exercicis per al laboratori de veu i de dicció

E x e r c i c i s p e r a l L a b o r a t o r id e V e u i d e D i c c i ó

M a t e r i a l s P e d a g ò g i c s

q u a d e r n s1

C o r a l i n a C o l o m

R o s a - V i c t ò r i a G r a s

M a t e r i a l s P e d a g ò g i c s

Q u a d e r n s1

1

Coralina Colom

Rosa-Victòria Gras

Exercicis per al Laboratoride Veu i de Dicció

© Coralina Colom i Rosa-Victòria Gras, 1998

Segona edició: juny de 2006Propietat d’aquesta edició (incloent-hi el disseny de la coberta):Institut del Teatre de la Diputació de BarcelonaPlaça Margarida Xirgu, s/n. 08004 BarcelonaTelèfon: 932 273 900. Fax: 932 273 939http://www.institutdelteatre.cat

Producció: Institut d’Edicions de la Diputació de BarcelonaImpressió: Jiménez Godoy, SA. Industrias GráficasDipòsit legal: MU-1034-2006ISBN: 84-9803-130-3

INSTITUT DEL TEATRE

DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Director general: Jordi Font

MATERIALS PEDAGÒGICS

QUADERNS

Sumari

INDICACIONS PRÈVIES ......................................................................................................................................................................... 9

I FONEMES, SONS, LLETRES ....................................................................................................................................................... 11

1.1 Vocals ............................................................................................................................................................................................... 131.1.1 Vocals en monosíl·labs ............................................................................................................................................. 171.1.1.1 [i] ................................................................................................................................................................................................ 171.1.1.2 [e] ............................................................................................................................................................................................... 181.1.1.3 [3] ............................................................................................................................................................................................... 191.1.1.4 [a] ............................................................................................................................................................................................... 201.1.1.5 [$] ............................................................................................................................................................................................... 211.1.1.6 [o] ............................................................................................................................................................................................... 221.1.1.7 [u] .............................................................................................................................................................................................. 231.1.1.8 [E] ............................................................................................................................................................................................... 241.1.1.9 Exercicis per a la mobilitat dels llavis i per a l’obertura de la boca ......................... 251.1.1.9.1 [i] [u] .................................................................................................................................................................................. 251.1.1.9.2 [a] [i] [u] ......................................................................................................................................................................... 261.1.1.9.3 [e] [3] .................................................................................................................................................................................. 271.1.1.9.4 [o] [$] ................................................................................................................................................................................. 281.1.2 Vocals en altres paraules .......................................................................................................................................... 291.1.2.1 Mots amb la vocal anterior [i] en posició tònica ......................................................................... 291.1.2.2 Mots amb la vocal anterior [e] en posició tònica ....................................................................... 301.1.2.3 Mots amb la vocal anterior [3] en posició tònica ........................................................................ 311.1.2.4 Mots amb la vocal central [a] en posició tònica .......................................................................... 321.1.2.5 Mots amb la vocal posterior [$] en posició tònica ..................................................................... 331.1.2.6 Mots amb la vocal posterior [o] en posició tònica .................................................................... 341.1.2.7 Mots amb la vocal posterior [u] en posició tònica i [o] en posició àtona ........... 351.1.2.8 Mots amb la vocal a, e en posició àtona [E] ...................................................................................... 361.1.2.8.1 En síl·laba pretònica ........................................................................................................................................... 371.1.2.8.2 En síl·laba posttònica ........................................................................................................................................ 381.1.2.8.3 En síl·labes pretòniques i posttòniques ........................................................................................... 391.1.2.8.4 Per concentrar-te a diferenciar el so de la vocal neutra .................................................. 401.1.2.8.4.1 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [i] ....................................................................... 401.1.2.8.4.2 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [e] ..................................................................... 401.1.2.8.4.3 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [3] ...................................................................... 411.1.2.8.4.4 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [a] ..................................................................... 411.1.2.8.4.5 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [$] ...................................................................... 421.1.2.8.4.6 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [o] ..................................................................... 421.1.2.8.4.7 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [u] ..................................................................... 431.1.2.9 La neutra en combinacions .............................................................................................................................. 441.1.2.10 Canvi de timbre ......................................................................................................................................................... 451.1.3 Possibilitat de dues obertures............................................................................................................................... 46

1.2 Paraules amb dos accents ........................................................................................................................................... 47

5

1.3 Vocals en contacte ............................................................................................................................................................... 481.3.1 Diftongs .................................................................................................................................................................................... 491.3.1.1 Diftongs decreixents ................................................................................................................................................ 501.3.1.2 Diftongs creixents ...................................................................................................................................................... 511.3.2 Elisions ...................................................................................................................................................................................... 521.3.3 Sinalefa ................................................................................................................................................................................... 551.3.4 Hiat, dièresi .......................................................................................................................................................................... 57

1.4 Consonants ................................................................................................................................................................................. 581.4.1 Oclusives o interruptes .............................................................................................................................................. 601.4.1.1 Oclusives sordes ........................................................................................................................................................... 601.4.1.1.1 [p] .......................................................................................................................................................................................... 601.4.1.1.2 [t] ........................................................................................................................................................................................... 621.4.1.1.3 [k] .......................................................................................................................................................................................... 641.4.1.2 Oclusives sonores ....................................................................................................................................................... 661.4.1.2.1 [b] .......................................................................................................................................................................................... 661.4.1.2.2 [.] .......................................................................................................................................................................................... 671.4.1.2.3 [d] .......................................................................................................................................................................................... 681.4.1.2.4 [d] .......................................................................................................................................................................................... 691.4.1.2.5 [g] .......................................................................................................................................................................................... 701.4.1.2.6 [g] .......................................................................................................................................................................................... 711.4.2 Fricatives o contínues ................................................................................................................................................. 731.4.2.1 [f] ................................................................................................................................................................................................ 731.4.2.2 [v] ............................................................................................................................................................................................... 751.4.3 Sibilants ..................................................................................................................................................................................... 761.4.3.1 [s] ............................................................................................................................................................................................... 761.4.3.2 [z] ............................................................................................................................................................................................... 781.4.3.3 [1] ................................................................................................................................................................................................ 801.4.3.4 [6] ............................................................................................................................................................................................... 821.4.4 Africades ................................................................................................................................................................................ 831.4.4.1 Africades amb sibilant ........................................................................................................................................... 831.4.4.1.1 [ts] ......................................................................................................................................................................................... 831.4.4.1.2 [dz] ....................................................................................................................................................................................... 841.4.4.2 Africades amb palatal ............................................................................................................................................. 851.4.4.2.1 [t1] ......................................................................................................................................................................................... 851.4.4.2.2 [d6] ....................................................................................................................................................................................... 861.4.5 Nasals ........................................................................................................................................................................................ 871.4.5.1 [m] ............................................................................................................................................................................................. 871.4.5.2 [m] ............................................................................................................................................................................................. 881.4.5.3 [n] .............................................................................................................................................................................................. 891.4.5.4 [b] ............................................................................................................................................................................................... 901.4.5.5 [V] ............................................................................................................................................................................................... 911.4.6 Líquides o sonants ......................................................................................................................................................... 921.4.6.1 Laterals ................................................................................................................................................................................. 921.4.6.1.1 [l] ........................................................................................................................................................................................... 931.4.6.1.2 [l] l geminada .............................................................................................................................................................. 941.4.6.1.3 [l] .......................................................................................................................................................................................... 951.4.6.2 Vibrants ................................................................................................................................................................................ 97

6

1.4.6.2.1. [r] ......................................................................................................................................................................................... 971.4.6.2.2. [rr] ...................................................................................................................................................................................... 98

1.5 Al·lòfons o variants de realització ....................................................................................................................... 99

1.6 Neutralitzacions .................................................................................................................................................................... 1001.6.1 Les oclusives i les fricatives a fi de síl·laba o de mot ................................................................... 1001.6.2 Les oclusives a fi de mot seguit de pausa ................................................................................................ 1001.6.3 Les vibrants a fi de síl·laba o de mot seguit de pausa ................................................................. 100

1.7 Sonoritzacions.......................................................................................................................................................................... 101

1.8 Assimilacions ......................................................................................................................................................................... 103

1.9 Geminacions ........................................................................................................................................................................... 104

1.10 Sensibilitzacions ................................................................................................................................................................ 105

1.11 Emmudiments ..................................................................................................................................................................... 1061.11.1 Les oclusives ..................................................................................................................................................................... 106 1.11.2 La fricativa s en els plurals ................................................................................................................................. 1061.11.3 Les líquides ........................................................................................................................................................................ 106

II LA SÍL·LABA .................................................................................................................................................................................... 107

2.1 Síl·laba tònica ........................................................................................................................................................................... 107

2.2 Síl·laba àtona............................................................................................................................................................................. 107

2.3 Combinacions, ritmes ...................................................................................................................................................... 1082.3.1 Clàusules rítmiques ....................................................................................................................................................... 1082.3.1.1 Iambe ..................................................................................................................................................................................... 1092.3.1.2 Anapest ................................................................................................................................................................................. 1102.3.1.3 Troqueu ................................................................................................................................................................................ 1112.3.1.4 Dàctil ...................................................................................................................................................................................... 1122.3.1.5 Amfíbrac .............................................................................................................................................................................. 113

III LA FRASE ......................................................................................................................................................................................... 115

3.1 Frases on destaquem un monosíl·lab ............................................................................................................... 1153.1.1 Amb monosíl·lab àton, vocal de grau 3 ..................................................................................................... 1263.1.2 Les formes vas, va, vam, van, de la conjugació perifràstica (tòniques) ..................... 1293.1.3 Formes verbals auxiliars (tòniques) .............................................................................................................. 129

3.2 Bilabials, dentals i alveolars ...................................................................................................................................... 130

3.3 Palatals ........................................................................................................................................................................................... 131

3.4 Velars ............................................................................................................................................................................................... 133

IV VERSOS................................................................................................................................................................................................ 135

4.1 Versos amb la vocal en posició tònica ............................................................................................................. 1364.1.1 i ......................................................................................................................................................................................................... 1364.1.2 e ........................................................................................................................................................................................................ 138

7

4.1.3 3 ........................................................................................................................................................................................................ 1404.1.4 a ....................................................................................................................................................................................................... 1414.1.5 $ ........................................................................................................................................................................................................ 1434.1.6 o ....................................................................................................................................................................................................... 1454.1.7 u ....................................................................................................................................................................................................... 1464.1.8 e, 3 .................................................................................................................................................................................................. 1474.1.9 o, $ ................................................................................................................................................................................................. 1494.1.10 i, u .............................................................................................................................................................................................. 1504.1.11 Varietat vocàlica ............................................................................................................................................................ 151

4.2 Dos versos ................................................................................................................................................................................... 1524.2.1 Flama d’abril ........................................................................................................................................................................ 152

4.3 Versos i consonants ........................................................................................................................................................... 1544.3.1 Versos amb un mínim de dues consonants palatals ..................................................................... 1544.3.2 Versos amb més de dues eles .............................................................................................................................. 157

4.4 Poemes ........................................................................................................................................................................................... 1604.4.1 «L’ombra», «Tankes», «Un amant crida al nom», «Conjuraria» ........................................ 1604.4.2 Palatals ...................................................................................................................................................................................... 162

V TEXTS .................................................................................................................................................................................................... 163

5.1 Narrativa ...................................................................................................................................................................................... 1635.1.1 Informatius i de divulgació ................................................................................................................................... 1635.1.2 Anuncis ..................................................................................................................................................................................... 1675.1.3 Novel·la .................................................................................................................................................................................... 1685.1.4 Prosa poètica ....................................................................................................................................................................... 171

VI ENTONACIONS ............................................................................................................................................................................... 173

6.1 Exclamació - interjecció ............................................................................................................................................... 1736.1.1 Exclamacions (interjeccions) extretes de l’obra Otel·lo .............................................................. 1746.1.2 Exclamacions (interjeccions) extretes de l’obra Antoni i Cleopatra ............................... 1796.1.3 Exclamacions (interjeccions) extretes de l’obra Un somni de nit de Sant Joan ... 1836.1.4 Observacions ....................................................................................................................................................................... 187

6.2 En poemes .................................................................................................................................................................................. 1886.3 Interrogació ............................................................................................................................................................................... 1896.3.1 Interrogacions extretes de l’obra Otel·lo .................................................................................................... 1896.3.2 En poemes ............................................................................................................................................................................. 192

Bibliografia ........................................................................................................................................................................................... 195

8

Indicacions prèvies

Aquests exercicis, en principi, han estat pensats per a l’ús al Laboratori de Veu i de Diccióde l’Institut del Teatre, encara que l’exposició i tractament de les dificultats en l’estudi dela fonètica catalana els fa utilitzables per a l’ensenyament a l’exterior.

En primer lloc cal distingir els exercicis de fonètica pròpiament dits, on es tracta d’a-conseguir les realitzacions correctes, segons la normativa, dels exercicis centrats en l’es-tudi de les bases de l’entonació i de l’expressió oral.

Hi ha les pautes orientatives per al bon tractament de la veu: no perjudicar les cordesvocals i aconseguir una bona posició dels òrgans que participen en la fonació de cara al’articulació i la vocalització, de les quals depèn una emissió clara.

La composició dels exercicis respon a les necessitats que s’han anat fent evidents en eltranscurs de la nostra pràctica docent, en què s’ha observat com en alguns temes la cons-ciència de la dificultat real no existeix ni en els parlants aparentment correctes.

Els esquemes del sistema fonètic han estat manllevats de l’obra de Joan Martí i Castell,i les il·lustracions, de Bertil Malmberg i de Werner Spalteholz (v. «Bibliografia»).

Les definicions que figuren abans dels exercicis, en general, procedeixen, com s’indi-ca, de manuals o diccionaris, i algunes han estat traduïdes del castellà. Sovint la part teò-rica ha estat reduïda a allò imprescindible per a la comprensió dels exercicis subsegüents.

Alguns exemples s’han extret del Diccionari general de la llengua catalana i d’altres hanestat redactats expressament per a aquesta obra. Excepcionalment, alguns exemples pro-cedeixen de revistes literàries, que citem. En els exercicis amb versos (v. p. 135 endavant)hi ha la numeració que correspon a la pàgina de l’edició de l’obra de l’autor esmentat.Igualment, el número de la pàgina consta en tots els altres casos en què citem textos d’au-tors. En les obres de teatre (v. p. 174 endavant) alguns parlaments comencen al mig de lapàgina i no pas arran del nom del personatge corresponent, perquè tenim present el textparlat amb anterioritat en el diàleg.

Es pot afirmar que la parla oral com a fet quotidià pot ésser una part desconeguda idesatesa per gran nombre de parlants. És fàcil que algú comenti les variacions que obser-

9

va en el soroll del motor del cotxe o que apreciï si algú que toca un instrument o canta farealment música. En canvi, aquests mateixos parlants no són gens crítics quant a la sevaveu i a la seva oralitat; tenen orella per apercebre una petita anomalia en el soroll de lamecànica i, en canvi, no s’adonen del so de la seva veu. La veu es veu? La parla ha de serde forma natural fluida, d’acord amb la musicalitat de la llengua, ha de permetre l’audi-ció i la comprensió; si no és així, obeeix a algun defecte o a la voluntat de joc.

L’estudiant –de teatre o d’expressió oral en general– ha de descobrir i desenvolupar lacapacitat de percepció auditiva i física. Ha de conèixer a través de la veu què fa correcta-ment i què no.

Amb aquest manual pretenem d’ajudar l’estudiant de teatre, o la persona interessadaen aquest tema, a tenir consciència del fet quotidià de parlar per a poder passar als nivellsmés subtils de l’Art de l’actuació.

Per assolir una bona emissió de la veu i de l’expressió de la veu, l’alumne s’entrena atenir el to muscular i el control auditiu que el faran ser conscient de la respiració i la fona-ció lliure. Les observacions puntuals que es fan en els exercicis d’aquest manual, referentsa la veu i la dicció, són purament un toc d’atenció.

En la pràctica docent veiem, encara, la confusió en el sistema vocàlic i la poca clare-dat per manca de vocalització; és per aquest motiu que insistim en els exercicis ambvocals. En els exercicis amb consonants ens interessa, com ja hem manifestat més amunt,que l’alumne, a part de tenir una dicció clara, mantingui la consciència d’allò que fa.Quant al ritme de la parla, la pràctica en els versos és imprescindible.

Alguns exercicis han estat pensats per a afavorir la retentiva i la respiració en la cade-na fònica.

Hem considerat també l’expressió de la interjecció i de la interrogació.

10

I Fonemes, sons, lletres

El fonema és un valor abstracte que es concreta en el so; pot produir canvis de significat,com es veu en els exemples següents: cama / coma; pou / peu; bé / be, etc.

El nombre de possibilitats de concreció dels fonemes és teòricament indefinit.Qualsevol d’ells es pot articular de tantes maneres com parlants hi ha.

La fonologia és la branca de la lingüística que delimita els fenòmens d’una llengua in’explica el funcionament.

La fonètica, en canvi, s’ocupa exclusivament de la descripció i classificació dels sons.L’estudi de l’una i l’altra són complementaris.

Les lletres són els signes gràfics que, per acord i per acceptació social, corresponen acada fonema.

Un fet observable en totes les llengües és que no hi ha una correspondència numèricaentre fonemes i lletres. Comparem en català oriental les lletres a, e que representen elfonema àton [E] en les paraules pera, Pere, i, en canvi, en català occidental corresponen aun fonema diferent: a, e. Una mateixa lletra pot representar més d’un fonema: llet [e] / fred[3]; lletres diferents de vegades es refereixen a un sol fonema: caçar, cel, sal [s] (J. Martí,1984, p. 110-120).

Relació dels signes convencionals per als fonemes i per als sons principals, d’acord amb l’alfabet fonètic internacional (AFI)

11

ii2jeE3a$

oufvsztsdz

16t1d6u2wpb

.tddkggm

mnnVllrrr

12

Hi ha, però, un altre alfabet també molt conegut entre els lingüistes d’arreu, que pre-senta alguna diferència:

Quadre general dels principals fonemes, sons i grafies en català

Consonants

Fonema So Grafia Fonema So Grafia

3 = eze = eYE = eT$ = oz

o = oY. = b4d = d4g = gd

1 = so6 = zots = sydz = zy

t1 = sod6 = zorr = r4l = l8

V = n8m = m9

Vocals

Fonema So Grafia

/i / [i] i (pineda)[i2 ] i (caire)[j] i (jeia)

/e/ [e] e (festa)

/3/ [3] e (gresca)

/E/ [E] e (repte)a (fita)

/$/ [$] o (pobre)

/o/ [o] o (solc)

/u/ [u] u (refús)[u2 ] u (rauxa)[w] u (guatlla)[u] o (comú)

/a/ [a] a (casa)[a] a (malalt)

/p/ [p] p (aplec)b (calb)

/b/ [b] b (batlle)v (vall)

[.] b (hàbit)

/t/ [t] t (pit)d (solitud)

/d/ [d] d (indòmit)

[d] d (cadell)

/k/ [k] c (càstig)qu (quimera)g (pròdig)

/g/ [g] g (ganes)

[g] g (igual)

/f/ [f] f (filosa)

/v/ [v] v (viola)

/s/ [s] s (sensació)ss (bossa)sc (ascensió)c (ceràmica)ç (escapçar)

/z/ [z] s (rosada)z (benzina)

/ts/ [ts] ts (potser)

/dz/ [dz] tz (atzucac)

/1/ [1] x (xiuxiueig)ix (aixa)

/6/ [6] g (ingent)j (junyir)

/t1/ [t1] tx (escabetx)ig (rebuig)g (desig)

/d6/ [d6] tj (petjada)tg (metge)dj (adjunt)

/m/ [m] m (minyó)n (canvi)

[m] m (amfiteatre)n (inferior)

/n/ [n] n (niu)

[n] n (banquer)

/V/ [V] ny (canyís)

/l/ [l] l (alegre)

/l/ [l] l (parlat)

/l/ [l] ll (llom)

/r/ [r] r (cara)

/rr/ [rr] rr (arriscar)r (rastre)

(J. Martí, 1984, p. 123)

1.1 VocalsDes del punt de vista de l’articulació, les vocals, en ésser pronunciades, la sortida de l’ai-re no troba cap obstacle (J. Martí, 1984, p. 97). Són, en les llengües romàniques, el nuclide la síl·laba.

13

Quadre de les vocals del català

(J. Martí, 1986, p. 46)

Segons els punts d’articulació

Anteriors Centrals Posteriors

1r

2n

3r

4t

5è

Sistemaoccidental

Sistemaoriental

Vocalismetònic

Vocalismeàton

Segonsel graud’obertura

Segonsel graud’obertura

i

i

i

e3

o

o

u

u

u

e

E

$3

a

a

E

Posició de la llengua per als principals tipus vocàlics. A l’esquerra, les vocals anteriors;a la dreta, les vocals posteriors.

Posició de la llenguaper a i i per a u.

Esquema que indica la posició de la llengua per a una vocal anterior tancada (tipus i) al’esquerra, i per a una vocal posterior oberta (tipus a). La línia puntejada indica l’alçamentmàxim per a una articulació vocàlica. Si la llengua depassa aquest límit, es produeixendiferents sorolls i s’obté una articulació consonàntica.

14

La percepció de les ressonàncies de la vocal neutra [E] en aquesta zona afavoreix la sevarealització tímbrica.

15

Quadre general dels fonemes vocàlics del català central

Exemples del Fonemes Sons Descripció català central

/i / [i] vocal anterior tònica o àtona; grau 1 d’obertura pista, visual

/i2 / [i2 ] semivocal (diftongs decreixents i triftongs) caire

/j/ [j] semiconsonant (diftongs creixents i triftongs) reia

/é/ [é] vocal anterior tònica; grau 2 d’obertura préssec

/E/ [E] vocal neutra o mixta; àtona; grau 3 d’obertura agrícola, repte

/3/ [3] vocal anterior tònica; grau 4 d’obertura mel

/á/ [á] vocal central tònica de màxima obertura fada

/$/ [$] vocal posterior tònica; grau 3 d’obertura cossi

/ó/ [ó] vocal posterior tònica; grau 2 d’obertura molsa

/u/ [u] vocal posterior tònica o àtona; grau 1 d’obertura punxa, musical

/u2 / [u2 ] semivocal (diftongs decreixents i triftongs) roure

/w/ [w] semiconsonant (diftongs creixents i triftongs) quadern

(J. Martí, 1986, p. 65)

Per practicar els exercicis de manera correcta, hauràs de tenir present el següent.

1. Relaxar la ment i el cos: no prémer cap zona del cos, sentir-lo esponjós.

2. La manera de seure: recolzar els isquions al seient; l’esquena recta i flexible; el mentóvers la laringe; els dos peus a terra.

3. No retenir la part baixa de l’estèrnum ni la zona de l’estómac, deixar-les anar.

4. No tenir pressa. Escoltar, escoltar i escoltar. Com més s’escolta una paraula, una frase,un vers, etc., més detalls en copsem; l’orella cada vegada és més i més fina.

16

Paladar dur (cel de la boca)

1. Incisives2. Premolars3. Ossos palatins (cel de la boca)4. Molars

1.1.1 Vocals en monosíl·labs

1.1.1.1 [i]

Monosíl·labs forts de grau 1

Has de tenir l’articulació de les mandíbules relaxada, els llavis en forma de somriu-re, flonjos, i has de sentir els mots al cel de la boca i al cap.

Exemples:

crin crit disc fil fill frisfruit grill lli trist llis llitmill mim mixt cim nin niupi pic clip pit prim rictir vi clin riu tint tipcirc trill xic vil visc tincfi nit dic viu vist dinsdit dir gris sí pit

els pronoms forts: mi, si

Monosíl·labs àtons de grau 1

Exemples:

les conjuncions: i, si

els pronoms àtons: li, hi

17

1.1.1.2 [e]


Has de tenir l’articulació de les mandíbules relaxada, els llavis en forma de somriu-re, flonjos, i has de sentir els mots al cel de la boca i al cap.

Exemples:

bé bec bell cec cent deixdent déu ep eix feix ferfet vent gens gent gep femgest he lent llei llest lletlleu ment tret més nét neupeix pell prest rec rei vésserp prec tell test text pletés seu teu meu sents tétemps fet tret prec

els pronoms personals forts: ell, ells

18

1.1.1.3 [3]


Has de tenir l’articulació de les mandíbules relaxada, els llavis vers el somriure, flon-jos, i has de sentir els mots al cel de la boca i al cap.

