exemples d’anÀlisi de textos

EXEMPLES D’ANÀLISI DE TEXTOS

Història d’Espanya

2n de Batxillerat

Informe sobre la Llei Agrària d’Olavide (1766)

No hi ha cap dubte que, com he dit, un dels majors mals que patim és la desigual repartició de terres i que la majoria estan en poques mans; és constant que açò perjudica l'agricultura i l'Estat; que el que convé és que hi haja molts vassalls rics i benestants i no que en pocs es reunisquen immenses fortunes i que aquest axioma de bona política s’acomoda amb més propietat als llauradors que cultiven un terreny immens (…), que la massa extensió del cultiu prevé que les terres es cultiven malament i que no es cultiven totes, perquè el mateix terreny que, posat en moltes mans, se sembraria tots els anys, s’adobaria, es llauraria bé i, per fi, es birbaria, reduït a una sola queda en la major part inculte i el que es llaura es fa d'una manera imperfecta i defectuosa.

Idea principal (problema de l’agricultura) Arguments

Solució al problema

CLASSIFICACIÓ• Segons el seu origen o naturalesa és una font primària, elaborada en el

moment en què tenen lloc els esdeveniments que estem estudiant, el segle XVIII espanyol i les crítiques dels il·lustrats (Olavide, 1766), i no ha patit cap modificació posterior.

• Per la forma és una font escrita, d'àmbit públic, al tractar-se d'un informe encarregat per l'Estat a Olavide, en la seua qualitat d’intendent de Sevilla.

• El seu contingut és econòmic, ja que es refereix als problemes de l'agricultura espanyola i forma part d'un expedient per a dur a terme una Llei de Reforma Agrària, que no es va arribar a elaborar. Quant al seu caràcter podem dir que és expositiu argumentatiu, perquè l'autor denuncia un dels problemes de l'agricultura espanyola i la justifica raonadament.

• És una font d'autoria individual: Olavide, il·lustrat espanyol, pensador i polític durant el Despotisme o Reformisme Il·lustrat de Carles III. L'informe té un destinatari col·lectiu perquè va destinat al Consell de Castella i al Rei.

IDENTIFICAR LES IDEES PRINCIPALS O SITUAR-LES AL SEU NUCLI TEMÀTIC I CONTEXT HISTÒRIC

• Olavide exposa un dels problemes de l'agricultura espanyola en el segle XVIII: el desigual repartiment de les terres, la concentració de terres en mans d'uns pocs (es refereix a les propietats amortitzades, latifundis, …) i per això mal treballades, en perjudici tant dels propis agricultors com de l'Estat, apuntant la solució a eixe problema: que les terres estiguen més repartides i així es treballaran millor i se’ls traurà més benefici (l'Estat cobrarà més impostos).

nucli temàtic• El text el situem dins de la preocupació dels il·lustrats pels temes

econòmics, en concret l'agricultura i el seu desig d'impulsar reformes per a modernitzar-la, dins del regnat de Carles III, segona midat del segle XVIII (1759-1788), Reformisme Il·lustrat, en l'inici de la crisi de l'Antic Règim.

context històric

Decret de Nova Planta, juny del 1707Considerant haver perdut els regnes d'Aragó i València i tots els seus

habitants per la rebel·lió que van cometre (…) tots els furs, privilegis, exempcions i llibertats que gaudien (…) i pel dret de la conquista que d'ells han fet últimament les meues armes amb el motiu de la seua rebel·lió, he jutjat per convenient, així per açò com pel meu desig de reduir tots els meus regnes a la uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella (…), abolir i derogar enterament, com per descomptat done per abolits i derogats, tots els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins ací observats en els referits regnes d'Aragó i València, sent la meua voluntat que estos es reduïsquen a les lleis de Castella, i a l'ús, pràctica i forma de govern que es té i s'ha tingut en ella i en els seus tribunals sense cap diferència en res; podent obtindre per esta raó els meus fidelíssims vassalls, els castellans, oficis i ocupacions a Aragó i València, de la mateixa manera que els aragonesos i els valencians han de poder d’ara endavant gaudir-los a Castella sense cap distinció.

Idea principal: decisió i mesures adoptadesMotius (arguments)

Conseqüències de la decisió

CLASSIFICACIÓ

• Segons el seu origen o naturalesa és una font primària, elaborada en el moment en què tenen lloc els esdeveniments que estem estudiant, el segle XVIII espanyol i l’entronització de la dinastia borbònica, i no s’ha modificat posteriorment.

• Per la forma és una font escrita, d’àmbit públic, ja que es tracta d’un decret del rei Felip V, màxima autoritat de l'Estat.

• El seu contingut és jurídic, al tractar-se del decret d’un monarca representatiu del sistema polític absolutista. Quant al seu caràcter podem dir que és expositiu argumentatiu, perquè l’autor exposa la seua decisió i dóna les raons que la justifiquen.

