1

2

Vaig entendre que cada mn tenia el seu secret i que shi accedia a travs del

coneixement de la llengua.

Sense aix, ens resultaria impenetrable i inconcebible encara que hi visqussim una

pila danys. A ms, vaig observar que entre el fet de tenir un nom i el dexistir hi ha una

relaci, perqu, en tornar a lhotel, descobria que noms havia vist el que sabia

anomenar; que, per exemple, recordava una accia, per no larbre del costat, el nom

del qual ignorava.

Ras i curt, vaig entendre que, com ms paraules sabs, ms ric, ple i variat seria el

mn que sobriria davant meu.

R. KAPUSCINSKI, Viatges amb Herdot

Li dediquem aquest treball a la Paquita, professora de cincies,

a qui li hagus agradat estar amb tots nosaltres, esbrinant don

venen les paraules.

3

NDEX

1. Nomina medicinae . Andrea Rus i Alexandra Donayre 4

1. Nomina animalium . Noelia Albarrn 11

2. Nomina florum et plantarum. Zineb Zghouri 18

3. Nomina elementorum chimicae . Judith Martnez. 23

4. Topnims. Cristina Bautista 30

5. Nomina personae. Rosario Chaguaceda 34

6. Astronomia. Carmen Chaguaceda 37

7. Nomina calendaria. Ekram Dahaoui 40

8. Nomina Mythica. Maria Simn 44

9. Nomina rerum civilium. Irina Clemente 48

4

Nomina Medicinae

La medicina s la branca de les cincies de la salut que s'ocupa del diagnstic i del

tractament de les malalties. Les paraules metge, medicina i medicament sn d'origen

llat, medicus; per altra banda farmcia, frmac i farmacutic sn d'origen grec,

(farmakon.)

CAP: Aquesta paraula prov del llat, caput, capitis, i tamb

existeix en grec, (kephal). D'aquesta paraula s'han format

ms d'una, com per exemple, cefallgia que vol dir dolor de cap, o

cefalitis que s la inflamaci del cap.

ULL: Prov del llat, oculus,-i, d'aqu oculista. El mot ull ha

patit els canvis fontics que la /o/ ha passat a /u/, cul> ll, i la

desinncia / us/ sha perdut.

amb la tenim en grec, (ophtalms). Amb

aquesta paraula s'han format diverses ms que tenen un significat relacionat amb ull,

com per exemple, el tractat d'enfermetats del ulls s, loftalmologia, o quan es pateix

d'olor als ulls t el nom d'oftalmagra. I com aquestes hi han moltes ms com per

exemple, poliftalmo o holoftalmo.

NAS: Del llat nassus,-i, per en grec, , (rhs,

rhins). Existeix un animal amb un nom relacionat amb

aquesta paraula, rinoceront, t aquest nom precisament

perqu t una banya sobre el seu nas. Ms paraules amb

significats relacionats amb nas sn; leptorrino, que designa a

la gent que t el nas llarg i prim, o rinitis, la inflamaci de la

mucosa nasal

5

BOCA: Prov del llat os, oris, tamb la tenim en grec, , - (stma,-atos).

Estoma, en catal, s un orifici microscpic en el envers d'una fulla

per on s'evapora l'aigua de la planta. L estomatologia s la part de

la patologia que estudia les enfermetats de la boca. I lestomatleg

s l'especialista en les enfermetats de la boca i l'aparell digestiu.

De la paraula llatina vindria oral, oraci.

DENT: Prov del llat dens, dentis, tamb la tenim en grec , (odos,

odntos. L'odontologia s la branca de la medicina que s'ocupa de les dents.

Lodontlgia es fa dir del dolor dels queixals. Quan una cosa s

odontoide vol dir que t forma de dent. L'odontmetre s un

instrument que utilitzen els filatlics per determinar el nombre de

dents dels segells de correu.

Pel que fa a paraules que provenen del llat, podem trobar dentista,

denticulat, dentiforme, dentfric...

LLENGUA: Del llat lingua,-ae, o tamb en grec

(glssa/gltta). La glositis s la inflamaci de la llengua. Un

aparell que registra els moviments de la llengua en el llenguatge

es diu glossgraf. I l'heteroglos s un diccionari bilinge. El

significat de totes aquestes paraules tenen una cosa en com

entre elles, que totes estan relacionades amb la llengua. Pel que

fa a les paraules derivades del llat tenim lingiforme,

lingstic, bilinge...

ORELLA: Prov del llat auris,-is, o auricula,-ae, Fonticament

au> o, i>e , cul>ll.

tamb la tenim en grec , (ous, ots). L'otolaringologia s

l'especialitat mdica que combina l'estudi conjunt de l'oda y de la

laringe. Lotfon s un aparell amb el que s'augmenta la potncia auditiva de les odes

dbils. O b quan es t otitis vol dir que l'rgan de l'oda est inflamat. Aquestes sn

algunes de les paraules derivades del llat amb els seus significats.

6

DIT: Prov del llat digitus,-i, tamb la tenim en grec

(dktylos). Quan ens referim als dits solem

anomenar-los dactilars, tamb hi ha un tipus de fruita que com

que t forma de dit, se li ha posat el nom de dtil. Altra paraula

derivada s isodctil quan els dits d'un animal sn tots iguals.

Pel que fa a larrel llatina, tenim digital.

PEU: Prov del llat pes, pedis, tamb la tenim en grec

(pos, pods). D'aquesta paraula hi han ms, com, per

exemple, podmetre que s un aparell en forma de rellotge que

compta el nombre de passos que dona la persona que el porta y

la distncia recorreguda, o podaria o trpode Tamb hi han altres

paraules derivades del llat com pedestre, pediforme, pedicura.

RONYONS: Prov del llat renes,-um, tamb la tenim en grec

(nephrs). La nefrologia s el tractament sobre les

enfermetats dels ronyons. L'extirpaci d'un rony es fa dir

nefrectomia i l eliminaci natural d'un rony per obstrucci de

lter sanomena autonefrectomia. Altres paraules poden ser

nefrososi, nefropatia. En canvi, renal, vindria de la paraula llatina.

COR: Prov del llat cor, cordis, tamb la tenim en grec

(karda). L'adjectiu cardac, anteriorment havia pres la forma

cordac. s el terme entre la forma llatina i la grega. Del substantiu

kardia, es va formar l'adjectiu kardiako. El significat s cardac,

per no sempre, perqu resulta que a kardia se li va assignar

tamb, el significat de orifici superior de l'estmac, s a dir, la vlvula. I d'aqu

directament estmac. A partir de la paraula karda sen van formar unes altres que

tamb tenen a veure amb el cor com, carditis , cardioscopi , pericardi , per tamb hi

ha paraules que s'han format amb karda que tenen a veure amb l'estmac, com

cardias o cardioplstia. De totes maneres prenent l'arrel llatina cor trobem, cordial, s a

dir, que surt del cor.

7

PULM: Prov del llat pulmo,-onis, en grec (pnemon).

Hi ha persones que es diuen que sn mononeumonones, aix vol dir

que noms tenen un pulm. O quan t'operen d'un pulm es diu

pneumectomia que s l'extirpaci quirrgica d'un pulm. La

pneumopatia es qualsevol afecci en els pulmons. El pneumlit s

quan es tenen pedres als pulmons. Tanmateix de la paraula llatina

deriven paraules com pulmonar o pulmonia.

PELL: La paraula llatina s pellis, i d'aqu vindria pellcula,

que s una membrana molt fina, tamb altres com pellissa,

pellofa o pelleter, i en grec seria ,- (drma,-atos).