Exemples:

cel cens cep cert dens blecdeu elm fe fenc ferm petfel fred gerd llenç frec cerçpèl ple plec preu res mecsec be seny set terç telvel verb reny verd mel versvesc veu zel bec creu bletren esc menys tres net pesfeu rem vern trenc treu reupeu crec verd què veig

19

1.1.1.4 [a]


Has de tenir l’articulació de les mandíbules relaxada i ben oberta, els llavis flonjos ihas de sentir els mots al cel de la boca i al cap.

Exemples:

all art ball ban call campcant cap car bast fan farfat mà mall mat nap palpap part quart has rap saltsac sang sap tall tap vastva alt any gat gras nastap val ham nat tan nyappa calç calc llamp calb rasral raig talc bar rar ratram sal xal trau fang carnclar fa mar vas blat anybraç llarg jaç gran rast llaçllar rat

20

1.1.1.5 [$]


Has de tenir l’articulació de les mandíbules relaxada, els llavis rodons, flonjos, i hasde sentir els mots al cel de la boca i al cap.

Exemples:

bo cos bol clot cop costdo dol foc font fort gothost lot lloc or poc pontporc port post pot prop rocroig so sort tort volt polsot bosc cor vot molt sorbloc col vol groc prou comgros moll sol nord plor trosnou son tron xoc joc foctrot nom

el pronom fort: jo

21

1.1.1.6 [o]



Exemples:

bot boc bony bord born corndolç doll forn fosc front glopgos llom jóc molt om onpoll tronc moix pop pou rottoll ronc món dos tot llotrom torn xop rost llop rossord tos tou boll jou sommost vós

els pronoms personals forts: nós, vósEl primer s’utilitza com a plural majestàtic de 1ª persona.Nòs, amb o oberta, el trobem com a pronom col·loquial en la frase feta nòs amb nòs, que significa entre nosaltres.

22

1.1.1.7 [u]



Exemples:

bull bust cull cup curt fulfull fum fur fus fust gustjust lluç llum lluny punt putruc rull rumb rus rusc sucsud surt tub tuf tul turctust ull urbs urc ús xutgruny dur mul lluu muny fuigbrunz un puny bruc buf vullpur cluc munt mur plus cuc

el pronom fort: tu

Monosíl·labs àtons, vocal de grau 1

Exemples:

els pronoms àtons: lo los nos vosus ho mon tonson mos tos sos

23

24

1.1.1.8 [E]

Monosíl·labs àtons o febles de grau 3 (és el so de la vocal neutra)

Has de tenir l’articulació de les mandíbules relaxada, els llavis flonjos, i has de sen-tir els mots al cel de la boca i al cap. Procura que les ressonàncies d’aquest so tinguin més tendència a recollir-se a la zona del paladar dur, que no pas a la del pala-dar tou; en la del tou tenen més possibilitats d’afavorir el timbre de [a] que el de [E].Si el grau d’obertura de la boca és l’adequat (grau 3), es produirà la neutra; si no, amesura que s’obre, s’aproximarà al timbre de la [a].

Exemples:

a) els articles:el la els les

b) les preposicions:a amb de en per

c) contraccions de preposicions amb article:al alsdel delspel pels

d) el pronom relatiu:que

e) la conjunció de subordinació:que

f) el ponderatiu:que

g) els pronoms personals àtons:em me et teel la els lesens ne es se

h) els pronoms possessius:ma mesta tessa ses

(v. p. 128)

1.1.1.9 Exercicis per a la mobilitat dels llavis i per a l’obertura de la boca

1.1.1.9.1 [i] [u]

Amb la cara molt relaxada, sense fer cap ganyota, practica la mobilitat dels llavis.

Exemples:

crin, bull crit, bust disc, cullcup, fil curt, fill ful, frisllis, full grill, fum lli, furfus, trist fust, llit gust, millmim, just mixt, lluç cim, llumlluny, nin punt, niu put, pipic, ruc clip, rull pit, rumbrus, prim rusc, ric suc, tirvi, sud clin, surt riu, tubtuf, tint tul, tip turc, circtrill, tust xic, ull vil, urbsurc, visc ús, tinc xut, finit, gruny dic, dur viu, surtlluu, vist muny, dins fuig, sitic, brunz flirt, bruc llimbs, bufun, dit puny, cinc fruit

25

1.1.1.9.2 [a] [i] [u]

Per exercitar la mobilitat dels llavis i de les mandíbules, fixa’t a fer bé l’obertura dela boca de [a] i el dibuix dels llavis de [u] i de [i] (no facis ganyotes).

Exemples:

all, bull, fill art, bust, crit pap, tub, clipsac, cuc, ric llamp, llum, llim rat, tust, vistfang, rusc, visc jaç, plus, fris ball, full, grillcamp, fum, mim far, fur, tir fat, fust, ditcall, cull, trill part, fruit, trist ban, munt, tintcap, cup, tip cant, un, crin bast, curt, llitmat, gust, pit fan, punt, nin has, fus, llissang, turc, tinc quart, surt, nit pa, dur, firas, rus, gris gat, just, pit pal, ful, filtalc, suc, xic llarg, bruc, circ calc, cluc, picram, rumb, prim vast, xut, mixt xal, mul, vilsalt, tul, rim calç, urbs, dins mà, lluu, dirblat, sud, flit tall, ull, mill any, lluny, brill

26

1.1.1.9.3 [e] [3]

Amb les mandíbules i la cara ben relaxada i els llavis flonjos, practica l’obertura dela boca amb els exemples que ara sentiràs:

Exemples:

[e] [3] [e] [3] [e] [3] [e] [3]bé, cel bec, cens bell, cep cec, denscent, elm deix, deu dent, fe déu, fencep, ferm eix, feu feix, fel fer, fredell, peu fet, gerd vent, llenç gens, menysgent, net gep, pèl fem, ple gest, pleche, preu lent, res llei, reny llest, secllet, be lleu, seny ment, set tret, terçmés, tel nét, vel neu, verb peix, verdpell, mel prest, vers rec, vesc rei, veugrec, zel serp, bec prec, creu tell, bletest, tren text, esc plet, menys és, tresseu, net teu, pes meu, feu sents, remté, vern temps, trenc séc, crec

27

1.1.1.9.4 [o] [$]

Per facilitar l’obertura de la boca has de tenir l’articulació de les mandíbules relaxa-da, els llavis rodons, flonjos, i has de sentir els mots al cel de la boca.

Exemples:

[o] [$] [o] [$] [o] [$] [o] [$]boa, bo boc, bloc bony, bol bord, clotborn, cop corn, cost dolç, do doll, dolforn, foc fosc, font front, fort glop, gotgos, host llom, lot jóc, lloc molt, orom, poc on, pont poll, porc tronc, portmoix, post pop, pot pou, prop rot, roctoll, roig ronc, so món, sort torn, tortrom, volt xop, pol rost, sot llop, boscros, cor sord, vot tos, xoc tou, blocboll, col som, vol romp, groc nós, prouvós, com pols, gros pom, moll són, solós, nord tot, plor tom, tros toix, noubot, son broll, tron brom, xoc brot, voltcóc, toc coix, trot conc, nom corc, sorcot, jocs cós, cos crom, jo

28

Els pilars i la paret posterior de la faringe, representats amb punts,constitueixen el seient de les sensacions musculars. (C. Dinville,1981, p. 60)

1.1.2 Vocals en altres paraules

Tant en les paraules de més d’una síl·laba com en les frases s’ha de controlar les síl·labesposttòniques, les quals tenen tendència a perdre la imposta.

1.1.2.1 Mots amb la vocal anterior [i] en posició tònica

Obertura de la boca: grau 1 o mínim. Has de tenir l’articulació de les mandíbulesrelaxada, els llavis en forma de somriure, flonjos, i has de sentir totes les síl·labes ala boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

camí desig abril petitaabric sospir entristit espillamiga infinit tranquil·la amicbonica jardí matí tintaardida arrupit illa rifaxiscle lívida oblit fredoliccontrit mentida granit sinistrecollir subtil sensible impossiblefibla pacífic destí abismefita grisa equívoc paradíspaís finit vívida elegiaconvenia fina gavina pendísgaudir arriba marí profitvida marítim esperit gaudirtímid gentil joguina fredolicanina ungida jardí brogitcobrir nimfa vigília fillaescollit florir mosquit poesiarobí invita síl·laba anísdia científic principi vinyaprima canvia escrit tribufantasmagoria clític repetir barceloninaanímic fira oxíton sovintproparoxíton distingir veïna inequívocaconill himne filla

29

1.1.2.2 Mots amb la vocal anterior [e] en posició tònica

Obertura de la boca: grau 2. Has de tenir l’articulació de les mandíbules relaxada,els llavis flonjos i has de sentir totes les síl·labes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

temple menta drecera roquissertémpora lenta manera rosellaesbarzer témer pretendre claramentinsistent pedrera pressa joventllauner préssec gener cremapremsa hostaler bella febretambé taronger fuster figueraherba ponent metge condescendentpensament lleixa contundent cervellregne accent tenebra nétafeble llengua llebre celebraentendre febrer corrent confessafesta travessa diner trevataulell Pere objecte barreraella barber feble castellroser peix ginebre porterpeça encendre pedra paellafarcell polenta casament parpellaplaner concret novell juganeraproper albercoquer refredament vellaenfosquiment bullent riolera llimonerpotent tavella sempre celestsella solleva lleuger ocellneda presenta s’encén ferrermeravella enfosquiment metxa pensament

(Per a la possibilitat de diferents obertures, v. p. 46)

Grup ea. La pronúncia adient és [ea]

Exemples:

cereal lineal teatre peatgepreàmbul real realç beatLeandre meandre meat neàrtic

30

1.1.2.3 Mots amb la vocal anterior [3] en posició tònica


Exemples:

delta matern infantesa dèbilvostè promès serra poetaespès suspendre intern cabellpalesa cafè perdre libèl·lulasubtilesa negre enveja reverènciafestegen esquerre fageda francèssetè fresa divers vellesaaquest fressa pèrgola precedeixguerxo infern prometença telafrega patena frenètic rabeigdotzena terra estrènyer antenafuet avancem cinquantè corretjaempeny cella anècdota vermellflamareig reflex oneig fluorescènciapollancreda dolcesa oreneta ocelletcollaret lluerna cel·la envejacèlic hivern festeja trompetapandereta mossega poder ximpletannex rebel filet cèntimestèric cèl·lula espècimen estrinovè primaverenc novel·la pontetintèrpret tristesa vendre reflexxinès

(Per a la possibilitat de diferents obertures, v. p. 46)

31

1.1.2.4 Mots amb la vocal central [a] en posició tònica

Obertura de la boca: grau 5 o màxim. Has de tenir l’articulació de les mandíbules rela-xada, els llavis flonjos i has de sentir totes les síl·labes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

vacances parada parrac nuvoladaàvia estrenar cala xàfecpala rosada esventegar-se afanyàngel traça capa dansaamoixar grapa canvi universalara vogar trànsit plegarcasa clara pantà animalalternances àrbitre germana regalarllavi parla senalla llaçadadellà mare batalla serpejarnissaga apagar altre besar-laalçar esclat trobar imaginàriapare mesclar atzar abandonatfinal palanca parrac nuvoladaallunyar costat clapa degotallbarri portal àcid contarrosada cantar nuada estimarpalangana àmfora crani parracavall gelat rasa gegantpujada girar rialla venjançatemorejar hostatge garrafa margeforjar llapis xipollejar germàplatja marbre rascle gropadaàtom revolada ànima mortalenyorança corbat màgic badarbaralla revifalla ocellada ampleesbojarrat aclivellar llàgrima cabracapa clariana plovisquejar embastarherbàcia usual català màrfegaparlaire banda nadala apartatnetejar etapa guardava amargcaràcter mesclar afany oracleclavegueram atiar estranyar fanfarronadasala decorada despatxar àguilaballada fanal callar galtaangle flama estar salvatgearbre esperar anyada base

32

1.1.2.5 Mots amb la vocal posterior [$] en posició tònica


Exemples:

òliba tresor cosa llençolpota fòtil enfora vostreviola hoste closca horapoble còmplice moro brocacridòria olla gòtic dolmendona albercoc camperola pinyollloca doldre rajola grogarossinyol volta forja rodenostra home falciot diòptriaporxo dipòsit taronja goigpostres tòxic rosa memòriacònic oca mallol homqualsevol mallot roca mòbildecòrum cosa obligatori peròventijol vora colla colòniamolla postres arròs rotlleròtula òpera record geòlegroba nostre geògraf joiarepòs

(Per a la possibilitat de diferents obertures, v. p. 46.)

Grup eo. Pronunciat amb o oberta: [e $]

Exemples:

teòleg teòric ideòleg geodageògraf geòleg geòmetra geòrgicteòcrata Teòfil reòstat

33

1.1.2.6 Mots amb la vocal posterior [o] en posició tònica


Exemples:

endoll gota esperó córrerbóta ombra racó visiómeravellós tardor olorós moixernófrisós candor lledó moraperdó brollador llinosa portalócalor il·luminació monstruós il·lusióbedoll ronyó tota genollboca carreró foscor enyorgola foca color gossamajor blavor fogó segoncarbó valor feixó graciósescalfor fibló acció consumaciófricandó fosca operació escriptorremor llavor tómbola brolladorenutjós combustió fórmula legiótorre lluminós senyor formósBarcelona col·locació escombra estaciócanó aparellador finestró amorsaltiró carretó copa frescorclaror dessota fondre admiraciócapciró redós cançó triomftremolen piadós poma delitós

(Per a la possibilitat de diferents obertures, v. p. 46.)

Grup eo. Pronunciat amb o tancada: [eó]

Exemples:

camaleó panteó peó

34

1.1.2.7 Mots amb la vocal posterior [u] en posició tònica i [o] en posició àtona

Obertura de la boca: grau 1 o mínim. Has de tenir l’articulació de les mandíbules rela-xada, els llavis flonjos i has de sentir totes les síl·labes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

amunt vellut lluna damuntnúvol túnica ruta despullaescuma oportú túnel virtutpunta futur últim solitudgrua dues culte cúmulfulla perdut august translúciduna cartutx juga esllomaduraculte grisú llagut malurallambrusca molsut muntura múltiplemurri murmuri ningú oberturaobscur octubre ocult pixumpluja púdic pregunta vagabundmúltiple república perfuma conjurcrepuscle rampellut nenúfar dunapluja escut urna repuntconfitura inconegut fútil cucajusta tribut penúltima públicfusta ajust esdrúixol únicapaüra llaüt

Exemples en síl·laba àtona:

collir cobrir ombriu trobatgropada taronger ocell rosadamossega sospir solleva poderabandonat albercoquer dolcesa rioleraescollit corbat florir enyorançaoblit oreneta propera mortalfredolica enfosquiment revolada besospotent robí soldat costat

35

1.1.2.8 Mots amb la vocal a, e en posició àtona [E]

Per als no catalanoparlants la dificultat de realització de la neutra pretònica ésmajor que la de la neutra posttònica.

Obertura de la boca: grau 3. Si el grau d’obertura de la boca és l’adequat (grau 3),es produirà la neutra; si no, a mesura que s’obre, s’aproximarà al so de la [a].Procura que les ressonàncies d’aquest so tinguin més tendència a recollir-se a lazona del paladar dur, que no pas a la del paladar tou; a la del tou tenen més possi-bilitats de sonar [a].

Has de tenir l’articulació de les mandíbules relaxada, els llavis flonjos i has de sen-tir totes les síl·labes a la boca, a la faringe i al cap.

36

1.1.2.8.1 En síl·laba pretònica

Exemples:

endoll esperó amor meravellósfeliç tresor llençol albercocparrac estrenar afany netejarajust llagut semiluni inconegutcamperol falciot mallol qualsevolespai apartat amoixar universalgranit nadiu espill pacíficmallot decòrum ventijol camídesig abril abric entristitplegar regalar dellà serpejarperdut vermell translúcid cartutxtranquil·la jardí matí cantóapagar besar alçar esclatarrupit moixernó carbó calormesclar atzar abandonat damuntdestí equívoc paradís paíscarreró major blavor segonallunyar cantar badar avallescalfor elegia amunt esglaigelat resar gegant claveguerampendís acció consumació valortemorejar esbojarrat xipollejar germàfeixó graciós fricandó operacióvellut aclivellar plovisquejar embastarmarí marítim esperit legiógentil fredolic

37

1.1.2.8.2 En síl·laba posttònica

Exemples:

dolcesa lluerna cel·la jeurelluna nuvolada cala xàfecpala sempre sella sollevaneda pedra rosa confiturapunta tinta illa premsabella febre ginebre peçafressa frega patena gotafeina òliba ésser feblellebre festa cosa àngeltraça capa dansa ungidavigília menta lenta fitasuspendre perdre libèl·lula subtilesanegre vívida vida joguinanina herba metge regnegrapa ara casa parlamare causa altre fiblacórrer ombra mora totaboca trompeta clapa nuadaàmfora rasa vostre violahoste hora volta pujadahostatge xiscle lívida margeplatja impossible rascle gropadaànima rialla llàgrima cabrarascle colla iambe bandauna ruta viure rodanostre home sostre boiragrua figuera dues fullajuga múltiple octubre plujarosella vella vetlla cremaobjecte polenta eina poblecridòria olla dona focalloca llicorella riolera deltaserra poeta oca dotzenacorretja cella mossega cèl·lulanovel·la intèrpret vendre tristesa

38

1.1.2.8.3 En síl·labes pretòniques i posttòniques

Has de tenir l’articulació de les mandíbules relaxada, els llavis flonjos i has de sen-tir totes les síl·labes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

ressonància aclapara esbatega serenadarrera voravia fresatge espectacleperplexa assemblea parpella alegreespectacle abella garlanda aromamelangia aquestes albada perfumaestrella mesquina desvetllava glaçadaamarga recança presència antigaperpetua encara caminàvem esperabatalla jovenesa fatiga vestidurameravella tenebra hereva saber-neesclava pastura implacable s’enquimeraadesiara amada feréstec demanenparaula alleuja feixuga

39

1.1.2.8.4 Per concentrar-te a diferenciar el so de la vocal neutra

Per concentrar-te a diferenciar el so de la vocal neutra tens, a continuació, uns exer-cicis on solament hauràs de diferenciar dues vocals, la neutra i la tònica.

1.1.2.8.4.1 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [i]

Exemples:

desig abril petita abricespill tinta amiga amictranquil·la jardí matí ardidailla rifa xiscle Marinamentida granit sensible fibladestí abisme fita grisaparadís país elegia finagavina arriba marí vidaesperit gentil nina himnenimfa filla síl·laba anísdia vinya prima canviaescrit fantasmagoria repetir pendísbarcelonina fira veïna

1.1.2.8.4.2 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [e]

Exemples:

temple menta drecera lentamanera esbarzer témer pretendreclarament pressa préssec genercrema premsa bella febretambé herba metge pensamentlleixa cervell regne accenttenebra néta feble llebrecelebra entendre febrer festatravessa treva Pere barreraella barber feble castellpeix peça encendre pedrapaella farcell casament parpellaplaner tavella refredament vellasempre celest sella ocellneda presenta meravella ferrer

40

1.1.2.8.4.3 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [3]

Exemples:

delta matern espès cabellpalesa cafè perdre negreenveja festegen esquerre rebelfageda francès setè fresavellesa aquest fressa precedeixtela frega patena oneigterra estrènyer antena avancemempeny cella vermell flamareigreflex cel·la enveja festejavendre pandereta annex

1.1.2.8.4.4 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [a]

Exemples:

vacances parrac estrenar calaxàfec pala esventegar afanyàngel traça capa dansaamoixar grapa ara plegarcasa clara pantà alternancesgermana regalar parla senallallaçada dellà mare batallaserpejar apagar altre besar-laalçar esclat pare mesclaratzar palanca parrac clapacantar palangana atzar avallgelat rasa gegant venjançagarrafa marge germà platjamarbre rascle badar barallacabra capa embastar catalàmàrfega banda nadala apartatnetejar etapa caràcter barrejarafany clavegueram estranyar fanfarronadasala despatxar parada fanalcallar bàlsam angle flamaestar ample arbre esperaranyada galta amarg palmasalvatge ballada

41

1.1.2.8.4.5 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [$]

Exemples:

tresor cosa llençol potaenfora vostre hoste closcahora poble mora brocaolla dolmen dona albercoccamperola lloca doldre rajolaroja volta forja rodaostra home colla taronjanostre postres rosa ocamallol al·lot roca decòrumgeògraf roba vora collaperò repòs arròs recordrotlle òpera

1.1.2.8.4.6 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [o]

Exemples:

bóta ombra racó enyormeravellós major carbó lledómora calor perdó bedolltota genoll boca carrerófoca gossa major blavorsegon escalfor carbó valorfeixó fosca llavor torresenyor Barcelona escombra canóaparellador amor carretó copafrescor claror dessota fondreredós cançó tremolen pomatardor gola candor

42

1.1.2.8.4.7 Mots amb la vocal neutra i la vocal tònica [u]

Exemples:

amunt vellut lluna damuntculte una ruta despullaescuma aüc túnel unçagrua dues fulla perdutaugusta cartutx juga dunaesllomadura punta llagut malurallambrusca muntura obertura sutgeoctubre pluja pregunta vagabundperfuma crepuscle rampellut nenúfarescut urna repunt cucajusta fusta ajust esdrúixolpaüra llaüt

43

1.1.2.9 La neutra en combinacions

Grup ae. La pronuncia adient és [Ee].

Exemples:aeroport aeròdrom aerodinàmic aeroplàaerotècnia aerosfera

Grup ee. La pronuncia adient és [eE].

Exemples:àrees pàncrees dees

Grup ee. La pronúncia adient és [E3].

Exemples:beneeixo posseeix

Grup ee. La pronúncia adient és [3E].

Exemples:europees marees

Grup ea. La pronúncia adient és [eE].

Exemples:teatral reaccions realitats alineamentbeatitud

Prefixos re, pre. La pronúncia adient és [EE].

Exemples:reelaborar reelegir reemplaçar reestrenarreedició reexir

preeminent preestablir preexistència preexcel·lentpreelecció

Prefix pre. La pronúncia adient és [3E].

Exemples:preescolar preencesa

44

1.1.2.10 Canvi de timbre

a) Canvi de timbre de [e] o [3] cap a neutra en paraules de la mateixa família.

Exemples:

pera, perera, pereta

cistell, cistellet, cistellot

carrer, carreró

paper, paperot, paperam, empaperar

terra, terròs, terrós, terreny, terreja

pes, pesar, pesada

b) Canvi de timbre de [e] en un diftong.

Exemples:

rei, reiet, reietó

feina, feinassa, feiner, feineta

teula, teulada, teulat

c) Canvi de timbre de [a] a neutra.

Exemples:

pla, planer, planell, planés

cap, capet, caparró

clar, claret, clarejar

sal, salat, salabror

d) Canvi de [a] a neutra en un diftong.

Exemples:

blau, blauet

clau, clauet

trau, trauet

taula, tauleta, taulell

45

1.1.3 Possibilitat de dues obertures

Els graus d’obertura de les vocals e i o tòniques són vacil·lants. En un mateix dialecte,alguns parlants les articulen de manera diferent segons els mots. Vegeu a continuacióalguns exemples del barceloní. (J. Martí, 1984, p. 100)

e oberta e tancada

primav/3/ra primav/é/raaqu/3/st aqu/é/stb/3/s b/é/s

o oberta o tancada

bomb/$/ bomb/ó/s/$/stre s/ó/stret/$/txo t/ó/txo

46

1.2 Paraules amb dos accents

Resultant de l’agrupament de dos elements, un mot compost té les mateixes síl·labes ovocals tòniques que els seus components. Així, tenim amb dos accents tònics (el primer,secundari; el segon, principal): rodamón, naturalment, etc. Tanmateix hi ha compostosque se solen pronunciar amb un sol accent: potser, adesiara, tothom, etc. (J. Ruaix, 1976,p. 58)

Has de tenir la cara i l’articulació de les mandíbules relaxades i has de sentir totesles síl·labes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

benvolença benaurat malcontent malsonmalmetre apagallums cobrellit esmaperdutpregadéu rentamans sobretot malamentsobrenatural sotasignat grecollatí nord-estlabiodental corre-cuita plenament fidelmentdoblement enormement cara-rodó caragiratbocamoll trencanous corglaçat tocatardanasaltataulells lligacama pobrament fredamenteconomicosocial gratacel generosament avaramentCollsacabra Collserola Collblanc capbaixgratanúvols cordabotes malvendre malvistmalfet malforjat tallaferro malauratguardaagulles parallamps cremadent portaveuentremig cama-sec parabrisa entretantsobrecàrrega malgirbat lligabosc colltortcorgelat collibè escura-xemeneies

(En els verbs que van seguits de pronoms finals després de la tònica, totes les vocals hande ser inaccentuades: direm porta-me-les, posa-te-n’hi. En baleàric els pronoms enclíticses pronuncien diferentment.)

