facultativa per prescripci0 concentraci(5i serveis sanitaris d'antares con suiting, joan barrub6s....

3
CONCENTRACI(5 PER PRESCRIPCI0 FACULTATIVA CONSOLIDACI6. Els grups hospitalaris es fusionen per tenir mdsforga quan negocien amb asseguradores i merges. DUBTES. E1 proc6s genera preoeupaci6 entre els actors m6s petits del sistema i aixeca les alertes d’alguns experts sobre possibles problemes de compethncia PAULA MAI~’U BARCELONA L es noticiesirumors de fusions, adquisieions i moviments societa ris han estat el remor de ions del sector sa nitari europeu darrerament. A l’Estat espanyol, la fusi6 d’IDC Salut i Quir6n, forjada abans de l’estiu arab la eompra de161% del segon, que estava en mans del ions de capital de rise Doughty Hanson, per part del principal accionista del primer, el ions CVC, ha posatla eirereta al pastfs. Per0, malgrat que s’hagi creat el primer grup hospitalari de l’Es tat, el pastis, lluny d’haver que dat enllestit, est/~ enearaen pro e6s d’elaboraei6. Si m6s no, algu nes parts desperten l’apetit de ions de capital de rise, d’actors locals i d’alguns grups que no es volen quedar enrere, E1 sector es tfi, per tant, en plena evoluci6 i s’espera que continuY la consoli daci6. Darrere d’aquest fenomen hi ha diverses causes. La primera, se gons experts i veus del mateix sector, 4s una concentraci6 pr~ via al mdn de les assegurances. En la darrera d4cada i mitja, aproxi madament, les companyies asse guradores han protagonitzat un proces de consolidaci6 que ha deixat el mercat en unes poques mans. L’Associacid Catalana d’Entitats de Salut, ACES, remar ca que, en els f6rums que com parteixen ambles asseguradores, es veu clarament el desequilibri: mentre que quatre companyies les m6s importants sdn Adeslas, Sanitas, DKViAsisa controlenel 85% del mercat assegurador es panyol,el sector hospitalari est,. altament atomitzat. Aix6 t4 conseqCihncies impor rants quan les dues parts han de negociar, una cosa que passa so AI capital de risc li interessa cr4ixer i la forma m6s r/~pida de fer-ho 4s eomprant JOAN GUANYABENS SOCI PRICEWAIE RHOUSECOOPERS Algunescl/niques s6n captives que les festegin per les seves tensions financeres CRISTINA CONI~L Tinc els meus dubtes que la consolidaci6 sanitaria generl valor a la societat JOAN BARRUB[~5 ANTARES CONSULqlNG vint ja que, de mitjana, el 63% de la facturaci6 dels hospitals i clini ques privades est5 condicionada directament pels convenis arab les asseguradores. Segons Cristi na Contel, presidenta de I’ACES, els grans grups asseguradors te hen un control del mercat i un poder que els permet pressionar les empreses hospitalaries per aconseguir preus m~s baixos. S’ha de tenir en compte, a m6s, que, en els darters anys, s’ha pro duYt una guerra de preus entre les asseguradores que ha provocat una baixada generalitzada de les p61isses de salut. "Set mds grans corn a grup els permetaugmentar el seu potencial per aconseguir conditions m6s beneficioses a llarg termini amb les assegurado res", argumenta Miguel Marti nez, director de desenvolupa ment de negoei de la consultora IMS Health. E1 mateix guany de capacitat a l’hora de negociar ambles rues, el guanyen a l’hora de nego ciar amb els metgesque s’hivolen instal.lar o estan ja instal.lats als seus hospitals i cldniques, segons Pau Negre,gerent de la consulto ra Comtec Quality. E1 soci de PricewaterhouseCoo pets expert en sanitat Joan Gua nyabens afegeix un altre motiu que ha abocat el sector sanitari privat a la