Paraules de la famlia de drma hi ha moltes, com per

exemple, dermatologia que s el tractat de les enfermetats

de la pell o dermopatia que s qualsevol enfermetat de la

pell, epidermis..

MSCUL: Prov del llat musculus,-i, tamb la tenim en grec

, (mys, mys). Hi ha paraules relacionades amb, mys,

com per exemple mi que s la unitat muscular, o tamb mionitis

que s una inflamaci als msculs, i per ltim tamb hi ha la

mionosis que s una afecci en el sistema muscular. Pel que fa

a la paraula llatina, hi ha diferents derivats com muscular..

NERVI: Prov del llat nervus,-i, tamb la tenim en grec

(nuron). Amb larrel llatina tenim nervis, nervs , mentre que

amb larrel grega, neurona que s una cllula nerviosa, o

neurlgia o la neurologia.

8

SANG: Prov del llat sanguis,-inis, tamb la tenim en grec

,- (hama,-atos). Sanguis significa en llat sang.

D'aquesta arrel tenim moltes paraules com

sanguinari,sangonera. A partir de hama, hemoglobina, que

es la matria colorant dels glbuls vermells de la sang, per

com aquesta hi han moltes ms hematosis, anmia

hipermia, hematcrit...

FETGE s la castellanitzaci del llat ficatum el qual ve de

ficus, o sigui figa, que era el que menjaven les oques, el fetge

de les quals era un plat exquisit pels romans . Els

termes mdics relacionats amb el fetge comencen sovint per

hepato- o heptic, que provenen de la paraula grega ,

(hpar,hepatos ) que deriva de , que vol dir reparable, fent referncia

al fet que el fetge pot regenerar-se per si sol espontniament en cas de lesi.

MANDBULA ve del llat mandibulum. El maxillar inferior (o

mandbula) s un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i

simtric, en forma de ferradura. Est situat en la part inferior i

anterior de la cara, constituint per si solament la mandbula.

LABIAL de del llat labium. Els llavis sn un rgan visible situat a la

boca dels humans i molts altres animals. Els canvis fontics que ha patit

la paraula son la geminaci de la l a principis de paraula, i el canvi de /b/

per /v/.

CERVICAL ve del llat crvix. La gola s la part anterior del coll,

davant de la columna vertebral. Consta de la faringe i la laringe.

Un punt molt important de la gola s lepiglotis, un cartlag amb

forma de tapa que separa l-esfag de la trquea i evita el pas del

menjar o del beure durant la degluci.

9

BRA ve del llat bracchium. El bra s el segon segment del

membre superior, entre la cintura escapular que el fixa al tronc i

lavantbra. Sarticula amb la primer a a lespatlla, i amb el segon al colze.

VENTRE s la cavitat en el cos que cont l'intest i altres vsceres, ve del llat venter.

PIT ve del llat pectum de la qual deriven pectoral, parapet i

expectorar. Pit s un eufemisme de mama i de pit tamb tenim pit

de pollastre, que s com sanomena a la part de les aus que cobreix

al trax.

CUTIS ve del llat cuts, que es referia no noms a la pell de les

persones sin tamb al de les fruites. La paraula llatina cutis prov

de l'indoeuropea que vol dir cuir, pell. Altres paraules poden ser

cutcula, cutani...

PNCREES ve del grec, de (pan) que vol dir tot, sencer i

(carn), s a dir, tot carn , ja que s un rgan noms de carn . El

pncrees s una glndula en animals i humans que segrega un

suc d'hormones i enzims digestius.

CABELL ve del llat capillus (pl del cap) i aquest com un diminutiu de

caput (cap). Tradicionalment es considerava un compost de caput i

pilum (pl).Levoluci fontica de la paraula ha estat la sonoritzaci de

la /p/ en /b/ i la /i/ que sha obert en /e/, per es troba aquesta arrel en

paraules com capillar.

10

CARA ve del llat que era cara, per tamb segons altres fonts, la

paraula cara ve del grec possiblement a travs de la llengua llatina. Els grecs usaven aquesta paraula per descriure el cap o el

semblant (cara o rostre hum).

HOSPITAL ve del llat hospes que significa hoste o sigui visita. De

hospes es va transformar a hospitalla, per significar departament

per a visites forasteres, i de hospitalla a hospitalper significar un lloc

que dna auxili als ancians i malalts.

UROLOGIA ve del grec, formada amb la paraula (uron), orina i

(logos) paraula, tractat, estudi, ms el sufix -ia que indica acci, qualitat .

PEDIATRIA ve del grec, formada per la paraula ,

(pais,pados),nen, i (iatros), metge.

GERIATRIA ve del grec formada per (geron) que s vell, i iatra que s curaci). La geriatria s la branca de la medicina que

s'especialitza en la cura dels vells.

GINECOLOGIA ve del grec, formada amb la paraula

, (gne) que s dona i logos que s

paraula, estudi, tractat. s a dir, els estudis sobre la dona.

ONCOLOGIA s un neologisme creat al segle XIX, usant

les paraules gregues (onkos) que s tumor i loga que s estudi, tractat. Es

refereix a l'estudi dels tumors.

11

Nomina animalium La paraula ABELLA correspon a apis en llat.

A partir de l'arrel llatina utilitzem cultismes i paraules

derivades com apicultura, apiterpia, apitoxina, etc.

La paraula ARANYA, correspon a aranea en llat i a (archn) en grec.

El nom d'aquest animal va sorgir a partir del mite grec segent:

Aracne va nixer a Lidia i era filla del tintorer Idm, era segons la mitologia grega una

teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler. Un dia va exhibir un

taps tan ben elaborat que tant ella que era molt orgullosa, com tothom que el veia

opinava que la seva destresa superava fins i tot a la de la deessa Atena. Aquesta,

incrdula, va baixar a la terra a veure el taps en persona. Primer, va adoptar la figura

d'una velleta que va recomanar a Aracne que no fos tan orgullosa, ja que a Grcia el

pecat de suprbia es considerava gravssim. La noia va desoir els seus consells, i

Atena va recuperar la seva forma veritable. Aleshores les dues van iniciar un concurs a

veure qui feia el millor taps. Aracne va decidir plasmar tots els amors adlters dels

dus, per exemple com Zeus va seduir a Leda, transformant-se en un cigne; o com es

va transformar en pluja d'or per poder posseir a Dnae. Pel que fa a Atenea va teixir els

cstigs que s'havien infligit als mortals que havien gosat comparar-se amb els dus.

Desprs del concurs veient que l'obra d'Aracne era perfecta en habilitat, per que el

motiu que havia triat, era una ofensa a la divinitat, Atena va clavar la seva llana al

taps d'Aracne i la novia, embogida, es va sucidar penjant-se d'un arbre. Per Atena,

adonant-se que s'havia deixat endur per la gelosia, va decidir convertir-la en aranya, de

manera que tant ella com els descendents podrien teixir i teixir per sempre, per una

obra que ning mai no admiri. Aquest mite est incls a Les metamorfosis del poeta

Ovidi.

12

La paraula BALENA correspon a ballaena en llat.

Etimolgicament, ballaena es refereix a la forma

cilndrica o inflada, caracterstica d'aquesta famlia.

La paraula ASE correspon a burricus (cavall

petit) en llat. Burricus actualment s utilitzat com

burrico en castell. Segons Covarrubias, en un

llibre anomenat Tesoro de la Lengua Castellana

o Espaola, burricus prov de burra que significa

pl aspre i color bru.

La paraula CABRA correspon a capra en llat. A

partir de l'arrel antiga llatina, utilitzem cultismes i

paraules derivades com caprici o cabriol. Al mascle

se l'anomena boc, en llat hircus.