• És una font d’autoria individual, el rei Felip V, primer representant de la dinastia borbònica a Espanya. El destinatari és col·lectiu, ja que va dirigit a tots els valencians i aragonesos, després de la seua derrota en la batalla d'Almansa (1707), durant la Guerra de Successió.


• És un fragment del decret de Nova Planta per a València i Aragó (1707) en que Felip V exposa la seua decisió d'implantar un Estat centralitzat i uniformitzat, reflectint les mesures adoptades i les motivacions per a dur-ho a terme. Adopta les mesures d’ abolir els furs d'Aragó i València (amb el que desapareixen com a Estats) i implantar en ells les lleis, la forma de govern i les institucions de Castella (tribunals). Quant als motius, argumenta tres: que s'han rebel·lat contra ell al recolzar l’arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, que acaba de derrotar-los en la batalla d'Almansa i els ha conquistat i, finalment, que com a monarca absolut desitja i pot implantar un estat centralitzat i uniforme, semblant al francès. Com a idea secundària cal indicar que, com a conseqüència de les mesures adoptades, castellans, valencians i aragonesos podran ocupar indistintament càrrecs en qualsevol territori espanyol.

Nucli temàtic• El text el situem dins de les mesures centralitzadores i uniformistes de

Felipe V i dins del context de la Guerra de Successió a la corona espanyola (1701-1714) i l’entronització a Espanya de la dinastia borbònica amb Felip V (1700-1746), amb la implantació d'un Estat centralitzat i el reforçament de l'absolutisme monàrquic. Primera midat del segle XVIII. Antic Règim.

Context històric

Anes, G.: “Economía e Ilustración en la España del siglo XVIII.” Ariel. Madrid, 1969.“Les traves que impedien disposar lliurement de la propietat territorial es

presentaven davant de molts com un obstacle l’eliminació del qual era imprescindible. Per això els il·lustrats més avançats van sistematitzar les crítiques dels fonaments econòmics de la societat estamental, a l'impedir estos fonaments el desenvolupament econòmic, per limitar la capacitat adquisitiva dels llauradors. Com estava la propietat territorial vinculada a les determinades famílies, o en poder de l'Església, les terres eixien de la circulació i excloïen la possibilitat de gaudir del les avantatges de l'auge de l'agricultura a amplis sectors de la població (…). En conseqüència es van sistematitzar les crítiques al règim senyorial, i els arguments en contra de la propietat de l'Església i dels primogenitures cobren nou valor a l'enquadrar-los segons principis de l'economia política liberal. La propietat comunal, els erms i les terres municipals es presentaven davant dels reformadors com un obstacle al desenvolupament i veien la solució en la transformació d‘aquestes terres en propietat privada.”

Idea principal que sosté l'autor Raons (arguments que la recolzen)

Solució proposada

CLASSIFICACIÓ

• Segons el seu origen o naturalesa és una font secundària o historiogràfica, al tractar-se d'un document escrit amb posterioritat a l’època en què van tindre lloc els problemes històrics a què es refereix (es refereix al segle XVIII i està escrit en el segle XX per un historiador), i és el resultat d’un treball d’investigació històrica.

• Forma part d'un llibre d'història, és de contingut econòmic al referir-se a les crítiques de l'estructura agrària per part dels il·lustrats . Té un caràcter interpretatiu ja que presenta, a més d’informació sobre els fets, una interpretació dels mateixos.

• És una font d'autoria individual: Gonzalo Anes, historiador i especialista en el segle XVIII espanyol. Té un destinatari col·lectiu, perquè va dirigit a estudiants i lectors interessats en el segle XVIII espanyol.


• L'autor exposa que els il·lustrats més reformistes critiquen les estructures econòmiques de l'Antic Règim, basades en el règim senyorial i els privilegis de la societat estamental, ja que dificulten el desenvolupament econòmic. Segons l'autor les crítiques dels il·lustrats se centren en primer lloc en què no es pot disposar lliurement de la propietat territorial, al trobar-se la majoria de les terres vinculades a famílies (primogenitures), Església o municipis (propietats comunals i municipals), i en segon lloc en la defensa dels principis de llibertat econòmica per part dels il·lustrats (fisiocràcia i liberalisme econòmic). Segons tals principis la solució seria transformar la propietat senyorial i vinculada de l'Antic Règim en propietat privada capitalista.

Nucli temàtic

• El text els situem dins de la preocupació dels il·lustrats per la situació de l'agricultura i el seu desig d'impulsar una reforma agrària, en la segona midat del segle XVIII, regnat de Carles III, etapa del Reformisme Il·lustrat, en l'inici de la crisi de l'Antic Règim.

context històric

Producció siderúrgica espanyolaNadal, J.: “El fracaso de la Revolución industrial en España (1814-1913)”. Ariel. Barcelona. 1979.