concentraci6. Es tracta de la pres~ncia del capital de rise que, segons ell, ha actuat tom a motor de les compres i fusions. "L’tinic que els interessa 4s cr4i xer per poder vendre el que van comprar abansa un preu m6s alt. 1 la forma m6s rhpida de fer ho ~s eomprant." Delet, el capital de rise ha estat protagonista d’algu nes de les grans operations que s’han donat fins ara. El ions Doughty Hanson va comprar USP Hospitals i el 40% de Quir6n per fusionar les, i despr6s va ampliar el grup ambla eompra de Teknon. Per la seva banda, CVC, principal accionista d’IDC Salut, queja ha via adquirit recentment un pardi d’hospitals, ha estat l’impulsor de la fusi6 amb Quir6ndespr6s de comprar les actions que estaven en roans de DougthyHanson. Mes enll5 d’aquestsfactors, els experts parlen d’un proc4s de canvi de model que ha propiciat la concentraci6. La gesti6 dels cen tres sanitaris 6s cada cop m6s complexa, segons Guanyabens. "Aix6 fa dificil que una eliniea pe tita puguicompetir arab els grans grups i sobreviure", afirmael soei de PwC. Enaquest sentit, la pre sidenta de I’ACES assegura queen les darreres d~eades han tancat o han estat absorbides per grups m6s grans mores petites ellni El 83% dels hospitals privats espanyols creuen que es poden veure afectats quesque hi havia a tot el territori catala i que responiena un model de centre molt localitzat i nascut al voltant d’un metge o diversos professionalsde prestigi. L’ACCELERADOR. Per tant, la con centraci6 6s un fenomen que feia anys que s’estava eoent a Catalu nya, l’Estat i Europa. La crisi eco n6mica, que es presumiaque im pulsaria l’aetivitat de la sanitat privada per les retallades a la bliea, no ha tingut els efeetes es perats sobre aquest negoei no hi ha hagut un incrementsignifica tiu de p61issesd’asseguranqa, se gons fonts del mateix sector , que, rods o menys, s’ha mantin gut. En canvi, sique s’han tensio nat les finances d’algunesempre ses hospitalgries, sobretot les m~s petites, let que les ha deixat "bas Fa(;ana de I’hospital Quir6n Barcelona, integrat rant captives que les vagin feste jant ", diu Contel. "Durant la crisi, no hi ha hagut gaire activitat inversora, per6 ara la cosa comenga a recuperar se i es torna a invertir", comenta el director de la Unitat de Politiques i Serveis Sanitaris d’Antares Con suiting, Joan Barrub6s. Segons diu, rant els actors locals tom agents internacionals que havien abandonat el mercat espanyol anys enrere tornen a estar inte ressats a invertir. Joan Guanyabens assegura que altres gransgrupscorn ara Vtihas, Niza, Hospitales de Madrid i Hos piten estan intentant seguir l’es tela d’IDC Quirdn i comprant centres perque la seva base ins tal.lada creixi. Barrubds tambd augura que hi haura m4sconcen tracions i constata que alguns grups hospitalaris mitjans estan estudiant possibilitats de compra per cr~ixer i acostar seals m6s grans. Segons diu, no 6s escabe llat pensar que alguns d’aquests es puguin fusionar. L’expert afir ma que una de la places m4s cotit zades ~s Barcelona. "gs normal que qualsevol grup que no hi si gui, hi vulgui ser. I, en el ions, no queden tantes cllniques indepen dents." Fins i tot la sanitat concertada esta immersa en aquesta consoli daci6 del sector, segons Pau Ne gre. E1 gerent de Comtec Quality explica que l’administraci6 esta SECCIÓN: E.G.M.: O.J.D.: FRECUENCIA: ÁREA: TARIFA: PÁGINAS: PAÍS: ECONOMIA Semanal 1530 CM² - 180% 5760 € 2-3 España 13 Diciembre, 2014 Hospitals i Centres de Salut; Política Sanità