La paraula CAVALL correspon en llat vulgar a

caballus i en el vocabulari clssic a equum. En

castell, l'arrel antiga llatina noms ha deixat yegua,

el femen de l'animal, i paraules cultes com eqestre

i equitaci.

La paraula LLEBRE correspon a lepus, leporis.

D'aquesta arrel prov que aquests animals s'agrupin

en la famlia dels Leporidae ( Leprids ). Els canvis

fontics han donat que la /p/> /b/ entre vocals, i la

vocal /o/ desaparegus, formant la paraula llebre.

13

La paraula COLOM correspon a columba en llat.

Aquest nom prov des de l'antiguitat i la van designar

aix perqu significa ''color indecs'' ja que l'animal t un

color grisenc i blavs. L'arrel llatina, per, es mant en

cultismes com columbfil (criador de coloms).

La paraula CUC correspon a vermis en llat.

Etimolgicament la paraula procedeix del llat

crossis, que es referia a qualsevol animal que

s'arrossegava, de qualsevol tipus o grandria com

serps, cargols, etc. Desprs el seu sentit va evolucionar a vermis.

Vermis s'empra sobretot en la paraula composta vermiforme amb la que es descriu

qualsevol cosa amb forma de cuc.

La paraula DOF correspon a (delphis) en grec i a

delphinus en llat. La paraula grega significa ventre. Va ser

anomenat aix perqu igual que tots els mamfers i en

contraposici als peixos, el dof neix del ventre matern. La

paraula delphis tamb es refereix a esperit de mar.

La paraula ESQUIROL correspon a sciurus originalment en llat. Aquesta paraula

prov del grec skiouros. En altres llenges el rosegador va rebre el nom a partir de

l'arrel grecollatina. Per exemple, en angls squirrel; en portugus esquilo; en catal

esquirol; en francs cureuil i en itali scoiattolo.

14

La paraula GAT correspon a feles en llat. La

famlia d'aquests animals s'anomena Felidae ( Felins).

Actualment en la nostra llengua noms queden

derivats com flids i felins. D'altra banda la paraula gat

podria venir de catus, -a, -um, un adjectiu que en llat

significa agut, hbil... potser pel comportament de l'animal.

La paraula GOS correspon a canis en llat. El mot

canis es utilitzat actualment en cultismes com per exemple

les dents canines. S'anomenen aix perqu tots els

animals de la famlia dels Cnids. ( Canidae en llat )

tenen les dents aix.

La paraula GRANOTA correspon a rana en llat i que sha conservat en castell. A

partir d'aquesta paraula en llat el diminutiu ranunculus

que vol dir petita granota o capgrs, per que tamb

pot designar l'herba de llocs pantanosos, de la qual

deriven els noms de tota una famlia de plantes,

anomenades ranunculcies.

La paraula HIPOPTAM correspon a

en grec i a hippopotamus en llat. Antigament, a aquest

animal se l'anomenava ''cavall de riu'', ja que el seu nom

en grec era compost per aquestes dues paraules.

Grcies a aquesta arrel, actualment utilitzem paraules

derivades com hipdrom i hipocondrac.

La paraula LLE correspon a leo en llat. A partir

d'aquesta paraula s'han format derivats com lleopard

que t la mateixa arrel en llat que s leo pardus o

lleon, entre altres. Tamb la paraula llatina dna el

nom del set signe de lhorscop, Leo.

15

La paraula LIBLLULA correspon a libellula en

llat. La paraula llatina antiga volia significar

''nivelet'', ja que era un diminutiu de la paraula llatina

libella que significava nivell de la balana, que

s'equilibra a pesos iguals. Actualment es creu que li

van donar aquest nom per la seva capacitat de romandre suspesa i equilibrada en el

cel.

La paraula MONO ve de Cercops en llat.

A partir d'aquesta paraula es va originar un mite:

Cercops era com anomenaven als fills d'Oce i

d'Eurifasa. Els fills eres uns bandits, tramposos

i mentiders, encara que la seva mare els havia

ja avisat de l home del cul negre. Transformats

en borinots, solien brunzir al voltant del llit de

Hercles. Un bon dia, Hercles els va atrapar i

els va obligar a mostrar les seves formes reals. Llavors, els va penjar de cap per avall

en una vara que portava en la espatlla. En aquesta postura els dos nens van veure el

cul ennegrit d'Hercles i es van posar a riure amb tantes ganes que fins i tot ell va riure.

Hercles com reia sense parar, va alliberar als dos nens. Ms tard Zeus es va

assabentar del que havia passat i enfadat per les malifetes que havien fet, va convertir

als dos nens en Crcops.

La paraula MOSCA correspon a musca en llat. A

partir d'aquesta paraula actualment tenim derivats en la

nostra llengua,com per exemple mosquejar, que prov de

com que las mosques molesten i empipen molt.

La paraula PAPALLONA correspon a papilio,

papillionis en llat. Aquesta paraula significa tenda de

campanya i tamb papallona. s molt probable que el seu

segon significat sigui d'origen figuratiu per la comparaci

de les ales de la papallona amb el tendal de la tenda de campanya afectat pel vent.

16

La paraula PEIX correspon a piscis en llat. Aquesta

paraula s'utilitza per anomenar als nascuts del 20 de

Febrer al 20 de Mar, en l'horscop. Tamb deriven

paraules com piscina i piscifactoria.

La paraula PERDIU correspon a perdix en llat. A partir d'un mite es va originar

aquesta paraula.

Perdix era la germana de Ddal, i tamb era la

mare de Talo en la mitologia grega. Ddal era

un arquitecte molt respectat a Atenes. El seu

nebot, Talo, de dotze anys, era el seu deixeble.

Ddal estava gels pel talent i la intelligncia

del seu nebot. Ddal tenia por de que Talo li prengus el lloc, aix que va portar a Talo

amb mentides fins a un penya-segat des d'on el va empnyer per matar-lo. Per la

deessa Atena va salvar-li la vida, transformant-lo en au mentre queia. Aquella au va

passar a anomenar-se Perdix, en honor a la mare de Talo. Per aix, la perdiu sempre

vola baix, per por a les altures.

La paraula PING correspon a pinguis en llat.

Aquesta paraula va aparixer a finals de segles XVI.

Pinguis significava greixs i va adoptar l'animal aquest

nom perqu el seu fsic s com el que descriu aquesta

paraula.

La paraula POP correspon a (octopus) en

grec. Aquesta paraula est formada per (octo =

vuit) i per ( podos = peus ) formant una paraula

composta ''vuit peus''. De fet, aquesta paraula grega es

segueix utilitzant transformada en castell a plipos.(

molts peus). En angls, al pop de vuit potes, se'l coneix com octopus.

17

La paraula RINOCERONT correspon a

en grec. La paraula antiga grega s una

paraula composta per que vol dir nas i per

, que vol dir banya i forma ''nas banya'' que

dna peu al nom de lanimal.

La paraula TORTUGA correspon en llat a testudo i a (tartaruchus)

en grec. Formada per trtaros ( infern) i per ( habitar) ''habitant del infern''.

Segons els cristians, els ngels estan en el cel i el dimonis estan al fons de la terra. Les

tortugues sn uns rptils marins o terrestres qe tenen el cos cobert per una forta

cuirassa. Un tipus de tortugues habiten en el fang. Diuen els cristians que veient com

aquests rptils sortien del fang ,van pensar que eren dimonis i que venien del fons de la

terra. A partir d'aquesta paraula, actualment utilitzem l'arrel llatina per anomenar l'ordre

d'aquest animal, l'ordre dels Testudines.