47

1.3 Vocals en contacte

Com a tret fonosintàctic de les llengües romàniques s’ha de destacar la facilitat d’enllaça-ment i unió que existeix entre les paraules. Les llengües anglosaxona i germànica, encanvi, tendeixen a delimitar les paraules, a traçar fronteres lexemàtiques per mitjà dediversos recursos fonètics: cop de glotis, aspiració, etc. (A. Quilis, 1972, p. 145).

Es pot donar el cas de la concurrència de vocals o de consonants.

En català, i dins la fenomenologia, apleguem sota el nom de vocals en contacte: l’elisió,el diftong, el hiat, la sinalefa, etc.

Dues vocals en contacte formen diftong quan la primera és una u i va precedida d’una go una q; quan la segona és una i o una u febles, però no formen diftong quan són la pri-mera vocal que contribueix a formar un compost, re/unió, auto/immunitat; quan formenpart de les terminacions us i um, Pi/us, harmòni/um, i dins mots com tra/ïdor, sa/üquer(derivats respectius de trair, saüc, amb i o u fortes) o certes formes de verb com agra/iré,o/iria (d’agrair, oir). (J. Marvà, 1968, p. 43).

48

1.3.1 Diftongs

La i i la u poden no ser fonemes vocàlics: llavors són quasiconsonants o quasivocals sem-pre que formen diftong o triftong. En diem quasiconsonants si van davant la vocal, com enels diftongs anomenats creixents: quatre. I en diem quasivocals si van darrere vocal, comen els diftongs anomenats decreixents: feina (J. Martí, 1982 p. 102-103).

49

Quadre dels fonemes semivocàlics i semiconsonàntics

Segons el punt d’articulació

Anteriors Posteriors

/ i2 / /u2 /

/j/ /w/

Semivocals

Semiconsonants

1.3.1.1 Diftongs decreixents

[i2 ] quasivocal

Exemples:

rai mai aire einabeina feina veire reiboira noi cuina mainada espai cantaire servei remeiaigua enlaire boina esplaimeitat almoina esglai daina beneit

[u2 ] quasivocal

Exemples:

hereu deu coure cauràs veure viurem riure ciutadà causa pausa caure malaurat fideu jeure peu preuneu lleu Déu fugitiuombriu riu nadiu boupou llenguatge breu august

50

1.3.1.2 Diftongs creixents

[j] quasiconsonant

Exemples:

iambe esglaiat queien enjoiemhiena iòdic noiot hiatusjoiós joia iuca boiaepopeia xemeneia reia iardahereua hieràtic ciutadà

[w] quasiconsonant

Exemples:

creuen qüestió ouataire creuindiuen couen mouen llenguatgesegüent

En els triftongs, per descomptat, hi ha sempre una i o una u quasiconsonant i una i o unau quasivocal: guaita, miau. (J. Martí, 1982, p. 103)

Hi ha tres variants del fonema /i /: La [i] quan és vocal, la quasivocal [i2 ] i la quasicon-sonant [j]. També hi ha tres variants per a la vocal /u /: la [u] vocal, la quasivocal [u2 ] i laquasiconsonant [w]. (J. Martí, 1982, p. 118)

51

1.3.2 Elisions

L’elisió consisteix a suprimir (elidir) el fonema de a o e àtones (en el català oriental, lavocal neutra) en contacte amb un altre fonema vocàlic quan pronunciem enllaçats dosmots contigus. Si llegim els mots separadament (com, per exemple, en una dicció didàc-tica o perquè pertanyen a grups sintàctics diferents), no fem elisió; però, parlant o llegintcorrectament grups de mots íntimament units, sí que la fem –i l’hem de fer. (J. Ruaix,1976, p. 52) (El valor de l’elisió es constata en l’obra dels poetes, en l’acte d’escandir elsversos.)

Pensa a tenir la cara i l’articulació de les mandíbules relaxades i sentir totes lessíl·labes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples de les diferents possibilitats:

Sento els cants.

A mi em sembla que guanyarem.

Vol justificar el seu comportament.

Apaga els llums.

Deixem l’ordre antic.

Una ordre del gerent.

El regle és sota la taula.

Sota el seu ràfec.

Beguda amargant.

Visitarem la Terra Alta.

Una acció abnegada.

Un jove amb esperit esportiu.

Aquesta obra s’ha d’assajar.

El tren que ha passat.

M’ha agradat més el blau.

Va poder acabar amb la cançó.

Té el deu de la fila tres.

52

Dóna el berenar a la Lluïsa.

Deixem-ho estar, que, si no, ens acalorarem.

Vés a poc a poc, que, si no, et pots descomptar.

Diu que és veritat.

Anar a bon pas.

Ho enteneu bé, en francès?

Voldria anar a Suïssa.

Visitar el monestir.

Cultivar el cant.

Que han portat cap ram de flors?

Cap cosa no el fa dubtar.

Veure el partit d’escacs.

Va tocar una balada.

Ha arribat el primer al cim.

Començar amb el peu dret.

Talla els cabells arran.

Que el primer dia ho sàpiguen.

Seure un xic a la fresca.

Vols venir al concert?

Posa el pa al calaix.

Obrir el cor.

Entrar a poc a poc.

Barcelona és bona.

Sap que el premiaran.

Algú et dirà el camí.

Té el llibre d’ençà que el van publicar.

Sap que em fa servei.

Sàpigues que canviarà el color.

53

Tot i que em va saludar, em fa l’efecte que no em coneix.

Va arribar a les set.

Diu que acabarà aquest vespre.

Vol que arribin tots plegats.

Es pensen que això no serà greu.

Vol que vingui a veure què passa.

Sort que has dinat.

Pensen que ells són estrangers.

Van arribar que ella sopava.

Que entri el primer actor.

Afanya’t, que et diré on anirem.

A l’hora que hagi de sortir.

Que es passegi.

Fa aquest temps tot l’estiu.

Que de pressa han menjat.

Vol que el deixin estar.

Us torno el molinet que em vau deixar.

Era el vespre que en Jaume debutava.

L’any que es va canviar de casa.

El dia que et vaig conèixer.

Fes el que et sembli.

Era amagat al racó.

Va cantar al punt de la mitjanit.

La senyora que ens va rebre no ens coneixia.

Com que no ens van veure ens vam fer escàpols.

No vol que hi tornis.

54

1.3.3 Sinalefa

La sinalefa, anomenada també diftong sintàctic, consisteix a reduir a una sola síl·laba,seguint les regles de la diftongació a l’interior d’una paraula, lletres pertanyents a duesparaules contigües quan formen una unitat prosòdica. En les sinalefes, la o es comporta(en el català central) com si fos una u. (J. Ruaix, 1976, p. 53)

Pensa a tenir la cara i l’articulació de les mandíbules relaxades i sentir totes lessíl·labes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples de sinalefa en les diferents posicions:

Té un son molt prim.

Va fer una rialla.

Al cap i a la fi.

Fóra un bon ajut.

Hi ha fet un trau.

Mesura imprescindible.

No hi ha prou cervesa.

No és pas tan ros.

Prendré una tassa d’herbes.

Compra un xic de cafè mòlt.

Ves qui ho sabrà.

Té un punt dolç.

Fer un nus.

Era una noia més aviat esvelta.

Perquè no ho dèieu.

Han dit que hi era.

Duu el trau amb un clavell.

Llançar un crit.

Té unes mans molt fines.

55

No ha vingut a l’hora.

No hi ha gens de pebre.

Hi ha un pa de boira.

Fer quatre punts a un descosit.

Va venir al punt de les set.

Hi haurà gresca.

M’ho he deixat a la calaixera.

Hi ha molts sotracs.

Tu no hi entens gaire.

Déu el faci bo!

Que vingui i ho trobarà.

Que fum que hi ha!

Va fer el niu en un matoll.

Hi ha un niu d’aranyes al racó.

El do és la nota desafinada.

No hi arribarem a l’hora.

Classifiqueu aquests fulls segons el seu ordre.

A la platja hi ha un dofí.

Us ho heu pensat bé?

Té un gat siamès.

Canta una cançó de bressol.

No badis i obre la porta.

Aneu entrant que ja és fosc.

56

1.3.4 Hiat, dièresi

Hiat o hiatus: és la concurrència de dues vocals en dos mots o síl·labes successives senseformació de diftong (DGLC, P. Fabra, 1974).

Exemples:

es-va-ï-ment llu-ï-es ve-ï-nes llu-ïta-ürt be-ne-ït ra-ïm en-fos-que-ït

La dièresi és el tractament bisil·làbic d’una seqüència que inclou dos elements vocàlics,els quals habitualment formen una sola síl·laba. El fenomen contrari de la dièresi és lasinèresi.

Exemples amb dièresi:

Llu-ís a-ten-ci-ó glò-ri-a pa-ï-soso-ï-da pe-üc

La sinèresi és un cas particular de la sinalefa, la qual consisteix en la fusió de dues vocalscontigües en un diftong (DDL, 1992, p. 196).

Exemples amb sinèresi:

canto i ballo i un segell

57

1.4 Consonants

Des del punt de vista de l’articulació, les consonants fan una obstrucció més o menysnotable de la sortida de l’aire. En general els fonemes consonàntics no són nucli desíl·laba.

58

Sistema consonàntic

(J. Martí, 1986, p. 53)

Els fonemes consonants del català

Punt d’articulació

Bilabials Dentals Velars Labiodentals Alveolars Palatals

– + – + – + – + – + – +

Oclusius /p/ /b/ /t/ /d/ /k/ /g/

Fricatius /f/ /v/ /s/ /z/ /1/ /6/

(Africats) (/ts/) (/dz/) (/t1/) (/d6/)

Laterals /l/ /l/

Múltiple /rr/

Simple /r/

Nasals /m/ /n/ /V/

Vibració de lescordes vocals

Mode

d’arti-

culació

Líq

uid

s

Vib

ran

ts

59

Exemples del Fonemes Sons Descripció català central

/p/ [p] bilabial, oclusiva, sorda pardal

/b/ [b] bilabial, oclusiva, sonora bellesa

[.] bilabial, fricativa, sonora abella

/t/ [t] dental, oclusiva, sorda terròs

/d/ [d] dental, oclusiva, sonora dàtil

[d] dental, fricativa, sonora redòs

/k/ [k] velar, oclusiva, sorda càrrega

/g/ [g] velar, oclusiva, sonora guaitar

[g] velar, fricativa, sonora àgora

/f/ [f] labiodental, fricativa, sorda amfitrió

/v/ [v] labiodental, fricativa, sonora reviscolar

/s/ [s] sibilant, alveolar, sorda assenyat

salines

cèrvol

plançó

ascendent

/z/ [z] sibilant, alveolar, sonora zoologia

cosina

onze

(/ts/) [ts] alveolar, africada, sorda potser

(/dz/) [dz] alveolar, africada, sonora atzavara

/1/ [1] palatal, fricativa, sorda xauxa

reixa

/6/ [6] palatal, fricativa, sonora gebre

Júpiter

(/t1/) [t1] palatal, africada, sorda despatxar

torneig

mig

(/d6/) [d6] palatal, africada, sonora platja

patge

adjacent

/m/ [m] bilabial, nasal, sonora merla

[m] labiodental, nasal, sonora infecte

amfiteatre

/n/ [n] alveolar, nasal, sonora nàusea

[n] velar, nasal, sonora àncora

/V/ [V] palatal, nasal, sonora aranya

/l/ [l] alveolar, lateral, líquida, sonora literat

/l/ [l] palatal, lateral, líquida, sonora alleugerir

/r/ [r] vibrant, simple, líquida, sonora arjau

/rr/ [rr] vibrant, múltiple, líquida, sonora enrenou

arreus

rònec

(J. Martí, 1986, p. 65-66)

1.4.1 Oclusives o interruptes

En llur articulació, els òrgans de fonació s’ajunten i tanquen momentàniament, però demanera absoluta, la circulació de l’aire. Oclusió vol dir «tancament». I com que es provo-ca una interrupció de la sortida de l’aire, per això se’n diuen també interruptes (p, t, k, b,d, g) (J. Martí, 1986).

1.4.1.1 Oclusives sordes

1.4.1.1.1 [p]

/p/ bilabial, oclusiva o interrupta, sorda (lletres: p, b)

Sigues conscient de la unió dels llavis i de sentir-los flonjos.

Exemples en síl·laba tònica:

paper pap pèsol dispesacapell pobre ajupir colpirpis príncep tap plomespèl pa corprendre pèrduapera poma entrampat xipreradob xipoll ortopèdia apuntpinça destorb parra tubpare rap pala pèsolpop prim pam pàmpolpebre peix a prop pollcompost pausa pràctica òptimprecepte cripta eclipsi clepsapot compàs parpella gipó

60


apreciar papallona capçal aportarpillet aprestar aprensió aprenentoprimir aplicar opressió acceptarhipnòtic abstenir-se aparell apagarapi esperança apilonar apartamentàpat apeixar pineda pintoradespulla pagès parella esquerpapintura padrina perfum pubillaproveir primavera

— La /p/ precedida de /m/ no es pronuncia (v. «Emmudiments», p. 106).

Exemples:

(mp) temps camps Assumpció assumptecompte

61

1.4.1.1.2 [t]

/t/ linguodental, oclusiva o interrupta, sorda (lletres: t, d)

Nota que la llengua toca la cara interior de les dents superiors i escolta els mots alcel de la boca.


cistella muntanya setembre habilitattia tint costum vestittest tust ortiga serenitatjustícia tendre text sordtítol tija costat temps tina castanya gratar sentitsnebot centrífuga divertit tren crostó veritat criteri mantelltan magnitud meitat regentartassa crueltat petaca despertarpetit pebrotera costura criaturadestí tinter electricitat constànciaespantat Cristina matoll tanynit pietat tona xiuletinsensibilitat solitari guaitar misteritast ajust tot escollitferit encanyissat brogit virtutsentit distret fruit petitdelit ferocitat


nostre culte magnetitzar tranquilatracar tirar triar terrissatempesta matinada recòndit triangleTeresa teranyina oreneta festejargòtic

Exemples en síl·laba àtona i tònica (o síl·laba tònica i àtona):

prestatari tímid terrat atrafegattemut protestantisme

62

— La d a fi de mot o fi de síl·laba davant de consonant sorda sona t (v. «Neutralitzacions»,p. 100).

Exemples:

quietud sord solitud amplitudtímid absurd fred concentrat

— La t, darrere n, no es pronuncia (v. «Emmudiments», p. 106).

Exemples:

content amatent constant roentempelt

63

1.4.1.1.3 [k]

/k/ velar, oclusiva o interrupta, sorda (lletres: c, g, qu)

Nota la llengua a la part alta del paladar tou i escolta els mots al cel de la boca.


càntic albercoc esquer bancadalloc alcalde flequera ocàspacte cost flascó córrerconca quart cova orquestraorquídia colla colze coprecòndita escorça desfalcar ocultesquerpa corc blancor jerarquiadiafragma cota clau solcconflicte cambra inclòs ataccresta esclat franquesa cascasa cala ocórrer batecfoc llac rec bruc


biòleg fàstic cridar tacanàufrag contar capità acariciaracció acollidor diplomàtic carbódescargolar color xàfec corriolaboca carreró canyís tanca

64

— El so de g final de mot o final de síl·laba davant de consonant sorda s’ensordeix [k] (v. «Neutralitzacions», p. 100).

Exemples:

pròleg astròleg xinès

Posa atenció al so de [k] seguit de [s]


fixares esfinx mixt crucifixextra oxíton convex ortodoxasfíxia axioma complex connexiócontext reflex reflexiu heterodoxconvex crucifixió èxtasi genuflexiólaxant luxós fix pretextsintaxi tèxtil text vexar


excloure extraordinari fixador índexintoxicació taxi tòxic ortodòxiaparadoxa excel·lent expiar reflexosextern expandir exercí excusaextasiada

65

1.4.1.2 Oclusives sonores

Per al fonema /b/ hi ha dues variants: l’oclusiva [b] i la fricativa [.], que és el so /b/ quanva entre dues vocals o després de consonant que no sigui /n/: abastar, alba (J. Martí, 1984,p. 118).

El fonema /d/ té dues variants: l’oclusiva [d] i la fricativa [d] (v. «Fricatives», p. 72).

1.4.1.2.1 [b]

/b/ bilabial, oclusiva o interrupta, sonora (lletres: b, v)

Sigues conscient de la unió dels llavis i de la seva flonjor.


tombar bosc vetlla banyabulb beca bambú timbarrobar via blau baixvent buf brum bótaboca també vers barcaembruix envàs barra botcorbata banda tan bo batacorbar brau cambrer balatambor vàlua esbós esbullbena vàlid trombó bombabell vaca bella broc


veritat balada timba bullirbenefici nombre voluntat Barcelonabonic bellesa ballarina garbaverdura tamborinada balena votarbondat bufar batec

66

1.4.1.2.2 [.]

/b/ bilabial, fricativa o contínua, sonora (lletres: b, v) (v. p. 59)

Sigues conscient de la unió dels llavis i de la seva flonjor.


divina fibrós davant abrilrabí trobar gavina cabanaabella avet corbata entrebancfavera gavell saber jovialmalvist prebost cordabotes obertcobalt sabata concubina cabanaaval gravar febrer robustés blau balba revolta arabescfavada saba avall divinaobert preveure cabeça ovaltrobar favor malvendre entrebanccabrer ginebreda gavell gabellaabric urbà abrupte querubí


sabonera turba abrigar abreviaturadavallar gratanúvols anava pensavaacaba voluble albercoc

— A vegades, /b/ es converteix en el so geminat /bb/ (v. «Geminacions», p. 104).

Exemples:

poble deixeble

— La /b/ precedida de /m/ no es pronuncia (v. «Emmudiments», p. 106).

67

1.4.1.2.3 [d]

/d/ linguodental, oclusiva o interrupta sonora (lletra: d)

Nota que la llengua toca la cara interior de les dents superiors i sent tots els mots alcel de la boca.


dona som dos un dia bondatdoldre dia Déu dinsdent dret soldat dependentdau soldar estem drets pal dretindependent indici llindar fil d’ordic el dos dau deuredóna dina dany dàtiltendre llegenda independència


determinar diada donar darreredimarts onda destral dominardefallir

68

1.4.1.2.4 [d]

/d/ linguodental, fricativa o contínua, sonora (lletra: d) (v. p. 59)

Nota la punta de la llengua quasi entre les dents i sent els mots al cel de la boca.


badoc passadís edat nuadorBerguedà feudal gravidesa ajudantacoronadís terrejador cadet xiscladissacadena cadència medul·la oidàpescador


adoptar gradació ràpidament fadala densitat cada vidre esdentegatedifici editar adorar odaadesiara gelada saluda vidacriada

— La /d/ precedida de /r/ és interdental (v. «Al·lòfons», p. 99).

Exemples:

bescordella reverdir xafarder recordarverdor

— La d, precedida de n, l no es pronuncia (v. «Emmudiments», p. 106).

Exemples:

oriünd rotund

69

1.4.1.2.5 [g]

/g/ linguovelar, oclusiva o interrupta, sonora (lletres: g+a, g+o, g+u, gu+e, gu+i)

Procura que la llengua tingui més tendència a tocar la part anterior del paladar touque no pas la posterior. Tingues els llavis flonjos.


gorra galeria guixar grecgata fangueig som grans anècdotaguia gota gola gàrgolagrum glosa glop goiggat garfi gala garbagrèvol gos gaita gallgaire guerra guia gasaguix garsa guixa guardagas groc


guixada gotims guimbarro gomósguimbarda guarnir galop gallecgosar gotera gosadia gardèniagruar garbell garrofer garrotxagarrotada grunyir guardiola grumollguanteria sangonera gotejar mangra

70

1.4.1.2.6 [g]

/g/ velar fricativa o contínua sonora (lletres: g+a, g+o, g+u, gu+e, gu+i) en tots els casosen què no ocupi posició inicial absoluta ni segueixi una consonant nasal (v. p. 59)

Procura de percebre les vibracions de la fricció a la part anterior del paladar tou itingues els llavis flonjos.


xafogor lligar algú segonsnoguera remugava castigar naufragarpagar la guerra seguir aguaitapagar antagònic agrós embriaguesaseguit agut regar agullafigura fogó segon esporuguit


aigua amiga apagallums regalaragonia agre

— Quan a la /g/ segueix una /l/ el més freqüent és que es produeixi geminació (v. «Gemi-nacions», p. 104).

Exemples:

aglutinar ègloga segle aglomeració

— La /g/ precedida d’una alveolar (/r/, /s/, etc.) s’articula linguoalveolar (v. «Al·lòfons», p. 99).

Nota que la llengua toca l’alvèol superior.

Exemples:

(rg) pergamí argolla albergar llargadaamargor

(sg) esguerrar

71

Posa atenció al so [g] seguit del so [z].


exacte exemple examen exèrciteximi exordi exòtic exímiaexili fax enviat prolix escrit


exacerbar exagerar exaltació exasperarexecució exercici exhalació exhaurirexhibició exhortar exhumar exigirexiliat existència exonerar exuberantexultar exòtica inexorable inexhauribleexhalar existir

72

1.4.2 Fricatives o contínues

En llur articulació, els òrgans de fonació s’acosten, però no tanquen la sortida de l’aire:no n’hi ha interrupció. El nom de fricatives respon que els òrgans simplement es freguenen llur contacte. I el de contínues és perquè contínua és la sortida de l’aire (f, v, s, z, x, j),(J. Martí, 1986, p. 55).

1.4.2.1 [f]

/f/ labiodental, fricativa o contínua, sorda (lletra: f)

Nota la unió del llavi inferior amb les dents superiors i sent els mots al cel de laboca.


fleca ofici esquif fressa escarafalls ofès alferes alfàbregaufana refeta inflar figaflor defora floc fúriafront tuf cafè freschidrofòbia profunda feble far buf flama fauna fòssilfosca enfonsa desinflar felprefaci font fruita fregafum efímer fòrmica triomffrare prefix fotografia fràgilesgarrifança sofístic fonda prefecteafí revifalla rafega sofrençasufix forca foll tallaferroemfàtic franc informe feixesinfús malfet pafart perfídia full reflex perfum safatarefer garrofer refondre safràpacifista rifaire fons filafred fondre fals finafesta flota inefable escalfar flauta flaire feina confús

73


farinetes faringe defalliment farolaafalac farmaciola xàfec finestrafillol filipí fundació filtraciófilosòfic fatxenda femella afalacafluència malforjat defalliment fesomiafibló fantàstic cafetera infinitatrafegat infantó festeja fugircatifa indefinit

74

1.4.2.2 [v]

/v/ labiodental, fricativa o contínua, sonora (lletra: v) (v. p. 59)

Tingues el gust de sentir la unió del llavi inferior amb les dents superiors i de tenirels llavis flonjos.


verd vers vetlla pavanavall plovent viure veurevespra ver calvície devemcavall vi vena xavallagravar nevat tavella velprovíncia escrivia govern preveureprimavera enveja vendre clavellcavada favor clavar ventveu vida vila davantvals queviures reveure revistaavet blavor olivera caravana


violent avantatge rovelló evitaríemvellesa veritat cadàver veremavermell vocació vosaltres vinagrevocal València previsió verdorvianant vellut joventut senyorívolvesprada volar visible violívetlla

75

1.4.3 Sibilants

Sibilants o xiulants es diu especialment dels fonemes [s], [z] (v. p. 59)

1.4.3.1 [s]

/s/ linguoalveolar, fricativa o contínua, sorda (lletres: s, ss, c, ç i el dígraf format per ts),(v. p. 59)

Adona’t que la llengua toca l’alvèol superior (procura que el contacte sigui moltbreu) i tingues els llavis flonjos.


escadussera ensurt cendra missalsembla passeig alçar foscafarcit nus caçava dolçesforçat ressò grossor sudpols glaçada sostre cossetdissoldre tassó mostra ocellserra ceba sotsobre óscerç accent cel atroçrepòs feliç parnàs salacontrasenya sucre essa tressal temps fus úspassat sol pesseta somnisòrdid escurçó dessota cepfinestra torç cim pestravessem cinta dissort setencanyissat assaig emissora vessantesgroguissada hissada cassola senseponcella rossenca suc sortserp soca sorra sordsobre cançó caçar façfalç cèntim balancí ocell

76


adscripció adscriure eslovacs escritesdevé sonora asfíxia absolutdistància absolució divorci fascinadorabsolutament serena germanes dansacursa falsedat glossa sobresortirpeça enciam setembre esperançaassemblea espremuda frescor foscorgessamí llessamí enyorança mossegadapasserell passes ferocitat

— La /s/ s’articula dental quan va precedida o seguida de consonant dental (v. «Al·lòfons»,p. 99).

