exercici poesia repàs

8/19/2019 Exercici Poesia Repàs

1/7

44

AVALUACIÓ DE LA UNITAT

9. El text poètic. El metre i la rima

1. Llegeix atentament el poema següent i respon les preguntes que tens a continuació:

Lletra d’assassí per amor

Llavi, llavi, llavi blanc,

ull quiet i mà colltorta,

benamada Marta morta,

com pots viure sense sang?

Calenta, tot seguit freda

i espessa com el vi dolç,

la sang tenyia la seda,

la fusta del banc, la pols.

T’enganyen. No són prou savis

Els metges per a tornar-te,

benamada morta Marta,

la sang –i la mel– als llavis.

PERE QUART

a) Quin és el tema de la poesia? (Fixa’t en què és el que li passa a la Marta).

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

b) Fes el recompte mètric dels versos. Són versos d’art major o d’art menor?

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

c) La rima és assonant o consonant? Indica-la en el poema i explica per què. Subratlla la síl·laba o síl·labes que

facin la rima del poema.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

d) Quin és el tipus d’estrofa que trobes en aquest poema? Justifica la resposta.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

2. Digues si les formes el , la , els , les són articles o pronoms febles. Indica-ho a sota de cada forma:

Avui, el meu veí m’ha demanat si el puc portar en cotxe. Quan la meva dona ho ha sentit, ha sortit al replà per

retreure-li que el dia anterior li havia dit que no la podia dur en cotxe perquè anava carregat (i el molt fresc

només tenia un paquet al seient de darrere). Per cert, quan el descarregava, es va entrebancar i va caure. Les

veïnes, que el van veure, es van posar a riure. Les hauríeu d’haver sentit quines riallades deixaven anar!


2/7

43

SOLUCIONARI

1. a) El tema de la poesia és la mort de Marta. b) Els versos sónheptasíl·labs, per tant, són d’art menor. c) La rima és conso-nant, amb el següent esquema mètric: abba cdcd effe.

2. Avui, el (A) meu veí m’ha demanat si el (PR) puc portar en

cotxe. Quan la (A) meva dona ho ha sentit, ha sortit al replàper retreure-li que el (A) dia anterior li havia dit que no la (PR)podia dur en cotxe perquè anava carregat (i el (A) molt frescnomés tenia un paquet al seient de darrere). Per cert, quan eldescarregava, es va entrebancar i va caure. Les (A) veïnes,que el (PR) van veure, es van posar a riure. Les (PR) hauríeud’haver sentit quines riallades deixaven anar!

3.

e) No sé si tindrà el llibre, en tot cas, si el té, el deixarà a labústia.

f) A l’àvia, li agraden molt les maduixes, per això sempre encompro.

g) No sé quants serem, tu ho saps?

h) Alguns amics vindran a casa a jugar a la play , d’altres, esquedaran a sopar.

i) Doctor, vostè creu que el meu avi podrà venir al casament?

4.

a) Quin (D)pastís he de triar? Jo no sé quin (PR) triar!

b) Aquella (D) casa no és tan gran com aquesta (PR).

c) Tothom (PR) diu que heu estat tots els (D) nois els(PR)que ho heu preparat.

d) Algú (PR) de vosaltres ha vist dues (D)carpetes taronges?

e) Qui (PR) sap alguna (D) endevinalla?j) Tinc pocs (D)exercicis fets, deu ser que he treballat poc.

k) Em sobren unes quantes (D) entrades, en voleu alguna(PR)?

l) Em va dir que només n’havia trobat dues. (PR)

m) Els meus (D)pares m’han dit que a les dues he de sercasa, i els teus (PR)?

n) Un altre (D)dia m’ho dius a mi, que els altres (PR) nos’encarreguen d’això.

5. a) Ambdós, quantitatiu; b) El meu, possessiu; c) Tots, indefi-nit; d) tantes, quantitatius; e) hi, li, febles; qualsevol, indefi-

nit; f ) mi, fort; vosaltres, personal; g ) què, quan, interroga-tius.