18

Nomina florum et plantarum

TRVOL CAMPEROL: En llat es diu Trifolium campestre.

Sanomena aix perqu aquesta planta t tres fulles petites.

Aquesta planta t una altura de 30cm. Les flors que t son de

color groc. Floreix noms en primavera. Habita en llocs secs, especialment en lrea

mediterrnia.

HERVA MORA: En llat es diu Solanum nigrum i t una altura de

60cm. Floreix a principi destiu fins a principi de la tardor. Les seves

fulles sn de color verd fosc , daqu ve el nom nigrum amb una

forma ovalada o triangular i les flors, petites i de color blanc. Aquesta planta pot arribar

a ser txica per defensar-se dels depredadors.

ALIGUANYA: En llat es diu Aquilegia vulgaris. Pot tenir una altura

de 60cm. Floreix a mitjans de primavera i acaba a mitjans destiu.

Les seves flors sn de color blau violeta, o rarament blanc. Creix a

boscs, a prats secs I en algunes zones muntanyoses.

Antigament les llavors es van emprar per fer perfums afrodisacs i es diu que les

cortesanes les mastegaven per exercir millor el seu ofici.

CLQUIC: En llat es diu Colchicum autumnale. El nom de

l'espcie autumnale fa referncia a que floreix i es fecunda a la

tardor. T una altura de 15cm, neix en prats o en boscs oberts.

La seva floraci s a finals destiu fins a finals de la tardor.

Aquesta planta tamb s txica.

19

CALNDULA: En llat es diu Calendula officinalis. T una

altura de 20-55cm. La seva floraci dura tot el any, les flors

sn de color taronja i es dispersen per totes parts. La

paraula calendula significa "al llarg dels mesos", de

manera que es va voler subratllar el llarg perode de

floraci que t aquesta planta, i officinalis, expressa el seu carcter medicinal.

RUDA: En llat es diu Ruta graveolens. T una altura de 1m i

floreix a la primavera i estiu. Les flors sn petites i grogues.

Habita en llocs secs o assolellats. La ruda s'empra en la

cuina a causa del seu lleuger toc entre picant i amarg, encara que el seu aroma

s emprat en diferents salses o barreges alcohliques.

DIDALERA: En llat es diu Digitalis purpurea. Digitalis

significa dit, i purpurea significa lila o porpra. Aquest significat fa

referncia a la forma i color de les flors, ens indica que t forma

de dit o didal i que s de color lila. T una altura de 1,5m i la seva floraci creix fins al

segon any de primavera, ja que el primer any noms es forma una roseta de fulles.

ROMAN: En llat es diu Rosmarinus officinalis. T una altura de

1,5m i creix en terrenys secs i amb roques. La seva floraci dura

dura tot l any, en zones temperades. Les flors poden ser de

color blanc, lila, blau o rosades. En alguns pasos, es

colloca encara una branqueta de roman en mans dels difunts o es planta sobre la

seva tomba. En el llenguatge de les flors, el roman s smbol de la bona fe i la

franquesa.

TIM: En llat es diu Thymus vulgaris. Laltura s de entre 10-30

cm. La seva floraci s a mitjans de primavera i destiu.

Les flors poden ser de blanques a porpres. En infusi s'utilitza

contra la bronquitis, laringitis i antidiarreic. Tamb t propietats

antiinflamatries.

20

ORENGA: En llat es diu Origanum vulgare. T una altura de

60cm i creix en prats secs o boscs clars d sia i Europa. La seva

floraci s a finals de primavera i destiu. Les flors sn de color

roses i rarament blanques, amb llargues brctees de

color porpra. Aquesta herbcia perenne aromtica del gnere Origanum, s molt

utilitzada en la cuina mediterrnia. Sn les fulles d'aquesta planta les quals

s'utilitzen com condiment tant seques com fresques, encara que seques posseeixen

molt ms sabor i aroma.

BEDOLL: En llat es diu Betula pendula. T una altura de 30cm i

floreix a la primavera. Creix en llocs lleugers i penja de arbres.

Cont una escora blanca amb esquerdes rugoses i fosques

sobre la base. Hi ha una teoria que diu que abans de l'aparici

del paper, l'escora del bedoll semprava per escriure a sobre.

SLVIA: En llat es diu Salvia officinalis. T una altura entre 20-

60cm i creix en terrenys pedregosos, en zones seques i obertes.

Floreix a finals de primavera i mitjans destiu. Les flors sn grans

i de color blau.

AUBRIETA: En llat es diu Aubrieta deltoidea. T una altura de

entre 5-20cm i creix en murs de roques de tota la zona

mediterrnia. Floreix a la primavera i les flors sn rosades o

porpra. Aquesta planta va ser nomenada aix en honor de

Claude Aubriet, un pintor de flors francs.

CASTANYER: En llat es diu Castanea sativa, creix en boscs

del Nord dfrica, SO de sia, etc. La seva altura es de 30m i

floreix a l estiu.

21

DULCAMARA: En llat es diu Solanum dulcamara. T una

altura de 3m, ja que trepa, sobretot, en boscs humits a prop

de laigua. Floreix a principis destiu i les flors sn de color

violeta profund amb cinc ptals.

SAPONRIA: En llat es diu Saponaria officinalis i t una

altura de 90cm. Sapo vol dir sab, en allusi a les

propietats detersives que tenen les seves arrels amb

contacte de l'aigua. Creix en totes parts de la regi

mediterrnia, sobretot en les vores dels camins humits. La

seva floraci s a mitjans de primavera i destiu. Les flors sn petites i blanques.

SERPOL: En llat es diu Thymus serpyllum. T una alada de

40 cm. Floreix a finals de primavera fins a principis destiu.

Tota la planta desprn una agradable i suau aroma

de llimona.

Les flors sn de olor porpra, o rares vegades blanca.

VULNERRIA: Es llat es diu Anthyllis vulneraria. T una

altura de 40cm i floreix a finals dhivern fins a principis destiu.

Es poden trobar en camins o camps herbosos.

CENTRANT: En llat es diu Centranthus ruber. La seva altura

s de 30 a 80cm. La seva floraci s de primavera fins a

lestiu. Les flors sn nombroses, de colors que van del

vermell al rosa pllid, daqu el nom ruber i rares

vegades blanques. Les seves fulles es consumeixen en

amanida o cuites com verdures i tamb exerceix un

efecte similar a la valeriana.

22

MILFULLES: En llat es diu Achillea millefolium. T

una altura de 60cm i es pot estendre per totes les

zones del mediterrani. La seva floraci s a finals de

primavera fins a mitj destiu. Els grecs li van donar el

nom de aquilea per Aquilles, fams per la seva

invulnerabilitat a les ferides, que segons una llegenda va guarir amb ella al seu

amic Tlefo. Els guerrers la portaven com un remei gaireb miraculs en les

seves motxilles, per la qual cosa va ser tamb coneguda com herba dels soldats.

LLIRI DE FLORNCIA: En llat es diu Iris florentina. T una

altura de 90cm i floreix a mitj de primavera fins a principi

destiu. Creix en camps, vorals i jardins. Les flors sn grans

i perfumades i poden ser de color blanc o violeta.

EUFRBIA GIRA-SOL: En llat es diu Euphorbia

helioscopia. T una altura de 10 a 50cm i creix en terrenys

erms de tota Europa. La seva floraci s de mitjans

dhivern fins a mitjans de primavera.

GLAUCI: En llat es diu Glaucium flavum i creix en platges

de sorra. T una altura de 90cm i floreix de mitjans de

primavera fins a mitjans destiu. La flor i el ltex sn de

color groc amb forma de copa. De les seves

llavors s'obt un oli groguenc comestible.