Exemples:

(st) hoste els trons

— En una parla ràpida quan la /s/ es troba en contacte amb una sibilant següent arriba adesaparèixer (v. «Emmudiments», p. 106).

Exemples:

dos jocs: dojocs dues xarxes: duexarxes

77

1.4.3.2 [z]

/z/ linguoalveolar, fricativa o contínua, sonora (lletres: s, z i el dígraf tz (v. «Africades», p. 83)

Adona’t que la llengua toca l’alvèol superior i tingues els llavis flonjos.


vosaltres brunzir desig posatzèfir zero zíngar embranzidacasat camiseta onzè misèriaambrosia besavi decisiu atzaresmorzar casal pagesia nosaltresroser desar posar brunzirdos anys els homes endinsar zonatransito mesell zeta grisorzinc desert poesia gelosiatresor frisosa alzina Zeusdonzella casino casella senzilldesembre paisatge desordre gasosamasia besada asil pesar


presa saviesa topazi divisiócasa zenit esvair islamels mesos colze rosa cosaase presentar ocasió anestèsiaagosarat desinflar desencantar galzeranprincesa carnositat peresa escomesa

78

— La /z/ se sonoritza quan segueix consonant sonora (v. «Al·lòfons», p. 99).

Exemples:

desdentegat fes via dos nyèbits dos jardins

— Els compostos de dins, fons i trans es fan sonors.

Exemples:

endinsar enfonsar transatlàntic

79

1.4.3.3 [1]

/x/ prepalatal, fricativa o contínua, sorda (lletra: x)

Nota que el predors de la llengua toca el paladar dur i tingues els llavis flonjos.


guix calaix Elx xicxíling caixó moixaina fluixfeix boix xec guixairexeflis xicra xixell carxofaxifra xop xiu-xiu xoestremeix gronxar eixir Ixenaximple peix xef xavoxàquera xàfec caixer moixóeixida calaix baixada ruixatgarbuix xoc clixé xaiaclareix eixut esqueix deixatreconeixença Quixot teixit vaixellmateix dibuix deixar


xarop xerrar disbauxa faixacaixa xisclar llanxa xilèxilòfon ximplesa xocolata ximpletxiulet porxo xenòfob xifrarxeringa xofer xató xarrupadaxiprer xerrac xicarró xarrancaxarel·lo xiclet xuclet xoparxiular xandall xaveta xerrotejarxaloc xacrós xafarranxo xerriclleixa moixa néixer angoixaxamós queixes xaragall eixeridamaduixa eixugar xipoll xinès


xinxilla xinxeta xinxam

80

En els parlars occidentals es percep una /i/ breu abans del fonema palatal [1]

Exemples:

faixa baixa reixa bleixaangoixa boix maduixa gruix

81

1.4.3.4 [6]

/j/ palatal, fricativa, sonora (lletres: g, j)

Nota que la llengua toca el paladar dur i sent els mots al cel de la boca.


corregir parolejar angèlic allotjarajust menjar gebre algèbricajeure intel·ligència tutejar girpassejada llegir gerro jeurejoia pijama xipollejar xafardejarlleugera trajecte gerra fregirpagès gens jaç rajolagel serpejar argent majorungida passejar dejuni joctaronjada gerd brogit forjarJordi gent just jotemorejar conjur dijous legióvigília cimejar cimallejar pujadafugir tragèdia bajoca ajudaparpellejar jove fullejar fagedajonc geni gest jorn


pluja raja taronja generaljardí majestat ajudar jerseiJoan legió girar màgicgentil enveja marge gegantesbojarrat germà ginestera joguinagelat festeja gener juganeraverge gelosia penjament refugi

— L’articulació de [6] precedida de /n/ és alveolar: venjança, taronger (v. «Palatalitza-cions», p. 94).

— Es realitza el so de [6] en (v. «Sonoritzacions», p. 101):

feix enorme coix i ensopit calaix obert

82

1.4.4 Africades

En llur articulació, els òrgans de fonació actuen com en la pronunciació de les oclusiveso interruptes, primer, i, a continuació, com en la de les fricatives o contínues. És a dir, hiha un tancament inicial de la sortida de l’aire, però en lloc de resoldre’s amb una explo-sió, ho fan amb una fricació: els òrgans se separen lleugerament, de forma que es freguen(ts, dz, tx, tj, tg, dj) (J. Martí, 1986).

1.4.4.1 Africades amb sibilant

1.4.4.1.1 [ts]

Alveolar, africada, sorda

Nota la llengua a l’alvèol superior i tingues els llavis flonjos.

Exemples:

gats pots clots tretspits potser gots motslletsó tots tsar

83

1.4.4.1.2 [dz]

El dígraf format per /tz/ és alveolar sonor (v. p. 58).

Nota la llengua a l’alvèol superior i sent els mots al cel de la boca.


organitzar dotzena gatzara magatzemesbotzar algutzir metzines atzuratzar gatzoll horitzó setzècristal·litzar


emmetzinar guitza Llàtzer tretzesutze dotze setze atzucacatzavara gatzarós

En els exemples següents trobem el grup ts realitzat [dz], sonor (v. «Sonoritzacions», p. 101).

Exemples:

fets a mida tots vius plats i olles

84

1.4.4.2 Africades amb palatal

1.4.4.2.1 [t1]

So corresponent al dígraf format per les consonants /t/+/x/ o /i/+/g/.

Nota que el predors de la llengua toca el paladar dur i tingues els llavis flonjos.


petxina fitxar fletxer maigfesteig goig esquitxar vaigbitxac empatx esquitxada esquitxoreig passeig garritx despatxfaig esquitx cartutx txecraig butxaca mareig migreig puig estoig boigempatxar xafardeig lleig desigrebuig bateig safareig escabetxtrepig botxí veig oneigflameig defuig


gaspatxo fitxa fletxa cotxeratxa metxa garrotxa migpartímigdia

Quan acaba síl·laba aquest so es sonoritza si segueix consonant sonora o vocal (com a tj,tg o dj) (v. «Sonoritzacions», p. 101).

Exemples:

maig agradable faig de pintor mig gros migdiadespatx actiu raig de llumassaig estimulant estoig de plata

85

1.4.4.2.2 [d6]

So palatal, africat, sonor (v. p. 58)

És el so corresponent al dígraf format per les consonants /t/+/j/ o /t/+/g/ o /d/+/j/.

Nota que la llengua toca el paladar dur i tingues els llavis flonjos.


pitjar pitjor assetjar metgessaviatger viatgera corretjut adjuntmitjà jutjar corretjada viatjarviatjant enutjosa petjar lletjorsotjar

Altres exemples:

adjacent adjudicar oratge imatgevaig a València faig el que puc raig intens el faigadjectiu homenatge cordatge viatjadorformatge mitjançant aliatge mitjajutge corretja fetge metgeplatja baranatge lletja patgeempatx i febre despatx obert fullatge vilatgecalitja viatge prometatge avantatgellenguatge paisatge herbatge

86

1.4.5 Nasals

En llur articulació, els òrgans de fonació actuen de manera que part de l’aire surt pelsnarius (m, n, ny) (J. Martí, 1986, p. 56).

1.4.5.1 [m]

/m/ bilabial nasal sonora (lletra: m)

Sigues conscient de la unió dels llavis, de tenir-los flonjos i sentir els mots al cel dela boca.


llessamí música mà pergamícolom meva marxa místicainstrument cromàtic volem tenimmàximes llumí llamp triemobservem mel harmònica templexirimoia xamosa calamars mimosamal família escamar matasubmúltiple maimó magre faremmaig magnament mica moltsocarrim primera sembra mulamangra femella membre ambredesembre solemne himne marcamarbre demà cambra cim


mentida temperatura mainada escamiformesmolí menar misteri harmoniacampana muntanya morenor escumamatí ànima amoixar mercès

87

1.4.5.2 [m]

La bilabial m i l’alveolar n s’articulen davant una f com a labiodentals (és a dir, acostantel llavi inferior a les dents superiors): càmfora, confitura, etc. (v. p. 102).

Exemples:

inflar tan fosc fem festa confondreconfecció enfilar àmfora èmfasiamfibi càmfora confitura

88

1.4.5.3 [n]

/n/ linguoalveolar, nasal, sonora (lletra: n)

Nota el contacte de la llengua amb l’alvèol superior i sent els mots al cel de la boca.


matinal nineta tenim sonorunça fadrineta nosa abandonarconsonant xinès cadernera franel·lafinet cadeneta nen padrinetainútil joveneta vibrant veïnsnua nostre nas demanaranomenat pendent menut genollmón alenar font innocent


alguna dimoni convidar parentiucolumna esplendor dóna potentatserena somni encesa expandirinspirar encantada encoratjar

— Pot ésser geminada, tant en posició interior de mot com per fonètica sintàctica (v. «Ge-minacions», p. 104).

Exemples:

innecessari gran notícia innocent

89

1.4.5.4 [b]

L’alveolar n s’articula, davant una velar, com a velar: fanga, encara, etc., fins al punt que,àdhuc quan el grup n + velar roman final davant de pausa, segueix articulant-s’hi la nvelar: fong, banc, renc, fenc, venc, etc. (v. p. 94).

La /n/ és linguovelar quan va seguida de consonant velar (v. p. 94).

Nota que la llengua toca el paladar tou i sent els mots al cel de la boca.

Exemples:

encabir són quinze congre engrandirmancança fong ronc fangbanc penca tanca concaanca àncora tanca rengfenc ganing-ganeng

— El grup consonàntic nc i ng es pronuncia amb el so velar [b]. Constatem l’oposició [n]/ [b] en els mots següents: aprenc/aprèn; entenc/entén; fang/fan; sang/sant.

Exemples:

sang banc

— La /n/, [b] és nasal palatal quan va seguida de consonant palatal.

Exemples:

enllà panxa taronja

90

1.4.5.5 [V]

Palatal, nasal, sonora (lletres: n+y).

Adona’t que el dors mitjà de la llengua toca el paladar dur i tingues els llavis flonjos.


enginy teranyina banyista nyapcompanyia castanyera any nyonyareny pany nyicris banyernyic-nyic bany Banyeta nyanyonyàmera nyèbit nyepa nyapanyerra bony codony refranys’esmuny nyec afany nyigui-nyoguiescanyar-se puny nyoca canyarespanyol teranyina terreny tonyinaplany canyar ronyó tenyirmenys lluny canyella senyaldisseny pinyol rossinyol bunyoldesengany cenyida manyaga estanyallunyar seny castanyada empenycompanyia enyor


escanyolida campanya muntanya canyavinya tenyidor enyorament guenyoestranya encanyissat estrènyer manyagueria

— Trobem aquest so, si bé amb una articulació més avançada, quan a la consonant /n/segueix una consonant palatal (v. p. 94).

Exemples:

un llibre venjança taronja planxatarongina punxa panxa planxarpunxut punxada xinxam xinxómenja xinxeta xinxilla tarongerenllà rínxol diumenge clenxa

91

1.4.6 Líquides o sonants

En llur articulació, els òrgans de fonació impedeixen la sortida de l’aire; per això són con-sonants, però tan poc, que s’acosten molt als fonemes vocàlics. Poden ésser: laterals ovibrants (J. Martí, 1986, p. 56).

1.4.6.1 Laterals

En llur articulació els òrgans articulatoris fan que l’aire surti lateralment. És el cas, perexemple, de la l.

(En la pronunciació de la l catalana, per la retracció de la llengua, una àmplia zona deressonància és a la part velar de la cavitat bucal, de manera que l’efecte acústic produïtés d’un so velar.)

92

1.4.6.1.1 [l]

/l/ linguoalveolar, lateral, líquida, sonora (lletra: l)

Nota que la /l/ catalana té efectivament l’articulació alveolar i també la velar per laretracció del postdors de la llengua i sent els mots al cel de la boca.


violenta colònia lira calatxiular calàbria color Eulàriavolia esmolat ploma alatfanal molsa culpa algaremolca baladre delme daltfil descalç volta polsparleu violí faluga alcoholvol perfil mil líniavaler polit estel vegetalmel ondulant vigilar timbalsilenci fidel estel salzeclau alta olor alosaasfalt solapa coral alegreportaló reialme calma malaltregalim salut pairal escolàgalta mortal sol


enfila religió cercle escoltarl’altre liquidar glatir oliarcàngel melodia baladrer alegriacamèlia fèrtil càlides palmerapèsol paraula faldilla alfàbregamelodia viola dúctil gramolaperla núvol ala

93

1.4.6.1.2 [l] l geminada

La l pot ser geminada per fonètica sintàctica, a l’interior de mot, o pel grup tl (v. «Gemi-nacions», p. 104).

Exemples:

mil litres el·lipse mal·lèol mil làminesatlàntic pel·lícula atlas cel límpidatleta medul·la atlètic tot l’actecarretel·la xarel·lo col·legi paral·lelal·legar mil·lèsim al·legoria estel·larmiscel·lània al·leluia excel·lent mol·lícieal·licient expel·lir mol·lusc al·literaciófal·laç mortadel·la al·locució fal·leranovel·la al·ludir fal·lible nul·laal·lucinar flagel·lar nul·litat al·luviófregatel·la ombrel·la ampul·lós gàl·licoscil·lar apel·lació goril·la pal·liaquarel·la hel·lènic pàl·lid bagatel·laidil·li bèl·lic il·lació parcel·lacal·lígraf il·legal pastorel·la capil·laril·legítim caravel·la il·lès protocol·laripassarel·la il·liberal pul·lulat cavil·laril·lícit pupil·la cel·la il·limitatpusil·lànime cèl·lula il·lògic putxinel·liil·luminar rebel·lió col·laborar circumval·lacióil·lús repel·lir col·locació il·lustrarpàl·lida til·la

94

1.4.6.1.3 [y]

linguopalatal, lateral, líquida, sonora (lletra: ll)

Nota que la part central de la llengua toca el paladar dur i sent totes les síl·labes ala boca, a la faringe i al cap.


pampallugues llar clavell llampxaragall serrell lluna parpellarostoll ocellada envellit pellllinda passerell capellà collirfull vermell vellut lligotellim vetllar escarafalls sollevamullar defallir allí aclivellarllum aquell llonza gibrelllluny llana papallona lliriametller orgull espill bellnovell avall llauna lleutoll envellit brollar grillpaller capell reüll cavallllet moll mantellina llococell ull palmell llargell gallina coll llitcallar llebre mullar fulletavellesa degotall gotellada rialleracapellà llaga enllà pollancregrill boll llàgrima clavellamagatall rostoll llavi cavallervetllar allau barallar-se


llumí enlluernat enllumenat llunàticenllunat llevant llaurar lligamnovella rosella allunyar collacella parpelles vella revifallallicorella baralla enlluerna lleugeracollaret rialla llavors batallasenalla lleuger vetlla pollancredameravella fulla bella ellallessamí tavella olla brolladorfalla xipollejar clivella

95

— La l palatal pot ser geminada per fonètica sintàctica, a l’interior de mot, o pel grup tl(v. «Geminacions», p. 104).

Exemples:

aquell llum espatlla ratlla coll llargaquell llibre vetllar ametlla subratllarbatlle

— Palatal per contacte articulatori (v. «Al·lòfons o variants de realització», p. 99).

Exemples:

àlgebra el xinès el jeure el llocfer el ximple

96

1.4.6.2 Vibrants

En llur articulació, la llengua té contactes molt breus amb el paladar i fa que l’aire, en sor-tir, vibri (J. Martí, 1986, p. 56).

1.4.6.2.1 [r]

/r/ linguoalveolar, vibrant, simple, líquida, sonora (lletra: r)

Nota el contacte de la llengua amb l’alvèol superior i sent totes les síl·labes a la boca,a la faringe i al cap.


marit aràbic tronc brancaturó arna arpa artAlcorà arèola espavilarà enlairatgirar creu sarja veríarenga endurir arç encarararena inspirable futurista escarolamarxa trampa corona granbrau carena esgarip naturalarca pur mareja drogafrac vorera interès preuinspirable amor esperit


fracàs pare acritud aprovatgarbell cara deure foragitatperifèric marejar litre sostreargot arlequí armeni curviliniarquet arsenal larviforme noraformós febre natura llibreboira sempre altre


gregorià coragre incorporar marbre

97

1.4.6.2.2 [rr]

/rr/ linguoalveolar, vibrant, múltiple, líquida, sonora (lletres: r, rr)

Nota el contacte de la llengua amb l’alvèol superior i sent els mots al cel de la boca.


fanfarró terrat terròs serrellroca marrada rònec xerracxafarranxo res terreny esmorratrínxol regna marró rifallarg marrec rusc rimagarriga rambla garrafa guitarróriure interrompre rústec roscarosa ros colrat somriuconreu folrar antiràbic correctecontrarestar res ric remriu rascle ferm rompreranda ratlla rècula renràbia ronc carrera darrere


riera roser rialla raïmterratrèmol garbell racó rebentadaromeu ramat ferro parraenraonar relaxar arrencar respircàrrec regular regidor retratcorbata rodó tertúlia

98

1.5 Al·lòfons o variants de realització

Sovint es produeixen, per raons fisiològiques, automàticament i inconscientment, unesrealitzacions fonètiques diferents, anomenades al·lòfons o variants de realització (J.Ruaix, 1977, p. 69-70).

Variants segons el punt d’articulació

— La bilabial m i l’alveolar n s’articulen davant f com a labiodentals (és a dir, acostant elllavi inferior a les dents superiors): càmfora, confitura, etc.

— Les alveolars n, l i s s’articulen, davant una dental, com a dentals: entesa, endins, baldó,aldarull, múltiple, el dit, castell, costellada, costat, etc.

— L’alveolar n s’articula, davant una palatal, com a palatal i sona gairebé com si fos escri-ta ny: menjuc, enlloc, un lloro, un llum, etc.

— L’alveolar n s’articula, davant una velar, com a velar: fanga, encara, etc., fins al puntque, àdhuc quan el grup n + velar roman final davant de pausa, segueix articulant-s’hi lan velar: fong, banc, renc, fenc, venc, etc.

— L’alveolar l s’articula, davant una palatal, com a palatal i sona pròxima a ll: àlgebra, elxicot, etc.

99

1.6 Neutralitzacions

Hi ha posicions en què els fonemes prescindeixen d’algun dels trets que els oposen.

1.6.1 Les oclusives i les fricatives a fi de síl·laba o de mot

Les oclusives (b, p; d, t; g, c) i les fricatives (v, f; z, s; j, x) a fi de síl·laba (o de mot) esde-venen sonores o sordes segons la consonant amb la qual s’han posat en contacte.

Vegeu els exemples següents:

b pronunciada com a p, abstret

p davant b, m, v, d, z, n, l, rr, j, ny, ll, g, sona b: capbussar-se, capvespre, sap dir, sapmoldre, sap llegir

f davant consonant sonora sona v: Afganistan, baf desagradable

d davant consonant sorda sona t: adquirir, verd pàl·lid

t davant consonant sonora sona d: atzur, atzar

s davant consonant sonora sona z: desdir, uns gats

x davant consonant sonora sona j: peix blanc, feix de llenya

k davant consonant sonora sona g: anècdota, frec de pell

1.6.2 Les oclusives a fi de mot seguit de pausa

Les oclusives, a fi de mot seguit de pausa, es pronuncien totes sordes:

b sona p: cub

d sona t: solitud

g sona k: càstig

1.6.3 Les vibrants a fi de síl·laba o de mot seguit de pausa

Les vibrants, a fi de síl·laba o de mot seguit de pausa, només es realitzen en la modalitatmúltiple: corglaçar, corbata cor, etc.

100

1.7 Sonoritzacions

Un tret fonològic del català és la sonorització de les fricatives sordes que, a fi de mot, espronuncien enllaçades amb la paraula següent que comença amb so vocàlic (J. Ruaix,1977, p. 71).

Pensa a tenir els llavis flonjos i sentir totes les síl·labes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples amb /s/ sonora ([s] Õ [z] i [ks] Õ [gz]):

Plats i olles.

Les incisives.

Viuen als afores de la vila.

Mirem els avantatges i els inconvenients.

Això és un bon senyal.

Els vestits són fets a mida.

Són les ordres de la mestressa.

Els principals ordes militars.

Va reformar els ordes religiosos.

No trenquis el càntir.

Un complex increïble

Un reflex en l’aigua.

Parells o senars?

Eren diferents o semblants.

Amb prou feines hi sap anar.

És un séc molt marcat.

És el déu de l’amor.

Aquests ossos són del gos.

Els óssos de peluix m’agraden.

Vés a veure si vénen!

És un vi únic.

Més aviat és dolç.

Vés a poc a poc.

Més enllà hi ha el jardí.

101

Jo més aviat diria que és del renaixement.

És una obra més aviat fluixa.

No corria pas; més aviat anava a poc a poc.

No reia; més aviat estava pensatiu.

Hauríeu d’arribar més aviat.

Per què no ho dèieu més aviat?

Ens hi trobàvem molt bé.

És un bec moll.

El cant dels ocells.

Cens electoral.

Tirar flors a una noia.

Aquestes fulles, si fa gens de vent, se les endurà.

Com més escoltis més sabràs.

De més a més.

Feia passes i més passes.

Té molts amics.

És el millor país del món.

Estàvem embolcallats amb un teixit de seda.

Se m’ha fet un nus a la gola.

Aquest és el nus de l’obra.

No és or ni ho sembla.

És un tros de pa.

Donar-se cops al pit.

Hi ha fet quatre punts amb gràcia.

Véns a bon punt.

Passen els anys i no ens en fem càrrec.

És una cançó prou coneguda.

Ens exposàvem que ens fessin ballar.

Els cabells esbullats.

Els més alts són darrere.

Ens ho ha dit el seu company.

Es una màquina ràpida.

És un bon noi.

102

1.8 Assimilacions

Consisteixen a canviar el so propi d’una consonant per un altre. Passa sobretot en la parlaràpida i espontània, tant a l’interior d’un mot com en els enllaços entre mots contigus (J. Ruaix, 1977, p. 72).

Exemples:

t davant ll, s’assimila sempre a ll: espatlla «espall-lla», ametlla «amell-lla»

t davant m, n, l, es pot assimilar: setmana «sem-mana»

s davant j, x , r es pot assimilar: més gent, dos xicots, desxifrar

l davant ll es pot assimilar: el llum «ell-llum», el llom «ell-llom» del llim «dell-llim»

103

1.9 Geminacions

Hi ha consonants que es realitzen doblades, repetides, com la grafia ja indica (J. Ruaix,1976).

mm immediat, commiseració, súmmum

dd addició, additament, adduir

nn Anna, connectar, annex

l·l til·la carretel·la, xarel·lo

ll-ll Vall-llebrera, Vall-llòria

Geminades en el català oriental:

bl precedit de vocal: probable, deixeble, poble, fibla, establir, reblar, acoblarPerò sense geminar: ablanir, biblioteca, obligar

pl precedit de vocal: tiple, triplePerò sense geminar: aplec, replicar, suplement

gl precedit de vocal: regla, segle, joglarPerò sense geminar: aglomerar, aglutinar, jeroglífic, aglevar

cl precedit de vocal: espectacle, tecla, miracle, xucla, articlePerò sense geminar: aclucar, aclarir, proclamar, monoclínic, oclusió

Exemples:

immens commoure gamma summesummament

addició addicte

annex tarannà Anna pannaconnectar

poble fibla probable deixebleestablir reblar acoblar amablefeblesa

triple tiple

regla segle joglar èglogaaglomeració

espectacle tecla miracle xuclaarticle

104

1.10 Sensibilitzacions

Una sensibilització consisteix a pronunciar, enllaçant-la amb el so inicial del mot conti-gu, una consonant habitualment muda (v. J. Ruaix, 1977, p. 74).

la r dels infinitius quan duen un pronom feble enclític:

posar hi sortir ne cantar la llegir lo

la t dels gerundis seguits dels pronoms febles hi, ho:

estant hi duent ho naixent hi cosint ho

la t se sol articular si segueix vocal:

sant Andreu cent arbres

la b de amb seguida de vocal:

amb el ram anar amb el coll dretamb un paper blanc escriu amb aquella calmava amb unes altres espardenyes

105

1.11 Emmudiments

Fonemes zero o lletres mudes (J. Ruaix, 1977, p. 74).