6. Imagina’t que et trobes en un vagó de tren. És un tren moltllarg que corre veloçment. No recordes quan vas pujar-hi, tam-poc no saps quan hauràs de baixar. Només saps que, un dia,s’obrirà la porta i t’obligaran a baixar a l’andana i que mai mésno podràs tornar apujar-hi.


3/7

11. EL TEXT POÈTIC. LES ESTROFES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

• Potenciar la lectura i l’escriptura de textos poètics.

• Saber expressar i interpretar fets, emocions, sentiments i idees.• Desenvolupar la voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica i creadora.

• Aprendre a gestionar el pensament creatiu i potenciar el pensament crític.

• Apreciar la creativitat implícita en l’expressió d’idees, experiències o sentiments a través de la literatura.

• Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosin-

tàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació.

• Facilitar el desenvolupament de l’hàbit lector i descobrir el plaer del gust per la lectura.

• Potenciar l’ús de la biblioteca i de plataformes d’Internet com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor.

• Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a la situació escolar amb l’ús de les TIC.

• Utilitzar tècniques i estratègies diverses en la cerca, captació, selecció i processament de la informació.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Comprendre i analitzar textos poètics tot tenint en compte els diferents tipus de composicions.

• Elaborar textos poètics, usant els recursos propis de la poesia experimental.

• Avaluar la identificació de diferents tipus de composicions poètiques.

• Valorar la capacitat de distingir els diferents tipus de preposicions i de locucions preposicionals.

• Comprendre textos literaris de tipologia diversa, analitzar-ne l’estructura i l’ús del llenguatge, i situar el sentit de

l’obra.

• Participar activament i reflexivament en l’avaluació del propi procés d’aprenentatge amb una actitud activa i de

confiança en la pròpia capacitat.

• Participar activament i reflexivament en interaccions orals i escrites per a l’aprenentatge i per a les relacions

socials, dintre i fora de l’aula i amb l’ús de les TIC.

51

SOLUCIONARI

1. Un sonet està format per catorze versos organitzats en dos

quartets i dos tercets (amb decasíl·labs o alexandrins).

2. a) Tema de l’enyor i el comiat des de la presó.

b) La pausa rep el nom de cesura. Les parts en què queda

dividit el vers són els hemistiquis.

c) Son versos de 10 síl·labes, decasíl·labs (4+6 la majoria).

3. a) El poema rep el no d’haikú.

b) L’esquema mètric és 4a + 6b + 4b.

4. a) 4, b) 5, c) 1, d) 2, e) 3.

5. a) avenir-se amb, b)recordar-se de, c) pensar en, d) jugar a, e)

adonar-se de, f) confiar en, g)riure’s de, h) posar-se a, i) fixar-

se en, j)acostumar-se a.

6. a) preposició, b) adverbi, c) preposició, d) adverbi, e) prepo-

sició.

7. a) Al matí, quan em llevo, estic de molt mal humor.

b) Estem i grau sota zero.

c) A l’hivern, els arbres de fulla caduca perden les fulles.

d) A Rubí es balla una dansa tradicional catalana: «El ball de

gitanes».

e) No sé què fer des que te’n vas anar (o vas marxar).


4/7


11. El text poètic. Les estrofes

1. Explica quina estructura presenta un sonet.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

2. Llegeix el poema que tens a continuació i respon les preguntes següents:

L’espanyolet presoner

Allí a París n’hi ha una gentil dama

Que té un roser que fa les roses blanques,

Ja en trenquí un ram de la branca més alta.

«ja ho han sabut els mossos de l’esquadra,

me n’han ‘gafat i a la presó em portaven:

Pengeu-me’n dalt de la torre més alta,

Allí veuré les muntanyes d’Espanya,

i l’ Aragó, Rosselló i la Cerdanya.»

L’espanyolet vol escriure una carta

Per enviar a son pare i a sa mare,

També a l’amor que sola l’ha deixada.

a) Indica el tema del poema.