Upload: others

Post on 14-Feb-2021

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • CONCENTRACI(5

    PER PRESCRIPCI0

    FACULTATIVACONSOLIDACI6. Els grups hospitalaris es fusionen per tenir mds forga quan negocien ambasseguradores i merges. DUBTES. E1 proc6s genera preoeupaci6 entre els actors m6s petitsdel sistema i aixeca les alertes d’alguns experts sobre possibles problemes de compethncia

    PAULA MAI~’UBARCELONA

    Les noticiesirumors defusions, adquisieionsi moviments societaris han estat el remorde ions del sector sa

    nitari europeu darrerament. Al’Estat espanyol, la fusi6 d’IDCSalut i Quir6n, forjada abans del’estiu arab la eompra de161% delsegon, que estava en mans delions de capital de rise DoughtyHanson, per part del principalaccionista del primer, el ionsCVC, ha posat la eirereta al pastfs.Per0, malgrat que s’hagi creat elprimer grup hospitalari de l’Estat, el pastis, lluny d’haver quedat enllestit, est/~ eneara en proe6s d’elaboraei6. Si m6s no, algunes parts desperten l’apetit deions de capital de rise, d’actorslocals i d’alguns grups que no esvolen quedar enrere, E1 sector estfi, per tant, en plena evoluci6 is’espera que continuY la consolidaci6.

    Darrere d’aquest fenomen hi hadiverses causes. La primera, segons experts i veus del mateixsector, 4s una concentraci6 pr~via al mdn de les assegurances. Enla darrera d4cada i mitja, aproximadament, les companyies asseguradores han protagonitzat unproces de consolidaci6 que hadeixat el mercat en unes poquesmans. L’Associacid Catalanad’Entitats de Salut, ACES, remarca que, en els f6rums que comparteixen ambles asseguradores,es veu clarament el desequilibri:mentre que quatre companyiesles m6s importants sdn Adeslas,

    Sanitas, DKViAsisa controlenel85% del mercat assegurador espanyol, el sector hospitalari est,.altament atomitzat.

    Aix6 t4 conseqCihncies imporrants quan les dues parts han denegociar, una cosa que passa so

    AI capital de risc liinteressa cr4ixer i laforma m6s r/~pida defer-ho 4s eomprantJOAN GUANYABENSSOCI PRICEWAIE RHOUSECOOPERS

    Algunes cl/niques s6ncaptives que lesfestegin per les sevestensions financeresCRISTINA CONI~L

    Tinc els meus dubtesque la consolidaci6sanitaria generl valora la societatJOAN BARRUB[~5ANTARES CONSULqlNG

    vint ja que, de mitjana, el 63% dela facturaci6 dels hospitals i cliniques privades est5 condicionadadirectament pels convenis arables asseguradores. Segons Cristina Contel, presidenta de I’ACES,els grans grups asseguradors tehen un control del mercat i unpoder que els permet pressionarles empreses hospitalaries peraconseguir preus m~s baixos.S’ha de tenir en compte, a m6s,que, en els darters anys, s’ha produYt una guerra de preus entre lesasseguradores que ha provocatuna baixada generalitzada de lesp61isses de salut. "Set mds granscorn a grup els permet augmentarel seu potencial per aconseguirconditions m6s beneficioses allarg termini amb les asseguradores", argumenta Miguel Martinez, director de desenvolupament de negoei de la consultoraIMS Health.

    E1 mateix guany de capacitat al’hora de negociar amb lesrues, el guanyen a l’hora de negociar amb els metges que s’hivoleninstal.lar o estan ja instal.lats alsseus hospitals i cldniques, segonsPau Negre, gerent de la consultora Comtec Quality.

    E1 soci de PricewaterhouseCoopets expert en sanitat Joan Guanyabens afegeix un altre motiuque ha abocat el sector sanitariprivat a la concentraci6. Es tractade la pres~ncia del capital de riseque, segons ell, ha actuat tom amotor de les compres i fusions."L’tinic que els interessa 4s cr4ixer per poder vendre el que vancomprar abans a un preu m6s alt. 1la forma m6s rhpida de fer ho ~seomprant." De let, el capital derise ha estat protagonista d’algunes de les grans operations ques’han donat fins ara. El ionsDoughty Hanson va comprar USPHospitals i el 40% de Quir6n perfusionar les, i despr6s va ampliarel grup amb la eompra de Teknon.