Són mudes les consonants següents:

1.11.1 Les oclusives

t, d precedides de n, l: cant, pont, evidentment, estupend, malalt, esvelt, herald, con-tent, etc., o entre r i s: ports, nards, torts, sords, etc. En el català meridional, en eltortosí i en alguns parlars baleàrics aquestes consonants no són mudes.

p, b precedides de m: camp, romp, temps, compte, redempció, tomb, ambdós, amb, etc.

g, c precedides de n: fongs, fangs, doncs, etc.

1.11.2 La fricativa s en els plurals

És muda la fricativa s en els plurals -igs, -nxs, -xs: desigs, esfinxs, làrixs, etc.; en els motsaquests i posts i en el mot aquest seguit de paraula que comenci en consonant: aquest noi(aquet noi), però aquest home (aquest home).

1.11.3 Les líquides

r quan es troba a fi de mot: estimar, fuster, ahir, dolor, madur, etc. (però es pronun-cia en: mar, car, or, amor, pur, etc.).

l en algunes terminacions àtones -ol: Campdevànol, llombrígol, plànol, xàpol, etc.

106

II La síl·laba

107

La primera unitat superior al fonema, i que en pot abraçar un o més, és la síl·laba.

En la formació de la síl·laba hi ha tres fases: una fase inicial, que tendeix des del tanca-ment dels òrgans articulatoris a una major obertura. Aquesta fase es coneix també ambel nom d’explosió. Una fase central, anomenada nucli sil·làbic, que és l’eix i suport de lasíl·laba, i una fase final, que tendeix de l’obertura al tancament. Aquesta part es coneixtambé amb el nom d’implosió. (A. Quilis i J. A. Fernández, 1972, p. 135-136)

2.1 Síl·laba tònica

Aquelles síl·labes el nucli sil·làbic de les quals suporta la intensitat del mot o grup fònicen què es troben situades, reben el nom d’accentuades o tòniques.

2.2 Síl·laba àtona

Les síl·labes el nucli sil·làbic de les quals no posseeix una intensitat del mateix grau queel de les tòniques, reben el nom d’inaccentuades o àtones. (A. Quilis, 1972, p. 138-139)

2.3 Combinacions, ritmes

L’aparició d’un element determinat de manera periòdica, durant la producció successivad’un fenomen, constitueix el ritme. El ritme pot ser produït per peus mètrics, accents,pauses, rimes, etc. (F. Lázaro Carreter, 1974, p. 354)

2.3.1 Clàusules rítmiques

108

En els exercicis de les clàusules rítmiques hi ha unitats lèxiques i grups d’unitats. El mate-rial fònic és organitzat segons la pràctica de la retentiva.

Clàusules—

(Síl·laba tònica)

U— —U(iambe) (troqueu)

UU— U—U —UU(anapest) (amfíbrac) (dàctil)

UU—U U—UU(peó tercer) (peó segon)

UU—UU(peu 5, tercer)

Segons els models d’elocució caldria considerar també les clàusules addicionals següents:

Clàusules d’escansió addicionals

De 4 síl·labes: U U U — (Peó quart)— U U U (Peó primer)

De 5 síl·labes: U U U U — (Peu 5, cinquè)U U U — U (Peu 5, quart)

U — U U U (Peu 5, segon)— U U U U (Peu 5, primer)

De 6 síl·labes: U U U U U — (Peu 6, sisè)U U U U — U (Peu 6, cinquè)U U U — U U (Peu 6, quart)U U — U U U (Peu 6, tercer)U — U U U U (Peu 6, segon)— U U U U U (Peu 6, primer)

(S. Oliva, 1988, p. 104)

2.3.1.1 Iambe

El ritme que ara sentiràs és el del iambe: síl·laba àtona (A) síl·laba tònica (T). Fixa’ten el to, durada i intensitat de la veu de la síl·laba tònica. Tingues la cara relaxada,els llavis flonjos i sent totes les vocals a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

trobar vellut sospir pertot corbat perdóclavell desig allí avall serrell esclatclaror cavall agost gelat conjur final

parrac, brogit gargot, atzar cantar, mullatafany, enllà espai, proper oblit, florirenginy, perdut jardí, espill matí, abric

camí, primer, mosquit sonor, poblet, Rafeldispers, conreus, claror somrís, menjant, paísllunyà, saltar, semblant tornar, estol, enllà

novell, aquest, cabell, vestit,claror, blancor, mateix, camí

infant, ahir, cantar, peròesguard, estiu, encís, tardorargent, bambú, atzur, pesantlluent, mosaic, malalt, record

company, daurat, adés, virtut, gustarmoment, tapís, trement, lleuger, ritmarfregall, florit, cansat, conjunt, perquèfulgent, agut, damunt, aram, sonor

davant, sabor, engany, estrany, afanyenllà, amor, aquell, gener, fugaç

demà, mesquí, Mercè, fulard, estany, desiggebrat, avui, repòs, Lluís, entrar, sementmortal, poder, ocell, Joan, collir, amunt

109

2.3.1.2 Anapest

Ara sentiràs el ritme de l’anapest: dues síl·labes àtones (AA) seguides d’una síl·labatònica (T). Has de sentir totes les síl·labes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

passejar transparent passamà conegutdeixondir caminar paperam senderons

lloaré, immortal tremolor, oblidatginestar, esbarzer virolat, fonedís

estofat, romaní, arraulitllogarret, saltiró, encongit

matutí, entristit, esperit, recordarjulivert, mitjanit, presseguer, oliós

paperets, trinitat, insistent, adormit, roquissarrovelló, marquesat, pelegrí, rigodons, mocador

110

2.3.1.3 Troqueu

El ritme dels mots que ara sentiràs és el troqueu: síl·laba tònica, síl·laba àtona.Tingues l’orbicular dels llavis flonjo i sent totes les síl·labes a la boca, a la faringe ial cap.

Exemples:

lluna casa home blava gorga vidacàlid cingle parla nina mare solaaltre dolça llavi fina carpa folla

crani, príncep tota, fulla clapa, calaxàfec, àngel traça, vetlla fulla, llirimarge, classe sola, gota valgui, dóna’m

alba, porta, forta ombra, hora, fustaarbre, boca, lenta nostre, tanca, urnadansa, barri, gaudi lladre, fressa, dolça

flama, vora, força, canti pobla, líquid, míser, claraala, bella, sense, branca tímid, àngel, àgil, dintrepompa, néixer, ésser, núvol aigua, ara, nàufrag, últim

joia, somni, pèrfid, tràfec, taulafuita, una, verge, torno, lliga

dona, llança, alta, fina, mentalenta, poma, perla, brusa, margevora, viure, hora, ample, núvolgòtic, tarda, guia, riure, lenta

Pere, màgic, aire, missa, dia, signacada, fresca, crua, aspra, mica, dintrenua, massa, corba, sento, fora, sota

brilla, veire, vida, nostre, bomba, Marta

mentre, rosa, dansa, sorra, platja, flama, home

vela, vinya, casa, mesa, verda, crani, pinya, ella

111

2.3.1.4 Dàctil

En els mots que ara sentiràs, el ritme és el dàctil: la primera és la síl·laba tònicaseguida de dues d’àtones. Fixa’t a sentir les síl·labes posttòniques a la boca, a lafaringe i al cap, que tenen tendència a perdre la imposta.

Exemples:

pròpia música àmfora glòriapàtria vídua llàgrima múltiple

única, ànima gèneres, sàviafrèvola, vàlua lívida, fúria

mútua, tònica, púrpuraàtona, íntegre, llúdria

àrnica, làmina, àngela, brànquiesmàrfega, càpsula, brúixola, bústia

càntara, cèlebre, dàrsena, càrrega, cícladafórmula, cònjuge, frívola, gàbia, física

gènere, làbarum, màxima, góndola, nòmina, pàginamèdium, còmplice, màniga, guàrdia, màrfega, pàtria

112

2.3.1.5 Amfíbrac

En els mots de tres síl·labes que ara sentiràs, el ritme és l’amfíbrac: síl·laba àtona,síl·laba tònica, síl·laba àtona. Vigila que la síl·laba posttònica no es despengi de laboca, de la faringe i del cap.

Exemples:

finestra fortuna paraula rellisca esponjaencara grotesca sageta navili arcàngelgavina donzella lloança pastada immòbilcolrada lluenta preveure rialla viola

menuda, divina dipòsit, somriure pacífic, escumaespiga, amiga espàrrec, empíric vendible, crepuscleortiga, floratge daurada, antiga paisatge, fonètic

agenci, silenci, roselles engendra, pineda, foradaaquella, magrana, drecera fonògraf, encara, ermitaargila, concreta, reviure espasa, comella, tribuna

perfecta, perfuma, quarteta, esguarda, pollancresatarda, alzina, amara, voldria, Maria

harmònic, guspira, Marina, poema, Girona

aràbic, patètic, oliva, principi, alosa, balançaestrena, defensa, estepa, històric, lectura, mecànic

113

III La frase

115

Enunciat o unitat bàsica del discurs el significat i valor de la qual són superiors als delsseus elements constitutius (grups, sintagmes, paraules). (Angelo Marchese i JoaquínForradellas, 1986, p. 182)

3.1 Frases on destaquem un monosíl·lab

Ara sentiràs unes frases en les quals hi ha un monosíl·lab destacat. Tingues l’articu-lació de les mandíbules relaxada, els llavis flonjos i sent totes les síl·labes a la boca,a la faringe i al cap.

(Els monosíl·labs destacats es troben en les frases següents extretes del DGLC, P. Fabra, 1974.)

Exemples:

all All bord.All d’olor.

art L’art de viure bé.Una cosa feta amb art.L’art de la terra.Arts liberals.Una obra d’art.Té l’art d’agradar a tothom.Per art d’encantament.

bany Bany de mar.El bany encara no és prou calent.Bany de vapor.

bé Havem dinat bé.Ens hi trobàvem molt bé.Esteu bé en aquesta cadira?Fer bé una feina.Conrear bé les terres.Bé ho han dit, que hi era.Jo bé voldria anar-hi.Doncs bé.Desitjar el bé de tothom.Gent de bé.

bec Tenir bon bec.És un bec moll.Bec del llum d’oli.Bec de cigonya.Becs de la lluna.

blau El blau del cel.Ulls blaus.Un blau clar.S’ha fet un blau al genoll.

bo Un home bo.Bo d’entendre.Bo de portar.Un vent bo.

bloc Un bloc de pedra.Un bloc de paper.Un bloc d’un calendari de paret.

bony Ha caigut i s’ha fet un bony al front.

cant Cant de sirena.El cant del cigne.El cant dels violins.Cultivar el cant.El cant dels ocells.El cant del rossinyol.El cant de la cigala.El cant del grill.Els cants d’Homer.

116

cap Tenir molt de cap.No té cap germà.Un cap de núvol.Cap a les onze ha començat a ploure.Alçar el cap.Tens cap mocador que em puguis deixar?Al cap d’una estona.

cel El cel de primavera.La volta de cel.Veure el cel obert.Cel ras.Remoure cel i terra.Voler tocar el cel amb la mà.Un cel amb lluna.

cens Cens electoral.Segons l’últim cens de població.

cim El cim d’una muntanya.El cim d’un campanar.Ha arribat al cim.

coll Coll llarg.Anar amb el coll dret.No l’ha sentit ni el coll de la camisa.Coll postís.El coll d’una ampolla.

crin Un coixí de crin.Crin vegetal.

crit Llançar un crit.Un crit de victòria.

curt Portar els cabells curts.El camí de dalt és més curt que el de baix.Curt circuit.Curt de diners.A l’hivern els dies són curts.

dent Ja li apunta una dent.Voler agafar la lluna amb les dents.Les dents d’una serra.Dents de llet.

117

deu S’han eixugat totes les deus.El quilòmetre deu.El nombre deu.El deu de setembre.

do El do és la primera nota de l’escala musical.Tenir algú el do de plaure a la gent.Do de llengües.

dol Els sembrats estaven perduts: feia dol de veure’ls.Paper de dol.La porta mig tancada en senyal de dol.

dolç Aquest arròs és dolç.El so dolç de la flauta.Un dolç esguard.Un dolç somriure.Un son dolç.

eix L’eix de la bicicleta és tort.

fet El fet de callar.Un fet curiós.Els fets naturals.El fet és que no ha vingut.

flor Flor d’ametller.Un pom de flors.Collir una flor.La flor de la joventut.Tirar flors a una noia.La flor de la farina.A flor d’aigua.Flor de neu.La flor dels nostres escriptors.

foc Encendre foc.Coure una cosa a foc lent.Foc d’encenalls.Els focs de Sant Joan.

forn Forn de coure pa.Forn de calç.Un forn de llenya.Aquesta casa sembla un forn.

118

fosc Un color fosc.Fer-se fosc.Fosc com una gola de llop.Un escrit fosc.Parlar fosc.A entrada de fosc.

gel Un tros de gel.Fred com un gel.Els gels del pol.Aquell home és un gel.

gens No té gens de paciència.No gens.Aquests papers, si fa gens de vent, se’ls emportarà.

glop Beure un glop d’aigua.Beure a glops.

gos Gos de pastor.Fidel com un gos.El gos lladra.

greu Accent greu.Un posat greu.Quin greu li sap!Té la veu greu.

ics Ics és un dels noms de l’avantpenúltima lletra de l’alfabet.

joc No em vinguis amb jocs.Joc de paraules.Un joc de rems.Aquesta cadira no fa joc amb les altres.M’has donat un bon joc.El joc de les forces que agiten el món.

lent Amb pas lent.

llet Llet de cabra.Cafè amb llet.Vaca de llet.Germans de llet.

llum Llum de petroli.A plena llum.

119

La llum del sol.La llum de la raó.

lluny A deu quilòmetres lluny.Anar lluny.No són pas gaire lluny d’aquí.

mes/més El primer de cada mes.El mes de maig.Tinc més diners que tu.Ni més ni menys.De més a més.Parla menys i fes més.Més que més.

mixt Tren mixt.

molt Fa molt de temps.Ha begut molt de vi.Té molts amics.Ha fet molt de no res.M’agrada molt.Molt bé.És un diari molt llegit.

món Rodar món.El Nou Món.Tot el món.És el millor país del món.Venir al món.Des que el món és món.

nit A l’hivern les nits són llargues.És negra nit.Fer nit en un poble.Fer de la nit dia.Bona nit.A entrada de nit.

niu Un niu de gafarrons.Un ocell que havia fet niu en una teulada.Deixar el niu.En aquest forat hi ha un niu d’aranyes.

nus Fer un nus.El nus de la corbata.

120

Nus de xarxa.Tallar el nus gordià.Ja li pots fer un nus a la cua.Se m’ha fet un nus a la gola.Aquest és el nus de la qüestió.El nus de l’acció.Nus vital.

or Un rellotge d’or.Una moneda d’or.És ros com un fil d’or.A pes d’or.L’or dels seus cabells.Tot era or.

pa Pa de blat.Pa tou.El pa és un bon aliment.Sucar pa amb oli.Un pa de barra.Menjar pa sol.És un tros de pa.De quin pa fa rosegons.Malaguanyat pa que menja!Hi havia un pa de boira.Un pa de cera.Pa de figues.

pic Un pic de campana.Tres pics i repicó.Els pics de Montserrat.Hi ha anat tres pics i mai no l’ha trobat.

pit Van topar pit a pit.Donar-se cops al pit.Posar-se la mà al pit.Donar el pit a una criatura.Fatigar-se del pit cantant.Veu de pit.

Prendre a pit una cosa.És un home de pit.Pit i fora!Obrir el pit.

port Port natural.

121

El port de Barcelona.Entrar a port.Tarragona és port de mar.

prim Un paper prim.Un son molt prim.Ésser prim de cames.Mirar prim.

punt Un punt llarg.Fer quatre punts a un descosit.Punt de cadeneta.Els punts lacrimals.Punt i coma.El punt de la i.Una flor blanca tacada de punts blaus.Un partit a cinquanta punts.Té un punt dolç.Va venir al punt de les set.Véns a bon punt.Els quatre punts cardinals.Això, ho ha fet per punt.

que L’aigua que passa per aquest rec.(pronom) L’home que hem trobat aquest matí.

El llibre que llegies.L’any que es va casar el teu germà.La darrera vegada que et vaig veure.Fes el que et plagui.Estava atent al que deien.

que No m’agrada que surtis tan tard.(conjunció) Es fàcil que arribin avui.

La meva convicció és que això no pot durar gaire.Veig que no vénen.No vull que hi vagis.Ens exposàvem que ens fessin mal.Acostumeu-lo que cada dia vingui a la mateixa hora.Es va entossudir que jo li ho digués.Estic molt contenta que hagis vingut.¿Et recordes que ells t’ho van dir?

(introduint proposicions circumstancials)Van arribar que ell encara era aquí.Cuitem, que si vénen ens entretindran.Obre les finestres, que entri l’aire.Vine, que et diré allò.

122

Plovia tant que no vam gosar sortir.Parla tan de pressa que no l’entén ningú.

(unint els dos termes d’una comparació de superioritat o d’inferioritat)D’aquests tals, se’n trobarien més que no tinc cabells al cap.És més ric que tu.És menys alt que el seu germà.

(locucions conjuntives)Ja queEncara queSols queMalgrat queAbans queDesprés que

(introduint certes proposicions principals)Que Déu et beneeixi!Que vingui i ho veurà.Que vindràs demà?Què fa? Que dorm?

que Que bonic!(adv. i adj.) Que corren!

Que lluny es veuen!Que de pressa han anat!Que valents que són!Que gent que hi ha!

què Què dius?(pronom) De què parlàveu?

Per què plores?Amb què comptes?No sé què vol?

(precedit d’una preposició)Digueu-me de què heu tractat?L’assumpte de què m’han parlat.El martell amb què hem clavat els claus.

qui Un home a qui ningú escoltava.Una persona de qui tinc molt bon record.Una noia en qui pots confiar plenament.

res No han portat res per a mi?

123

No res l’espanta.Ho farà en menys d’un no res.

ric S’ha fet ric en poc temps.Un país ric en art.Un ric present.Un aliment ric en calci.

riu El riu Llobregat.

roc Dur com un roc.

ronc Està ronc.

sec Un terreny sec.Aire sec.És un home alt i sec.Un arbre sec.Un vent sec.Han caigut quatre gotes i els carrers ja són secs.

son (m.) Agafar el son.Un son tranquil.Tenir el son lleuger.Té un son molt prim.Fer un son.Passar tota la nit en un son.

son (f.) Tenir son.Caure de son.Resistir a la son.Tinc una son que no m’hi veig.És una cançó que fa venir son.

sud Fer vent del sud.Caminar en direcció sud.El sud de França.

tall S’ha menjat un bon tall de formatge.Quin tall més gruixut que has fet!Aquest abric cau tan bé perquè té un bon tall.

ús Fer ús de la seva raó.Posar en ús una cosa.Fer bon ús de la seva autoritat.Un ús antic.

124

veu Veu clara.Una veu forta.Parlar a mitja veu.Reconèixer algú en la veu.Aclarir la veu.De viva veu.Veu de contralt.Tenir la veu alta o aguda.Tenir la veu baixa o greu.Cantar a plena veu.La veu del vent.Veu humana.Escoltar la veu de la raó.La veu del poble.Tots a una veu.

vol Llançar les campanes al vol.Un vol d’orenetes.El majestuós vol de l’àguila.

volt Té vuitanta centímetres de volt de pit.La noguera té una brancada de vint passes de volt.Un collaret que fa tres vegades el volt del coll.Donar dos volts a la clau.Pels volts de les vuit.

xic S’ha emportat tots els atuells; xics i grans.

xoc El xoc de dues opinions.Les lleis del xoc de dos cossos elàstics.

zenc Aquesta peça de zenc és molt decorativa.

zen A la lleixa trobaràs el llibre d’El zen en l’art de tir a l’arc.

125

3.1.1 Amb monosíl·lab àton, vocal de grau 3

(v. p. 15)

a) articles

b) preposicions

c) contraccions de preposicions amb article

d) el pronom relatiu

e) la conjunció de subordinació

f) el ponderatiu

g) els pronoms personals àtons

h) els possessius

a) Exercicis amb la incorporació de l’article al substantiu

el senyor la calor els altres les ametllesel secall la remor els amics les cançonsel fajol la feram els afeccionats les amiguesel trespol la ferum els interessos les àneguesel passat la cremor els paletes les lliçonsel fesol la quietud els banquers les florsel bescoll la padrina els lilàs les cadiresl’ateneu l’espessor els pinzells les acàcies

b) Exercicis amb la incorporació de preposicions

a preu fet amb afecte de Barcelona en aquesta desdir amb afició de passada en seca casa amb melmelada de primera en pedraa terra amb intenció de tardor en cada direcció

per sortir per ara per estudiar per distreure’s

126

c) Exercicis amb la incorporació de les contraccions

al cel tornar als inicis del matíal país sortir als afores del mateix estilal mateix temps recórrer als poderosos del terreny

al diccionari escriure als reis del Principatal primer pis cridar els nens del color

dels antics pel desembre parlar pels altresdels teus amics pel maig volar pels airesdels veïns signat pel mestre xerrar pels descosits

d) Exercicis amb la incorporació del pronom relatiu «que»

La noia que estudia anglès.Allò que m’has dit.El pis que hem llogat.El professor que explica.La cambrera que ens ha servit.L’obra que hem vist.

e) Exercicis amb incorporació de la conjunció de subordinació «que»

Vol que escrigui més.Sap que hi ha gent.Diu que li agrada força.

f ) Exercicis amb la incorporació del «que» ponderatiu

que bonic!que tendre!que costa!que carregat!

127

g) Exercicis amb la incorporació de pronoms àtons

Em sembla bé. Explica-me-la!Em diu bonica. Dóna-me-les, si et plau.Em vol dir quina hora és? Passa-me-les a màquina.Em penso la jugada. Me n’enduré tres.Em trobo interessant. Me’n posaràs més.

Et diré l’hora. Te n’adones.Et saps explicar. Te’n recordes prou!Et poses les ulleres? Te les pots endur.Et pintes els llavis. Te’n trauré una altra.

El sabré fer. La vaig veure.El pintaré de blau. La duré demà.Els posaré amb aigua. Les he escrit.Els escoltava amb atenció. Les saps?

Ens sap greu. Cal saber-ne prou.Ens esperaran. Va portar-ne set.Ens n’anirem. Pren-ne un altre.Ens en donen.

Es concentra.Es lloga.Es parla francès.

h) Els possessius

«Amor de ma vida.»«... vola, vola a mes altures...»«... no vetllarà per sa filla?»«... i el fang de ses parpelles traient, saltar en Terra...»«oh nins i nines, amb ses mans divines...»

128

3.1.2 Les formes vas, va, vam, van, de la conjugació perifràstica(tòniques)

Exemples:

vas Vas ser la primera.Vas treure la rifa.Vas fer molt de goig.

va Va ser un bon concert.Va venir tot sol.Qui ho va dir?

vam Vam sortir a les set.Vam saludar l’actriu.No vam trobar l’adreça.

van Van tornar al vespre.Van fer els exercicis.Van ser uns dies de feina.

3.1.3 Formes verbals auxiliars (tòniques)

Exemples:

has Has passat per can Foix.Has dut el gos a cal veterinari.T’has menjat el berenar?Has pensat en tot.

ha Ha tornat.Ha estat un bon hivern.Se n’ha d’anar.Ha sortit el primer.

han Han tornat.Han vingut d’hora.Han passejat una estona.Han dit les notícies.Han comprat les postres.Els han aprovat.

129

3.2 Bilabials, dentals i alveolars

Adona’t de l’agilitat i tonicitat de la llengua; del contacte ara amb la part posteriorde les dents superiors, ara amb la zona alveolar; nota la unió, suau, dels llavis i lasensació de flonjor de l’orbicular dels llavis.

Exemples:

Em surten els mateixos.

És un frare de l’orde de sant Benet.

La de franel·la em va bé.

Es el més viu de tots.

No sé pas si vindrà.

El vent fa moure els finestrons.

Es movia de manera molt suau.

Li estira les trenes.

El nas ha de ser més perfilat.

Duia un vestit daurat.

Estava pensant en un poema.

Pensava i somreia.

130

3.3 Palatals

Quan pronunciïs les frases que ara sentiràs nota el contacte de la llengua amb elpaladar dur. Fixat també a tenir l’articulació de les mandíbules relaxada, els llavisflonjos i sentir totes les síl·labes a la boca, a la faringe i al cap.

Exemples:

Passejàvem amunt i avall.Passejjjàvem amunt i avallllll. Passejàvem amunt i avall.

M’agrada la xocolata amb llet.M’agrada la xxxocolata amb llllllet. M’agrada la xocolata amb llet.

Lluc, dóna’m una xinxeta.Lllllllluc, dóna’m una xxxinxxxeta.Lluc, dóna’m una xinxeta.