__________________________________________________________________________________________________

b) Els versos d’art major, com aquests, poden tenir una pausa mètrica a l’interior d’un vers. Quin nom rep aques-

ta pausa? Com s’anomenen les dues parts en què queda dividit el vers?

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

c) Fes el recompte sil·làbic dels versos. Quin nom rep aquest vers?

__________________________________________________________________________________________________

3. Llegeix el poema que tens a continuació, fixa’t que estàs davant d’un poema molt breu de només tres

versos, i respon les preguntes següents:

Camí de sol,

Per les rutes amigues,

Unes formigues.

J. SALVAT-PAPASSEIT

a) Quin nom rep aquest poema?

__________________________________________________________________________________________________

b) Quina mètrica té el poema? Compta el nombre de síl·labes.

__________________________________________________________________________________________________

52


5/7

10. EL TEXT POÈTIC. LES FIGURES LITERÀRIES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

• Potenciar la lectura i l’escriptura de textos poètics.

• Saber expressar i interpretar fets, emocions, sentiments i idees.• Desenvolupar la voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica i creadora.

• Aprendre a gestionar el pensament creatiu i potenciar el pensament crític.

• Apreciar la creativitat implícita en l’expressió d’idees, experiències o sentiments a través de la literatura.

• Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosin-tàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació.

• Facilitar el desenvolupament de l’hàbit lector i descobrir el plaer del gust per la lectura.

• Potenciar l’ús de la biblioteca i de plataformes d’Internet com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor.

• Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a la situació escolar amb l’ús de les TIC.

• Utilitzar tècniques i estratègies diverses en la cerca, captació, selecció i processament de la informació.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Comprendre i analitzar textos poètics tot tenint en compte les principals figures literàries.

• Elaborar textos poètics, usant els recursos expressius propis del gènere.

• Avaluar la identificació de les principals figures literàries.

• Mostrar interès per la millora de l’expressió oral i escrita.

• Valorar la capacitat de distingir els diferents tipus d’adverbis i de locucions adverbials.

• Comprendre textos literaris de tipologia diversa, analitzar-ne l’estructura i l’ús del llenguatge, i situar el sentit del’obra.

• Participar activament i reflexivament en l’avaluació del propi procés d’aprenentatge amb una actitud activa i deconfiança en la pròpia capacitat.

• Participar activament i reflexivament en interaccions orals i escrites per a l’aprenentatge i per a les relacionssocials, dintre i fora de l’aula i amb l’ús de les TIC.

47

SOLUCIONARI

1. Figures literàries de l’àmbit fonètic: l’al·literació, l’onomato-peia i la paronomàsia.

Figures literàries de l’àmbit morfosintàctic: l’anàfora, elparal·lelisme, el polisíndeton, l’asíndeton, l’encavalcament i

l’hipèrbaton.Figures literàries de l’àmbit semàntic: La comparació, la metà-fora, la personificació, l’oxímoron i la sinestèsia.

2. a) encavalcament, b) oxímoron, c) sinestèsia, d) anàfora,e) asíndeton, f) paral·lelisme, g) paronomàsia, h) onomato-peia, i) polisíndeton, j) al·literació, k) comparació, l) personifi-cació, m) metàfora, n) hipèrbaton.

3. a) sinestèsia, b) hipèrbaton, c) paral·lelisme, d) al·literació,e) al·literació, f) personificació, g) personificació.

4. a) El tema del poema és les floristes de la Rambla.

b) Els versos són heptasíl·labs. Alterna planes, agudes.

c) Anàfora: Les floristes de la Rambla

d) Paral·lelisme: Venen flors per a turistes/venen flors peraimadors/ venen flors per a les festes. /Venen flors per a lessantes/ venen

e) flors a pecadors/ Venen flors per a conquistes

f) Asíndeton: de rics, de pobres, de morts.

g) Encavalcament: Venen flors per a conquistes / de jovesmalgastadors

5.