23

Nomina elementorum chimicae

Els smbols qumics de vegades no coincideixen amb les inicials dels elements que

representen. La ra s que fins a finals del segle XIX els llibres cientfics sescrivien en

llat, per tant, els smbols qumics es formaven a partir de noms llatins o grecs, com es

veur a continuaci:

ANTIMONI: ve del grec - (anti-monos) que significava

no nic. Lorigen del smbol, Sb, prov de la paraula llatina stibium ,

del grec .

Lantimoni ja sesmenta en lantic Testament encara que possiblement no es coneixia

en estat metllic i possiblement es confonia amb el sulfur (anomenat stibium pels

romans).Amb antimoni els antics es pintaven les celles.

ARGENT O PLATA: del llat argentum (Ag): arg- vol dir brillant.

ARSNIC: del llat arsenium i del grec (As): mascul, fort.

Un vidre molt clar i transparent que es colloca davant d'alguns

objectes per preservar-los i sense ocultar-los a la vista.

CESI: del llat caesius (Cs): color blau verds. Sanomena aix

pel color daquest mineral.

24

COURE: del llat cuprum (Cu): pel nom lilla de Xipre, don

sextreia el coure de bona qualitat.

ESTANY: del llat stanum o stagunm (Sn): stagnum

significa estany, ja que es un mineral molt malleable i

destructura cristallina.

FERRO: del llat ferrum (Fe).

FLUOR: del llat fluor,-oris: raig o fluere : acte de rajar.

LITI: del llat cientfic lithion i del grec (Li): que vol dir

pedra, ja que aquest alcal va ser descobert en el regne

mineral, mentre que el potassi ho va ser del vegetal.

MOLIBD: del llat molybdaena (Mo): es diu aix perqu

els antics el van confondre amb una mena de plom, ja que la

paraula significa en grec plom.

25

OR: del llat aurum (Au): vol dir aurora que resplandeix. El canvi

fontic s que el diftong /au/ passa a /o/.

PLOM: del llat plumbum (Pb).

RADI: del llat radium (Ra): vol dir raig.

RUBIDI: del llat cientfic rubidium (Rb): vol dir vermell.

SOFRE: del llat sulfur (S): paraula que prov de solfatare per

la seva relaci amb la zona volcnica del Vesuvi.

TALLI: del llat cientfic thallium (Tl): que significa rebrot a

causa de la lnia verda que presenta el seu aspecte.

MANGANS: del llat magnes (Mn): que vol dir iman.

26

CLOR: del grec (chloros) (Cl) pel seu color ja que

en grec significa groc verds.

NITROGEN: de (nitro), en llat nitrum nitrat, i

origen, s a dir, lorigen del nitrat potssic, que es feia

servir com a lleixiu.

OSMI (Os): ve del grec (osme), que significa olor,

ja que aquest element t una olor forta i s voltil.

FSFOR (Ph): - (Phosphoros) que porta

la llum. Aquest nom saplica a Venus, el planeta,

anomenat lestel del mat, per tamb al mineral perqu

emet llum en la foscor.

MERCURI (Hg): Tot i que el seu smbol ve del nom grec

(hydro-arguros): aigua platejada, que s

una forma plstica de representar aquest element. Aristtil

lanomenava Argent lquid, i en llat argentum vivium

27

ELEMENTS QUE REBEN UN NOM MITOLGIC

CADMI: del llat Cadme i del

grec (Cd): Hi ha un

mite sobre aquest personatge:

Cadme era un heroi teb el

germ petit de Clix i Flix.

Desprs de produir- se el rapte

de la seva germana petita,

Europa, a mans del du Jpiter,

Cadme va rebre lordre del seu

pare, el rei Fenici, per anar a

trobar a la seva germana, per que si fracassava no podia tornar a casa seva. Com

que no va ser capa de trobar la seva germana, va demanar ajuda a l oracle dApollo

que li va recomanar que funds una ciutat seguint a una vaca petita, i all on es pars

la vaca construir-la. Aix ho va fer, i la vedella satur en un petit bosc on regnava una

serp. Aquesta serp va acabar amb els seus companys, per Cadme va matar amb la

serp. La deessa Atena va aconsellar a Cadme que plants les dents de la serp al terra,

i d'ells en van sortir homes armats, aix fins aconseguir que tots els homes excepte cinc

morissin. Cadme va guanyar amb lajuda dels vencedors i aix fund la ciutat de Tebas.

Aquest es va casar amb Harmonia, filla de Mart i Venus.

NIOBI: del llat cientfic niobium

(Nb): del nom de Nobe, filla de

Tntal, ja que es creu que daquest

element derivava del Tantali. Hi ha

un mite sobre aquest personatge:

Niobe va tenir set fills i set filles,

dels quals nestava molt orgullosa i

va ofendre Leto, que noms tenia

un fill, Apollo, i una filla, Diana.

Aleshores la deessa va ordenar Apollo i Diana que matessin tots els fills de Niobe,

menys a una que aterrada es torn pllida, adoptant el nom de cloris (groga). Niobe,

plorant per tanta desgracia, es transform en una roca de sal per les seves llgrimes.

28

TITANI: del llat cientfic Titanium (Ti):

A la mitologia, sanomenen aix als dotze

fills engendrats per Ur i Gea.

La mida dels Titans era gegantina.

Habitaven a la part alta de la muntanya

Otris. Els Titans eren: Oce, Ceo, Crio,

Hiperi, Jpet i Cronos

Les Titanides eren: Febe, Mnemsine, Rea,

Temis, Tetis i Ptia.

Els Titans eren ssers que generalment

representaven les forces elementals de la naturalesa. Lelement qumic rep aquest nom

ja que s molt resistent als agents corrosius.

URANI: del llat cientfic uranium (U): Hi ha un mite sobre aquest personatge:

Ur era el du primordial del cel. En la mitologia grega era personificat com a fill i esps

de Gea, la Mare Terra. Mot que en llat s tellus, telluris, que tamb dona nom a un

element qumic: el Telluri (Te)

29

SELENI: del llat cientfic selenium (Se) i del grec

, lluna, en honor al satl.lit i per la seva

semblana amb el telluri. A ms presenta propietats

fotovoltaiques.

En la mitologia Selene s la

personificaci de la Lluna. s filla

dels titans Hiperi i Pta, i germana

d Helios, el Sol, i Eos, la Aurora.

Ella es representava com una dona

jove i bella que recorria el cel amb

un carruatge de plata tirat per dos

cavalls. Se li coneixen molts amors.

A Arcadia va ser amant del du

Pan, qui la va obsequiar amb una

manada de bous blancs. Per la

seva histria ms coneguda s

amb Endimi, pastor de Caria. Una

nit d'estiu, Endimi es va refugiar en una gruta a la muntanya de Latmos per descansar.

La nit era clara, i al cel Selene passejava en la seva biga. La llum de la lluna va entrar a

la cova, i aix Selene va poder veure al jove dormit. Selene es va enamorar dell i va

baixar des del cel per veurel. Endimi es va despertar pel frec dels llavis d ella sobre

els seus. Tota la caverna estava illuminada per la llum platejada de la Lluna. Davant

dell va veure a la deessa brillant, i entre els dos va nixer una gran passi.

Selene va pujar desprs a l'Olimp, i va pregar a Zeus que conceds al seu estimat la

realitzaci d'un desig, i el du va acceptar. Endimi, desprs de meditar-ho, va

demanar el do de l'eterna joventut, i poder dormir en un somni perpetu, del qual noms

despertaria per rebre a Selene.