De lluny veien els llumenets lluir.De llllllunynyny veien els llllllumenets lllllluir.De lluny veien els llumenets lluir.

El fill d’en Lluís.

Un llit guerxo.

La llum de la lluna.

Aquest llum fa poca llum.

Sempre estan nyic-i-nyac.

Quin nyigui-nyogui de cadira.

Estellar llenya.

Dos cadells de lleó.

És el més llest de la colla.

Germans de llet.

Llet d’ametlles.

Taronger de taronges dolces.

Lliri de maig.

Cabell llis.

Un llit de campanya.

131

Vols un llonguet amb llonganissa?

A quin joc juguen?

Jocs de llum.

El mirall m’enlluerna.

Pel maig cada dia un raig.

Sempre jeus: aixeca’t si pots!

Ja li’n dóna, ja, de voltes al magí.

Així mateix.

Mereix fer un viatge.

Té el millor lloc.

Els mitjans es poden millorar.

Agulles de fer mitja.

Mitjons llargs.

Llet munyida de poc.

La perxa del paller.

Una pluja d’elogis.

Collaret de petxines.

Has menjat gaspatxo?

Si batzegues el cubell, l’aigua xarbotarà i t’esquitxarà.

Mitjançant el vostre ajut s’arranjà.

132

3.4 Velars

Ara sentiràs unes frases en les quals hi ha els fonemes velars G - K. El punt d’arti-culació d’aquests fonemes facilita el bon aprofitament de la cavitat orofaríngia: ve aser la cruïlla d’ambdues cavitats.

Posa atenció en la sensació que provoca l’aire en vèncer la resistència del contactede la llengua amb la part anterior del paladar tou, i procura sentir totes les vocals ala boca, a la faringe i al cap.

Quan la imposta de la veu es fa molt enrere i avall, del paladar tou, hi ha més pos-sibilitats que la qualitat del timbre de la veu sigui d’una dicció poc clara; com tambéacostuma a ser la que es fa en la parla que s’anomenava ‘xava’.

Exemples:

Quina calor que tinc.

Que gros que és.

És catòlic convençut.

Aquesta caixa és molt grossa.

Un canari engabiat.

Serà més recta amb el regle.

Ha d’acceptar que es quedarà.

És un poble amb quatre cases.

Comunicativa alegria.

Canta-li una cançó.

Gasta tot el que cobra.

Fa quatre coses i acaba.

Ha comprat un càntir.

Els ha canviat de lloc.

Que està cansat.

Quina corda més curta.

Apaga el gas.

133

IV Versos

135

El vers fa d’un grup d’unitats menor d’articulació (les síl·labes) una unitat ordenada.Aquesta unitat es transcendeix a ella mateixa, és a dir, exigeix una continuació. L’ordre enla unitat del vers es realitza de diverses maneres. L’ordre pot consistir en un nombredeterminat de síl·labes i en la fixació d’alguns accents (Kayser, W., 1985, p. 104).

Nota. En els exercicis següents es parla algunes vegades de la «llum» dels fonemes vocà-lics. Aquest concepte, en part subjectiu, en part experimentable, respon a la relació entreles qualitats tradicionalment lligades als estats d’ànim i a les vocals.

4.1 Versos amb la vocal en posició tònica

4.1.1 i

Fixa’t que en aquests versos, de Marià Manent, el fonema vocàlic és de grau 1 o mínim: i

Adona’t com la qualitat de la seva llum tiba i s’afina.

Exemples:

3. Ara has eixit com una verge antiga

3. i el teu vestit una blancor de lli.

4. I encara he vist la trinitat dels pins

5. i el bruc florit que ens guia pels camins.

5. I l’agut violí sona el mosquit,

6. La vinya vora els pins i el fruit ja s’endevina.

10. i jo arraulit vora del foc mesquí!

10. Però m’estic vora del foc mesquí.

17. quina boira m’entristí?

17. Però l’amiga és lluny de mi.

17. Ai, si venia pel camí!

20. amb cada pi, la muntanya precisa;

19. rítmicament treu la nova florida.

21. en els camins i en els ceps de la vinya.

28. Ai, gessamins exquisits

28. Gessamins collits de nit,

28. gessamins collits de dia:

28. Entre boirines subtils,

29. oh trista blancor marcida!

31. perquè l’amiga la portés al pit!»

35. dels dies i les nits.

41. el gessamí que ara portes al pit

136

44. de la tímida lluna que s’enfila)

50. Joia del cim! D’aquest ample domini

51. em coronen raïms i glicines.

62. Darrera el teu somriure delicat s’endevina

63. però, així que la llum venia,

63. m’he adormit pel camí.

83. petits ratolins grisos

83. que sortiu cada nit.

84. il·lumini el camí.

86. La veu prima dels grills, l’alè de les glicines.

88. entre els crits de les gralles iròniques, t’inclines,

90. No trobaríeu a l’eixida

90. La mar em crida amb un so trist.

102. M’he ajupit com l’antiga

103. La ciutat de la Nit s’obre, tranquil·la,

103. Diríeu que ens vigila

109. No mires el riu tèrbol que s’irisa

123. tot brilla i és guspira:

137

4.1.2 e

En aquests versos, de Marià Manent, hi sentiràs el fonema vocàlic de grau 2: e

Adona’t que la veu es recull, que la qualitat de la llum es replega.

Exemples:

16. gemega en la nit d’argent.

20. Vénen els dies que l’aire ens flagel·la,

72. no hi cremen les roses d’argent.

88. Més enlaire que el cedre, entre dos àngels greus,

90. del meu petit recer

91. És més amarg el meu

92. L’argent de l’albereda té el primer

93. I si l’avellaner duu el fruit vinent

118. d’un vent que no s’espera.

124. Prou sé que he de dir-vos adéu,

124. El temps de l’home és breu

Ara practica el mateix fonema, e, però en els versos de Carles Riba.

Exemples:

53. Ai soledat sense dolç pensament

57. que tímida véns a prop meu!

57. Joia, amiga lenta i novella,

64. tu que entres com alta guerrera

70. fam de tornar sentir el Temps, que al gaudi tempta;

75. quan per ta llei, que sempre resta,

79. Vora el torrent que fuig hi fruiten llimoners.

79. Val més la teva imatge que no mil pensaments.

138

95. missatger entre Déu i el nostre pensament

114. Ah, si el desig pogués morir del bes!

116. pur somni del que és per fer, i que no sé.

123. Resta el misteri d’ell

123. transparent del tan bell

128. d’un àngel que del seu mort orgull va renéixer

139

4.1.3 3

En els versos que ara sentiràs, de Marià Manent, hi ha el fonema vocàlic de grau 4: 3

Adona’t de la qualitat clara de la seva llum.

Exemples:

19. la paciència i el ritme que et menen,

19. de cada cep com un braç de la terra

50. i els nuvolets com la rosa s’esberlen.

50. d’un pi sonor, ple de perles menudes.

54. el refrec perfumat de la pineda.

54. Tot el cel era fi com la seda

55. tos cabells d’una llum rebel.

109. Llegeixes i medites com al cor d’un desert.

123. i et veig, entre les roses, tan esvelta

124. i encara la mel d’or adormida a la gerra.

Ara practica el mateix fonema, 3, però en els versos de Carles Riba.

Exemples:

75. hostessa que baixes del cel.

79. oreig que duu el sol i asserena

116. nua sirena, submergit cabell,

139. sóc de tanta puresa l’èmul!

156. un èxtasi de coneixença,

166. els rendeix sa viva innocència.

189. sols com ho són els batecs de l’estel

140

4.1.4 a

En els versos que ara sentiràs, de Marià Manent, hi ha el fonema vocàlic de grau 5: a

Adona’t de la qualitat de la seva llum.

Exemples:

3. el teu esguard indiferent i clar.

4. I d’aquella altra d’un país llunyà

4. i jo li dava la mà

5. i el cep que es daura de la tarda;

9. i l’amiga m’allarga la mà.

10. La lluna està vetllant com una mare

10. i caminar sota la lluna clara,

13. la campana degotant

17. Suavitat de rosa clara

19. que si ens apar moridor cada anyada,

19. i el vi sagnant dins el veire cantava

20. glaçat i fi com la fulla d’un glavi,

20. Llavors romans pacient i callada

20. Vinya ancestral, en la meva lloança

21. endevinant el seu cos com un arbre

32. i amarg del teu orgull, oh dea clara!

35. ¿On és el cant i la fresca rasa,

36. que el pàmpol serà púrpura i daurat

37. Ara és l’engany dels dies allargant-se,

40. que ja ens allarga la florida mà,

40. i la ciutat amb un cel clar.

41. Entre el diàleg dels pins i la mar

43. i la cara li torna morada.

50. el seny humà, que en limita l’amplada.

141

51. m’oferiràs tot el cel i la flama

52. es farà una donzella gemmada.

71. I et fonies, suau, en la pau del paisatge,

85. foques al mar i un ibis a la tanca.

87. tremola, inclina el tany, repica a missa d’alba.

92. La guineu caça vora els espadats

92. el gaig a la solana.

95. mig amagat a la rama.

119. que fa girar el volant tantes vegades

122. Als infants vas parlar una tarda molt blava,

142

4.1.5 $

En els versos de Marià Manent, que ara sentiràs, hi ha el fonema vocàlic de grau 4: $

Adona’t que té llum, però que aquesta llum es replega.

Exemples:

32. un plor d’estels, un vol de fulles mortes

35. mor el setembre d’or.

37. la mòbil quietud de l’horta

121. hi ha l’home i l’ocell i l’herbeta de l’hort,

Ara practica el mateix fonema, $, però en els versos de Carles Riba.

Exemples:

67. –L’hora havia romàs arraulida a sa vora

70. Les Hores, arrogants, empenyeran la porta.

73. no ploris, Amor, la morta;

73. ve la mort tan flonjament,

73. llavors obriràs la porta;

78. no importa el caminar, tant com el do

95. no afeixuguis el teu vol amb roses

95. Com quan empunyes al vol

99. pesa en mi, com una memòria.

105. Somnis, somnis, desig, oh miratge tan sols

110. Com si l’única joia

112. que amb l’irònic durar de ses forces recloses

114. El vague vol que ha fet obscur son plor

114. una tendresa exclosa del teu do;

123. El meu cos –per les coses

143

123. de noses –o de roses–

124. força sense pes d’una rosa

125. La soledat de tu i jo sols

144

4.1.6 o

Versos de Marià Manent, amb el fonema vocàlic de grau 2: o

Adona’t que la llum i les ressonàncies es recullen.

Exemples:

32. seria tota una buidor, sonora

51. I si al meu front s’afeixuguen les ombres,

Ara practica el mateix fonema, o, però en els versos de Carles Riba.

Exemples:

60. dels quals ta boca la vaga dolcesa ignora,

60. en una lenta tremolor sospiradora.

68. glatires per aquesta boca folla.

78. que fou temptat per la rosella tosca,

111. un amor possible, que fos

148. que em lliga amb el tan dolç horror

150. entorn del teu fràgil llangor.

152. fa un salt d’atzur sobre el meu front.

145

4.1.7 u

En els versos de Marià Manent que ara sentiràs hi ha el fonema vocàlic de grau 1: u.

Adona’t de les ressonàncies d’aquest fonema.

Exemples:

22. Damunt el cup lluu l’ofrena madura,

32. damunt la pica transparent, el núvol

62. Ulls meus, ulls que viviu goluts damunt mon rostre;

64. Una llum de maragda mig emboira els teus ulls;

64. i dus una gran perla pàl·lida sota els rulls,

117. Avui no duus oreig, tardor suau, no esbulles

Ara practica el mateix fonema, u, però en els versos de Carles Riba.

Exemples:

53. la inquietud pregonament perdura?

70. llavors que l’ull entorn farà el compte poruc

71. un freu d’absència que no domi cap conjur

71. a ser un astre etern damunt del món obscur.

72. Com un que delerós camina al llarg del mur

72. del seu pas, que s’en vola i fuig dins l’aire obscur,

74. ans a captar de llur tresor la dolça usura.

92. només ton ull pregon, gelosia, hi fulgura.

104. és l’últim vol cansat d’un prec que fas de lluny,

107. de lluny, sense tu.

114. per la mútua set dels cossos nus

114. per a volar lluny dels destins segurs

146

4.1.8 e, 3

Versos de Marià Manent amb els fonemes vocàlics de grau 3 i 4: e, 3

Adona’t com canvia la tonalitat de la seva llum.

Exemples:

110. sentiré aquell pas lent a la sorra deserta.

Ara practica els mateixos fonemes, é, è, però en els versos de Carles Riba:

Exemples:

53. damunt les cendres del desolament

55. –Espera, ¿què saps tu si aquest és l’espavent

57. veu sense so, respir ardent:

59. No hi fa res: jo t’hauré amat carnal i eterna;

62. i a l’adoració que l’estreny, i a la febre,

66. quan només de sonar ma veu dins mon silenci

75. Tu que somrius darrera el vel

75. sospirs, silenci i pensaments!

76. Hem estat com la gent nada en la riba erma

79. ¿Què hi fa si el temps ens tempta forces, fe,

81. regó perenne, oh fidel pensament,

81. com aquest cel que en ton argent es renta.

86. Oh illes fèrtils de la mar austera,

89. de mi només vetllava, nua i ardent, ma fe.

90. fer-ne un nou pensament sense fallença?

94. els mots són tendres i perfets;

94. jo esperaré el retorn fidel

95. Silenci, àngel potent,

147

96. si és ell que suscita aquest alè de fe

97. que aturin cel amunt la vella nit ofesa!

105. la vela a tots els vents novells,

109. i que jo seguiré, sota la llei cruel

111. tots aquests incerts batements

113. ni tristesa entristint el bes,

114. Amor, Amor, ¿la jovenesa on és,

116. Mentre fugies t’he comprès,

116. ah rossa estela d’un ardent consell!

118. vencedor ell, ha pres ell ma tristesa:

123. de comprendre’t absent, de servir ta presència?

148

4.1.9 o, $

En els versos que tot seguit sentiràs, fixa’t bé en el so obert o tancat de les o.

Adona’t de la qualitat més clara o més fosca de la llum.

Exemples:

102. ...Tot en mi torna somni: nuvolet d’ombra i d’or

108. jo no vull lloc.

108. trist com el món.

109. dispersos pels revolts frondosos

111. un vol presoner –de tots dos–

112. Reina del món, posava damunt totes les coses

112. tot cedia a l’or i a les roses

112. feia imperfecte el món sota l’or i les roses.

114. Amor, m’és dolç el teu cos, quan és sol

114. com un silenci dorm sobre una flor,

114. estoja el somni, com una ombra un foc:

117. dels nostres somnis, t’acostem el món

119. Les coses de l’oblit no són pas mortes

120. acord de forma i vida i hora,

127. com en el teu cos un amor

127. d’un somni fit, oh insidiós

129. cantar de sobte algun record,

130. El món és més jove que jo

132. La més simple joia del món

133. els atzars gelosos dins l’hora

149

4.1.10 i, u

En els versos de Marià Manent que ara sentiràs, practica’t en el dibuix dels llavis de la i iels de la u.

Adona’t de la qualitat de la llum d’aquests dos fonemes, del seu contrast tonal. L’unla recull i l’altre l’afina.

Exemples:

17. dins un perfum de gessamí.

17. És lluny l’amiga. És lluny l’amiga.

31. cerqueu sopluig, però no pas en mi.»

32. la solitud ma vida taciturna

29. Gessamins doble refús:

30. «Ai, mon desig, sota la pluja fina,

36. davant de pins i roses de vellut

36. amb flaire de raïms i amb el traüt

40. compren la llum d’un branquilló florit.

70. ja es deu aclarir vora el niu

117. Cada fulla, en silenci, caient tranquil·la, diu:

150

4.1.11 Varietat vocàlica

Ara sentiràs uns versos de Marià Manent; repeteix-los posant atenció en la varietat vocà-lica.

Exemples:

38. Pur ocell de la nit, que la terra esgarrifes

38. les roses mortes fan com pàl·lides catifes

38. Vora el plor d’un estel hi ha el perfum d’una rosa

38. silenciosa i tímida, sota un cel massa pur.

45. Les acàcies salvatges s’estan vora el camí,

45. i la flor queia lenta amb l’aroma esvaïda.

40. té una color de roses i de mel

41. té la color més gentil de la platja

42. com una gran perruca, graciosa i ardent.

42. El vent fa una remor litúrgica d’absoltes

43. i trenca els raigs de sol com si fos sucre candi.

45. el vent imperceptible fa un vol de cabelleres

45. i cada ombra diàfana deixa un poc de perfum.

151

4.2 Dos versos

4.2.1 Flama d’abril

Fixa’t bé en la varietat vocàlica dels versos de la poesia de Marià Manent «Flama d’abril»

Practicaràs el versos de dos en dos.

FLAMA D’ABRIL

30. Els arbres fan una boirina verdapels caminals on queia el nou ruixim.

Al cel, els núvols, que la llum esquerda,són una rosa, són un bell raïm.

El cor pesava com una despulla i preguntava l’esperit: «Per què?»

Si el roser tendre ha tret la nova fulla,jo no sabia, ni sentia re.

No em fou amiga la claror somorta, ni la plugeta com els diamants.

Un sol desig es deturà a ma portai ara allargava totes dues mans.

«Ai, mon desig, sota la pluja fina,bon pidolaire, que no us puc servir!

Els arbres pàl·lids fan una boirina:cerqueu sopluig però no pas en mi.»

El meu desig tornava, amb la requesta,i la flameta ja em prenia el cor:

s’alleugeria de la grisa vestai esdevenia com la brasa d’or.

152

I el cor parlà, transfigurat: «Si ara,sota aquests arbres, que són tan humans,

amb l’amigueta de la vesta claramirés com cauen tots els diamants!

Diria: “Mira el dolç avet com plorai l’àlber tendre, amb el plomall d’argent”.

I passaria per la nostra vora l’àngel que porta una estrelleta ardent.

I jo diria: “Qui pogués haver-la,perquè l’amiga la portés al pit!”

I es desfaria un núvol rosa-perla,deixant aromes vagues en la nit.»

153

4.3 Versos i consonants

4.3.1 Versos amb un mínim de dues consonants palatals

En els versos que ara sentiràs de Marià Manent, hi ha més d’un fonema palatal.

Nota el contacte de la llengua amb el paladar dur i sent els mots a la boca, a la farin-ge i al cap.

Exemples:

3. Ara has eixit com una verge antiga

3. dins l’or novell i aquest paisatge fi

3. i el cor sagnant em puny com una llança

4. d’aquella clara font virgiliana

4. I d’aquella altra d’un país llunyà

5. veient l’estrella com rellisca i tomba.

6. En la blancor de neu dibuixaré el paisatge.

6. Al bell davant, la mar d’argent i violeta.

6. La vinya vora els pins i el fruit ja s’endevina.

6. (No veus, verda i lluent com un mosaic, la pinya?)

6. Duu l’àmfora d’argila i mira on fuig el vent.

8. joia d’avui, joia d’ahir).

8. Veig la pineda vellutada

9. Jo dic: «Aquell moment és fos enllà.»

10. La lluna està vetllant com una mare

10. el llogarret, l’alzina, l’estany que s’adormí.

11. d’aquella sang que bull al nostre cos.

16. gemega en la nit d’argent.

19. i de la llum violenta del migdia

20. Llavors romans pacient i callada

154

20. Vinya ancestral, en la meva lloança

21. arran del cep més llunyà de la vinya.

21. fou aquell temps que els infants hi jugaven

25. Bull el most i la lluna s’aprima

25. de la joia que et vetlli la llar.»

26. N’he collit un branc gentil

27. La lluna ja minva un poc,

27. ix roja com una síndria,

28. la lluna tota es llanguia

28. Gessamins collits de nit,

28. ni els llavis rojos i humits

30. «Ai, mon desig, sota la pluja fina,

31. i l’àlber tendre amb el plomall d’argent».

33. Si per ta llum tot l’univers deixava,

33. hi veig al fons la teva llum més pura.

35. d’aquelles deixes de passat perfum.»

35. La melangia, amb un sol gest de mare,

35. ens agermana dins la llum

36. com un desig de pluges i de vent:

37. Ja fina el temps a vora teu. Ja minva,

37. que, eixint dels núvols lleus, estimba

37. Ara és l’engany dels dies allargant-se,

37. quan l’estiu ja llangueix i vol i dol,

38. Trèmula llum, olor de vinyes, flabiol

38. vora un doll de perfum, oh ma rosa lleugera!

39. La donzelleta del vellut vermell

45. d’algun record llunyà, esveltes i lleugeres

90. Jo m’allunyo, amb vestit lleuger

101. Peixos vestits de lluna

108. Ja esperava sentir-te, cant de la guatlla,

108. les petites congestes llunyanes

155

108. i el riu de muntanya que lluu,

109. però si cloc els ulls, et veig, lluny de la riba,

110. Ell mirava les branques dels seus avellaners.

111. fina com un pollancre en la brisa, dejorn,

118. i si ja brillen, nus, el pollancre i el vern

120. El lligabosc lluïa la flor prima

127. Vull pensar en aquells homes que conreaven terres

127. i entre l’argila fosca la rella resplendia.

156

4.3.2 Versos amb més de dues eles [l]

En els versos que ara sentiràs, de Marià Manent, fixa’t en la pronúncia de la ela.

3. Amb l’alta meravella del silenci,

3. Maldic del temps que engendra l’oblidança

4. quan el poblet dispers ens alimenta

4. del fruit dels seus conreus i la claror

4. i les perles del vas en degotís

4. amb l’ample estol virolat i lleuger,

5. l’ermita d’or, el pou i l’olivarda

5. i el bruc florit que ens guia pels camins.

5. i les paraules lentes a la lluna.

6. La vela del navili, com un arcàngel, lluu.

6. Duu l’àmfora d’argila i mira on fuig el vent.

7. Paisatge dolç en el crepuscle lent.

7. Adés la nit i el crepuscle i el dia.

8. de la vela i el pi.

11. i la immortal claror de l’altra Vida.

11. i dins l’argila immòbil i colrada

19. del las setembre, pesant de la fruita

19. Ara el teu vi jau al cor de la fosca

21. la pell del cep, la sang del crepuscle

22. policromada talment com la posta,

25. i pels núvols esmola el coltell.

25. La frescor matinal regalima

25. I m’ha dit la subtil Melangia,

26. vora l’acàcia polida

26. quan les roses del jardí

26. Jo me’ls contemplo de nit,

26. tremolen dins el perfum

157

27. a la carena ondulant

27. amb tremolors de celístia,

31. amb l’amigueta de la vesta clara

31. perquè l’amiga la portés al pit»!

32. color de mel, l’atzur fresc com una aigua

32. i l’ampla mar i la música clara

44. I s’adorm pàl·lida i tranquil·la

45. Tal les dolces amigues en la pàl·lida llum

45. el vent imperceptible fa un vol de cabelleres

46. vora el verd pàl·lid del vinyar.

47. ¿no sentiu l’ànima malalta

47. i dins l’aigua tremola el cel.

48. ni l’acàcia florida i alta,

48. la seda i l’or del teu cabell.

49. Aire dels cims, porta al frec de les ales

49. Sento la sang al meu cos com la flama

49. damunt l’or vell de les teules antigues.

50. Quan brilla al sol la congesta llunyana

50. i els nuvolets com la rosa s’esberlen.

50. l’oliverar de metall i les vinyes.

50. Veig els colors de la vall, on governa

50. el seny humà, que en limita l’amplada.

50. del tros on sagna la llum tremolosa.

50. L’ànima s’omple d’atzur. És immòbil

51. I si al meu front s’afeixuguen les ombres,

51. m’oferiràs tot el cel i la flama

52. I sentia la boira del cel

53. Tu que vetlles els núvols més clars

53. i l’acàcia i el bruc de les comes:

54. ara que l’alba els finestrons colora,

54. ritme valent i clara melodia,

158

54. I ha sentit pel camí del tossal

54. i, al bell cim de la vela, el fanal

61. Aroma dels til·lers florits, ben nova i dolça.

64. Brilla el sol a les herbes, però tu veus l’argent

64. i dus una gran perla pàl·lida sota els ulls,

64. ondulats com una alga tranquil·la.

65. el color de l’albada:

72. les platges de la nit.