    Per la seva banda, CVC, principalaccionista d’IDC Salut, queja havia adquirit recentment un pardid’hospitals, ha estat l’impulsorde la fusi6 amb Quir6n despr6s decomprar les actions que estavenen roans de Dougthy Hanson.

    Mes enll5 d’aquests factors, elsexperts parlen d’un proc4s decanvi de model que ha propiciat laconcentraci6. La gesti6 dels centres sanitaris 6s cada cop m6scomplexa, segons Guanyabens."Aix6 fa dificil que una eliniea petita pugui competir arab els gransgrups i sobreviure", afirma el soeide PwC. En aquest sentit, la presidenta de I’ACES assegura queenles darreres d~eades han tancat ohan estat absorbides per grupsm6s grans mores petites ellni

    El 83% dels hospitalsprivats espanyolscreuen que es podenveure afectats

    ques que hi havia a tot el territoricatala i que responien a un modelde centre molt localitzat i nascutal voltant d’un metge o diversosprofessionals de prestigi.

    L’ACCELERADOR. Per tant, la concentraci6 6s un fenomen que feiaanys que s’estava eoent a Catalunya, l’Estat i Europa. La crisi econ6mica, que es presumia que impulsaria l’aetivitat de la sanitatprivada per les retallades a labliea, no ha tingut els efeetes esperats sobre aquest negoei no hiha hagut un increment significatiu de p61isses d’asseguranqa, segons fonts del mateix sector ,que, rods o menys, s’ha mantingut. En canvi, sique s’han tensionat les finances d’algunes empreses hospitalgries, sobretot les m~spetites, let que les ha deixat "bas

    Fa(;ana de I’hospital Quir6n Barcelona, integrat

    rant captives que les vagin festejant ", diu Contel.

    "Durant la crisi, no hi ha hagutgaire activitat inversora, per6 arala cosa comenga a recuperar se ies torna a invertir", comenta eldirector de la Unitat de Politiquesi Serveis Sanitaris d’Antares Consuiting, Joan Barrub6s. Segonsdiu, rant els actors locals tomagents internacionals que havienabandonat el mercat espanyolanys enrere tornen a estar interessats a invertir.

    Joan Guanyabens assegura quealtres grans grups corn ara Vtihas,Niza, Hospitales de Madrid i Hospiten estan intentant seguir l’estela d’IDC Quirdn i comprantcentres perque la seva base instal.lada creixi. Barrubds tambdaugura que hi haura m4s concentracions i constata que algunsgrups hospitalaris mitjans estanestudiant possibilitats de compraper cr~ixer i acostar seals m6sgrans. Segons diu, no 6s escabellat pensar que alguns d’aquestses puguin fusionar. L’expert afirma que una de la places m4s cotitzades ~s Barcelona. "gs normalque qualsevol grup que no hi sigui, hi vulgui ser. I, en el ions, noqueden tantes cllniques independents."

    Fins i tot la sanitat concertadaesta immersa en aquesta consolidaci6 del sector, segons Pau Negre. E1 gerent de Comtec Qualityexplica que l’administraci6 esta

    SECCIÓN:

    E.G.M.:

    O.J.D.:

    FRECUENCIA:

    ÁREA:

    TARIFA:

    PÁGINAS:

    PAÍS:

    ECONOMIA

    Semanal

    1530 CM² - 180%

    5760 €

    2-3

    España

    13 Diciembre, 2014

    Hospitals i Centres de Salut; Política Sanità

  • is del primer grup hospitalari espanyol nascut de la lust6 entre IDC Salut i el grup quir6n. A~×,~ / 0~0~ ~U~A~

    promovent que els proveidorsm6s petits tamb6 portin a termeuna certa concentraci6 i, per exemple, es presentin a concursosconjuntament amb altres.