Des daleshores, Selene visita al seu amant adormit a la caverna de la muntanya.

D'aquest amor van nixer cinquanta fills, que es diu que sn els estels.

30

TOPNIMS La paraula topnims ve de les arrels greges (lloc), i , (nom).

ATENES: Capital de Grcia. Deriva del grec , nom de la

deessa Atenea.

ANKARA: Capital de Turquia, ve del grec (kra) que

vol dir ncora.

ARGENTINA: Ve del llat argentum que significa plata. Ja que els

espanyols creien que el Rio de la Plata portava fins a Bolvia i els

seus jaciments de plata.

XIPRE: Deriva del grec (Kypros) que significa coure, ja

que hi havia jaciments de coure durant alguns perodes

prehistrics.

EQUADOR: Prov del llat aequare que vol dir igualar. Es va

anomenar daquesta manera el pas per qu estava a la meitat

del mn.

ESPANYA: Prov del llat Hispania, i aquesta del fenici Ish

Fannim que significa terra de conills. Abans de ser Iberia era

Hesperia, del grec (ponent, tarda), ja que es trobava a la

part ms occidental i on es creia que es trobava el jard de les

Hesprides, nimfes filles dAtlas i dHespris, que custodiaven

larbre de la vida amb pomes dor propietat dHera.

31

ETIPIA: Prov del grec (thiopa) que significa cara

cremada, segons deien a causa de la calor dels seus habitants.

GRCIA: Deriva del llat graecia, tot i que pels grecs s la

( Hells).

ITLIA: Ve de la paraula llatina Italia, aquest nom est

relacionat amb la paraula grega italos, que vol dir toro.

LIBERI: Deriva del llat liber, que significa (lliure). Aquest

nom li va ser donat ja que va ser format per antics esclaus.

LONDRES: Prov de la paraula en llat Londinium, que sha

conservat en el nom angls London, ja que lany 43 va ser un

assentament rom.

ROMA: Ve de la llegenda de Rmul i Rem, que van ser

abandonats quan van nixer. Una lloba es va encarregar

dalletar-los, i van crixer sans. Per quan van crixer, Rmul va

matar a Rem i va fundar Roma, en el lloc on la lloba els havia

trobat..

VALNCIA: Ve de la antiga colnia romana, Valentia

Edetanorum. Qui li va posar el nom va ser Dcimo Junio Bruto

Galaico.

32

BARCELONA: Antiga colnia romana anomenada Colonia

Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Durant els anys

posteriors va passar a anomenar-se Brcino, que va anar

evolucionant fins a Barcelona.

TARRAGONA: Prov del nom de lantiga colnia Colonia

Urbs Triumphalis Tarraconensis, que va anar evolucionant

fins a Tarragona.

GIRONA: El seu nom prov de Gerunda, que va ser una

ciutat fundada per estratgies militars.

EUROPA: El seu nom ve del mite dEuropa, filla dAgnor,

princesa fencia, que va ser segrestada per Zeus, que la va

portar a Creta, i la va deixar all. Es va casar amb el rei de

Creta, Minos, i va ser reina. El continent rep el nom en honor

seu.

SIA: Deriva del grec , en referncia a lesposa de

Prometeu. Encara que els lidis deien que feia referncia a

Asias, fill de Cotis.

FRICA: Deriva del grec (aphros), que significa escuma.

O sigui que letimologia dfrica vol dir on el mar fa escuma.

33

OCEANIA: Prov del grec (Okeanos) que vol dir

gran expansi daigua que envolta la terra, per la seva

situaci geogrfica.

EGIPTE: Ve de legipci Kemet que

significa terra negre.

34

NOMINA PERSONAE

En grec sanomenen antropnims de (anthropos) , sser hum , i

(onoma), nom.

ROSARIO: prov del llat Rosarium que vol dir un ram de

roses.

CRISTINA: prov del grec , , (christos), ungit, ungida, o que segueix al

Messies.

LAURA: prov del llat laurus, que vol dir corona de fulles de

llorer o victoriosa ja que el llorer s el smbol dels triomfadors.

ANTONIO: prov del llat antonius ,gentilici d'una famlia romana, que significa aquell

que es digne d'estima.

CLAUDIA o CLAUDI: prov del llat claudius, claudia ,que vol dir coix o coixa.

LLCIA O LLUC: prov del llat Lux, que vol dir llum o la

que va nixer a primera llum del dia.

ALBA: el seu origen s llat , de l'adjectiu albus, -a, -um,

blanc que vol dir llum o la que va nixer amb la primera

llum de l'alba.

35

ADRI: El seu origen s llat Hadrianus ,que fa referncia a la famlia romana natural

dAdri (a prop del mar Adritic) i el seu significat s aquell que prov del mar o aquell

que t a prop el mar Adritic.

ALICIA: prov del grec (alezeia) que vol dir que s real, veritable o sincera.

IGNASI: origen llat Ignatus que vol dir aquell que s ardent, o

d'ignis, -is:foc.

AGNS: prov del grec (Hagneia) que significa puresa , castedat.

MAR: prov del llat mare, del mateix sinificat.

SABRINA: nom d'origen llat severnius, -a, -um ,que significa aquell que viu a l'altre

costat de la frontera, fent referncia al riu Severno,que feia de frontera entre Britnia i

l'imperi rom.

SOFIA: D'origen grec (Sophia) que significa aquella que posseeix saviesa.

ALEXANDRE: s d'origen grec Alxandros formada per (alexo), defensar i

(andros), home, s a dir, aquell que protegeix a l'home. D'aquesta ltima arrel

tamb els noms d ANDREA, ANDREU.

36

LARA: nombre llat Lar. El seu significat es aquella que es

protectora de la seva llar o de la casa, ja que el du lar era el

protector de la casa.

AMBROSI: prov del grec ,-,- (Ambrosios) i vol dir etern, immortal.

CORNELI: nom freqent rom, que prov de cornu, -us:

banya.

JULI, JULI O JLIA: prov del llat, iulius que vol dir que pertany a la famlia Jlia.

LEONARDO: s un nom amb arrel llatina: leo,

leonis i una altra germnica hard (fora) per tant, s

l'home que t la fora d'un lle.

GABINO: T origen llat. Gabinius vol dir aquell que pertany a la ciutat antiga romana

de Gabior.

37

ASTRONOMIA

Astronomia ve del llat astronomia i del grec (astronoma) compost per

(astron), cel i (nomos), regla, norma.

MERCURI: Del llat Mercurius que s el du rom del comer.

Li van posar aquest nom per la seva velocitat en el moviment

de translaci.

VENUS:Del llat Venus, la deessa de l'amor i de la bellesa .Li van

posar aquest nom per la seva brillantor i bellesa. Antigament se

lanomenava lucero vespertino.

MART:Del llat Mars ,el du de la guerra .Li van posar aquest nom

per el color vermell com la sang de la seva atmosfera.

JPITER:Del llat Iuppiter que era el du superior del pante rom

i li van posar aquest nom perqu el seu tamany era gran.

SATURN:Del llat Saturnus,el du rom de l'agricultura, per li van

posar aquest nom per els seus anells d'aspecte envellit, ja que era el

pare de Jpiter.

38

UR:Del grec antic , cel i firmament i del llat Uranus que

era el du grecorom del cel.Li van posar aquest nom per seguir

amb la genealogia del dus, ja que era el pare de Saturn..

NEPT:Del llat Neptunus que era el du antic dels mars i

oceans. Li van posar aquest nom pel color blau mar.

