4.10. CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES DEL TILC

Raó per la qual he triat aquest punt és deu a que trobe que és un dels més importants a l’hora de donar les meues classes en valencià. Doncs, abans de començar faré una introducció de què és el TILC.

¿què es el TILC?

El TILC o tractament integrat de llengua i continguts és una forma d’aprendre una llengua en un context diferent del clàssic on només l’alumne tenia accés a la llengua a les classes de valencià. La metodologia TILC permet traspassar una part del treball linguístic a la resta d’àrees, com ara biologia. És el que s’anomena «instrucció en la llengua basada en continguts».Es a dir, la llengua s’aprèn arran dels continguts i viceversa.

D’aquesta manera es crea un context suficient d‟ús, amb activitats rellevants i significatives, de manera que el manteniment de la llengua vinga per la necessitat d‟usar-la en activitats habituals i necessàries per a la vida acadèmica.

L’adquisició de continguts rellevants en l’àrea de biologia es fa mitjançant… La narració d’un fet històric. La descripció d‟una ferramenta o d’una part del cos o procés. Les instruccions per a fer un experiment L‟explicació d‟un fenomen observat. L‟argumentació d‟un punt de vista.

CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES DEL TILC

la metodologia TILC es planteja com un enfocament pedagògic, innovador i flexible, caracteritzat per l‟ús d‟una llengua diferent de la L1 de l‟alumnat per a impartir els continguts no linguístics, alhora que es desenvolupen estratègies com ara justificar, resumir, descriure, demostrar... que es poden tractar millor en àrees no linguístiques.

Exemples de l’aplicació de la metodologia TILC seria donar ciències socials en valencià o la biologia. D’aquesta mena la llengua s’integra sense cap esforç i l’alumne l’utilitza en un entorn natural. Es a dir, els alumnes poden aprendre a expressar-se i guanyar nous coneixements a través dels continguts d’un altra matèria.

Els factors més destacats son:

1. És una metodologia centrada en l’alumne, que ha de promoure la seua implicació i els aprenentatges autèntics, inspirant-se en situacions i contextos pròxims a la realitat dels alumnes. Es tracta d’utilitzar la llengua de manera natural per a accedir als continguts. D’aquesta manera els alumnes faran un esforç per a aprendre-la, ja que la llengua es torna essencial i cobra significat.

2. És fonamental adaptar els textos a les seues competències o promoure altres estratègies per a facilitar la comprensió del contingut i del context. És a dir, de vegades haurà que adaptar els continguts fent-los més fàcils d’aprendre. Es poden utilitzar diverses estratègies per a aconseguir-lo, com ara utilitzar diagrames visuals amb etiquetes per a aprendre el nou vocabulari, també es poden adaptar els textos utilitzant subratllant el nou vocabulari o les noves estructures gramaticals.

3. Fomenta un aprenentatge interactiu i autònom. Interactiu pel que fa a la relació amb la resta d’alumnes i autònom ja que la metodologia està centrada en l’alumne. Tothom a l’aula ha de comunicar-se en valencià i això fa que es normalitze l’ús de la llengua. Expressions habituals a la llengua com ara demanar permís, demanar alguna cosa o fer una observació es tornen habituals i l’alumne les interioritza sense fer cap esforç.

4. Ús de múltiples recursos. Particularment pel que fa a l‟ús de les TIC. Hi ha una gran quantitat de recursos a la xarxa que permeten desenvolupar la competència linguística, com ara fer còmics, posar-li veu a uns dibuixos, fer un programa de ràdio. Tot aquests recursos poden integrar-se sense cap problema amb els continguts de la matèria. A biologia es poden fer còmics per a explicar com funciona l’efecte hivernacle o bé programes de ràdio on es tracte les malalties relatives als ulls, al cor, al ronyó...

5. Orientada a tasques. La tasca ha de ser la unitat essencial de procés, en què l’alumne realitza una sèrie d’activitats per a obtenir el producte final. A la metodologia TILC sempre es necessari que els alumnes produeixen alguna cosa, com ara el còmic que dèiem abans o bé que facen una representació teatral on simulen que

són astronautes de la NASA descobrint si hi ha o no aigua en altres planetes.

La dificultat de les tasques ha de ser progressiva i ha d‟estar lligada a la progressió de les destreses de l’alumnat. S’ha de començar amb tasques fàcils que ajuden a comprendre el nou vocabulari al mateix temps que s’assimilen els nous continguts.

6. L’enfocament per tasques i el treball per projectes

La tasca representa una unitat de treball, en què la llengua es fa servir amb un propòsit comunicatiu determinat amb la finalitat d’aconseguir un resultat o d’obtenir un objectiu.

Generalment, la tasca va precedida de pretasques, o tasques preparatòries o de bastida (plantejaments), que són activitats centrades en aspectes de la llengua o del contingut que l‟alumnat necessitarà per a elaborar la tasca final: una entrevista, una presentació electrònica, un menú, un tríptic, un diari...

Algunes propostes de tasques poden ser les seguents: L lista o pluja d‟idees. Ordenar i classificar. Comparar, trobar similituds i diferències. Solució de problemes. Compartir experiències personals

El treball per projectes comparteix moltes característiques amb l‟enfocament basat en tasques,

L L’alumnat treballa en un tema que li resulta interessant. L’alumnat utilitza la llengua amb un propòsit determinat. Es tracta d‟un treball col·laboratiu. L’aprenentatge té lloc durant el procés.