    Tot plegat genera preocupaci6en el mateix sector. Un estudi dela Federaci6 National de Cllniques Privades i Deloitte recull queel 83% dels centres sanitaris espanyols consideren que podenveure’s afectats per les concentracions. Als que mes incertesagenera aquest proc~s ds als m~spetits, segons la presidenta deFACES. La soluci6 que ella d6naperqu6 sobrevisquin davant delsgrans, si 6s que es volen mantenirindependents, ds l’especialitzaci6.

    (tgAs0)

    Privats

    CONSEQ0~NCIES. A m4s de preocupar els m~s petits, elproc~s deconcentraci6 tamb6 ha generatalguna incertesa relacionada ambla compethncia. "Quan es redueixl’oferta i la compethncia, no dsespecialment bo per als usuaris niper als professionals", afirma eldirector de la Unitat de PolftiquesiServeis Sanitaris d’Antares Consuiting. ’9o tinc els meus dubtesque generivalor per a la societat",afegeix l’expert, que reclama quel’administraci6 monitori la situaci6. Elsoci de PwC expert en sanitat coincideix amb Barrubens:"Que acabi havent hi prhcticament un monopoli no 6s sa, ~s perillds."

    ESTIMACIIJ DE LA DESPESA SANff~RIADades de12011

    14.579

    Despesaprivada

    Despesa

    lOblicaconcerts)

    As]eguran~a privada32~, (1.441)

    Dadesde12012

    211

    Despesa Diner de butxacapOblica 68% (3.019) ~ Llits I~ Hospitals

    FONT INSTITUT PER AL DESENVOLUPAMENT I INTEGRACI6 DE LA SANITAT

    -1Amb concert21% (31)

    Sense concert?9% (115)

    No m6s p61isses, per6 si m6s concertsL’Estat espanyol 6s el segonpals europeu amb un majornivell de despesa sanitariaprivada. Segons l’lnstitut peral Desenvolupament i lalntegraci6 de la Sanitat (ID1S),la xifra de despesa sanitariapfivada, en el cas deCatalunya, ascendeix a gairebd4.500 milions, un 31% de ladespesa global.

    A1 conjunt de l’Estatespanyol, el 17% delsciutadans tenen una

    asseguranqa privada. AIprincipi de la crisi, es pensavaque mes ciutadanssubscriurien una pblissaempesos per les retallades a lasanitat ptiblica. Des del sectors’afirma que no ha estat aixi,almenys de manerasignificativa.

    El que sl que ha passat,segons el director dedesenvolupament de negocid’IMS Health, MiguelMartinez, ds que el sector

    ptlblic ha externalitzat mdsserveis i ha augmentat lacol.laboraci6 amb les empresesprivades. Un estudi d’IDISconstata que la despesa encontractaci6 publicoprivada aCatainnya, que representavaun 24% de la despesa global el2011, havia augmentat a unritme anual del 2,1% des de2002. La despesa encontractaci6 publicoprivada aCatalunya representa m~s del40% del total estatal.

    HOSPITALS INDEPENDENTS

    Nfivies quees festegen aBarcelona

    LLITS: 162

    Creada el 1921 pel doctorManuel Corachan, mantd elseu car&cter independent. Td120.0oo pacients i 1.200professionals i col.laboradors.

    LLITS: 150

    Va n6ixer el 1970 creada peruna congregaci6 religiosa,perb un grup de rags de 50metges en van prendre elcontrol el 1991.

    LLITS: 264

    Un grup de metges va fundaraquest centre m~dic l’any1966. Setze anys despr~s, es vaampliar. Des de llavors, s’hamanfingut independent.

    LLITS:134

    Fundada el 1910 per un grupd’infermeres laiques, vapassar a mans d’unacongregaci6 religiosa el 1924. lhi continua vinculada.