83. i veurem el salmó i la merla al seu niu,

83. l’ocell més dolç a les branques cantant,

83. ah, les ales plegueu;

86. La veu prima dels grills, l’alè de les glicines.

92. I les aglans madures, pel camí,

102. he tremolat com l’herba i com l’espiga

159

4.4 Poemes

Es pot definir el poema, segons Mukarovski, com la forma literària en què s’actualitza eldiscurs de la poesia, de manera que, obeint a una sèrie de regles internes i externes, el conjunt de les frases contingudes en el text constitueixen un subcodi propi, diferent deldiscurs del relat i de la llengua stàndard. (A. Marchese, 1986, p. 320-321)

4.4.1 «L’ombra», «Tankes», «Un amant crida el nom», «Conjuraria»

Ara sentiràs el poema de Marià Manent «L’ombra», i tot seguit el sentiràs vers per vers:

Pensa a tenir la cara i l’articulació de les barres ben relaxades.

L’OMBRA

59. Tristesa perfumada, rossinyol de la nitamb sospirs, al meu son vas fent una corona.El coixí feia olor de taronger florit,oh rossinyol, colgat d’estrelles i d’aromes!

Però, si em desvetllava, he vist que era de neuel jardí, i aquella Ombra hi venia, daurada:i es glaçava un somriure entre sa boca lleu,com l’aigua de la nit dins una rosa amarga.

Ara escolta uns poemes de Carles Riba:

TANKES de les Quatre Estacions

XII

173. Sembla, aquests xisclesd’oreneta, que esquincinla tarda prima.Cor, ja tornen les barquesamb la vela esblaimada.

160

XV

174. Una altra fulladesisteix de la branca;cada vegadael jardinet em semblamés gran, i que ens oblida.

UN AMANT CRIDA EL NOM

185. Déu podia haver fet descloureuna rosa més, la més noble,en l’alba d’una illa sense homes;per un remot canvi nocturn,entre el seu cel i el nostre rompreen somrís un astre, el més pur;en un golf secret, fer expirartota la dolçor del mar granen l’onada més radiant:ha preferit que un amant, solpel trist carrer, digués un nom, de sobte l’inefable nom,el cridés al vent matusserque venteja tots els rosers,les veles de tots els nauxers,i fa rosa la nit humildel gai vianant sense asil.

CONJURARIA

187. Conjuraria, mans al cel, la niti amb la nit una tempesta ardent:

grans vents que desnaturen harmoniosos llacs,i corns d’empait sorrut dins la dolçor dels bacs,i brusques morts d’estels; i de sobte, després,

una aurora esclatant que et revelés–conjuraria, mans al cel,per a omplir els teus braços oberts.

Em caldria, la mà sobre el teu front,el parlar d’un llenguatge inexistent:

violins entre els nacres d’un silenci marí,i aloses sobre el món en son primer matíi sil·labeig de fonts; i de sobte, després,

ton nom quotidià que et despertés–caldrien per a acompanyar,amor, els meus somnis oferts.

161

4.4.2 Palatals

Posa atenció als sons palatals del poema de Marià Manent.

No t’oblidis de tenir els llavis flonjos.

SANT FRANCESC ES MORIA

101. Peixos vestits de llunai de rosa salvatgeespien, riu amunt,ton últim romiatge.

Les tórtores, amb alesde núvol i de neu,dalt dels verns fan un planymés tremolós i lleu.

I ha sentit com un plor de mare o de germanaun àngel que beviaa la font muntanyana.

Practica les palatals, en el poema de Marià Manent.

TARDOR A VILADRAU

117. Com grans monedes d’or, d’un or prim i lleuger,cauen les fulles dels til·lers, gronxadesen el sol de novembre. El jardí té

un fregadís d’abril, de sedes oblidades.

Avui no duus oreig, tardor suau, no esbullesles agulles dels cedres vora la pluja d’or.

Tenen com una pau joiosa aquestes fullesmorint-se, i mig sospiren: «Res no mor.»

Fins al peu dels grans cedres es daura l’ombradiud’aquest jardí tancat, reclòs com una illa.

Cada fulla, en silenci, caient tranquil·la, diu:«La vida passa, es fon, i torna, i brilla».

162

V Texts

163

5.1 Narrativa

5.1.1 Informatius i de divulgació

Com a exercici, fixa’t que la veu és conseqüent amb la manera en què el text és presentat,tant pel que fa a la grafia com a la distribució espacial.

LITERATURA ORAL DE LA FRESNEDA (FRANJA D’ARAGÓ)

Amb aquest títol s’ha publicat, patrocinat per l’ajuntamenti l’Associació Cultural del Matarranya, un llibre de RafaelFerrer Burgués, que en setanta planes recull embarbussa-ments, endevinalles, tornaveus, «tretzanaes» (per endevi-nar el temps que farà l’any que ve), 840 frases fetes, 746 re-franys, corrandes i notícies sobre la festa de sant Antoni, lamés popular del poble. L’obra, una més dins l’extraordinà-ria recopilació de la cultura popular de la Franja de Ponent,és d’una gran riquesa i servirà de guia no sols als fills delpoble, sinó als qui estudien aquesta mena de literatura.També és una eina important per a l’escola de les pobla-cions de la zona, atès que bona part del material recollit esrepeteix per la comarca. Per a més endavant caldria de feruna altra recerca de cançons llargues i potser explicaralguns refranys, embarbussaments, etc. I no oblidar les lle-gendes, les tradicions, els contes populars, l’onomàstica,etc. (v. A. M., Serra d’Or, [423] 71)

REFRANYS SOBRE EL PA I EL BLAT

Les edicions de l’ateneu de Tarragona han publicat un vo-lum de cent cinquanta planes sobre El blat i el pa a les ditescatalanes. L’autora, Esther Forgas i Berdet, hi classifica lesmil dues-centes parèmies sobre la matèria al llarg del ciclede la sembra, la creixença, les eines agrícoles, la batuda i lapreparació del pa al forn, etc. De tant en tant, Esther For-gas esmenta alguna cançó tòpica que s’hi refereix i finsalgun text d’algun autor clàssic. L’autora farceix els re-franys amb explicacions pertinents i així ens dóna un con-junt molt ric i molt útil. (v. A. M., Serra d’Or, [423] 71)

POSA’T EN LA LÍNIA DEL FUTUR AMB L’AGRUPACIÓ GALÀXIA

L’Agrupació Galàxia és molt més que una entitat: és tot un club al servei dels seus socis... i amb un munt d’avantatges.Activitats lúdiques i esportives... serveis immobiliaris ifinancers... ofertes de viatges... i, per descomptat, tot tipusd’assegurances.L’Agrupació Galàxia vetlla per la seguretat dels seus membres.Si ets professional, assegura’t d’unir-te als professionals:Agrupació Galàxia del Comerç i la Indústria, la línia del futur.

VIATGES ALS MILLORS PREUS... assegurances amb condicionsespecials...espectacles amb el 25% de descompte...Tots aquests avantatges i molts més són només per a vostè.Només per domiciliar la seva pensió a Caixa de l’Univers.

Beneficiï-se’n! Ara és el moment, perquè a més Caixa del’Univers li ofereix un 0,50% més sobre el tipus d’interès ales noves imposicions a termini fix.

Informi-se’n al servei familiar de Caixa de l’Univers.93 - 13 15 23 45 Caixa de l’Univers, amb les persones grans.Amb les grans persones.

ELS UNIVERSITARIS ET DESITGEN UN BON 2030

Ei, per CAP D’ANY viatja al futur. Vine al CAP D’ANY UNI-VERSITARI a ESTUDIS URANIANS, una super-festa total,amb nèctars estel·lars, barra lliure de rosada i malvasia, i amés a més, sorteig de 20 viatges a la neu i una ala Delta.

Compra ara mateix la teva entrada anticipada a 30 dracmes.Sant Pere més Baix, 7, Ciutat del Teatre, s/n. CAP D’ANY URANIÀ, Pla de la Calma s/n, Montseny.

164

L’ESGRIMA TORNA A TORTOSA

El dissabte 19 i el diumenge 20 de febrer, torneig interna-cional Ciutat de Tortosa al Poliesportiu Municipal del Delta.Un cap de setmana per gaudir dels millors tiradors en espa-sa masculina, en una prova puntuable per a la copa delmón.

Els dies 19 i 20 no t’ho perdis i vine a viure en directe el tor-neig més important del calendari mundial d’esgrima alPoliesportiu Ciutat de Tortosa del Delta.

AQUESTA INFORMACIÓ HA ESTAT OFERTA PER MIS-SATGERS MERCURIANS.

ELS OCELLS AMICS, de Josep Maria de Sagarra (1967)

708. A Catalunya tenim quatre menes d’orenetes: l’oreneta dexemeneia, que és la que més abunda per tot arreu, l’orene-ta de finestra, que també és anomenada culblanc i solrodar per les ciutats i llocs de molta gent; l’oreneta deribera, que ja és més escassa i volta pels camps a les voresdels rius i torrents; i el roquerol, que és una oreneta menu-da, tota negrosa, i només es troba en els llocs de muntanyai a les masies apartades.

710. Aquells bons dies de primavera, quan encara és ben fosc itot just comença a clarejar a la ratlla de l’horitzó, i es veuprimer una faixa de color de perla, que es va emblavint idesprés es va enrosant, les orenetes es desperten i comen-cen a xisclar.

721. ¿No heu vist mai aquests caganius trafalmeques, aquestspetitets entre els petits, i entremaliats entre els entrema-liats, que anomenem el reietó i l’ull-de-bou? Ocells de pri-mavera i d’hivern, que no ens abandonen mai i que noparen mai de cantar, el reietó i l’ull-de-bou són la delíciade les branques seques, l’alegria de la neu i la música del celhivernal.

725. Algú diu que les òlibes, de nit, se’n van als colomars a fermal; i això és una mentida de les més lletges. És veritat queles òlibes es fiquen a casa dels coloms; però els coloms noels tenen gens de por, i fins se les estimen i els fan lloc.

165

EL ROMANÇ DE TRISTANY I ISOLDA

Traducció i nota preliminar de Carles Riba

NOTA PRELIMINAR

A mitjan segle V, part de la població cèltica de la Gran Bre-tanya, empesa per invasors germànics, travessà la Mànegai fundà una petita Bretanya a l’Armòrica, conservant-hillengua i costums. Una altra part, major, restà arraconadadins l’illa. Raça apassionada, decantada a la superstició i almisteri, elaborà de bonhora amb les seves tradicions i mi-tes una poesia abundant. Arpistes bretons de banda i bandade l’Estret, cantors i contadors alhora, la difonien entrel’Occident feudal, en curts poemes anomenats lais. Des delsegle XII, un cert nombre de trobadors francesos i anglo-normands (de llengua francesa també), oferint-los ja lestradicions èpiques nacionals poca matèria per a nouscants, acudiren a les llegendes estrangeres, especialment ales de la Gran Bretanya. Els lais foren completats uns ambaltres, o desenrotllats a lloure, i constituïren els anomenatsromans o romanços; mot que serví de primer per designartot relat en llengua vulgar o romana, i particularment elsllargs poemes d’origen foraster o erudit. Eren escrits enversos de vuit síl·labes (o de nou com comptaríem nosal-tres), rimats de dos en dos, i més tard simplement en prosa;i destinats a la lectura, així com les Cançons de Gesta erenmés aviat recitades. (v. J. Bédier, 1990)

166

5.1.2 Anuncis

Com a exercici, fixa’t que la veu és conseqüent en la manera en què el text és presentat,tant pel que fa a la grafia com a la distribució espacial.

GALERIA JOAN GASPAR

Plaça del Dr. Letamendi, 1 - 08007 BarcelonaTelèfons 323 07 48 - 323 08 48 - Fax 451 13 43

(v. Serra d’Or [423] 71)

lamontserratina

Coques de Montserratpastes i dolços

Comtal, 15 Santa Anna, 39Telèfon 318 16 91 Telèfon 318 21 94

BARCELONA

(v. Serra d’Or [422] 70)

CLUB DE BUTXACA

NOVETAT

Kahlil GibranOBRA SELECTA

Volum que conté els llibres El profeta –utilitzat sovint com a llibre

de meditació–, El foll,El precursor i El caminant,

del poeta, filòsof i artista Kahlil Gibran.

144 pàgs. 775 ptes.

PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT

(v. Serra d’Or [422] 70)

167

5.1.3 Novel·la

Recull de paràgrafs extrets de la novel·la de Josep Maria de Sagarra Paulina Buxareu, ones reflecteixen característiques dels diversos personatges; l’autor els descriu de maneraque el lector té dades suficients per a imaginar-se’ls.

PAULINA BUXAREU

3. Jo vaig conèixer Víctor Buxareu i Buxareu en un dolç po-blet de muntanya on em deixo caure gairebé tots els estius.

En aquest poblet, no hi tinc casa pròpia ni llogada, ni unallenqueta de terra, ni una tomaquera tan sols; no m’hi lligacap interès material, per petit que sigui. Això és causa queel seu record no faci trontollar el meu egoisme: ni em treula son el presseguer exposat a la golafreria pública, ni elmestre de cases que no fineix la paret del galliner.

4. En Víctor Buxareu és un home obert i franc. Posseeix elsdots de l’admiració i l’entusiasme: és d’aquells que vanamb el cor a la mà. Sense ser un xerraire excessiu, li agra-da parlar, i parlar d’ell, com totes les persones ben inten-cionades.

Deu anar a la ratlla dels trenta-quatre anys, i físicament ésd’una vulgaritat simpàtica: ni alt ni baix, ni gras ni prim,tirant a bru, el cabell escàs, afaitat sempre d’una maneraimpecable; es deixa un bigotet com un raspall; té uns ullsatacats de miopia i una gran boca, on es marca una certaenergia viril.

Vesteix discretament, no diu mai cap paraula grollera, ésextraordinàriament efusiu, i quan dóna la mà estreny benfort.

4. El rostre de la senyora Buxareu és una harmonia daurada,fina i grassa, on es fonen les perles i les roses; i els seus ullssón dues llenquetes de cel tremoladís.

És una dona que ompliria de glòria la intimitat d’un burgèscapficat pel negoci, i vessaria tràgiques ombres a la capça-lera d’un adolescent inexpert. Però la senyora Buxareu éstranquil·la i honesta: els seus ulls, d’una sinceritat diàfana,reflecteixen sempre la cara bruna del seu marit, i tot el sant

168

dia no fa sinó repetir els noms dels seus infants, quatre gali-fardeus que no la deixen viure.

Aquesta dona, nascuda d’una mare troglodítica i d’un se-nyor Ramonet qualsevol, engendrada amb les angúnies de la botigueta i educada per unes monges incolores, tot desobte es manifestà meravellosa, enlluernant; i quan, peruna puja de valors, el seu pare es va engegar amb automò-bil de trompeta ferotge per l’asfalt del passeig de Gràcia, lasenyora Buxareu arribà a ser una donzella cobejable en totsels sentits. Aleshores vingué el festeig amb en Víctor, des-prés el casament, després quatre infants; i, malgrat aques-ta darrera circumstància, la gerdor no ha migrat del seucos, i la senyora Buxareu és una bellesa digna de totahonor.

5. La germana d’en Víctor, que es diu Lluïseta, és bruna peti-ta, té una cara simpàtica; no és bella, però és bufona, el cosben proporcionat; té la veu de noia aviciada, però sapdonar-li unes inflexions molt dolces que a ella li escauen bé.

La seva animeta no es manifesta mai. És d’aquelles noiesque, al començament de tractar-la, un no sap ben bé ambqui se les heu. Tan aviat diu una cosa encertada i graciosa,com es despenja amb una lletania de consideracions enfa-vades i ridícules. Tan aviat fa un gest de flexible llibertatcom s’encongeix en una hipòcrita virtut de col·legiala. Alpunt de la nostra coneixença acabava de complir divuitanys.

13. ¿La tia Paulina era un ésser menyspreable? Ben segurque no: una ràpida consulta a les mirades femenines i alsulls mateixos d’en Víctor m’hauria fet veure que la tiaPaulina era respectada, li donaven una certa valor, latenien per alguna cosa. –Llegeix molt– és tot el que enVíctor havia dit d’ella, però prou sabreu el que en certesocasions i en certs llavis té de valuosa una afirmació comaquesta.

28. El visitant era un home d’uns cinquanta anys, baixet,magre, d’ulls verdosos, dolcíssims sempre, amb una barbe-ta curta, el cabell una mica llarg, escàs a la cúpula i blan-quinós als polsos. Vestia modestament, però anava net i

169

endreçat. En Víctor el saludà. Li digué que s’assegués i quèvolia. El tal subjecte resultà dir-se Gaspar Melrosada, i eraprofessor de dibuix.

64. El piset agençat amb mobiliari propi; la catifa vermella queha escollit després de comprar un ram de violetes i unparell d’encasades tendríssimes, nevades de sucre; la tristaranera de la gorja fracassada, compassant-se amb un sorollde cullereta i amb la blancor d’un tovallonet brodat; l’es-trenyecaps que s’endormisca vora una cabellera femeninasense pompa ni crepè, ni agulles torturadores: tot això som-nia don Gaspar; i aquest pensament amable se li posa alcoixí on dorm, i li fa pessigolles al nas com un dimoniettemptador. Però don Gaspar pensa: «Com assolirem això?¿De quina manera?»

72. Es casaren a la parròquia de la Bonanova, i el pare Tudóva beneir-los. Fou una boda íntima, celebrada de matinet,sense dinar i sense invitats.

En Melrosada anava de levita; la tia Paulina duia mantelli-na negra. Actuaren de padrins en Víctor i un germà delpare Tudó.

72. Un dia vaig visitar la parella encisadora. Era pel més demarç. Feia un sol agradable i una temperatura tèbia. Elsdos esposos acabaven de dinar.

73. La mort de la tia Paulina va revifar-me una sèrie de records,divertits per a mi, còmics i sentimentals.

Josep Maria de Sagarra, 1967

170

5.1.4 Prosa poètica

Primers mots de l’obra El romanç de Tristany i Isolda

1. «Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d’amor i de mort?És de Tristany i Isolda la reina. Escolteu com amb granjoia, amb gran dol s’amaren, després en moriren un mateixdia, ell per ella, ella per ell.» (J. Bédier, 1990)

Extrets dels primers paràgrafs del conte Eleonora, d’Egar A. Poe, traduït per Carles Riba.

39. Vinc d’una raça assenyalada pel vigor de la seva fantasia il’ardència de les seves passions. Els homes m’han dit foll;però encara no és resolta la qüestió, si la follia és o no és lamés elevada intel·ligència; si molt del que és gloriós, si totallò que és profund, no brolla de malaltia de pensament, decertes fases d’un esperit exaltat a expenses de les sevesfacultats generals. [...]

40. Aquella que jo he estimat en la meva joventut, i de la qualjo ara escric assossegadament i netament aquests records,era la sola filla de l’única germana de la meva mare, difun-ta feia molt temps. Eleonora era el nom de la meva cosina.[...] (E. Poe, 1983)

171

VI Entonacions

173

Parlem d’entonació en referir-nos a la línia d’altures tonals o «melodia» d’una oració queindica si és una pregunta o una afirmació, si el parlant està sorprès, enrabiat, indecís, etc.(Diccionario de terminología lingüística actual, A. Werner i alt., 1981, p. 171)

6.1 Exclamació - interjecció

Exclamació: s’anomena exclamació un tipus d’oració, reduït a vegades a una interjecció,que expressa una forta emoció o un judici afectiu (Diccionario de lingüística, J. Dubois ialt., 1992, p. 263).

Interjecció: mot que expressa una impressió sobtada i que s’empra sense connexió gra-matical amb la resta del discurs (Diccionari general de la llengua catalana, P. Fabra, 1974, p. 1024). Alguns professionals tendeixen a suprimir-les per la dificultat que troben a l’ho-ra d’expressar-les, sense adonar-se que són importants per a vehicular l’expressió.

6.1.1 Exclamacions (interjeccions) extretes de l’obra Otel·lo

Algunes exclamacions (interjeccions) extretes de l’obra Otel·lo, de W. Shakespeare, en latraducció de Josep M. de Sagarra (1980).

En el vers

18. IAGO: General! Són ells!

19. BRABÀNTIO: Oh, lladre repugnant:

21. UN MARINER: Ei! Ei!

37. MONTANO: Vulgui el cel salvar-lo!

39. CÀSSIO: Oh, contempleu-la!

40. DESDÈMONA: Oh, gràcies! Valent Càssio [...]

41. DESDÈMONA: I quin gran mentider!

43. OTEL·LO: Oh, ma bella guerrera!

44. DESDÈMONA: El meu Otel·lo!

44. IAGO: Va bé per ara;però jo us he de rompre les clavillesdel violí, com sóc un home honrat!

En la prosa

45. IAGO: [...] Que el teu cor discret no s’ho cregui pas! [...] Un brètol tan voluble, que té tot just prou enteniment simulantles formes d’una correcta i humana aparença, per satisfer millor la seva oculta passió pecaminosa! No! Ningú està més ben situat que ell! Ningú! Un brètol subtil i intrigant, un cercaocasions de primera! Que a la vista de tothom pot presentar i estrafer totes les qualitats, sense posseir mai una qualitat autèntica! [...].

50. IAGO: Oh, tots són amics nostres!

51. CÀSSIO: A la salut del nostre general!

51. IAGO: Oh, la dolça Anglaterra!

174

En el vers

53. CRITS DE FORA: Auxili! Auxili!

En la prosa

54. CÀSSIO: Llengua, tens, bandit!

En el vers

54. MONTANO: A veure, Lloctinent! Si us plau! Reteniu-vos una mica!

54. OTEL·LO: Ei! Atureu-vos, per les vostres vides!

56. MONTANO: Oh, noble Otel·lo, estic greument ferit!

56. OTEL·LO: Per Déu!

En la prosa

60. IAGO: Vinga! Vinga!

En el vers

61. IAGO: Ai, els impacients, que en són, de pobres!

69. OTEL·LO: T’ho prego, ja n’hi ha prou! Que Càssio torniquan vulgui! [...]

69. DESDÈMONA: Però, escolteu, això no és un favor;això és com si us pregués de portar guants,o de menjar un bon plat o d’abrigar-vos;com si sol·licités alguna curaen el vostre profit! [...]

71. OTEL·LO: Què en penso, senyor meu! És el meu eco,punyal! Com si tingués a dins el capalgun monstre que és massa fastigósper poder-lo ensenyar a la llum del dia!

75. OTEL·LO: Ah, no t’ho creguis pas!

80. OTEL·LO: Enrere! Vés-te’n!M’has posat a la roda del turment!

175

81. OTEL·LO: Tu, miserable,prova’m que el meu amor és una puta!

82. IAGO: Un xic més murri,hauria d’ésser! Que l’honestedatés una mena de beneiteria del tot inútil!...

83. OTEL·LO: Pels puntals del món!

83. OTEL·LO: Mort i condemna! Oh!

84. OTEL·LO: Està molt bé, la prova,una prova vivent de com m’enganya!

84. OTEL·LO: Monstruós! Monstruós!

En la prosa

105. OTEL·LO: És cert. Però quina pena, Iago! Oh Iago! Quina pena, Iago!

En el vers

106. LUDOVICO: Déu vos guardi, digníssim General!

108. OTEL·LO: Oh, dimoni! Dimoni! Si les llàgrimesd’una dona la terra fecundessin,cada gota faria un cocodril!

114. DESDÈMONA: No, us ho juro,per la salvació meva!

114. OTEL·LO: Aleshores,senyora, mil excuses, jo us he presper aquella gran puta de Venèciaque es va casar amb Otel·lo! (Cridant:) Ei! Majordoma [...]

115. DESDÈMONA: Oh, no! Jo ja no en tinc!

115. DESDÈMONA: És molt propi que em tracti així, molt propi!

115. EMÍLIA: Iago! El meu amo l’ha tractat de puta;li ha engegat uns ultratges i uns renecs,que els cors decents no poden suportar-los!

176

116. DESDÈMONA: És la meva fortuna miserable!

116. EMÍLIA: No, la forcaque el perdoni, i l’infern li peti els ossos!

117. IAGO: Dona, no cridis tant!

117. EMÍLIA: Maleït siga!Algun ensumaplats d’aquesta menaera el que a vós us feia rodar el capi us feia sospitar de mi i del Moro!

117. IAGO: Vós sou una beneita; aneu, aneu!...

118. DESDÈMONA: Què més voldriaque només fos això!

122. EMÍLIA: No voldria que mai l’haguéssiu vist!

123. EMÍLIA: Oh, no ho dubteu! [...]

124. DESDÈMONA: No! Per aquesta llum del cel!

127. CÀSSIO: I a mi m’han esguerrat per sempre!Auxili, Auxili! Als assassins! Auxili!

128. RODERIGO: Oh, miserable brètol!

129. CÀSSIO: Iago! Estic malferit! Doneu-me ajuda!

129. IAGO: Oh, l’assassí canalla! (Iago clava el punyal a Roderigo.)

129. RODERIGO: Oh, Iago maleït! Gos inhumà! (Mor.)

129. IAGO: Assassinar a les fosques! on es fiquenels bandits sanguinaris! Quin silencihi ha a la ciutat! Ei! Lladres! Assassins!