Temps Lloc Manera Quantitat Dubte Afirmació i negació

ahir

avuidemà

aquí

lluny

així

ràpidamentbreumentbéclarament

massa

prou

potser no

sí


6/7

48


10. El text poètic. Les figures literàries

1. Classifica les figures literàries següents segons que siguin de l’àmbit fonètic, de l’àmbit morfosintàctic ode l’àmbit semàntic:

Onomatopeia, paral·lelisme, polisíndeton, metàfora, sinestèsia, paranomàsia, personificació, encavalcament,al·literació, anàfora, asíndeton, comparació, oxímoron, hipèrbaton.

2. Relaciona les figures literàries de l’activitat anterior amb les definicions següents:

a) Es produeix quan les estructures sintàctiques no coincideixen amb el límit del vers.

b) Associa conceptes contraris de manera contigua.

c) Consisteix a associar dos elements que provenen de camps sensorials diferents.

d) Consisteix a repetir una o més paraules a l’inici d’alguns versos.e) Consisteix a suprimir conjuncions de coordinació.

f) Es basa en la repetició d’estructures gramaticals.

g) Consisteix a escriure en un mateix vers mots molt semblants pel que fa a la forma.

h) Es basa en la imitació de sons naturals.

i) Consisteix a repetir conjuncions de coordinació.

j) Consisteix a repetir un so vocàlic o consonàntic en un vers o poema per produir un resultat acústic determinat.

k) Consisteix a associar dos elements que presenten una relació de semblança. Generalment, s’uneixen a par-tir d’un nexe.

l) Consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, objectes...m) Converteix en idèntics dos elements que s’assemblen d’alguna manera.

n) Es basa en l’alteració de l’ordre habitual dels elements.

3. Llegeix els versos següents i assenyala els paral·lelismes, les sinestèsies, les al·literacions, els hipèrba-tons i les personificacions que hi trobis:

a) Parlem, ara, asseguts c) No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls

en la gran plaça del rellotge. Cauen Ni cap vent tan subtil com els teus dits

campanades vermelles. M. MARTÍ I POL

J. VINYOLI

b) Enfront, movien, entre la fina boira, d) Com feix de canyes cruixen trinxades ses arrels

els verds pollancres les fulles J. VERDAGUER

BLAI BONET

Àmbit fonètic Àmbit morfosintàctic Àmbit semàntic


7/7

e) Vius la vida veritable g) El vent juga amb el molí

J. MARAGALL i amb la rosa desclosa

f) Sentim a la teulada B. ROSSELLÓ-PÒRCEL

ballar teules i vent.

J. CARNER__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

4. Llegeix aquest poema i fes les activitats següents:

Les floristes de la Rambla

Les floristes de la Rambla Les floristes de la Rambla Hi ha una florista a la Ramblasembren flors a tots els vents ajuden a sortir el sol, que quan plega, cap al tard,i si a l’estiu no les venen, donen el blanc a casades guarda una rosa vermella:ja les vendran a l’hivern. donen a vídues el dol. la guarda per l’estimat.

Venen flors per a turistes Venen flors per a les santesvenen flors per aimadors, venen flors a pecadors. M. PORTER I MOIXvenen flors per a les festes Venen flors per a conquistesde rics, de pobres, de morts. de joves malgastadors.

a) De quin tema tracta?

__________________________________________________________________________________________________

b) Fes el recompte mètric del poema i indica’n la rima.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________c) Assenyala les figures literàries següents en el poema: anàfora, encavalcament, paral·lelisme i asíndeton.

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________

5. Assenyala els adverbis i les locucions adverbials que hi ha a les oracions següents, i indica en cada casde quin tipus són; classifica’ls en la graella que hi ha a continuació:

a) Ahir no vas estudiar, avui tampoc. Si continues així no aprovaràs.b) Van contestar ràpidament i breument totes les preguntes que els van fer.

c) Aquí s’hi està bé, lluny dels sorolls i la contaminació de la ciutat.

d) Avui no hem fet classe, demà sí que en farem.

e) M’has posat massa menjar, potser amb la meitat en tindré prou.

f) M’agrada que em diguis les coses clarament.

49

Temps Lloc Manera Quantitat Dubte Afirmació i negació

exercici poesia repàs

Documents