarts (17,57 %).

PERFIL: Homes, entre 30-44 anys, pertanyents als sectors de serveis i hoteleria, espanyols, que treballen en empresa petita d’1 a 24 treballadors (37,22 %), amb poca antiguitat, de 6 dies a 3 mesos, o amb més de 3 anys.

Tipologia lesió: sobreesforços físics, xocs o caigudes, afectació en l’esquena/columna (21,10 %) i membres superiors (34,48 %).

32

Annex II

Anàlisi del perfil de sinistralitat Illes Balears 2014

Tot mancant les estadístiques de sinistralitat amb les dades del programa DELTA1 (a escala nacional), el nombre d’accidents amb baixa a les Illes Balears el 2014 s’eleva a 14.465. Els mesos amb major nombre d’accidents són els que van de maig a setembre, coincidint amb el nostre model d’estacionalitat.

El nombre d’accidents greus continua baixant en la nostra comunitat, han estat 58 el 2014, amb relació a 60 de l’any passat. La major incidència d’accidents greus se situa en obres de construcció, amb un 18,52 %, seguit de restaurants i hotels amb un 9,26 %, respectivament.

El nombre d’accidents mortals es manté igual que l’any passat: 1.

El nombre d’accidents lleus ascendeix a 13.973 (l’any anterior: 12.701). Podem dir que el 99,60 % dels accidents ocorreguts a les Illes Balears són lleus, i incideixen en els sectors d’hoteleria i serveis, que acapara el 74,87 % dels accidents ocorreguts a les Illes Balears.

El nombre d’accidents in itinere ha estat 2.096, lleugerament superior a l’any anterior, 1.954. I el nombre d’accidents de trànsit durant la jornada laboral ha estat de 426, davant 375 el 2013.

La nostra comunitat autònoma és en el núm. 1 del rànquing de major accidentabilitat, quan es treballa amb índexs d’incidència mitjana (nombre d’accidents laborals x 100.000/plantilla activa), però pràcticament el 100 % són accidents lleus i amb escassa durada de les baixes, les de menor durada de tot l’Estat, amb una mitjana de 30,57 dies, lluny dels 44,25 de la comunitat autònoma amb l’índex més elevat, la mitjana estatal és de 34,2 dies. Això reforça que els accidents són de poca importància mèdica.

1 A través del qual es comuniquen a l’autoritat laboral els accidents laborals. El programa es tanca al final de febrer del 2015, ja que les gestores i empreses tenen fins a dos mesos per comunicar-los.

33

ANÀLISI PER ILLES

Nre. accidents índex incidènciaMALLORCA 10.971 353’94MENORCA 803 330’23EIVISSA 2.106 444’63FORMENTERA 62 182’69

És significatiu veure com l’índex d’incidència a Eivissa és molt superior a la resta d’illes i, a l’inrevés, com a Formentera l’índex és molt baix, tot i que es tracta d’illes tan properes, amb tanta disparitat de dades. S’especula sobre les hipòtesis següents: contractes de persones amb manca o baixa qualificació, horaris indiscriminats, elevat nombre d’hores de treball, estrès laboral, poca conscienciació preventiva, consum d’estupefaents, etc.

ANÀLISI PER SECTORS

Xifres absolutes Índex incidènciaAgricultura 293 452’25Indústria 1.268 542’20Construcció 1.982 719’48Serveis 6.800 285’28Hoteleria 3.689 390’79

El major nombre d’accidents ocorre en els sectors de serveis i hoteleria, encara que els índexs d’incidència siguin els més baixos. Això significa que el nombre de persones en actiu en hoteleria i serveis és tan alt que fa baixar les xifres dels índexs d’incidència.

Encara que hi hagi moltes persones contractades i treballant en aquests sectors, s’hi produeixen menys accidents, amb relació als altres sectors.

34

Annex III

Evolució de la sinistralitat de les malalties professionals 2009-2013

L’estudi de l’evolució de les malalties professionals a les Illes Balears s’ha fet sobre el període comprés entre el 2009 i 2013, ja que es disposa de dades completes i criteris homogenis per a la seva explotació.

Per a l’estudi evolutiu s’han de tenir en compte la conjuntura laboral i la contracció econòmica en aquest període. De forma addicional, per a la malaltia professional s’ha de considerar la infradeclaració d’aquestes patologies, així com l’esforç institucional i dels agents socials per la normalització del nombre de declaracions. Per tant, un increment en el nombre no significa necessàriament un increment de la ocurrència, ja que poden influir altres circumstàncies, com ara la millora diagnòstica i de la seva declaració, que fan aflorar com a malalties professionals algunes que anteriorment estaven qualificades com a comunes.

35

N. M. P. Declarades

0

50

100

150

200

250

300

2009 2010 2011 2012

HOMES

DONES

En l’evolució de les malalties professionals declarades no s’aprecien grans variacions en el nombre, sols experimenten un lleu descens en nombre de declaracions el 2010 i un lleu increment final de declaracions comparant les dades del 2013 amb les del 2009. En canvi, en l’evolució del nombre de declaracions analitzat per gènere, si es pot apreciar major variació, amb evolució divergent des del 2010, havent-se produït una disminució significativa de les declaracions de malalties en homes i un increment en dones.

36

Com a dades globals, en el període 2009 – 2013 s’han declarat un total de 1904 malalties professionals, que corresponen, quant a gènere, 842 a homes (44 %) i 1062 a dones (56 %).

SECTORS ACTIVITAT

2009 2010 2011 2012 2013

AGRICULTURA 2 4 3 0 6

INDÚSTRIA 64 46 48 59 57

CONSTRUCCIÓ 83 62 57 38 37

SERVEIS 246 206 278 295 313

MALALTIES PROFESSIONALS PER SECTORS

0

50

100

150

200

250

300

350

AGRICULTURA INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ SERVEIS

2009

2010

2011

2012

2013

De l’anàlisi de les dades globals de les declaracions per sectors d’activitat s’observa que és en el sector de serveis on majoritàriament es declaren les

37

malalties professionals a la nostra comunitat autònoma, representant el 70 %, seguit de lluny pels sectors de la construcció (15 %) i la indústria (14 % de casos).

En l’evolució per sectors d’activitat es pot observar en el sector de la construcció un descens de la declaració de les malalties professionals des de l’any 2009 fins al 2013, i un increment de les malalties professionals en el sector de serveis, amb un petit decrement l’any 2010. Es manté bastant homogènia la declaració de les malalties professionals en el sector indústria.

PER GRUP

1 2 3 4 5 6

2013 15 339 12 15 35 0

2012 18 341 4 1 26 2

2011 10 308 36 6 26 0

2010 10 271 5 9 23 0

2009 8 339 5 9 31 0

DECLARACIONS PER GRUPS

3%

84%

3%

2% 8%

0%

2009-20131 2 3 4 5 6

Analitzada la declaració de les malalties professionals per grups de malalties, d’acord a la classificació establerta en el Reial decret

38

129/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen els criteris per a la seva notificació i registre, hi destaquen, amb gran diferència, les malalties enquadrades en el grup 2, malalties causades per agents físics, que representen el 84 % de las malalties (1598 d’un total de declarades de 1904), seguides de la declaració de les malalties del grup 5, malalties de la pell.

39

estratÈgia de seguretat i salut de les illes balears …€¦ · laboral de les illes balears...

Documents