PLUT:Del llat Pluto i del grec antic (Pluton).Plut era el

du de l'inframn i li van posar aquest nom perqu est lluny i mort,

ja que s el planeta ms lluny de sol. El nom grec, per, significa

ric, ja que s sota terra, on vivia el du que es troben totes les

riqueses.

COMETES:Del llat cometa i del grec , de que

significa cabellera. Li van posar aquest nom perqu quan els cometes

s'apropen al sol formen una cabellera.

TERRA:Del llat terra,que en grec s'anomenava Gea la deessa

de la feminitat i la fecunditat.

ZODIAC:Del grec i (Zoon-diakos) que significa cam

dels animals.

39

RIES:Del llat Aries que significa molt o boc.

TAURE:Del llat Taurus que significa Toro.

BESSONS O GMINIS:Del llat Gemini que

significa els bessons.

LLE:Del llat Leo amb el mateix significat.

VERGE:Del llat Virgo que significa donzella.

CNCER O CRANC:Del llat Cancer que significa cranc.

BALANA:Del llat Libra que significa balana.

ESCORPI O ESCORP:Del llat Scorpius que significa escorp.

SAGITARI:Del llat Sagittarius que significa arquer.

CAPRICORN:Del llat Capricornus que significa banya de cabra, ja que la paraula est

formada per capra i cornu.

AQUARI:Del llat Aquarius que significa el portador d'aigua.

PEIXOS O PISCIS:Del llat Piscis que significa peixos.

TELESCOPI:Del grec lluny i mirar detalladament

ESTEL:Del llat stella amb el mateix significat.

GALAXIA:Del llat galaxia amb el mateix significat i del grec

(galaxas), que prov de (gala), que significa

llet.

40

Nomina Calendaria CALENDARI: La paraula calendari prov del llat calendarium, que era el llibre de

comptes en el qu els prestamistes anotaven els noms dels seus deutors i les sumes

que devien. L' inters de les sumes deixades es pagava en les Kalendae de cada mes,

s a dir, el dia1, i d'aqu el mot Calendarium.

SETMANA: La paraula setmana ve de septimana (set dies). Els noms dels dies prov

de set objectes celestials que els antics grecs veien moures en el cel.

Dilluns: El dilluns s el primer dia de la setmana. El nom prov del llat Dies lunae ,

dia de la Lluna. En alguns pasos es considera el segon dia de la setmana ja que el

principal i primer s el diumenge, per la tradici del cristianisme.

Dimarts: El dimarts s el segon dia de la setmana. El nom dimarts prov del llat

Dies Martis o dia de Mart.

Dimecres: El dimecres s el tercer dia de la setmana. El nom prov del llat

Dies Mercurii o dia de Mercuri.

Dijous: El dijous s el quart dia de la setmana. El nom prov del llat Dies Iovis o dia

de Jpiter. Dialectalment tamb se lanomena Sant Mitger pel motiu de que s el dia

del mig de la setmana.

41

Divendres: El divendres s el cinqu dia de la setmana. El nom prov del llat Dies

Veneris o dia de Venus ,deessa de la bellesa i l'amor a la mitologia romana. Segons

la tradici musulmana s el dia de descans en honor a Du.

Dissabte: El dissabte s el sis dia de la setmana civil, o set en el cmput antic i

cristi. El nom prov del llat sabbatum i alhora de l'hebreu sbat, el dia de

descans jueu.

Diumenge: El diumenge s el set dia de

la setmana. El nom prov del llat dies

dominicus o dia del Senyor (dialectalment tamb

s domenge, evoluci directa de dominicus). Aix

s degut al fet que entre els cristians s el dia en

qu Du va crear la llum, per sobretot s el dia

en que Jess va ressuscitar. En els pasos

anglosaxons i a Amrica Llatina aquest s el dia

d'inici de la setmana.

MES: La paraula mes prov del llat mensis, i aquest del origen grec ,

(men, menos),s a dir, lluna, ja que lantic calendari era lunar de 28 dies.

Gener = Ianuarius:

Gener es el primer mes de l'any del calendari gregori i t

31 dies. El seu nom ve del llat ianuarius, relatiu al du

Janus, el protector de les portes i entrades (per aix el

du Janus es representava amb dos cares una de vell per

lany que ja acabava, i una de jove per lany que tot just

comena).

Febrer = Februarius:

Febrer s el segon mes de l'any del calendari gregori. Va

ser anomenat aix en honor a les februa en les Lupercals, el festival de la purificaci en

l'antiga Roma.

42

Mar = Martius:En llat es deia Martius, nom que derivava del du Mart, perqu

a la mitologia romana era un du agricultor, i representava lestaci en que

comenaven les tasques agrcoles. En el primer calendari rom era el 1 mes de

lany.

Abril = Aprilis:

El seu nom en llat era Aprilis,

format a partir d'apru, nom etrusc

de la deessa grega Afrodita.

Tamb es creu que evoca la

paraula obrir en llat, ja que els

dies s'obrien ms, referint-se a

que es feien mes clars.

Maig = Maius:

El seu nom sembla provenir de la

nimfa grega Maia, identificada

pels romans amb la Bona Dea,

que tenia el seu festival en

aquest mes. La maragda s la

pedra que simbolitza aquest mes,

conegut tamb com el mes de les

flors ja que les nimfes eren les

protectores de la natura.

Juny = Iunius:

El seu nom en llat era lunius i venia donat per la deessa romana Juno. Com abril, tenia

30 dies en el primitiu calendari rom. Juno era la deessa del matrimoni, per aquesta ra

era el mes propici per casar-se.

43

Juliol = Iulius:

Juliol s el set mes de l'any en el calendari gregori i t 31 dies. En l'antic calendari

rom es deia Quintilis, perqu ocupava el cinqu lloc, per li va ser canviat pel de Iulius

en honor a Juli Csar per la seva reforma del calendari.

Agost = Augustus:

L'agost s el vuit mes de l'any en el calendari gregori i t 31 dies. A l'antic calendari

rom es deia sextilis perqu ocupava la sisena posici, per se li va canviar el nom a

August en honor a Csar August, el primer emperador rom.

Setembre = September:

Setembre s el nov mes de l'any en el calendari gregori i t 30 dies. El nom li ve

d'haver estat el set mes del primitiu calendari rom.

Octubre = October:

L'octubre s el des mes de l'any en el calendari gregori i t 31 dies. El nom li ve

d'haver estat el vuit mes del calendari rom.

Novembre = November:

Novembre s lonz mes de l'any en el calendari gregori i t 30 dies. El nom li ve

d'haver estat el nov mes del calendari rom.

Desembre = December:

Desembre s el dotz i ltim mes de l'any en el calendari gregori i t 31 dies. El nom li

ve d'haver estat el des mes del calendari rom, ja que el 1 calendari era lunar, nomes

tenia 10 mesos. Posteriorment Csar, amb lajuda dun astrleg, Sosgenes, va afegir

els mesos Gener i Febrer

44

Nomina mythica Geografia: Prov de la Deessa Gea, que personifica la

fertilitat de la terra. Va nixer del Caos, i ella sola va

engendrar : Pontos (el mar), Les Muntanyes i Ur.

Posteriorment, Gea es va unir amb Ur, i de la seva uni

van nixer: els Titans, els Ciclops i els Hecatonquirs. La

geografia s lescriptura de la superfcie terrestre.

Museu i Msica: Provenen de la paraula Musa, que eren les divinitats que

inspiraven les arts. Sn filles de Zeus i Mnemosine i sn nou: Callope, musa de

la poesia, Clio, musa de la histria, rato, musa de la poesia lrica, Euterpe,

musa de la msica, Melpmene, musa de la tragdia, Polmnia, musa dels

himnes i la geometria, Terpscore, musa de la dansa i Urnia, musa de

lastronomia .