Primera etapa Segona etapa

Situació i evolució d’Espanya i de cada focus siderúrgic

Factors que influeixen escàs desenvolupament Màlaga

estancament Astúries

creixement Biscaia

Producción siderúrgica (miles de toneladas de hierro colado)

0

50

100

150

200

250

300

350

1861-65 1866-70 1871-75 1876-80 1881-85 1886-90 1896-1900

España

Málaga

Asturias

Vizcaya

CLASSIFICACIÓ

• Segons el seu origen o naturalesa és una font secundària al tractar-se d'un document elaborat amb posterioritat a l'època a què es refereix, el segle XIX, i és el resultat d'un treball d'investigació històrica realitzat pels historiadors interessats en el tema.

• És una font gràfica, en forma lineal, de contingut econòmic al referir-se a la indústria siderúrgica a Espanya durant el segle XIX. Té un caràcter informatiu ja que presenta, en forma gràfica, les dades de la producció de ferro en diferents regions d'Espanya.

• És una font d'autoria individual: Jordi Nadal, historiador de gran prestigi especialitzat en temes econòmics, especialment en la revolució industrial a Espanya. Té un destinatari col·lectiu, perquè va dirigit a estudiants i lectors interessats en l'estudi de la industrialització espanyola.


• La gràfica ens presenta informació de l'evolució de la indústria siderúrgica espanyola entre 1861 i 1900. Podem observar que la tendència general és d'una producció a l’alça de ferro colat a Espanya, encara que distingint dos etapes, la primera de 1861 a 1880 es caracteritza per un escàs creixement (de 45000 a 60000 tones), que podem relacionar amb l'escassa demanda, i la segona etapa de 1881 a 1900, caracteritzada per un gran increment de la producció ( de 60000 a quasi 400000 tones), relacionat amb la massiva exportació de ferro basc.

• Si observem l'evolució dels distints focus siderúrgics espanyols, podem concloure que el de Màlaga, el pioner, decau a partir de 1865 (escassa rendibilitat per l’escassetat de carbó mineral) i desapareix cap a 1885, sent substituït pel d'Astúries, que encara que compta amb carbó mineral, és car i de mala qualitat, per la qual cosa manté una producció estable; el focus de Biscaia té un gran desenvolupament a partir del 1881 (Restauració), amb un gran creixement en les dècades següents, relacionat amb el desenvolupament de la indústria siderúrgica basca i la instal·lació d'Alts Forns.

nucli temàtic• La informació de la font la relacionem amb el tema de la industrialització a Espanya, i

concretament amb la indústria siderúrgica, en la segona midat del segle XIX, comprèn el regnat d'Isabel II, el Sexenni Democràtic (construcció de l'Estat Liberal) i el període de la Restauració (consolidació de l'Estat Liberal), quan es duen a terme transformacions econòmiques importants.

context històric

Indústria cotonera catalana• Nadal, J.: “El fracaso de la Revolución industrial en España (1814-1913)”.

Ariel. Barcelona. 1979.Comparar l’evolució de la mecanització de la filatura ( nº de fusos) i del teixit (nº de telers). Factors.

Anterior Posterior

Progressiva Molt lenta

(1841-61) (des del 1860)

0

100000

200000

300000

400000

500000

600000

700000

800000

Número de máquinas

1835 1841 1850 1861

Máquinas en activo: husos y telares (1835-1861)

H. manuales

H. mecánicos

T. manuales

T. mecánicos

CLASSIFICACIÓ• Segons el seu origen o naturalesa és una font secundària al tractar-se

d'un document elaborat amb posterioritat a l'època a què es refereix, el segle XIX, i és el resultat d'un treball d'investigació històrica realitzat pels historiadors interessats en el tema.

• És una font gràfica, en forma de diagrama de barres, de contingut econòmic al referir-se a la indústria cotonera catalana durant el segle XIX. Té un caràcter informatiu ja que presenta, en forma gràfica, les dades de la mecanització del sector tèxtil a Catalunya a mitjan segle XIX.

• És una font d'autoria individual: Jordi Nadal, historiador de gran prestigi especialitzat en temes econòmics, especialment en la revolució industrial a Espanya. Té un destinatari col·lectiu, perquè va dirigit a estudiants i lectors interessats en l'estudi de la industrialització espanyola.