    SECCIÓN:

    E.G.M.:

    O.J.D.:

    FRECUENCIA:

    ÁREA:

    TARIFA:

    PÁGINAS:

    PAÍS:

    ECONOMIA

    Semanal

    1530 CM² - 180%

    5760 €

    2-3

    España

    13 Diciembre, 2014

    Hospitals i Centres de Salut; Política Sanità

  • Helena RisDIRECTORA DE LA UNI(~ CATALANA D’HOSPITALS

    "La concentraci6no afectar5 la qualitatdel servei al pacient"

    PALLIA MATEUBARCELONA

    El sector sanitariprivat viu enmig d’un climade movimentsaccionarials, i

    qui hi treballa n’ds conscient. Encara no hi ha unanimitat, per6, sobre quinesconseqt~ncies tindr~aquesta tend~ncia a mitj.a illarg termini. La directorageneral de la UCH en d6nala seva opini6.

    Es deia molt que l’activitatde la sanitat privada aug-mentaria per la cdsi i lesretallades a la ptiblica. Haestat aLxi?No s’han incrementat demanera significativa lespblisses, per6 si el hombred’assist~ncies. I~s a dir, quehi ha m6s gent que acudeixa aquests serveis. Hi hagent que t6 doble cobertura, no hi anava gaire i du

    La erisi ho haafavorit, per6 latend~ncia a lesfusions ja existia,

    corn a Europa

    Hi haur~ ofertesinteressants pergrups petits. Per6

    qui vulgui espodrh mantenir

    rant la erisi ho ha let mes.Per6 l’increment de p61isses no ha estat significatiu, iaix6 que hi ha hagut unacompet~ncia de preus is’ofereixen p61isses cadavegada m~s econ6miques.

    Aixl, quina ds la situaci6del sector?Pateix com tots els altres. 1,corn que la crisi t~ una durada llarga, el que acabapassant 6s que hi ha grupsque cedeixen, hi ha moviments en el sector, compres ivendes... Hihamoviments de fusi6.

    Estan directament relaci-onats amb la crisi o el fe-nomen va mds enll/~?S’estan produint a tot Europa. E1 que passa 6s queaqul no hi est~tvem acostumats. El sector esta canviant molt, coma la testa delcontinent. I la crisi ho afavoreix. Per6 la tend6nciasegurament ja existia.

    La directora general de la Oni6 Catalana d’Hospitals, Helena Ris.

    La integraci6 de Quir6n iIDC ha empes altres grupsa fusionar-se?SL A m6s, hi ha gent interessada a comprar. Perrant, crec que es mantindr~aquesta tendencia.

    Quin paper hi fan elsgrups mds petits?Si poden mantenir preus,no ds que no puguin sobreviure. Elque passa ~s que haentrat capital de rise i potset que hi hagi ofertes moltinteressants per als grupspetits. Per6 el que vulguimantenir sepodr~fer ho.

    Aquest proces pot generarproblemes pel que fa acompet6ncia?

    I~s un dels punts febles delsprocessos de fusi6. Per6,per exemple, la Comissi6Nacional dels Mercats i laCompet~ncia ha donat elvistiplau a la integraci6 deQuir6n i IDC. Si mires nomes en l’~tmbit catalh, hi hauna concentraci6 elevada,per& si ho mires a tot l’Estat, no tant. Es poden donarproblemes de competencia, per6 est5 regular.

    A Catalunya, I’ACCO slque va fer un advertlmenten aquest sentlt.Si, perqu~ Quiron ja eragros, i IDC tamb~. I la cosaha quedat molt concentrada. Per6 la CNMC hi ha donat el vistiplau.