Afrodisac: Prov de la deessa Afrodita, que personifica la

bellesa Femenina i lamor . La deessa nasqu quan els genitals

d Ur i les gotes de sang van caure al mar.

Un afrodisac s qualsevol substncia que incentiva el desig

sexual, de la mateixa manera que les malalties venries deuen

el seu nom a Venus.

45

Mercat: Prev del du Mercuri que personifica el comer i els camins.

Du dels viatgers i els lladres. El missatger dels dus. El du s

representat amb unes sandlies alades,la bossa i un caduceu.

Un mercat s all on pots comprar coses.

Hermtic: Tamb prov del nom grec daquest du, Hermes, i significa

all que no es pot obrir ja que est ocult.

Energia Elica: Prov del du Eol, que era el du del vent.

Cronmetre: prov del du Cronos. Personificaci del temps.

Ateneu: Prov de la deessa Atenea, que era la deessa que

personificava la Guerra i la intelligncia, protectora de les

institucions poltiques, de les arts i patrona dels artesans. LAteneu

s una associaci cultural que organitza xerrades, conferncies,

cursos i d altres activitats dinters pels seus associats.

Hermafrodita: Prov de dos dus Afrodita i Hermes, ja

que el mot vol dir que t dos sexes. Un ser hermafrodita

no es pot autofecundar, en lespcie humana no sha

donat cap sser que generi vuls i espermatozoides.

46

Arts Marcials: Prov del Du Mart , que personifica la guerra i la

lluita. El representen amb lespasa, lescut i el casc.

Les arts marcials sn tcniques dautodefensa.

Volc: Prov del du Vulc, Du dels volcans, dels incendis i de la

forja. Els seus atributs sn lenclusa i el martell. Un volc s una

estructura geolgica de la qual emergeix lava.

Du: Prov del du Zeus que s el pare de dus i homes,

governador de lOlimp, el que administra la justcia i llena el raig.

T com atributs l'guila, el raig i el ceptre. El seu nom indica llum.

Apollini: Prov del du Apollo, du de lharmonia i la bellesa

masculina. El mot expressa la perfecci corporal, serenitat i lelegant

equilibri.

47

Fbia: Prov de la divinitat Fobos, fill d Afrodita i Ares. Fobos

personifica la por, el temor. Tenir una fbia s tenir por d alg o alguna

cosa.

Cervesa: Prov de la paraula celta cerevisia que prov de Ceres,

que s la deessa de lagricultura, ja que es tracta duna beguda

feta de cereals dordi. Cereal , tamb tindria el mateix origen .

Bacanal: s una festa romana dedicada al deu Bacus, la divinitat

del vi.

Caos: s all que sentim quan una cosa no s com hauria de

ser i tot es converteix en un descontrol. Del caos va sorgir

Gea.

Pnic: s un sentiment que sentim quan alguna cosa ens

escanya o b ens fa molta por al interior duna casa o cova.

Prov de la divinitat Pan.

48

Nomina rerum civilium

ANARQUIA

La paraula anarquia prov del grec (anarkhia). Per,

formada per:

- El prefix -an- que vol dir, negaci.

- (arche) que vol dir poder, autoritat, principi.

- El sufix -ia- que vol dir, qualitat o acci.

En conjunt, anarquia significaria negar-se a lacci de poder, o dalguna autoritat.

ARISTOCRCIA

La paraula aristocrcia prov del grec formada per:

- (kratos) que vol dir govern, supremacia.

- , , (Aristos) que vol dir els millors.

En conjunt, aristocrcia significaria el govern dels millors.

DEMOCRCIA

La paraula democrcia prov del grec i formada per:

- (demos) que vol dir, poble.

- (kratos) que vol dir govern,

supremacia.

- Sufix -ia- que vol dir, qualitat o acci.

En conjunt, significaria el govern de qualitat del poble.

Curiositat: Aquest concepte va sorgir a Atenes lany 508 aC.

49

DICTADOR

La paraula dictador prov del llat dictare. Per, formada per:

- dictare que vol dir, prescriure, ordenar o aconsellar.

- Sufix -dor- que vol dir, agent.

En conjunt, significaria persona que dicta.

IMPERI

La paraula imperi prov del llat imperium i aquest del verb

imperare. Per, formada per:

- Prefix -im- que vol dir o indicar, penetraci o cap

endins.

- Verb parare que vol dir, ordenar o preparar.

En conjunt, significaria poder sobretot o capacitat dordre militar, noms saplica als

territoris on sexerceix.

Fet: Perode precedent a la Repblica romana. A ms, a partir daquesta paraula shan

donat frases clssiques.

JERARQUA

La paraula jerarqua prov del grec, formada per:

- , , (hieros) que vol dir sagrat o div. Encara que al catal la hi hagi

passat ha j s degut al canvi fontic.

- (arche) que vol dir poder, autoritat, principi.

En conjunt, significaria principi o autoritat sagrat o div.

MINISTRE

La paraula ministre prov del llat minister que significa:

- Subordinat o ajudant.

En aquest cas ministre no significaria el que avui dia entenem com a tal, no sutilitzaria

pel que fa a servent, per si com a servidor de, que serveix o ajuda a... .

50

MONARQUIA

La paraula monarquia prov del grec , formada per:

- , , (monos) que vol dir un, nic.

- (arche) que vol dir poder, autoritat, principi.

- Sufix -ia- que vol dir, qualitat o acci.

En conjunt significaria lacci de manar noms un.

Fet: La monarquia va ser instaurada a Roma lany 753 aC per Rmul i Rem.

OLIGOCRCIA u OLIGARQUIA

La paraula i oligocrcia provenen del grec, formades per :

- , , (ligos) que vol dir, poc o petit.

- (arche) que vol dir poder, autoritat, principi.

- (kratos) que vol dir govern, supremacia.

En conjunt , significaria govern duns pocs.

POLTICA

La paraula poltica prov del grec, formada per:

- (Polis), un mot culte que vol dir, ciutat.

- Sufix ikos- que s referent o relatiu a... .

En conjunt, significaria all que fa referncia o relatiu a la ciutat.

PRESIDENT

La paraula president prov del llat praesidere. Per, formada per:

- Prefix -prae- que vol dir, abans o davant.

- el verb sedere que vol dir estar assegut.

En conjunt, significaria estar assegut al davant.

REI

La paraula rei prov del llat rex regis. Per, formada de:

- Larrel indoeuropea regi que vol dir regir o sigui governar.

En conjunt, significaria regir o governar alg a alguns altres.

51

REGIDOR

La paraula regidor prov del llat regere. Per, formada per:

- regere que vol dir posar dret, regir o governar.

- Sufix -dor- que vol dir, agent.

En conjunt, significaria agent que governa o regeix.

REPBLICA

La paraula repblica prov del llat res publica. Per, formada per:

- Res que vol dir, cosa o assumpte.

- Publica prov de populus que vol dir, poble.

En conjunt, significaria assumpte del poble.

Fet: Es va donar a Roma lany 509 aC fins lany 27 aC.

SENAT

La paraula senat prov del llat senatus. Per, formada de:

- senex que vol dir, vell.

- Sufix -atus- .

Les sigles S.P.Q.R signifiquen Senatus Populusque Romanus

TIRANIA

La paraula tirania prov del grec (tyrannos) que

vol dir senyor absolut, omnipresent, i el sufix -ia- que vol dir,

qualitat o acci.

En conjunt, significaria lacci del senyor absolut.

52

Treball fet per les alumnes de 4rt A i C de l Institut Llus Companys de Ripollet

el curs 2011-12