• La gràfica ens presenta informació de l'evolució de la mecanització de la indústria tèxtil catalana entre 1835 i 1861. Podem observar que l'evolució és distinta en les fases del filat i del teixit. Es mecanitza abans el filat: des de 1841 s’introdueixen fusos mecànics, encara que fins mitjan de segle predominen els manuals, que des de 1860 pràcticament desapareixen ( en 1835 hi havia 700000 fusos manuals i en 1850 s'havien reduït a 150000, mentre que els fusos mecànics havien passat de 300000 en 1841 a 600000 en 1850); en canvi la mecanització del teixit és posterior i més lenta, per tant en 1861 a penes hi ha més telers mecànics que manuals i, en tot cas, el seu nombre és molt limitat respecte a la filatura.

Aquest desenvolupament de la mecanització cal relacionar-ho amb l’escassetat de mà d’obra a Catalunya i amb la disponibilitat de capitals, repatriats després de la pèrdua del mercat colonial.

Nucli temàtic• La informació de la font la relacionem amb el tema de la industrialització a Espanya, i

concretament amb els inicis de la indústria catalana del cotó, en la primera mitat del segle XIX, comprèn el regnat d'Isabel II, incloses les regències de Mª Cristina i d'Espartero (construcció de l'Estat Liberal), quan es duen a terme importants transformacions a fi de modernitzar l’economia i la societat espanyoles.

Context històric

Guerra de la Independència (1808-1814)Moviments de l’exèrcit napoleònic

(fases de la guerra) 1808

1808-1812

1812-1813

Contraofensiva anglo- espanyola

Formes de resistència dels espanyols

CLASSIFICACIÓ

• Segons el seu origen o naturalesa és una font secundària al tractar-se d'un document elaborat amb posterioritat a l'època a què es refereix, principis del segle XIX, i és el resultat d'un treball d'investigació històrica realitzat pels historiadors interessats en el tema.

• És una font cartogràfica, ja que es tracta de la reelaboració d'un mapa de la guerra de la Independència (1808-1814), per tant de contingut polític- militar. Té una finalitat didàctica, informar de l'evolució dels esdeveniments militars en tal conflicte, per a facilitar-nos la seua comprensió i estudi.

• És una font d'autoria individual, l'autor del llibre de text d'història on apareix. Té un destinatari col·lectiu, perquè va dirigit, sobretot, a estudiants i lectors interessats en l'estudi de la guerra de la Independència.


• El mapa ens proporciona informació sobre els aspectes militars de la guerra de la Independència. Podem deduir les tres etapes de la guerra en funció dels avatars militars (1a, primers mesos, de derrota de l’exèrcit napoleònic; 2a, fins al 1812, de domini quasi total de l’exèrcit napoleònic sobre la península; 3a d’avanç de l’exèrcit espanyol i britànic i retrocés del francès). També ens proporciona informació sobre les formes de resistència popular enfront de l’exèrcit francès (les ciutats assetjades i les guerrilles) i els seus principals focus.

Nucli temàtic• La informació de la font la relacionem amb el procés de guerra i revolució

(1808- 1814), i més concretament amb la guerra de la Independència. Dins del context històric de les abdicacions de Baiona i regnat de José I i de l'intent de revolució liberal a Espanya, dins de la crisi de l'Antic Règim.

Context històric

La Primera RepúblicaRevista La Flaca 3 de març del 1873

CLASSIFICACIÓ

• Segons el seu origen o naturalesa és una font primària al tractar-se d'una caricatura satírica realitzada en el moment en què tenen lloc els esdeveniments que estem estudiant, la Primera República espanyola, i no ha patit cap modificació posterior.

• És una font iconogràfica, ja que es tracta d'una imatge, concretament una caricatura crítica amb la situació política durant la Primera República, per tant de contingut polític i amb una finalitat crítica.

• És una font d'autoria individual, encara que desconeguda per a nosaltres,. Té un destinatari col·lectiu, perquè va dirigida als lectors de la revista.


• L'autor d‘aquesta caricatura representa de forma satírica, la divisió, en el si de les Corts Constituents de la Primera República encarregades de redactar una constitució, entre republicans unitaris (partidaris de la república unitària) i federals (partidaris de la república federal). Així mateix mostra l’enfrontament dins dels republicans federals entre transigents (o benèvols) i intransigents. Aquesta divisió serà un dels principals problemes de la república i amb això l'autor ens dóna a entendre el seu fracàs.

• És important el simbolisme utilitzat per l'autor: la república en forma de dona, amb el barret frigi que simbolitza la llibertat i asseguda sobre el tron de les Corts, de la que tiren tant els partidaris de la república unitària (burgesos, “gent d’orde”) com els de la república federal (classes populars). També està carregada de simbolisme la baralla entre federals intransigents (representats per un gos, “mes violents”) i benèvols (representats per un gall, “atacat pels primers”).

Nucli temàtic• El text el situem dins dels problemes de la primera república (1873), dins

del Sexenni Democràtic (1868-1874), en el procés de construcció de l'estat liberal espanyol.

Context històric

exemples d’anÀlisi de textos

Documents