    Mds enll~ d’un problemade compet~ncia, pot afec-tar la qualitat, el serveiq.ue es d6na al pacient?Es un risc, un punt negretebric. Com que no has decompetir, no te’n cuidestant. Perb, anab tm sistemacorn el nostre, en el qual hiha un sector sanitari ptiblicde cobertura molt potent,no passar~. El que si quehauran de fer, en canvi, 6sun pensament en el tema deles retributions per alsmerges, que s6n molt baixes. En aquest terreny,s’hauria de millorar per tenit professionals competents i ben retribuRs. I peraixb s’haurien d’augmentar els preus de les p61isses.

    SECCIÓN:

    E.G.M.:

    O.J.D.:

    FRECUENCIA:

    ÁREA:

    TARIFA:

    PÁGINAS:

    PAÍS:

    ECONOMIA

    Semanal

    425 CM² - 50%

    1600 €

    4

    España

    13 Diciembre, 2014

    Hospitals i Centres de Salut; Política Sanità

    PortadaÍndex13/12/2014El Ejecutivo pacta con el PSOE la reforma de la Carrera MilitarUn nuevo etiquetado detalla el origen de la carne y el tipo de aceite vegetalDesconcierto ante la nueva norma sobre alergias en alimentosEl Satse denuncia saturación en las urgencias del MacarenaLos «recortes fantasma» del Gobierno que no recortaNuevos tratamientos podrían frenar la ataxia y mejorar la calidad de vidaEls que acumulen el 50% de la riquesa caben en un autobús"Jo m'aniria preocupant per què és el TTIPLa tria del directorLes malalties cardiovasculars són la primera causa de mortOfegats pel nou copagamentI a la canalla què els fem?«La fibrilación auricular, una de las epidemias cardiovasculares»Podemos pide explicaciones por las inundaciones en UrgenciasLA FINESTRAMetges i pacients pedalen en favor de «La Marató»Pelegrí anima el sector surer a mantenir l'oferta d'un producte de qualitatLa SetmanaEl compromiso de AsisaFarmacéuticos y abogados se unen para donar sangreLa Fundación Enresa desaparece de VandellósA g e n d aDetectan un gen asociado al ictus entre personas jóvenesEl IMAS destina 80.000 euros para personas con enfermedad mentalMenús a elegir para los niños oncológicos en el HUCAnálisis de Las condiciones de salud de deportistasBIOLÓGICOS Y PSORIASISCCOO, contra el nuevo pliego de limpieza del SAS en la provinciaEl 50% de las personas hipertensas no controlan bien la enfermedadMapfre y la Clínica de Navarra firman un acuerdo de colaboraciónNueva unidad para la puesta en marcha de ensayos clínicosNuevas vías para acorralar a las enfermedades hematológicasPresentan 22 ofertas para acabar las obras del HARÉ de La JandaUn fallo del SAS hace cotizar menos a sus trabajadores entre 2010 y 2012Un investigador español busca apoyo social para su proyectoUn método poco invasivo para la detección precoz del alzhéimerUn nuevo horizonte en la terapia celularUniversalidad, equidad y accesibilidad de su sanidadVisualizan por primera vez cómo se rompe la doble hélice de ADNComer sin miedo a las alergiasSalud prescinde de ocho eventuales tras privatizar la limpieza en urgenciasEuskadi registra 600 denuncias en cuatro años por infracciones de la ley antitabacoFrancia abrirá el debate sobre la eutanasiaMetro instala 6 desfibriladores para atender infartos en la redEntra en vigor el nuevo reglamento europeo de etiquetado de alimentosEuskadi recibe 598 denuncias en cuatro años por infracciones de la ley antitabaco«Hay componentes en los plásticos asociados al cáncer y a la esterilidad»LaOMSsitúa en 6.583 las muertes por ébola y eleva a más de 18.000 los casosTabaco, otra culturaDesestiman la querella por el fin de ExcaliburEl Constitucional ha paralizado cuatro leyes autonómicas contra el 'fracking'Insultar y fumarNuevas etiquetas para saber qué comemosRamón y Cajal, con las cartas boca arribaEbola a l'Arc de TriomfNadal