130. BIANCA: Oh, el meu estimat Càssio!Dolcíssim Càssio! Càssio! Càssio! Càssio!

132. EMÍLIA: Ai, el bon cavaller! El digníssim Càssio!

135. OTEL·LO: Oh, dolça criatura, vés amb compte,vés amb compte, no facis un perjuri!

177

136. DESDÈMONA: Déu meu!La meva por endevina! [...]

137. DESDÈMONA: Deixeu-me tan sols viure una mitja hora!

137. EMÍLIA: Senyor! Senyor! Obriu!Senyor! Senyor!

138. EMÍLIA: No, no! Càssio no és mort!

139. DESDÈMONA: Oh, ben injustament,injustament matat!

140. EMÍLIA: Ets temeraritu com el foc, si dius que ella era falsa!Si era celestialment fidel!

140. EMÍLIA: Oh, missenyora!La infàmia ha fet riota de l’amor!

143. EMÍLIA: Quina infàmia! oh, quina infàmia!

143. OTEL·LO: Oh! oh! oh! (Otel·lo caient sobre el llit.)

143. EMÍLIA: Així! Rebolca-t’hi i bramula!Perquè mataves la innocent més dolçaque mai hagi aixecat els ulls al cel!

143. OTEL·LO: Ella era impura! [...]

143. GRATIANO: Pobra Desdèmona! [...]

144. EMÍLIA: Oh, moro estúpid! [...]

148. CÀSSIO: Oh, el bestial descregut!

148. OTEL·LO: Oh, el perillós desvergonyit! [...]

148. OTEL·LO: Oh, foll! Oh, foll! Oh, foll!

150. LUDOVICO: Oh gos d’Esparta,més ferotge que el mar i que l’angoixa [...]

178

6.1.2 Exclamacions (interjeccions) extretes de l’obraAntoni i Cleopatra

Algunes exclamacions (interjeccions) extretes de l’obra Antoni i Cleopatra, de W. Shakes-peare, en la traducció de Josep Maria de Sagarra (1980).

En el vers

10. ANTONI: Poca cosa és l’amor quan es mesura!

16. MISSATGER: Ai, la naturade les males notícies sol podrirel qui les diu!

22. CLEOPATRA: Oh, mai cap Reina foutan brutalment traïda! [...]

24. CLEOPATRA: Oh, el més fals dels amants!...

24. ANTONI: Oh, prou reganys! [...]

29. CLEOPATRA: Càrmion!

29. CLEOPATRA: Ah! Ah! Dóna’m mandràgora per beure.

30. CLEOPATRA: Oh, Càrmion! [...]Oh, afortunat

cavall, que portes tot el pes d’Antoni!

30. ALEXAS: Salut, Reina d’Egipte!

30. CLEOPATRA: Que n’ets de diferent de Marc Antoni!

32. CLEOPATRA: Oh, que t’escanyi l’èmfasi! Contesta:«El brau Antoni!»

32. CÀRMION: Oh, Cèsar coratjós!

32. CLEOPATRA: Per Isis! Et faré sang a les dents,si encara poses al costat de Cèsarel meu home entre els homes!

44. AGRIPA: Meravellosa egípcia!

179

50. CLEOPATRA: Oh, temps!Quin temps, aquell! [...]

53. CÀRMION: Conteniu-vos, senyora! És innocent!

53. CLEOPATRA: Hi ha innocents que, del llamp, no se n’escapen!

71. ENOBARB: [...] Oh! Cors, llengües, pintors, escribes, bards,poetes, no podríeu donar idea, ni dir ni demostrar, cantar o escriureni calcular fins on estima Antoni!

73. OCTÀVIA: Oh, noble germà meu!

74. LÈPID: Que tot el nombredels estels il·lumini el teu camí!

74. CÈSAR: Adéu-siau, adéu-siau! (Besa Octàvia.)

82. OCTÀVIA: Salut, Cèsar! el meu senyor! Salut, Cèsar estimadíssim!

88. TAUROS: Senyor!

89. ENOBARB: Perdut, perdut! Tot està ben perdut!

89. ESCARUS: Déus, deesses i tot el vostre sínode!

90. ENOBARB: Ai las! Ai las!

91. ANTONI: Si jo he fugit!Si he ensenyat als covards com s’ha de córrer,com es dóna l’esquena! [...]

92. EROS: Mireu-vos-la senyor!

92. ANTONI: Oh, fora; deixa’m!

92. CÀRMION: Oh, bona Emperadriu! Senyora meva!

93. CLEOPATRA: Ah! Reposeu!

93. CLEOPATRA: Està bé...; sosteniu-me, dones... Oh!

94. CLEOPATRA: Oh, perdona’m!

104. CLEOPATRA: Ah, estimat, si així fos, que, del meu cor,el cel n’engendri calamarsa dura

180

i emmetzinada, i la primera pedraem caigui al coll i que fonent-se em mati!

104. CLEOPATRA: Ah, valent senyor meu, ara t’escolto!

105. ENOBARB: Ara voldrà que el llamp se li agenolli!

109. ANTONI: Ah, ha, ha!Que m’atrapi la bruixa, si ho volia!Broti la gràcia allí on cauen les llàgrimes!

111. ANTONI: Eros! La meva armadura, Eros!

113. SOLDAT: Que els déus, Antoni, et donin un bon dia!

113. ANTONI: Tant de bo haguéssiu, tu i les teves nafres,fet pes en mi per a combatre en terra!

117. ANTONI: Guaita com fugen!

119. CLEOPATRA: Oh, Rei de reis!Oh, força il·limitada! [...]

123. ANTONI: Oh, sol!, ja no veuré més com t’aixeques!

127. ANTONI: Oh crapulós eunuc, vés-te’n i calla!Ella és qui m’ha traït, i morirà!

132. DIOMEDES: Aquí! La guàrdia de l’Emperador!La guàrdia aquí! Vostre senyor us demana!

132. TOTS: Quin mal dia!

133. CLEOPATRA: Oh, sol!Crema la gran esfera on et bellugues!Que la platja voluble d’aquest mónsigui tota ennegrida de tenebres!Antoni, Antoni, Antoni! Auxili, Càrmion!Auxili, Iras, auxili! Auxili, amics!Ajudeu-me; porteu-lo aquí a la vora!

133. ANTONI: Calma! No és Cèsar qui ha ensorrat Antoni;Antoni ha estat vençut per ell mateix!

133. CLEOPATRA: Tenia d’esser així, que no podianingú, fora d’Antoni, vèncer Antoni;però quin greu que em sap veure’l vençut!

181

134. TOTS: Oh, quin trist espectacle!

135. CLEOPATRA: Oh, entre els homes el més noble,

135. CÀRMION: Oh, senyora, senyora!

139. CÈSAR: Oh, Antoni!A això t’he reduït! [...]

139. EGIPCI: Que els déus et protegeixin!

142. IRAS: Oh, Reina!

148. CLEOPATRA: Mireu, Cèsar! Mireu com s’arrosseguendarrere l’èxit! Ara els meus són vostres,i, si el destí es girés, serien meus els que són vostres! [...]

151. IRAS: Oh, déus! Oh, déus!

154. CÀRMION: Estrella d’Orient!

154. CLEOPATRA: Calma, silenci!

182

6.1.3 Exclamacions (interjeccions) extretes de l’obra Un somni de nit de Sant Joan

Algunes exclamacions (interjeccions) extretes de l’obra Un somni de nit de Sant Joan, deW. Shakespeare, en la traducció de Josep Maria de Sagarra (1980)

En el vers

13. TESEU: Bella Hipòlita: nostra hora nupcials’acosta ja; quatre feliços diesduran la lluna nova, però quant a poc a poc va decreixent la vella!

14. EGEU: Feliç sigui Teseu, nostre gran Duc!

14. TESEU: Oh, gràcies, bon Egeu! ¿Què és el que et porta?

18. EGEU: Oh, l’insolent Lisandre! [...]

19. LISANDRE: Ai las! Perquè mai no he pogut llegir ni he pogut escoltar faula o històriaen les quals la corrent d’un viu amorpugui lliscar tranquil·la! [...]

20. HÈRMIA: Oh, creu! Lligar l’alçada amb la baixesa!

20. HÈRMIA: Oh, desgràcia! Lligar amb el vell el jove!

20. HÈRMIA: Oh, infern! Escollir amor amb l’ull dels altres!

21. HÈRMIA: Oh, bon Lisandre meu,per l’arc més poderós de Cupidó,pel seu millor dardell daurat de punta,per la innocència dels coloms de Venus,pel que lliga esperits i amors emparai per la flama que cremà la reinade Cartago quan aquell fals troiàli va fugir amb les veles desplegades,

22. per tots els juraments trencats pels homes,que sempre han fet un nombre més crescut, que totes les paraules de les dones, [...]

23. HELENA: Oh, si, això, ho aprengués el meu somriure!

183

23. HELENA: Oh, si els meus precs fessin igual efecte!

23. HELENA: I, jo com més el vull, més m’avorreix!

25. HELENA: Com en sort una és pobra i l’altra és rica!

36. OBERON: Oh, mal encontre al clar de lluna,orgullosa Titània.

44. HELENA: Oh, sí!, al temple, i al camp, i a la ciutat,vos m’heu ofès. Vergonya de Demitri!

50. LISANDRE: I em llançaré en el foc pel teu amor!Diàfana Helena! [...]

51. HELENA: Oh, no ho digueu, Lisandre, no ho digueu;

59. FLAUTA: «Oh, Píram resplendent com lliri blanc,roig com la rosa en triomfal roser,

60. jove eixerit, jueu trempat i franc,incansable i fidel com un corser!

En la prosa

60. GARLOPA: «A la tomba de Ninus», beneit!

En el vers

64. FLORDEPÈSOL: Salve, mortal!

68. HÈRMIA: Enrere, monstre!

69. HÈRMIA: [...] Oh, sigues franc un cop, un cop per mi;digues la veritat! Mentre dormiatu l’has assassinat, perquè despertno li hauries gosat mirar la cara!Ja és tota una proesa! [...]

72. DEMETRI: Oh, Helena, dea, nimfa, perfecta,divina! [...]

73. HELENA: Oh, despit! Oh, infern! [...]75. HELENA: Guaita! Ella també és de la conxorxa! [...]

Oh, Hèrmia injuriosa! Oh, noia ingrata! [...]76. Oh! Nosaltres, Hèrmia,

184

que com dues deesses de l’enginyhem creat amb la punta de l’agullauna mateixa flor, amb un sol model,en el mateix coixí seient les dues,cantant un mateix cant i al mateix to,com si les vostres mans, nostres espatlles i nostres veus i nostres esperitsfossin dins un sol cos! [...]

81. HÈRMIA: Ai las! Vós, comedianta, corc de flors!Lladregota d’amor! Què! [...]

83. HÈRMIA: I encara em diu petita!Sempre el mateix; tan sols menuda i baixa!

87. DEMETRI: Lisandre, parla encara! Què!

88. PUCH: Tu ets el covard; tu sí, que bravategesamb els estels i dins a la garrigaque et vols batre i no véns! Vine, gandul;vine, noiet; t’alliso amb una verga!Malaguanyada espasa per a tu!

89. DEMETRI: Fuig! [...]

89. HELENA: Pesada, llarga i fatigosa nit,escurça l’hora! [...]

95. TITÀNIA: [...] Oh, com t’estimo! Oh, que m’agrades!

97. TITÀNIA: Ei, música! [...]

98. OBERON: Sona, música! [...]

En la prosa

106. FLAUTA: Oh, Seient dolç i fatxenda! T’has perdut dotze sous diaris per tota la teva vida!

106. GARLOPA: Seient!... Oh, dia grandiós! Oh, l’hora sortosíssima!

En el vers

110. TESEU: [...] Joia, gentils amics, i dies frescosd’amor; que vostres cors us acompanyin!

185

110. LISANDRE: I que acompanyin més els vostres passosreials, i vostra taula i vostre llit!

117. PÍRAM: Oh, nit esgarrifosa! Nit tan negra de to!Oh, nit que ets nit quan no és de dia!Oh, nit; oh nit! Ai, ai, compassió!

123. PÍRAM: Gràcies, oh, lluna, pels teus raigs de sol;gràcies, oh, lluna perquè brilles ara;pels teus graciosos, daurats, lluents dolls,penso de Tisbe tastar la mirada.

però, aturem-nos, oh, dissort!,però, mireu, el pobre noi,quin cas terrible es presenta!

130. PUCK: [...] I ara deu-me les mans, si som amics,i ja veureu com paga bé Rupit! (Surt.)

186

6.1.4 Observacions

Es pot constatar que ens els versos extrets de les obres vistes anteriorment, Otel·lo, Antonii Cleopatra i Un somni de nit de Sant Joan, l’exclamació correspon a l’estat d’ànim princi-pal del personatge expressat en la frase o frases que es troben a continuació.

Hi ha obres on el nombre d’exclamacions (interjeccions) és més nombrós, d’acord amb eltipus de tensions dramàtiques que hi tenen lloc; així, observem que a Otel·lo, les exclama-cions hi sovintegen més que no pas a Antoni i Cleopatra i a Un somni de nit de Sant Joan.

187

6.2 En poemes

Entonacions de l’admiració

Escolta i repeteix el poema de Carles Riba.

121. AIRE CREPUSCULAR

Vanes flors del dia, les horescollides lentament per llursola beutat al pur atzur,que en decora ses rases vores!

Puix que el llarg camí no consentel tan fràgil bagatge, cada dia més amb mà resignadadins els llacs rosats del ponent

us llançaré: caiguda encesa,cercle que dilata el seu ordel cor de la nit al meu cor,de ma nuesa a sa nuesa!

Practica amb la tanka que tot seguit sentiràs:

171. VASTITUDS

Dins el vent la mari dins un viatge el món!I ta joventutdins la meva miradai la meva abraçada!

(C. Riba, 1988)

188

6.3 Interrogació

Acció d’interrogar; l’efecte. La pregunta va lligada directament al concepte d’interrogació.Observarem que no totes les preguntes es formulen de la mateixa manera ni tenen idèn-tica significació. Formalment la interrogació presenta diverses estructures, entre les qualspodem incloure la interrogació directa, la indirecta, la interrogació retòrica, etc. L’actitudd’interrogar ha de precedir la paraula.

6.3.1 Interrogacions extretes de l’obra Otel·lo

Algunes interrogacions extretes de l’obra Otel·lo, de W. Shakespeare, en la traducció deJosep Maria de Sagarra (1979).

9. IAGO: Però ¿és que no voldríeu escoltar-me?

12. BRABÀNTIO: ¿Què vol dir aquest escàndol? ¿De què es tracta?

20. OTEL·LO: ¿I què, si us obeís?¿Com podria complaure el Dux, que em crida,els missatgers del qual aquí presents, per negocis d’estat que són d’urgència,m’han de dur davant seu?

55. OTEL·LO: A veure! ¿Qui ha causat aquest desori?¿És que ens hem tornat turcs i volem fer-nosel que ha privat el cel que els turcs ens fessin?

En la prosa

67. OTEL·LO: ¿No és Càssio el qui acaba de deixar la meva dona?

En el vers

74. OTEL·LO: Això ¿a què ve?¿Creus que em faré una vida de gelós,seguint sense parar els canvis de llunaa remolc de sospites? [...]

78. DESDÈMONA: ¿Per què parleu tan feble ? ¿No esteu bé?

189

79. EMÍLIA: Oh, ¿i això és tot? ¿I quant me’n donaríeud’un cert mocadoret?

82. IAGO:[...] ...I què, ¿vós sou un home?

¿I teniu sentiments i teniu ànima? [...]

83. IAGO: [...] Doncs ¿què? ¿Quina certesa? ¿Què us puc dir?¿On és la convicció? [...]

85. IAGO: [...] ¿no haveu vistun mocador brodat tot de cireres,algun cop, en les mans de vostra dona?

109. LUDOVICO: ¿I aquest és aquell Moro que proclamanostre Senat suficient en tot?¿I aquesta és la natura invulnerabledavant les passions, la virtut sòlidaque ni dard d’accident ni tret d’atzarno poden foradar ni esgratinyar-la?

109. LUDOVICO: ¿Que és que en té el vici, o és que aquestes lletres l’han encès, i ha perdut el món de vista?

110. OTEL·LO: ¿I no us han allunyat?

110. OTEL·LO: ¿Amb el pretetx d’anar a cercar el ventall,o els guants, o la careta, o el que sigui?

111. DESDÈMONA: ¿Què és el que us plau senyor?

112. DESDÈMONA: ¿Amb qui, sóc falsa? ¿Amb qui? ¿I en què, sóc falsa?

112. DESDÈMONA: Ai, dia aclaparant! ¿Per què ploreu?¿Sóc jo la causa de les vostres llàgrimes?

114. EMÍLIA: Ai, senyor! ¿Què imagina aquest sant home?¿I com esteu, senyora? ¿Com esteu,bona senyora meva?

115. DESDÈMONA: [...] ¿Què he pogut fer per despertar-li l’ombrad’una sospita del pecat més lleu?

115. IAGO: ¿Què desitgeu, senyora? ¿Què teniu?

133. DESDÈMONA: ¿Qui hi ha? ¿És Otel·lo?

190

133. DESDÈMONA: ¿No voleu venir al llit, senyor?

133. OTEL·LO: ¿Haveu pregat aquesta nit, Desdèmona?

191

6.3.2 En poemes

Entonacions de la interrogació

Estrofes del poema Dona adormida, de Carles Riba

120. DONA ADORMIDA

¿Ets per a comprendre-ho fluentacord de forma i vida i hora,i dur-te a un sol sentit present,tu que dels teus sentits ets fora?

¿Ets per a vetllar, fràgil vasde dolços destins indefensos,infant gairebé, que el meu braçcobriria als somnis immensos?

¿Ets per a esperar, i et veurétornar en ta mirada, que s’obrefent pas a un pròdig viatgerencara atònit de no séquins plers remots que l’han fet pobre?

Primera estrofa d’Aire d’una gelosia, de Carles Riba

124. ¿Sobre quina il·lusió encaraposes verge el teu lent somriurede mil gelosos pètals –closaforça sense pes d’una rosa

suspesa que separauna ala del seu vol més lliure?

(v. C. Riba, 1988)

Primera estrofa d’Amor voluble com el vent, de Marià Manent

14. Amor voluble com el vent,per què m’omplies de recança?Ara fugia, ara s’atansa.Eres en mi o eres absent,amor voluble com el vent?

192

Primera estrofa d’Oda als carros matiners, de Marià Manent

54. ¿M’estic al llit, sense trontoll,ara que l’alba els finestrons colora,o duc als llavis un bri de fonoll,dintre d’un carro perfumat de boll,pels empedrats de la Ciutat sonora?

(v. M. Manent, 1989)

193

Bibliografia

195

Obres crítiques i diccionaris

DUBOIS, Jean, i alt.: Diccionario de lingüística. Madrid: Alianza Editorial, 1992.

FABRA, Pompeu: Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Antoni López Llau-sas, 1974.

LÁZARO CARRETER, Fernando: Diccionario de términos filológicos. Madrid: Gredos, 1990.

MARCHESE, Angelo, i FORRADELLAS, Joaquín: Diccionario de retórica, crítica y terminologíaliteraria. Barcelona: Ariel, 1986.

ABRAHAM, Werner, i alt.: Diccionario de terminología lingüística actual. Madrid: Gredos,1981.

MARTÍ CASTELL, Joan: Gramàtica catalana: curs superior. Barcelona: Edhasa, 1984.

— Gramàtica catalana, COU. Barcelona: Edhasa, 1986.

RUAIX I VINYET, Josep: El català en fitxes. Barcelona: J. Ruaix, 1976.

MARVÀ, Jeroni: Curs superior de gramàtica catalana. Barcelona: Barcino, 1968.

QUILIS, Antonio, i FERNÁNDEZ, J. A.: Curso de fonética y fonología españolas. Madrid: CSIC,1972.

— Métrica española. Barcelona: Ariel, 1991.

CERDÀ MASSÓ, Ramon: «L’estructura vocàlica del català comú modern». A: EstudisRomànics, 12, 1970.

— El timbre vocàlico en catalán. Madrid: CSIC, 1972.

COROMINAS, Joan: «Sobre l’elocució catalana en el teatre i la recitació». A Lleures i conver-ses d’un filòleg. Barcelona: Club Editor, 1974.

RECASENS I VIVES, Daniel: Fonètica descriptiva del català. Barcelona: Institut d’EstudisCatalans, 1986.

ALARCOS, Enrique: «Els sons africats». A: Estudi de lingüística catalana. Barcelona: Ariel,1983.

OLIVA, Salvador: Introducció a la mètrica. Barcelona: Quaderns Crema, 1988.

KAYSER, Wolfgang: Interpretación y análisis de la obra literaria. Madrid: Gredos, 1985.

LEON, P. & M.: Introduction à la phonétique corrective. París: Hachette/Larousse, 1973.

CRUTTENDEN, Alan: Entonación. Barcelona: Teide, 1986.

PERELLÓ, J., PERES, J.: Fisiología de la comunicación oral. Barcelona: Científico-Médica,1972.

PERELLÓ, J.; CABALLÉ, M.; GUITART, E.: Canto-Dicción. Barcelona: Científico-Médica, 1982.

LÓPEZ TEMPERAN, W.: Las técnicas vocales. Montevideo, 1970.

TESTUT, L., i LATARJET, A.: Tratado de anatomía humana (III). Barcelona: Salvat, 1985.

SPALTEHOLZ, W.: Atlas de anatomía humana, tomo segundo. Barcelona: Labor, 1987.

DINVILLE, Claire: Los trastornos de la voz y su reeducación. Barcelona: Masson, 1981.

MATRAS, Jean-Jaques: Le son. Vendôme: Presses Universitaires de France, 1977.

MALMBERG, Bertil: La phonétique. París: Presses Universitaires de France, 1975.

Obres citades

MANENT, Marià: Poesia completa. Barcelona: Columna, 1989.

RIBA, Carles: Obres completes/1 Poesia. Barcelona: Edicions 62, 1988.

SAGARRA, Josep Maria de: Obres completes (prosa). Barcelona: Selecta, 1967.

196

BÉDIER, Joseph: Tristany i Isolda. Trad. de C. Riba. Barcelona: Quaderns Crema, 1990.

POE, Edgar A.: Contes, volum IV. Barcelona: Quaderns Crema, 1983.

SHAKESPEARE, W.: Otel·lo. Trad. de Josep Maria de Sagarra. Barcelona: Institut del Teatre,1979.

SHAKESPEARE, W.: Antoni i Cleopatra. Trad. de Josep Maria de Sagarra. Barcelona: Institutdel Teatre, 1979.

SHAKESPEARE, W.: Un somni de nit de Sant Joan. Trad. de Josep Maria de Sagarra. Barce-lona: Institut del Teatre, 1979.

Anuncis diversos

A.M.: «Literatura oral de la Fresneda». Serra d’Or. Barcelona: Publicacions de l’Abadia deMontserrat.

A.M.: «Refranys sobre el pa i el blat». Serra d’Or. Barcelona: Publicacions de l’Abadia deMontserrat.

«Galeria Joan Gaspar», «La Montserratina», «Kahlil Gibran». Serra d’Or. Barcelona:Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

197

La sèrie Quaderns, de la col·lecció Materials

Pedagògics, recull principalment treballs

generats pel professorat de l’Institut del Teatre

(exercicis, quaderns de direcció de tallers,

apunts…), que poden ser d’una gran utilitat

a alumnes, professors i a qualsevol persona

interessada en les matèries, molt diverses,

que hi són tractades.

Exercicis per al Laboratori de Veu i de Dicció,

de Coralina Colom i Rosa-Victòria Gras,

és un quadern d’exercicis fruit d’anys de

dedicació, de recerca constant, de llarga

experiència pedagògica i d’una gran inquietud

per donar als alumnes del Laboratori de Veu

i de Dicció de l’Institut la millor formació

possible. La intenció del quadern és ajudar

a desvetllar i desenvolupar la capacitat

de percepció auditiva i física: arribar a saber

si hom utilitza correctament la veu o no.

Les autores han pretès que les persones que

practiquin els exercicis tinguin consciència del

fet quotidià de la parla –de la fonètica catalana,

en aquest cas– per poder arribar a assolir

després nivells més subtils en l’art de l’actuació

i de la interpretació.

exercicis per al laboratori de veu i de dicció

Documents