saborósVi per lluitar contra el càncerLa recerca universitària sobreviu a les retalladesMésmobilitzacióPresència dedicta als malalts del corTorna el batec de La MaratóBaixar un graóCursos de desfibrillació per a alumnes d'ESODistànciesEI territori, al ritme de La MaratóLa recerca universitària sobreviu a les retalladesMÉSMOBILITZACIÓPresència dedicat als malats de corTorna el batec de La MaratóEstancamientoLa crisis de los antibioticosLos empleados de Ambuibérica, preocupados por su traspaso a la nueva empresaLos vecinos de La Ahnozara piden que se abra ya el centro de saludUn medicamento para el alzhéimer, con problemas de suministroYa son 571as farmacias aragonesas con horario de apertura ampliado para 2015Balaguer torna a tenir cinema comercial amb un nou projector digitalDecomisan 15 perros en Seròs tras atacar y encararse al amoEcografías de carótida para colaborar con 'La Marató' de TV3Gossos salvatgesMuere uno de los heridos en un atropello en BalàfiaSanidad destina a Cáritas y Cruz Roja 68,3 M¿ en ayudasTàrrega celebra avui una Marató de Donació de SangUnicef necesita más de 400 millones para la lucha contra el ébolaInvestigadores de la región aclaran por qué la obesidad dificulta la fecundación asistidaLa muerte de una ovetense en lista de espera le cuesta al HUCA 54.000 eurosDientes para volver a la sociedadRejuvenecer el aspecto con una sonrisaZuriñe será trasladada el próximo lunes al Hospital La Fe de Valencia4,8 millones para comprar fármacos y material del Seris" Els òrgans vessen llàgrimes queels ullsnoploren"França reconeixerà el dret a una mort en " sedació profunda"Los odontólogos colegiados alertan del peligro del 'low cost' dentalAlertan de la desaparición de material radiactivo de un hospital de VigoEl sindicato de médicos reelige a Andrés Cánovas como secretario generalLos nacimientos de madres a los 40 se duplican en la última décadaProfesionales de otras autonomías quieren trabajar en el Hospital de LlíriaSanidad crea un registro para documentar y analizar todas las urgenciasTrasladan a La Fe a una joven riojana afectada por la vacuna del papilomaAlertes davant una operació considerada legalCONCENTRACIÓ A LA SANITAT PRNADAConcentració per prescripció facultativaLa concentració no afectarà la qualitat del servei al pacient"Casi 50 profesionales asisten a las Jornadas NeuropediátricasEl rey saudí da 28,2 millones a la lucha contra el ébolaUna niña de Logroño afectada por la vacuna del papiloma llegará el lunes a La FeHOMEOPATIA EN TU PIEL¿Son tan buenos como parecen?La actriz que dio vida a Laura Palmer, arruinadaLa nueva boticaLas mejores estrategias para vencer los obstáculos de la vidaPASTORA SOLER se retira de los escenarios por pánico escénicoPon freno a LA OSTEOPOROSISCampanya de donació de sang al Kursaal, avuiImputat l'alcalde de Berga per ocultació de dades de l'hospital a un interventorL'hospital d'Igualada redueix a la meitat el temps d'ingrés per pròtesisPersonal i direcció d'Althaia s'encallen en la negociació del pacte laboral per al 2015#DICIEMBRE:FELICIDAD POR DECRETOMuere el vecino de Baláfia que fue arrollado hace 10 días en un paso de cebraReclaman que la hemodinámica funcione las 24 horasCS1-F lleva a la Fiscalía la caducidad de las muestras en el laboratorio del ClínicoEl cierre de quirófanos de Carlos Haya en Navidad disparará la lista de esperaJunta Sanitaria pide el voto en blanco o nulo en Carlos HayaDIETA DE LUZAl Govern no le salen los númerosEl Govern inyecta in extremis 19 millobnes para pagar la snominas de los profesoresLA GALERÍALos consumidores podrán pedir información sobre sustancias alérgicas en los menúsLos farmaceuticos reivindican su labor en el sistema sanitario